Neus Bramona, esposa d'Oriol Junqueras, respon visita i carta meves

Mentre assistesc com a espectador entusiasmat a la Festa de sant Medir, que se celebra al carrer Gran de Gràcia, aquest primer dissabte del mes de març de 2018, m'adon que la pantalleta del meu mòbil se m'il·lumina, fent aparèixer a l'assumpte rebut un missatge encapçalat per «A l'amic de Mallorca de l'Oriol».


Tot d'una em ve al cap que la remitent no pot ser ningú més que l'esposa d'Oriol Junqueras, la bona amiga Neus Bramona i Fontcuberta,  que vaig anar a visitar a la seva casa de Sant Vicenç dels Horts i a la qual posteriorment vaig enviar una carta, per correu ordinari convencional, agraint-li l'acollida dispensada i reiterant-li tot el meu suport personal en allò que consideri que hi pugui ser útil. 

Efectivament, aquesta és la resposta de Neus Bramona, via e-mail,  a la visita i la carta meves.

Ho vaig fer, aprofitant la meva estada a Barcelona per uns dies, en moments tan dolorosos com aquests que està patint la família Junqueras Bramona, a causa de l'empresonament, tan injust com indigne i indignant, del pare, alhora que president d'Esquerra Republicana de Catalana, ex vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, ex diputat del Parlament de Catalunya i ex batle de Sant Vicenç dels Horts, entre molts d'altres càrrecs rellevants exercits, amb molta cura i gran amor a la nació catalana sencera.

Enmig de la festa gracienca de sant Medir, m'he reservat la lectura d'aquest e-mail per a més tard, en la tranquil·litat que em dóna la cambra de l'hotel cèntric barceloní on estic allotjat aquests dies.

M'arriben molt endins les paraules que m'adreça na Neus mitjançant aquest correu. Em ve a dir que fa dies que té pendent d'escriure'm, però que no trobava el moment de fer-ho, a causa de la situació que està vivint, que sovint la desborda, i el dia a dia fa que les hores li passin molt ràpid.

Em vol agrair la carta que li vaig enviar i em manifesta el greu que li sap que la vida pugui ser molt injusta en portar-me a haver perdut la meva dona...

Em manifesta que sap que hi ha gent, arreu del territori, que els acompanya en pensament, amb pregàries, amb petites accions que van sumant i que fan conscients de la força que tenim com a poble. Un poble solidari que no es vol rendir davant de tanta injustícia.

Pel que fa a les cartes adreçades a la presó on roman reclòs l'Oriol, em recomana que les hi enviï certificades (cosa que he fet sempre), perquè així pot resultar més fàcil que li arribin.

També em reitera que li va bé mantenir contacte amb gent de tot arreu i que, per tant, vol saber de la gent de Mallorca, a la qual agraeix tot el suport que hi dóna i els ànims que l'encoratgen.

Se m'acomiada amb una abraçada.

2 comentaris:

M. Antònia Font ha dit...

Que bé que acostis els illencs -amb la teva persona els teus escrits i la teva presència- a la causa catalana i a la voluntat que tenim totes de proclamar als quatre vents la injustícia que es du a terme amb aquestes persones que son a la presó i a l'exili. Una abraçada ben fran Cil!

Cecili Buele i Ramis ha dit...

Gràcies, bona amiga M. Antònia, per aqueixes paraules teves tan encoratjadores!