A Mallorca

dimarts, 14 de maig del 2013

Retrobada a Petra amb companys d'estudis


M'entren ganes de retrobar-me a Petra, dissabte que ve, amb companys d'estudis eclesiàstics, que fa més de quatre dècades que no ens hem tornat a veure mai enlloc...

Gràcies al bon amic, company d'estudis i de lluites pastorals i polítiques, mossèn Miquel Company, rector de la parròquia de la Soledat, a Palma, m'assabent que s'organitza una jornada cultural a la vila mallorquina de Petra, dissabte dia 18 de maig.

M'interès per l'assumpte i veig que es tracta d'una trobada d'excompanys d'estudis eclesiàstics al Seminari Diocesà de Mallorca. Tant per a ex-seminaristes com capellans.

És la primera vegada que m'arriba una notícia com aquesta. Fins avui mateix, no en sabia res d'aquesta iniciativa, sobre la qual m'informa més detalladament en Joan Bonet.

Es tracta d'una jornada que enguany s'organitza a Petra. L'any passat van començar una jornada cultural a Manacor en honor a mossèn Alcover i va tenir molt bona acollida. Hom té ganes que hi hagi continuïtat anual.

S'hi abonen 20 euros, després del dinar. I se'n pot confirmar l'assistència per correu electrònic.

Es preveu dur-hi a terme un programa atapeït d'activitats diverses, d'entre les quals la interpretació de cançons per part de diversos amics de l'antiga Schola Cantorum.

Li n'agraesc la informació tan detallada:

“Benvolguts amics,
Com ja ens ha anticipat el nostre company Miquel Perales, el pròxim 18 de maig passarem junts, un dia de germanor a Petra.
Hem preparat un programa bastant complet amb un grup d'amics dirigits per Joan Barceló, que, mitjançant aquest tipus de trobades culturals, ens fan tornar a retrobar aquells valors que ens han unit per sempre.
El motiu de celebrar aquesta diada a Petra, és pel fet que aquest any se celebra el 300 aniversari del naixement de Fra Juníper Serra.

PROGRAMA

10:00h. Recepció davant la parròquia de Petra. Amfitrió local i guia: Miquel Riera Alzamora

10:15h.Missa oficiada per Lluc Riera, en memòria dels companys que ens han deixat per sempre. A l'Ofertori, Joan Brunet interpreta: Libera me, (Gabriel Fauré)

10:45h. Concert d'orgue per Eduardo Covas.

A continuació "Concertet per a la Nostàlgia":
Actuació per part d'un grup de l'antiga Schola Cantorum, dirigits per Tomeu Ripoll, interpreten:
Canticum Amoris "Simon Joannis" (Lluís Millet), dedicada el nostre Seminari l'any 1923.
Onus Verbi Domini (Domènec Mas i Sarracant), dedicada al nostre Seminari l'any 1916.
Cant Gregorià: Puer Natus Est Nobis (Introit de la missa de Nadal). Veni, Creator Spiritus (Himne de l'Esperit Sant).
Ubi Caritas et amor (Antífona del Dijous Sant -Lavatori de peus-)

11,30h. Coffee-Break a la Plaça del monument al Pare Serra.

12,00h. Visita guiada a l'església de Sant Bernadí. Qui és Juníper Serra?

12,30h. Recepció en el saló d'actes del museu. Miquel Llinás, Director. Catalina Font, secretària dels Amics del Pare Serra
Conferència: Miquel Jaume. "JUNÍPER SERRA, EDUCADOR"

13:30h. Visita guiada al museu i a la casa natal del Pare Serra. Ens acompanya Catalina Font.

14,30h. Dinar de germanor en ES CELLER DE PETRA- Carrer de l'Hospital, 46 - Petra
MENÚ:
1r. Picada de: Frit, cargols i croquetes de la casa. 2n. Es podrà triar un plat de peix o de carn:
Peix: sèpia a la planxa o bacallà al forn. Carn: Porcella o "solomillo" de porc.
Postres: Variats de la casa. Vi: Mont Ferrutx del celler de Miquel Oliver. Café i licor.
Taula rodona i paraules de comiat.

Preu Total: 20 €
Salutacions cordials,
Joan Bonet

dimarts, 7 de maig del 2013

Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc: 50è aniversari (1963-2013)


El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca està d'enhorabona. Enguany celebra el 50è aniversari dels Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.

Tres anys abans de la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial, amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966, s'hi inicia la labor educativa de l'Escoltisme i el Guiatge. Gràcies a la bona acollida que li dispensa qui n'és el rector i fundador, mossèn Antoni Roig.

El fet d'implantar-se els anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament la vida d'un moviment educatiu juvenil com aquest, lligat a la diòcesi mallorquina, un dels pocs que roman actiu, tot i les traves que imposa la dictadura del general Franco, fins al punt que tots dos agrupaments de l'Encarnació arriben a comptar l'any 1965 amb més de 200 integrants.

Fa 44 anys, que m'hi embranc a les totes, com a consiliari de l'Agrupament Verge de Lluc. No puc deixar passar l'avinentesa sense dir-hi, públicament, la meva. Sobretot ara que, pel que sembla, no disposam de gaires referents fidedignes que ens assenyalin camins a seguir, orientats cap a un futur millor per a la gent jove.

M'he de referir, sens dubte, a la labor ingent que durant bona part d'aquests primers 50 anys d'Escoltisme i Guiatge a la parròquia de l'Encarnació hi despleguen els bons amics Josep M. Magrinyà -cap de l'Agrupament Jaume I- i Paquita Bosch -cap de l'Agrupament Verge de Lluc.

No puc oblidar els contactes primers amb l'equip de caps de l'Agrupament Verge de Lluc, reunit al domicili particular dels Magrinyà-Bosch, que m'ajuden a iniciar-me com a consiliari escolta.

Guard un record molt especial de na Paquita Bosch, na Tonina Canyelles (organitzadora del primer Aplec de Daines, per a nines de 8 a 12 anys, i, successivament, cap de totes les unitats i cap de Ruta), na Teresa Gené, na Ta, mossèn Guillem Miralles, el “Tio Guillem”...

Qui en coneix de prop l'aportació humanística sobre generacions i més generacions d'escoltes i de guies, l'ha de valorar com a ingent i difícilment superable. Tant pel treball educatiu adreçat directament a caps i responsables d'unitats escoltes i guies, com per la implicació personal intensa en la formació i educació escolta d'infants, adolescents, joves i adults que participen a les trobades setmanals que, de bon principi, es fan al seu mateix domicili particular...

Gràcies a la invitació de qui s'hi exerceix com a consiliari escolta, el bon amic Andreu Obrador, l'any 1969 tenc ocasió d'estrenar-m'hi, recent ordenat capellà l'any anterior. Per a mi, aleshores m'és una veritable descoberta de tot un món nou. Estudiant al Seminari Diocesà de Mallorca, no en sé gairebé res, del moviment educatiu fundat per Sir Robert Stephenson Smyth Lord Baden-Powell, 1r Baró Baden-Powell (22 de febrer de 1857 a Londres - 8 de gener de 1941 a Nyeri, Kenya), conegut també com B-P o Lord Baden-Powell.

Amb metodologia pròpia, basada en la pedagogia activa, el contacte directe amb la natura, la feina en equip, la promesa i la llei escolta, la responsabilitat individual i col·lectiva, l'esperit de servei, l'amor al país, l'amor a la llengua pròpia, l'amor a la humanitat, l'amor a Déu... el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que despleguen els Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a l'Encarnació, és referent emblemàtic d'un sector ampli de la infància, adolescència i joventut de Ciutat.

Els inicis no estan exempts d'obstacles i dificultats, en voler crear la primera unitat escolta, una quinzena d'al·lots amb fulard color verd amb vora beig l'any 1963 (com esmenta na Paquita Magrinyà a L'Encarnació 1962-1996, pàg. 22). La persistent constància d'al·lots com Jaume Muntaner, Bernat Homar, Pere Bosch o Víctor Cuadrado, fa que es mantenguin els locals sempre a punt per a continuar-ne les activitats, amb un estol de Llobatons i una Secció, que esdevenen el nucli a partir del qual creix l'Escoltisme a partir de 1965.

El nomenament de mossèn Bartomeu Suau, el “Tio Tolo”, com a vicari de l'Encarnació i el seu interès per l'escoltisme fa que li arribi el suport i l'impuls decisiu. S'hi canvien els colors del fulard: dues meitats, dos triangles sense vora, un blau (Mare de Déu de Lluc) unit a un altre vermell (quatre barres del Conqueridor).

Més o manco per les mateixes calendes -uns dos anys després de l'inici del Moviment Escolta masculí- s'hi estructura un Esplet de tres Garbes, per a al·lotes de 12 a 15 anys, del Guiatge. Amb Margalida Tomàs, Antònia Cañellas, Joana M. Castelló, Neus Pujol, Germana Ripoll... s'hi proposa per a l'Agrupament femení el nom de Verge de Lluc, amb el mateix fulard que els al·lots (23 de gener de 1965).

El mateix any, n'Eladi Homs, comissari general de l'Escoltisme, a proposta de mossèn Bartomeu Suau, demana a Josep M. Magrinyà que accepti coordinar les unitats que s'apleguen a la parròquia. El mes d'abril de 1965 és nomenat cap de l'Agrupament Jaume I. Una mesada després, na Paquita Bosch, muller d'en J. M. Magrinyà, és nomenada cap de l'Agrupament Verge de Lluc per la comissària del Guiatge, na Maria Ferret Español...

Més que fixar-me en la història d'aquests dos agrupaments, m'interessa remarcar-ne alguns aspectes que valor com a molt positius.

Part significativa en la història viva de la parròquia de l'Encarnació, tots dos agrupaments contribueixen a fer-ne una comunitat cristiana activa, amb una pastoral renovada, oberta al diàleg amb el món, i amb unes celebracions litúrgiques força participades i engrescadores.

S'hi afavoreix la participació activa i responsable de gent laica a totes les etapes educatives, no solament pel que fa a l'educació en la fe cristiana, sinó també pel compromís personal i col·lectiu amb els problemes de la societat mallorquina.

Consider que, entre moltes d'altres, una de les aportacions més enriquidores que fan tots dos agrupaments és la introducció de la coeducació a Mallorca. Atents als signes del temps, amb la participació del vicari i consiliari mossèn Guillem Miralles, na Tonina Canyelles emprèn la gestació i el funcionament de les unitats coeducatives de Busquerets (1972), les primeres que plantegen amb rigor l'actitud col·lectiva que implica la coeducació d'homes i dones.

Durant aquests cinquanta anys de presència activa del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca a l'Encarnació, milers d'infants, joves i adults han passat pels agrupaments Jaume I i Verge de Lluc. N'han deixat alguna empremta i, també, n'han rebut l'engrescadora convidada a deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer.

Tant de bo que durant els 50 anys venidors, continuïn escampant-se entre la gent jove de Mallorca els valors humanístics que proposa aquest moviment educatiu: fer persones lliures i solidàries, crítiques i responsables, austeres i respectuoses amb el medi ambient, cultes i engrescades en la tasca de construir un país on la democràcia vera en sigui nord i guia.

Cecili Buele i Ramis,
Ex consiliari diocesà
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca