A Mallorca

dilluns, 31 de març del 2014

"Gloses meves", a sa Pobla: invitació a acte de presentació

Ja falten pocs dies perquè presentem el llibre "Gloses meves" a sa Pobla.

Gràcies a la col·laboració entusiasta de membres de l'Obra Cultural Balear poblera, i les facilitats atorgades per l'Ajuntament, tendrem l'oportunitat de fer ús de les instal·lacions de sa Congregació - Espai Jove.

Ens agradarà ben molt veure-t'hi, DIVENDRES, 4 D'ABRIL DE 2014, A LES 19:15 HORES.

Participarem en l'acte de presentació del llibre un/a representant de l'OCB de sa Pobla, n'Agustí Baró (qui ens cantarà unes cançons a la guitarra), l'escriptor pobler Miquel López Crespí (qui presentarà l'autor) i jo mateix (que miraré de recitar-hi algunes gloses).

Esperam passar una estona agradosa, d'uns 55 minuts de durada.
Al final de l'acte, signaré exemplars de llibres, que es podran adquirir allà mateix (15 euros).

Tots els guanys que se'n treguin, amb la venda d'aquest llibre, aniran a parar a Llar de Memòria, l'entitat poblera que es dedica a atendre pacients i familiars amb la malaltia d'alzhèimer o d'altres demències.

Comptam amb la teva presència, la teva participació i la teva col·laboració.

AGRAIREM BEN MOLT QUE SE'N FACI DIFUSIÓ I QUE ES CONVIDI ALTRA GENT A ACUDIR-HI!

dijous, 27 de març del 2014

Vídeos de presentació de “Gloses meves”, arreu de Mallora

El mes de juny de l'any passat, m'arribaven els primers exemplars del meu primer llibre, “Gloses meves”, enviats des de Mèxic, on havien estat publicats en català de Mallorca, gràcies a l'afany del bon amic i company de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana Mossegat.

Exhaurida en poc temps l'edició primera, a principis d'enguany se'n publica la segona. Aquesta vegada a Mallorca, gràcies a la participació i l'interès del bon amic i antic company escolta, el llibreter Xesc Sanchis.

D'aleshores ençà, bé sigui amb la companyia de la poeta mallorquina Antonina Canyelles, bé sigui amb la col·laboració del gran amic cantaire Agustí Baró, bé sigui amb les intervencions magistrals de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, hem anat fent unes quantes presentacions públiques d'aquest llibre meu.

Hores d'ara, només n'hem fet a Ciutat. Però tenim previst d'iniciar-ne, també, a la Part Forana de Mallorca.

N'estic molt content.

No solament perquè tenc l'oportunitat d'escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, en la nostra estimada llengua catalana, allò que pens, allò que sent i allò que dic, quan em pos a jugar amb les paraules...

També perquè aprofit l'avinentesa i em referesc, explícitament i clara, a la malaltia d'alzhèimer -que, des de fa uns anys tenim com a companya de pis a ca nostra...- i a les entitats mallorquines que s'afanyen a tractar-hi pacients i familiars afectats per alguna d'aquestes maleïdes demències que empastifen el nostre segle XXI.

Vet ací una mostra, gràfica i auditiva, de les presentacions públiques que n'hem fet, fins ara:

  1. Invitació a presentació a sa Pobla (26-03-2014)
  2. Presentació a sa Pobla (25-03-2014)
  3. A Quars Llibres: intervenció de Cil Buele (13-03-2014)
  4. Sobre Europa, a Quars Llibres (13-03-2014)
  5. Vídeo de presentació a Quars Llibres (13-03-2014)
  6. Vídeo de presentació a CineCiutat (27-02-2014)
  7. Presentació a CineCiutat (25-02-2014)
  8. Presentades a AFAM (20-10-2013)
  9. Homenatge a glosadors de Mallorca (20-20-2013)
  10. Festa solidària a Llar de Memòria, sa Pobla (06-10-2013)
  11. Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla (06-08-2013)
  12. Presentades per Cil Buele, a la seu d'AFAM (19-07-2013)
  13. Presentades per Miquel López Crespí a la seu d'AFAM (18-07-13)
  14. Presentades a la seu d'AFAM (17-07-13)
  15. A la recerca de recursos per l'Alzhèimer 06-07-2013)
  16. Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic (22-06-2013)

dilluns, 17 de març del 2014

“Gloses meves”, a la biblioteca de Sant Celoni

A la vila de Sant Celoni, a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, hi tenc un amic mallorquí, CABANETER per a més senyes, que hi viu des de fa temps. A través de FB, ens comunicam sovint. I avui mateix m'ha donat una gran alegria.

En Jaume Fernández i Balaguer em va demanar, i li vaig enviar a ca seva, un exemplar de l'edició primera de “Gloses meves”, quan van sortir publicades l'any passat.

Avui, em deixa astorat, quan em diu que em té reservada una sorpresa agradable.
De fet, m'arriba un missatge des de la biblioteca de Sant Celoni, on se'm comunica que li ha estat acceptat el donatiu d'aquest llibre. Cordialment, m'ho comunica Teresa Masnou:

“Amb data d'avui el Sr. Jaume Fernández i Balaguer ens ha fet entrega desinteressadament del llibre “Gloses meves” de l'escriptor i activista humanitari Mallorquí Cecili Buele i Ramis.
Aquest exemplar de “Gloses meves romandrà a la Biblioteca “L'Escorxador” del poble de Sant Celoni (Vallès Oriental) Barcelona”.

Gràcies, amic Jaume, per aquest detall tan expressiu!

divendres, 14 de març del 2014

"Gloses meves", a Quars Llibres: paraules de Cil Buele


INTERVENCIÓ DE CIL BUELE,
AUTOR DE “GLOSES MEVES”,
A QUARS LLIBRES
(Divendres, 14 de març de 2014)

Agraïments:
  • 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí
  • Als que en tenien ganes i no han pogut venir
  • Als que ja vàreu venir a altres presentacions anteriors
  • 2 A QUARS LLIBRES, particularment a na Clara, per les facilitats que m'han procurat a l'hora de cedir-nos aquest espai magnífic...
  • 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Antoni Febrer, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
  • 4 Als dos companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
    L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
    L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, el pobler Miquel López Crespí

En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a la manacorina Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys.
Veureu, també, que agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana “Mossegat”.
En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.

  1. No em consider cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, en CATALÀ).
  2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
  3. He tengut la gran sort de treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
  4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
  5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació de l'edició primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.



Què vull dir-vos, avui vespre, sobre aquest llibre “Gloses meves”?

Podria dir-vos moltes coses. Per exemple, els tres motius que m'han mogut a recopilar gloses meves elaborades durant les darreres dues dècades i mitja: 1) escampar a tots vuit vents del món la nostra estimada llengua catalana; 2) jugar amb els mots que empram a la nostra estimada Mallorca; i 3) aprofitar l'avinentesa per parar esment a una de les epidèmies més esteses arreu del Planeta en ple segle XXI: la malaltia d'alzhèimer i altres demències que, precisament, impedeixen d'emprar convenientment la nostra estimada llengua.

Però, m'ha semblat millor, ara que som a punt que es torni a posar en marxa i engreixar la maquinària electoral que ha de servir per omplir de senyories privilegiades el Parlament Europeu, que podria resultar profitós reproduir aquí mateix UNES QUANTES gloses contengudes en aquest llibre i que fan referència a Europa.

Abans de recitar-les, emperò, m'agradaria dir-hi dos mots d'introducció, que puguin ajudar a copsar-ne més profundament el sentit. He de dir que el meu contacte directe amb institucions públiques europees, particulament amb el Parlament Europeu ha estat més que esporàdic. Com a ciutadà interessat a atansar-m'hi, i, també, com a polític engrescat en tasques parlamentàries.

Des de sempre, m'he volgut afanyar a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig, sé i, a més a més, he de reconèixer que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'està quedant en un mer somni! Malauradament!

Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort d'arribar a atansar-m'hi, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses circumstàncies. Si no les he comptades malament, són més d'una dotzena; bé sigui personalment i física, bé sigui per altres conductes parlamentaris no tan directes.

Any 1988

Se'm presenta la primera ocasió quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.
No hi arrib a obtenir cap plaça. Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món tan envitricollat d'influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
Aleshores s'interessa fort ferm per la meva situació qui s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010), del PSIB-PSOE... Coincideix que és l'any que prenc la decisió d'afiliar-me al PSM...

Any 1989

El meu segon atansament al Parlament Europeu, “virtual” en aquest cas, es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, que encapçala el basc Juan María Bandrés Molet (1932-2011).
Tampoc no hi arrib a entrar com a eurodiputat, però sí que contribuïm a fer que Euskadiko Eskerra, en Bandrés, ho aconsegueixi.
Em serveix per veure més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser parlamentari de la Unió Europea.



Any 1990

La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu, aquestpic físicament, és com a turista. Hi vaig acompanyat de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent de l'època... No em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades, ara no puc evitar de quedar-m'hi corprès i meravellat.

Any 1995

La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu, també físicament, tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les.
La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament al seu despatx a Brussel·les, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per part d'aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Esteve i Abad.

Any 1998

La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu, amb presència física també, és a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.


Any 2000

Per sisena vegada m'acost “virtualment” al Parlament Europeu. Som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües.
Em pos a seguir de prop i amb interès les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Any 2000

Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament “virtual” al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.

Any 2000

Per vuitena vegada m'atans, físicament, al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans d'un document en defensa de la llengua catalana. Hi som present com a regidor del PSM, a un acte on també assisteix Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanam el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa catorze anys!

Any 2000

El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans interns. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.

Any 2003

A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me físicament al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga.
Conduïts per l'eurodiputat nord-català d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable.

Any 2005

El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix, virtualment, al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos!
Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara.
Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...

Votem NO a aquesta Europa que recula!
Diguem NO a una tal constitució
Que ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

Any 2009

Complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, virtualment aquest cop, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees... Cap de les dues representants, la del Partit Popular, Rosa Estaràs, ni del Partit Socialista, Teresa Riera, no es dignen de fer-s'hi presents ni respondre...

Any 2012

Assistesc per 13a vegada i darrera vegada al Parlament Europeu, físicament, a la seu d'Estrasburg, fent suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears.
Aconseguim que s'hi arribi a tractar la situació penosa que pateix la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, amb les mesures governamentals que li són tan contràries.
Aconseguim, també, de ser atesos i escoltats per eurodiputats dels Països Catalans i, sobretot, per l'intergrup parlamentari “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” del Parlament Europeu a Estrasburg...
Precisament aquests dies, som a l'espera d'obtenir la resposta que se'ns comunicà que ens arribaria abans d'un any...

Com podeu veure, el Parlament Europeu no em resulta ni estrany ni aliè, des que l'any 1988 m'hi vaig acostar per primera vegada, fins a la darrera de l'any 2012 que n'és la tretzena...

Amb tot aquest bagatge acumulat al llarg de més d'un quart de segle, arrib a concloure que l'Europa que s'aixeca, així com s'aixeca, es mereix pel cap baix aquestes UNES QUANTES GLOSES MEVES, que esper que vos agradin.

Ja em direu si en compartiu el contengut.

dijous, 6 de març del 2014

Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Miquel López Crespí


L'escriptor pobler Miquel López Crespí, amb Cil Buele, presentant "Gloses meves"
D'on li neix l'interès per les gloses?

És una pràctica literària que li ve de lluny. Tot i que, durant els darrers quinze anys de la seva vida, s'hi ha dedicat amb una mica més d'intensitat. Cercant cercant, se n'arriben a trobar -entre aquelles que fa al Seminari Diocesà de Mallorca, amb el repetitiu “dòmine, dòmine, dòmine, dòmine”- algunes que elabora l'any 1956. És a dir, gairebé seixanta anys enrere, quan fa el primer curs d'Humanitats, a l'edat d'11.

Des de sempre admira la gent capaç d'improvisar, partint de dues o poques paraules, un combat de picat que es pot perllongar durant hores. Fins ara, mai no se n'ha sentit capaç, de fer-ho, ni en públic ni en privat. Sí que li agrada posar-se a escriure, tot quant li ve al cap i a la memòria, mirant de fer-ne algun glosat que pot tenir motius i orígens molt diversos.

Per això, de tant en tant, li passa pel cap entretenir-se a fer jocs de paraules amb aquesta casta de composició popular rimada.

Moltes més ganes li n'entren, quan, anys després, té l'oportunitat d'escoltar i llegir gloses tan sucoses com les que elabora el bon amic i company de lluites cíviques, polítiques i pastorals, Jaume Santandreu i Sureda.

O quan assisteix a alguna d'aquelles trobades en què el mestre glosador llorità, Felip Munar i Munar, secretari de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, n'hi amolla de les seves i incita també a fer-ne, a tots els assistents.

O quan té l'oportunitat d'escoltar i atendre les explicacions de mestres glosadors més joves encara, com són ara Mateu Matas “Xurí” o Macià Ferrer “Noto”, experts en la improvisació, artistes en l'ús de la paraula oral, compositors aguts de gloses i de dècimes que recullen la tradició transmesa per via oral de generació en generació, a Mallorca, a Menorca i arreu dels Països Catalans.

Els tallers i seminaris intensius de glosa improvisada que fan aquests mestres glosadors joves li deixen bona empremta, ben marcada en aquest àmbit de la tradició popular.

Però, sobretot sobretot, li entren ganes de fer gloses quan veu i escolta amb quina facilitat aquells altres vells mestres glosadors, pagesos de soca-rel, es dediquen a escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com qui no fa res, milers i milers de versos que els brollen a barrumbades per les seves gargamelles mig escanyades de tant parlar i cantar: Madò Antònia Buades Vallespir, Guillem d'Efak “Cremat”, Bartomeu Crespí “Pobler”, l'amo Antoni Socias Simonet “Teuler” (“Pobler”), Rafel Roig, Jaume Juan, En Planisi, Es Carritxoner...

N'aprèn moltes dades que l'ajuden a tenir clares les nocions més elementals. A tenir ben pensat allò que es vol dir. A començar mentalment amb el primer i el darrer vers, intercalant-hi els altres dos. A fer-ne la rima composta de set síl·labes, etc. Arriba a veure clar i català que la pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa gairebé tot!

No pot passar per alt, tampoc, les seves arrels arianyeres. D'on recorda, amb tendresa particular, les gloses i cançons que, de petit, escolta declamar a sa mare, a la seva padrina, al seu padrí, a oncles i ties de la vila mallorquina d'Ariany.

Què vol expressar amb els seus escrits? Quina intenció tenen aquestes gloses?

Aquest recull de “Gloses meves” arreplega moments i temes recurrents en la vida de l'autor, com són ara Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni o Sant Sebastià -una mesada llarga seguida amb esdeveniments festius, quan acaba i quan comença el calendari convencional nostre-.

La mort o l'aniversari commemoratiu d'una persona, amiga o familiar, també n'és un segon motiu que l'empeny a asseure's a la taula i redactar el que li ofereix la malifeta ocorreguda, coneguda o viscuda i patida de més a prop; com també l'esdeveniment digne de ser celebrat amb alegria.

Finalment, una tercera font d'inspiració glosadora és la que més intensament li raja dins l'enteniment. Quan, adonant-se de situacions que no li agraden i que vol veure-les canviades, transformades, mira de dir-ho en veu alta i per escrit.

Hi entren de ple certs processos electorals en què participa com a polític nacionalista d'esquerres, tant a l'àmbit local, com autonòmic, com estatal, com europeu; onades migratòries africanes, advertides del perill que els comporta venir-se cap a Europa; lluites contra la incineradora de Son Reus; polítiques de gent acomodada al sistema; actes violents escampadors del terror; personatges i col·lectius que pateixen les males conseqüències del sistema injust que ens ofega; a favor de polítics republicans i d'esquerres, com el batle Emili Darder; de grups lluitadors en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura; de la revolta agermanada; de la construcció de la nació catalana sencera...

Festa i lluita, vida i mort, joia i pena, vet ací la mitja dotzena de femelles estel·lars a les quals el glosador mira d'adreçar l'atenció i girar la ullada, amb eixes gloses que arreplega ací mateix, en aquests fulls, per primera vegada en sa vida.

Miquel López Crespí, escriptor
(a la presentació de l'edició segona, a la sala 1 de CineCiutat, el 05-03-2014)

dimecres, 5 de març del 2014

Gloses meves, a CineCiutat: paraules de na Magda González


M'arriben tan endins, les paraules de na Magdalena González Crespí, -durant la presentació del llibre "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat-, que no puc deixar d'escampar-les a tots vuit vents del món.
Gràcies, amiga Magda!

PRESENTACIÓ ”GLOSES MEVES” de Cil Buele
S’escorxador, Palma, 5 de març de 2014
Amics, amadors de la cultura, la terra i de la bona gent,
Moltes gràcies a l’autor per atorgar-me l’honor de poder compartir aquest moment entranyable que em permetrà dibuixar, des de l’admiració i el respecte, un esbós afectuós d’un personatge que ha contribuït , sens dubte, a escriure pàgines de la història de la política del nostre país, a conscienciar de la necessitat de la lluita social i a engrandir la nostra cultura popular en la seva vessant de glosador i tot, des de l’ honestedat més absoluta.
Un escriptor és sempre la conjunció de la persona i la seva obra.
Ja que en Miquel, escriptor, s'encarregarà de parlar de l'obra, jo
parlaré de la persona, de l'home q l'ha escrita. I com que la presentació d’un llibre no deixa de ser una festa dels mots, jo en triaré uns quants per definir Cil Buele: honestedat, Coherència, Llibertat, Pont de cultures, Autenticitat, Compromís, Integritat i Amistat.
Honestedat.- Pilar entorn al qual ha girat la seva vida i especialment demostrada en tota la seva trajectòria pública, fugint dels individualismes i de tot personalisme en favor del treball dels equips, de l’esforç col·lectiu, de la confiança en la lluita col·lectiva.
Coherència.- Que el va dur a la decisió de qüestionar dogmes i creences, construïdes i divulgades per persones, posant a la balança el més pur esperit de la paraula, tal i com apareix a l’evangeli, per una banda, i per l’altra, els filtres terrenals que la interpreten, duent-lo finalment a decantar-se per la llibertat
Llibertat.- De ser en cada moment de la seva vida qui ha volgut ser i encoratjant-nos a tots cada dia a ser qui som
Pont de cultures.- La grandesa de mires que dóna conjugar arrels africanes i arianyeres en un mestissatge d’autenticitat
Autenticitat.- En Cil és tot un personatge, diferent i autèntic, no sols pel color de la seva pell, sinó també pel capell que exhibeix amb naturalitat absoluta. Pell, perquè duu sempre el país, la cultura i la llibertat a flor de pell. Capell, perquè li protegeix les idees d'un somni, el d'un poble lliure amb homes i dones iguals i lliures, entre pobles lliures i solidaris. El d’un poble amb compromís
Compromís.- Compromès amb els valors més importants per a l’ésser humà: la vida, l’amor i la pàtria
- amb la vida i amb l’amor, demostrat amb l’entrega absoluta amb que s’ha abocat a les dues dones de la seva vida, a les que dedica aquest llibre. I per una de les quals, Isabel Rosselló, vull tenir un record especial i vull manifestar públicament el meu afecte més sent it.
- amb la pàtria al servei de la qual s’ha entregat també en cos i ànima guiat sempre pel bé comú i el desinterès material més absolut. La seva trajectòria a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i a la Generalitat de Catalunya, parla per si mateixa. Rodejat en moltes d’aquestes etapes per la incomprensió, crec personalment que la ceguesa dels qui l’han envoltat han fet que es desaprofitàs una persona amb gran esperit i vocació de servei públic. En definitiva, qui hi ha perdut ha estat la nostra terra.
Integritat.- Qualitat que n’és un exemple per a les seves amistats
Amistat.- Amic dels amics fins a les darreres conseqüències. I és en aquest punt on jo vull compartir amb vostès la vessant d’en Cil que ens uneix des de ja fa un grapat d’anys: l’amor pel nostre país i el somni de veure’l complet algun dia en la seva forma política
No puc passar per alt la seva implicació personal , decisiva, en l’existència de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans des de quan aquesta, que enguany celebra ja el seu desè aniversari, era només un somni. Unes bones amigues que tenim en comú i que són per aquí, un dia em van dir: “Aquí tens el telèfon del nostre amic. Ens ha dit que té molt interès en saber d’aquest projecte. Segur que et pot aconsellar de com dur a terme aquest projecte. Crida’l!”. Jo vaig dir: I qui és aquest amic?. El conseller de cultura, em van dir. Ca!, vaig dir jo, no li puc fer perdre el temps amb aquesta quimera. Em prendrà per boja! I..., fins avui..
I, senyors, l’Orquestra ja compleix deu anys.. Deu anys que han estat un torcebraç constant amb les forces del gran ventall d’ interessos en que no es consolidàs un dels pocs projectes real, palpable i que posa sobre el terreny la realitat dels Països Catalans. Sempre les teves paraules de coratge i els teus gests han fet que no defallís i arribàs fins avui. En nom de tots nosaltres, directors, músics, moltes gràcies.
Gràcies per ser sempre present, des del racó més petit de les meves inquietuds, als moments més dolorosos que pot viure un esser humà, la pèrdua d’una mare. Com diuen a Àfrica una mare és l’univers de la persona, i en nom de la meva família et vull agrair la glosa que la recorda en la pàg 125 aquest llibre.
En uns moments històrics en que la nostra estimada nació viu moments increïbles per motius absolutament contraposats, l’esperança de llibertat, per una banda, en un altre indret, i l’opressió i persecució més rància per una altra, aquí en aquesta nostra terra estimada, jo vull convidar-vos a Enllaçar-nos per la cultura, la llibertat i per la bona amistat.
Per molts anys, Cil!
Moltes gràcies

dimarts, 4 de març del 2014

Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Cil Buele


En bon Dimecres Sant, inici de la Quaresma al món catòlic, me'n som anat, delitós, amb moltes ganes de dirigir aquestes paraules a les 63 persones que s'han fet presents a la Sala 1 de CineCiutat, per assistir a la presentació de "Gloses meves", en la seva edició segona, feta a Barcelona.

Agraïments:
  • 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí
  • Als que en tenien ganes i no han pogut venir
  • Als que ja vàreu venir a la presentació de l'edició primera
  • 2 Als representants de CINE CIUTAT (Pedro, Javier, Olga...), per les facilitats que ens han procurat a l'hora de cedir-nos aquesta sala magnífica...
  • 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Clara, Antoni, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
  • 4 Als tres companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
    L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
    L'amiga, creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Magdalena González Crespí
    L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, Miquel López Crespí
Portada del meu llibre, edició segona
En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a na Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys;
I que també agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, Joan Riera Fullana “Mossegat”. En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.
  1. No som cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat ben molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, també en CATALÀ).
  2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
  3. He tengut la gran sort de poder treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
  4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
  5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.
  6. Què pretenc amb això?
    Primordialment TRES MOTIUS:
    1. Escampar la llavor de la paraula feta glosa, en català de Mallorca:
      1. Per als que som creients catòlics, la Paraula existeix des de l'inici del temps: “In principio erat Verbum”. I la Paraula pren cos i es fa carn en Jesús de Natzaret. I aquest convida a escampar-la, a difondre la paraula. De la mateixa manera que ho fa el pagès, quan surt a sembrar la llavor al seu camp: una part cau dins terra bona i dóna molt de fruit; però no tota acaba així: una altra part cau entre batzers i aquests l'ofeguen i no la deixen créixer; una altra cau al camí, i és trepitjada per qui hi passa; una altra cau dins zona rocosa, i se l'enduen els ocells...
      2. Cosa semblant li pot passar a qualsevol altra paraula: també a la paraula escrita en català... Només que, avui dia, podem comptar amb molts més mitjans dels que tenien a l'abast els nostres padrins i avantpassats, i no en parlem ja dels que tenien els contemporanis de fa més de dos mil anys.
      3. Per a mi, gràcies a la xarxa d'internet i els mitjans tecnològics d'avui dia, estam vivint uns temps meravellosos pel que fa a l'escampadissa de les nostres paraules, en la nostra estimada llengua catalana, arreu del món:
        1. Amb una gran facilitat i rapidesa, la podem fer arribar més enllà dels territoris que conformen els Països Catalans: el camp és tan immens que no se'n veuen els límits.
        2. La podem escampar molt ben acompanyada d'altres signes gràfics, com poden ser les imatges, els sons, les veus.
        3. La podem transmetre fins i tot a qui desconeix la nostra llengua: en pot veure el contengut traduït automàticament al seu idioma, cada cop amb una precisió més acurada.
    2. Jugar amb les lletres, jugar amb paraules, per formació humanística, filosòfica, teològica, pas un guster. Com més va més
      1. Hi veureu qualque glosa feta meva només amb monosíl·labs (com la que podeu trobar a la pàgina 46, sobre cops baixos encaixats a l'àmbit de la política)
      2. O alguna altra que dóna preeminència a una lletra determinada, com pot ser la P de Palma relacionada amb la P de la Paraula en lloc de la P de les Pistoles (pàg. 32)
      3. O qualcuna que mira de jugar amb la primera lletra de cada estrofa per conformar-ne un nom, com és el cas de la dedicada a una cosina que morí i que s'anomenava Barita (pàg. 120)
      4. Amb aquest joc de lletres i paraules, mir de fer al·lusions directes a persones conegudes, a situacions viscudes, a lluites cíviques, a festes passades, i, sobretot, al país nostre que anam fent (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer)
    3. Un tercer motiu per publicar “Gloses meves” és fer suport a una iniciativa concreta: dedicada a persones que van perdent, progressivament i de manera imparable, la seva capacitat d'usar paraules, entre d'altres limitacions.
      1. Bé sigui perquè pateixen la malaltia d'alzhèimer, bé sigui perquè pateixen altres demències.
      2. La primera entitat que se n'ha beneficiat és AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer a Mallorca-, una entitat situada al barri de la Soledat, a Palma. Va rebre l'any passat una part del que es va poder recollir amb l'edició primera.
      3. L'altra part recaptada anà a parar íntegrament a LLAR DE MEMÒRIA, una entitat que atén persones malaltes d'alzhèimer o altres demències, a la vila mallorquina de sa Pobla.
      4. Cap a aquesta segona entitat, la poblera, faig comptes destinar els guanys que se'n puguin traure amb la distribució d'aquesta segona edició de “Gloses meves”.
      5. M'imagín que tots els que sou aquí podeu destriar bé el motiu que m'empeny a fer això i a demanar-vos la col·laboració: des de l'any 2009, se li diagnosticà, a la meva dona, na Bel Rosselló, la malaltia d'alzhèimer (com a possible).
        D'aleshores ençà, miram de fer tot quant sabem i podem perquè les famílies afectades per una situació com aquesta, puguin tenir i trobar tot el suport que necessiten i que es mereixen.
        Si fins fa uns any, les institucions públiques atenien en certa manera situacions com aquestes, hores d'ara se n'allunyen cada cop més i deixen de parar-hi l'esment que cal.
        Per aquest motiu, es fa més necessari que mai refermar les nostres societats perquè ningú no en quedi desemparat i tothom hi sigui ben atès.
    4. La conclusió és òbvia:
      1. Vos recoman i suggeresc que compreu aquest primer llibre que public, amb el títol “Gloses meves”. Que, després d'haver-ne llegit la introducció i la contraportada, n'aneu llegint aquelles gloses que, mirant l'índex, vos puguin interessar més.
      2. També que n'escampeu la notícia entre les vostres amistats i persones conegudes.
      3. I, finalment, que mireu amb molt bons ulls totes aquestes persones, malauradament cada cop més nombroses entre nosaltres, que pateixen algun tipus de demència; de la qual no se'n poden mai desfer, ni elles ni qui les atén, fins que els arriba l'hora de partir...
Moltes gràcies, per haver vengut, i per haver-nos escoltat.




dilluns, 3 de març del 2014

“Gloses meves”, l'edició segona es presenta a CineCiutat

Després d'unes presentacions de l'edició primera de "Gloses meves" (a AFAM i a LLAR DE MEMÒRIA, dedicada a la malaltia d'alzhèimer), a la fi, arriba l'hora de fer-ne la presentació pública de l'EDICIÓ SEGONA!

Amb això, es compleix el meu desig que es faci a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, de Palma, gràcies a la gentilesa dels seus màxims responsables.

DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES n'és la cita, a la qual m'agradaria que concorregués molta gent, coneguda, amiga, familiar.

Més que res, perquè hi col·laboren els bons amics Agustí Baró Bauló, Magdalena González Crespí i Miquel López Crespí. Un artista, músic, internauta, el primer. La creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la segona. I l'escriptor més prolífic amb què compten els Països Catalans, el tercer.

Esper i desig que, amb la publicitat que se n'ha fet a les xarxes, la gent se n'hagi pogut assabentar i s'hi pugui fer present la que en tengui ganes.

A la web de CineCiutat -en català- - en castellà
Vet ací un esdeveniment programat per a DIMECRES, 5 DE MARÇ, a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, Palma. T'hi esper, a tu i a qui vulgui acompanyar-te!

Al blog SocUnRodamon
Vet ací la informació relacionada amb la presentació de "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat, DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom que en tengui ganes...

A FaceBook
Vet ací l'esdeveniment anunciat a Facebook, sobre la presentació del llibre “Gloses meves” a la Sala 1 de Cine Ciutat, DIMECRES, 5 de març de 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom...

Siguem els que siguem, es presenta una bona vetlada, que pot resultar ben agradosa...