Millor que enguany!

Als desitjos de Nadal,
un missatge de resposta,
enc que sia molt breu nota,
faig servir aquest canal.

Sien molts els teus caps d'any
que esdevenguin bona mostra
del que es diu a casa nostra:
"I millors que aquest d'enguany!"

Per molts d'anys!
I que tots t'esdevenguin sempre ben bons i ben sans!
Salut!
CIL BUELE

Ara depèn de tu!

Amb veu forta i cridanera, des de la Fundació Vicenç Ferrer, que treballa activament des de fa dècades a la regió d'Anantapur, a l'Índia, s'hi crida clar i català: Contra la pobresa, ara depèn de tu!

Bones Festes! Per molts d'anys!

N A D A L 2 0 0 8


Per Nadal, Cap d'Any i Reis
tenc costum de fer una glosa.
Deix d'estar amb la boca closa
i n'amoll una de vells:

“Bones Festes de Nadal!
Que molts anys puguis gaudir-les,
tu i tothom, sí, mantenint-les,
lliures sempre de tot mal.”

Memòria, memòria
que passes, te'n vas...
Això ja es història
d'un temps que ha passat!

(Si tu vols seguir llegint,
t'he adjuntat un document
perquè paris més esment
al que jo hi vaig escrivint...)

Salut.
CIL BUELE

L'engany i la mentida dels polítics

Gràcies a reculls com el que s'està escampant aquest dies per la xarxa, es pot veure ben a les clares què són capaços de dir i què són capaços de fer els polítics en un míting electoral.

I què són capaços de dir i què són capaços de fer aquests mateixos polítics quan es posen a governar al front d'una institució pública.

En això, sí que es pot dir, clar i català, que tots els polítics que coneixem són exactament iguals: menteixen descaradament!

Juguen amb allò que saben que és ben cert: la falta de memòria de la gent. La majoria no recorda allò que se li ha dit la setmana passada. Molt manco té present allò que se li va dir en campanya electoral.

Per això poden, i per això gosen dir moltes mentides, a balquena, una darrere l'altra, sense cap casta de mirament ni de vergonya. Volen fer creure, amb les seves paraules i els seus gestos, que ells no són iguals que els altres. D'aquesta manera, aconsegueixen més vots. Cosa que els permet de governar i continuar fent el mateix, o fins i tot coses pitjors que els altres.

Malauradament l'activitat política, una casta de servei públic per millorar la societat, s'està convertint en pràctica enganyosa entre nosaltres. S'hi fa precisa molta feina perquè tot això canviï.

En aquest àmbit, la lluita contra l'amnèsia esdevé imprescindible, com diuen algunes veus defensores dels treballadors d'IB3: Per a vergonya d'aquesta genteta que ens governa, les hemeroteques estan plenes de material que deixen molt curtes les cames dels mentiders.

Els casos de Son Espases i IB3, entre d'altres, mostren les vergonyes d'aquests politiquets de via estreta, al servei d'interessos radicalment oposats als de la gent que els va votar.

Youtube ni menteix ni enganya:

Les hemeroteques poden fer molt de mal.... i si la memòria queda ben gravada, encara pot resultar encara més punyent..., de manera que deixen els nostres polítics amb el 'cul' a l'aire.

Aquest video de youtube -d'un minutet de durada solament, que es recomana de mirar fins al final-, reprodueix allò que deia l'aleshores candidat a la presidència d'aquesta comunitat autònoma, el socialista Francesc Antich, mentre s'omplia la boca atacant la precarietat laboral de treballadores i treballadors d'IB3, o els sous milionaris de dirigents i màxims responsables...

Es miri com es miri, hores d'ara, amb el Govern del Pacte, amb Francesc Antich de president, les condicions laborals dels periodistes de la ràdiotelevisió pública, no només s'han mantingut dins la més denigrant de les precarietats, sinó que estan a punt d'agreujar-se de forma molt preocupant.

Fa mesos que a IB3 en general, i a IB3 Ràdio en particular, un col·lectiu força nombrós de treballadores i treballadors estan duent a terme mobilitzacions laborals intenses amb la finalitat de reclamar una radiotelevisió pública, de qualitat, per l'audiència, i pels que hi fan feina...

Per això s'agraeix la difusió d'aquest vídeo a tots els mitjans que calgui. No és cap fragment de 'El club de la comèdia'. És el míting central del PSIB-PSOE a Palma, amb Rodríguez Zapatero a pocs metres, durant el mes de maig de 2007, al “PalmArena”...

Esdevé del tot urgent reclamar, un cop més, que els polítics, siguin del partit que siguin, compleixin amb les seves promeses electorals.

Si ells s'atreveixen a jugar amb la manca de memòria de la gent... nosaltres no hem permetre que, amb això, s'hi estigui jugant la credibilitat del sistema democràtic.

Volem una casta de polítics que s'atreveixin a fer una cosa tan elemental com és ara no enganyar ni mentir mai a ningú!

Marrâkech: la nordafricana culta, enriquidora i exquisida

Quatre dies passats a Marrâkech, si més no, et serveixen per adonar-te que, a molt poques passes de ca teva, com aquell qui diu a tir de fona, s'hi belluga un món distint i distant, alhora que proper i propi.

Això et fa tornar a Mallorca amb moltes més ganes d'atansar-t'hi de bell nou amb més delit.

Se't diu que avui és un bocí del Regne del Marroc... Tot i trobar-se més a prop de la Roqueta que Madrid o les Illes Canàries, per exemple...!

Marrâkech, una de les cinc ciutats imperials del Regne del Marroc, per haver-ne estat capital en altres èpoques, compta amb una població propera al milió de persones.

Tot d'una que hi arribes, t'adones d'haver aterrat a un altre món, tot i que es troba a molt poques passes de ca teva. Perceps que hores d'ara no n'és el teu. Però tampoc no te'l sents tan llunyà ni tan estrany, ni d'enfora.

Veus que vius i alenes en un d'aquells racons preuats del vastíssim món islàmic. Entre gent considerada majoritàriament àrab. I que s'hi comporta. També entre gent del poble berber, amazic de llengua i de cultura. Com d'altres pobles nordafricans que s'hi barregen.

Una cinquena d'invitacions sonores a la pregària, que es fan diàriament pels altaveus instal·lats als minarets de les mesquites que proliferen arreu de la ciutat, en són també una bona mostra.

N'és ben notòria l'arquitectura urbana d'estil àrab que mantenen construccions i edificis que s'hi aixequen: antics i moderns, vells de l'avior i nous de trinca.

S'hi despunta a roll seguit l'amabilitat de les seves gents, a l'hora d'atendre qui pregunta.

La bellesa dels paisatges rurals i muntanyencs, urbans i mariners, propers al gran desert del Sàhara sudenc.

Els rius, de fa pocs anys només amb filets d'aigua que discorre pels seus llits, altre temps cabalosos baixant la serralada.

Les muntanyes gegantines de l'Atles, cobertes de neu i núvols, que ultrapassen els 4.000 metres d'altura...

Ports de pescadors com Es Saouîra, a la riba atlàntica; valls encisadores com Ourika als peus de l'Atles majestuós; boscs immensos de palmeres, oliveres, arbres d'argan , tuies, sivines, arboceres, pins, i tantes d'altres castes d'arbres i matolls que cobreixen les faldes de la serra o les planures extenses; treballs agrícoles realitzats encara avui com fa molts segles; oficis artesans dels més diversos (ferrers, fusters, argenters, joiers, ollers, gerrers, ceramistes, teixidors, curtidors, etc.)

Marrâkech, ciutat d'un país abocat de ple a la sembra i utilització d'espècies, tisanes i infusions de totes herbes, olis vegetals i essències, perfums, cremes, medicines naturals, matèries primeres per a la cosmètica, la farmàcia, etc.

Te'n vas, fitant la gent que es mou i que es belluga pels carrerons del soc, aquest mercat característic dels països àrabs... Rostres de gent, sobretot de més edat, en passar-te pel costat s'assemblen tant als teus padrins i padrines de Mallorca..!

Just canviant-n'hi vels islàmics per mocadors passats pel cap... posem per cas.

Te'n vas de Marrâkech, avui dia marroquina, amb la impressió de deixar enrere la bella nordafricana ciutat, culta, enriquidora, exquisida...