A Mallorca

dijous, 24 de juliol del 2008

Manifest contra la llei de migració europea

Nombroses personalitats d'Amèrica Llatina -del Canadà i dels EUA- signen un Manifest, (redactat ací mateix en català, espanyol, portuguès, italià, francès, anglès i alemany) amb el qual mostren la seva disconformitat amb aquesta nova llei europea que castiga com un crim la circulació lliure de les persones.

No té res d'estrany, -diuen- però sí que té molt d'infame!

"Alguns dels nostres avantpassats, pocs, molts o tots, vengueren d'Europa. El món sencer va rebre amb generositat treballadors de l'Europa migrant.

Ara, una nova llei europea, dictada per la naixent crisi econòmica, castiga com a crim la lliure circulació de persones, un dret consagrat per la legislació internacional des de fa anys.

No té res d'estrany, perquè des de sempre els treballadors estrangers han estat considerats com a víctimes de les crisis d'un sistema que els utilitza mentre els necessita i llavors els tira a l'abocador dels fems.

No té res d'estrany, però sí que té molt d'infame!

L'amnèsia, gens innocent, impedeix que Europa recordi que no seria Europa sense la mà d'obra barata arribada de fora i sense els serveis que el món sencer li ha prestat.

Europa no seria Europa sense la matança d'indígenes de les Amèriques i sense l'esclavitud dels fills de l'Àfrica negra, per posar només dos exemples d'aquests oblits.

Cal que Europa demani perdó al món, o si més no que li doni les gràcies, en lloc de consagrar per llei la cacera humana i el càstig dels treballadors que hi arriben empesos per la fam i les guerres amb què els amos del món els obsequien..."

Argentina
Adolfo Pérez Esquivel - Premio Nobel de la Paz
Atilio Boron, escritor
Hebe Bonafini, madres de plaza de mayo
Osvaldo Bayer - Escritor
Hermana Martha Pelloni - Derechos Humanos
Diana Maffía - Filósofa feminista
Rally Barrionuevo – Cantautor
Claudia Korol, periodista, Clacso

BOLIVIA
Eduardo Paz, professor universitario
Humberto Claure Quezada. Ingeniero, editor revista Pátria grande

BRASIL
Augusto Boal, teatrólogo
Afrânio Mendes Catani, professor USP
Candido Grzyboswki, sociólogo, IBASE e FSM
Chico Withaker, sociólogo, FSM
Emilia Vioti da Costa, historiadora,
Elias de Sá Lima, engenheiro
Gaudêncio Frigotto, educador
Heloisa Fernandes, socióloga, ENFF
Jean Pierre Leroy, ambientalista, FASE
Jean Marc Von der Weid, economista agrícola, ASPTA
Joao Pedro Stedile, ativista social, MST.
Mario Maestri, historiador,
Pedro Casaldaliga, bispo , poeta
Renée France de Carvalho, militante internacionalista
Rita Laura Segato, antropóloga, UNB
Vânia Bambirra, economista.
Vito Gianotti, jornalista

Canadá
Naomi Kleim, perodista, escritora,autora de "No Logo,"
Pat Mooney, pesquisadora de tecnologias
Michael A. Lebowitz, profesor, Simon Fraser University

CHILE
Cosme Caracciolo, Conf. Nac. de Pescadores Artesanales de Chile,
Luis Conejeros, presidente del Colegio de Periodistas de Chile,
Marco Enríquez-Ominami, diputado,
Manuel Cabieses, director de la revista Punto Final,
Marta Harnecker, sociologa, escritora
Manuel Holzapfel, periodista,
Ernesto Carmona, consejero nacional del Colegio de Periodistas de Chile,
Paul Walder, profesor universitarioy periodista,
Pedro Lemebel, escritor,
Flora Martínez, enfermera,
Alberto Espinoza, abogado,
Tomas Hirsch,Vocero del Humanismo para Latinoamerica

CUBA
Aleida Guevarra, medica pediatra.
Joel Suárez Rodes, Centro memorial Dr.MArtin Luther King,

ECUADOR
Alberto Acosta, economista, asambleísta constituyente
Carolina Portaluppi, escritora
Juan Meriguet Martínez, comunicador
Pavel Égüez, artista plástico
Hanne Holst, feminista
Luigi Stornaiolo, artista plástico
Osvaldo Leon, periodista, ALAI
Verónica León-Burch, videasta

ESTADOS UNIDOS
Saul Landau, cineasta,
Norman Solomon, periodista,
Susanna Hecht, profesora de UCLA,
Richard Levins, profesor de Harvard,
Noam Chomsky, profesor de MIT,
Peter Rosset, investigador,
Fernando Coronil, Historiador e antroologo, Universidad Nueva York
Mario Montalbetti, liguista e Poeta
John Vandermeer, profesor de la Universidad de Michigan

HAITI
Jean Casimir ,antropologo, escritor.
Camille Chammers, economista.

MEXICO
Subcomandante Insurgente Marcos, ciudadano del mundo en Mexico
Ana Esther Cecena, economista, investigadora Unam
Felipe Iñiguez Pérez,
Maria. De Jesús González Galaviz,
Pablo Gonzalez Casanova, sociólogo,
Luis Hernández Navarro, periodista de La Jornada,
Beatriz Aurora, artista mexicana-chilena,
Victor Quintana, diputado estatal y dirigente campesino,
Raquel Sosa, escritora, professora da UNAM
Rodolfo Stavenhagen, relator da ONU para direitos indigenas
Silvia Ribeira, investigadora,

NICARAGUA
Carlos Mejia Godoy, cantautor (compositor y cantor)
Ernesto Cardenal, Poeta, escritor e sacerdote
Gioconda Belli, poetisa e escritora
Luis Enrique Mejia Godoy, cantautor ,
Mónica Baltodano, diputada, ex-comandante sandinista.
Dora Maria Tellez, ex- comandante sandinista
Sergio Ramirez Mercado, escritor.

PARAGUAY
Fernando Lugo, obispo em licencia, Presidente electo de Paraguay
Marcial Gilberto Congon, pedagogo popular
Ricardo Canesse, ingeniero, parlamentar Parlasur.

PERU
Aníbal Quijano, sociólogo, escritor
Carmen Pimentel, Psicóloga, escritora
Carmen Lora, Universidad católica de Peru
Mirko Lauer, poeta, ensaysta
Rolando Ames, cientifico social, escritor.

URUGUAI
Eduardo Galeano, escritor
Antonio Elias, economista, SEPLA

VENEZUELA
Maximilien Arvelaiz, diplomata,


(En espanyol)

Algunos de nuestros antepasados, pocos, muchos o todos, vinieron de Europa.
El mundo entero recibió con generosidad a los trabajadores de la Europa migrante.
Ahora, una nueva ley europea, dictada por la naciente crisis económica, castiga como crimen la libre circulación de las personas, que es un derecho consagrado por la legislación internacional desde hace ya unos cuantos años.
Esto nada tiene de raro, porque desde siempre los trabajadores extranjeros son los chivos emisarios de las crisis de un sistema que los usa mientras los necesita y luego los arroja al tarro de la basura.
Nada tiene de raro, pero mucho tiene de infame.
La amnesia, nada inocente, impide que Europa recuerde que no sería Europa sin la mano de obra barata venida de afuera y sin los servicios que el mundo entero le ha prestado: Europa no sería Europa sin la matanza de los indígenas de las Américas y sin la esclavitud de los hijos del África, por poner sólo un par de ejemplos de esos olvidos.
Europa debería pedir perdón al mundo, o por lo menos darle las gracias, en lugar de consagrar por ley la cacería y el castigo de los trabajadores que a su suelo llegan corridos por el hambre y las guerras que los amos del mundo les regalan.

(En portugués)
Senores gubernantes
y parlamentarios Europeos.

Desde el continente americano, julio de 2008,
Atenciosamente
Alguns de nossos antepassados, poucos, muitos ou todos, vieram da Europa.
O Mundo inteiro recebeu com generosidade aos trabalhadores que de lá vieram.
Agora, uma nova lei européia, ditada pela crescente crise econômica, castiga como crime o livre movimento das pessoas, que é um direito consagrado pela legislação internacional, há muitos anos.
Isto nada tem de espanto, porque sempre os trabalhadores estrangeiros são os bodes-expiatórios, os culpados das crises de um sistema que os usa enquanto necessita e logo os despeja na lata do lixo!
Nada tem de espantoso, mas muito de infame!
O esquecimento, nada inocente, impede que a Europa recorde que não seria Europa sem a mão-de-obra barata vinda de fora e sem as riquezas que o mundo inteiro lhes deu. A Europa não seria Europa sem o genocídio praticado contra os povos indígenas nas Américas e sem a escravidão imposta aos filhos da África, para colocar apenas dois exemplos a esses esquecimentos..
Europa deveria pedir perdão ao mundo, ou pelo menos agradecer-lhe, em vez de impor por lei, a perseguição e o castigo aos trabalhadores migrantes, que ali chegam expulsos pela fome e pelas guerras que os donos do mundo lhes impõem, em seus países de origem.

(En italià)
Alcuni dei nostri antenati, pochi, molti o tutti, sono venuti dall’Europa.
Il mondo intero ha ricevuto con generosità i lavoratori dell’Europa migrante.
Ora, una nuova legge europea, dettata dalla nascente crisi economica, punisce come crimine la libera circolazione delle persone, che è un diritto consacrato dalla legislazione internazionale già da molti anni.
In questo non c’è niente di originale perché da sempre gli stranieri sono i capri espiatori, messaggeri delle crisi di un sistema che li utilizza quando ne ha bisogno e poi li getta nel secchio della spazzatura.
Non c’è niente di originale ma c’è molto di infame.
L’ amnesia, niente affatto innocente, impedisce che l’Europa ricordi che non sarebbe Europa senza la manodopera a buon mercato venuta da fuori e senza i servizi che il mondo intero le ha prestato: l’Europa non sarebbe Europa senza la strage degli indigeni delle Americhe e senza la schiavitù dei figli dell’Africa, per fare soltanto un paio di esempi tra ciò che ha dimenticato.
L’Europa dovrebbe chiedere perdono al mondo, o per lo meno ringraziarlo, invece di consacrare con una legge la cacciata e la punizione dei lavoratori che toccano il suo suolo spinti dalla fame e dalle guerre che i padroni del mondo regalano loro.

(En francès)
Messieurs les Gouvernants et parlementaires Européens
Certains de nos ancêtres, quelques-uns, beaucoup, voire tous, sont venus d'Europe.
Le monde entier a reçu avec générosité les travailleurs de l'Europe migrante.
Aujourd'hui, une nouvelle loi européenne, dictée par la crise économique naissante, punit comme un crime la libre circulation des personnes, qui est un droit consacré par la législation internationale depuis déjà plusieurs années.
Cela n'a rien d'étrange, car depuis toujours les travailleurs étrangers sont les boucs émissaires des crises d'un système qui les utilise tant qu'il en a besoin puis les jette comme des moins que rien.
Cela n'a rien d'étrange, mais c'est très infâme.
L'amnésie, en rien innocente, empêche à l'Europe de se rappeler qu'elle ne serait pas l'Europe sans la main-d'œuvre bon marché venue de l'extérieur et sans les services que le monde entier lui rend : l'Europe ne serait pas l'Europe sans le massacre des indigènes des Amériques, et sans l'esclavage des enfants de l'Afrique, pour ne donner ici que deux exemples de ces oublis.
L'Europe devrait demander pardon au monde, ou tout au moins lui dire merci, plutôt que de consacrer par une loi la chasse et le châtiment aux travailleurs qui arrivent à sa solde, chassés par la faim et les guerres que les maîtres du monde leur offrent en cadeau.
Depuis les Amériques,
Cordialement

(En anglès)
Honorable European Governments and Parliamentarians
Some of our ancestors, a few, or many, or all of them, came from Europe.
The world received these immigrant workers from Europe with generosity.
Now, with the new European Directive on Forced Return of Migrants, dictated by the looming economic crisis, Europe is criminalizing the free circulation of people, despite this having been consecrated as a right in international law since many years ago.
There is nothing strange about this, because foreign workers have always been used as scapegoats for the periodic crises of a system that uses them when necessary, and then discards them in the in the dustbin when no longer needed.
It is not strange, but it is shameful.
It seems that a convenient amnesia prevents Europe from remembering what Europe would be like without cheap labor from abroad, and without the services that the entire world has provided her with. Europe would not be Europe without the massacre of indigenous peoples in the Americas and without the enslavement of the sons and daughters of Africa, to mention only a few forgotten examples.
Europe should apologize to the world, or at the very least give thanks for what the world has given her, instead of legalizing the hunting down and punishment of hard working people who have come to Europe, fleeing the hunger and the wars that the masters of the world have sent them.
From the Americas,
cordially,

(En alemany)
An die Regierungen und Parlamentarier Europas
Einige unserer Vorfahren – wenige, viele oder alle – kamen aus Europa.
Überall auf der Welt wurden die Arbeiter, die von dort kamen, großzügig aufgenommen.
Ein neues europäisches Gesetz, diktiert von der wachsenden Wirtschaftskrise, macht jetzt den freien Personenverkehr, der seit langem in der internationalen Gesetzgebung ein unantastbares Recht ist, zu einer strafbaren Handlung.
Das ist nicht überraschend, weil ausländische Arbeitskräfte immer als Sündenböcke für die Krisen eines Systems verantwortlich gemacht werden, das sie gebraucht solange sie nützlich sind, um sie dann in den „Müllkübel“ zu werfen!
Daran ist nichts überraschendes, aber sehr viel Schändliches!
Das – keineswegs unschuldige – Vergessen hindert Europa daran, sich zu erinnern, das es nicht dieses Europa wäre ohne die billige Arbeitskraft von außen und die Reichtümer, die aus allen Teilen der Welt geholt wurden. Europa wäre nicht Europa ohne den Genozid an den indigenen Völkern Amerikas und ohne die Versklavung der Kinder Afrikas, um nur zwei vergessene Beispiele zu nennen!
Europa sollte die Länder des Südens um Vergebung bitten, oder ihnen zumindest danken, anstatt mittels Gesetz ausländische ArbeiterInnen zu verfolgen und zu bestrafen, die aus ihren Heimatländern durch Hunger und Kriege vertrieben werden, die ihnen die Herren der Welt aufzwingen.
(Übersetzung: Johann Kandler- Áustria)

divendres, 18 de juliol del 2008

18 de juliol, concentració al cementeri de Palma

Representants de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de les Illes Balears s'han fet presents al cementeri municipal de Palma, per retre homenatge a les víctimes que ocasionà el cop d'estat militar del 18 de juliol de 1936, i per reclamar de les autoritats locals, autonòmiques i estatals que prenguin mesures efectives amb les quals, d'alguna manera, se'n reparin malifetes comeses.


S'hi ha llegit el Manifest elaborat amb motiu del 18 de juliol, Dia europeu de condemna del Franquisme -declarat pel Consell d'Europa fa dos anys-.


I s'ha fet un recorregut pel "Passeig de la Memòria", un passeig per a les víctimes que es projecta realitzar al cementeri municipal de Palma, amb la fita posada a l'1 d'abril de l'any 2009, setanta anys després de la implantació del règim militar franquista a l'estat espanyol.

La presència de persones majors que visqueren de prop les males conseqüències, amb l'assassinat de familiars directes, hi resulta particularment emotiva.


Com també "El cant dels ocells" que interpreta al violí un músic jove, compromès amb la causa de la República i la Llibertat.


Nombrosos mitjans de comunicació se n'han fet ressò.

dissabte, 12 de juliol del 2008

Manifestació a Palma! Pel Sàhara lliure!



Centenars i centenars de manifestants han acudit a la convocatòria feta per l'Associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears -AAPSIB- i s'han concentrat a la plaça d'Espanya, de Palma, acudint de tots els indrets de l'illa de Mallorca, acompanyant infants sahrauïns que hi estan passant uns dies de vacances, com de costum.

Es tracta d'una manifestació per la independència del Sàhara , organitzada amb la finalitat de donar suport al Sàhara i a la llibertat del poble sahrauí.

Aquesta manifestació per la independència del Sàhara Occidental que ha recorregut els principals carrers de Ciutat, arribant a concentrar a la plaça de Cort totes les mirades del Sàhara
i fent veure que som tots amb el Sàhara i no solament uns quants.

Amb consignes com aquestes, s'ha anat desplegant la manifestació, que ha fet incidir les seves veus i les seves pancartes a la nombrosa ciutadania que circulava o romania als principals carrers de Palma:

"Marroc és culpable / Espanya responsable!"
"Sàhara llibertat / Zapatero dignitat!"
"Zapatero atiende / el Sáhara no se vende!"
"Mohammed, capullo / el Sáhara no es tuyo!"
"Zapatero, escucha / el Sáhara està en lucha!"

* On és el referèndum? DBalears
* Amb els saharians! DBalears

Infants al Parc de la Riera



Aquests dies de calor intensa, al Parc de la Riera de Palma, les fonts ragen i ragen a les totes... Mentre uns infants s'hi belluguen i remullen...

dijous, 10 de juliol del 2008

Concentració a Palma: NO a la Directiva de la Vergonya!

Diverses entitats relacionades amb el món de la immigració, conviden a sumar-se a una iniciativa cívica, rebutjant la "Directiva de la Vergonya" que ha aprovat el Parlament Europeu i que estableix i prescriu el retorn d'immigrants en situació irregular i la seva reclusió en centres d'internament per a persones estrangeres (CIES).

Tant s'hi poden adherir particulars a títol personal, com també representants d'entitats, donant el nom de l'entitat, persona de contacte, adreça electrònica i telèfon de contacte.

Cal adreçar-se al correu electrònic francisca.ramirez@medicosdelmundo.org

La concentració es fa:
Dimecres, dia 16 de juliol
Davant Delegació de Govern, C/ Constitució, nº 4 Palma de Mallorca
A les 11:00 del matí

S'hi llegirà i lliurarà al Delegat del Govern el Manifest de les Organitzacions contra la Directiva de la vergonya:

* * Perquè suposa una vulneració dels Drets Humans
* * Perquè no es pot privar de llibertat a ningú
* * Perquè suposa un incompliment de la Convenció dels Drets dels infants

Les organitzacions que fins ara s'han pronunciat Contra la Directiva de la Vergonya són:

* Associació Al-Maghreb
* Associació Equatoriana de Balears
* Associació Uruguaiana
* ATTAC-Mallorca
* Càritas Mallorca
* CGT-Balears
* Drets Humans de Mallorca
* Metges del Món-Illes Balears
* Thakhi Runa...

dimecres, 9 de juliol del 2008

Manifestació a Palma! Per la independència del Sàhara!

Per la independència del Sàhara, l'Associació Amics del Poble Sahrauí convoca i convida tothom a una Manifestació cívica pels carrers de Palma, dissabte, dia 12 de juliol, a les 19:00 hores, a la plaça d'Espanya.

Es tracta d'una jornada reivindicativa que s'organitza arreu de l'Estat espanyol.
Aquí a Mallorca es fa per la justícia i la llibertat del poble sahrauí, també, amb la presència d'infants sahrauïns que tot just acaben d'arribar dels campaments de refugiats de Tindouf, per conviure amb famílies mallorquines que els acullen cada any.

Des de l'Assemblea de Moviments Socials, constituïda a Mallorca des de fa uns mesos, es dóna ple suport a aquesta iniciativa de l'AAPSIB, membre integrant de l'Assemblea, alhora que s'afegeix a la crida cívica a participar-hi.

D'altres entitats com Drets Humans de Mallorca també se sumen i adhereixen a un acte que es desitja que esdevengui una mobilització més contundent i generalitzada que mai.

Per molts de motius:

* La gravíssima situació d’estancament del conflicte
* El perill real d’un enfrontament bèl·lic no desitjable
* La precarietat escandalosa de la vida als campaments de refugiats
* La insuportable vulneració dels drets humans en els territoris ocupats

Per acabar amb aquesta situació que dura ja 33 anys, s'exigeix a l’Estat espanyol en primer lloc, com a potència administradora del Sàhara Occidental, a la Unió Europea i a les Nacions Unides, que impulsin sense dilació un referèndum d’autodeterminació que faci del Sàhara una nació lliure, sobirana i democràtica.