A Mallorca

dimarts, 30 de gener del 2018

A 70 anys de l'assassinat de Mahatma Gandhi

Avui, 30 de gener de 2018, quan es compleixen 70 anys de l’assassinat de Mahatma Gandhi, practicant engrescador de la lluita activa no violenta en defensa dels drets humans, d’individus i de pobles, puc pensar i creure fins a quin punt no esdevé vàlida encara ara, i també avui dia, la seva lliçó magistral, a l’hora d’haver d’implantar i defensar democràcies veres dins la nostra Europa, la del segle XXI.


Qualque comentari que m'arriba, com el de la bona amiga Lina, qui em diu «dissortadament el missatge de Gandhi i Crist, de cada dia és més vàlid...», em porta a engrescar-me, avui precisament, en la lectura d'alguns altres escrits que veig publicats ací i enllà. Com són ara aquests tres que assenyal:

ASHAMIRÓ (escriptora terrassenca d´ascendència índia)

«Gandhi és per a mi un exemple de vida, de com la força de voluntat i el convenciment en allò que fas poden aconseguir el que semblava impossible. Va donar al món sencer una lliçó de perseverança, una classe magistral de com es pot vèncer aquell que a priori es més fort que tu, sense haver d´aixecar una mà en contra d´ell. Sense haver de pensar en grans gestes. Em sembla que és una bona filosofia per aplicar en el nostre dia a dia, per afrontar els problemes que tots ens trobem i que sovint ens semblen insuperables...
L´Índia com a país pot tenir l´orgull d´haver donat a la humanitat un personatge com Gandhi, que va saber posar l´amor als altres per davant de qualsevol altra cosa i que ens va ensenyar la lliçó més important que podem aprendre: la violència es combat amb pau i l´odi es combat amb amor.»

UNIPAU (Universitat Internacional de la Pau)

Durant la Diada de la No-violència, lloa la lluita de Gandhi en el 70è aniversari del seu assassinat, i difon que «Hauríem d'aprendre molt dels errors de la humanitat, de la seva figura i de moltes d'altres que ens han ensenyat que la violència només genera més violència.» (Arcadi Oliveres).

FERNANDOMORENO (Diari Ara)

L’Índia dona l’esquena a Gandhi. Avui fa 70 anys que el líder pacifista va ser assassinat a Nova Delhi per un nacionalista hindú: «Aparentment l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són cosa del segle passat.

Gandhi va defensar sobretot el concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi, el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol convertir-se en una superpotència mundial.»

dilluns, 29 de gener del 2018

Dietari breu d'una estada breu a Lluc (quarta i darrera setmana)

28.

Darrer diumenge al santuari de Lluc... poques hores... les primeres de la jornada, abans que surti el busset cap a Inca, després d'haver pres el meu cafè amb llet al bar sa Plaça... després d'haver anat al cambril de la Verge... després d'haver-ho deixat tot ben enllestit a la cel·la i a recepció...

De puntualitat, res de res. No s’hi pot confiar, en el transport públic a Mallorca. Sortint de Lluc a les 9:45 en bus, havia d’arribar en tren a Palma a les 11:01.

Sense cap casta d’explicació enlloc, Tren Inca-Palma que ha de sortir a les 10:56, surt a les 11:06: 10’ de retard que es fan eterns... Arribam a Palma a les 11:40, amb trenta-nou minuts de retard sobre l’horari programat i anunciat al tauler d'anuncis...!

Per ser la primera menjua que faig enguany a es Muntant d'Establiments, trob que no està gens malament, després de quatre setmanes seguides passades a Lluc! Boooon proooofit, abans del derbi català d’aquest primer diumenge de febrer!

Visca el Barça! I visca Catalunya lliure!




27.
Flor d'ametler al raiguer de Mallorca
Darrer dia sencer d'estada meva al santuari de Lluc, en aquest
mon any sabàtic, després d'haver-n'hi passat quatre, de setmanes, al recinte sant d'Escorca.

L'he aprofitat per davallar fins a Inca en el busset, i, d'Inca a Binissalem a peu, passant per Lloseta, a dinar amb la família amiga de cada setmana. 

Ca s'Americano preparen uns macarrons exquisits i un frit de me per llepar-se els dits.

Avui ha estat per a mi un dia de fer fotos de la serra de Tramuntana enfarinada de neu als cims més alts, sobretot el puig Major, Massanella, en GalileuTossals i Tomir, vists des d'angles i perspectives variades.

Sorpresa agradosa per a mi a l'estació de busos d'Inca, on m'ha acompanyat en el seu cotxe el bon amic Pere, des de Binissalem: m'hi top en Lluís, cap de Pioners i Caravel·les, que m'indica que fan la sortida i acampada a Lluc.

No fa falta que els demani, en veure'n el fulard, que són dels agrupaments escoltes Jaume I i Verge de Lluc, de la parròquia de l'Encarnació, d'on vaig ser consiliari i rector entre els anys 1978-1982...


Amb una blancor
De neu i ametlers,
Gran illa d'amor
Perdura en el temps!
El retorn a Lluc amb el bus TIB gros, ple de topades amb caravanes de cotxes que pugen i davallen. Més d'una trentena n'hem arribat a dur darrere nostre.

Els que davallen, massa sovint, volen avançar-se a les voltes i, en comprovar que no passen, no els queda més remei que fer marxa enrere amb les queixes conseqüents dels altres...

El conductor, avesat, no perd gens ni mica la paciència i s'hi enfronta amb molta de calma...






26.
Divendres, 2 de febrer, Festa de la Candelera 2018, passada i celebrada al santuari de Lluc per primera vegada en ma vida. S'ho paga fer-ho, just per veure'n la seriositat amb què es fa, amb la participació de l'Escolania de Blavets i Blavetes.

Benedicció de candeles,
als passadissos del santuari de Lluc
M'ha agradat ben molt enregistrar-ne imatges i sons, d'una celebració litúrgica relacionada amb la presentació de l'infant Jesús al Temple de Jerusalem, amb les intervencions actives del vell Simeó -el del «nunc dimittis servum tuum, Domine»- i la vella Anna, i el paper que hi representa en aquest temps nostre l'encesa d'espelmes....

He cantat amb moltes ganes càntics coneguts, entonats per l'Escolania, com són ara: «Tu ets la llum del món»... «Lumen ad revelationem gentium et gloriam plebis tuae Israel»... «Mallorca ditxosa guardava una flor...»

Ahir mateix havia demanat als frares de Lluc si em podrien passar alguna làmina de la Verge que no fos tan «turística» com la que vaig adquirir a la tenda dels «souvenirs»... El bon amic P. Gaspar Alemany s'ha apressat avui matí a regalar-me'n una, de les que més m'agraden: la Mare de Déu de Lluc, sense corona... Li n'he agraït el detall.

La neu cobrint el cim
del puig d'en Galileu
La festa de la Candelera d'enguany coincideix amb un dels dies més freds que he tengut, des que vaig venir al santuari amb ganes d'iniciar-hi mon any sabàtic, fa quatre setmanes.

Havia vengut amb el desig de trobar-hi neu. Però aquesta ha volgut comparèixer ara que ja som a punt de partir, i només als cims més alts de l'entorn: puig d'en Galileu, puig Roig i puig Tomir que han aparegut coberts de blanc per primera vegada des que jo hi som.

El torrent de Lluc davalla amb una quantitat considerable d'aigua, que fa una gran remor, en recorre el llit per davall la plaça dels Pelegrins i cau en cascada al clot d'Albarca, amarant-ne la vall a les totes.

Notícia breu apareguda avui
al diari Última Hora
Lluny d'aquestes contrades, a Ciutat, el diari Última Hora publica una notícia breu sobre el meu rècord de participació en 11 torrades, quan m'hi exercia com a regidor de l'Ajuntament l'any 1996.

Davant d'algun comentari que m'ha arribat, he volgut aclarir que aleshores vaig fracassar en l'intent d'arribar a visitar-ne una dotzena en una sola jornada...



25.
Quart i darrer dijous meu al santuari de Lluc, després d'haver-n'hi passat el primer, el segon i el tercer, a l'inici de mon any sabàtic, gaudint a les totes del clima de pau i tranquil·litat que s'hi viu,.

Una de les llànties
al cambril de la Mare de Déu de Lluc
Únicament es veu trencat per presències tan comunes com extraordinàries: el cant dels ocells múltiples que s'hi senten, o de les aus, o el so dels picarols que porten les ovelles, o les cabres, o les someres; o els càntics religiosos a l'interior del temple; o els crits i renous d'escolars que s'hi atansen (com han fet avui els alumnes de l'IES de Santa Margalida); o de gent tant o més cridanera que hi arriba en autocar de la tercera edat...

Tot això he pogut presenciar, mentre llegia el diari, ocupant una de les taules del bar de sa Plaça, on m'he empassat un bon pamboli a l'hora de berenar...

Atenent la petició que se m'ha fet, he anat a recollir una làmina de la Mare de Déu de Lluc que hom vol tenir al seu abast, juntament amb les característiques «cintes» del santuari.

Per cert, avui m'he adonat que el cambril on es venera la imatge de la Verge està farcit d'escuts i símbols que contenen les quatre barres... i no és cosa d'ara, sinó de temps enrere...

Finestra de la meva cel·la:
"Joc d'escacs", darrer llibre
de Miquel López Crespí
Finalment, a l'hora de dinar he pogut assaborir un exquisit plat de frit que es prepara i se serveix al restaurant Can Gallet, al coll de sa Bataia. Fins avui no havia tengut l'oportunitat d'acostar-m'hi. N'he gaudit a les totes.

He començat a llegir el llibre «Joc d'escacs» que l'altre diassa em va passar el seu autor i bon amic meu, l'escriptor pobler Miquel López Crespí. Una lectura que em resulta fàcil de fer i entenedora, que ajuda a comprendre millor la trajectòria pública d'un escriptor autodidacte com ell, que arriba a aconseguir de veure'n publicats més de cent llibres, de tots els gèneres possibles, valent-se únicament de la seva tenacitat insubornable.

Demà, 2 de febrer, festa de la Candelera: «Si la candelera plora l’hivern es fora, si la candelera riu l’hivern es viu. Tant si plora com si riu, ja ve l'estiu».



24.
Camí dels Misteris, interromput al pas,
per evitar-hi perill d'esllavissades
Això ja s'acaba! Tenc previst de finalitzar la meva estada al santuari de Lluc el proper diumenge, dia 4 de febrer. M'hi hauré passat quatre setmanes senceres, com aquell qui diu.

Tant la primera, com la segona, com la tercera, com aquesta que fa quatre m'han resultat molt agradoses. Fins al punt que m'encantaria poder continuar encara més temps! Però tot té un final, i aquest inici de mon any sabàtic ha d'anar seguit d'altres esdeveniments que ja veurem quins seran, un cop que hagin passat.

Dimecres, darrer dia de la darrera setmana del mes de gener, que aprofit per arribar fins a Palma, i fer les quatre feines domèstiques que em corresponen: buidada de la bústia de correus, revisió de la casa, consulta al gestor i tramitació de documentació administrativa, neteja de la roba, visita a familiars hospitalitzats, trobada amb els amics de sempre, comiat de gent amiga que se'n va fora, etc.

L'entrada a Lluc,
pel camí dels frares
La passejada diària que acostum a fer des que som per aquí, per les contrades muntanyenques de Lluc, avui ha estat substituïda per les anades i vengudes per carrers i places de Ciutat, on la gent sembla que sempre va disparada i frenètica, no se sap ben bé per què...

La baixada de Lluc a Inca, amb la busseta de l'agència Alorda, i el retorn a la inversa amb la mateixa busseta conduïda per sengles xofers, és d'allò més encisador.

Sobretot, després d'haver fet caminades llargues pels puigs i cims més alts que envolten la carretera: el camí dels Horts, a Caimari; el puig de n'Alí, o d'en Galileu, o Tossals, o Tomir o Massanella em semblen uns altres, després d'haver-los visitat una mica més de prop

23.
Dimarts darrer que faig comptes de passar al santuari de Lluc, en l'inici d'aquest mon any sabàtic, després d'haver-hi passat la primera setmana, la segona, la tercera, i mentre estic desplegant suara mateix la quarta.

Avui, quan es compleixen 70 anys de l’assassinat de Mahatma Gandhi, practicant engrescador de la lluita activa no violenta en defensa dels drets humans, d’individus i de pobles, puc pensar i creure fins a quin punt no esdevé vàlida encara ara, i també avui dia, la seva lliçó magistral, a l’hora d’haver d’implantar i defensar democràcies veres dins la nostra Europa, la del segle XXI.


Qualque comentari que m'arriba, com el de la bona amiga Lina, qui em diu «dissortadament el missatge de Gandhi i Crist, de cada dia és més vàlid...», em porta a engrescar-me, avui precisament, en la lectura d'alguns altres escrits que veig publicats ací i enllà. Com són ara aquests tres que assenyal:

ASHA MIRÓ (escriptora terrassenca d´ascendència índia)

«Gandhi és per a mi un exemple de vida, de com la força de voluntat i el convenciment en allò que fas poden aconseguir el que semblava impossible. Va donar al món sencer una lliçó de perseverança, una classe magistral de com es pot vèncer aquell que a priori es més fort que tu, sense haver d´aixecar una mà en contra d´ell. Sense haver de pensar en grans gestes. Em sembla que és una bona filosofia per aplicar en el nostre dia a dia, per afrontar els problemes que tots ens trobem i que sovint ens semblen insuperables...
L´Índia com a país pot tenir l´orgull d´haver donat a la humanitat un personatge com Gandhi, que va saber posar l´amor als altres per davant de qualsevol altra cosa i que ens va ensenyar la lliçó més important que podem aprendre: la violència es combat amb pau i l´odi es combat amb amor.»

UNIPAU (Universitat Internacional de la Pau)

Durant la Diada de la No-violència, lloa la lluita de Gandhi en el 70è aniversari del seu assassinat, i difon que «Hauríem d'aprendre molt dels errors de la humanitat, de la seva figura i de moltes d'altres que ens han ensenyat que la violència només genera més violència.» (Arcadi Oliveres).

FERNANDO MORENO (Diari Ara)

L’Índia dona l’esquena a Gandhi. Avui fa 70 anys que el líder pacifista va ser assassinat a Nova Delhi per un nacionalista hindú: «Aparentment l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són cosa del segle passat.

Gandhi va defensar sobretot el concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi, el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol convertir-se en una superpotència mundial.»

22.

Aquest dilluns comença la meva quarta i darrera setmana d'estada meva al santuari de Lluc on he iniciat mon any sabàtic. A la primera setmana inicial, n'ha seguit una segona i una tercera, de les quals estic gaudint moltíssim.

Com tots els dilluns anteriors, avui també han pujat a Lluc els companys caminaires. 

S'ha apuntat per primera vegada al nostre grup el bon amic campaneter Biel, que se suma al també campaneter Pere, l'eivissenc Toni i el vilafranquer Pep.

L'indret triat per avui ha estat el puig de Massanella, pel coll de sa Bataia, es Guix, Comafreda, Massanella, on hem ascendit, sense la companyia d'en Toni que passeja un bon grip i guarda llit... A veure si se'n recupera aviat i bé!

Després d'uns dies de pluja persistent per aquestes contrades muntanyenques, de nuvolades i de temperatures baixes, avui hem pogut gaudir d'un dia esplèndid de sol i bon temps. Hem pogut veure el canvi que s'hi ha produït en poc temps, degut a la neu caiguda al capcurucull del puig, encara que no hagi estat molta. 

Els torrents duen més aigua que qualsevol altre dia de les setmanes passades. Els camins i caminois estan enfangats o embassats. I fins i tot podem trepitjar algunes zones encatifades de neu, per on es desplacen guardes de cabres salvatges que ens fitoren, immòbils i sense bellugar, amb aquella mirada escodrinyadora que no arribes a saber ben bé què volen...

Abans de pujar, hem hagut de passar per la caseta de fusta on el guardià ens ha lliurat un tiquet de quatre euros per hom, com a quota a abonar per la pujada a un dels cims més alts de Mallorca, en plena propietat privada...


Dos joves argentins ens han passat «volant» a la pujada, i ens han tornat a avançar «volant» a la baixada, que hem conclòs després de caminar -al meu ritme lentíssim, per l'obsessió meva d'evitar-hi qualsevol caiguda- durant aproximadament unes vuit hores seguides, interrompudes per pegar una bocinada i per beure una mica d'aigua fresca de la Font Coberta...

En resum, una d'aquelles jornades muntanyenques inoblidables que et duen a respirar aire pur i net, a gaudir de la natura i la bona companyia, i a valorar moltíssim més aquesta terra nostra tan farcida de racons irrepetibles.


diumenge, 21 de gener del 2018

Dietari breu d'una estada breu a Lluc (tercera setmana)


21.
Avui he completat les meves tres setmanes d'estada al santuari de Lluc, la setmana del 8, la del 15, la del 22, i demà faig comptes de fer-n'hi la darrera, la del 29 de gener, a l'inici de mon any sabàtic, el 2018.

Membres de l'Aplec Scout de Mallorca
a l'interior de la basíllica
Ha estat una jornada molt especial per a mi. A la missa dominical de les 11 h en què participa l'Escolania de Lluc, també s'hi han fet presents -a més de tres bones amigues Trinitàries que feia molt de temps que no veia- una vintena de membres de l'Aplec Scout Escoltisme Adult de Mallorca que hi celebren, com cada any, l'Assemblea General Ordinària, enguany la XXXI.


A la missa, han estat citats i esmentats per qui la presidia, el P. Ricard Janer, han col·laborat i s'hi han fet presents en la pregària dels fidels...


Hi tenc i mantenc molt bons amics, amb els quals he col·laborat durant èpoques distintes, fins i tot com a consiliari diocesà i consiliari escolta d'alguns agrupaments mallorquins.

Membres de l'Aplec Scout de Mallorca,
al pati del santuari
Després de la missa, m'han convidat a participar en l'assemblea i el dinar d'arròs brut, que han estat d'allò que se'n pot dir cosa molt bona, tant la reunió com la menjua.

Fins al punt que n'hem fet una trobada perllongada fins a les cinc del capvespre, en què me n'he enretirat per recloure'm dins la cel·la...

No em puc estar de reproduir-hi, suara mateix la Pregària Escolta que hi hem fet tots plegats avui, la mateixa que tantíssimes de vegades vàrem fer, quan érem bastant més jovenets, i que diu així:

«Bon Jesús, que venguéreu al món per salvar els homes
i ensenyar-los a ser bons i fer el bé:
Ensenyau-nos a ser sempre generosos,
a estimar-vos i servir-vos com Vós mereixeu,
a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,
a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,
a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,
a no tenir por de donar-nos sense mirament,
a no tenir por de treballar, sense pensar en el repòs ni en el plaer,
i a no cercar cap altra recompensa
sinó la de saber que feim sempre
la vostra santa voluntat. Amén.»


20.
El temps està canviant, a Lluc, des que m'hi vaig fer present la primera setmana d'aquest mes de gener, quan hi he passat la segona, i ara que n'estic passant la tercera, d'aquest mon any sabàtic, el 2018.




Avui s'esdevé un dia característic de l'hivern a Lluc, amb pluges continuades, baixades de la temperatura, cel ennigulat, terra banyada, roques que rellisquen, teulades que recullen l'aigua, animals arrecerats, gent amb anoracs i paraigües i impermeables i botes altes...


En ser dissabte, avui els blavets no canten la Salve. La missa de les 12:45 tampoc no compta amb cap altre missioner dels Sagrats Cors que qui la presideix, el P. Gaspar Alemany, qui em convida a fer-ne la lectura primera.

Aprofit la circumstància per recordar-hi que el bisbe Sebastià Taltavull, amb motiu del recés que fa avui capvespre a Son Bono sobre «Cap a on volem que vagi la nostra Església», «aprofundint en allò que ens hem d'exigir per fidelitat a Jesús i al seu Evangeli, m'ha demanat expressament que «ho portem a la pregària perquè el Senyor ens acompanyi en aquest camí; i que demanem a la Mare de Déu que hi intercedeixi i ens protegeixi».


Així ho hem fet, després que el bon amic Gaspar accedís a recordar-ho expressament, tant al moment de l'homilia com a la pregària dels fidels.

A la tarda, em duc la sorpresa agradable de topar-me amb antics escoltes, la nombrosa presència dels quals em duu a pensar que qualque cosa passa a Lluc... Efectivament, per a demà diumenge, 28 de gener, a les 12 del migdia, està convocada la XXXI Assemblea General Ordinària de l'Aplec Scout, Escoltisme Adult de Mallorca, l'acte més important de l'associació, que està previst de realitzar a la sala de pares dels Blauets del Santuari de Lluc.

Segons he pogut destriar al butlletí Noves del mes passat, es veu que n'hi ha que fan comptes d'arribar al santuari avui dissabte, i fer-hi el sopar i la vetlada habitual, a què molt gentilment he estat convidat. 

Demà diumenge, després de berenar, han de fer l'acostumada volta matutina i han d'assistir a l'ofici on participa l'Escolania, a les 11.00 h. Després de l'assemblea, fan el dinar de l'institucionalitzat arròs brut comunitari.

Estic ben content d'haver-hi coincidit, tot i que tenc el pressentiment que la meva participació serà més tost minsa... afanyat com estic en la concreció d'aquest «mon any sabàtic», el 2018...

A la missa del capvespre, que ha presidit el P. Ricard Janer, hem pregat junts per en Lluc i na Margalida, que han pujat al santuari de Lluc per agrair-li a la Mare de Déu haver viscut i compartit 44 anys de matrimoni...






19. 
Margalida i Lluc, dos noms més que puc afegir aquest divendres, a les troballes de persones que vaig fent al santuari de Lluc, en aquest inici de mon any sabàtic, on duc passades la primera setmana, la segona i n'estic passant la tercera.

Tots dos noms, els puc anar afegint als d'Elvira (antiga escolta) i Jaume, a Miquel (antic escolta), a Pere, Pep i Toni (companys de caminades), a Gaspar, Ricard, Ramon, Manuel, Pere (missioners dels Sagrats Cors), a Ricard (director de l'Escolania), a Jaume, Guillem, Juanjo, Maria (encarregats del santuari), a Sílvia i Maria (encarregades del Museu), a Joan, Margalida, Tòfol (encarregats de sa Fonda), etc.

L'esmentada Margalida, qui em fa a saber que és de Biniali, se m'ha hagut de presentar, per reconèixer-la... Ha vengut a celebrar amb el seu espòs, en Lluc, els quaranta-quatre anys de casats, al santuari de Lluc. Em recorda que va assistir a uns exercicis espirituals a can Tàpera, on jo n'era el capellà (que cridava molt l'atenció de les nines de 10 i 11 anys d'aquella època...) a la dècada dels anys seixanta, sent ella alumna de les franciscanes... M'he alegrat ben molt de veure-la, que em saludàs i que em recordàs la feta...

Aquest divendres, tot el matí ha fet un dia de pluja més o manco intensa. Al capvespre la cosa ha girat, ha sortit el sol i això m'ha permès de sortir a caminar per la carretera fins al Guix... 

Al dinar, hi ha acudit tot una camionada de gent catalana principatina en una d'aquestes excursions que s'acostumen a fer, assistint els viatgers al cant de la Salve que fa l'Escolania... 

Avui migdia, una de les blavetes ens ha donat un petit ensurt, quan ha caigut acubada a terra... per sort, sembla que no ha passat d'aquí... a banda de la brevíssima interrupció, que ha comportat deixar de cantar la tercera peça habitual...

Durant la visita vespertina que acostum a fer al cambril de la Verge de Lluc, avui m'ha sorprès enormement la gran quantitat de parelles joves que s'hi han atansat. N'he vist i escoltat un grup, de tres joves i tres al·lotes, que passaven el rosari, en castellà... els cinc misteris de dolor seguits de la Salve... sense lletania...


M'ho estic passant tan bé per aquestes contrades escorquines de Lluc, que m'estic pensant si no n'allargaria l'estada uns dies més, fins passada la festa de la Candelera... Temps al temps, va dir aquell...


18.
Final de la meva tercera estada a Ciutat, des que estic passant una primera i una segona setmana a Lluc, a l'inici de mon any sabàtic, amb la finalitat d'atendre assumptes domèstics diversos i de participar en la trobada fundacional de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca que hem constituït avui al mateix edifici del Seminari Nou, a la finca de Son Gibert, barri del Viver de Ciutat.

He aprofitat mon retorn al santuari de Lluc per quedar a dinar a Binissalem, amb els bons amics Pere, Francisca i Toni, qui m'ha duit en cotxe fins a l'estació de busos d'Inca, on he pujat al TIB.


17.
Tercera baixada meva a Palma, d'ençà que vaig pujar al santuari de Lluc on he passat la primera i la segona setmana, ocupant una de les cel·les de pelegrins, iniciant-hi mon any sabàtic....


Mir de dinar amb els col·legues. Només s'hi presenta el bon amic Miquel. N'Agustí es troba al llit i no pot venir... Més de tres setmanes seguides sense fer-me present al bng, m'hi porten de bell nou, on celebr profusament la notícia relacionada amb el nom que l'Ajuntament per  primera vegada he vist que ja dóna a l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart», segons he pogut constatar en un programa d'una activitat destinada a associacions veïnals, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó...


16.
3 valents dalt del puig dels Tossals (22-01-2018)
Després de la pallissa rebuda ahir, el tercer dilluns que m'estic passant al santuari de Lluc en aquest mon any sabàtic, després d'haver-m'hi passat el primer -dia 8 de gener- i el segon -dia 15 de gener-, i havent-lo aprofitat per pujar amb dos bons amics, el campaneter Pere i el vilafranquer Pep, el puig dels Tossals i el puig de la Font, des de la font del Noguer, avui m'ha tocat fer una mica de descans pels entorns del santuari.

He passat per la farmaciola de Lluc, on l'escorquina que hi atén m'ha recomanat fer-me fregues amb l'analgèsic anti inflamatori "salvacam", i un "paracetamol"...

He tornat a anar a dinar al restaurant Coll de sa Bataia, en tornar a comprovar que el de Can Gallet romania tancat... Ja és tenir-n'hi mala sort, en 16 dies que duc per aquestes contrades... i encara no m'hi he pogut asseure a taula...


15.
Avui fa quinze dies que vaig venir a passar un temps al santuari de Lluc. Amb ganes de passar-hi una setmana, m'hi he arribat a instal·lar durant tres. I ja veurem. M'ho estic passant molt bé. Descansant. Caminant. Pregant. Escoltant...

És l'inici de la meva tercera setmana d'estada seguida al santuari de Lluc, amb motiu d'aquest mon any sabàtic, el 2018, després d'haver-me-n'hi passat la segona i la primera, en un clima de descans, de pregària i de caminades perllongades.

Aquest dilluns, dia 22 de gener, l'he passat en companyia de dos bons amics, el campaneter Pere i el vilafranquer Pep, amb qui hem anat a fer un recorregut bastant considerable des de la font del Noguer, fins al capcurucull del puig dels Tossals i pujant també fins al puig de la Font, per davallar altra vegada fins a la font del Noguer pel mateix camí de pujada, seguint la canaleta que fa pujar l'aigua del Gorg Blau a Cúber, Lloseta i Palma...

Una caminada fascinant que m'ha deixat les cames ben esbraonades... amb ganes de quedar dormit com un tronc damunt del llit... o, com m'ha dit un escorquí, de quedar-m'hi com un ullastre....


dilluns, 15 de gener del 2018

Dietari breu d'una estada breu a Lluc (segona setmana)


14.
Segon diumenge que pas a Lluc, després d'una primera setmana de romandre-hi, en iniciar mon any sabàtic.

Veig que s'ha d'estar molt atent als esdeveniments i no fiar-se gaire ni de programes, ni de fulletons, ni d'internet, a l'hora de voler participar en algun acte programat a Lluc. Mentre a l'Agenda de la web apareixen dos horaris dominicals distints (el del 14 i el del 21 de gener de 2018) amb contengut divers, el fet és que tant dia 14 com dia 21 hi ha Missa amb participació de l'Escolania a les 11 h (cosa que no figura a l'agenda del 21 de gener...) Avui l'ha presidida el P. Gaspar Alemany Ramis, amb una homilia de pinyol vermell dins una església quasi ben plena de gent que hi ha acudit...

Abans de dinar, per primera vegada he pogut anar a prendre un vermut al bar de la plaça que, fins ahir mateix, ha romàs tancat. Me n'he duit la sorpresa agradable de trobar-m'hi na Isa, una de les coordinadores de la residència Nova Edat de Montuïri, amb la seva família. N'hem estat ben contents de retrobar-nos-hi.

Després de dinar, he pres els atapins cap al clot d'Albarca, avui que és diumenge, l'únic dia de la setmana que es permet de transitar-hi a peu. De tornada, una munió de gent que venia d'altres indrets més llunyans, com és el cas del grup que venia de fer el puig Roig des de Mossa.


13.
Festa de Sant Sebastià, patró de Ciutat, iniciada i acabada a Lluc, on romanc des del proppassat dilluns de la setmana passada, dia 8 de gener, en haver-hi iniciat mon any sabàtic.

De Lluc a Binissalem. N'he aprofitat la jornada per arribar -en bus, a peu i tren- fins a Binissalem, a dinar amb els bons amics Pere, Francisca i Toni. Ens ho hem passat molt bé, jo dinant d'anfós a la mallorquina. M'han omplit la motxilla de taronges del seu hort. He tengut l'oportunitat de veure el camp del raiguer de Mallorca amb ametlers florits


 El trajecte en bus entre Lluc i Inca, tant a l'anada com a la tornada, l'he fet amb un conductor que se m'ha presentat com a binissalemer, en Biel de ca sa Clota. Xerrant xerrant, hem arribat a conversar de tot i molt durant el viatge, ja que s'ha donat la coincidència que ell va fer de missioner laic a Amèrica Llatina, concretament al Perú i més concretament a Cascas-Contumazá, d'on és la seva dona, na Júlia. Tenen dos fills i viuen tots quatre a Mallorca. També es va dedicar al Moviment Escolta... Molt bon conductor d'autocars grossos, com aquest que ens duu a ell i a mi per les voltes i costes empinades de la carretera de Lluc...


12.
En bon dissabte de la festa de sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, m'ho estic passant la mar de bé per les contrades de Lluc, després d'haver-hi passat la primera setmana sencera, i a punt de finalitzar-n'hi la segona, a l'inici d'aquest 2018, mon any sabàtic.

Si les coses em van tan bé com fins ara, qui sap si n'hi afegiré una altra, de setmana, d'estada a Lluc. I qui sap, també, si aprofitaré el mes de febrer per anar a fer una cosa semblant per devers el monestir de Montserrat, al Principat de Catalunya! N'he iniciat les gestions i sembla que podrien donar un bon resultat. Temps al temps.

Mentrestant, he volgut ampliar una mica l'horari de la meva marxa a peu, fins arribar a les 4 hores. Pel camí de la Font Coberta, i caminant un bon trajecte per la carretera que duu cap a Sóller, he arribat caminant fins a l'església de sant Pere d'Escorca... durant una hora i mitja, més o manco, per anar i altre temps semblant per al retorn cap al santuari... El temps just per arribar d'hora a la celebració eucarística diària i al cant de la Salve que fa l'Escolania dels Blavets.

De ben poc m'ha servit la caminada. M'hi he trobat un cartell que indicava «Prohibido el paso. Propiedad privada». Tot romania tancat amb pany i clau! No he pogut visitar una de les esglésies cristianes més antigues de Mallorca, i me n'he hagut de tornar cap al santuari, «amb un dit en es cul i s'altre a s'oreia».

El bon amic P. Manuel Soler m'ha explicat que, per una altra ocasió, li ho digui, perquè al bar restaurant d'Escorca tenen la clau d'entrada a la finca particular i a l'església, i la deixen a la gent que hi té interès. (Seria massa demanar que s'hi col·locàs una indicació en aquest sentit, per a la gent que no en sabem res de la feta?)

Aquest divendres, a l'hora de dinar a sa Fonda de Lluc, em torn a topar amb més gent que mai, coneguda, que ha pujat fins al santuari de Lluc a passar-hi unes hores. De totes les edats i condicions.

I d'altra no tan coneguda, com és ara, la que circula en caravana de motos o de bicicletes o de cotxes o, fins i tot, de caravanes-caravanes aparcades al camp de futbol, amb motiu d'algun esdeveniment d'oci o d'entreteniment.

Després de dinar, n'he completat la marxa a peu arribant fins a la finca de Menut, per la carretera, i retornant al santuari pel camí empedrat que duu fins al camp de futbol...




11.
Avui fa 10 dies que vaig venir a passar un temps, el que sigui, al santuari de Lluc, iniciant-hi mon any sabàtic, el 2018.

Avui fa exactament vint mesos que na Bel Rosselló, la meva dona estimadíssima, va morir a l'hospital de Manacor, víctima d'una obstrucció intestinal greu provocada per la malaltia d'alzhèimer diagnosticada feia uns 7 anys, segons m'explicaren els doctors.


Que descansi en pau, i rebi allà on és ara la paga que Déu consideri que es mereix, per la gran feinada feta al seu pas per aquest món! Tant a Mallorca com a Amèrica Llatina, tant a l'àmbit religiós, com al laboral, al polític i, sobretot, al veïnal al barri del Camp Rodó durant quatre dècades seguides...

Tota la comunitat religiosa del santuari de Lluc, a la missa de les 12:45, la hi ha tenguda ben present durant la celebració eucarística, tant al moment de la Pregària dels Feels, com també en esmentar-n'hi el nom i llinatges de persones difuntes.

Cosa que he agraït sincerament i profunda al P. Manuel Soler que l'ha presidida i que m'ha convidat a fer-hi la primera lectura, seguint el text bíblic del I Llibre de Samuel.

Una jornada com aquesta, passada a les muntanyes de Lluc, em porta a fer-hi una reflexió, ni que sigui breu, sobre tantíssimes persones que dediquen intensament la seva vida als altres, de forma anònima, gratuïta, voluntària, sense esperar-ne cap casta de recompensa ni reconeixement.


Tenc per segur que sense persones com aquestes el nostre món no tendria tants d'aspectes positius com podem trobar que té. Quanta gent no es dedica a fer aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat! I que ho fa sense figurar enlloc, a cap llista, a cap làpida, a cap llibre d'història, a cap plana de cap diari o a cap programa radiofònic o de la televisió! 

I, en el fons, és aquesta gent anònima, precisament, la que fa avançar la història de la humanitat cap a quotes més grans d'humanització profunda, contribuint a elevar el nivell de la qualitat de vida humana per al conjunt de la població. No puc deixar de destriar-hi na Bel, entre aquesta gent tan nombrosa i tan valuosa!


A l'hora de dinar, i per celebrar-ho, m'he ajuntat a la colla d'amics de Ciutat que també passen uns dies a Lluc, i m'he anat a empassar una d'aquelles paelles de 10€ que la cuinera del restaurant de ca s'Amitger prepara de manera tan exquisida! Ben regada amb una gerreta de vi negre, un cafè ben curt i unes bones herbes mesclades, casolanes.

Per pair-ho tot, m'he enfilat per amunt, fent camí a peu cap al Guix, seguint cap a Escorca, fins a Son Macip, i retornant al santuari de Lluc per la carretera de Pollença. Dues hores i mitja de caminar, que no m'han anat gens malament. Ajuntant-ho tot lo de la jornada, uns 9 km a peu.

Amb una bona dutxa a la banyera de la cel·la magnífica de què estic gaudint aquests dies, amb una aigua calenta deliciosa, m'he quedat com a nou; després d'una pregària perllongada davant la imatge i al cambril de la Mare de Déu de Lluc... fent-hi presents tantes persones, col·lectius, situacions, encàrrecs...


10.
Primera desena de dies passats al santuari de Lluc, en iniciar mon any sabàtic, el 2018, romanent tota una setmana, la passada, i fent comptes de romandre-hi aquesta altra, en un clima de tranquil·litat i calma, de pau i repòs, de caminades perllongades i descansos merescuts...

Aquest dia que fa 10 que hi som, a Lluc, dimecres, he tornat a baixar cap a Palma, en el transport públic, a posar en ordre assumptes domèstics i d'altra casta. No he trobat res de nou a ca nostra, tret de la publicitat acaramullada dins la bústia, i els efectes de la ventada que també hi han arribat, sobretot a la terrassa.

Per la carretera de Lluc a Inca, el xofer, en més de dues ocasions, ha hagut de sortejar els obstacles de branques i fulles que entorpien el trànsit dels vehicles, degut a la ventada forta que hi pegava. Avui no hi hem trobat cap ciclista que circulàs per les muntanyes i les voltes de Lluc... Tampoc no hi ha pujat cap altre passatger, al bus, ni a Lluc, ni a Caimari, ni a Selva, on té les parades fixades. Tot el busset per a mi i el conductor!

En complir-se demà els vint mesos de la mort i partida de na Bel Rosselló, la meva dona, he volgut fer-li una visita al cementeri i li he resat un parenostre, com acostum a fer-hi cada vegada que m'hi acost...


També he tengut l'oportunitat de compartir taula, a l'hora de dinar, amb els companys que freqüentam el local de Pippo's, en Demetrio, en Miquel, n'Agustí i jo, que aquests dies faig una mica de règim a base d'ensalades, fora pa ni pastes ni pastissos ni alcohol... A veure si aconseguesc baixar de pes uns quants quilos...

Abans de prendre el tren cap a Inca a l'estació intermodal de Palma, m'he aturat a la farmàcia, a recollir els medicaments que em pertoquen: Eukreas i Atorvastatina... Amb les presses, me'ls he deixat oblidats dins els lavabos de l'estació... Sortosament, quan he arribat al santuari de Lluc, hi he telefonat i, per sorpresa agradosa meva, després de demanar-me'n els noms, dels medicaments, i que jo els digués tots dos, m'han confirmat que sí, que els tenien al servei d'informació. Hi podrà passar a recollir-los el meu estimat fillol, n'Andreu, qui, molt gustosament, via whatsapp, m'ha confirmat que hi aniria i se'ls guardaria a ca seva fins que jo passàs a recollir-los... Encara me'n queden dins la motxilla...


A l'hora de sopar a sa Fonda de Lluc -d'una truita amb ensalada- m'he tornat a topar amb l'amic Miquel, de Ciutat, que ja havia saludat al matí, durant el berenar, amb la família del qual havíem coincidit també un altre dia per devers Biniamar.

Em diu que s'han vengut a passar uns dies al santuari i a recórrer els paratges del voltant, amb la intenció, entre d'altres, de pujar dalt del cim del puig Tomir.

Els recoman i suggeresc que no ho facin avui, precisament, que fa una ventada de mil dimonis... el dia de la festa de Sant Antoni, justament...

Precisament avui, via internet, m'he assabentat que el proper mes de març, a Salvador de Bahía (Brasil), s'hi ha de dur a terme el Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament, coincidint amb la convocatòria del Fòrum Social Mundial al mateix indret i per les mateixes dates.

Però no n'he trobat més dades.

N'he demanat noves al bon amic Juan, qui no es cansa de mantenir-me informat d'allò que ell sap que a mi més m'interessa: "Se lo acabo de preguntar a José María Vigil -em respon tot d'una-. Espero que él lo sepa y me conteste. Un abrazo".


09.
Dimarts, 16 de gener, segon dia de la meva segona setmana d'estada al santuari de Lluc, on estic romanent des del proppassat dia 8 de gener, iniciant-hi mon any sabàtic, el 2018.

La nova cel·la on estic instal·lat ara -la núm. 102, res a veure amb l'anterior- em resulta molt més còmoda i confortable (a la imatge, la quarta finestra per l'esquerra al primer pis). No només per les mides i l'amplària, també pel que s'hi inclou: dutxa amb banyera, matalàs i somier que semblen nous de trinca, butaques, cadires, canterano, armari, dues tauletes de nit, dos llits, bones vistes des de la finestra que dóna a la plaça dels Pelegrins... Res a veure amb la núm. 316. La porta dóna just davant l'entrada -provisional, per obres a la de sempre- al Museu de Lluc.

La missa d'avui, com cada dia a les 12:45, ha estat presidida pel bon amic i missioner dels Sagrats Cors, Manuel Soler, qui m'ha convidat a fer la primera lectura. Per cert, una de les més extenses que es fan durant l'any litúrgic (1S 16,1-13), la que fa al·lusió a la manera com Samuel ungeix David rei d'Israel enmig dels seus germans.

Després de la missa, com cada dia a les 13:15 h el cant de la Salve que fa l'Escolania dels Blavets de Lluc, seguit de dues peces musicals més, a l'estil i forma de fer minuciosa de sempre, hi hagi la gent que hi hagi, dins l'església. Avui devíem ser prop d'una vintena.

Amb les menjades d'avui he encetat un temps de moderació austera o d'austeritat moderada, eliminant tot quant tengui a veure amb pa, pastes i pastissos, i ja no en parlem, amb l'alcohol. De manera que arribi a adoptar un comportament més àgil a l'hora de fer caminades i, sobretot, pujades per les muntanyes dels voltants... i no hi hagi de rossegar tants de quilos...

La passejada d'avui, fent el camí del Camell, cap a la cometa dels Morts, m'ha duit a fer aquesta reflexió antropo-teo-còsmica (manllevant-hi l'expressió de José María Vigil, teòleg llatinoamericà significat a l'àmbit de l'espiritualitat de l'alliberament, pluralisme religiós i nous paradigmes):


«Cavallet quan eres jove»! Dècades enrere, això d'arribar fins al Camell era cosa de pocs minuts, pentura 10'. Avui n'he hagut de mester més de 30' llargs. I amb moltes més ganes de tornar enrere que de seguir cap endavant. Vull creure i pensar que jo som el mateix ara que llavors. No en tenc cap dubte. Però jo ja no som el que jo era... ni el que seré...


El que m'ha duit a recordar la lectura que he fet avui matí del llibre de l'Apocalipsi (Ap 1,8): la diferència abismal que hi deu haver entre nosaltres, els éssers humans, i allò que deu ser el Déu de Jesús ressuscitat. Només d'Ell, se'n pot dir que és «El qui és, el qui era i el qui ve!»

08.
Avui, dilluns, començ la meva segona setmana d'estada al santuari de Lluc, on vaig instal·lar-me fa vuit dies, amb ganes d'iniciar-hi mon any sabàtic...

Fins aquí, tot molt bé. De bé a millor, puc dir.

He deixat de romandre a la cel·la núm. 316 de la tercera planta, que trobava una mica massa petita. I se me n'ha lliurat la núm. 102, a la primera planta, amb vistes a la plaça dels Pelegrins: una senyora cel·la, d'aquelles que ja no pots demanar res més! I a molt bon preu, tot s'ha de dir.

Com teníem previst, els tres companys de ruta muntanyenca -Pere, Toni i Pep- amb puntualitat germànica s'han fet presents al santuari, ben decidits a fer-ne un altre, de camí. Hem triat el paratge natural de la Serra de Tramuntana, assenyalat com a camí de ses Basses.

Com ja m'havia imaginat, no he arribat a mantenir contacte amb Ona Mediterrània pel meu mòbil, des d'on el bon amic Joan Farrés volia mantenir-hi una conversa. Una altra vegada serà!

Passam per davant les cases de Mortitx. Una mica més avall en visitam les bodegues. Travessam les vinyes. Enfilam cap al Pantanet i arribam dalt del coll des d'on divisam ses Basses a la llunyania.  Les vistes de la serra i de la mar són impressionants!

Tornam enrere per dinar de pa taleca al refugi Lavanor dins la finca pública de Mortitx -jo, d'una truita exquisida preparada pel company campaneter, amb un bon botifarró i taronges i mandarines a voler-...

Emprenem el camí de retorn cap a la carretera de Pollença on hem deixat el cotxe aparcat, amb el qual els bons amics em tornen a deixar allà mateix on m'han vengut a cercar, als porxos del santuari de Lluc...

He romàs en aquest santuari marià tota una setmana, la passada, i faig comptes de continuar-hi la següent... si Déu ho vol i Maria ("i sant Josep hi consent", com acostumava a dir la meva dona, na Isabel Rosselló)