A Mallorca

dimarts, 31 de juliol del 2012

Camins contra mentides (1): Jubilats per Mallorca, a partir de Lluc

Dimecres, 1 d'agost de 2012, Jubilats per Mallorca reprèn una altra activitat en senyal de protesta per les polítiques lingüicides del Govern del PP que presideix José Ramón Bauzá Díaz.

Amb el suport d'un bon grapat d'entitats, com són ara: el GOB, l’Obra Cultural Balear, Drets Humans de Mallorca, la Fundació S’Olivar, els Padrins Flauta del 15-M, la Fundació Emili Darder, APLEC dels antics escoltes de Mallorca, ATTAC Mallorca, Assemblea de Moviments Socials, Moviment Escolta, el sindicat STEI-i, etc. es posen a caminar per l'interior de l'illa de Mallorca.

Volen rebutjar públicament les modificacions de les lleis que ataquen directament la llengua catalana, en pretendre reduir-ne l'ús a la més mínima expressió dins el territori de les Illes Balears i Pitiüses.

Inicien així una caminada a peu “contra les mentides”, recorrent l'illa de Mallorca en senyal de protesta per diferents iniciatives de l’Executiu autonòmic

Desitgen arribar al major nombre possible de ciutadans per trametre'ls la informació que se'ls amaga i desfer les mentides que s'hi conten.

Amb aquesta iniciativa, preveuen de fer quatre marxes a peu, durant les quals s'han de repartir fulls informatius, parlar amb els ciutadans i fer actes públics.

La primera marxa, que comença dia 1 d’agost amb una roda de premsa a Lluc, ha de durar 14 dies i s'hi han de recórrer 234 quilòmetres, amb punt d’arribada a Manacor, on s'acull l’acte final del primer “Camí contra mentides”. Abans, però, s'ha de passar per una trentena de nuclis de població, d'acord amb un plàning elaborat.

Les altres tres marxes, que han de recórrer la resta de pobles de l’illa mallorquina i barris de Ciutat, s'han de fer ja dins el mes de setembre.

Des del santuari de Lluc, idò, es comença aquesta marxa a peu, organitzada per l'entitat Jubilats per Mallorca. M'hi he fet present, en representació de l'entitat mallorquina Drets Humans de Mallorca que hi dóna tot el seu suport, i n'he pogut elaborar imatges fefaents de la moguda cívica iniciada.

dissabte, 28 de juliol del 2012

Programació de pel·lícules en versió original al CineCiutat, a s'Escorxador

Des que a principis del mes de juliol de 2012 s'inaugura a les instal·lacions de s’Escorxador de Palma el nou CineCiutat, a les sales dels antics cinemes Renoir, aquestes mateixes sales acullen una programació estable i regular de pel·lícules en versió original que combina estrenes, reposicions i programació de filmoteca.

Més de 1.100 persones ja s'han inscrit com a sòcies de Xarxa Cinema, cosa que pot fer tothom que vulgui a través d'aquesta web.

Divendres, 27 de juliol, juntament amb na Bel, la meva dona, hi hem accedit per gaudir amb la projecció de la pel·lícula Les Lyonnais. I feim comptes de continuar anant-hi, aprofitant aquesta iniciativa cívica que promou un col·lectiu de persones amants del cinema a Mallorca, que no vol acceptar passivament que desaparegui una de les sales de cinema més emblemàtiques.

Hem vist que a la cartellera d'aquesta setmana hi ha un bon grapat de pel·lícules programades força interessants. Convé fixar-se bé en els horaris:

  • 80 egunean| José María Goenaga, Jon Garaño (2012) 18:05
  • El niño de la bicicleta | Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne (2011)20:20
  • En un mundo mejor | Susanne Bier (2010)22:30
  • Les Lyonnays | Olivier Marchal (2011)18:15 / 20:25 / 22:35
  • Alps | Giorgos Lanthimos (2011)

divendres, 27 de juliol del 2012

Cine Ciutat, obert a s'Escorxador per a la gent amant del cinema

Amb na Bel, la meva dona, acabam d'assistir a la projecció de la pel·lícula Les lyonnais al Cine Ciutat que la Xarxa Cinema s'afanya a mantenir obert al recinte cultural de s'Escorxador, a Palma, a les mateixes sales antigues del Cine Renoir...

A banda de passar un guster de topar-m'hi amb altra gent amiga i d'escoltar-ne tranquil·lament i serena la versió original en francès, n'he sortit copsat fortament per la temàtica: amistat i fidelitat entre gitanos, duites fins a límits inimaginables...!

Faig comptes de continuar assistint-hi, com a soci fundador, donant suport a aquesta iniciativa cultural que, entre tota la gent amant del cinema, hem d'aconseguir tirar endavant, aportant-hi un poquet entre molts! Com més, millor!

Fer-se soci/sòcia de Xarxa Cinema esdevé la manera millor de contribuir a mantenir oberta aquesta sala de cinema al recinte de s'Escorxador, al barri del Camp Rodó, a Palma.

Micromecenes per a un macroprojecte cultural als Països Catalans

Quan manquen pocs dies perquè el COR JOVE DELS PAÏSOS CATALANS faci el seu concert d'enguany al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, divendres, 3 d'agost, a les 21:30 hores, ja se n'han posat a la venda les entrades, al preu de 10 € per cap.

A més d'aconseguir delitar-se amb la interpretació esplèndida del repertori que figura al programa, també es pot contribuir de forma voluntària al manteniment i sosteniment d'aquesta iniciativa cultural dels Països Catalans, nascuda a Mallorca l'any 2009, dins l'àmbit de la música, des de qualsevol racó dels territoris.

Qui no pugui assistir-hi i vulgui col·laborar-hi, en pot fet l'ingrés voluntari al compte de FORUM MUSICAE, preferentment abans del dia del concert: 2100 6816 01 0200004992 Serà molt ben acollit...

Gràcies a la labor infatigable de la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, Magdalena González i Crespí, i a la col·laboració dels directors Esteve Nabona i Salvador Brotons, tant el Cor Jove dels Països Catalans (Palma, 6 de juny de 2009) com l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (14 d'agost de 2004), un bon grapat de joves i al·lotes de tots els territoris, es dediquen a conèixer més a fons i a fer conèixer a molts indrets la música dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

En èpoques crítiques per la cultura, no queda altre camí que demanar la col·laboració de la gent que estima la llengua i la cultura catalanes, perquè s'avenguin a aportar-hi la seva contribució econòmica voluntària.

Sense aquesta col·laboració cívica, esdevé del tot impossible poder dur a terme una activitat cultural tan intensa com la que ha desplegat fins ara el Cor Jove i l'Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Les institucions públiques, que abans de la crisi ja trobaven certes dificultats a l'hora de subvencionar-la, hores d'ara sembla que no volen ni sentir-ne a parlar...

El micromecenatge s'està imposant com a camí de sortida.

Molta de gent que aporta un poquet ha de permetre a aquesta joventut dels Països Catalans poder continuar el seu camí dins l'àmbit de la cultura pròpia a través de la música.

Tant de bo que aquest concert programat al Palau de la Música Catalana per al proper mes d'agost serveixi per a enfortir aquesta causa.

La joventut d'arreu dels Països Catalans es mereix de trobar-hi una sortida!

dissabte, 21 de juliol del 2012

L'Himne nacional del Perú, en cinc llengües diverses

L'Himne nacional del Perú n'esdevé un dels símbols nacionals més emblemàtics.
Amb lletra de José de la Torre Ugarte, poeta de la ciutat d'Ica, i música de José Bernardo Alcedo, compositor de la ciutat de Lima, l'any 1821 s'adopta com a “Marxa nacional del Perú”, després d'una convocatòria feta pública pel general José de San Martín, un cop proclamada la independència peruana d'Espanya.
D'aleshores ençà, tant la lletra com la música originals pateixen certes modificacions, reformes, versions, restauracions, pressions, substitucions, etc. per part dels governs successius...
Hi intervé fins i tot el mateix Tribunal Constitucional, que l'any 2005 sentencia que l'estrofa primera (Largo tiempo el peruano oprimido...) s'ha de mantenir com a intangible, en ser fruit del folklore popular;i també que s'ha de restablir l'estrofa sisena (En su cima los Andes sostengan...)
L'any 2009 el Govern peruà disposa que a les cerimònies oficials s'ha de cantar aquesta darrera estrofa en lloc de la primera...
Normalment s'acostuma a cantar l'himne amb la mà dreta estesa damunt del pit, a l'alçada del cor; i en acabar l'entonació, es crida “¡Viva el Perú! - ¡Viva!”
Repassant una mica la documentació, hom pot veure que, a més de les dues versions de l'Himne nacional del Perú, en castellà (la de l'estrofa primera i la de l'estrofa sisena), n'hi ha quatre més en altres llengües nadives: quítxua, aimarà, awajun, asháninka, que es reprodueixen tot seguit:
  • Himne nacional del Perú, en castellà

  • Himne nacional peruà, versió quítxua
  • Himne nacional del Perú, en aimara
  • Himne nacional del Perú, en awajun
  • Himno Nacional del Perú, en asháninka
  • Himno Nacional del Perú (sexta estrofa)

dijous, 19 de juliol del 2012

Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!

Amb nota de premsa datada el 18 de juliol de 2012 (76 anys després de l'aixecament militar contra la República), la portantveu adjunta del Partit Popular de les Illes Balears, Margalida Durán, dóna mostres més que evidents que, tot i esser-ne diputada i portantveu parlamentària, no sap llegir allò que escriuen en català els membres de l'intergrup parlamentari europeu ”Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages”.

Cosa que pot fer tothom que vulgui, passant el ulls per damunt d'aquest escrit!

Idò, què vos pensau? Ara resulta que la gent normal veu bellumes, quan llegeix una carta ben escrita en català que prové del Parlament Europeu! Un escrit que porta el logo del Parlament Europeu, la signatura de vicepresidents d'un intergrup parlamentari i el suport d'eurodiputats de tots els grups parlamentaris (manco el PPE), no té cap valor oficial per al Partit Popular de les Illes Balears...

Que hi creuen, de poc, en la participació democràtica, aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament...

Que no, que no n'està gens ni mica ben assabentada aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament! La trobada a què fa referència no va ser duita a terme a la seu parlamentària de Brussel·les, sinó a la d'Estrasburg!

Jo hi era, i en vaig traure moltes imatges fefaents de la feta!

Si allò que sé, senyora Durán, ho exposau tan malament, ja em direu què no hem de pensar d'allò que ens deis i no sabem...

Si, com diu la portantveu del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament, l'intergrup del Parlament Europeu Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages, (que convida gent de Mallorca perquè el 14 de juny de 2012 presenti a Estrasburg el cas de la discriminació del català a les Illes Balears), ara resulta que no és cap òrgan oficial del Parlament Europeu, em deman i es pot demanar tothom: què hi pinten i què hi fant tants d'eurodiputades (15) i eurodiputats (28) de tots els grups parlamentaris reunits (53 eurosenyories reunides dins d'una sala de l'edifici parlamentari europeu)?

També ens podem demanar què hi deuen fer els 16 membres del PP que ens governa, administra i representa tan malament arreu d'Europa (per cert, absents durant la reunió esmentada)?:

Edit Bauer (Eslovàquia),
Simon Busuttil (Malta),
Herbert Dorfmann (Itàlia),
Michael Gahler (Alemanya),
Kinga Gál (Hongria),
Ádám Kósa (Hongria),
Alain Lamassoure (França),
Alajos Mészáros (Eslovàquia),
Angelika Niebler (Alemanya),
Alojz Peterle (Eslovènia),
Bernd Posselt (Alemanya),
György Schöpflin (Hongria),
Csaba Sógor (Romania),
László Surján (Hongria),
László Tökés (Romania)
i Milan Zver (Eslovènia)?

Se suposa que, quan hi acudeixen, hi deuen fer alguna casta de feina política parlamentària, més o manco valuosa, en ocupar la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg!

O només hi van a prendre el cafetet i els piscolabis que s'hi serveix?

dimecres, 18 de juliol del 2012

Cor Jove dels Països Catalans, torna a la càrrega!

El Cor Jove dels Països Catalans neix a Mallorca lligat a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

Totes dues iniciatives culturals a l'àmbit de la música són impulsades per Magdalena González i Crespí, amb la col·laboració dels directors Esteve Nabona i Salvador Brotons, respectivament.

El Cor Jove dels Països Catalans fa la seva presentació pública a Palma, a la seu de l'Institut Ramon Llull, el 6 de juny de 2009.

D'aleshores ençà, no para de realitzar encontres, mantenir trobades, executar concerts, fer estudis...

Manté l'objectiu ben marcat de “recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català, amb la llengua catalana com a vincle d'unió, esdevenint-hi alhora una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura, i al mateix temps un ambaixador cultural dels Països Catalans.“

Per a enguany, COR DE CAMBRA DELS PAÏSOS CATALANS

Com sempre, també enguany es proposen de continuar lluitant per la nostra estimada cultura catalana, unint i construint a través de la música que ens és pròpia.

Ho fan en dues ocasions, durant dos dies seguits:

El primer dia, a Barcelona, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana, divendres, dia 3 d'agost de 2012, a les 21:30 hores, al preu d'entrada de 10 euros.
El segon dia, a Tarragona, dissabte, dia 4 d'agost de 2012,al pati del castell del Catllar, a les 21:30 hores, organitzat per l'Ajuntament del Catllar.

M'interessa remarcar que el concert programat per a Barcelona, al Petit Palau, esdevé un concert de micromecenatge. Va destinat a la pervivència d'aquest projecte ambaixador de la nostra cultura, que s'afanya a conjugar patrimoni musical i joventut de tots els territoris dels Països Catalans.

S'hi prega la màxima col·laboració en la difusió d'aquest acte i l'assistència i participació màxima possible per assaborir-ne el contengut del PROGRAMA:

PROGRAMA CONCERT

1 PART

AVE MARIA Isabella Montanari
(Sàsser 1919 – 1993)

QUATRE CANÇONS MALLORQUINES Harm: Baltasar Bibiloni
Una dona llarga i prima (Binissalem 1936)
Bressol de Nadal
La dama de Mallorca
Una dona llarga i prima

CAMPANES SOBRE EL MAR Joan Maria Thomàs
Estudi per a cor sol (Palma 1896 – 1966)

COMIAT DE L’ÀNIMA Cristòfor Taltabull
Per a cor i piano (Barcelona 1888 – 1964)
Sobre un poema de Guerau de Liost
(Olot 1878- Barcelona 1933)

2 PART

REQUIEM FÜR MIGNON Robert Schumann
Versió per a solistes, cor i piano (Zwikau 1810 - Bonn 1856)

EL MIRADOR Josep Vila i Casañas
Fantasia per a cor i piano sobre melodies (Sabadell, 1966)
Tradicionals dels Països Catalans

Esteve Nabona, director

En uns temps difícils per a la cultura en general fem una crida al públic sensible vers aquest projecte de difusió de la cultura catalana i a l'hora de consolidació i reafirmació de l'Espai Cultural Comú que compartim tots els territoris d'àmbit cultural català.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Parlament balear vol atacar, Parlament europeu vol defensar la llengua catalana

És bo saber que, precisament un dia abans que el Parlament de les Illes Balears decideixi de llevar suports a la llengua catalana -a proposta del Partit Popular que n'ostenta la majoria-, des del mateix Parlament Europeu, -mitjançant l'intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües-, se'n demana una rectificació:

Que no es modifiqui la Llei de la funció pública, que es vetlli i treballi per la igualtat lingüística entre castellà i català, i que es retorni al consens matengut durant dècades sobre aquest assumpte.

Nombrosos mitjans de comunicació se'n fan ressò, de la informació que facilita l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, a través de les seves portaveus Maria Antònia Font i Magda González, respectivament:

  1. Blog Sóc un rodamón: Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!
  2. Lavozdebarcelona.com: El catalán deja de ser obligatorio para trabajar como funcionario en Baleares con numerosas excepciones. Seguirá siendo un requisito para los docentes, el personal de atención al público, y los puestos de ‘características especiales’ en que ‘se motive que es imprescindible exigirlo’./li>
  3. El País: El PP recorta el peso oficial del catalán en Baleares. Ya no será necesario conocer la lengua para ser funcionario
  4. Menorca.info: El PP niega que Bruselas exija retirar la Ley de Función Pública. La portavoz adjunta de la formación asegura que el catalán continúa siendo un requisito para acceder a la Administración, salvo en algunas excepciones
  5. Menorca.info: El catalán ya no es requisito para acceder a un empleo público. El Parlamento Europeo remitió un documento solicitando al presidente del Govern la retirada del proyecto de modificación de la norma para no atacar los derechos de los catalanoparlantes
  6. El Triangle: Centenars de persones protesten davant el Parlament contra la llei que margina el català a les Illes. El PP ignora la pressió social, el rebuig de l'oposició i la demanda de l'Eurocambra i tira endavant la nova Llei de la funció pública, un atac directe contra la llengua que fa saltar pels aires al consens de tres dècades en matèria lingüística
  7. Neva dins el vidre: Europa intervé en el conflicte lingüístic a les Balears. Acció al parlament europeu en defensa del català
  8. VilaWeb: El català, llengua de segona a les Illes. El Parlament aprova la modificació de la llei de la funció pública, enmig de protestes al carrer
  9. Agència Catalana Alternativa de Notícies: Al parlament la llei feixista del PP que arracona el català
  10. Diari de Balears: El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears. Els populars trenquen el consens lingüístic a les Illes amb l’aprovació en el Parlament de la modificació de la Llei de funció pública. Antoni Pastor hi votà en contra
  11. llibertat.cat: El Parlament Europeu es posiciona a favor del català a les Illes. A través d'una carta en català dirigida al Govern de les Illes Balears, el Parlament Europeu demana a Bauzá que rectifiqui la seva política lingüística regressiva
  12. Viquinotícies: El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública
  13. llibertat.cat: El PP margina el català a les Illes per accedir a l'Administració. Aquest vespre continuaran les mobilitzacions davant dels Ajuntaments
  14. normalització.cat: Tram final de la modificació de la funció pública contra el català al parlament balear
  15. directe.cat: El PP de les Illes confirma el genocidi contra la llengua catalana. Sánchez Camacho avala els seus correligionaris de les Illes abstenint-se a la concessió de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya a Òmnium. El PP segueix amb la persecució contra la llengua catalana per terra, mar i aire, primer al País Valencià, a la Franja, a les Illes i al Principat i avui s’ha consolidat la persecució a les Illes amb la modificació de la Llei de la Funció pública. El nou redactat rebaixa la llengua catalana de requisit a mèrit per accedir a l'Administració o ocupar-hi un lloc de treball i introdueix la possibilitat que els topònims de les Illes Balears tinguin forma oficial en català i en castellà.
  16. tribuna.cat: Siurellada al Parlament a favor de la llengua pròpia. Aquest dimarts 17 de juliol l'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una siurellada popular davant el Parlament de les Illes Balears, amb motiu de la votació de la reforma de la Llei de Funció Pública, que modifica la Llei de Normalització Lingüística i elimina el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l'administració pública.
  17. europapress: El catalán deja de ser un requisito para convertirse en un mérito. El Parlament aprueba la Ley de Función Pública que para PSIB y PSM supone "la rebaja del catalán a lengua prescindible"
  18. ciutat.es: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de Función Pública. Su Presidente invita a no acatarla
  19. Diari de Balears: Alguns eurodiputats demanen a una carta a Bauzá que rectifiqui els seus atacs al català
  20. VilaWeb: El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública. El commina a vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes, aconsegueixi 'la plena igualtat jurídica i social amb el castellà'
  21. Blog Sóc un rodamón: Estirada d'orelles del Parlament Europeu al president del Govern de les Illes Balears
  22. Naciodigital: L'Eurocambra estira les orelles a Bauzá pel català. "Retorneu al consens que durant més de 26 anys s'ha mantingut a les Illes", li reclama
  23. La voz libre: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública
  24. Expansión: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública
  25. Europapress: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública

dilluns, 16 de juliol del 2012

Estirada d'orelles del Parlament Europeu al president del Govern de les Illes Balears

M'imagín que, com a presumpte bon demòcrata, el president del Govern de les Illes Balears, senyor José Ramón Bauzá Díaz, farà més cas del que se li demana des del Parlament Europeu que no del que se li imposa vés a saber tu des d'on! O no?

Molt a punt ha arribat la carta del Parlament Europeu, -fruit de la compareixença de l’STEI Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català dia 14 de juny passat-, dirigida al President del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá.

La màxima institució democràtica europea, de representació directa, en una acció sense precedents intervé davant un conflicte lingüístic d’aquesta naturalesa.

Els Eurodiputats, al document exposen que:

1. Tenen coneixement de la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les Illes Balears

I li demanen que:

2. Rectifiqui la seva política lingüística regressiva

3. Retiri la modificació de la llei de funció pública que modifica també la llei de NL

4. Compleixi la responsabilitat, i el mandat, que li atorga l’Estatut d’Autonomia de vetllar i treballar per la plena igualtat jurídica i social del català amb el castellà.

5. Retorni al consens que garanteix la cohesió social

És important destacar que aquest document ha arribat al president del Govern de les Illes Balears, íntegrament, i només, en català. Aquest gest respon a la voluntat explícita per part del Parlament Europeu de fer suport a la llengua i cultura catalana. No oblidem que el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, n’és un gran admirador.

Passi el que passi a la votació de demà, volem recordar a la ciutadania que tot és a les nostres mans i sempre tenim el recurs de NO ACATAR.

Més informació M. Antònia Font, STEI Intersindical 619783884 i Magdalena González, Assemblea de mestres i professors en català 607753674

De manera insòlita, la carta del Parlament Europeu duu la signatura dels dos vicepresidents de l'intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, FRANÇOIS ALFONSI (França, Partitu di a Nazione Corsa, ALE) i CSABA TABADJI (Hongria, Magyar Szocialista Párt, S&D)

Té també tot el suport d'eurodiputades i eurodiputats de tres grups parlamentaris:

1) l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates -S&D-: RAIMON OBIOLS (Catalunya, Partit Socialista Obrer Espanyol), MARIA BADIA (Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya), TERESA RIERA (Illes Balears, Partit Socialista Obrer Espanyol);

2) d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (ALE): RAÜL ROMEVA (Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds), ANA MIRANDA (Galícia, Bloque Nacionalista Galego), CATHERINE GRÈZE (França, Europe Écologie), JILL EVANS (Regne Unit, Plaid Cymru - Party of Wales);

3) de l'Aliança dels Demòcrates i Liberals (ALDE): IZASKUN BILBAO (País Basc, Partit Nacionalista Basc), IVO VAJGL (Eslovènia, ZARES-Nova Politika ), TATJANA ZDANOKA (Letònia, Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā), RAMON TREMOSA (Catalunya, Convergència Democràtica)

dimarts, 3 de juliol del 2012

Sermó del P. Gabriel Seguí, en la festa de sant marçal

1. La Paraula de Déu ens ha aplegat en torn d’aquest altar per celebrar la Pasqua del Senyor i per fer memòria viva de com aquesta es va fer carn en la persona de sant Marçal.

Sí, perquè sant Marçal va esser un seguidor de Jesucrist, i això és el que hem de tenir especialment present avui, més enllà de totes les llegendes i tradicions amb què ens ha arribat embolicada la seva figura.

Nosaltres no el commemoram per allò que diuen que va esser o fer, sinó perquè trobam en ell un bessó que ens atreu i ens dóna llum per esser cristians en aquest moment de la història que ens ha tocat viure.

D’altra banda, nosaltres som part de la teringa de pelegrins que han acudit a aquesta església des de temps immemorial; vull dir que també hem rebut l’herència valuosa dels nostres avantpassats, i que és sobretot la celebració de l’eucaristia en aquest temple.

Per tant, no ens construïm avui com a comunitat simplement sobre els records humans de la festa, per grats, emotius i bells que siguin, sinó sobre el memorial de Jesucrist. Per aquest motiu, avui hem de tenir presents en el cor els noms de les persones estimades que ens han llegat la devoció a sant Marçal i el delit de participar en aquest romiatge; han estat mestres nostres en la fe i bé mereixen una pregària de part nostra.

Agermanem-nos també amb la diòcesi de Llemotges, a França, d’on sant Marçal va esser bisbe, perquè la seva petjada doni vigoria evangèlica a tots els cristians d’aquesta contrada.

2. La segona carta de sant Pau a Timoteu que hem proclamat, és una convidada a mantenir la identitat cristiana guardant la doctrina sana; de fet, a la primera oració de la missa de sant Marçal en el Missal mallorquí de 1506, es feia al·lusió al vertader coneixement de Déu: “Oh Déu, que heu revelat al vostre poble el coneixement del vostre nom mitjançant el beatíssim confessor vostre i pontífex sant Marçal, concediu-nos que així com a la terra aquest doctor va mostrar la veritat, ara en el cel ens obtengui el favor de la pietat”.

És una fidelitat que duu aparellat el sofriment a imitació del Senyor, perquè és la defensa de la veritat contra la mentida, tenint present que, per a un cristià, Crist és la veritat feta persona (Jn 14,6). Tenir com a norma, doncs, la “doctrina sana” és, fonamentalment, tenir com a guia de vida la persona de Crist, les seves paraules i el seu comportament.

3. Per això mateix, si volem vertaderament custodiar la doctrina de què ens parla sant Pau, la que predicà sant Marçal al seu ramat, hem d’assumir igualment una missió d’alliberament i de curació, però en la perspectiva de la justícia, com ens ha dit el profeta Isaïes a la primera lectura. Aquesta missió és la predicació del projecte del Regne de Déu; per tant, no som cridats a apedaçar el món, sinó a transformar-lo segons el voler de Déu.

En aquest sentit, nosaltres, tant els preveres com la comunitat cristiana, som pastors de persones, no solament d’ànimes. Per aquest motiu, són nostres també, com a comunitat cristiana, les grans tragèdies de la humanitat (GS 1), és a dir, el clam dels pobres i dels oprimits amb el rostre que actualment adquireixen: els aturats, els immigrants, els oprimits en la cultura a la pròpia terra, la gent desesperada per la crisi econòmica o la que està desorientada per la vida.

És cert que els nostres recursos com a Església són molt limitats i que les autoritats públiques tenen el gruix de la responsabilitat dels pobres, perquè engoleixen els nostres imposts.

Però aquí no parlam de “possibilitats”, sinó de “compromisos”; la comunitat cristiana pot aportar materialment poca cosa per pal·liar la crisi econòmica i la pobresa en el món, a penes els cinc pans i els dos peixos, perquè no tenim recursos, però ens hem de sentir corresponsables de la sort dels nostres germans.

Perquè, segons ens diu Isaïes, la nostra sacerdotalitat i el nostre ministeri no s’expressa solament a la litúrgia, sinó també a “donar una corona en lloc de cendra; perfum de festa en lloc del vestit de dol, i cants de triümf en lloc del desconsol” als nostres germans més dèbils; vull dir que som sacerdots i ministres del Senyor també quan tornam el delit de viure amb la nostra solidaritat i amb la nostra proximitat afectiva.

4. La tradició ha identificat l’al·lot que duia els pans i els peixos a la multiplicació dels pans amb el nostre sant Marçal. Aquest jovençall és la contrafigura del jove ric, que interpel·lat per Jesús a vendre tot allò que tenia per donar-ho als pobres, se n’anà entristit, perquè era molt ric (Mt 19,16-28).

En canvi, aquest al·lot de l’evangeli de Joan entrega la seva sarrieta per poder-la compartir. La nostra missió d’alliberament i de curació es verifica en el repartiment d’allò que ens és necessari per a viure; és entregar vida per donar vida.

Qui comparteix, fa un acte eucarístic; i això s’ha de tenir ben present en moments de crisi com el que vivim, en el qual és ben clar que els rics encara acumulen més mentre que els pobres més s’enfonsen, a pesar dels discursos i de tota la retòrica enganyosa.

Encara podríem afegir que, en aquests temps d’estretor, n’hi ha que fan el beneit davant la crua realitat, com els apòstols en aquest passatge. L’escut de sant Marçal, amb els cinc pans i els dos peixos, és un reclam per a la solidaritat efectiva d’aquesta comunitat cristiana, en aquesta església que es reuneix per partir el pa, que és el Cos del Senyor.

Però se’ns demana també una actitud de fons, la sensibilitat per les persones, perquè altrament la comunitat serà una simple repartidora, quan en realitat és un sagrament viu del Senyor.

Sovinteja actualment el maltracte del pobre, la seva degradació i la seva demonitzacíó; ara resulta que els culpables de la crisi són els pobres! Quina barra! Als cristians, doncs, ens pertoca rescatar la seva dignitat i defensar-la com un element de la “doctrina sana”; és una urgència dels nostres dies, si volem sortir de la crisi moral, que és la verdadera causa de la crisi econòmica.

5. Donem gràcies al Senyor Jesús per la multitud de testimonis que, com sant Marçal, ens ajuden a configurar-nos com els seus deixebles; agraïguem igualment el do de poder fer festa encara quan estam atordits per la cruesa de la vida.

Que l’eucaristia que celebram, un eco de la multiplicació dels pans, ens conduesqui pels camins de la justícia, perquè tothom tengui allò que necessita per viure dignament segons el pla de Déu.

Sant Marçal,30 de juny de 2012,P. Gabriel Seguí i Trobat, msscc,Is 61,1-3.6, Ps 88, 2 Tim 1,13-14; 2,1-3, Jn 6,1-15

Massa poc ressò d'una bona notícia per als Països Catalans

Què pocs enllaços he trobat fins ara, que portin a difondre una notícia que, des del meu punt de vista modest, té la seva importància arreu dels Països Catalans.

El president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata alemany MARTIN SCHULZ, ha enviat la seva resposta escrita a la carta que li adreçà l'escriptor i literat català JAUME CABRÉ, qui li demanava que paràs esment a la visita que havien de fer al Parlament Europeu dues mallorquines, en defensa de la llengua catalana.

El president SCHULZ ha respost, EN CATALÀ, a l'escriptor i literat CABRÉ! S'ofereix a impulsar-ne la defensa!

Si qualcú en trobàs més, li agrairia que m'ho fés a saber.

Alguns dels pocs enllaços trobats sobre el ressò d'aquesta notícia a certs mitjans de comunicació:

  1. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, es fa ressò de la defensa del català que l’STEI i l’Assemblea de Mestres i Professors dugueren al parlament d'Estrasburg el 14 de juny - Tribuna Mallorca - 03-07-2012
  2. El president del Parlament Europeu respon en català a l'STEI-i. "Balears necessita ser rescatada per la Comissió Europea de les desigualtats lingüístiques", assegura el sindicat - Diari de Balears – 02-07-2012
  3. "Les Balears necessiten ser rescatades... per la comissió europea de les desigualtats lingüístiques!" - RacoCatala - 03-07-2012
  4. Polémica lingüística. El Parlamento Europeo apoya el catalán. El Presidente del Parlamento Europeo ha contestado la petición de defensa del STEI-i en catalán para mostrar su apoyo - Diario de Mallorca – 02-07-2012
  5. Balears: El president del Parlament Europeu respon en català a l'STEI-i - RàdioCatalunya.cat – 02-07-2012
  6. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, es fa ressò de la defensa del català que l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors de les Illes duen al Parlament d'Estrasburg dia 14 de juny - Enllaçats pel català – Facebook - 02-07-2012

Dos suports molt valuosos per a la defensa del català a les Illes Balears!

Quan encara no fa ni un mes que la seu de l'STEI-i, a Palma, es convertia en l'indret on s'informava públicament sobre l'anada imminent de dues valentes dones mallorquines al Parlament Europeu, s'acaben de fer públics dos suports de valor incalculable.

Magda González, de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i M. Antònia Font, de l'STEI-i, s'havien proposat d'arribar fins a la seu parlamentària europea d'Estrasburg. Volien denunciar-hi els atacs a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, que hi infligeix el Govern presidit per José Ramón Bauzá Díaz, del Partit Popular; i la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana insular.

Com estava previst, hi varen intervenir totes dues dia 14 de juny, davant de l'intergrup parlamentari europeu “Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages”.

Mentre romanien a l'espera d'obtenir-ne respostes i resultats concrets, s'acaben de fer públics dos suports força valuosos, que vull mirar de recollir en aquest blog, de la millor manera possible.

Crec que paga la pena de fer-ho!

D'una banda, l'escriptor i literat català Jaume Cabré. Quan s'assabenta d'aquesta iniciativa mallorquina, hi vol donar suport ple. I ho fa mitjançant una carta que adreça a títol personal al mateix president del Parlament Europeu, Martin Schulz.

JAUME CABRÉ I FABRÉ (Barcelona, 1947), llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, escriptor, guionista televisiu i cinematogràfic, literat, novel·lista, etc. manté molt bona relació amb MARTIN SCHULZ, com queda reflectit a la trobada recent entre tots dos a Barcelona.

Quan Jaume Cabré s'assabenta que les dues valentes dones mallorquines volen accedir al Parlament Europeu, a defensar-hi la llengua catalana, no dubta a donar-los tot el seu suport, i signa un escrit, redactat en francès, que tramet al president Schulz:

"Subject: La langue catalane aux Îles Baléares 
M. Martin Schulz  
Président du Parlement Européen  
Bruxelles  
Monsieur le président,  
Je vous adresse cette lettre en soutien de la visite au Parlement Européen d'une représentation d'enseignants et de sindicalistes de l'éducation des  Îles Baléares, qui ont été invités par l'Intergroupe "TRADITIONAL NATIONAL  MINORITIES, CONSTITUTIONAL REGIONS AND REGIONAL LANGUAGES".  
Cette visite aura lieu le prochain 14 juin.  
Ils veulent faire parvenir aux membres du Parlement leur préoccupation et le  profond malaise de la société des Îles Baléares devant les mesures qui ont  été adoptées récemment par le Gouvernement Autonome du Partido Popular  contre la langue catalane, son apprentissage et son utilisation comme langue  officielle en tant que langue propre du territoire d'après le Statut  d'Autonomie des Îles Baléares. Ce sont des mesures qui, selon l'avis des  juristes et sociolinguistes qui suivent l'évolution de notre langue, peuvent  impliquer une forte regression du Catalan, historiquement minorisé dans ce  territoire.  
Je vous serai donc reconnaissant de bien vouloir prêter votre attention à  cette demande et d'essayer de favoriser, autant que vous pourrez le faire,  une évolution positive du respect envers la langue catalane aux Baléares.  
Je vous prie d'accepter, Monsieur le président, ma considération la plus  distinguée.  
Jaume Cabré”

El suport de Jaume Cabré a la iniciativa mallorquina no pot ser més explícit ni més ferm! Demana expressament al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que pari esment a la visita mallorquina que vol expressar la preocupació i el malestar social profund provocat per les mesures del Govern autonomòmic del Partit Popular contra la llengua catalana, el seu ensenyament i el seu ús a les Illes Balears...

La carta, redactada en francès, duu la data del 3 de juny de 2012.

Feta la compareixença mallorquina davant els membres de l'intergrup, mentre es roman a l'espera de respostes i resultats, la primera que es fa pública és, precisament, aquesta que fa arribar el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, al seu col·lega català Jaume Cabré.

MARTIN SCHULZ, eurodiputat des de l'any 1994, i president del Parlament Europeu des del 17 de gener de 2012, és un socialdemòcrata alemany adscrit al grup Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu.

Neix a Hehlrath (Rin del Nord-Westfàlia) el 20 de desembre de 1955. Rep la formació professional de llibreter, i manté aquesta activitat professional a diverses llibreries i editorials, fins que n'esdevé propietari.

A més d'exercir càrrecs de responsabilitat a l'interior de la seva formació política, també esdevé regidor i batle a l'Ajuntament de Würselen.

L'any 2009 és investit doctor honoris causa per la Universitat Tècnica Pública de Kaliningrado:

”Estimat amic Jaume,
Moltes gràcies pel teu missatge del 3 de juny, en el qual m'informaves de la participació d'una delegació de sindicalistes i professors de les Illes Balears en l'intergrup Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages, que va tenir lloc el 14 de juny. 
Pel que fa a les retallades pressupostàries que podrien afectar la llengua catalana a les Illes Balears, no puc sinó lamentar-ne les possibles conseqüències. Com et vaig comentar durant la nostra trobada a Barcelona, el Parlament Europeu sempre ha mantingut un compromís amb la defensa del màxim nivell de multilingüisme per a garantir la transparència i els principis democràtics. 
Ja saps que estic compromès personalment amb aquesta causa i que sempre la defensaré davant dels meus interlocutors. 
Una abraçada,
Martin Schulz”

Si Jaume Cabré, per respecte, havia adreçat a Martin Schulz una carta redactada en francés, aquest, també per respecte, li respon mitjançant aquest escrit redactat íntegrament en català!

Quina gran resposta del president del Parlament Europeu al col·lega català, i quin gran suport del mateix president a la iniciativa mallorquina defensora de la llengua catalana a les Illes Balears!

Si qualsevol atac al català, perpetrat a un indret dels territoris on es parla aquesta llengua, s'ha de considerar com un atac veritable a tot el conjunt de la comunitat lingüística catalana; el suport del president del Parlament Europeu a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, també s'ha d'arribar a valorar com el suport d'aquest president a tot el conjunt de la comunitat lingüística catalana.

Tant de bo que tot plegat arribi a comportar conseqüències cada cop més positives per a l'enfortiment i la consolidació de la llengua catalana arreu dels Països Catalans!