A Mallorca

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Consiliaris escoltes, a la dècada dels anys seixanta, a Mallorca

A finals dels anys 60 (1968/1971) i també a finals dels anys 70 (1978/1982), vaig treballar intensament com a consiliari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: als Agrupaments Escoltes Jaume I i Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, Son Sardina, Tardor, El Viver, etc.

En guard un record tan bo, tan positiu, tan viu, que no em puc estar de “concelebrar” amb la gent escolta el cinquantè aniversari de l'ordenació sacerdotal de mossèn Bartomeu Suau i Mayol, un dels consiliaris escoltes que més s'ha afanyat a mantenir-ne l'esperit, la pràctica i la vivència, a l'illa de Mallorca.

Servint-me de l'arxiu particular de la família escolta MAGRINYÀ-BOSCH, que conserva unes imatges valuosíssimes, enregistrades en “super-8”, n'he extret parcialment una edició digital on apareixen prop d'una vintena de consiliaris escoltes d'aquella època tan llunyana -entre els quals també m'hi compt!-

L'he pujat a FACEBOOK i a YOUTUBE, i em meravellen els comentaris que m'arriben, de gent ben diversa.

Amb imatges enregistrades a la dècada dels anys 60 del segle passat, he volgut retre homenatge a la gran tasca desplegada per aquest bon grapat de bons amics i companys de lluites educadores, dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, un grup nombrós de consiliaris escoltes (entre els quals m'hi comptava!)

Toni Roig, Biel Tomàs, Joan Trias, Sebastià Arrom, Jaume Terrassa, Tomeu Pascual, Biel Gelabert, Francesc Caimari, Ramon Oró, Los cuatro de Asís, Joan Mora, Guillem Payeras, Andreu Obrador, Cil Buele, Toni Bauçà, Guillem Miralles i Tomeu Suau.
Ho faig, amb motiu de la celebració del cinquantenari de l'ordenació sacerdotal del bon amic mossèn BARTOMEU SUAU I MAYOL



Alguns comentaris apareguts a l'FB:

“Si voleu veure en Paco de jovenet, mirau el vídeo. Surt al minut 3,45. Nines, ja me direu què trobau, he he he....
-Un artista! Curro!
- Jo no l'he trobat! Qui és??
- No idò en el minut 3'45 es veu molt bé!
- I què hi devia fer, ensotanat?”

Alguns comentaris fets al YT:

“Moltes gràcies Cil. Sa meva dona que va esser escolta de la Soledat, s´ha emocionat. Tenim un dubte: si en Gabriel Gelabert és en Biel Fil, des teu curs que va esser vicari de la Soledat. Records.” Toni

“Cecil: Quin temps aquell ! M´ha agradat reviure el que vaig veure sobre aquesta aventura, sobretot a l´entorn de la parròquia de l´Encarnació. Cecil: coratge...segueix i comunica-ho. Una abraçada.” Tomeu

“Molt bo el vídeo, la música, i, sobretot, els records.... Gràcies per recuperar, també, la nostra memòria!” Martí

“Benvolgut Cil: Acab de veure el reportatge dels Consiliaris Escoltes, amb motiu de les meves noces d'Or. Uri umushingantahe w'ukuri. A més de la traducció que pertoca, per a mi vol dir que ets un amic detallista i que saps estar en el lloc oportú en el moment que toca. Va ser una festa molt emotiva i amb molts de records. Per si tens temps i ganes de llegir, t'enviï l'homilia.” Tomeu

“Si bien no recuerdo a muchos... ( son muchos años lejos de estas tierras, me ha gustado verlo. Claro que recuerdo a Tomeu Suau, desde aquí mis felicitaciones por estos cincuenta años.” Isabel

“Molt interessant. M'ha agradat molt. Crec en Tomeu s'ho mereix. També jo estim i valor l'escoltisme i vaig ésser per poc temps consiliari. Gràcies.” Nofre

“Moltísimes gràcies Cil. Autènticament meravellós i tècnicament un muntatge i realització admirables. Agraït de tot cor has duit a la meva persona que té sentiments i ànima una remor fresca d'ahir que mai no podrem oblidar. He vist molta gent que ja no és per aquí però està a prop com per exemple record a Don Guillem Payeres. He vist també a D. Francesc de Borja Moll i sobretot a Nén Buele a qui tots els més petits admiràvem i estimàvem sempre amb la alegria plena i el gest amable per a tothom. Gràcies Cil el foc de campament mai no podrà apagar-se per molt que duri la nit o es torbi a arribar el dia.” Ferran

“Molt bé Cil i gràcies de ses imatges tan interessants i antigues.” Tomeu

“Cecili !! Genial !!!! Quin vídeo més autèntic... de l'esforç educatiu i d'un testimoni de servei i compromís per practicar els valors de l'evangeli. Quina gran feina que es va fer !!! ... Gràcies, gràcies, gràcies, !!!!! La societat d'avui en recull, en bona part, el fruit d'aquells esforços ... Quins bons records !!!!!!!!!! Des de Frankfurt una forta abraçada i molt agraït per mantenir-me en contacte ! ...” Francesc

“Precisament avui a l'església de Pòrtol els escoltes de l'agrupament Socarrel celebraven amb l'Eucaristia i la pertinent bunyolada el seu vintè aniversari. Emocionant, sempre a punt, i una abraçada a En Tomeu. Gràcies, Cil.” Pere J.

“Cil, la filmació m’ha semblat molt interessant i emocionant. M’han colpit les imatges de Biel Tomàs, Guillem Payeras i d’altres com les d’Antoni Roig, Tomeu Pascual, Tomeu Suau, etc. T’agraesc ben sincerament la tramesa. Salutacions cordials” Miquel

“Me han parecido muy emocionantes las escenas que nos has enviado, Cecilio. Recordar al Sr. Payeras, a Bartolomé Suau, a Andrés Obrador, a ti de joven, etc. Y lo que más me gusta es que no guardas ningún rencor a nuestras mentalidades del pasado (no todos las aceptan, muchos se arrepienten de ello). Tú sabes como yo (y como tantos) que jugaron su papel en nuestra evolución y que deben ser aceptadas como peldaños de una escalera de ascenso hacia más arriba. Un fuerte abrazo.” Ángel

dijous, 2 d’octubre del 2014

En defensa de l'ús del català, a l'administració de Justícia

L'altre diassa vaig publicar que m'arriben campanes que, al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, hi ha un sector procliu a l'ús de la llengua catalana dins l'Administració de Justícia a les Illes Balears i Pitiüses... Cosa que m'alegra ben molt saber.

Allò que encara no sé, hores d'ara, és si hi deu haver qualque misser que empri el català habitualment, oralment i per escrit en algun indret de les Illes Balears i Pitiüses...

Sí sé en quina situació em vaig trobar -ja fa anys- quan vaig demanar per favor al president del Tribunal que fes tots els possibles perquè s'empràs el català en un judici al qual vaig acudir...

Em vaig haver d'empassar el mal tràngol de veure'm sotmès a l'efecte nefast d'una traducció simultània per part d'un funcionari (que degué fer tot quant sabia, pobret, per mirar de fer entendre a la fiscal monolingüe allò que jo manifestava en la llengua pròpia d'aquesta terra nostra!)

M'ha vengut al cap, en aquest sentit, la intervenció que vaig fer al Congrés dels Diputats l'any 2003, en defensa de la llengua catalana a l'Administració de Justícia. Hi proposava, inútilment, que s'hi consideràs com a requisit per al personal funcionari (en lloc d'un mer mèrit, com és ara) el coneixement i l'ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans...

Per això mateix, m'alegra ben molt haver estat convidat a l'acte que s'organitza el proper dia 10 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Ciutat, A LES 19 HORES, on es preveu de fer el lliurament del Premi Agustí Juandó 2014: un guardó que reconeix la dedicació i la feina de normalització de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i judicial.

El guardonat és un misser mallorquí que es diu XISCO RIERA. Ha estat membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears.

S'hi valora la seva feina de promoció de la llengua a les Illes Balears en l'àmbit judicial, i de ser un nexe de connexió entre l'advocacia catalana i la balear, pel que fa al tema de la normalització de la llengua.

Faig comptes d'anar-hi, si més no, per fer suport a aquest misser mallorquí que s'ha fet mereixedor d'un premi d'aquestes característiques. I m'agradaria que no fóssim pocs els ciutadans que ens hi féssim presents.

A aquestes alçades del segle XXI, amb polítics que ens governen, administren i representen tan pèssimament, fa goig de veure que encara hi ha gent que lluita a favor de la nostra estimada llengua catalana, en un àmbit tan “advers” com és ara el de l'administració de Justícia.

Una administració que s'està mostrant tan espanyola i castellana, que sembla que fardi i bravegi de comportar-se injustament amb la gent que tenim per costum emprar-ne també una altra, de llengua, la nostra llengua pròpia, la llengua catalana -definida així per l'Estatut d'Autonomia que diuen que es fonamenta en la Constitució espanyola-.

Pel que he pogut esbrinar, aquest guardó que li atorga el Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, complementa la Medalla al Mèrit en el Servei a l'Advocacia que el proppassat mes de juny li va concedir l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

Se'l considera un home clau en el desenvolupament de la professió i del Col·legi professional. Ha estat secretari de la Junta de Govern durant deu anys, i ha presidit les comissions de Drets Humans i de Normalització Lingüística.

Esper que ens hi retrobem tota la gent que estimam la nostra llengua i que volem que els drets humans siguin respectats arreu del món, també a ca nostra.

Aquest guardó Agustí Juandó i Royo, que fa comptes d'atorgar al misser mallorquí Xisco Riera la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, divendres dia 10 d'octubre, a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, a les 19 hores, em duu a pensar en una de les intervencions que, com a diputat autonòmic, vaig fer al Congrés dels Diputats d'Espanya el 4 de març de 2003, en defensa de la llengua catalana a l'administració de Justícia espanyola.

A la vista dels resultats tan esquifits que s'hi han aconseguit fins ara, quant a l'ús del català en aquest àmbit, arrib a la conclusió que les generacions més joves, com aquestes que ationen la lluita del personal docent a les Illes Balears i Pitiüses, d'ara endavant hauran d'arribar a trobar i emprar altres mètodes més eficients que els que s'han usat fins ara...