A Mallorca

dijous, 19 de novembre del 2015

A la mort del general Franco

Record, com si fos ahir mateix, la data del 20 de novembre de 1975. 
Aleshores treballàvem en una de les barriades marginals de la ciutat de Piura, al Perú. 
Foren uns moments molt intensament viscuts al P.J. San Martín, esperonejats per organitzacions polítiques i sindicals revolucionàries, de caràcter marcadament esquerrà. 

Convocàrem concentracions i manifestacions pels carrers més cèntrics de la ciutat, a favor del restabliment a Espanya de les llibertats democràtiques perdudes durant els quaranta anys de franquisme. 

Seguíem amb molt d'interès, fins al més mínim detall, les incidències d'aquell procés polític que s'iniciava a l’Estat espanyol, amb motiu de la mort del dictador.

Record que, a mitjan mes de desembre d’aquell any, feia arribar als amics de Mallorca algunes reflexions que jo havia fet, a Piura, sobre el paper que jo considerava que havia d'exercir el Moviment Escolta i el Guiatge de Mallorca, en tant que moviment educatiu de la joventut mallorquina, en aquella conjuntura històrica. M'hi havia estat exercint durant un temps, abans d'anar-me'n al Perú, com a consiliari diocesà.

M'havien fet arribar un treball realitzat per la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Mallorca, i que duia per títol "Escultismo y Sociedad"
Des de lluny estant, ho considerava una aportació valuosa per al conjunt del moviment escolta de l'Estat espanyol, en uns moments de gran relleu històric.
Tot i amb això, volia fer-hi algunes crítiques, adreçades a aquell document que havia arribat a les seves mans, malgrat la distància i l'absència absoluta dels mitjans tecnològics de què disposam hores d'ara. 

I ho comentava així:
  • "El consider un treball molt bo, atesa la situació actual de l'Estat espanyol. És una feina que el Moviment Escolta no pot passar per alt i que s'hauria de prendre amb moltíssima de responsabilitat, atenent el moment històric que travessa Mallorca. Què m'agradaria poder fer-hi més extenses aportacions! Hi ha companys mallorquins que treballen al Perú i que es moren de ganes de venir a Mallorca, a donar-hi una mà! Sembla un moment molt engrescador. Així i tot, pas a comentar-vos alguns aspectes generals que m'han cridat poderosament l'atenció".
Record que m'esplaiava aleshores en comentaris nombrosos i diversos que em provocava la lectura d’aquell document. Veia que aquell treball de reflexió del document "Escultismo y Sociedad" s'havia centrat molt, pentura massa, en la Declaració Universal dels Drets Humans
Tot i considerar que possiblement no hi havia cap altre agafatall millor on recórrer, creia que podia haver estat força intencionada una decisió d’aquelles característiques.
Jo veia que, tant la Declaració Universal com els ensenyaments papals que es reproduïen als document oficials, segons el meu parer, acostumaven a passar per alt un fet que, si s'atengués com calia, havia de contribuir poderosament a trabucar el món d'alt a baix. 
Fins i tot en relació amb les mateixes formulacions teòriques que, a primer cop d'ull, semblaven que ja no podien ser més humanitàries.
Totes aquelles declaracions, segons deia, donaven per descomptat que allò que perseguien i pretenien aconseguir s'havia de realitzar a l'interior de l'actual sistema d'explotació humana que duien a terme unes minories privilegiades, contra els interessos genèrics de les grans majories de la població mundial.
Opinava que, en passar per alt el fet constatat de la lluita de classes que s'estava donant al nostre món, l'elaboració d'aquells principis aparentment tan humanitaris oblidava que només es podien fer efectius amb la desaparició efectiva de les classes socials. 
Mentre les societats s’anassin construint damunt la base sociològica d’explotadors i explotats, tots aquells principis, per molt bells que poguessin semblar, no deixaven de ser pura teoria. No podien ser duits a la pràctica en un món que, quan empenyia a defensar els drets d’alguna persona o d’algun col·lectiu de persones, s’havia d’abocar a fer-ho només en funció de traure'n alguna casta de guany. 
Creia que, en aquella situació, el respecte pels drets humans sempre toparia amb uns límits que ja venien marcats des del principi: que no s'arribàs mai a perjudicar els més poderosos.
Per això, em demanava:

  • "¿Quins drets i quines llibertats es poden defensar realment, quan el seu exercici i la seva pràctica tira per avall drets i llibertats que els més poderosos s'han anant apropiant amb força violència?"
Si es deixava de banda, doncs, el fet de la lluita de classes, dins un món que apareixia dividit d'aquesta manera, em semblava valuosa aquella aportació reflexiva que havia fet la DDE de Mallorca al conjunt del Moviment Escolta i Guiatge de l'Estat espanyol, amb el document "Escultismo y Sociedad".

També creia que hi mancava quelcom a afegir a aquells punts, quan feia referència a l'apoliticisme del moviment.
Compartint l'opinió segons la qual el Moviment Escolta no havia de prendre cap opció política concreta, com a tal, considerava que s'havia de parar esment a dos elements: d'una banda, a tenir ben clara l'existència de plantejaments polítics que, de cap de les maneres, no haurien de tenir mai  entrada dins el moviment: els partits de caire feixista, repressiu, dictatorial, militarista, de dretes. I de l'altra, l'existència d'altres tipus de partits polítics cap als quals el moviment, per ser conseqüent amb si mateix, hauria d'orientar i encaminar-ne els membres.
Era de l'opinió que el moviment s'havia d'anar convertint en una espècie de plataforma, des de la qual s’havien d’impulsar iniciatives tendents a encaminar la gent cap a determinats partits de l'esquerra plural que anava conformant el panorama polític a Mallorca: partits d'esquerres, democràtics, socialistes, comunistes, nacionalistes.
Reconeixia que es tractava d'una opinió molt personal, però que creia que coincidia amb la marxa d’un món que caminava a marxes forçades cap a una solidaritat internacional cada cop més enfortida.
Quant als partits que, per principi, s'oposaven a aquell objectiu, creia que no solament no havien de ser afavorits a l'interior del moviment, sinó que s'havia de fer tot el possible, en un procés educatiu molt intens, perquè fossin considerats cada cop més inacceptables.
També creia que, en plantejar-se si un moviment com l’Escoltisme i el Guiatge havia de prendre alguna opció político-partidària concreta, s'havia de tenir molt present la manca de cultura política existent. A Mallorca poc o res no se sabia d'allò que era i representava un partit polític. No n'hi havia pogut existir cap durant els darrers quaranta anys de fèrria dictadura franquista. 
Creia que esdevenia un plantejament que podia fregar la utopia, i que seria bo veure més de prop la realitat político-partidària existent.
Hi posava un exemple que considerava molt gràfic:

  • "¿Com podem demanar a un infant de Mallorca si li agraden les 'papaies', uns fruits que no ha vist ni assaborit mai? Al més que pot arribar és a dir: 'deixau-me-les tastar, primer, i llavors ja vos diré si m'agraden no no'. Sembla el més lògic. En cas contrari, pot arribar a concloure que, com que les 'papaies' no han estat fetes per a ell, ha d’arribar a acceptar passivament i de bon grat que se les mengi un altre".
Amb totes aquelles reflexions que anava fent, tenia moltes ganes d’anar contribuint, en la mesura de les meves minses possibilitats, a aportar-hi alguns elements que poguessin ajudar a qüestionar, més políticament, situacions quotidianes que s'emmarcaven en aquell context de canvi polític històricament tan rellevant: 
  • "Crec que de política hi entenem molt poc, per a no dir gens. També crec que ens fa falta descobrir i saber què és el que més convé en un moment determinat. Més que aferrar-nos a uns principis immutables que, sigui de llevant sigui de ponent, s'hagin de mantenir. La vida de la humanitat no sembla que vagi per aquí. Avui pot ser molt vàlid allò que ahir era discutible i despusahir era considerat inacceptable. D'aquestes contradiccions es va fent el nostre món, vulguem o no vulguem. I qui sap si l'actitud que prenguin avui determinats grups d'església al nostre país pot resultar, a la llarga, molt decisiva en el futur. Vosaltres qui estau més a prop ho podeu veure millor. Jo, des d'aquí, estic veient que, sense una politització molt forta de la joventut, no es pot donar el necessari canvi d'aquest sistema capitalista que se sosté damunt la injustícia que afavoreix els interessos d'una minoria i que ofega els interessos de les grans majories explotades i famolenques"...
De tot això, ja en fa quaranta anys, ara.
Crec, em sembla, mantenc la convicció que, suara mateix, ho tornaria a subscriure, en un percentatge bastant elevat!

divendres, 6 de novembre del 2015

Cap a la República Catalana


06-11-2015.- Som un d'aquells ciutadans dels Països Catalans que veu molt difícil que es pugui arribar a superar el nombre actual de diputats INDEPENDENTISTES al Parlament de Catalunya, en una altra llista que pogués sortir d'unes eleccions l'any que ve...

Així mateix, em resulta molt difícil de compaginar la voluntat de la majoria de votants (el 27S 2015) amb la voluntat de la majoria previsible de diputats (el 9N 2015)...

Tant de bo que l'errat de comptes sigui jo... cosa que em faria molt feliç...

De totes les maneres i malgrat tot, hores d'ara, vull mostrar públicament el meu agraïment sincer i profund a aquests SETANTA-DOS DIPUTATS CATALANS, independentistes, que fan la majoria més que suficient per tirar endavant cap a la República Catalana:

BARCELONA

1. Raül Romeva i Rueda (JxSí)
2. Carme Forcadell i Lluís (JxSí)
3. Muriel Casals i Couturier (JxSí)
4. Artur Mas i Gavarró (JxSí)
5. Oriol Junqueras i Vies (JxSí)
6. Eduardo Reyes i Pino (JxSí)
7. Oriol Amat i Salas (JxSí)
8. Neus Munté i Fernàndez (JxSí)
9. Marta Rovira i Vergés (JxSí)
10. Jordi Turull i Negre (JxSí)
11. Antoni Comín i Oliveres (JxSí)
12. Josep Rull i Andreu (JxSí)
13. Anna Simó i Castelló (JxSí)
14. Neus Lloveras i Massana (JxSí)
15. Chakir El Homrani Lesfar (JxSí)
16. Marta Pascal i Capdevila (JxSí)
17. Lluís Corominas i Diaz (JxSí)
18. Oriol Amorós i March (JxSí)
19. Irene Rigau i Oliver (JxSí)
20. Germà Gordó i Aubarell (JxSí)
21. Pere Aragonès i Garcia (JxSí)
22. Antoni Castellà i Clavé (JxSí)
23. Alba Vergés i Bosch (JxSí)
24. Anna Figueras i Ibáñez (JxSí)
25. David Bonvehí i Torras (JxSí)
26. Marc Sanglas i Alcantarilla (JxSí)
27. Montserrat Candini i Puig (JxSí)
28. Magdalena Casamitjana i Aguilà (JxSí)
29. Maria Senserrich i Guitart (JxSí)
30. Joan Ramon Casals i Mata (JxSí)
31. Gerard Gómez del Moral i Fuster (JxSí)
32. Jordi Cuminal i Roquet (JxSí)
33. Antonio Baños Boncompain (CUP)
34. Anna Gabriel Sabaté (CUP)
35. Josep Manel Busqueta Franco (CUP)
36. Maria Gabriela Serra Frediani (CUP)
37. Albert Botran Pahissa (CUP)
38. Eulàlia Reguant Cura (CUP)
39. Julià De Jòdar Muñoz (CUP)

TARRAGONA

40. Germà Bel Queralt (JxSí)
41. Montserrat Palau Vergés (JxSí)
42. Albert Batet Canadell (JxSí)
43. Ferran Civit Martí (JxSí)
44. Montserrat Vilella Cuadrada (JxSí)
45. Josep Lluís Salvadó Tenesa (JxSí)
46. Jordi-Miquel Sendra Vellvè (JxSí)
47. Meritxell Roigé Pedrola (JxSí)
48. Teresa Vallverdú Albornà (JxSí)
49. Sergi Saladié Gil (CUP)

LLEIDA

50. Josep Maria Forné i Febrer (JxSí)
51. Carmina Castellví i Vallverdú (JxSí)
52. Albert Batalla i Siscart (JxSí)
53. Bernat Solé i Barril (JxSí)
54. Violant Cervera i Gòdia (JxSí)
55. Montserrat Fornells i Solé (JxSí)
56. Marc Solsona i Aixalà (JxSí)
57. Antoni Balasch i Parisi (JxSí)
58. David Rodriguez i González (JxSí)
59. Ramona Barrufet i Santacana (JxSí)
60. Ramon Usall Santa (CUP)

GIRONA

61. Lluís Llach Grande (JxSÍ)
62. Anna Caula Paretas (JxSÍ)
63. Carles Puigdemont Casamajó (JxSÍ)
64. Roger Torrent Ramió (JxSÍ)
65. Natàlia Figueras Pagès (JxSÍ)
66. Dolors Bassa Coll (JxSÍ)
67. Lluís Guinó Subirós (JxSÍ)
68. Jordi Munell Garcia (JxSÍ)
69. Sergi Sabrià Benito (JxSÍ)
70. Maria Dolors Rovirola Coromí (JxSÍ)
71. Jordi Orobitg i Solé (JxSÍ)
72. Benet Salellas i Vilar (CUP)

dilluns, 2 de novembre del 2015

Comentaris, nombrosos i diversos, a la mort de mossèn Pep Estelrich

No em resulta gaire freqüent veure que, en fer pública alguna referència a la mort d'algun amic, se m'acaramullen tants i tants de comentaris, com els que he pogut anar arreplegant, amb motiu de la mort de l'amic santjoaner, mossèn Pep Estelrich i Costa.
Es veu que es tracta d'un personatge ben conegut, força valorat i molt estimat, per part de moltíssima de gent. 
Com es pot veure just suquinetes:


01. Felip Munar Munar
Gràcies Cecili Buele Ramis per expressar el sentiment col·lectiu; un home intel·ligent, de seny, d'estima envers la gent i la terra nostrada. Vaig poder parlar moltes vegades amb ell i vaig aprendre molt; el Col·lectiu Teranyines li va retre un gran homenatge i després va publicar les nostres col·laboracions en un extens i interessant volum. Sé que allà on és descansa en pau, perquè era un home de pau i de bé.

02. Antoni Pol ha dit...
M'unesc, per la raó i el sentiment, al teu comentari i homenatge a Mn. Pep Estelrich. Si t'assabentassis que algú de la "intra Eccesiam" (tu ja m'entens) li hagués dedicat algunes paraules afectuoses (Ubi charitas et amor...) t'agrairé que m'ho facis a saber. Gràcies.

03. Pere Fullana Falconer ha dit...
Les paraules teves Cil, fan profund ressó en el meu interior, davant del comiat d'en Pep Estelrich. Amb ell vaig poder encetar una etapa inmensament rica en emocions vinculades a un sentir propera una esglèsia ecumènica. Amb ell, estat al secretarirat de missions, un nombre molt destacat de gent jove, ampli i divers, puguerem gaudir del seu suport i la seva paraula. Fa promocionar les pimeres experiències, al voltant de la meitat dels anys 70, amb els monjos de Taizè, amb experiències de trobada intenses i que aportarem molta llum i clarividència, en uns moments d'intensa recerca i lluita alliberadora.
Sempre en Pep fou un far amb bona llum, un home que escoltava, acollia i guiava recerques profundament noves i fins i tot atrevides. Sempre al mateix temps el seu seny i el bon fer, la seva paraula i la seva guia, per camins de recerca interior, social i per la Serra de Tramuntana, eren, i seguiran essent una referència a estimar.
Gràcies Pep.

04. Bernat Vicens Vich ha dit...
Jo l'apreciava a aquest homo. Estic totalment d'acord en el que dius.
Gràcies per enviar-m'ho. Jo ara acab d'escriure unes paraules també al blog. Un abrç, Bernat

A Mossen Pep Estelrich, encara que no sigui dels meus temps, l'he conegut per questions de mallorquinitat, cultura nostra i per amics comuns santjoaners. I sempre m'ha arribat endins aquest personatge. Record especialment quan ens mostrava sense gens de pressa el convent de St. Jeroni un dissabte dematí. I també alguna vegada vaig disfrutar de les excurssions de l'estol Vidalba,(no només eren per capellans) i com ens guiava, explicava, i ens feia descubrir els petits detalls d'indrets, o les immenses hermosures dels paratges que descobríem. Era un homo senzill, amb molt criteri, i crec que com a sacerdot era de lo millor, al llarg dels seus intensos i entregats anys quan gaudia de les facultats més plenes que va excel.lir.
Bé, i avui és apropiat recordarmos que "la vida no s'acaba, la vida es transforma".

05. Manuel Soler ha dit...
Només he tengut l'oportunitat de veure'l abans d'anar cap al Carib per exercir allà el ministeri. Però sempre n'he sentit parlar com una persona assenyada, propera, sense pretensions. Mai m'ha arribat una paraula crítica. Al cel el vegem. Manuel Soler

06. floc ha dit...
Et record, Pep, com tot un home, una bon persona, un bon amic, un bon mallorquí, un bon capellà, capaç de fer una rialla com de posar-se seriós. Llavors hom descobria el seu seny i sentit comú.
Descansa en pau, amic i germà gran, Josep.

07. Ricard Vila Barceló
Als 20 anys el varem conèixer i va ser un plaer, parlar i tenir-lo al nostre costat....

08. Faust Frau Camacho
Amic i mestre. Descanse en pau.

09. Joan Barceló Bauçà
El món dels calendaris i la cultura popular també l'enyorarà.

10. Gabriel Pérez Alzina
Em crida l'atenció no haver llegit cap comentari sobre la tasca d'en Pep a favor dels "moviments apostòlics". Crec que ell pensava que, si volíem uns seglars cristians adults i amb capacitat per agafar les riendes de moltes tasques de l'Església, era indispensable que tenguessin una formació profunda. I un mitjà per a aprofundir en l'anàlisi de la realitat i la pregària era la Revisió de Vida.

11. Jesús Jurado Gallardo
Als muntanyers, molts d'anys ens va dir la Missa del dia del nostre patró St. Bernat de Menthon, a qualque cim de la serra, en despuntar el sol...

12. Francesc Hernandez Mas
Bon excursionista, que va dir las misas de Sant Bernat de Menthon, la darrera va eser fa 14 anys al Santueri de Bonany a Petra.
Descansi en pau.

13. Tomeu Cànaves
Gràcies, Cecil. Era un home de seny i un home de fe...M´ha agradat això : "que descansi en pau i a plaer...."però que ens encomani a Dèu... pregarè per ell.

14. Miquel Alenyà
Molt interessants el teu comentari i els dels companys. Josep Estelrich Costa, un home digne de ser recordat i imitat. Salut, Miquel.

15. Ángel Sáiz Pérez
Muy bonito y entrañable tu homenaje a Pepe Estelrich, Cecilio. Muchas gracias. Un abrazo.

16. Maria Pilar Juan Ferrer
En el DM ho he vist.

17. Margarita Frau
D.E.P. !

18. Mateu Morro
Era una gran persona, d'aquelles que feien poble i país.

19. Rosari Joan Ferrer
Una gran Persona . Va estar de vicari a Felanitx quan era jove i pujaren un piano a n,es segon pis on vivia .Era un gran amant de la mùsica. D.E.P.

20. Joan Aguiló Martí
En va batiar al Molinar D.E.P.

21. Maria Victòria Secall
ACS

22. Francisca Florit Alemany
DEP


23. Teresa Garcia Felez
Gran persona, molts anys va presidir l'eucaristia de la festa de St. Bernat de Menthon, dalt d'un cim en sortir el sol, El meu record que descansi en pau.

24. Jaume Català
M’ha agradat molt, veig que tens bons records de les persones que s’han creuat a la teva vida. Salut i endevant!

25. Juan Hernández
Que descanse en paz...

26. Carmen Catalán
El record com un gra home i bon sacerdot. Que descansi en la Pau que li dona la fe que ha viscut.

27. Bartomeu Barceló
Molt be Cil, es ben ver lo que dius. No faig comentari. Jo el vaig coneixer i tractar com a missioner i amb s’estol Vidalba; sempre mos entenguerem.

28. Llorenç Tous
Moltes gràcies, Cil. Vaig parlat tot d’una amb na Francisca, sa germana, quan vaig rebre la notícia de la segretaria del Bisbat. En Pep ha estat un dels millors amics que he tengut, si no es millor; crec que jo també ho era per ell, tal como m’ho digué repetides vegades. Se mereixia ja que el Senyor li deixàs pegar el vol cap a la casa de Déu. Però me va afectar sa notícia. Era poc abans de diumenge jo anar a dir missa a la una i el vaig tenir molt present. Apart del Vidalba ( ara dels quatre fundadors sols qued jo), en temps de Don Teodor va empènyer projectes renovadors de la pastoral; fins i tot de la Seu, del que jo guard el text. No em parlem de tot lo que va fer desde anys enrrera per les missions. Amb una paraula ens queda la satisfacció de haver tengut un amic capellà, molt feiner, amant del seu poble, de Mallorca, i no en parlem de les muntanyes i el pla; molts anys va redactar el sermó del Beat que després llegia el Bisbe a sant Francesc; feu una feinada a l’arxiu de sant Jeroni, que li publicaren; acompanyà amb el seu seny a molts de capellans de Mallorca i de missions, més joves. Jo en duc un dol a la meva manera perquè he perdut un gran amic en aquest món; al mateix temps pens que ja era hora de que pujàs al Senyor, tant per a ell, com per na Francisca i fins i tot per noltros. Ja no podia valer-se de ses seves facultats i noranta tres anys ben empleats mereixen un descans. Crec que som molts els que hem sentit aquesta mort; ara ja ho celebra tot amb Don Teodor. Jo des de que morí mumare, me sent més lligat amb el cel i a cada altra mort de una persona com en Pep, hi faig un altre nuu al lligam, fins que me toqui a mi, quan Déu vulgui. Me sap greu no concelebrar dijous a Sant Joan amb tots els amics; me vaig anticipar diumenge i ho repetiré dijous des de enfora amb tots voltros. Una abraçada forta.Avui me ve el final daquell coral de Bach que cantàrem amb ell i en Tomeu Suau a l’atalaia de Tuent (feia poc que havia mort mon pare i jo plorava, quasi com ara mateix) mirant el sol ponent dins mar: “els sers amats són morts, mes ¡Oh Senyor! jo vaig a ells per una eternitat”.En el funeral CANTA AMB TOTA SA GORGA EN NOM MEU!!! Gràcies.Una abraçada forta! Llorenç.

29. Juan Riera Fullana
Amic Cil: después de muchos meses de silencio e incomunicación quiero comentarte que me impresionó el fallecimiento de nuestro buen amigo Pep Estelrich. No tengo la menor duda de que todos los que trabajamos en otros países le debemos un profundo reconocimiento a su labor de apoyo, a su bonhomonía, a su estar pendiente de nuestras necesidades y a su acompañamiento a nuestra labor. Hombres así necesita la Iglesia, honestos, entregados, solidarios... Descansa en paz porque se lo merece.


30. Pere Barceló Barceló
M'adhereixo de tot con. A Pep, mon mestre, amic, admirat des de sempre, li vull dir MEMOR ESTO MEMORUM TUI. Pere de Puigpunyent

31. Pere Orpi Ferrer
Amic Cil: Gràcies pel teu escrit i comentaris amb motiu de la mort del bon amic Pep Estelrich. Amb ell compartírem moltes curolles, sobretot dins els camps prolífics de la cultura i l'ecologia del nostre petit món que és Mallorca. Amb ell i l'estol Vidalba vaig aprendre a trescar i estimar les nostres muntanyes, i em sent honorat pel fet que pensàs en mi com indigne successor seu, l'any 2003, per celebrar la missa muntanyenca de sant Bernat de Menthon. Ell m'animà també a captar i cantar l'entranyable poesia de les nostres muntanyes: "Amunt, companys! Facem camí cap a l'altura..."
En Pep, tira-tira, ha arrodonit el seu camí per aquest món, i ha assolit l'altura definitiva de la plenitud del Regne de Déu. Que des d'allà ens ajudi a fer camí, malgrat el cansament i les travelades, amb optimisme i esperança: "Al bes del sol, de bon matí, riu la natura..." Pere Orpí

32. Antonio Salas
Hola Cil. Jo també tenc pocs, però molt bons records den Pep Estelrich. Que descansi en Pau! Gràcies Cil per tenir-nos en contacte

diumenge, 1 de novembre del 2015

A l'amic santjoaner, mossèn Pep Estelrich i Costa

Mentre es feia l'acte d'homenatge als lluitadors antifeixistes per la llibertat i la democràcia davant del Mur de la Memòria, al cementeri de Palma, al migdia del dia de Tots Sants, m'assabentava que havia mort el bon amic i companys de lluites pastorals, socials i missioneres, el santjoaner mossèn Pep Estelrich i Costa.

De ben petit, jo ja vaig tenir l'oportunitat de topar-m'hi amb freqüència, quan, sempre decidit, ell feia passes pel Molinar de Llevant, ensotanat de cap a peus com era costum que vestissin els clergues aleshores...

Posteriorment, compartírem dèries i il·lusions pastorals i missioneres, mentre ell s'exercia com a responsable màxim del Secretariat diocesà de Missions, al carrer del Sol, a Ciutat. Tant quan vaig anar al Burundi, com quan vaig fer-me present al Perú, sempre vaig poder comptar amb tot el seu suport i seguir-ne els suggeriments d'home avesat a aquelles tasques.

Finalment, vaig tenir la gran sort de poder comptar amb la seva amistat i companyonia, fent part d'un grup excursionista, majoritàriament clerical, que portava el nom de Vidalba, i que acostumàvem a sortir els dilluns -per canviar d'aires dominicals del dia anterior- recorrent paratges de la Serra de Tramuntana o d'altres indrets de l'illa.

Record que en totes aquestes circumstàncies, mossèn Pep Estelrich sempre es mostrava intensament dedicat a la responsabilitat que portava, amb posat seriós o rialler, amb ganes de fer broma o d'aprofundir en l'anàlisi d'esdeveniments, amb diligència i inquietud sol·lícita, obert als corrents nous de la societat, acollidor de gent jove, atent envers tothom...

Sempre he mantengut viu el record de la seva veu, el so i el to que emprava, quan responia a l'altra banda del telèfon dient per davant tot: «Sí, digau!». Una expressió que, a mi també, m'agrada molt d'emprar habitualment, d'aleshores ençà.

Per a mi, mossèn Pep Estelrich és un d'aquells clergues mallorquins que s'ha afanyat, durant tota la seva vida, a impulsar i afavorir el cultiu de la llengua pròpia de Mallorca, l'amor a la terra mallorquina, l'interès per la cultura, les tradicions i produccions literàries de caire popular.

Segons he pogut saber al tanatori santjoaner, on he pogut anar a acomiadar-me'n, les persones que li han fet costat aquests darrers anys han pogut veure de prop que la vida nonagenària que ha gaudit també li ha comportat alguns anys de mantenir-se pel fil prim d'un enteniment que s'anava apagant de mica en mica...

Agraït per tot quant has fet per mi, amic Pep, per la meva família, per la nostra terra, per la nostra gent, només et desig que puguis descansar en pau, a plaer i per a sempre.