A Mallorca

diumenge, 13 de desembre del 2015

La música i la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències

D'un temps ençà, em sent profundament atret per la consideració de la música com un element que podria donar resultats molt positius en el tractament de malalties com l'alzhèimer o altres demències.

Molt bon element, massa poc aprofitat, crec jo.

M'hi ha empès, sobretot, el fet de veure que, en el cas de la meva dona -diagnosticada d'alzhèimer l'any 2009- uns dels pocs records que manté encara més vius, amb la capacitat de reproduir-los verbalment, són precisament certes gloses o cançons breus (que, amb el pas del temps, sembla que ja se li van desdibuixant cada cop més dins la memòria...)

Sortosament, veig que a Mallorca cada dia que passa compareix més gent, especialment jove, que es vol dedicar a aprofundir en el paper important que pot arribar a tenir la música com un element terapèutic molt eficaç, en persones amb la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències.

Es pot veure que s'hi dediquen amb molta més intensitat i voluntat, que no recursos disponibles -tant públics com privats-. Estudiants de la UIB, per exemple, interessats a conèixer gent de l'àmbit de la musicoteràpia... O professors de Música que enllacen música i alzhèimer...  O professionals desitjosos de fer-hi un poc d'intervenció terapèutica amb música, per ajudar, sense cobrar ni res... O gent que pensa en possibilitats on la música pugui ajudar en cosetes de la vida quotidiana...

Al costat de tot això, consider que són ben valuoses, també, certes iniciatives que van prenent força en aquest àmbit d'actuació terapèutica. És el cas, per exemple, de la pràctica de la musicoteràpia que s'està aplicant en un centre d'atenció especialitzada, com és ara Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla.

Dos dies abans de Nadal, dimecres dia 23 de desembre, a les 18 h, aquesta entitat poblera que presideix el farmacèutic i activista cultural pobler, Toni Torrens, amb l'empenta que hi dóna la seva impulsora, Margalida Serra «Keka», organitza a sa Congregació un CONCERT SOLIDARI, amb la col·laboració de l'Escola de Música de sa Pobla, Coral de sa Pobla, Ineseta, Antònia Serra «Mussola», i Toni Alomar «de Son Bonet».

Faig comptes d'assistir-hi, -i convid la gent a fer-s'hi present- convençut que s'hi han de veure ben a les clares els efectes beneficiosos d'un ús terapèutic de la música per a pacients amb malalties com la d'alzhèimer i d'altres demències.

Molt bona manera de celebrar Nadal: el naixement de més Vida, precisament allà on pot semblar que tot, o gairebé tot, ja és mort i ben mort.

dimarts, 1 de desembre del 2015

A Mateu Castelló i Mas, a més de gran, molt bona persona

 Dilluns capvespre assistesc a la parròquia de Santa Tereseta, a la barriada palmesana de Son Armadams, al funeral que s'hi celebra amb motiu de la mort del bon company de feina, Mateu Castelló.

El contacte primer que mantenc amb l'enginyer forestal mallorquí Mateu Castelló i Mas es remunta a l'any 1982, quan ell s'exerceix a Palma com a cap de l'Institut Nacional per a la Conservació  de la Natura (ICONA) que té la seu per devers «Els Geranios»...

És l'any en què deix d'exercir-me com a capellà, quan celebr i presidesc la meva darrera missa a la parròquia de l'Encarnació, el 20 de gener, festa de Sant Sebastià,... Aleshores, em qued sense feina remunerada i m'he de posar a cercar-ne per primera vegada en ma vida, a l'edat de 38 anys...

En quedar-me sense ofici ni benefici, sense dret a l'atur laboral ni a cap casta d'indemnització o ajuda econòmica pública, la meva dona, na Lina Company i Vidal, i jo mateix ens posam a cercar-me'n alguna...

Sortosament, qui primer me n'ofereix aleshores no és cap altre que aquest gran home i molt bona persona, en Mateu Castelló, amic de la família Company Vidal, qui em proposa d'anar a treballar com a peó d'ICONA amb una de les brigades de neteja de boscos. Em diu que és l'únic que pot oferir-me...

I jo, encantat: cada dia, a primera hora del matí, partim amb l'autocar que ens duu des de davant la Sala Augusta fins a baix de la comuna de Bunyola... Com un peó més, amb un bon grapat de companys, faig allò que puc i sé per netejar el bosc i deixar-lo en condicions millors... Treballadors adscrits al règim agrari, percebem a final de cada mes un souet per anar tirant...

Fins que tenc l'oportunitat de presentar-me a unes proves selectives que m'obren la porta d'entrada a l'Administració autonòmica, com a auxiliar administratiu...

Vuit anys després d'aquella primera trobada, tornam a coincidir tots dos, aquesta vegada a la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient del Govern de les Illes Balears: ell, com a cap dels serveis de Conservació de la Natura, jo com a cap de negociat de Publicacions...

Ens hi duguérem molt bé...

Que descansi en pau aquest treballador infatigable, tan intensament dedicat, durant dècades seguides, a la defensa i la conservació de la natura a les nostres illes.