Dimecres 30 de desembre de 2009, a Palma, se celebrà la ja tradicional Festa de l'Estendard, o Diada Nacional de Mallorca. S'hi commemorà l'entrada de Jaume I, l'any 1229, a la Medina d'Al Mayurqa.
Fet que integrà l'illa de Mallorca a Europa i als Països Catalans.
Féu pública la convocatòria la Plataforma 31 de Desembre (ERC, Esquerra Independentista de Mallorca, Es Pinzell, Gent Activa, Grup Blanquerna, Joves de Mallorca per la Llengua, Lobby per la Independència, Maulets, OCB, PSM, SEPC, etc.) sota el lema "Espanya i França són crisi: Decidim Països Catalans!"
Al mateix indret i hora, convocà l'Esquerra Independentista de Mallorca, amb bloc propi, sota el lema: "Des de Mallorca cap a la Unitat Popular"
En haver acabat, hi hagué una ballada amb Carumbau i concert amb Eixut i Brams a la plaça dels Patins...
Gràcies a les TIC (les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació) podem seguir en directe -i llavors veure en diferit, a la carta- allò que més ens interessa.
És el cas del lliurament dels Premis 31 de Desembre que l'Obra Cultural Balear ha atorgat enguany en la celebració de la Nit de la Cultura.
Un acte que s'ha duit a terme al Teatre Principal de Maó, retransmès per IB3 Televisió, TV3, C-33; i del qual s'han fet ressò molts d'altres mitjans d'arreu dels Països Catalans, com és el cas de TV Mallorca.
L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que fa uns mesos va ser guardonada per Caixa Sabadell -degut a la seva tasca musical que arreplega joves d'entre 18 i 26 anys d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans- també ha estat premiada per l'Obra Cultural Balear.
Se li ha atorgat el Premi Josep M. Llompart, que distingeix una persona que, a les Illes Balears, s'hagi destacat per dedicar-se a la normalització, coneixement i prestigi de la llengua i cultura catalanes, i a l'aprofundiment de la identitat nacional.
“El Jurat, entenent que els projectes o programes també es poden incloure en aquesta distinció, atorga el premi a l'ORQUESTRA DE JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS, fundada a Mallorca el 2004, pel seu afany de convertir-se en un projecte de gran abast i calat per a joves de 18 a 26 anys provinents de tot el domini lingüístic català que, a través de la música i la llengua, enforteixin els vincles de tot ordre que uneixen els països de parla i cultura catalanes. A més, enguany, s'uneix al projecte el Cor Jove dels Països Catalans. El Jurat també vol destacar especialment la recuperació i projecció del nostre patrimoni musical que fins ara roman injustament oblidat.”
IB3 Televisió – Premis Nit de la Cultura (18-12-2009 – 1' 09'') “L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, de Mallorca... alguns dels que veuran reconeguda la seva tasca.”
El bon amic menorquí i company de lluites esquerranes republicanes, Joan Francesc López Casasnovas, m'acaba d'enviar una glosa nadalenca que em sembla, senzillament, sensacional. No me n'he pogut estar de difondre-la, a tots vuit vents del món i de la bolla. Diu així:
Deis que ve i que ja és aquí. Tornem-hi, idò, que hem fet bo! Som Nadal i el que és a jo no m’entusiasma ni
ignor que ha estat sempre així: que tothom fa açò i allò per demostrar el seu bon cor (però ningú es pot pair!)
Duis l’aigua al vostre molí i encara d’ell són les rodes amb què, crèduls, combregau.
Món sense-seny i mesquí: premiau el rei Herodes amb el Nobel de la Pau!
L'altre diassa, cosa que no acostumo a fer mai -sobretot des que se m'impedeix de veure TV3 quan en tenc ganes- vaig voler esperar fins al final de l'Informatiu migdia d'IB3 Televisió, l'ens públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears.
Tenia la curiositat de veure si s'hi reflectia res, en relació amb l'acte cívic que s'havia organitzat la nit anterior al Tanatori II de Bon Sossec, amb motiu de la mort i enterrament de na Rosa Bueno, la líder indiscutible del moviment veïnal de Palma durant dècades seguides.
No hi vaig destriar ni una sola paraula. Ni una sola imatge. Ni una sola referència, a la televisió de les Illes Balears. Cosa que no em va sorprendre ni poc ni gens ni una mica; però que em va saber molt de greu, per moltíssims de motius.
Així ho vaig voler trametre per escrit, aquell mateix dia, a les més altes instàncies de l'ens públic... (m'imagín que qualque dia es dignaran donar-hi alguna casta d'explicació cívica...)
Si no era suficient l'extensa, perllongada i intensa trajectòria personal i cívica de na Rosa, almanco s'hi hagués pogut tenir en compte la presència del mateix president del Govern de les Illes Balears, la mateixa presidenta del Consell de Mallorca, la mateixa alcaldessa de Palma -entre d'altres autoritats nombroses barrejades en una munió de centenars i centenars de ciutadanes i ciutadans que havien omplit a vessar el recinte municipal del Tanatori II de Ciutat!
M'agradaria molt arribar a saber per quines cinc-centes IB3 Televisió no va dir ni mu, ni va mostrar-ne cap casta d'imatge informativa, sobre un acte tan cívic com aquell, celebrat dimarts 22 de desembre de 2009, entre les 20 i les 21:15 hores, al cementeri municipal de Palma....
Pentura no calia fer-ne cap presentació pública, de na Rosa Bueno! Qui més qui manco ja la coneix prou i en sap no poques dades. Entre d'altres aspectes personals, na Rosa Bueno esdevé un veritable bon exemple de dona de família “murciana” que a la dècada dels anys 50 s'estableix als Països Catalans.
Que, amb el seu esforç personal -sense cap casta de suport acadèmic, institucional, públic- treballa de valent durant dècades seguides perquè “la ciutat que tenim, si és ver que no arriba a ser encara la ciutat que volem, tothom ha de reconèixer que no estaria tan millorada sense la contribució efectiva i positiva de na Rosa” -com hi reconegué allà mateix n'Aina Calvo, la batlessa-.
No vaig poder passar sense demanar-ne explicacions a les instàncies responsables. Vaig lamentar-hi moltíssim aquell buid que li havia fet IB3 Televisió, a na Rosa Bueno Castellanos.
Al meu modest mode d'entendre, és una d'aquelles dones que es mereix de ser posada com a exemple a imitar per tota aquella gent que, sense haver nascut a Mallorca, ha pres la decisió d'establir-s'hi; fins al punt que l'arriba a estimar com la terra pròpia, amb la llengua pròpia, els costums propis, la participació cívica pròpia, les eines i instruments de treball propis, la vida pròpia...
Tot i amb això, vaig desitjar-los que passassin molt bones festes de Nadal i de Cap d'Any...
En ocasions diverses la societat mallorquina s'ha manifestat enguany a favor del poble sahrauí.
Vet ací una petita mostra d'algunes d'aquestes manifestacions públiques, convocades per l'Associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears:per la independència del Sàhara Occidental, a favor de la líder sahrauïna AMINETU HAIDAR en vaga de fam i commemorant el 61è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Celebrar cinc anys de vida, per a una entitat com l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que impulsa des de l'any 2004 la professora de música Magda González, representa una confirmació de la seva presència pública dins el panorama cultural musical de la nació catalana.
Precisament en aquests moments: el mateix any que n'amplia el seu abast i crea el Cor Jove dels Països Catalans, quan es disposa a fer el seu concert d'aniversari l’11 d’abril de 2010 al mateix Palau de la Música Catalana de Barcelona -en què hi participaran el cor jove de l’Orfeó Català i el cor basc d’Ametza d’Irun- rep un guardó força significatiu.
L'Obra Cultural Balear atorga enguany a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans el Premi Josep M. Llompart, que distingeix una persona que, a les Illes Balears, s'hagi destacat per dedicar-se a la normalització, coneixement i prestigi de la llengua i cultura catalanes, i a l'aprofundiment de la identitat nacional.
Omple de satisfacció constatar que “el Jurat, entenent que els projectes o programes també es poden incloure en aquesta distinció, atorga el premi a l'ORQUESTRA DE JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS, fundada a Mallorca el 2004, pel seu afany de convertir-se en un projecte de gran abast i calat per a joves de 18 a 26 anys provinents de tot el domini lingüístic català que, a través de la música i la llengua, enforteixin els vincles de tot ordre que uneixen els països de parla i cultura catalanes. A més, enguany, s'uneix al projecte el Cor Jove dels Països Catalans. El Jurat també vol destacar especialment la recuperació i projecció del nostre patrimoni musical que fins ara roman injustament oblidat.”
L'enhorabona més fervent a la incansable professora de música, la mallorquina Magda González qui, infatigable, ha aconseguit de fer front a totes les dificultats i obstacles que li han sortit a camí, a l'hora d'impulsar un projecte cultural musical d'aquestes característiques.
S'ho paga valorar el suport d'una institució cultural tan emblemàtica com l'Obra Cultural Balear, l'entitat cívica i cultural creada a Palma el desembre de 1962 per iniciativa de Francesc de Borja Moll, amb l'objectiu de fomentar la llengua i la cultura autòctona de les Illes Balears...
M'alegra saber que enguany la Nit de la Cultura 2009, organitzada per l'Obra Cultural Balear, es desplaça per primera vegada fora de Mallorca i es fa al Teatre Principal de Maó, divendres 18 de desembre... que l'acte serà retransmès per IB3, TV3.cat i Canal 33 per al conjunt dels Països Catalans...
Però, sobretot, m'alegra comprovar que entre els guardonats amb els Premis 31 de Desembre de l'OCB, figura l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, impulsada des de l'any 2004 ençà per la professora de música, la mallorquina Magda González.
En un discurs calcat dels clàssics més clàssics del món clàssic mediterrani (Vegeci, s IV), el president dels EUA, Barack Obama, durant el discurs d'investidura com a Premi Nobel de la Pau, entre d'altres assumptes, fa l'apologia de la guerra...
Només se m'acut de convidar-lo a visitar Mallorca. Que s'aturi una estona davant l'estàtua de Ramon Llull (s XIII) situada al passeig de Sagrera. Que recordi i vegi que aquest mallorquí il·lustre, fa set-cents anys, ja va substituir el refrany romà “si vis pacem para bellum” (si vols la pau prepara la guerra), per aquest altre ben distint: “Justitia procurat pacem et injuria bellum, humilia verba sun nuntii pacis et superba belli” (“La justícia produeix la pau, la injustícia produeix la guerra; els discursos senzills anuncien la pau, els discursos prepotents anuncien la guerra”).
Si vol prendre llum de na Pintora, ja sap on pot anar, aprofitant el viatge de tornada d'Oslo cap als EUA.
El 10 de desembre de 2009, amb tres actes rellevants, es commemorava a Palma el 61è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans feta per l'ONU sis dècades abans.
.A la plaça de Cort, amb l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, s'arreplegava gent nombrosa amb ganes de donar suport a la lluita per la dignitat que està duent a terme a l'aeroport de Lanzarote la líder sahrauïna AMINETU HAIDAR: en vaga de fam fins que li permetin d'entrar al Sàhara Occidental, on les autoritats marroquines l'impediren d'accedir-hi després d'un viatge realitzat a Nordamèrica on se li havia atorgat un premi per la defensa aferrissada dels drets humans que està duent a terme.
A la plaça Major, amb Amnistia Internacional, també s'hi arreplegà gent diversa que, amb una encesa de ciris, feien visible el reclam universal de protegir els drets humans arreu del Planeta Terra, contra les tortures i la pena de mort, contra l'empresonament a causa de les idees i opinions, contra la violència masclista envers dones i nines, contra la fam...
Finalment, a l'església de Sant Felip Neri, amb l'associació Drets Humans de Mallorca, un concert magnífic de COLOMBRAM TRIO emmarcava el record de les lluites duites a terme contra el genocidi de Rwanda i per la pau a la regió africana dels Grans Llacs, així com també la creació a Mallorca de l'associació Mallorca Sense Fam...
El 10 de desembre de 1948 l'ONU proclamava la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la qual es pretenia, sobretot, protegir la humanitat sencera contra maltractaments i abusos de tota casa que van contra la dignitat de les persones.
61 anys després hom pot constatar que, tot i certs avanços aconseguits en alguns àmbits, cada cop són més nombroses les persones que es veuen afectades per la manca de respecte cap als drets que tenen com a persones humanes.
Companyes i company que presidiu les tres institucions públiques més emblemàtiques, amb seu a l'illa de Mallorca:
Els que encara mantenim ben viu el record d'aquell 21 d'abril de 1979, quan s'iniciava a Palma el primer govern municipal d'esquerres -que s'aconseguia després de la dictadura franquista i que era presidit pel batle socialista Ramon Aguiló-, no ens podem avenir d'haver de conformar-nos a continuar patint una democràcia tan magra com aquesta que tenim hores d'ara a Mallorca.
L'espectacle que ens oferiu, des d'aqueixes institucions públiques, almanco als ulls de certa gent que hem volgut seguir de prop les vostres passes, ja no pot ser més llastimós i lamentable.
En detriment de la credibilitat democràtica, naturalment. I en detriment, també, de la vostra pròpia credibilitat com a governants d'aquest bocí de país nostre que, cada cop més clarament, fa la impressió que navega a la deriva, sense nord ni cap rumb fixat.
Li passa, també, com a certes esquerres que es veuen naufragar dins l'Europa del segle XXI que entre tots anam aixecant!
Massa gent d'aquestes contrades nostres ja començam a estar-ne farts, de tanta comèdia mal muntada al si d'aquestes institucions públiques que presidiu!
No ens serveixen els Plans E imposats des de Madrid, per intentar pal·liar els efectes d'una crisi que fa trontollar i que sacseja fortament els fonaments damunt dels quals es construeix el model capitalista.
No ens serveixen, ni molt manco, les vostres paraules, ni tampoc els vostres gests, quan permeteu que tanta pràctica corrupta romangui, s'instal·li i aixoplugui a l'interior d'aqueixes institucions públiques que presidiu.
Estam farts de veure que mentre les dretes s'hi estufen les esquerres s'hi arrufen!
I això, vos ho hem de dir així de clar i català, porta els que esperàvem de les esquerres unes altres mires i unes ambicions més altes, a sentir-nos molt més que orfes i a veure que perdem les messions davant dretes que s'implanten, que s'estufen com a paons i que tenen cuc de tornar a prendre les regnes del Govern un cop en sigueu fora...
I això ens dol! Ens deixa l'ànima marcada i malferida, quan esperàvem, aspiràvem i desitjàvem tenir accés, amb tots vosaltres, a la rampa d'un món nou a construir.
Ho havíem expressat de manera ben massiva pels carrers i places de Ciutat, abans que començàssiu a governar.
El vídeo de MallorcaWeb sobre la manifestació "Salvem Mallorca" del 17 de març de 2007, ja feia veure clarament la moltíssima gent que reclamava: Prou destrucció! Salvem Mallorca! Més de 50.000 persones ens manifestàvem per la protecció del territori!
Un cop arribats vosaltres al poder, emperò, res de res! Gens ni mica de cas, de part de la gestió vostra!
Tot d'una mateix que hi accedíreu, ja ens mostràreu el llautó. Vos haguérem de demanar que, per coherència, vos n'anàssiu a ca vostra: havíeu començat a perdre la credibilitat davant dels nostres ulls, en no defensar els valors de l’esquerra, i en incomplir les vostres promeses electorals relatives a l'Hospital de Son Espases.
N'hi havia que, malgrat tot, continuàvem esperant el vostre posicionament clar i català davant d'una Directiva europea de vergonya per a les nostres Illes, com era la Bolkestein. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, crèiem que consideraríeu primordial la implantació de la renda bàsica universal com una de les mesures més urgents a prendre, davant dels efectes nefasts d'una crisi que, en lloc d'anar minvant, ha anat engreixant a les totes amb el pas del temps des del mes d'agost de 2007. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, valoràvem la vostra capacitat de fer front amb dignitat a les exigències que comportava la recuperació de la Memòria Històrica i que tendríeu la valentia d'enderrocar monuments tan vergonyosos com el monòlit erigit per la dreta al mateix centre d'un espai públic com és ara sa Feixina, a Palma. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, volíem que IB3 es convertís, amb tots vosaltres, en la ràdio i la televisió pública de qualitat que requereix el nostre àmbit pluriinsular, amb el català com a única llengua pròpia, evitant de contribuir-hi a una més que previsible reducció dràstica de l'oferta audiovisual en català amb l'arribada imminent de la TDT. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, havíem depositat les nostres esperances en la gestió pública i política de la solidaritat amb la resta del món. Vos vèiem més solidaris amb la causa del poble palestí, o del poble sahrauí... Però res de res de tot això!
N'hi havia que volíem molta més gosadia, de part vostra. Vos volíem veure governar i administrar de la millor manera possible les nostres institucions públiques. No que vos conformàssiu a anar passant els dies, fos com fos, sense parar mica d'esment a un empitjorament de la situació que requeria l'adopció de mesures molt més valentes i agosarades.
No ho heu fet fins ara. Ni sabem tampoc si ho fareu en el futur, quan manquen quasi dos anys per a la convocatòria electoral ordinària.
Mentrestant, van sorgint certs titulars que ens fan empegueir i no arribam a saber què provoquen entre vosaltres:
Companyes i company que presidiu les institucions públiques amb seu a l'illa de Mallorca: què pensau fer d'ara endavant, d'aquí que toquin hores, per redreçar una situació que ja no hauria d'empitjorar gaire més d'així com està ara?
A què sonen totes aquestes músiques, que no semblen tenir res de celestials?
Almanco per a segons quina casta d'observadors acurats i assenyats no són res més que una pura i borda representació teatral, amb l'intent de mantenir entretengut el personal... tot barrejant-hi comèdia, drama, melodrama, mim, òpera, pantomima, performance, teatre musical, titella, tragèdia, ...
Tot quant pugui tenir a veure amb aquell antic i anàrquic teatre clàssic grecollatí, envoltat de murtra i llorer, però també de mates i figueres, d'ametlers i oliveres, de fruiters i garrovers...
Pur i simple teatre bord! D'allò més xerec!
Malauradament, com sempre, recau damunt del poble llis i ras haver-ne de pagar el bitllet d'entrada!
Mirant i escoltant un representant polític del més alt nivell, que xerra i es belluga per TV Mallorca aquesta nit de Santa Bibiana, vaig notant que de cop sec se'm posa la pell de gallina! Que una suor freda em comença a recórrer el cos de cap a peus!
Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.
Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.
Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...
Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.
Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.
Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat? Quin present que tenen els Països Catalans!
