Sóc un rodamón

"Arrugas", pel·lícula recomanable per a ancians d'avui i de demà...

2012-02-02T01:10:00.000+01:00

Fa pocs dies que la psicòloga d'AFAM ens convidà a l'estrena de la pel·lícula “Arrugas”, a la Sala Augusta, de Palma. No hi poguérem assistir. Hi he anat avui. N'he quedat corprès. Mai no m'hagués pogut imaginar que, mitjançant dibuixos animats, s'hi pogués arribar a tractar la vellesa i la malaltia de l'alzhèimer que l'acompanya molt sovint, d'una manera tan entenedora i entendridora.

La recoman a tothom. Tant “als ancians i ancianes d'avui dia, com als ancians i ancianes de demà”.

Té aspectes ben curiosos. Com els que ofereixen els dos protagonistes, que comparteixen habitació en una residència geriàtrica: en Miguel/Manuel (un argentí que se les sap totes, a l'hora de tractar amb polissonada qualsevol dels residents) i n'Emilio (un ex director de sucursal bancària jubilat, que travessa l'estat inicial de la malaltia d'alzhèimer, a qui aquell anomena “Rockefeller”).

La visió dels medicaments com a elements que vénen imposats amb la finalitat de mantenir la gent drogada...

Les visions i valoracions distintes de l'estadi de la vida que anomenam vellesa...

La percepció que la persona malalta d'alzhèimer entén i comprèn molt més del que es pensa la gent que l'envolta...

L'aparició de persones ancianes i/o malaltes, amb característiques individuals diverses...

El paper, gairebé sempre “ridiculitzat”, del personal professional que treballa a la residència...

Les mirades retrospectives que serveixen d'explicació per a certes situacions actuals...

La incidència dels jocs i les activitats terapèutiques en l'ànim de les persones afectades per la malaltia d'alzhèimer

Les manies, obsessions, curolles, insistències, repeticions dels personatges...

La filosofia de mantenir sempre el cap entretengut en qualque cosa, per conservar-lo i no perdre'l...

El record i el concepte que els protagonistes mantenen de les famílies respectives...

Per a mi ha estat una sorpresa veritable aquest llargmetratge d'animació, a moments tragicòmic, amb una barreja de bromes cruels i de bregues amistoses, que m'ha arribat molt endins.

Es basa en el còmic o novel·la gràfica del mateix títol, l'autor del qual és Paco Roca, que va obtenir el Premi Nacional de Còmic 2008.

"Estima la nostra llengua", em deia mossèn Llorenç Riber

2012-01-29T19:40:00.000+01:00

El bon amic i company de lluites secularitzadores, n'Agustí Serra Soler, em fa arribar un escrit seu a favor de la llengua catalana, la llengua pròpia de Mallorca, que em sembla ben sucós i reproduesc tot seguit:

"Si pens és perquè visc.

per Agustí Serra Soler.

Les notes dominants, a primera plana, que encapçalen les notícies de les cròniques de societat, des del primer dia de l'any, són que els "lletra ferits", de l'Obra Cultural Balear", estan que trinen, xiulant i exclamant-se de mil maneres.

El motiu n'és que l'amor que tenim al bell mallorquí no és correspost com se mereix per les nostres Autoritats, no donant a la nostra llengua l'aliment vigorós que necessita.

L'amor que sentim vers la robusta immortalitat de la paraula, escrita, parlada i ensenyada, vibra més que mai quan s'interposa una altra llengua, la companya de camí, l'amiga del costat, la filla del senyor, la de l'Estat; llengua meravellosa, sí, estimada, sí, prestigiosa, sí, però, no, la dels nostres pares, la de mumpare i de mumare.

És tasca de l'amor de pàtria, nascut dins nosaltres al mateix dia que vinguérem al món, pugnar, amb braó i nervi, a fi que, en el nostre ufanós arxipèlag, no hi caigui la desgràcia de "pars maior adtrahit minorem", que la part grossa no arrossegui la petita, que el peix gros no se mengi el petit.

No vulguem que les nostres fecundes illes se convertesquin en una Torre de Babel, i s'esbuquin per manca de llengua valenta. No permetem que se tornin en cinc munts de terra, plens, únicament, de turistes, sense llengua pròpia, rics de doblers, ignorants sobre els nostres valors, i que, sols, s'hi entenen amb signes.

Us haveu aturat a pensar la gran gentada, que dels cinc continents (ben vinguda sia) ens ve, amb llengües pròpies, que res no tenen a veure amb la nostra, reclamant els seus drets d'origen, malgrat ells hagin d'aparcar els nostres!

I, nosaltres, de bon cor com som, baixam el cap i, fins i tot, donant-los privilegis que els nadius no tenim.

Per donar força al meu prec, deman que me'l reforci Mn. Llorenç Riber, i us diré, PER QUÈ:

Vaig tenir la felicitat de ser d'ell el ninet aviciat, a Campanet, en els seus dos darrers anys de vida i en els meus dos primers anys de servei sacerdotal, jo sortit del Seminari, nomenat vicari pel Bisbe, D. Jesús Enciso. (1956-60)

Ca D. Llorenç era un lloc a on m'hi trobava bé i hi anava en freqüència.

N'Antònia Bennàssar, fidel historiadora dels costums i oficis campaneters des de la seva essència, (joveneta en el meu temps, excel·lint en el cor parroquial i de relleu en les obres teatrals del grup "A sol ixent", nom que vaig posar-li d'una obra de D. Llorenç), en el número extraordinari sobre la seva vida i obres, conta l'estreta veneració que jo li tenia i l'estima amb què ell me cobejava. Agraesc a Antònia aquesta minúcia per a mi entranyable.

De D. Llorenç vaig aprendre que les llengües són organismes vius que sempre creixen i que caminen de l'amor que li donam i de l'estudi que d'ella abordam. Que es fa gran amb l'esforç nostre i se dilata i puja i es torna sàvia. Si la llengua no se cultiva en el seu pelegrinatge, enfrontant-se als contra temps, se destenyeix i perd l'eficàcia generosa.

Me repetia cada dia: "Estima, Agustí, la nostra llengua, fes que l'estimem, perquè, sinó, és com un ciri que fa claror i acaba per consumir-se dins la seva pròpia flama. S'ha d'acariciar amb mà diürna i amb mà nocturna l'arpa, al so de la qual cantam, i ens enamoram, i ens comunicam, esbadocada la boca i ardorosos els ulls".

En el Parlament d'escriptors catalans, quant al manteniment de la puresa i unitat de nostra llengua, els alliçonava així: "No escapceu l'ull de la planta viva", "ha d'enfilar-se més amunt i s'ha d'estendre més vastament cercant llum alta i dins atmosferes amples". "Tres segles d'opressió forastera enfondiren les discrepàncies dialectals; i en 80 anys d'acció reflexa i reguladora hem rescatat milenars de paraules, ens hem redimit de milenars de barbarismes i hem purificat nostra llengua, fent-la pujar com una ona vasta, invasora". "Jo som de Mallorca, illa de fondes diafanitats. La gloriosa mar dels mallorquins, del riure etern; la serenitat sense núvols vola entre nosaltres. Siguem guardians intrèpids de nostra llengua gentil, guardem-la franca i pura com l'argent, perquè aquí s'abeura tot un poble; quan un poble cau dins l'esclavitud, si conserva sa llengua, té la clau que obri el pany de totes les cadenes" (any 1909).

Sense cap dubte, D. Llorenç fou un home savi, profeta, mestre en "gai saber", que, essent elegit membre de la Real Academia de la Lengua Espanyola (1927) i condecorat amb la Gran Creu d'Alfons, El Savi, (1928), mai no deixà de cantar Mallorca amb un mallorquí que marca una gramàtica selecta, tant, que Campanet l'estima com "fill il·lustre"(1928). Sóller, també el tengué en el nostre setmanari com col·laborador de luxe entre els destacats.

Ho he de dir sense modèstia, ja que ho tenc com una gràcia:
Felicitant-me per haver estat jo el darrer amic, que junts -el vespre abans de morir, després d'haver-li comunicat el metge campaneter, D. Miquel Alemany, la gravetat del seu estat- ell i jo conversàssim, ell corprès (-"me queden encara moltes coses a fer...") i jo tremolant, tenint-li la meva mà damunt la seva, de mestre a alumne, de sacerdot a sacerdot, (11-X-1958); estimant-me sortós, me vaig fer meva una estrofa del càntic, que Mn. Miquel Costa i Llobera, el poeta del "Pi de Formentor", li dedicà, robant-l'hi i donant-li forma a favor meu, plagi que publicà el "Quadern de Campanet" en motiu del cinquantè aniversari de la mort de D. Llorenç, l'hi repetesc, avui, de cor:

"Ho pens jo: mai el sol
m'ha saludat a mi tot sol
amb tant magnífica escomesa...
Agustí, amb tu n'és la placidesa,
tu n'ets el darrer vingut.
Bé puc sentir-me complagut
amb vos tenir conversa atesa."

Hi ha manera humana de contactar per escrit amb VODAFONE?

2012-01-28T22:17:00.000+01:00

Com que veig que aquesta bona gent de VODAFONE ESPAÑA S.A.U. no em dóna cap casta de facilitat a l'hora de comunicar-m'hi per escrit, ho faig des d'ací mateix, a veure si se n'assebenten d'una vegada, per algun conducte o un altre:

Palma, 29 de gener de 2012

Srs. Representants de VODAFONE ESPAÑA S.A.U.:

Totalment en desacord amb el que se'm va comunicar el proppassat dia 26 de gener de 2012, mitjançant aquest escrit deman una EXPLICACIÓ MÉS ACLARIDORA sobre els motius pels quals, fins avui dia, VODAFONE ESPAÑA S.A.U. continua incomplint les cláusules del contracte que va establir amb mi el passat dia 7 de desembre de 2011.

Efectivament, aquell dia, per via telefònica, vaig realitzar un contracte amb VODAFONE ESPAÑA, S.A.U., mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers, que incloïa “PORTABILITAT LÍNIA FIXA + ADSL + DONAR DE BAIXA ADSL ONO”, havent-ne rebut aquesta confirmació documental al meu correu electrònic:

“de:    Vodafone televenta08@vodafone.es
per a:    RODAMON@cecili.cat
data:    7 de desembre de 2011 18:37
assumpte:    Envío de confirmación documental del proceso de verificación por terceros
enviat per:    vodafone.es
:És important principalment per les persones de la conversa.

Envío de confirmación documental del proceso de verificación por terceros
Vodafone televenta08@vodafone.es
07/12/11
per a usuari
Estimado Sr./Sra.:
Una vez se ha procedido a la verificación positiva de la contratación efectuada por usted con Vodafone España, S.A.U., mediante consentimiento verbal con verificación por terceros, de conformidad con la normativa aplicable, venimos a remitirle confirmación documental de la misma.
Asimismo, aprovechamos la ocasión para recordarle que tiene a su disposición el Servicio de Atención al Cliente de Vodafone donde atenderán, de forma gratuita, cualquier cuestión relacionada con su servicio Vodafone. Atentamente, Vodafone España, S.A.U.
Este mensaje ha sido enviado por un sistema automático.Por favor, no responda a este e-mail directamente.
www.vodafone.es
Vodafone España S.A.U
Avenida de Europa, 1
Parque Empresarial La Moraleja
28108 - Alcobendas – Madrid

Amb un segon correu electrònic, rebut quatre minuts més tard, em quedava ratificada la “CONFIRMACIÓN DE PEDIDO VF ADSL” amb aquests termes:

“de:    soporte@vodafone.es
per a:    rodamon@cecili.cat
data:    7 de desembre de 2011 18:41
assumpte:    Confirmación de pedido VF ADSL
enviat per:    vodafone.es
És important principalment perquè se us ha enviat directament.
“Acabas de contratar ADSL Máxima Velocidad, que tiene las siguientes características: Por 24,9 euros:
>Tarifa plana ADSL: Te damos la máxima velocidad que pueda llegarte a tu casa. Velocidad de bajada hasta 20 MB (según cobertura). Velocidad de subida hasta 1 MB (según cobertura)
> Llamadas: Habla todo lo que necesites sin preocuparte de la factura, porque disfrutarás de:
Llamadas a fijos (3.000 min/mes). Llamadas a móvil de cualquier operador los fines de semana (350 min/mes)
> Internet móbil: Conexión a internet móvil desde el primer día y gratis con tu Módem USB hasta que activemos tu línea ADSL. 3 días gratis al mes de internet móvil para siempre. A partir del cuarto día coste de 2€/dia (2,36€ IVA inc.) Router WIFI 11n+Módem USB gratis, la tecnología inalámbrica més potente e innovadora. Promoción exclusiva: 14,9€/mes durante nueve meses. Cuota de línea 15€/mes (17,7€ IVA incl) no incluída”.

Després d'haver realitzat i practicat, per via telefònica, tots els tràmits que se m'havien exigit per tres conductes distints (un, a l'123 i dos més al 1444), havent donat resposta a totes i cadascuna de les preguntes nombroses que em feren, se m'informà que els canvis esmentats podrien comportar que, durant algun dels propers 7-10 dies següents, podria romandre fins a un màxim de 6 hores sense poder establir cap casta de connexió, mentre s'efectuaven les operacions tècniques. Hi vaig venir a bé.

Transcorreguts més de 50 dies sense haver obtengut cap casta de resposta, el proppassat dia 26 de gener de 2012, en posar-me de bell nou en contacte telefònic amb VODAFONE S.A.U. (primerament a l'123 i tot seguit a l'1444 per indicació de l'operadora anterior), se'm va informar que NO ELS CONSTAVA CAP CASTA DE TRAMITACIÓ EFECTUADA sobre aquell assumpte i que ES FEIA PRECÍS HAVER DE TORNAR A REPETIR ELS MATEIXOS TRÀMITS REALITZATS ANTERIORMENT, com si no s'hi hagués fet res de res fins aleshores.

Corprès enormement per la notícia, vaig demanar que es tengués en compte tot quant ja s'havia realitzat el mes de desembre, en haver efectuat el “contracte amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U., mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers”, que es consultassin les gravacions efectuades aleshores i que es paràs esment a les dues comunicacions que VODAFONE ESPAÑA S.A.U. m'havia enviat per correu electrònic.

De res no varen servir les meves paraules ni les meves peticions. Se'm digué que PODRIA HAVER-SE TRACTAT D'UN ERROR PER PART DE L'OPERARI, que no hauria efectuat correctament tots els tràmits necessaris. Vaig insistir que accedissin a revisar el contracte verbal parant esment a la GRAVACIÓ EFECTUADA EL MES DE DESEMBRE.

Se'm va respondre que, si jo no estava d'acord a TORNAR A RESPONDRE LA LLISTA EXTENSA DE PREGUNTES QUE SE M'HAVIEN DE TORNAR A FORMULAR DE BELL NOU I GRAVAR-HO UN ALTRE PIC, QUE PODIA PROCEDIR A ANUL·LAR TOTS ELS TRÀMITS REALITZATS FINS ALESHORES...

Incomprensible per a mi! Vaig accedir-hi, així i tot, a tornar a respondre el mateix qüestionari que ja se m'havia formulat el passat mes de desembre, mitjançant el qual s'establia UN ALTRE CONTRACTE NOU AMB EL NÚM D'IDENTIFICACIÓ I34593896.

Abans, emperò, vaig voler comunicar la meva decisió d'ELEVAR LA MEVA QUEIXA com a client de VODAFONE, considerat en aquell moment PLATINO.

Mitjançant aquest escrit de QUEIXA, prec encaridament que s'atengui el meu desig de REBRE UNA EXPLICACIÓ SATISFACTÒRIA PER TOT QUANT HA SUCCEÏT FINS ARA, I LES DISCULPES PERTINENTS DE PART DE QUI EN SIGUI RESPONSABLE.

Per cert, també vull comunicar-los -com ja he fet en altres ocasions anteriors- el meu desig que totes les meves comunicacions amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U., inclosos correus electrònics i contractes mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers (com qualifiquen vostès), em siguin fetes sempre en CATALÀ, la llengua pròpia de Mallorca on visc.

Ho faig avui, a Palma, als vint-i-nou dies del mes de gener de 2012.

Cecili Buele i Ramis

No ho puc entendre, senyor batle

2012-01-25T11:25:00.000+01:00

No puc entendre, de cap de les maneres, que la nostra ciutat de Palma sigui tan renouera, a aquestes alçades del segle XXI.

No puc entendre que cada matí m'hagi d'aixecar amb un maldecap insuportable, pel renou produït durant tota la nit en algun punt de la illeta on visc... Tots els dies de la setmana, totes les setmanes del mes i tots els mesos de l'any, des del mes d'abril de l'any passat...

No puc entendre que, com a autoritat municipal, permeteu el funcionament de motors que molesten el veïnatge, a totes les hores del dia i de la nit.

No puc entendre que no hagi servit de res haver-ho denunciat diverses vegades davant les oficines municipals de la Policia Local.

No puc entendre que, al cap de tant de temps, ni amb la participació de l'anomenada Patrulla Verda, encara no s'hagi aconseguit de localitzar l'origen d'uns renous que ens produeixen tants maldecaps.

No puc entendre que una activitat que ens resulta molesta, nociva i qui sap si perillosa, pugui continuar desplegant-se durant tant de temps.

No puc entendre que hàgim de viure amb aquesta espècie de “turment xinès” que comporta, fort i no et moguis, un renou tan continuat que, sense saber d'on prové, ens penetra per les orelles, s'endinsa dins del cervell, no ens deixa dormir durant la nit i fa que ens aixequem al matí de mal humor i amb mal de cap.

No puc entendre que la ciutat de Palma continuï tenint i mantenint ben eixerida una de les parelles més estables que conec: el renou i la brutor!

Com que no ho puc entendre de cap de les maneres, vos deman encaridament, senyor batle, que mireu d'esbrinar per què passa tot això a la nostra ciutat de Palma i que hi poseu el remei que necessitam.

Moltes gràcies.

Cecili Buele i Ramis

Relacions socials i la malaltia d'alzhèimer

2012-01-10T00:19:00.001+01:00

Avui vespre he participat en el sopar tertúlia que organitza l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca. Com a convidat, he pogut compartir l'experiència personal de viure en lluita contra els efectes nefasts de la malaltia d'alzhèimer. He volgut incidir en el paper terapèutic que, en el nostre cas, ens comporta el manteniment i la intensificació de les relacions socials, al nostre àmbit més immediat. N'he sortit més engrescat a lluitar-hi amb més ganes!

Vet ací un extracte de la meva intervenció, davant d'una trentena d'assistents:

Malaltia d'alzhèimer i relacions socials

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos
2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer
3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer
4. Quines conclusions n'extreim

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos

El diagnòstic d'aquesta demència, com a possible, ens arriba el 6 de maig de 2009, després d'haver acudit 10 vegades a la consulta semestral amb el neuròleg de Son Dureta, des del mes de setembre de 2005. Hores d'ara, en duim 16, de visites efectuades; i 81 mesos d'evolució.
De sorpresa inicial -fa més de 2 anys i mig- a l'assumpció paulatina d'una situació nova, en la qual “deixau de ser dos, per haver d'aprendre a esdevenir només un”: basta un sol segon de distracció meva, perquè ens comporti hores de recerca... (arrecades perdudes...)
De la senzilla pèrdua de memòria a l'increment considerable de la desorientació, el desconeixement, la manca de record i de coneixement de persones i indrets...
De petits detalls (deixar de conduir cotxe, de recordar l'edat, de no saber el número del telèfon o el nom del carrer, etc.) a no poder sortir de casa tota sola... perdent-se!

2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer

Canvis en la vida domèstica diària: de fer-ne les feines domèstiques, pràcticament, ella tota sola, s'hi ha hagut d'incrementar, fort i no et moguis, la meva participació molt més intensa: cuina, gelera, rentadora, neteja, compres, etc.
Consciència que, amb un cervell que es deteriora paulatinament, només hi cap tenir-hi molta de paciència i no perdre mai la calma... davant d'un procés que se sap imparable, de moment, cap a un major deteriorament físic...
Confiança creixent en els mètodes terapèutics indicats pels professionals que tracten les demències...
Comunicació i difusió dels efectes de la malaltia d'alzhèimer i dels avanços que es produeixen a l'àmbit científic per combatre-la amb eficàcia major...

3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer

    A les xerrades de professionals entesos en la matèria a les quals hem assistit, -neuròlegs, psiquiatres, infermers, professionals de la salut- i a les publicacions específiques consultades, s'insisteix molt en la importàcia d'aquests quatre elements:

1. Els exercicis físics, sobretot caminar, dansar, manualitats, escriure, cantar, etc.
2. La dieta equilibrada, sobretot eliminar greixos, pastes, alcohol, etc.
3. Els fàrmacs adequats, sobretot els indicats pels neuròlegs
4. Les relacions socials, sobretot afavorint-ne les més habituals i acostumades
En el nostre cas i fins ara, com a dues persones jubilades, hem descartat les relacions socials que podríem dir “professionals” (hosteleria, cambrera de pisos; i administració autonòmica, netejadora), per manca d'oportunitats avinents...
N'hem intensificat, emperò, les del “voluntariat” social.
Dirigent veïnal, continua freqüentant l'associació veïnal dos o tres pics a la setmana. Hi és molt ben rebuda per la resta de membres de la Junta Directiva...
Continua participant en mogudes i mobilitzacions cíviques...
Continua assistint a xerrades, conferències, concerts, trobades diverses...
Continua anant a missa els diumenges i participant en celebracions religioses...
Continua freqüentant el domicili de persones amigues...
Continua anant a veure familiars, a Manacor i a Palma...
Continua participant en dinars, sopars i festes...
Continua anant periòdicament a la perruquera, mantenint-hi relacions d'amistat...
Continua relacionant-se personalment amb la dona de neteja domèstica...
Des de fa mig any, acudeix al centre terapèutic d'AFAM -Associació de Familiars Amb la Malatia d'Alzhèimer de Mallorca-, al barri de la Soledat a Palma, dos matins a la setmana. S'hi apliquen teràpies d'estimulació cognitiva, d'orientació, de memòria, d'atenció i concentració, d'abstracció i càlcul, de llenguatge, de psicomotricitat fina, de control d'esfínters, etc.

4. Quines conclusions n'extreim?

1. Tenim la malaltia d'alzhèimer molt més a prop del que pensam. Són moltes més de les que ens imaginam les persones malaltes d'alzhèimer, no només arreu del Planeta, sinó també al nostre entorn més immediat

2. Reclamam com a qüestió d'estat un tractament institucional molt més intens i acurat, adreçat específicament a la que es pot considerar l'epidèmia del segle XXI més difosa

3. Ens oferim a col·laborar amb iniciatives cíviques adreçades a procurar un tractament millor de la malaltia d'alzhèimer, tant pel que fa a les persones que la pateixen en el seu cos, com per a familiars i cuidadores.

4. Volem aprofundir més en l'actitud de familiars i cuidadors davant la malaltia d'alzhèimer; on cercar ajudes i suport per fer-hi front; com poder oferir implicació.

EPÍLEG:

Convidam la gent del nostre entorn més immediat a implicar-se en aquesta qüestió. Gairebé ningú no pot afirmar contundentment que no hi tengui absolutament res a veure. De 10 cases 9, es pot dir que tenen algun membre de la família que n'és afectat, d'una manera o una altra.

A l'hora d'aprofundir més en l'actitud dels familiars davant la malaltia, on cercar ajudes i suport i poder oferir implicació, se m'ocorre de fer-vos aquestes observacions breus:

1. Passa primera: paper primordial de les institucions públiques:

1. Servei de Neurologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per a les consultes primeres i successives. A l'actualitat, hom pot comptar també amb l'assessorament de la psicòloga d'AFAM a les mateixes instal·lacions de l'Hospital de Son Espases, a la secció d'Hospitalització

2. Servei d'endocrinologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per qüestions relacionades amb la dieta alimentària, ecografies, analítiques, etc.

3. Centre de Serveis Socials del barri (ens remeten al PAC del Centre de Salut del barri)

4. Centre de Salut del barri (que el/la metge de capçalera romangui al corrent dels informes del neuròleg, la medicació prescrita, les analítiques a fer, els símptomes i reaccions entre consulta i consu:lta al neuròleg -cada mig any- i realitzar-ne un seguiment més proper i continuat)

5. Direcció General d'Atenció a la Dependència (Govern de les Illes Balears): sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions del sistema

6. Centre Serveis Socials Nord: lliurament de la documentació sobre la dependència, romanent a l'espera de visita d'inspecció

2. Passa segona: paper beneficiós de l'associació d'alzhèimer

1. Assistència periòdica a la seu social, on es fan pràctiques d'estimulació cognitiva, grups de treball, activitats diverses, sessions terapèutiques (dos pics a la setmana, dimarts i divendres, de 9 a 13 hores)
2. Elaboració i recollida d'informes d'avaluació i de seguiment de la psicòloga (entrevistes, tests, conclusions)
3. Lliurament de quadern d'exercicis de càlcul, de funcions executives i atenció, gnosies, llenguatge, memòria, pràxies,
4. Contacte amb altres persones afectades per la malaltia, i amb el personal que en té cura

3. Passa tercera: paper imprescindible de la família

1. En no tenir fills, per a nosaltres dos esdevé del tot positiu poder comptar amb la col·laboració familiar: per sortir a passejar, romandre acompanyada, assistir a trobades, visitar al domicili, asseure a taula plegats, conversar, recordar, etc.
2. Família de la Part Forana de Mallorca i família de Ciutat
3. Retrobada amb familiars majors a clíniques i hospitals
4. Contacte enriquidor amb infants menuts de la família

4. Passa quarta: paper enriquidor de les amistats, veïns, entitats...

1. L'assistència periòdica (dos o tres pics a la setmana, els capvespres) al local de l'associació veïnal, de la qual és membre des de fa 35 anys li dóna vida
2. L'anada quinzenal a la perruquera l'ajuda a mantenir contacte amb gent veïna i coneguda; com també l'anada diària a fer les compres alimentàries
3. L'estada a la casa de persones amigues i veïnes de més a prop durant una estona més o manco perllongada, la beneficia molt i li trenca la rutina monòtona diària
4. L'anada a la missa dominical l'ajuda a retrobar-se amb altra gent, a recordar i pronunciar les pregàries, a cantar, etc.

    Mallorca, 9 de gener de 2012

    Cecili Buele i Ramis,
    Espòs de malalta d'alzhèimer, amb la demència diagnosticada “com a possible” pel neuròleg, des del 6 de maig de 2009, després de 10 consultes mèdiques iniciades el mes de setembre de 2005, la qual perdura en situació que es pot qualificar d'inicial

Ruedas de molino

2012-01-03T21:24:00.000+01:00

Ruedas de molino

Sermó en el dia de la Conquesta, a la seu catedral de Mallorca

2012-01-02T12:28:00.001+01:00

Molt agraït al capellà inquer, mossèn Pere Fiol i Tornila, qui m'ha passat el text íntegre del seu sermó a l'església catedral basílica de Mallorca, el proppassat dia 31 de desembre, en reproduesc els fragments que consider més eloqüents, per a mi.

“Avui, germans, ens reunim, en el nostre temple major, tot recordant el dia que un grapat de cristians, encapçalats pel Rei En Jaume, entraren en la Madina Mayurqa, al crit de Santa Maria, Santa Maria, ajuntant així les nostres terres a la fe cristiana i a la cultura, ara dita occidental, hereva de l’esperit de l’Imperi romà, i que arraconà el que aportaren els àrabs l’any 902...

Aquells homes trobaren restes dels antics balears que havien conegut i estimat Jesús, petites esglésies, Fonts de baptisme que parlaven de cristians com ells. Sentien goig dins el cor de veure que havien posat fi a 327 anys de presència sarraïna...

Crearen 35 parròquies on alimentar la seva fe, però també aixecaren 6 hospitals en la Ciutat i 13 a la Part Forana. Enmig de les dificultats de la vida, i mirant de superar la flaquesa humana, aquells homes, els nostres avantpassats, volien ser seguidors d’Aquell que ens havia dit: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” Mt.25,40....

    Trinitaris i Mercedaris curaven de visitar la nostra gent per recaptar almoines i poder fer tornar als mallorquins captius... L’obra del framenor llucmajorer Bartomeu Catany va posar en pràctica les Obres de misericòrdia, que s'havien après en la Doctrina...

    El Bisbe Simó Bauçà i Sales (1608-1623) feia repartir cada dia 100 racions de pa, carn i vi... Treballà perquè els pobres poguessin aprendre un ofici; maridà infinitat de donzelles.

    Li ajudaven a la feina tant els P. Julià Fontirroig i el P. Guillem Malferit, frares dominics com ell, com el seu capellà Mn. Jaume Pons.

    El Bisbe Baltasar de Borja i Velasco (1626-1630) passà per orde als 5 Rectors de Palma que donassin menjar als pobres que anaven a les parròquies, i si hi havia malalts que no poguessin pagar les medicines o els metges, ho pagassin i li passassin la factura...

    La gestió del Bisbe Rocamora (1645-1653), quan les males anyades ja començaven a fer-se notar entre la gent, però sobretot en la pesta de 1652 ajudà materialment als qui patien o estaven malalts...

    El jove jesuïta P. Ignasi Fiol i Tomàs el 18 de juny de 1677 funda la Misericòrdia vora l’Hospital de La Sang, edifici que, remodelat, ara empram per altres activitats, on s’havia d’atendre a tanta gent que aleshores hi havia per Palma acaptant i cercant alguna cosa per poder sobreviure.

    Així podríem anar esbrinant multitud de persones i d’accions que els seguidors de Crist, en aquesta bella terra, hem anat fent...

    Durant la postguerra fou magnífica i esgotadora la tasca que la gent d’església, empesa per la caritat cristiana, va fer per donar roba, casa, aliment, medicina, feina, amistat... a tants externs que arribaven a Mallorca...

    El bisbe Jesús Enciso dia primer de Maig de 1960 convidava els capellans a participar en la I Assemblea Diocesana de Caritas, que se celebraria al Seminari Vell dia 21 de Maig: “perquè no hi hagi en la Diòcesi cap pobre que no pugui rebre l’ajuda suficient per cobrir les necessitats bàsiques”.

    El Papa Pius XII havia establert aquesta institució d’església l’any 1950, ara els Bisbes anaven posant la Caritas Diocesana en cada una de les seves esglésies particulars.Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta institució entre nosaltres...

    Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca.

    Però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil.

    Les paraules clarividents del Papa, avui Beat Joan XXIII, en el mes d’Abril de 1963, ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines...

    La Pacem in terris demanava que a tots el grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent i que la Justícia demana que els Poders Públics s’apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d’aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques.

    Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon Papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l’Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut.

    En aquests moments serà bo que recordem el que l’eximi poeta Joan Alcover, en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat l’any 1906, ens deia “Jo l’estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l’ennobleixen, per l’ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc per esser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l’única per a nosaltres”

    Els seguidors de Jesús haurem de seguir tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l’imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història.

    Estimem als germans, treballem, com ho ha fet Càritas en aquests darrers cinquanta anys, perquè en cada persona s’hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu, i com solia dir el Beat Juníper Serra, lo primer és lo primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra.

                        Mossèn Pere Fiol i Tornila
                              Rector de Muro

(Extracte del Sermó que, el dia de la Conquesta, pronuncià a la seu catedral de Mallorca mossèn Pere Fiol i Tornila, rector de la parròquia de Muro (Mallorca), el 31 de desembre de 2011, adreçat al senyor bisbe, germans capellans concelebrants i poble fidel encapçalat per aquells que han estat constituïts en autoritat.)

Adéu, Decret 100, barra 1990!

2012-01-02T11:21:00.000+01:00

Llegesc avui, amb grans dosis d'indignació i repugnància, que el president Bauzà, amic impulsor de costums forasters a ca nostra, és a punt de derogar el Decret 100/1990, de 29 de novembre, al qual sempre m'he sentit profundament agraït i en defensa del qual m'he mostrat durant aquestes dues darreres dècades molt sovint:

Menyspreus infligits a la llengua catalana, Any 2000

Decret 100/1990

Un bon dia de novembre,
L'any noranta al segle vint,
Vint-i-nou jornades fetes,
Per no perdre mai el fil,

Besllumant ja l'any dos mil,

Decidiren promulgar-hi
Un decret amb molt més pes
Que un dictat parlamentari
Mai per mai encara pres.

A tothom va ser remès:

“Es fa sebre a nostra gent:
Mantenim la llengua pròpia,
Escampem-la als quatre vents,
Defensem-la com pertoca”.

Amb les ungles, dents i solfes.

És la llengua catalana
que parlam pertot arreu
de la nostra Part Forana,
tant si ho creus

com si no ho creus.

És la llengua catalana
Que parlava en altre temps
Pels carrers vilans de Palma
Una munió de gent.

Hi bufaven altres vents.

Volen baixos aquests tords,
Sonen fluixes eixes cordes,
Omplen l'illa d'arbres bords.
Més que fer allò que pertoca,

S'hi embulla més la troca…

Amb un Pacte de Progrés
Governant les nostres illes,
Hem de fer encara molt més,
per Ciutat i Foravila,

tionant sia com sia.

Una llengua com la nostra,
Que ha passat tants d'entrebancs,
És un bon motó de mostra
Que el futur es fa lluitant

Amb coratges incessants.

Escampem la nostra llengua
Cap a tots vuit vents del món,
Que hi romangui falaguera,
Amb l'orgull de ser qui som.

No ho dubteu: siau qui sou!

Si és cert el que es publica avui (DdB, 02-01-2012), ni tan sols un quart de segle haurà aconseguit de mantenir-se vigent en aquesta terra nostra una norma com aquesta! Gràcies a la tasca de “lingüicides” tan forassenyats com el president Bauzà.

No li serveix de res que hagi estat signat pel seu antecessor en el càrrec, Gabriel Canellas i Fons, del seu mateix partit polític. Ni que l'hagi impulsat qui va ser-ne col·laboradora assídua, la consellera Maria Antònia Munar i Riutort.

Amb un cop sec de ploma, el president de les Illes Balears, successor indigne de tots els altres presidents, -que com a mínim s'han mostrat una mica més respectuosos amb la llengua catalana, l'única llengua pròpia d'aquestes illes-, pretén esborrar del mapa la protecció minsa que comporta un decret que es limita a fixar el català com a llengua d'ús normal dels membres del Govern...

Això sí, arriba a certs detalls que, pel que es veu, deixen massa malparada la sensibilitat lingüística dels actuals cappares del Govern municipal, insular, estatal i europeu, del Partit Popular.

No m'estranya gens ni mica. Des que guanyaren les eleccions, era previsible que s'atrevissin a fer això i molt més que encara ens queda per veure.

Som dels qui pensen i creuen, emperò, que cometen un error molt greu, de dimensions històriques, si, en nom d'una majoria absoluta aconseguida a les urnes, es creuen amb tot el dret del món a cometre qualsevol barrabassada que els passi pel cap.

Malauradament, després, ja no hi haurà res a fer. I s'haurà d'apel·lar, com sempre, a la dita que els nostres avantpassats acostumaven a repetir per pa i per sal: “Déu ens guard d'un ja està fet!”

Només se m'acut de dir-hi que, pel bé d'una democràcia una mica més enfortida entre nosaltres, no estaria gens ni mica malament, i m'agradaria ben molt arribar a veure, que qualque dia, per llei i sentència dels tribunals de Justícia, també els “lingüicides” van a parar a la presó.

D'aquí que toquin hores!

Maria Salleras Juan, Premi Olímpia 2011 del Lobby de Dones de Mallorca

2011-12-30T00:32:00.002+01:00

"Amb aquesta candidatura feim un reconeixement a una trajectòria de vida -va llegir na Marisol Ramírez, durant el sopar que el Lobby de Dones de Mallorca organitzà enguany al restaurant situat al passeig de Mallorca, 16-. Aquest any Maria Salleras s'ha jubilat i així tenim l'oportunitat de posar-la al nostre llistat de persones a distingir per la causa de les dones.

Pel seu origen i educació, na Maria no estava destinada a trobar-se amb la cara més dramàtica i oculta de les societats del benestar; però ella té un punt de rebel·lia i tenacitat que l'ha duit a ser protagonista de molts d'episodis que tenen a veure amb la defensa de la dignitat, la llibertat i l'autonomia de les dones i entre elles, de les més desvalgudes.

Manllevant paraules d'una persona que l'estima molt, podem dir que, malgrat haver nascut i ser educada en institucions monolítiques que precisament no es distingeixen pel respecte i la consideració de la dona con una igual, més bé al contrari, na Maria Salleras ha sabut obrir escletxes i sense ruptures traumàtiques ni reaccions airades ha anat fent la seva. Ha seguit el camí de formar-se bé professionalment i intel·lectualment, fer feina amb grup, acceptar responsabilitat, i crear i posar en marxa projectes nous.

I sempre amb una idea primordial: el compromís per millorarla realitat i fer-ho amb honestedat.

Maria va ser una de les primeres assistents socials de Balears, i l'única directora de Càritas en 50 anys de vida de la institució. Ella va dirigir aquesta entitat del 1995 al 2001, i la seva prioritat aquells anys va ser la professionalització dels serveis i l'atenció a la dona, treballant en equip.

Són projectes que duen la seva empremta: el centre d'acollida per dones maltractades de Palma (1989), el programa "Mar de dones", el Pis Balenguera, el projecte Filosa...

També és mèrit de na Maria haver connectat i participat d'una forma molt ampla i constant amb les plataformes de la societat civil: serveis socials públics, sindicats, etc. Així s'aconseguí la Renda Mínima d'Inserció; s'aconseguí transformar una ajuda "de beneficència" en un drets dels ciutadans i ciutadanes.

Amb ella volem recordar també la primera generació de dones de Mallorca que donaren un altre caire al treball social, passant del model d'assistència social, als serveis socials, a la seva secularització i na Maria personalment sempre compromesa amb la política d'esquerres.

També hi ha una part del caràcter de na Maria Salleras que la fa mereixedora de la confiança del Lobby de Dibes: la seva rotunda implicació amb els primers anys de l'Institut Balears de la Dona i també que sempre que l'hem necessitada, l'hem tenguda devora, amb les seves opinions i els seus coneixements. Diverses vegades ha estat una còmplice anònima per conèixer i poder reconèixer altres dones o grups que han estat candidats als nostres premis Olímpia.

El seu lligam senzill i vertader amb la situació real dels més vulnerables i oblidats ens ha permès donar a conèixer molta feina anònima i ignorada que millora la vida de tantes i tantes dones.

Per tot això i altres coses, et deim Maria que veim en tu una dona que, con diu una cançó de na Teresa Parodi, "és feliç malgrat l'incert" i que no ha deixar que el "defora" li robi la puresa ni les ganes.

Una bona candidata al Premi Olímpia d'enguany."

A la glosa nadalenca 2011

2011-12-20T18:15:00.003+01:00

Fa pocs dies vaig enviar, com acostum a fer cada any, la meva glosa nadalenca 2011 a les meves amistats i familiars.

El meu fillol Andreu Buele Cortès, fent sonar el contrabaix a ses Voltes

I, també com sempre, n'he rebut respostes summament interessants, que mir de reproduir ací mateix tot seguit:

DISSABTE, 17 DE DESEMBRE DE 2011

(01)

T.V.N.:

Eres el mejor primo! Te felicito por tus palabras verdaderas,y tu buen criterio sobre la dificil situacon de europa y todo el mundo!!! No tenemos remedio,el hombre solo tiene una obseccion:poder y dinero(que es lo mismo) y mire a donde nos he llevado esto!!!saludos,y gracias por esta glossa.....Es fantastico!!!

(02)

B.M.S.

Benvolgut, moltes de gràcies!

Com bé dius pegarem bots

per fer néixer nous rebrots

i posar fi a les desgràcies!

(03)

J.J.

Gràcies, Cil! Igualment et desig el millor per a tu, na Bel i tots els teus. Salut i resistència.

(04)

M.A.

MOLTES GRACIES !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! BON NADAL I QUE AQUEST ANY NOU , SIGUI BO DE VERITAT PER A TOTHOM!!!!! Una forta abraçada.

(05)

N.D.B.

Ni triam els governants,

ni triam qui ens representa;

sols triam qui ens presenta

a les mans d'aquests bergants

Molt certes aquestes paraules, Cil. Quan podrem xerrar d'una vertadera DEMOCRÀCIA? Una abraçada! i Bon nadal a vosaltres també!

(06)

M.P.J.

Tu parles de mal garbada

la meva sí que ho serà

també et desig bona anyada

com tu dius a les glosades

i que el Nadal que vendrà

ens doni pau a senallades!

I per tu una besada.

Salutacions Cil!

(07)

J.M.F.

Estimado Cecili, muchas gracias por la glosa y el saludo, te deseo un muy buen año 2012 y que tus deseos se conviertan en realidad.

(08)

C.R.C

Moltes de gràcies per aquest glosat tan bell i significatiu. Bones festes i una besada per hom.

(09)

A.S.C.

Moltes gràcies. Felicitats i sobre tot salut. Una abraçada.

DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE DE 2011

(10)

J.M.LL

Els mateixos desitjos per a tu i familia. Una abraçada,

(11)

S.M.M.

Gràcies Cil, estàs fet un bon glosador! Que Nadal sigui bo per tots i que el 2012 sigui millor que enguany.

(12)

J.R.C.

Estimat amic Cil Buele

un cop més la glosa encertes

i jo la reb amb mans obertes

per que amb aquesta i altres berbes

els hi fotrem "donde más duele".

Com segur has comprobat

no en sé fer, jo, de gloses.

Si entre espasa i paret me poses,

no puc ja fer altres coses

per deixar-te conhortat.

Al màxim on puc arribar

és a escriure quatre mots

més o manco ben composts

i amb un desitg acabar:

que els deus et donin molts anys

i que tots ho poguem veure.

Això si, i ho dic de vera,

millor si són republicans!

(13)

M.S.G.

Amb glosa pijor feta

te'l desitjo jo també:

i que l'anyada que ve

no fem pas a la desfeta.

Molts i bons!

(14)

R.O.B.

Igualment,

(15)

C.S.N.

fenicidades,

(16)

M.D.B.

Molte sgràcies per aquesta glossa. Molts d'anys a veure si la setmaan qui ve tinc temps de passar per ca tevva, pagar-te les paperetes de Nadal i desitjar-te un Bon Nadal.

(17)

F.S.N.

Molts d'anys també per tu Cil, molta felicitat.

(18)

G.R.M.

Gràcies, Cil. Igualment rep els meus millors desitjos per a aquestes festes i per a tot l'any!

Nadal, un Nadal altre:

per descobrir, acollir i anunciar

el Déu-amb-nosaltres, avui, aquí;

segons Mateu, capítol 25.

Qui s’entén amb els pobres

pot entendre's amb Déu.

Només així, fet infant,

fet Déu vingut a menys,

podríem trobar-te,

diàriament nostre,

entre Betlem i la Pasqua,

Jesús, el de Natzaret.

Any Nou, Temps Nou,

alternatiu

en Política, en Economia, en Religió.

Contra els grans projectes de mort,

el gran projecte de la Vida.

Contra el consumisme depredador

entre armes i agrotòxics,

consumim indignació

amb tendresa i militància.

Visquem en Sumak Kawsay (Bon viure).

Terra i Pau per al Poble Palestí,

per al Poble Kaiowá Guaraní,

per a tots els pobles indígenes i quilomboles,

per a totes les migracions del món,

per als milions de gent humana

condemnada a la fam...

Malgrat totes les crisis,

si podem bressar Déu

entre els braços de María i Josep,

no hi ha motiu per tenir por.

Déu és a l’abast

de la nostra Esperança.

Pere Casaldàliga

NADAL 2011 – ANY NOU 2012

(19)

B.B.N.

Molts d'anys Cil. Que enguany ens troben molt al carrer per aturar tots els disbarats que duen entre mans. Salut.

(20)

P.S.C.

Bon dia per desitjar tot això: Avui és el dia de la Mare de Déu de l'Esperança. Per cert, que n'has fet d'un Regne dins la mar? Bon Nadal!

(21)

A.G.R.

Gràcies, Cil!!!! És molt guapo i està molt ben trobat. És molt enginyós i suposa un recorregut per tots els àmbits, perquè noltros som el que som, però estàm condicionats (tant per bé com per mal) per moltes de coses! Que passis unes bones festes i que el el 2012 arribi ple de coses bones. Una abraçada.

(22)

G.M.N.

Cil, moltes gràcies. Ja m'ha arribat la teva añal felicitació nadalenca, fins i tot ben glosada. També jo et desig un "Bon Nadal" i un 2012 ple de les coses millors que puguis desitjar. Molts anys! Una abraçada.

(23)

A.G.G.

MOLTS D'ANYS I BONS!! QUE PASSEU UNES BONES FESTES!!!

(24)

C.S.C.M.

Moltes gràcies, Cil!

(25)

B.P.A.

Moltes gràcies, Cil: Que passeu un molt bon Nadal !!

(26)

G.G.V.

BON NADAL PER TU I NA BEL.

(27)

M.B.C.

Gr+acies Cil. Bones festes i molts anys.

(28)

M.C.N.

salut i molts d'anys

TOT EL QUE NECESSIT SABER

Tot el que sempre he necessitat saber ho vaig aprendre a la primera escola.

La saviesa no la vaig trobar a la universitat ni entre els brillants despatxos de la ciutat que vaig recórrer després.

Les coses realment importants sobre la vida, com ésser i com comportar-me, ja les sabia.

Això és el que m’ensenyaren de petit a l’escola:

A compartir les coses

Ésser just i jugar net

No pegar

Tornar les coses allà on estaven i

netejar el que has embrutat.

No agafar el que no és teu.

Dir ho sent quan has fet mal a algú

Rentar-se les mans abans de menjar

Al bany, estirar la cadena quan has acabat

Cada dia intentar aprendre alguna cosa nova, pensar un poc, dibuixar, pintar, cantar, ballar, jugar i fer feina

Quan surts al carrer, posar atenció al tràfic, agafar-se de la mà i anar junts

Els aucells, els animals i les plantes petites són éssers vius i s’han de tractar amb esment.

Recordar les coses importants. Per exemple: que tothom hauria de tenir un bon berenar a taula i un tassó de llet calenta cada dia. Que tots els governs haurien de tornar les coses on estaven, fer net el que han embrutat i dir ho sent quan han fet mal. Quin món més bell seria.

I això sempre és veritat, no importa com de vell t’hagis fet, sobretot, que quan surts al carrer, és millor agafar-se de la mà i anar junts.

Adaptat de : All I really need to know I learned in kindergarten (Robert L. Fulghum)

(29)

V.LL.N.

gracies, molts d'anys i bones festes per es bons glosadors. Salut

(30)

T.M.B.

Cecil encara que es una felicitació “urbi et orbi” la te vull agrair des de PACHACAMAC, a on visc... que segur recordaràs. Vull que sàpigues qu’el teu compromís es per mi i estic segur que per molts, una alenada d’aire fresc per continuar a treballar pel Regne. Que Déu te protegesqui a seguir endavant. Una forta abraçada i bones festes.

DILLUNS, 19 DE DESEMBRE DE 2011

(31)

X.B.N.

Molts d,anys per tu Cil i gracies per la glosa.

(32)

C.A.O.

Bona glosa, Cil, Molts d'anys i una abraçada..

(33)

A.A.C.

Moltes gràcies ; Una abraçada ben forta per a Na Bel i per a tu

(34)

B.T.T.

Moltes gràcies, Cil, molta salut i esperança. Molt de coratge, com tu molt bé dius.

Molta salut per na Bel. Una abraçada i per molts d'anys!

(35)

F.M.B.

Gràcies Cil, m'ha agradat molt. Aprogfit per convidar.vos al sopar del Lobby dia 29.

(36)

J.O.N.

Bones festes. Gràcies per la felicitació.

(37)

C.B.LL

Grácies,Cil,que la "vida nova" aquest 2.012 la fessem arribar tant com poguem.

Bon NADAL

(38)

M.M.N.

Bon Nadal i bon Any Nou. Salut i república.

(39)

A.R.N.

Gracis Cecili es una glosa molt acertada i maca i això em fa preguntar-te: Com així no pegam es bot? Què es el que ens atura? Perquè ens deixam utilitzar, maltractar, esclavitzar? Quin problema tenim que som capaços de deixar-nos matar? Lo lògic es que ens estimem i tenguessim cura de sa nostra vida i de sa que ens envolta i ho veim com ho destueixen i no feim res i no se sa resposta. Una abraçada. PD Sent haver sortit amb aquestes preguntes; me les faig cada dia i em donen angoixa .

(40)

J.M.M.

MOLTS D'ANYS!!!!!!!!!!!!!!!

(41)

M.C.F.

salut

(42)

M.M.C.

Admirat Cecili, no tenc la teva capacitat de glosar, només sé que si tu ets feliç jo ho seré i si tu pateixes jo també. Que Cecilibuelis molt el 2012. BONES FESTES.

(43)

N.H.N

Moltes gràcies, Cil, m'ha encantat la glosa! ets un artista! Salut i lluita i els millors dessitjos per tu i la teva família!

(44)

G.R.N.

Gràcies, Cil, per la teva felicitació. Et desig un ¡Bon Nadal i millor any nou!

(45)

I.E.E

Moltes gràcies, igualment!

(46)

M.B.B.

Hey!!... Ja som a prop del Nadal i del cap d'any. És hora de fer balanç de tot allò que durant l'any hem viscut, però sobretot és el moment de plantejar-nos els nostres reptes i desitjos per l'any nou que ja arriba. En uns moments amb tants interrogants com els que vivim avui en dia, tenc un desig molt especial per tots els que estimo i aprecio... us desig TRANQUIL.LITAT!!! La tranquil·litat que tan sovint ens falta quan algunes de les nostres necessitats manquen. És cert, pensareu, que ja us podria desitjar alguna cosa més material però si ho pensau bé la tranquil·litat ho engloba tot. No ens farà rics, però que no és una gran riquesa tenir la tranquil·litat de saber que podrem menjar cada dia?. No ens fa invisibles al dolor, però que no és part de l'experiència vital saber acceptar les malalties amb la tranquil·litat que són fruit de l'edat o del temps?. Potser no evitarà les injustícies dels diversos tipus, però que no n'estau orgullosos de tenir la tranquil·litat que seguirem lluitant amb el cor i les mans per evitar-les?. És cert que no tots els dies seran bons, però que no estau tranquils sabent que, tard o d'hora, tot passarà i que en arribar a casa podreu compensar els mals moments gaudint dels amics, de la família o del somriu del vostres fills?... Idò això és el que us desitjo!! Tranquil·litat en el vostre dia a dia, tranquil·litat en el saber afrontar les situacions desafortunades, tranquil·litat. Una besada enorme!!!! I gràcies, perquè la meva tranquil·litat no seria possible sense cada un de vosaltres.

(47)

J.R.M.

Tambe vos desitjo un bon nadal i millor any nou.

(48)

M.P.N.

Moltes gràcies!!! Fa temps que no ens veiem però sempre és agradable saber noves de tu... Esper que el Nadal sigui agradable i que comencis el nou any ple de força i coratge. Una abraçada molt, molt forta.

(49)

C.N.N.

Bones festes i bon any! Encara que sigui un poc complicat... molt bé la glosa, situació global i local incloses. Salut,

(50)

M.M.N.

Lo mismo te deseo, Cecili … ¡Bon Nadal!

(51)

B.C.V.

Bones tardes Cil: Moltes gràcies per haver pensat amb noltros. També et desitjam que passeu un bon Nadal i que tinguem força per poder anar endavant. Na Bel, com està? Una abraçada.

(52)

S.M.S.

Gràcies, Cil. He llegit la teva glosada, la que tocava enguany. "Trenta anys enrera", és un poc mal de saber on ens ttrobàvem; però en el tren, supòs, que ens ha dut fins aquí, de totes formes. ¡Tot és un alè! Bé; molts d'anys i amb salut, per a tu i la teva dona.

(53)

E.V.N.

Grŕcies! Molts d'anys, Elena

(54)

Y.M.A.

Moltes gràcies Cecili, et desig que passis unes bones festes i un feliç 2012 gaudint en famíla. Una abraçada.

(55)

E.M.N.

Dir-te que m'ha encantat el teu poema de Nadal! Gràcies companyCecili! I Visca la Terra!

(56)

M.M.J.

gracies per la teva felicitació, per mi mi es molt emotiva i reflexiva. molts anys.

(57)

F.V.R.

També per voltros unes bones festes i BON NADAL! Que el 2012 ens porti noves bones,especialment als que més ho necessiten.Una abraçada.Xisca Vidal

(58)

I.D.F.

Muchas gracias Cil. Me he visto bastante reflejada en tu glosa. Acabo de llegar de la Selva... estoy cansada, pero contenta.Un abrazo a Isabel.Un Bon Nadal les deseamos los cuatro: Joan (22 años) terminando en la Católica Filosofía... muy buen estudiante. Enrique (20 años) Estudiando en la Universidad de Lima comunicación, con otras habilidades, pero aprobando. Kiko e Isabel ( no se dicen los años)

DIMARTS, 20 DE DESEMBRE DE 2011

(59)

P.R.M.

Molt estimat Cecili, No en magnífica glosa sinó en rústica prosa us desitjam també unes bones festes de Nadal.

(60)

A.V.F.

Bones Festes i Feliç 2012 per a tu i tots els que estimes. Que no ens falti la salut ni l'alegria ni l'esperit de lluita. Una abraçada.

(61)

D.H.M.

Amic Cil, també volem desitjarte les bones festes de Nadal. I que l'any 2.012 sigui un any de progrés en la pau, la justícia,... i en el nostro País. Un abraç.

(62)

M.J.N

Felicitat i pau vos desig de tot cor. M'ha agradat molt la teva glosa. Una forta abraçada.

(63)

F.C.M

Bon dia, gràcies per la felicitació, el mateix us desig a vosaltres, Molts anys i bones festes.

(64)

C.M.C.

MOLT D'ANYS!!

(65)

R.C.T.

bon dia, alegria i bona vida. gràcies per la glosa

(66)

A.C.N.

CECILI SÓM AMICS VIRTUALS PERÒ ÉS COM SI ET CONEGUES DE TOTA LA VIDA. BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU. LA SALUT I EL CORATGE ÉS LO NOSTRO.¡¡¡¡¡

(67)

F.M.B.

Cil molts d'anys. Que el nadó ens porti més alegria més amor més justícia, més llum i caritat més esperança més ganes per el combat i sobre tot més ganes de resisitir i de cercar la veritat dins la fosca de la nit del segle 21.Malgar tot ,jo he ences la Llum de Nadal i veig més bé per que tu també l'has encesa. Gràcies Cil.

(68)

G.C.J.

MOLTES DE GRACIES I MOLTS D´ANYS . SALUTACIONS

(69)

P.R.D.

Benvolgut Cil: Bon Nadal i Molts d'Anys.

DIMECRES, 21 DE DESEMBRE DE 2011

(70)

M.M.B.S.

BONNADAL I FELIÇ ANY NOU. UNA ABRAÇADA,PER TOTS DOS

(71)

V.J.T.B.

BONNADAL IGUALMENT I ELS MILLORS DESITJOS PER L'ANY QUE VE I PER NOESSER EGOISTA QUE SIGUI IGUAL QUE AQUEST, PERO PITJOR NO PER L'AMORDE DÉU. UNA ABRAÇADA.

(72)

J.S.

Benvolgutsamics, Que el Nadal sigui la llum del Far que ens il.lumini el NouAny

(73)

M.C.C.

Ambbons desitjos de FUTUR!!!!!

(74)

G.M.

Moltesgràcis Cecili- Per tu i per tote els teus Mols d'anys i capet clar,per seguir glosant de paraula i de fets. Una abraçada

(75)

M.R.C.

Rebuna abraçada forta, d'una persona que t'estima. Bon Nadal!

DIJOUS, 22 DE DESEMBRE DE 2011

(76)

M.F.V.

Noés cap glosa malgarbada

preciosafelicitació

éscom a mi m'agrada

ique m'omple d'emoció.

Tondesigjos són per a mi

aquellspels que jo vull viure

quevoldria compartir

enuna terra més lliure.

Peraixò vull desitjar-te

quees vegin tots ben complerts

ique els nostres cors oberts

s'omplinde goig i alegria

defer passes dia a dia

petites,mitjanes o grans

delluitar sia com sia

pelsPaïsos Catalans.

BonNadal i profitós any.

(77)

M.B.

Moltesde gràcies Cil, La teva glosa és un bri d'esperança enfront d'unnegre aborronador. Bones festes, bon any nou i força per nodesistir!

(78)

B.M.F.

gRÀCIESPER LA GLOSADA,bONES fESTES, sALUT I "LUCHA"

(79)

T.B.M.

Quepassis un Bon Nadal tú i la teva familia.

(80)

T.M.M.

Moltesgràcies, Cil. Salut per a tu i la teva família.

(81)

M.P.

Bonaglosa i encertada, Cil. Moltes gràcies i que passis unes bonesfestes de Nadal. Salut molta!

(82)

M.G.B.

Sempreaconsegueixes despertar emocions amb la teva glosa de Nadal. Comarribes! Esper que la part bona del ritual de les festes t’acompanyii que trobis qualque moment per sentir-te optimista i mirar el futuramb compassió budista... Una besada, la meva “postal de Nadal” iuna passejada pels núvols, que s’hi està molt bé!

DIVENDRES,23 DE DESEMBRE DE 2011

(83)

J.L.C

Amic:Si els desigs fossin executables només clicant aquí mateix,t'enviaria els millors.

Carregata pic de mall...

Carregata pic de mall,

elmón viu un estropici.

Arreues sent guirigai.

‘Namp’enrere: un llenegall.

Permolt que tu saps s’ofici

esprecaritza es treball

iel pots perdre –un malefici!

Armatsd’una eina de tall

fanen es sous orifici

o,esmolada, un fort retall

queno et permet ni un mal vici.

Economistes?Bye, bye!

Esqui mos han duit sa crisi

esfan més rics. I açò rai!

Deixau,idò que us felici-

tien sortir des precipici.

SomNadal i aquest espai

hade tenir més que mai

esperançai no desfici!!!

Nadal,2011

(84)

G.T.S.

Moltesgràcies!!!!! Bones festes i any nou. Bsss.

(85)

N.I.

Salut,bon any 2012, una abraçada Cil, gràcies per la teva feina!!

(86)

J.M.R.

Bondia,Cecil. He rebut la teva glosa Nadalenca. Gràcies. Desitj quegaudegis un bon Nadal i sortós Any Nou 2012.

(87)

N.K.

Jovaig néixer com neix la brisa a la vora del mar, amic del sol i dela pluja, vaig aprendre a volar. Com ho fa el vent. I és així comjo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que és lliureentre la gent. I vaig créixer buscant uns versos que van tapar lapols arrossegant les fulles seques mortes per la tardor. Com ho fa elvent. És així com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que esmou i que és lliure entre la gent. Jo no he nascut per llose demarbre i per jeure al damunt d'un mort, la terra sols atrapa l'arbre,jo vaig de port en port. Com ho fa el vent. És així com jo vullviure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que és lliure entrela gent. Obre'm nina, la teva porta, obre'm i deixa'm passar, res noha de saber ningú. Escolta: me n'aniré demá. Com ho fa el vent. Ésaixí com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i queés lliure entre la gent. I així sense mirar endarrera, m'heu deveure passar: res no us deixo, ningú no m'espera..., me'n puc anar itornar. Com ho fa el vent. És així com jo vull viure. Com ho fa elvent, el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

BonNadal, bona gent. Que el nou vent del sud vos escalfi en aquestmoments de penùria. Zorionak, bona gent!

(88)

T.C.T.

BonNadal i feliç 2012.

Hauremde treballar, per fer feina o per trobar-ne, però al final hosuperarem.

Ambsolidaritat entre les famílies i els amics.

Ambla raó i la cultura aconseguirem convèncer que hi ha un futur demés respecte.

Ambla convicció que els mentiders i manipuladors un dia o altrequedaran desemmascarats.

Ambel millor desig: salut, força i alegria.

(89)

M.S.N.

Gràciesper la felicitació i molts d'anys per tu, Cil! Una abraçada.

(90)

M.L.C.

Rebut.Molts d'anys i millors! Una aferrada.

(91)

E.M.iN.

Novolem deixar passar aquestes dates tan assenyalades, amb absènciestan recents per a la nostra família, sense desitjar-vos que passeuunes festes de Nadal amb el suport i afecte dels qui més estimeu ique l´any vinent sigui propici als nostres projectes i il·lusions.Amb una abraçada i Molts d’Anys.

(92)

C.V.M.

EstimatsCil i Isabel, Us desig unes bones festes i un millor 2012. Unaabraçada,

(93)

P.B.B.

Amigosamics! Que seais muy felices, si se os concede! Què sigueu moltbeneurats, si podeu! Bon Nadal i any 2012

DIUMENGE,25 DE DESEMBRE DE 2001

(94)

I.M.M.

...ambtotes les persones que estimeu!

(95)

S.B.Z.

Lafamília Nicolás Buele vos desitja: BON NADAL!! PD: mirau l'adjunt.

(96)

M.C.L.

Moltesgràcies per les imatges que ens ha enviat. Li desitjam un bon Nadali que l'any 2012 arribi carregat d'amor i bons designis per a tots.

DIMARTS,27 DE DESEMBRE DE 2011

(97)

C.D.L.F.

Ambuna mica de retard: molts d'anys i enhorabona un cop més per trobarles paraules adequades i glosar-les amb sentiment, una mica d'humor ila dosi justa de ràbia i provocació. A seguir lliutant amb força isalut!

(98)

P.F.T.

Bondia, Cecil. Avui ja som dia 27. Aquests dies són molt atrafagats perun Rector i jo hi estic de ple. He passat gust de llegir la glosada.Molts anys i que aquest any nou, que ve ben carregat de nuvols itempestes, les poguem capejar. Hi ha molt a fer escoltant i mirant dedonar una ma a tanta gent que la llei deixa a la cuneta, i ha demenjar i ha de viure i ha de poder somniar un futur millor.

(99)

M.A.M.

HolaCil, Moltes gràcies per la glosa-felicitació: molt bones ipoètiques festes també per a tu! Que l’any que és a les portesens faci més lliures que el que acaba. Una abraçada,

(100)

C.G.A.

TOTEL BÉ POSSIBLE I BUF POTENT PER FER SONAR LA TEVA XEREMIA. UNAABRAÇADA CLIMENT.

BÉ,SI NO ÉS AMB AQUESTA ESGLÉSIA JA N'ARRIBAREM A TROBAR UNA ALTRA DEMÉS AUTÈNTICA. HAUREM DE CERCAR DE VALENT PER TROBAR-NOS AMB AQUESTJESÚS DE SEMPRE TANMATEIX TENIM UN CEL BEN ENNUVOLAT I A PUNT DECAURE'NS A SOBRE, COM SEMPRE...UNA ABRAÇADA BON AMIC. CLIMENT.

(101)

T.G.R.

Bonesfestes!!!

(102)

J.M.J.

Moltesgràcies,Cil, per la teva felicitació, jo també te desitj unesbones i santes festes, una abraçada,

(103)

N.B.S.

BenvolgutCecili, moltes gràcies per la felicitació. Esper que tenguis unesbones festes. Una forta abraçada

(104)

M.J.S.

Gràciesamic, pero te vull donar una alegria, com, me interessaben i no sabiaque comptaries amb mi, les vaig veure també pel facebook. Han estatde molt d'interés per mi, y enhorabona p'el enrregistrament. Feliçany nou. salut i força.

(105)

J.O.S.

Lasibil·la té raó

anuncianttemps d’amargura,

lacrisi que tant temps dura

ensfa pensar el pitjor.

Elmón està capgirat,

comandal’economia

ial poble cada dia

amaguenla veritat.

Convocareneleccions

perseguir sent governats,

sensedir són els mercats

quiprenen les decisions.

Políticsde pantomima

n’hanfet una professió

ino queda cap racó

pera qui el món estima.

Perguanyar les eleccions

ensferen falses promeses,

canvienles opinions

carno poden ser ateses.

Jano hi valen parlaments

niparaules enganyoses,

sónpromeses ben ronyoses

queesbuquen els fonaments.

Calcercar una ocupació

perlluitar contra la crisi

itrobar una solució

peracabar amb el desfici.

Sila gent no reflexiona

ipensa que s’ha d’unir,

nopassarà molta estona

quemolts haurem de sofrir.

Elnou any que aviat comença

hauriad’encoratjar

atots plegats treballar

perles dificultats vèncer.

Treballanten solitari

noho podrem aconseguir,

peròfent-ho en solidari

totsjunts en podrem sortir.

Isi voleu que acabem

ambhumor i alegria,

depart de Jaume i Maria

quebones festes passem.

M.S. i J.O. Palma,25 de desembre 2011

DIJOUS, 29 DE DESEMBRE DE 2010

(106)
A.V.LL.
Bon Nadal
Feliz Navidad
Joyeux Noël
Noheli Nziza

Glosa nadalenca 2011

2011-12-17T19:31:00.003+01:00

Pre-Nadal tan calorós
feia temps que no em passava,
des que lluny d'ací em trobava
i em quedava suorós.

Tot i així, més dolorós
em resulta veure l'illa,
besllumant-hi que perilla
el retorn més rabiós

a una Europa que anam fent,
sense pols i sense vida:
va prenent-hi fora mida
la del mercader rabent

que només tracta la gent
per extraure'n millor guany,
provocant arreu cada any
un augment de patiment!

Ni triam els governants,
ni triam qui ens representa;
sols triam qui ens presenta
a les mans d'aquests bergants

que ja ens han encolomat,
tant si vols com si no vols,
tot allò de viure sols
amb això que duim posat,

obligats a prosseguir
el camí que sols ells saben,
on segur que mai no hi caben
tots quants som d'allà i d'ací...

Quan em mir trenta anys enrere
i record quant he viscut,
jo no puc quedar-m'hi mut:
sent tan llarga ma carrera...

Quan em mir trenta anys enrere
i veig quant he volgut fer
dins ca nostra i al carrer,
sempre em veig botant barreres...

Quan em mir trenta anys enrere
i remir allò que són,
mai l'afany de canviar el món,
no he deixat a una vorera.

Quan em mir trenta anys enrere
els Països Catalans,
en veig més, de païsans,
que s'estimen la Senyera.

Per això i malgrat tot,
jo vull dir que estic content
perquè veig molta de gent
disposada a pegar un bot;

tant de bo que fos pertot
i que fossin a milers,
milions a ser els primers
que ho provassin de rebot:

Pegar un bot de resistència,
pegar un bot de ferma lluita,
pegar un bot cap a la fuita
pegar un bot d'independència!

Que el Nadal amb aquest cop
ens captivi enguany molt més:
i que empengui no només
quatre gats de més a prop.

Que ens ajudi a obrir els ulls,
a parar bé les orelles,
a dur sempre les mans plenes,
a ensumar millor els embulls,

per assaborir tots junts
eixa vida que es diu nova:
que comença en una cova,
i perdura a molts més punts.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 18 de desembre de 2011

Concert del Cor Jove dels Països Catalans, a Palma (3)

2011-12-13T01:39:00.000+01:00

Amb una gran afluència de públic, l'església del Convent de la Concepció, a Palma, serveix de marc per al Concert de Nadal que han preparat el Cor Jove dels Països Catalans, conjuntament amb l'Orquestra barroca Ars Musicae, organitzat per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

25è aniversari del Cor parroquial de Santa Catalina Thomàs

2011-12-07T02:33:00.000+01:00

Amb una celebració eucarística molt emotiva, el COR PARROQUIAL DE SANTA CATALINA THOMÀS commemorà a l'interior del temple dedicat a Santa Pagesa el seu cint-i-cinquè aniversari.

Creat l'any 1986, d'aleshores ençà ha animat les celebracions eucarístiques impulsant-hi una participació més engrescadora.

Hi concelebraren set capellans relacionats d'una manera o una altra amb aquesta parròquia de Ciutat.

El 3 de desembre de 2011 reberen del senyor rector, mossèn Ramon Lladó, l'enhorabona, les gràcies i l'encoratjament de seguir cap endavant.

Aquest vídeo que he penjat a la xarxa vol ser un senzill i modest homenatge a tots els joves i totes les al·lotes que han participat d'aquest cor parroquial en un moment o un altre de la seva història, durant aquest darrer quart de segle.

Concert del Cor Jove dels Països Catalans, a Palma (2)

2011-12-02T22:59:00.004+01:00

El Concert de Nadal que el Cor Jove dels Països Catalans ofereix a Palma, a l'església de la Concepció, dissabte dia 10 de desembre a les 21 hores -obert de franc a tothom, amb entrada gratuïta a qui vulgui acudir-hi-, gràcies a l'impuls de l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González i Crespí, manté un programa excel·lent.

Sota la direcció d'Esteve Nabona, amb Bernat Cabot com a concertino i l'acompanyament de l'Orquestra barroca Ars Musicae, s'interpreten a la Part primera dues peces de dos autors de renom: George Frideric Handel i Evaristo Felice Dall'abaco.

La part segona consta del Cant de la Sibil·la, recentment declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial Immaterial; i fragments de la part primera d'El Messies, de George Frideric Handel.

Tot plegat fa que resulti una vetlada musical agradosa, en mans del Cor Jove dels Països Catalans -creat a Palma l'any 2009- i de l'orquestra barroca Ars Musicae que ja duu anys actuant a indrets diversos d'arreu dels Països Catalans.

Concert del Cor Jove dels Països Catalans, a Palma (1)

2011-12-01T23:40:00.002+01:00

Dissabte, dia 10 de desembre de 2011, a les 21 hores, està programat un Concert de Nadal, a càrrec del Cor Jove dels Països Catalans, a l'església del Convent de la Concepció, a Palma.

Obert a tothom que en tengui ganes, l'entrada n'és gratuïta.

El Cor Jove dels Països Catalans neix a Mallorca, impulsat per l'entitat Forum Musicae que presideix na Magdalena González i Crespí.

El matí d'un dissabte, dia 6 de juny de 2009, la seu de l'Institut Ramon Llull a Palma (carrer de la Protectora, 10) serveix de marc on se'n produeix el naixement.

Hi compareixen: Esteve Nabona, director; Pau Casan, pianista; Manel Cabero i Vernedas, membre del Consell assessor de l’OJIPC; Antoni Arenas, president Federació de Corals de les Illes Balears; Lluís Goméz i Roldan president del Moviment Coral Català; Margarita Celma i Tafalla, presidenta de l’Associació de Corals del Matarranya (La Franja); Josep Cruells i Rovira, president de Federació de Cors Clavé en representació de la secció Federació Cors Clavé-Catalunya Nord.

El Cor Jove dels Països Catalans fa part del projecte de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) i es crea amb el recolzament dels representants dels moviments corals de l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja d'Aragó i les Illes Balears. Reunits a Palma el 6 de juny de 2009, tots plegats decideixen de reforçar-ne la fundació.

Aquest Cor Jove, que dirigeix Esteve Nabona, està format per joves d'entre 18 i 26 anys, residents a tots els territoris que conformen els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

He tengut la sort immensa d'haver pogut assistir a la majoria de concerts que ha fet el Cor Jove dels Països Catalans, tant a Barcelona com a Mallorca.

Record perfectament la seva primera actuació pública oficial. Es produeix el 21 d'agost de 2010, a un recinte històric tan emblemàtic com el claustre del Monestir de la Real .

El dia anterior, en acte de cloenda pel seu estatge a la Colònia de Sant Pere (Artà), ofereix un concert d'agraïment a la població coloniera, al recinte de l'església de Sant Pere. Tots els membres del Cor s'han passat 10 dies assajant a les totes, a l'alberg de la Residència de Sant Guillem i Sant Antoni.

Al cap d'uns mesos, el 28 de maig de 2011, el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans es fa present a l'Acte inaugural del Mur de la Memòria, al cementeri municipal de Palma, convidat per l'Associació Memòria de Mallorca, en homenatge a les 1.560 víctimes assassinades a Mallorca, lluitadores per la justícia i la llibertat republicanes...

Dos mesos justs després, el 28 de juliol, malgrat l'absència absoluta d'ajuts públics institucionals, el Cor Jove i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans actuen al Petit Palau de la Música Catalana, a Barcelona, dirigits pel mestre Salvador Brotons, amb la col·laboració d'Esteve Nabona i Carles Gumí, en un concert memorable.

Finalment, el 14 de setembre d'enguany, aquest mateix cor, juntament amb el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, interpreten al Palau de la Música Catalana (Barcelona), sota la direcció del mestre Salvador Brotons, un concert emotiu en homenatge a Pau Casals, interpretant-n'hi l'Himne de Nacions Unides que aquest ha compost i dirigit l'any 1971 a la mateixa seu de l'ONU.

I ara tornam a tenir l'oportunitat d'escoltar EL COR JOVE DELS PAÏSOS CATALANS, en aquesta ocasió, a l'església del Convent de la Concepció, a Palma, dia 10 de desembre de 2011...

Residents de parla anglesa a Mallorca, a favor d'AFAM

2011-11-27T22:29:00.003+01:00

L'Associació de Veïns de Parla Anglesa a Mallorca, coneguda com a ESRA (The English-Speaking Residents' Association in Mallorca) , fundada l'any 1983 amb l'objectiu d'ajudar, a àmbits diversos, compta a l'actualitat amb uns 1.200 membres residents a l'illa, distribuïts en cinc districtes per facilitar-hi l'accés i l'apropament.

Amb el lema “Trobar gent. Fer amistats. Conéixer Mallorca”, desplega activitats diverses entre els residents. Entre aquestes, per les dates nadalenques d'enguany sobresurt el BASAR que organitza al claustre de Sant Domingo, a Pollença, diumenge 27 de novembre.

S'hi fa comptes d'arreplegar ajuts econòmics destinats al manteniment d'AFAM -Associació de Familiars Amb la Malaltia d'Alzhèimer a Mallorca -.

La cita resulta força concorreguda, entre les 10 del matí i les 14 hores. El tarannà britànic es fa evident al claustre pollencí...

Pocs dies després, el 15 de desembre, a la seu del Port de Pollença, la presidenta d'ESRA, Rosemary Bull, lliura a AFAM un donatiu superior als 3.500 euros...

Basar de Nadal, per a AFAM, a Pollença

2011-11-24T13:16:00.000+01:00

Per a diumenge, 27 de novembre, gent britànica resident a Mallorca, atenta a les necessitats d'AFAM -Associació de Familiars Amb la Malaltia d'Alzhèimer a Mallorca- organitza un BASAR DE NADAL al claustre de Sant Domingo, a Pollença.

S'obre a les 10 del matí i es tanca a les 14 hores.

S'hi venen refrescs. Es fan rifes. Es munta una tòmbola. Es preparen paradetes de mercat. Amb la finalitat d'aconseguir recursos per a l'associació mallorquina dedicada a atendre familiars de persones amb la malaltia d'alzhèimer i altres demències.

Aquest BASAR DE NADAL 2011 roman obert a tothom que vulgui i desitgi participar-hi

Les represàlies de Franco contra militars "poc addictes", a Mallorca

2011-11-23T00:49:00.001+01:00

Acab d'assistir a la presentació del llibre de Josep Massot i Muntaner Les represàlies de Franco contra els militars “poc addictes”. La “causa del mando” de 1936 a Mallorca, editat per Lleonard Muntaner, L'ARJAU, 26.

He adquirit aquest llibre de 230 pàgines, signat a Montserrat per Josep Massot i Muntaner, el 8 de setembre de 2011 i presentat al Centre de Cultura de sa Nostra, dimarts, 22 de novembre de 2011, per David Ginard, Sebastià Serra, Miquel Duran, Lleonard Muntaner i el mateix Josep Massot, davant d'una concurrència que quasi n'omple la sala auditori.

El llibe tracta sobre les desavinences entre sectors militars i civils rebel·lats el juliol de 1936 contra el poder legítim de la Segona República, i es refereix expressament al quadre d'una vuitena de militars malvists per Franco i pel sector més dur dels revoltats mallorquins.

L'autor del llibre es basa en el text sencer de dues causes judicials que fins fa poc havien estat tancades i barrades i amagades al jutjat militar de Palma i que li han estat facilitades per Juan Negreira i Lleonard Muntaner.

Tots dos documents aporten una quantitat enorme de documentació nova, que permet a l'autor ressaltar-hi els aspectes que li semblen més importants i donar pistes per aprofundir-hi més en estudis monogràfics.

Els personatges centrals a què fa referència el procediment sumaríssim nº 977 de 1936 són:

General Francisco Franco
Comandant militar de les Balears (20-09-1936 - ?-?-1937), Trinidad Benjumeda del Rey (Sevilla, 1879-?)
Coronel d'Infanteria retirat Ricardo Fernández de Tamarit (1874 - ?)(jutge instructor de judici sumaríssim)
Coronel, comandant militar Aurelio Díaz de Freijó (acusat)
Membre de l'Estat Major, Josep Clar Pujol (acusat)
Membre de l'Estat Major, José Garrido de Oro (acusat)
Membre de l'Estat Major, Francisco Sánchez Candela (acusat)
Cap de les forces contra Bayo, Emilio Ramos Unamuno (acusat)
Capità d'Infanteria retirat Vicenç Calafell Llinàs, secretari
Tinent de Complement Honorat Sureda Hernández, secretari
Comandant d'Infanteria Mateu Torres Bestard (Palma, 1891 - ), denunciant (ex-ajudant del general Franco, quan aquest és comandant militar de les Balears)

Els que fan referència al procediment sumaríssim nº 976 de 1936, són els caps de les columnes que fracassen a l'hora de neutralitzar el desembarcament de Bayo i que són castigats per la seva negligència o incompetència.

Coronel d'Infanteria retirat Ricardo Fernández de Tamarit (1874 - ?)(jutge instructor de judici sumaríssim)
Tinent de Complement Honorat Sureda Hernández, secretari
Tinent coronel d'Infanteria Pedro Llompart Ramis (acusat)
Tinent coronel d'Infanteria Andrés Cifre Munar (acusat)
Comandant d'Infanteria Hilario Vicente Castro (acusat)

Tots dos documents fan veure la complexitat dels fets que tenen lloc a Mallorca a partir del juliol de 1936 i la diversitat de reaccions que provoquen: l'acusat Díaz de Freijó hi surt engrandit, com a home honest, oposat a les ànsies de repressió i revenja d'altres companys d'armes i de la Falange local; en canvi, Ramos Unamuno hi apareix poc intel·ligent, fanfarró, ineficaç, poc preparat; mentre que Garrido de Oso es mostra profundament anticatalà i té gran pes en la campanya contra el Manifest de solidaritat entre Catalunya i Mallorca l'estiu de 1936 (on tenen paper destacat els germans Miquel i Llorenç Villalonga)...

Faig comptes de llegir-lo amb deteniment...

Manifestació cívica a Palma, pels drets de la ciutadania!

2011-11-13T03:07:00.002+01:00

Més d'una cinquantena d'entitats s'han agrupat i constituït el Consell de la Societat Civil de Mallorca.

La seva presentació en públic ha estat la convocatòria conjunta d'una Manifestació reivindicativa pels carrers de Palma, dissabte 12 de novembre de 2011.

Es proposen de denunciar públicament les retallades governamentals que atempten contra l'estat del benestar. Alhora que volen lluitar pel manteniment i major respecte dels drets democràtics assolits fins ara.

ACIB, Asociación de Cineastas de les Illes Balears
Assemblea de Mestres i Professors de Català
Assemblea de Moviments Socials de Mallorca
Associació d’escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Associació de Professionals en Joventut de les Illes Balears (APROJIB)
Associació de Renovació Pedagógica, SAIS
Associació Memòria de Mallorca
Associació Zero6 del Casal de Barri de Can Alonso
Ateneu Pere Mascaró
ATTAC Mallorca
Can Gazà, Institut contra l’Exclusió Social
CC.OO
Comitè d’Usuaris de la Salut Pública de les Illes Balears
Consell de la Joventut de les Illes Balears
Dones educadores
Drets Humans de Mallorca
Ensenyants solidaris
Entrepobles Mallorca
FAAVV de Palma
FACUA, Organització de Consumidors
FAd’AE, Federació Autònoma d’Associacions d’Estudiants
Federació de Corals de les Illes Balears
Federació de Pares i Mares de Mallorca (FAPA)
Fòrum Ciutadà de Mallorca
GOB Mallorca
GREC, Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors
Gremi de Llibreters de Mallorca
Grup Blanquerna
Grup de Professionals de l’Àmbit Social
Joves de Mallorca per la Llengua
Joves pel Català a Europa
Jubilats per Mallorca
Lobby de Dones de Mallorca
Moviment d’Escoles Mallorquines
Obra Cultural Balear
Paraula, centre de serveis lingüístics
Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí
Plataforma pel Tren de Llevant
Plataforma per la continuïtat de RTV Mallorca
Plataforma per la Defensa de l’Estat del Benestar de les Illes Balears
Plataforma per la Igualtat
Realment Cremats - Colla de dimonis del Secar de la Real
S’Altra Senalla
Serveis de Cultura per al Poble
Sindicat de Periodistes de les Illes Balears
STEI-i
Treballadors de RTV Mallorca
UGT
Unió Obrera Balear
Unió de Pagesos
Unitat Cívica per la República

El Consell de la Societat Civil de Mallorca es presenta en públic

2011-11-05T20:52:00.003+01:00

A la plaça de la Drassana, representants d'entitats que conformen el Consell de la Societat Civil de Mallorca, creat recentment a Palma, en fan pública la presentació i anuncien la convocatòria d'una gran Manifestació cívica: “Pels drets de la ciutadania! Prou de retallades!”

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, que en forma part, manté la convocatòria de reunió preparatòria per al dilluns, 7 de novembre, a les 19:15 hores a l'Espai Solidari.

Amb la creació i impuls d'aquest Consell de la Societat Civil, Mallorca es mobilitza amb més intensitat que mai. Ho fa a favor dels drets democràticament adquirits. Ho fa contra les retallades que ens imposen governs elegits democràticament. Ho fa, en constatar que aquests romanen més sotmesos als dictats de mercaders -no triats democràticament- que no als programes electorals oferts a la ciutadania que els ha votat.

Cal lluitar-hi i enfrontar-nos-hi, amb totes les nostres forces! En defensa de la democràcia vera, en perill veritable de caure dins el precipici del femer de la història!

Informacions actualitzades, sobre el Consell de la Societat Civil de Mallorca, es poden trobar a:

Roda de premsa: Presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
- STEI-i (04-11-2011)
Les associacions es revolten en contra de les retallades. S’apleguen en el Consell de la Societat Civil de Mallorca i es manifestaran a Palma dissabte que ve
- Diari de Balears (05-11-2011)
Entitats socials i sindicals creen el Consell de la Societat Civil
- IB3 Notícies (05-11-2011)
Unas 40 entidades convocan una manifestación por los recortes. Nace el Consell de la Societat Civil de Mallorca para defender los derechos sociales ante los ajustes
- Diario de Mallorca (05-11-2011)
Plataforma de diversas asociaciones. Nace el Consell de Sociedad de Mallorca para defender los derechos sociales
- El Mundo (04-11-2011)
CCOO participa en la presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
- CCOO (04-11-2011)
Neix una nova institució: el Consell de la Societat Civil de
Mallorca
- La Veu de Mallorca (04-11-2011)
EN MARXA EL CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
- Marginàlies (04-11-2011)

Manifest del Consell de la Societat Civil de Mallorca

2011-11-05T02:10:00.000+01:00

“Pels drets de la ciutadania, prou de retallades”

Davant els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als drets socials de la ciutadania i davant els intents d’ofegament de la xarxa associativa que fa feina per garantir-los, nosaltres, representants de la societat civil mallorquina, ens unim per fer front comú a les retallades i

- Manifestam la nostra intenció d’avançar cap a un nou model que afavoreixi l’economia local i la diversificació dels sectors productius.

Afirmam que les persones i els seus drets estan per damunt els interessos dels mercats.

Defensam una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els seus eixos fonamentals.

Reivindicam una sortida justa i equitativa de la crisi.

Defensam els serveis públics i els drets socials, i la recuperació de les prestacions eliminades durant els darrers mesos.

Defensam la tasca del teixit associatiu i denunciam la voluntat d’ofegar-lo econòmicament i de deslegitimar-lo.

Consideram que només la resposta ferma de tota la ciutadania pot canviar l’estat actual de recessions i greuges.

Convidam, per tant, a la participació i a l’acció ciutadana per construir una xarxa de suport a les persones i als sectors afectats.

- Per això, deim ben fort:

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en educació. Sí a una escola pública de qualitat i en català.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en sanitat. Sí a l’atenció gratuïta universal, no al copagament.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en les prestacions socials.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els serveis d’inserció laboral.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en joventut. Sí als serveis d’integració juvenil.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en política lingüística. Sí a la cohesió social i a l’ús de la nostra llengua.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en medi ambient. No a l’especulació urbanística, sí a la defensa dels espais naturals amenaçats.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en mobilitat. Sí al tren de Llevant, al tramvia de Palma, als serveis públics d’autobusos i als carrils bici.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en habitatge.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en agricultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cooperació. Sí a la integració de les persones immigrants.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els mitjans de comunicació públics. Sí a Ràdio Televisió de Mallorca.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en patrimoni.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en el procés de recuperació de la memòria històrica.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets sindicals.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en Igualtat. Sí a la lluita contra la violència de gènere. No a la discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets democràtics. Sí a la participació ciutadana.

CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
4 de novembre de 2011

Nota electoral, política i dretana, de la Conferència Episcopal Espanyola

2011-10-30T00:01:00.001+02:00

Molts catòlics practicants d'arreu dels Països Catalans no ens sentim gens ni mica representats pels bisbes que componen la 221a Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Hem de denunciar públicament l'engany que comporten tots i cadascun dels 10 punts de la "Nota ante las elecciones generales de 2011", que ha llegit i publicat en castellà, divendres 21 d'octubre, una mesada abans de les eleccions generals al Congrés i al Senat, el bisbe auxiliar de Madrid i secretari general i portaveu de la CEE, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino, S.J.

Esdevé un insult a la intel·ligència humana la pretensió episcopal espanyola de fer-nos creure que ens volen ajudar a exercir amb responsabilitat el DEURE de votar, sense entrar en opcions de partit i sense pretendre imposar a ningú cap programa polític (conservador i dretà), quan criden l'atenció sobre el perill que suposen determinades opcions legislatives (nacionalistes i d'esquerres).

La Comissió Permanent de la Comissió Episcopal Espanyola, com gairebé sempre, sobretot en períodes preelectorals, torna a mostrar el llautó...

Més li valdria que s'aplicàs, a ella mateixa, allò que entaferra a altres en el punt 4: de la Nota

"...no actúan de modo conforme con la verdadera libertad quienes creyéndose dioses, piensan no tener necesidad de más raíces y cimientos que ellos mismos; desearían decidir por sí solos lo que es verdad o no, lo que es bueno o malo, lo justo o lo injusto...”.

Preestrena de la pel·lícula “La guerra de los botones”, a s'Escorxador

2011-10-28T21:24:00.000+02:00

Dijous dia 3 de novembre, a les 22 hores, es fa la preestrena de la pel·lícula "La guerra de los botones" als cinemes Renoir de s'Escorxador, a Palma, amb entrada lliure, de franc per a tothom.

Es tracta d'una activitat que s'enmarca dins el programa "Cinema i educació" organitzat per la tribu 2.0...

A tots els professors que hi vagin, se'ls lliurarà una unitat didàctica per a treballar dins l'aula. També poden fer que els alumnes, si tenen revista a l'institut o escola, facin de reporters aquest vespre i així ja tenen notícia.

També s'hi pot anar en familia o amb amistats.

Hores d'ara hi ha més d'un centenar d'entrades disponibles.
Qui hi tengui interès, pot comunicar-ho a marudomenech@hotmail.com, enviant-hi missatge amb el nombre de persones que pensen acudir-hi.

Concentració per la mort de Núria Orol Sarabia

2011-10-27T17:15:00.000+02:00

Vet ací el text que es llegeix durant la concentració per la mort de Núria Orol Sarabia que se celebra dijous, 27 d'octubre, a la Plaça de les Tortugues, a les 8 del vespre.

La lectura és a càrrec de Guillem Fullana, president de l’Associació “Mallorca accessible per a tothom” i na Xisca Mas, presidenta del Lobby de Dones.

El Lobby de Dones sempre comparteix la lectura dels texts reivindicatius durant aquestes manifestacions de dol amb qualcun home reconegut socialment provinent d’altres àmbits de la cultura o l’activisme social.

Han participat en altres ocasions el cantant d’Antònia Font Pau Debon, Xesc Moll, Miquel Àngel Lladó, Pere Ollers, l’escultor Pere Pavia.... En aquesta ocasió ens acompanya en Guillem Fullana. És membre del Grup d’Homes per a la Igualtat que també convoquen aquest acte junt als grups de dones Creients i Feministes i el Lobby de Dones.

Lobby de Dones de Mallorca

Xisca Mas

Manifest per la mort de Núria Orol Sarabia

Bon vespre a tothom,

El febrer passat venguérem per la mort de Maria Jesús Rufas que als 74 anys va se assassinada per el seu home Bartomeu Verger. Avui és una dona jove, de 24 anys, na Nuria Orol Sarabia, amb una nina de dos anys i un nin de set.

Trobaren na Núria dilluns vespre apunyalada a ca seva i sembla que va ser un company o ex-company sentimental qui ho va fer.

Dues dones assassinades a Mallorca i 53 a tot l’estat. El mateix dia el diari parlava d’un cas d’abusos a una nina de 6 anys, d’un altra dona a punt de que el seu home le tiràs per un penya-segat….

Les paraules de rebuig esdeven repetitives i en risc de parèixer buides.

Però el què sí té sentit és que ens trobem a l’espai públic, ens aturem uns minuts per fer patent que malgrat la desesperança que a vegades podem sentir, no ho tolerem i sabem que la situació es pot millorar.

Sentim dolor per aquesta dona jove i els seus infants, menyspreu per aquest home, ràbia per un sistema patriarcal que es propaga a través de la família tradicional, de les religions intolerants i a través de certs valors arcaics que perpetuen les desigualtats entre dones i homes.

Davant el que està pasant, amb retallades per tot, menys a aquesta xifra de dones mortes, el moviment de dones ens hem d’esforçar per exigir amb contundència que les institucions responsables de les politiques d’igualtat compleixin els manaments legals i per fer-ho ens caldrà ajuntar,nos, ajuntar pensaments, estratègies i models de feina. Es un repte que els nous temps reclamen.

Tot i que som conscients que vivim un moment de crisi econòmica, cal anar amb molt de compte de no retallar drets fonamentals d’aquells col·lectius que poden ser més vulnerables pel lloc en què s’han vist situats per una cultura masclista. Sabem que quan s’inverteix en la reparació i recuperació del dany, així com en la prevenció d’aquesta violència, estem incidint en tota la societat i no únicament en les dones i els seus fills i filles.

Per això i parlant ja en nom d’altres entitats de dones de Mallorca a més de les que hem convocat, demanen a les administracions que garanteixin els recursos i els serveis necessaris en l’atenció a les dones, així com en la prevenció de les diferents violències.

Mentre estem en silenci pensem en tot això, i especialment en na Núria, en la seva mare i la resta de la seva família però especialment en la seva filla i el seu fill tan petits!, Què els hi pot oferir la nostra societat i l’administració responsable per mitigar el dolor del que han vist o sabran?.

I pensem també que és tasca de tothom fer realitat de la gran utopia: un món sense violència contra les dones, un món sense aquest gran patiment que té un origen fortuït: haver nascut dona.

En lluita permanent contra la violència masclista, a Mallorca

2011-10-26T14:45:00.002+02:00

L'assassinat al port d'Andratx de l'al·lota de 24 anys, Núria Orol Sarabia, dimarts passat, fa veure la necessitat que també els homes s'impliquin en la lluita contra la violència de gènere i en la defensa de la dignitat de les dones.

L'acte senzill, que organitzà dies abans a la plaça de l'Olivar el Grup d'Homes per la Igualtat, a Mallorca, demana una participació masculina molt més nombrosa i intensa als actes públics de rebuig...

Ha estat convocada una CONCENTRACIÓ cívica de rebuig a la violència masclista, per a DIJOUS, 27 D'OCTUBRE, A LES 20:00 HORES, a la plaça de les tortugues, a Palma.

Avui he rebut
flors!

No és el meu
aniversari ni cap altre dia
especial; vam tenir el nostre
primer disgust ahir i em va dir
moltes coses cruels que,
realment, em van ofendre.
Però sé que està penedit i no
les va dir de debò, perquè m'ha
enviat flors avui.
No és el nostre aniversari
ni cap altre dia especial; ahir em
va llençar contra la paret i
començà a ofegar-me.
Semblava un malson,
però dels malsons despertes i
saps que no són reals;
M'he llevat aquest matí
adolorida i amb cops a tots els
costats, però jo sé
que n'està penedit;
m'ha enviat flors avui!

I no és el
día de Sant Valentí ni cap altre
dia especial;
ahir em va pegar i m'amenaçà
de mort; ni el maquillatge ni
les mànigues llargues podien
amagar els talls i els cops que
em va donar l'última nit.
No he pogut anar a treballar
avui, perquè no volia que se
n'adonessin. Però jo sé que
n' està penedit;
Perquè ell m'ha enviat flors avui.

I no era el dia de la mare ni cap
altre dia. Ahir a la nit em va
tornar a pegar.
Però aquest cop va ser
molt pitjor. Si aconseguís
deixar-lo, què faria?
Com podria jo sola
treure endavant els meus nens?
Què passarà si ens falten els
diners?
Li tinc tanta por!
Però depenc tant d'ell... que em
fa por deixar-lo.
Però jo sé que
està arrepentit, perquè m'ha
enviat flors avui.

Avui és un dia molt especial: és
el dia del meu funeral.
Aquesta nit per fi
ha aconseguit matar-me.
Em colpejà fins a morir.
Si hagués
tingut el valor i la fortalesa de
deixar-lo...
Si hagués acceptat l'ajuda
professional... avui no hagués
rebut flors!

Anònim

PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!!

Compartiu aquest missatge a fi de crear consciència.

MÉS RESPECTE CAP A LA DONA!!!!

Pau Casals, Països Catalans

2011-10-24T22:36:00.001+02:00

Avui, 24 d'octubre de 2011, el Cor Jove i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, havia de ser i d'actuar a Nova York.

Durant més de dos anys seguits, l'entitat mallorquina Forum Musicae, que presideix Magdalena González i Crespí, n'havia preparat fins al detall mínim tots els elements necessaris per actuar a la seu de Nacions Unides, sota la batuta del mestre Salvador Brotons.

Amb un concert que havia de fer història, s'hi volia commmemorar el 40è aniversari d'aquella actuació memorable del mestre Pau Casals el 24 d'octubre de 1971. Quan estrenà i dirigí el seu Himne de Nacions Unides compost per encàrrec del secretari general U Thant.

Forum Musicae, que havia aconseguit nombrosesdeclaracions institucionals parlamentàries (Illes Balears, Catalunya, Congrés, Senat, etc.), centenars de suports d'entitats i persones d'arreu dels Països Catalans, també havia obtengut el suport explícit del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears, a través de l'Institut Ramon Llull, reunit a Palma el 10 de l'11 del 10.

Tot se n'anà en orris, set mesos després d'aquest acord governamental compartit, quan l'actual Govern de la Generalitat, l'autodenominat “Govern dels millors” que presideix el Molt Honorable Sr. Artur Mas, va prendre la decisió unilateral d'anul·lar-ho i ho va substituir per un acte local, a Barcelona, el proppassat 14 de setembre...

Així ho féu públic el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, en unes declaracions més que lamentabilíssimes...

Aquella iniciativa mallorquina quedava, així, desproveïda de tota la càrrega significativa que comportava un esdeveniment d'aquestes característiques.

No solament per fer no res tots els suports rebuts anteriorment, tota la il·lusió dels dos centenars de persones participants, majoritàriament joves d'entre 18 i 26 anys d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans.

També per la més que previsible manca de repercussió mediàtica, en relació amb una actuació musical sense precedents, que havia de fer ben palesa arreu del Planeta l'existència cohesionada d'una realitat cultural tan comuna com indiscutible, la d'uns Països Catalans a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Gràcies al mestre Pau Casals!

Gràcies a qui el té ben present, arreu dels Països Catalans!

El 15-O 2011, als Països Catalans

2011-10-14T18:51:00.000+02:00

Pocs dies abans del 15 d'octubre de 2011, les xarxes socials bullen efervescents, girant entorn de la convocatòria de mobilitzacions, manifestacions i concentracions pacífiques arreu del Planeta.

Mobilitzar-se. Prendre el carrer. Canvi global. Lluita anticapitalista. Passar de la indignació a l'acció... són algunes de les reclamacions més cridaneres.

Aquest recull d'enllaços n'és una mostra petita, del que s'ha programat arreu dels Països Catalans:

Fòrum Social de Mallorca.- Manifestació al Parc de la Mar, per una revolució pacífica arreu del Planeta
En lluita. Anticapitalisme i revolució.- Manifestació 15-O. De la indignació a l'acció. Les nostres vides o els seus beneficis. Units per un canvi global
Iniciativa Verds.- Participarà a les mobilitzacions mundials del 15-O
PSM-Entesa.- Manifestació-Palma
Millorant Inca.- Convocatòria de Manifestació pel 15 d'octubre
Memòria Històrica de les Illes Balears.- Manifestació a Palma. Pren el carrer
Urxella.- Una manifestació que vol un canvi global
Assemblea Sóller.- Mobilització internacional 15-O Parc de la Mar
Andratx.news.- Manifestació de dia 15 d'octubre
Indignats Premià de Mar.- Anada a la Manifestació de Barcelona
Assemblea Social Clot – Camp de l'Arpa.- De la indignació a l'acció
El Poble Nou.- Manifestació. Indignació contra les retallades. Banca ètica: què fan els bancs amb els diners
Endavant. Organització Socialista d'Alliberament Nacional.- L'Esquerra Independentista crida a participar de la Tardor Calenta
Coordinadora Obrera Sindical.- Per la terra i pel treball, avancem cap a la vaga general
Pobleviu.cat.- Manifestacions a Reus i Tarragona pel 15-O
CUP, l'alternativa necessària.- Crida de la CUP de Tarragona a manifestar-se el 15 d'octubre “pels teus drets”
València.- 15-O 2011, Manifestació a València per un canvi global
País Valencià.- País Valencià, contra l'Europa del capital i la guerra
15-O.- 15 d'octubre, units per un canvi global

Democracia real, ya!

Forts amb els dèbils... arrufats davant dels forts!

2011-10-04T15:28:00.003+02:00

Avui he pogut comprovar amb els meus ulls que polítics i policies espanyols fan el fluix i s'arrufen davant dels forts i poderosos,mentre bravegen de mostrar-se durs i forts amb sectors tan febles de la nostra societat, com són ara les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.

És la conclusió a la qual he arribat, després de veure'n el comportament davant les portes del Parlament de les Illes Balears. Representants i usuaris del centres concertats per a persones amb minusvàlua física, psíquica o sensorial de Mallorca, han sortit avui al carrer, protestant enèrgicament ipacífica, concentrant-se davant del Parlament de les Illes Balears i exigint al Govern que presideix el senyor Bauzà el pagament dels ajuts i de les nòmines pendents -com un veritable dret adquirit-.

Són col·lectius que volen continuar mantenint l'atenció a les persones amb discapacitat. Per aconseguir-ho, han aconseguit de concentrar-hi més d'un miler de persones reivindicant el seu dret a ser atesos com es mereixen.

He vist com els portaveus de la mobilització s'han dirigit enèrgicament al president Bauzà, enmig del carrer de Palau Reial, acordonat fortament per nombrosos efectius de la Policia espanyola. I n'he tret la impressió que el president només tenia paraules..., però que no estava disposat a fer-hi cap gest que el mogués a retractar-se d'allò que havia anunciat: retallades insòlites d'ajuts públics a qui més els necessita!

Aquesta concentració d'entitats que treballen amb persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial a Mallorca han tallat el carrer del Conquistador de Palma, s'han manifestat al costat del Parlament balear per exigir el pagament d'ajuts i nòmines que el Govern els deu.

Provocant cridòries i renous amb els seus xiulets, botzines i crits, portaven pancartes amb lemes com "Tots som ciutadans de primera", "SOS nostres drets en perill", "No es poden abandonar els més febles"....

Mai de la vida no m'hagués imaginat haver de participar en una manifestació com aquesta: sembla mentida que els nostres governants, que troben doblers per a allò que volen, no vulguin trobar-ne per atendre les ciutadanes i els ciutadans que més ho necessiten.

Tot un símbol d'allò que són i representen aquests governants nostres d'avui dia... tan catòlics com diuen que són, el mateix dia de Sant Francesc d'Assís!

Dissabte,15 'octubre, la revolució tranquil·la arreu del Planeta

2011-10-03T22:06:00.002+02:00

Dia 15 d'octubre de 2011, data rellevant a l'àmbit de les mogudes cíviques arreu del Planeta, ha estat declarat com el Dia de la Revolució Mundial.

El 15 d'octubre la citutadania d'arreu del món surt als carrers per expressar la seva indignació, en veure que els nostres drets són trepitjats per l'aliança entre polítics i grans corporacions. Des de “Democràcia Reial Ara” es convida a participar en aquesta protesta pacífica... És hora d'alçar la nostra veu. El nostre futur està en joc, i res no pot aturar el poder de milions de persones quan s'uneixen amb un objectiu comú.

Amb el lema "No som béns en mans de polítics i banquers", milers de persones van sortir als carrers el 15 de maig per exigir una democràcia més participativa, rebutjar la corrupció al sistema polític espanyol i mostrar l'oposició a l'austeritat de les mesures que ens imposen.

Després de l'èxit d'aquella primera manifestació, han sorgit moviments diversos. Acampades que han donat origen a les assemblees populars, on els ciutadans donen forma als seus objectius... El moviment del 15-M aviat es va estendre més enllà de les fronteres espanyoles, amb accions inspirades a nombroses ciutats de tot el món...

Pressionats pels poders financers, els nostres líders polítics treballen per al benefici d'uns pocs, sense importar-los el cost social, humà o ambiental que això pot causar. Promovent guerres amb finalitats de lucre que empobreixen poblacions senceres, les nostres classes dominants ens priven del nostre dret a una societat lliure i justa.

Per això es convida tothom a unir-se a aquesta lluita pacífica, i difondre el missatge que junts tenim la capacitat de canviar aquesta situació intolerable.

Aquesta cançó de Chris De Burg anima a sortir al carrer el 15 d'octubre.

És hora que ens escoltin! Units pel canvi global farem sentir la nostra veu!

"Hi ha una Revolució tranquil·la avançant,
Com un foc a cada racó del món,
I amics que has conegut des de fa molts anys,
estan parlant amb una nova llum interior,
Parlant amb claredat als seus ulls;

Hi ha converses tranquil·les avançant,
Mentre la gent parla sobre el que ha vist,
I a tot arreu el sentiment s’està fent més fort,
Que aviat hi haurà un canvi a les nostres vides,
Des de mil anys ençà mirant el cel,

Alguna cosa està ara arribant,
alguna cosa està ara arribant;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hi ha celebracions tranquil·les avançant,
N’hi ha molts que han estat esperant tant de temps,
Per veure el món sencer despertant d’un somni,
I trobar una nova dimensió al seu interior.
Mira una revelació en el nostre temps,

Alguna cosa està ara arribant,
Alguna cosa està ara arribant.

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hem d’estar en guàrdia contra l’enemic,
Ens poden ajudar o bé ens poden trair dins la nit,
Cal no parlar, no parlar, però aquesta tranquil·la revolució
pot destruir l’home de la fosca amb la llum;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Brillant sobre tu, brillant sobre tu ..."

Ha mort Joan Gelabert Munar (primer secretari general de la CGT a Mallorca)

2011-09-27T22:47:00.000+02:00

A nombrosos comerços de la vila mallorquina d'Alaró, s'hi pot veure l'esquela que convida a acompanyar la seva família en uns moments tan dolorosos com aquests.

No tenc la sort d'haver-lo pogut tractar directament moltes vegades, tot i que estic afiliat a la CGT-Balears des de fa un grapat d'anys.

Llegint allò que en diu, d'ell, el bon amic i company de lluites sindicals, Llorenç Buades Castell, em puc fer una idea de qui és aquest alaroner lluitador que ens acaba de deixar.

L'he tengut molt present durant el funeral celebrat a l'església parroquial d'Alaró plena de gent, entre la qual s'hi destria un bon grapat de companyes i companys de la CGT-Balears.

L'any 1993, Joan Gelabert Munar és representant sindical electe de la CGT a Correus. Un sindicat que compta aleshores amb un petit despatx a l'entresòl del carrer de sant Miquel de Palma, núm. 18. És tot el que pot pagar l'escassa militància sindical de la CGT a Mallorca, que no ha tengut mai un cèntim, ni un local, ni del patrimoni històric ni de l'acumulat. Tot i les gestions burocràtiques fetes per en Joan Gelabert, amb la finalitat d'aconseguir-ho.

En Joan prové de la CSUT (Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors) propera al maoïsta Partit del Treball, qui bàsicament intenta l'expansió del sindicat a nivell confederal a partir de la Secció de CGT a Correus que disposa de poc més de 30 persones afiliades.

Joan Gelabert assoleix la feina més important, perquè també és el que disposa de més crèdit horari. Però Joan és un activista més enllà de les hores sindicals i participa de les lluites per Chiapas, pel 0,7%, per la llengua, o per la memòria històrica.

Home honest i lluitador reconegut, que fa el possible per lluitar contra la precarietat de recursos de què disposa el sindicat, aportant taules i cadires procedents de les renovacions de mobiliari dels centres escolars, o pintant els locals en dies festius, perquè, amb el creixement, ben aviat s'amplia el local de l'entresòl de sant Miquel, i més tard, amb la incorporació d'altres militants a Correus procedents en bona part de CCOO, CGT es trasllada a un nou local de lloguer al carrer de Colom.

El 9 de març de 1996, amb el creixement modest experimentat, es decideix establir una articulació més estable dels diversos sectors que formen la CGT mitjançant la celebració d'un Plenari Constitutiu de la Federació Insular de Mallorca i s'elegeix per a la Secretaria General Joan Gelabert Munar (Correus)... En aquest Plenari la CGT disposa de 190 persones afiliades (45 a Ibèria LAE, 90 a Correus, 35 a Telefònica, 20 a Oficis Varis/Axa i 10 a l'Administració Pública-Inserso.

La incorporació de nous militants i noves seccions va seguida gairebé sempre de conflictes interns pels recursos econòmics, perquè s'han de fer despeses imprescindibles per a l'acció sindical en un àmbit de precarietat que genera un caïnisme destructiu i que s'expressa en enfrontaments personals que impossibiliten un major avenç.

El 22 de juny de 1999 l'Assemblea General d'afiliats i afiliades del Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI) decideix incorporar-se a a la CGT de Balears, fet que no és ben acceptat pel Secretariat Permanent.

Aquest moment comporta el trencament de Joan Gelabert i pràcticament de les seccions de Correus i bombers amb la CGT.

Tot i que la relació de Joan Gelabert Munar amb la CGT acaba amb ruptura, és just fer-li el reconeixement que es mereix com a amic i company de lluites, per la seva aportació i dedicació al sindicat, sense obtenir-ne cap benefici personal. A la fi és i serà per sempre el nostre primer secretari general, per decisió col·lectiva.

Acaba de morir un home honest, lluitador.

N'hauríem d'aprendre allò que no hauríem d'oblidar mai: que si lluitam col·lectivament és per fer aquest món més feliç, començant per nosaltres mateixos.

Joan: que la terra et sigui lleu i que descansis en pau!

Fins a la victòria final sempre estaràs amb nosaltres.

La teva aportació a la causa, la que defensa els interessos de la classe treballadora, és impagable.

(Extracte d'escrit d'en Llorenç Buades)

Moltes gràcies, Joan!

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011, a Mallorca: algunes cançons interessants (14)

2011-09-26T23:30:00.000+02:00

Amb motiu del Dia Internacional de l'Alzhèimer, que se celebra cada 21 de setembre, he tengut l'oportunitat d'escoltar algunes cançons interessants sobre la malaltia d'Alzhèimer:

Himno de Alzheimer

Día Internacional del Alzheimer

Música y Alzheimer

Ella - Andy y Lucas (Pido la Palabra) con LETRAS

Canción contra el Alzheimer

Anuncio Alzheimer

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011, a Mallorca: ni a Pollença ni a sa Pobla (13)

2011-09-25T20:39:00.001+02:00

Aquest diumenge, 25 de setembre de 2011, em fa la impressió d'haver-me aixecat amb el peu esquerre...

Na Bel la meva dona, i jo, tenim planificat d'arribar fins a Pollença i sa Pobla, amb moltes ganes de participar a sengles actes organitzats amb motiu del Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011.

A Pollença s'hi munta un Dinar dia mundial de l'Alzheimer, al preu de 10 euros, al Claustre del Convent, a les 14 hores.

Setmanes abans, via Facebook, he comunicat que hi assistiré amb la meva dona. Hi anam en cotxe, des de Palma. En arribar, se'ns diu que ja no queda cap entrada disponible. Que ho senten molt, però que si no duim els dos tiquets, no hi podem entrar!

Tant a la meva dona com a mi mateix, ens sorprèn molt això; i, ja que hi som, decidim d'anar a dinar al Port de Pollença...

Ens sap molt de greu no haver pogut col·laborar enguany amb la nostra aportació modesta a la tasca tan extraordinàriament valuosa que desplega AFAMA Pollença a favor de persones amb la malaltia d'alzhèimer, les seves famílies i els seus cuidadors.

Els desitjam tota casta de ventures en aquesta labor esplèndida!

En haver dinat al Port de Pollença, pujam fins al Santuari de Lluc. Davant La Moreneta, demanam que totes les persones malaltes d'alzhèimer, a Mallorca i arreu del Planeta, arribin a trobar, més prest que tard, el remei més eficient que els permeti de fer front a la malaltia amb garanties d'èxit.

Tenim l'alegria de topar-nos amb el Pare Ramon Ballester, mentre presenciam a les instal·lacions de l'Acolliment les darreres actuacions de la Banda de Música de la confraria que porta “el pas d'en Verga, la Verge de l'Esperança...”

Cap enllà les 17:30 hores davallam cap a sa Pobla, on tenim previst de participar en un Berenar que s'organitza amb motiu del Dia de l'alzhèimer, a la plaça, davant l'Ajuntament...

No veim ningú que sembli enfrascar-se en aquest assumpte... Qualcú ens diu que l'acte d'avui s'ha suspès... I que l'associació Llar de la Memòria de sa Pobla organitza una ballada popular i un sopar benèfic diumenge que ve, dia 2 d'octubre...

Quina mala sort! No ens queda més remei que tornar a “pendre ets atapins” i cap a Palma s'ha dit. Aquest diumenge no n'hem encertat ni una: no hem pogut participar a cap dels dos actes programats, ni a Pollença ni a sa Pobla.

Es veu que ens hem aixecat amb el peu esquerre... Esperarem dies millors!

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011, a Mallorca: als mitjans de comunicació (12)

2011-09-22T02:02:00.004+02:00

El 21 de setembre de 2011 mitjans de comunicació mallorquins s'han fet ressò de la celebració a Palma del Dia Mundial de l'Alzhèimer promoguda per l'Associació de Familiars amb la Malaltia d'Alzhèimer de Mallorca.

Sílvia Ramon i Cecili Buele han intervengut al programa radiofónic que dirigeix Carlos Durán a Última Hora Ràdio, en representació d'AFAM.
Informatiu Balear de TVE1 (minut 8:07 a 10:33), ha presentat intervencions d'Imma Sánchez, María José Arvelo i Sílvia Ramon, amb pacients de la malaltia d'alzhèimer a la mateixa seu d'AFAM. Informant sobre les activitats que s'hi duen a terme diàriament.
Cecili Buele, Isabel Rosselló i Imma Sánchez compareixen a IB3 TV i informen sobre aspectes diversos de la malaltia d'alzhèimer
El doctor Guillem Amer, cap de Secció de Neurologia de l'Hospital Son Espases, ha ofert una conferència sobre “Els reptes de la malaltia d'alzhèimer” a la Residència Sant Miquel, davant d'un centenar de persones interessades en el tema.
Diari de Balears informa que les Illes Balears registren 800 casos nous d'alzhèimer a l'any, afectant unes 6.000 persones enregistrades i d'altres tantes que es calcula que no n'han estat diagnosticades

Dia mundial d'alzhèimer 2011: jornada sencera, el 21 de setembre (11)

2011-09-21T00:14:00.004+02:00

La malaltia d’Alzheimer és complexa. Afecta diferents sistemes del cos i encara no s’hi ha trobat una solució definitiva. Afecta parts del cervell que controlen el pensament, la memòria i el llenguatge. L'alzhèimer és a prop, molt més a prop del que pensam!

Pertot arreu sorgeixen associacions i entitats que miren d'ajuntar esforços per combatre-la.

Les associacions de persones afectades i de familiars de persones amb Alzhèimer i altres demències tenen un gran paper en aquesta lluita per seguir avançant vers una millor qualitat de vida de la persona malalta i de la seva família cuidadora.

Aquestes associacions són imprescindibles per fer visible la malaltia i que no es deixe d'estudiar per trobar algun dia alguna solució, encara que siga la seua prevenció i/o retard.

A Mallorca n'hi ha unes quantes. Entre aquestes, es troba AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca, amb seu al barri palmesà de la Soledat, o AFAMA Pollença, a la vila mallorquina de Pollença.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Alzhèimer, el 21 de setembre, s'organitzen activitats diverses arreu de l'Estat espanyol:

Catalunya commemora el Dia Mundial de l'Alzhèimer
Associació de Familiars d'Alzhèimer de Barcelona
Mataró commemora el Dia Mundial de l'Alzhèimer amb una marxa solidària
Inspecció Tècnica de Memòria a l'Ajuntament de Barcelona
Celebració del Dia Mundial de l'Alzhèimer a Blanes
L'Associació de Malalts d'Alzhèimer del Vendrell celebra el Dia Mundial de l'Alzhèimer amb diversos actes
Celebració del Dia Mundial de l'Alzhèimer a Arenys de Munt

En relació amb l'Alzhèimer , s'estima que

Pateixen l'alzhèimer el 10% dels majors de 60 anys, i el 50% dels majors de 85 anys
Hi ha 36 milions de persones afectades d'alzhèimer al món
A Europa són més de 7 milions de persones que pateixen alzhèimer
600.000 persones pateixen la malaltia d'alzhèimer a l'Estat espanyol
L'alzhèimer és la segona malaltia més temuda a Espanya, després del càncer
A les Illes Balears es registren cada any 800 casos nous d'alzhèimer, afectant unes 6.000 persones enregistrades i d'altres tantes que es calcula que no n'han estat diagnosticades
La investigació científica és l'única via per a vèncer l'alzhèimer
Actualment no hi ha cap tractament efectiu que curi la malaltia d'alzhèimer

S'ho paga dedicar una jornada sencera a fer visible aquesta realitat, i a recaptar els ajuts que es precisen per fer-hi front de la manera millor possible: valorant-la com una veritable qüestió d'estat, a la qual les institucions públiques han de fer molt més cas que fins ara...

Dia mundial d'alzhèimer 2011: conferència del Dr. Amer (10)

2011-09-20T14:34:00.004+02:00

De part de la directora general de Família, Benestar Social i Persones en Situació Especial, Margarita Ferrando, ens arriba la convocatòria d'una conferència organitzada amb motiu del Dia Mundial de l'Alzhèimer.

Les residències Oms i Sant Miquel organitzen una conferència sobre l’Alzheimer amb motiu del dia mundial d’aquesta malaltia

El cap de secció del Servei de Neurologia de Son Espases, Guillermo Amer, explicarà a residents, familiars i públic general “El repte de la demència” en les seves vessants científica, mèdica i sociosanitària

Dia: demà, dimecres, 21 de setembre

Hora: 17 hores

Lloc: sala polivalent de la residència Sant Miquel

Les residències Oms i Sant Miquel han organitzat, amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer que se celebra demà, 21 de setembre, una conferència sobre aquesta malaltia, que impartirà el doctor Guillermo Amer, sota el títol “El repte de la demència”.

Guillermo Amer Ferrer és doctor en medicina i especialista en neurologia. És cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Son Espases i responsable de la Unitat de Neurologia Cognitiva. Segons Amer, el tractament de la demència suposa —a la nostra societat— un repte que s’ha d’abordar des de tres vessants: la científica, la mèdica i la sociosanitària.

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011, a Mallorca (09)

2011-09-19T13:58:00.003+02:00

Amb agraïment profund a totes aquelles persones i entitats que, atenent la crida efectuada per AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, han col·laborat activament en l'organització del Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011, a Palma.

Himne a Nacions Unides, de Pau Casals: tres cors de joves amb l'OJIPC

2011-09-16T01:14:00.001+02:00

10 dies abans que es commemori el 40è aniversari de l'estrena de l'Himne a Nacions Unides, de Pau Casals, a la seu de l'ONU (Nova York), el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans l'han tornat a interpretar, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, al Palau de la Música Catalana (Barcelona), just abans del discurs de la vídua del violoncel·lista, Marta Casals.

Un emotiu concert al Palau de la Música, en homenatge a Pau Casals
VilaWeb (15-09-2011)
Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja Pau Casals. El concert va començar amb l'actuació de 3 cors al costat de la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
Ara.cat (15-09-2011)
Actuació de tres cors amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans en l'homenatge a Pau Casals. El "cello" de pau Casals torna al Palau de la Música 73 anys després en un emotiu homenatge
Catalunya Ràdio (15-09-2011)
President Mas: "La fràgil Catalunya sempre ha necessitat persones que salvessin la seva dignitat, com Pau Casals" El cap de l’Executiu ha presidit al Palau de la Música l’acte commemoratiu del 40è aniversari de l’entrega a Pau Casals de la Medalla de la Pau de l’ONU i del 50è aniversari del concert del mestre a la Casa Blanca
Generalitat de Catalunya (15-09-2011)
Homenatge a Pau Casals. Es commemoren els 40 anys de la interpretació a Nova York de l'"Himne a les Nacions Unides"
Nació Digital (15-09-2011)
La intensa pau de Casals
El Punt Avui (15-09-2011)
Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja el cèlebre músic i compositor català Pau Casals
Reus.Directe.cat (15-09-2011)
Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja el cèlebre músic i compositor català Pau Casals
Agència Catalana de Notícies (15-09-2011)
Un emotiu concert al Palau de la Música, en homenatge a Pau Casals. El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans interpreten l'Himne de les Nacions Unides.Cat Clàssics (15-09-2011)
El violoncelo de Pau Casals vuelve a sonar en Barcelona después de 73 años
La Información. Com (15-09-2011)
'L'himne de la Pau' torna a sonar 40 anys després de ser estrenat
LaMalla (14-09-2011)

Dia mundial d'alzhèimer 2011: repartiment de cartes a socis d'AFAM (08)

2011-09-12T20:00:00.002+02:00

Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzhèimer, que se celebra el 24 de setembre arreu de l'Estat espanyol, els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM- ens hem adreçat a socis i sòcies de l'entitat, mitjançant carta lliurada en mà (mirant d'estalviar despeses del correu...)

És la primera vegada que ho faig. Em resulta summament interessant. M'esdevé oportunitat única d'acostar-me a tantes i tantes famílies de Ciutat que compten amb qualcú que en pateix la demència.

No he accedit a cap casa de gent coneguda per mi, però en general he estat molt ben rebut allà on tenen o han tengut algun/a pacient d'alzhèimer. N'han agraït profundament l'atenció dispensada per part d'AFAM, tant si n'és fill/a, com nora/gendre, germà/na o si es tracta del mateix pacient.

A vegades he trobat la persona interessada, a la mateixa porta d'entrada, coincidint amb la seva sortida, sense conèixer-la i havent-hi encertat... D'altres vegades, he hagut de pujar fins a un quart pis sense ascensor...

M'he hagut de topar amb domicilis una mica mals de trobar, pel canvi de denominació que han sofert darrerament; amb l'ajuda i indicacions de la gent veïna, els he arribat a identificar.

També m'he trobat amb casos en què la persona sòcia ja ha mort, o ha canviat de domicili i no hi viu ningú que tengui res a veure amb l'alzhèimer...

A alguns domicilis visitats no hi he trobat ningú, i he deixat la carta a la bústia. A la majoria dels casos, emperò, m'he pogut adreçar personalment a la persona destinatària i lliurar-li la carta, quasi sempre familiar d'algun/a pacient d'alzhèimer, viu o ja mort/a aquests darrers anys o enguany mateix.

Els he pogut informar de les activitats programades i també he rebut suggeriments de socis i sòcies que m'han fet propostes encaminades a millorar les atencions d'AFAM.

M'he trobat amb famílies on, a més de patir les conseqüències de comptar amb algun membre que pateix l'alzhèimer, també en tenen d'altres que es troben en situació d'atur laboral, cosa que dificulta encara més l'atenció indispensable.

Algunes de les famílies amb pacients d'alzhèimer han aconseguit d'ingressar-lo a alguna residència habilitada per a aquest tipus de malaltia, a Palma o a la Part Forana de Mallorca.

M'he trobat amb qui, comptant ara amb 60 anys d'edat, ja en fa 12 que pateix la malaltia de l'alzhèimer, des d'una edat tan primerenca com els 48 anys!

He de dir que, recorrent els carrers i places de Ciutat, m'he adonat que és molta més gent de la que em pensava la que pateix les males conseqüències d'una situació personal i familiar marcada per malalties com l'alzhèimer, el càncer, l'epilèpsia, l'esquizofrènia, el parkinson, i d'altres malalties neurodegeneratives que afecten milions de persones arreu del món...

Es pot dir que de 10 cases 9 en tenen algun cas. La gran quantitat de persones i famílies afectades no es correspon, certament, amb la quantitat minsa dels recursos públics que s'hi destinen.

Cal insistir-hi una vegada i una altra: més que destinacions pressupostàries abocades a destrossar i llevar vides humanes, com són ara les militars, calen pressuposts molt més incrementats i destinats a procurar una millor qualitat de vida a tota la gent que ho necessita de bon de veres.

La celebració del Dia Mundial de l'Alzhèimer el 24 de setembre pretén contribuir a aquesta finalitat humanitària. I el Sopar benèfic d'AFAM al Club Militar es Fortí dia 16 de setembre, també.

Dia mundial d'alzhèimer 2011: col·laboració d'Hotel Sun Club Eldorado (07)

2011-09-08T23:38:00.002+02:00

Al Sopar benèfic d'Alzhèimer que organitza l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca (AFAM) dia 16 de setembre, a les 21:30 hores al Club militar es Fortí, s'hi ha volgut sumar el bon amic i company de lluites solidàries, Josep Forteza-Rey.

No solament ha demanat dos tiquets -un per a ell i l'altra per a la seva dona, desitjant d'ocupar la fila zero, en no poder fer-s'hi presents físicament-, sinó que ha duit a terme gestions amb el director gerent del complex Hotel Sun Club Eldorado, Joan Carles Gibanel, encaminades a confirmar-ne l'oferta d'UNA HABITACIÓ DOBLE PER DOS DIES A PENSIÓ COMPLETA, EN RÈGIM D'”ALL INCLUSIVE”, perquè pugui ser sortejada entre els assistents al sopar benèfic esmentat.

HOTEL SUN CLUB ELDORADO és una ciutat de vacances, amb més de 60.000 m2 de zona verda, situada a 90 m per damunt la mar, a 11 quilòmetres de s'Arenal de Llucmajor.

Ofereix la fórmula “Tot inclòs”, pensada perquè s'hi puguin gaudir serveis diversos, incloent-hi BERENAR, DINAR, SOPAR, BEGUDES, ESPORTS, etc.

Compta amb bones instal·lacions i serveis.

De construcció horitzontal, la majoria de les habitacions són Bungalows, amb tipus diversos d'allotjaments.

Amb aquestes dades extretes del Full informatiu que difon Sun Club Eldorado Hotels, s'ho paga agrair un gest tan noble i solidari com aquest.

S'hi facilita l'obtenció de recursos econòmics destinats a aquesta associació sense afany de lucre, que fa 14 anys que es dedica al tractament de pacients d'alzhèimer i dels seus familiars i cuidadors més propers.

Tant de bo que, davant “la crisi” que provoca l'anunci de certes retallades considerables en les aportacions de les institucions públiques, precisament quan més falta fan, sorgeixin d'altres iniciatives semblants a aquesta de Sun Club Eldorado que ens ajudin a tirar endavant amb tots els projectes plantejats.

Ara fa seixanta-cinc anys...

2011-09-08T23:06:00.002+02:00

Em va agradar molt escoltar na Joana Maria Escanellas Genovart, quan recità aquesta glosa a l'església parroquial d'Ariany, el dia de l'enterrament i funeral de sa mare i cosina meva, na Barita Genovart Ramis:

Ara fa seixanta-cinc anys,                          Primer visqueren a un piset,
va néixer una nineta,                                i quan ja no hi caberen,
avui ja es una doneta,                               quan mes grans es feren,
en es poble d’Ariany.                                 varen anar a un hostalet.

Son pare fou Sebastià,                               Aquells al.lotets anaven creixent,
fill de sa figuereta,                                      i aquella dona feinera,
molt a prop de sa pileta,                            que en sabia de botiguera,
on prest la varen batiar.                             va muntar una botiga per anar fent.

Filla de na Jerònia “pou”,     I gràcies a tota sa feina, que en feren,
va néixer sa primera.                                 van fer surar aquells quatre infants,
Dos bergants vengueren darrere,               i van ser tots bons estudiants,
i de tots tres sa mes guapa fou.                 que fins i tot bones carreres en tenen.

A Ariany va jugar i va créixer,                    Llei de vida, sa família anava creixent,
però prest van haver de partir,                  dues nores i un gendre van venir,
cercant un millor “porvenir”,                       a data d’avui sis nets son aquí,
a Paguera va tornar a néixer.                     i no sabem si haurà un altre en camí.

Al poble moltes amigues deixà,                 Altres van desapareixent,
però de cap ni una s’oblida,                      padrins, pares i un germà,
i és que és molt llarga sa vida,                  no mos podem oblidar,
I quan torna sempre les vol saludar.        esper que en el cel els vegem.

A Paguera molta feina en feren,                Això es part de sa seva vida,
al Colmado venien de tot,                     i aquí ho deixam per escrit,
i a un forester que no fumava fins i tot,    ha estimat als seus fills i marit
una caixa de tabac li vengueren.               i de cap d’ells mai s’oblida.

Prest va aprendre alemany i anglès.         Tot el que hem dit està bé,
A ca seva ajudava a sa mare,                    però de tot hi ha una cosa millor,
i a sa botiga a son pare.                            ens ha ensenyat a sa vida una lliçó,
No tenia temps per ella. Es per demés!     i es que estimem als demés.

Un dia la senyora Sole la va convidar.       Sa Mamà fa seixanta-cinc anys,
Anaren a una festa per Calvià,                 avui es un dia de festa i esplai,
i allà un jove la va treure a ballar.            tots t’estimam mes que mai,
Li deien Pedro i amb ell està d’ençà.        i tots et donam els molts d’anys.

Es van casar i varen tenir al.lots.              Volem donar-te en nom de tots,
Dos bergants primer,                                Bàrbara Genovard Ramis Mestre Ribot,
i dues nines després.                                 ses gràcies per fer-mos feliços.
M. Àngel, Sandro, Juana Mari y Jerina       Ara i sempre et durem en es cor.
foren tots.

Ses Rotetes, Manacor
abril de 2011

A Barita, cosina estimada

2011-09-06T17:52:00.003+02:00

A Barita, cosina estimada,

vull escriure dos mots malgarbats:

perquè així pugui ser recordada

com a dona del tot assenyada,

quan va viure al nostre costat.

No n'esment jo la seva virtut,

ni tampoc vull retraure'n cap vici:

sí record la seva promptitud,

reconec la seva rectitud,

sempre a punt per fer-hi bon servici.

B arita, ets amb ta mare i ton pare,

ton germà, nostres avantpassats.

Gaudiu tots per a sempre la flaire

més intensa i més densa que l'aire

que heu pogut a la terra tastar.

A ra sou tres cosins que partíreu:

tu i en Jaume, n'Andreu mon germà,

sou ja tres els cosins que sortíreu,

que la veu d'allà dalt ja sentíreu,

podeu ara allargar-vos la mà...

R ecordant que tu ets bon exemple

d'haver estat molt feliç a aquest món,

fent-hi feina com dona valenta,

mantenint-hi la llar ben calenta

amb calius sempre encesos d'amor.

I et don gràcies, cosina estimada,

per tot quant has viscut i donat.

Moltes gràcies, Barita estimada,

sé ben cert que seràs recordada

per ton gest i l'estil que has brodat.

T u saps bé que has estat la primera

al record de quan érem infants.

Seràs sempre per mi una senyera

flamejant a tot vent, arianyera,

quan les forces me'n vegi minvant.

A ra feim tots plegats ta memòria,

ben segurs que Déu t'ha d'escoltar:

guaita atenta a la nostra història,

vetla bé per la nostra concòrdia,

tu que hi tens tant a dir i contar!

DESCANSA EN PAU, BARITA ESTIMADA!

Cecili Buele i Ramis,

Mallorca, 6 de setembre de 2011

Dia mundial d'alzhèimer 2011: joves catòlics i bisbe de Mallorca (06)

2011-09-03T20:33:00.006+02:00

Adreçant-se als joves mallorquins que han acudit a Madrid, a la Jornada Mundial de la Joventut, amb el papa Benet XVI, Miguel Ferrer Casanova fa pública una Carta al Director del periòdic Última Hora, fent al·lusió explícita a l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca (AFAM) i d'altres entitats socials mallorquines.

Escriu aquest ciutadà i “proposa als 300 joves mallorquins que, amb la mateixa il·lusió amb què han assistit a les JMJ a Madrid, apliquin amb fets els ensenyaments rebuts. Per exemple, visitant l'Associació d'Alzhèimer a Palma, parlant als pacients sobre l'experiència viscuda o qualsevol altre assumpte interessant, amb la finalitat única d'entretenir-los i alleugerar-los la situació, encara que només sigui una mica.

També els convida a anar a ensenyar a llegir i escriure persones africanes i treballadors pobres que reben les atencions de 28 persones majors voluntàries catòliques i no catòliques que n'aporten el granet d'arena solidari i humanitari a la parròquia de Sant Pau, dirigida per mossèn Llorenç al barri de Son Dameto, des de fa 10 anys...

Els recorda, a aquests joves, que a l'Associació d'Alzhèimer no participa voluntàriament cap jove i a Son Dameto només n'hi van dos. Remarca que fan falta molt més voluntaris a totes dues entitats.

Així mateix, s'adreça al bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui.

Li alaba la iniciativa d'acompanyar i acomiadar els joves esmentats a l'aeroport de Palma. Cosa que el porta a interpretar i proposar-li que, si li queda una mica de temps, també visiti els pacients de l'associació esmentada.

Li recorda que “des que va ser designat bisbe de Mallorca, fa set anys, encara no hi ha fet acte de presència i la majoria de pacients que hi acudeixen són catòlics.”

Dia mundial d'alzhèimer 2011: neuròbica contra alzhèimer (05)

2011-09-03T00:05:00.004+02:00

Un bon company sineuer, en Joan Aguilà Olivé, m'acaba d'enviar un missatge que trob summament interessant. Més ara, que em dispòs a organitzar la celebració del Dia Mundial d'Alzhèimer, com a membre d'AFAM (Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca) el 21 de setembre.

”No importa quina edat tens. Fes-ho! Sempre et resultarà beneficiós. Encara que pensis que, de moment, no ho necessites, ho pots recomanar a familiars i/o amistats.

.............ALZHÈIMER...........
És un monstre gran! Però no costa res fer els exercicis proposats. L'hemisferi dret del cervell ho ha d'agrair... “Gimnàstica per al cervell”.

Un fet tan simple com canviar de mà a l'hora de fer-se les dents netes, contràriament a l'acostumat, porta a estimular el cervell. És una tècnica nova per millorar la concentració, entrenant la creativitat i la intel·ligència. Realitzes així un exercici de

......................NEURÒBICA........................
Una descoberta realitzada a l'interior de la “Neurociència” revela que el cervell manté una capacitat extraordinària de créixer i de canviar el padró de les seves connexions.

Lawrence Katz y Manning Rubin (2000), els descobridors, revelen que Neuròbica, o l'”aeròbica de les neurones”, és una forma nova d'exercici cerebral, projectada per mantenir àgil i saludable el cervell, creant padrons d'activitats de les neurones del teu cervell nous i diferents.

Prop d'un 80% del nostre dia a dia està ocupat per rutines que, malgrat tenir l'avantatge de reduir l'esforç intel·lectual, amaguen un efecte pervers: limiten el cervell.

Per evitar aquesta tendència, cal practicar exercicis “cerebrals” que portin les persones a pensar només en allò que estan fent i que s'hi concentrin.

El repte de Neuròbica és fer tot quan sigui contrari a la rutina, obligant el cervell a una feina addicional.

Alguns exercicis:

Portar el rellotge a la monyeca contrària a la que s'usa normalment
Fer-se les dents netes amb la mà contrària a l'habitual
Vestir-se amb els ulls clucs
Estimular el paladar amb coses diferents
Mirar les fotos cap per avall (o les fotos, o tu mateix)
Mirar l'hora al mirall
Canviar de ruta en anar a fer feina o en tornar
Moltes d'altres accions, segons la inventiva pròpia

La idea és canviar el comportament rutinari. Intentar fer coses diferents amb l'altre costat del cervell, estimulant-lo així.

S'ho paga provar-ho!

Per què no comences ara mateix, canviant de mà el maneig del ratolí i enviant a les teves amistats aquest missatge emprant el ratolí amb l'altra mà?

Vull pensar i creure que, al final, enviaràs el missatge com ho faig jo, amb la mà esquerra... Em costa molt, però ho faig amb molt de gust... només per desenvolupar la NEURÒBICA contra l'ALZHÈIMER!”

Dia mundial d'alzhèimer 2011: loteries i apostes de l'Estat (04)

2011-09-02T21:44:00.004+02:00

La Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat dóna suport a la CEAFA -Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències-.

Contribueix a commemorar el Dia Mundial de l'Alzhèimer el 21 de setembre de 2011, promocionant-lo i sensibilitzant-hi la població, mitjançant la difusió de la imatge corporativa de CEAFA i del lema d'enguany -“Cada diagnòstic, una persona”- a tots els dècims dels sorteig de la loteria nacional de la jornada 74/11, que coincideix amb DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DE 2011.

Es tracta d'una campanya de sensibilització i difusió amb finalitat publicitària (sense concessió de cap quantia econòmica per la venda de dècims).

CEAFA és una entitat que arreplega unes 300 associacions de familiars de persones amb alzhèimer i altres demències. Són més de 200.000 famílies que s'hi troben vinculades.

A l'actualitat, 3 milions i mig de persones conviuen directament o indirecta amb la malaltia d'alzhèimer a l'Estat espanyol. I es calcula que d'aquí a una vintena d'anys s'haurà duplicat aquesta xifra tan elevada.

S'està contribuint, així, a fomentar un coneixement més ampli de la malaltia d'alzhèimer i de la tasca que despleguen les nombroses associacions que s'hi dediquen.

Com és el cas d'AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, que també organitza per aquestes mateixes calendes activitats diverses: Sopar benèfic al Club Militar es Fortí (16 de setembre), Recaptes populars a taules informatives i petitòries (24 de setembre), celebració local del Dia Mundial de l'alzhèimer, difusió de dades estadístiques sobre l'alzhèimer, etc.

Tant de bo que els esforços desplegats per una quantitat significativa de persones voluntàries que dediquen el seu temps a acompanyar pacients d'alzhèimer, trobin el ressò que cal a l'interior de la població de Mallorca i de les institucions públiques que n'administren els recursos econòmics, humans i materials.

I que dissabte, 17 de setembre de 2011, TENGUEM TANTA SORT... QUE ENS TOQUI LA GROSSA, d'una punyetera vegada!

Per si de cas, ja me n'he comprat un dècim... acabat en 18... per variar...

Dia mundial d'alzhèimer 2011: gala benèfica a Palma (03)

2011-08-31T01:14:00.008+02:00

L'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca fa pública l'organització de la Gala Benèfica d'Alzhèimer que acostuma a fer cada any.

En aquesta ocasió, aquest Sopar de Gala es fa DIVENDRES, 16 DE SETEMBRE, A LES 21:00 HORES, AL CLUB MILITAR ES FORTÍ, situat al carrer de Miquel dels Sants Oliver, 8 -07011 Palma.

La finalitat primordial d'aquesta Gala benèfica és per recaptar fons que s'han de destinar al desplegament del projecte “El poder del somriure”.

Es tracta d'una iniciativa que mira de combinar teràpies d'estimulació cognitiva per a pacients d'alzhèimer i grups d'ajuda mútua i assistència psicològica per a cuidadors i famílies afectades.

És una activitat que roman oberta a tothom que vulgui participar-hi.

Les entrades romanen a la venda a la seu de l'associació, situada al carrer de Rector Petro, 27 baixos, al barri palmesà de La Soledat.

Se'n pot obtenir més informació als telèfons 971 77 74 04 – 608 764 451, demanant per na Sílvia o na Hjassirtg. O també a través del correu electrònic info@afamca.org.

SI QUALCÚ DESITJA ASSISTIR-HI I/O COL·LABORAR-HI, JO TAMBÉ DISPÒS D'ALGUNS TIQUETS, AL PREU DE 35 €.
ES POT ADREÇAR A AQUEST CORREU MEU.

Gràcies per endavant, a la col·laboració prestada!

Dia mundial d'alzhèimer 2011: dades estadístiques (02)

2011-08-28T18:42:00.004+02:00

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011 (el proper 21 de setembre), des de l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM-, es difonen certes dades estadístiques relacionades amb la malaltia d'alzhèimer, que resulten força significatives.

Pateixen l'alzhèimer el 10% dels majors de 60 anys, i el 50% dels majors de 85 anys
Hi ha 36 milions de persones afectades d'alzhèimer al món
A Europa són més de 7 milions de persones que pateixen alzhèimer
600.000 persones pateixen la malaltia d'alzhèimer a l'Estat espanyol
L'alzhèimer és la segona malaltia més temuda a Espanya, després del càncer
La investigació científica és l'única via per a vèncer l'alzhèimer
Actualment no hi ha cap tractament efectiu que curi la malaltia d'alzhèimer

A la seu d'AFAM, es presta atenció diària a persones afectades d'alzhèimer a Palma, amb programes d'estimulació cognitiva i altres pràctiques.

Tot s'encamina a frenar el procés imparable de deteriorament que comporta la malaltia.

Vet ací una petita mostra de certes manualitats realitzades per pacients d'alzhèimer a aquest centre situat al barri palmesà de la Soledat:

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011 (01)

2011-08-27T20:40:00.006+02:00

L'alzhèimer és una malaltia degenerativa, classificada com a demencial, progressiva i irreversible.

Resulta d'una importància tan rellevant als nostres dies, que s'ha fixat l'any 2011 com l“Any Internacional de l'Alzhèimer”, per informar sobre la necessitat de fomentar la investigació sobre aquesta malaltia, a proposta de la Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofia.

Alzhèimer Internacional 2011 compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, del Ministeri de Sanitat i Política Social, del Ministeri d'Economia i Hisenda, de la Fundació Centre de Malalties Neurològiques i de l'Institut de Salut Carles III.

El 21 de setembre, com cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alzhèimer. Data triada per l'Organització Mundial de la Salut i la Federació Internacional d'Alzhèimer.

L'any 1906 Alois Alzheimer descriu per primera vegada la malaltia que posteriorment n'ha de portar el nom. Cent cinc anys després, encara s'està lluitant contra l'estigma associat a la demència i continuen organitzant-se campanyes per aconseguir uns serveis i tractaments millors per a les persones amb la malaltia d'alzhèimer i per a qui en té cura i se n'ocupa.

Es tracta de fer conèixer la malaltia i difondre'n informació. Demanar suport i solidaritat a la societat en general, institucions i organismes públics.

Arreu del món se celebra aquest dia i s'organitzen activitats orientades a aquesta finalitat: un jornada per recordar la gent que ja no recorda!

La Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències (CEAFA) l'organitza amb un objectiu doble: sensibilitzar i informar la societat sobre aquesta epidèmia del segle XXI i les seves conseqüències sociosanitàries; i desplegar una campanya d'educació sanitària adreçada a promoure la prevenció d'aquesta patologia que afecta més de tres milions i mig de persones a l'Estat espanyol.

Amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, CEAFA defensa amb fermesa que la persona afectada per la malaltia d'alzhèimer s'ha de convertir en el centre d'atenció preferent, l'eix en torn del qual han de girar tots els esforços i inspirar totes les passes a fer.

Cal millorar-ne la qualitat de vida i la de les persones que en tenen encomanada la cura i atenció constants.

Insta el Govern a adoptar les mesures necessàries que permetin elaborar i dur a la pràctica, com més aviat millor, una veritable Política d'Estat d'Alzhèimer; que consideri l'alzhèimer com una prioritat sanitària de primera magnitud a l'àmbit de la política estatal.

La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat col·labora enguany amb CEAFA en la promoció i sensibilització del Dia Mundial de l'Alzhèimer. Amb finalitat exclusivament publicitària, n'inclou la imatge corporativa, amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, als dècims del sorteig de la Loteria Nacional de dissabte 17 de setembre de 2011.

L'Informe mundial sobre l'alzhèimer 2010, del Consell Superior d'Investigacions Científiques del Ministeri de Ciència i Innovació recull en 56 pàgines moltes dades estadístiques sobre la malaltia, dependència, la salut mental, la dependència, la demència, la depressió, l'estrés, el deteriorament cognitiu, etc.

Molt bona informació de suport a investigadors, estudiants o professional que treballen a les àrees de Gerontologia i Geriatria, com també d'ajuda a les famílies i les pròpies persones majors afectades.

L'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM- es disposa a celebrar aquest Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011 amb una sèrie d'activitats adreçades a la societat mallorquina.

En connexió amb l'activitat diària que duu a terme a la seva seu social situada al barri palmesà de la Soledat, on, persones afectades d'alzhèimer participen activament i realitzen manualitats com aquesta.

Nota de premsa d'ASEMA

2011-08-16T12:35:00.000+02:00

ASEMA fa pública una Nota de premsa, amb motiu de la notícia apareguda als mitjans de comunicació, sobre la detenció de la cúpula d'una associació d'immigrants nigerians que es quedava ajuts públics.

Davant l'estafa de la trama, que supera els 45.000 euros que rebia Nigeria Unida, el president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina- Madiop Diagne fa públic que:

"Quan se juga amb doblers public, ni paternalisme, ni sentimentalisme.

Asema ha firmat el pacte cpntra la corrupción que vàries entitats de Mallorca han promulgat. Aquesta firma no és un mer formalisme, és un compromís ferm contra qualsevol forma de corrupció i desviament de doblers públics amb finalitats personals o corporativistes. Per això, Asema se felicita i felicita totes quantes persones han contribuït a destapar l'escàndol d'una associació d´immigrants que ha desviat doblers públics de subvencions per a fins espuris.

Des d'Asema no entenem com s'ha pogut realitzar el que diu la premsa sense que ningú se n'hagués adonat abans. A la nostra comunitat autònoma hi ha en vigor una normativa legal que regula les subvencions i ens costa de creure que s'hagi arribat on s'ha arribat sense la col·laboració o, com a mínim, la negligència de qui ha de gestionar i atorgar les subvencions .

Ens preguntam com és possible que en temps de crisi econòmica algunes entitats se'n duguin tants de doblers, quan moltes entitats no arribam a cap subvenció que asseguri el simple manteniment malgrat la feina quotidiana que duim a terme. Quins són els criteris tècnics de valoració d'aquestes subvencions ? Són innocents els responsables que han valorat aquestes subvencions?

Asema reclama que es realitzi un estudi municiós que permeti aclarir com i a qui s'han donat subvencions aquests derrers anys i una vegada més reclama el màxim rigor en la gestió del doblers públics.

El nostre posicionament en aquests assumptes i en altres com la llengua i la defensa de deterninats valors ens ha costat ésser relegats a l'ostracisme per part d'alguns polítics i responsables d'àrees d'immigració de la darrera legislatura.

Mai donarem suport a una política d´immigració basada en el folklorime i no compromesa amb la defensa de la igualtat en drets, obligacions i dignitat.

Mai donarem suport a una teatralització de la integració amb fotos a l'estil Benetton amb un negre i un gitano anunciant que la convivència és perfecta .

Els fets dels derrers dies ens tornen a donar, malaurament, la raó i evidencien greus mancances en la gestió dels doblers destinats a la població immigrada. Esperam que s'assumeixin les responsabilitats, que paguin els culpables i que es corregeixin els errors que, al cap i a la fi, acabam pagant entre tots.

Madiop diagne

Prseident de la Associaciò Senegalessa Malloquina

Tel : 686833301/971446323

Al Perú fan més via que per aquestes contrades nostres!

2011-08-10T17:51:00.003+02:00

M'acaben d'informar que aquests dies ha aparegut a la premsa peruana la notícia de la troballa dels cadàvers de camperols assassinats a la parròquia de Santa l'any 1992, on vaig estar treballant juntament amb altres companys mallorquins a finals de la dècada dels anys 70.
M'alegra ben molt saber que, a la fi, s'han arribat a trobar les restes d'un jove lluitador amb qui treballàvem intensament, Jesús Noriega Ríos, fill del vell company i poeta Jorge Noriega Cardoso.

Des que va desaparèixer el seu fill, aquest homenet, que ja deu tenir prop de 90 anys, vivia entossudit a trobar algun dia, si no aquells que havien assassinat el seu fill, sí el lloc on havien deixat el seu cos per anar-lo a enterrar dignament.
Poeta i cantador popular, posava la pell de gallina escoltar-li interpretar a la guitarra les seves cançons reivindicatives!

El clamor de los humildes

El clamor de los humildes

JORGE NORIEGA CARDOSO

(02-05-2011)

Para mis hermanos de Chimbote, el clamor de los humildes...

¿Cuál será el porvenir de nuestros hijos,

Si en herencia les dejamos la pobreza?

La niñez, que es la esperanza del mañana,

no sonríe y se marchita de tristeza.

Cierto o no?

Nuestra patria cada día más ajena,

empeñada a los amos extranjeros,

que a pesar de tener tanta riqueza

nos convierten sólo en cholos pordioseros.

Síganme tocando! ¿Qué dice la economía de salud? Que está muy bien económicamente, no? Pero no hay plata para los pobres. ¿Qué nos recomiendan? A lo mejor que seamos economistas. Y estos miserables que están bien invernados con buenas ancas como mulas argentinas, no les enternece el dolor de los pobres.

Algo más de tres siglos con promesas

nos conforman con cambiar nuestro destino,

pero el hambre, la injusticia y tanta ofensa

nos obligan a tomar otros caminos.

El ejemplo los compañeros de Protección Civil...

Si los pobres no tenemos qué perder,

no debemos desmayar en nuestra lucha!

Que se atengan los que están en el poder,

si el clamor de los humildes no se escucha!

Se'm diu que, de moment, se n'estan estudiant les restes, però que les famílies tenen molt clar que es tracta dels seus membres, no en tenen cap casta de dubte.
Varen ser trobades a Guadalupito, a l'altra banda del riu Santa, a pocs metres de la carretera Panamericana en direcció cap a la ciutat de Trujillo, a l'interior de 4 fosses.

Després de 19 anys dels esdeveniments luctuosos, el vell poeta i cantant Jorge Noriega, continua portant el seu capell de palla damunt del cap; però, a la fi, podrà donar sepultura digna al seu fill Jesús.
És possible que nosaltres, els mallorquins que treballàrem a la parròquia de Santa,també en coneguéssim d'altres, de joves assassinats. La veritat, emperò, és que hores d'ara només ens sona el nom de Jesús Noriega, per la nostra relació amb el vell Jorge Noriega, el poeta i cantant de les lluites populars revolucionàries.
Enmig de l'horror de la desaparició i la mort horrible, el vell Jorge ja pot descansar en pau abans que se li acabin els dies de viure damunt la terra. Hi podrà enterrar el seu fill. I els seus néts tendran un lloc on anar a recordar son pare.
S'hi està rumorejant que haurien estat assassinats pel grup Colina, a les ordres de terratinents de la comarca, als quals feia molta nosa i donava mal de caps la postura crítica d'aquella colla de joves lluitadors.
El bisbe Cornejo, president de la Conferència Episcopal peruana va celebrar una missa a la Parròquia de Santa, sobre la qual s'han pronunciat alguns mitjans de comunicació peruans.

Carta oberta al bisbe Jesús i al presbiteri de Mallorca

2011-08-10T00:29:00.000+02:00

M'arriba el text redactat pel bon company de lluites pastorals i cíviques, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, amb motiu de la mort de l'altre bon company Toni Mas Colom, que m'ha semblat oportú reproduir a aquest blog meu:

"Pau i bé, germà Jesús i amics preveres tan actius com secularitzats:

Només vos vull comunicar una notícia senzilla i breu. Mirau: ha mort un amic íntim nostre, a 78 anys, després de patir una llarga i molt dolorosa malaltia complexa i obstinada.

No sé si us sona; era nomenat Antoni Mas Colom, de Sóller, i que va ser ordenat capellà als 33 anys, ja fa dècades.

Va exercir poc temps a Llucmajor, i uns anys a Burundi, com a missioner. Allà la seva vida es creuà amb la seva mitja taronja, també missionera i retornats a l'Illa es casaren. Han tengut un fill i ja han estat padrins de dos rebrots, per envejar. També en tota naturalitat han adoptat com a filla una al·lota burundesa des de fa anys.

Bisbe Jesús! Vós deis, com tots els teòlegs, que el sacerdoci és un regal que arriba per la unció i que mai s'esborra. Em sento molt decebut quan descobresc que van morint membres del vostre presbiteri i no els feis ni cas; que no us preocupa la seva salut, el seu estat d'ànim, les seves coses.

Ens deis i recordau que per molt que ho intentem, la marca sacerdotal no desapareix. Ho creis de veritat o és que ens ho deis per culpar-nos, per què això ens aixafi més i més tota la vida?

Fa pocs mesos un altre d'aquest llistat de preveres mallorquins morí. Tampoc no era de la vostra incumbència ni responsabilitat, per això callàreu.

Quina contradicció, almenys teològica i mancada de caritat evangèlica, no us pareix?

Sou pastor i deis que pare dels mallorquins i germà de cada un dels capellans, però dels que duim vida neta amb una dona i família, i marca (caràcter sacerdodal), no teniu ni temps ni desig de preocupar-vos-en.

Record que fa temps m'enviàreu a cercar i em rebéreu, a mi i a la meva dona, per no dir-me res; i preguntat com a bisbe i en presència del vostre vicari Lluc si em necessitàveu per alguna cosa, em diguéreu displicent que gràcies.

Estic segur que Antoni va veure satisfet aquell ramell d'amics, que dalt el presbiteri o abaix entre els fidels, el recordàvem i li mostràvem una memòria, una emotiva evocació, encara que entre ells no hi fossin ni curials, ni capitulars ni bisbes, ells eren una autèntica representació espontània de l'estima que el presbiteri de Mallorca sentia per ell.

Ara bé, no tengueu por, que no contagiam!

Una salutació nostra i del nostre col·lectiu amb humilitat i humiliació.

PERE BARCELÓ,
President de SABAL.

El primer concert del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

2011-07-31T21:26:00.003+02:00

He tengut la sort immensa d'assistir al primer concert executat conjuntament pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Fou dia 28 de juliol de 2011, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, amb la col·laboració d'Esteve Nabona i Carles Gumí.

Han estat 9 anys de feina continuada i intensa, a favor d'un projecte cultural, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí, amb el qual s'han implicat desenes de joves d'entre 18 i 26 anys, a l'àmbit de la música simfònica i coral.

Amb aquesta inciativa, sense cap casta de dubte, s'ha contribuït a difondre i escampar la realitat vivent d'uns Països Catalans rics i productius, com qualsevol altre del món.

Tot i no comptar amb l'ossamenta d'un estat sobirà que els aixoplugui, ni amb els suports institucionals compromesos... pagant-s'ho de la seva butxaca pròpia, els membres que integren aquesta gran família de lOJIPC s'han proposat i han aconseguit de dur a terme aquest concert d'enguany, sortejant tota casta de dificultats, com es fa palès en aquest vídeo de VilaWeb.

Als qui hem seguit de prop la trajectòria iniciada l'any 2004 per aquesta entitat mallorquina, ens admira la fermesa amb què s'enfronta a les dificultats, a l'hora que ens indigna la passivitat d'unes institucions públiques que hi donen l'esquena cada cop més barroerament, de manera ben poc respectuosa... i que col·loquen una iniciativa com aquesta a la corda fluixa...

Tanta sort que s'hi manté el suport moral de centenars de persones d'arreu dels Països Catalans.

D'entre aquestes, s'hi remarca l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, qui féu l'acte de presentació del concert al Palau de la Música Catalana, tot reconeixent-hi la labor immensa desplegada pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

També se n'han fet ressò a diversos mitjans de comunicació, Jordi Maluquer, en defensa d'un projecte com aquest... O Imma Merino en escriure sobre el projecte musical d'uns joves com aquests.

Així mateix esdevé remarcable el suport entusiasta de qui va exercir-se com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui assenyala entre “els que no pleguen”: “el cas més escandalós, el de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), promoguda i conduïda des de Mallorca per la professora Magda Gonzàlez Crespí” ...

S'haurà de romandre a l'espera de temps venidors, millors que els actuals...
Tant de bo que ens arribin com més aviat millor!

Lupe Suárez, de viatge per Perú i Bolívia

2011-07-20T20:30:00.000+02:00

Amb el títol “Perú i Bolívia”, dins la secció divulgativa de la revista ornitològica del GOB, “Es busqueret se'n va de viatge”, correponent a l'estiu de 2011, la bona amiga Lupe Suárez reprodueix en quatre pàgines un escrit ben valuós.

Gira entorn de la descoberta que va fer l'any 2010, a terres peruanes i bolivianes, d'aus i ocells que no havia vist mai tan de prop amb els ulls propis.

Na Bel Rosselló i jo mateix, que l'acompanyàrem, amb sa mare, na Malena Garcés, esdevenim testimonis fefaents de tot allò que s'hi expressa amb tanta claredat i expressivitat. Cosa que també pot confirmar una de les mallorquines més expertes en treballs socials realitzats durant quaranta anys seguits a Amèrica Llatina, la religiosa trinitària Margalida Juanico, resident a La Paz (Bolívia).

La dotzena d'imatges belles que hi surten no són més que una mostra, petita però molt ben resumida i expressiva, d'allò que na Lupe va tenir l'oportunitat de veure durant un viatge que, com afirma, “no era el viatge típic que es fa quan es visita Perú... no he visitat Macchu Picchu ni tampoc l'Amazònia Peruana...”

Durant una mesada seguida, s'atansà a pantans de Lima, la capital del Perú; més amunt de la costa del Pacífic, a l'alçada de Paita, al nord peruà fronterer amb Equador; fins i tot a indrets diversos de Bolívia, des de La Paz fins a Uyuni.

Hi va poder contemplar, enregistrar, identificar i divulgar unes aus i uns ocells que són característics d'aquells indrets tan rics i enriquidors d'Amèrica Llatina.

Als seus 30 anys, la bona amiga Lupe Suárez, estudiosa i treballadora vocacional a l'àmbit de l'ornitologia, coneix de primera mà, pentura millor que ningú més, allò que significa i comporta l'adaptació dels sers vivents a l'hàbitat on resideixen!

Com diu i manifesta, ella mateixa va nàixer al Perú, de pare mallorquí i mare piurana. Quan encara no tenia 2 anys, s'instal·laren a Eivissa. Posteriorment a Mallorca, on ha crescut i desplegat les seves activitats, en una llar familiar composta pels tres membres femenins, d'origen i naixença peruans, i pels dos masculins, d'origen i naixença illenca.

Fins que l'any passat, per primera vegada en la seva vida, va tenir l'oportunitat de retornar al seu país natal on va nàixer, i hi va descobrir tanta riquesa acumulada que retornà a Mallorca molt més enriquida encara.

En coneixements ornitològics, certament. Però també, en el coneixement més proper de la seva família materna i de les amistats paternes que encara hi perduren.

Les generacions més joves d'ornitòlegs i ornitòlogues de Mallorca, com és el cas de na Lupe Suárez, que encara tenen molt a aprendre certament, també ja tenen molt a ensenyar, comptant amb el bagatge i les eines divulgadores de què disposen.

N'és una bona mostra aquest escrit publicat a la revista del GOB.

Tant de bo que tot plegat contribueixi eficientment al manteniment d'aquell equilibri ecològic que faci de les Illes Balears i Pitiüses un dels millors racons del món, dels més ben conservats, amb el màxim respecte a la biodiversitat!

Quina batallonada!

2011-07-16T02:14:00.008+02:00

Vet ací un enfilall de batallonades que es fan públiques als mitjans de comunicació. Com si no passàs res, creixen i es multipliquen com a bolets, cada dia que passa.

Batallonada = Dita absurda, desbaratada, irracional
(patochada, disparate, en castellà) (DCVB)

Rafael Bosch, portaveu del Govern de les Illes Balears, a l'hora de voler justificar el reajustament del dèficit de 1.104 milions d'euros, n'amolla una d'aquelles que solen deixar ben a ple qui se la posa a la boca: 'Si la comunidad fuera una empresa privada, estaría en suspensión pagos'.
Clar que sí! Ja ho voldria ell, que la nostra comunitat autònoma fos una empresa privada! El que no diu és on estaria una empresa privada que volgués ser la nostra comunitat! Tampoc no diu d'on surten els milers de milions d'euros públics destinats a salvar empreses privades perquè no caiguin en suspensió de pagaments!
Vaja quina batallonada més grossa que ens amolla en públic aquest senyor conseller d'Educació, Cultura, Universitats i portaveu del Govern, Rafael Àngel Bosch i Sans. Si l'hagués amollada el conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez Pérez, mira, tendria una mica més de passi!
Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, en el seu primer discurs de la Diada de Mallorca al Teatre Principal de Palma, n'amolla aquesta que pot figurar al catàleg de batallonades majors: "No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern...”
Quina batallonada inquera tan monumental!:
Si na Salom, com a presidenta del Consell de Mallorca, no en vol més de tot això, tampoc no en vol per a la ciutadania de Mallorca que administra, governa i representa. Ens vol encara molt més pobres del que som!
Qui es farà seu tot això, qui se'n beneficiarà d'això? Si la presidenta d'una institució pública com el Consell de Mallorca braveja de tenir massa poder, massa competències, massa grandesa, massa autogovern, i no en vol tant, quina altra destinació pensa donar a tots els recursos que té a les seves mans?
Per quines cinc-centes el seu partit (PP) la féu encapçalar una candidatura que no vol més poder, ni més competències, ni més grandesa, ni més autogovern per a una institució pública?
Que tengui la gosadia de posar la vara de comandament en unes altres mans una mica més ambicioses per a una institució pública com aquesta.
Rita Barberá, alcaldessa de València, davant del processament del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps pel cas dels vestits, com si fos un ou de dos vermells, n'amolla dues com aquestes, de batallonades ben supines:
“Els que volen treure al president Camps de la Generalitat són els que han deixat entrar BIldu a la política.”
“Hi ha més d'un milió de valencians que no volen que se'n vagi”.

Quines dues batallonades!:
Tant els uns com els altres se serveixen de la llei vigent, tant per a traure'n un -de la Presidència de la Generalitat Valenciana-, com per a fer-ne entrar uns altres -dins el panorama polític europeu del segle XXI-... Tot això, amb la llei a la mà! La senyora alcaldessa, amb què compta?

D'altra banda, si efectivament hi ha més d'un milió de valencians que no volen que el president se'n vagi, quants milions d'europeus deuen trobar que ha de continuar governant, acusat per la Justícia?
Carlos Delgado, conseller balear de Turisme i Esports, en plena temporada turística de l'any 2011, n'ha amollat una com aquesta, sense que li'n tremolassin gens ni mica ni el pols ni la veu: donarà el vistiplau a totes les obres possibles! Anuncia una nova era de 'portes obertes' on l'administració balear acceptarà qualsevol projecte urbanístic dient 'sí a tot'. Posa com a exemples camps de golf i ports esportius.

Quina batallonada!:
Si l'administració balear accepta “qualsevol projecte urbanístic de camp de golf o port esportiu”, de què serveixen les lleis i normes urbanístiques aprovades pel Parlament de les Illes Balears? Paper banyat, despesa innecessària! Deu ser el primer parlament de l'Estat espanyol que caldrà dissoldre per inservible! Uf, quin paper més trist i lamentable!
Lola Johnson, portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, n'ha amollat aquesta, responent a la pregunta: “Se puede presidir una comunidad sentado en un banquillo de los acusados?”: “Se puede presidir una comunidad cuando mayoritariamente los ciudadanos en las urnas respaldan un proyecto para la Comunidad Valenciana que honestamente se ha presentado y con el mayor respaldo histórico que ha obtenido el Partido Popular en la Comunidad Valenciana los ciudadanos han dicho sí, éste es el proyecto que queremos para la Comunidad Valenciana y sí el Presidente Camps es el que lidera este proyecto en la Comunidad Valenciana. Y eso es en lo que estamos trabajando”.
Quina batallonada!:
No hi fa res, poc importa que un president de la Generalitat Valenciana s'hagi d'asseure al banc dels acusats d'haver comès delicte... L'emparen les urnes! Com empararen Hitler, clar!
José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears recentment ascendit al càrrec més alt de l'administració balear, ha eludit de manifestar si la situació de les arques públiques de la comunitat autònoma és crítica o no.
S'ha estimat més fer referència a una partida de 150 milions d'euros que el govern anterior havia assegurat que tenia emparaulats amb els bancs.
Davant d'això, no se li n'ha ocorregut cap altra, que amollar-ne aquesta, digna de quedar emmarcada per a sempre al frontispici del Consolat de Mar: ”Si están los 150 millones, se encontrarán; y, si no están, lo diremos...”
Quina batallonada!:
Què vol dir el senyor president? Que si els 150 milions hi són i es troben, no ho dirá?

L'ús excessiu de la força, contra manifestants

2011-07-14T23:50:00.001+02:00

Sr.
Felip Puig i Godes
Conseller d’Interior

Benvolgut Sr.

M’adreço a vostè per expressar-li la meva preocupació davant de l'actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra per dispersar els manifestants de l’anomenat moviment 15M, especialment en relació als fets esdevinguts el 27 de maig passat a la Plaça de Catalunya. En les imatges que han estat àmpliament mostrades per internet es veu com agents de seguretat colpegen manifestants aparentment pacífics i disparen pilotes de goma. Segons la informació disponible, almenys 180 persones van resultar ferides i 50 van necessitar d'assistència mèdica. També hi ha informació que mostra un ús excessiu de la força contra manifestants a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida el mateix 27 de maig, i als voltants del Parlament de Catalunya el 15 de juny.

També vull lamentar que en la seva compareixença davant del Parlament el 8 de juny, vostè manifestés la intenció de no realitzar cap investigació sobre les actuacions del 27 de maig, al·legant que l'actuació dels agents de seguretat va produir-se en resposta als atacs dels manifestants. No obstant això, el seu govern no ha presentat cap prova d'aquesta afirmació. Contràriament, les imatges mostren com els Mossos d'Esquadra colpejaven els manifestants asseguts al terra amb les mans aixecades.

Per això, li demano que s’asseguri que es duu a terme una investigació independent i imparcial de totes les denúncies d'ús desproporcionat de la força exercit per alguns dels membres de les forces de seguretat, que se’n facin públics els resultats i que s'adoptin, quan calguin, mesures disciplinàries, i si s’escau penals, per evitar la impunitat d'aquestes pràctiques policials.

Igualment li demano que asseguri una correcta formació en drets humans dels Mossos d'Esquadra i que existeixin mecanismes de rendició de comptes. En aquest sentit, vull manifestar la meva preocupació davant del fet que en aquests moments el Comitè d'Ètica té suspesa la seva activitat després de la dimissió de la majoria dels seus membres.

Finalment, també li demano que, tal com estableix la normativa, garanteixi que els Mossos d'Esquadra vagin en tot moment identificats amb el seu número de placa en un lloc visible en les seves actuacions policials.

Atentament,
Cecili Buele i Ramis

A cops de mall, per Àfrica!

2011-07-11T01:04:00.001+02:00

Constitueix el primer de tres reculls sobre experiències viscudes personalment i professionalment al llarg dels meus darrers quaranta anys de vida pública, tant a terres de Mallorca i el conjunt dels Països Catalans, com d'Àfrica o d'Amèrica Llatina.

Prop de 400 pàgines del primer recull fan referència a l'Àfrica que he viscut de prop (Burundi, Tanzània, Kènia, Sàhara, Algèria, Tunísia, Guinea Equatorial…)

Pretén ser un recull d’algunes de les experiències personals, viscudes i reviscudes per mi, mallorquí d’arrels africanes a qui diuen Cecili Buele i Ramis, o simplement i més familiarment en Cil.

En una primera part, l’obra parteix d’una referència a Guinea Equatorial, on neix mumpare, i d’algunes de les relacions d’aquella antiga colònia espanyola amb certs ambients de la Mallorca de la dècada dels anys 20, abans de la segona república espanyola - quan mumpare, "el negret de Can Matons", arriba per primera vegada a Mallorca -.

Pegant un gran bot en el temps, m'endins en les dècades dels anys 50 i 60, quan m'estic preparant per fer-me capellà i anar-me’n a treballar com a missioner a terres africanes, a principis de la dècada dels anys 70.

A cops de mall pel Burundi

El gruix del volum se centra en els quatre anys que treball com a missioner en un dels països més petits de la regió centrafricana dels Grans Llacs: Burundi, situat a la riba sud-oriental del llac Tanganika.

Les missions catòliques de Gitongo, Muyaga o Nyabiraba, com també el centre d’estudis de la llengua kirundi, a Muyange, són a l’ull de la narració que vaig desplegant, mentre el país viu un dels moments més sagnants i cruels de la seva història: les matances humanes que produeix el genocidi de l’any 1972 entre tutsi i hutu.

A cops de mall per Kènia i Tanzània

Al·ludesc succintament a la visita efectuada a aquests dos països africans, a la dècada dels anys 70, incloent-hi la pujada al cim mític del Kilimanjaro i el recorregut per parcs i reserves d’animals salvatges, com Serengeti, Ngorongoro o Manyara Lake.

A cops de mall pel Sàhara

En una tercera part del llibre arreplec les experiències mantengudes amb gent resident a dues antigues colònies africanes espanyoles, Sàhara i Marroc.

Aterr nombroses vegades a Algèria, on visit campaments sahrauïns de centenars de milers de persones refugiades que viuen a la zona desèrtica de Tindouf. Vaig a veure-hi de prop la situació crítica i delicada que travessa el poble sahrauí.

Membre de l'intergrup parlamentari "Pau i Llibertat al Sàhara", vull contribuir activament a acostar aquella situació a altres seus parlamentàries que tracten l'assumpte a diversos nivells: els parlaments europeu, balear, navarrès, andalús, etc. esdevenen lloc de trobada de diputades i diputats amb ganes de donar una mà amiga al poble sahrauí; com també a mitjans de comunicació o en conferències fetes a l'illa de Formentera.

L'any 2002 gir la darrera visita als campaments de refugiats sahrauïns, adonant-me dels grans canvis que s'hi han produït - més negativament que positivament - en un indret on la gent més jove, sobretot, ja comença a estar-ne farta d'haver-hi de continuar vivint d'aquella manera tan nefasta.

L'entrevista mantenguda amb el mateix president de la República Àrab Sahrauïna Democràtica, Mohamed Abdel Aziz, comporta una gran càrrega emotiva de solidaritat manifesta amb el projecte polític propugnat pel Front Polisario.

A cops de mall pel Marroc

Faig referència directa a aquest país nord-africà, d’on no poca gent arriba a Mallorca, sobretot en aquests darrers anys, i que massa sovint topa amb serioses i insalvables dificultats a l’hora d’adaptar-s’hi.

Tot i no haver-hi posat mai els peus - hi troba serioses dificultats qualsevol persona que s'hagi manifestat favorable a l'autodeterminació lliure del poble sahrauí -, no deix de girar-hi la ullada, quan se'm presenta l'oportunitat de fer-ho.

És el cas que comporta una llarga i penosa gran defensa d'un jove marroquí, anònim, que va morir tot sol, en un camp abandonat de Mallorca…

A cops de mall per Guinea Equatorial

Torn a fer referència explícita a la Guinea Equatorial que no puc arribar a visitar mai, en haver-se'm denegat el visat d’entrada, des de l’ambaixada equatoguineana a Madrid.

Malgrat l’objectiu de la meva visita no és cap altre que visitar la velleta, de la qual he rebut notícies sobtadament i inesperada, i que, segons sembla, és germana de mumpare.

A cops de mall per Àfrica a Mallorca

Acab el llibre amb una referència explícita a “Música camítica”, homenatge musical que vol retre al continent africà una de les entitats mallorquines més actives i dinàmiques, la Fundació ACA, presidida pel musicòleg pobler Antoni Caimari i Alomar, qui la manté oberta a les cases de Son Bielí, a la vila mallorquina de Búger.

Amb tot aquest bagatge acaramullat, intent oferir a qui vulgui llegir-ho algunes de les impressions personals més intenses i rotundes que m'ha provocat l’Àfrica que he conegut directament al llarg de la meva vida.

Servint-me, entre d’altres personatges, de dos germans bessons, periodistes, que van narrant fets i descrivint-ne situacions, no és fins al final de l’obra que se n’arriba a descobrir la identitat real…

En poques paraules, PAM A PAM: A COPS DE MALL PER ÀFRICA, vol dir molt, pentura vol dir massa.

D’una banda, convida a fer un recorregut per l’Àfrica continental que he tengut l’oportunitat de conèixer directament; i de l’altra, reflecteix la idea d’insistir - per pa i per sal, a cops de mall insistent i persistent fins a esdevenir molest - en la situació real de pobresa i misèria que pateix la majoria de la gent que habita en un continent tan immens com Àfrica.

El llibre acaba amb una breu nota explicativa final, sobre la identitat real dels dos periodistes que han anat narrant els fets i les circumstàncies; mentre s’hi col·loca en ordre alfabètic el llistat amb nom i llinatges de les persones a què s’ha al·ludit directament al llarg de l’obra.

NOTA:
Vaig escriure tot això el 12 de juliol de 2004. Fa set anys, m'adreçava a una editorial, amb les ganes immenses que em publicàs el meu primer llibre... Encara ara romanc a l'espera que surti a la llum... Es veu que no dec tenir vena ni casta d'escriptor!

Si qualcú sap de qualque editor/a interessat/da a publicar-ho en format clàssic, de llibre, en paper, en mantenc els originals a disposició...