S'acosta el dia de l'arribada a Mallorca del COR JOVE DELS PAÏSOS CATALANS (CJP), una iniciativa que hi va néixer l'any passat i que enguany n'ha de presentar els primers quatre concerts.
La seva presentació pública fou a la seu de l'Institut Ramon Llull, el 6 de juny de 2009.
D'aleshores ençà, s'ha mostrat com una formació coral singular. Pels seus components. Pels seus objectius. Pel seu repertori.
Sota la direcció del mestre Esteve Nabona, amb el suport valuós dels professors Pau Casan i Fanny Marí, integren el Cor Jove dels Països Catalans una trentena de joves i al·lotes, d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels Països Catalans: Barcelona (12), Girona (1), Mallorca (6), Sardenya (4), Tarragona (3), València (4), Vilaplana (1).
Són 15 al·lots i 16 al·lotes, entre sopranos, contralts, tenors i baixos.
Es proposen recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català. I, amb la llengua com a vincle d'unió, ser una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura. Al mateix temps, volen ser ambaixador cultural dels Països Catalans a l'Europa del segle XXI.
Enguany ofereixen un repertori exquisit que es prepara i assaja durant una estada de vuit dies a la Colònia de Sant Pere (Artà), i que està previst de difondre amb concerts programats a quatre indrets diversos dels Països Catalans: Palma (Mallorca), Prada de Conflent (Catalunya Nord) , l'Alguer i Castelsardo (Sardenya).
Executen obres tan valuoses com “Madrigals sobre poemes d'Ausiàs March” (Joan Brudieu, Catalunya Nord); “Tres motets” (Francesc Valls, Barcelona); “Magnificat” (Pere Rabassa, Barcelona); “Ave Maria” (Isabella Montanari, Sardenya); “Poemes de Joan Oliver-Pere Aurt” (Manuel Oltra, València); “Obres corals” (Joan M. Thomàs, Mallorca).
Com s'assenyala al Programa de Festes de Sant Bernat, el concert del Cor Jove dels Països Catalans es fa al mateix claustre del monestir de La Real, el dissabte, 21 d'agost a les 21 hores.
Vet ací el contengut d'un article força il·lustratiui summament interessant, sobre la Llei de caixes d'Estalvi, elaborat, difós i signat pel líder sindical de la CGT-Balears, Josep Juárez:
"El passat 21 de juliol, el parlament espanyol va aprovar la Llei de Caixes d'Estalvi, amb els vots favorables de PSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei va partir de l'acord entre Zapatero i Rajoy, en la seva reunió del 5 de maig. Una vegada més es demostra que, més enllà de la brossa política i la crispació, ambdós mandataris i els seus partits comparteixen les mateixes receptes del sistema capitalista, ja que s'han posat d'acord per a modificar el règim jurídic de les Caixes d'Estalvi, obrint la veda a la privatització d'aquestes entitats, aspiració llargament anhelada pel món financer i la banca privada.
Amb l'entrada al capital privat, que podrà ocupar fins a un 50% de cada entitat mitjançant l'adquisició de les anomenades “quotes participatives”, es desnaturalitzen les fins socials que, almenys sobre el paper, han tingut fins a ara les Caixes d'Estalvi. La presumpta “despolitització” de les mateixes, publicitada com un dels “efectes positius” d'aquesta Llei (reducció fins a un 40% de presència institucional en els òrgans de govern, del 50% que tenia fins a ara), sembla que també té parany. Es disminueix la presència de les administracions públiques i es dóna cabuda als banquers, amb el que resulta pitjor el remei que la malaltia.
Clar que, per a fer atractiu el pastís a la iniciativa privada, les Caixes han de ser “fortes” i “rendibles”, segons els criteris del capital. Responent a aquest desig, tant des de la Unió Europea com des del Banc d'Espanya, s'ha forçat darrerament un procés de fusions i absorcions, anomenades “fredes” i SIPs (Sistemes Institucionals de Protecció, que funcionaran com qualsevol banc privat), però que suposen, entre altres conseqüències no desitjades, el desarrelament de moltes caixes dels seus entorns socials i territorials, i la desaparició d'unes altres, amb la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball pel tancament d'oficines, duplicades o no.
La nova Reforma Laboral afavorirà, sens dubte, el procés d'aquesta espècie de “neteja ètnica” d'empleats sobrants. Les facilitats generosament ampliades als empresaris, amb aquesta reforma, per a aplicar acomiadaments massius i barats, eufemísticament anomenats “acomiadaments objectius” i “Expedients de Regulació d'Ocupació” (EROs), les indemnitzacions dels quals es pagaran en part amb doblers públics (8 dies per any treballat, a càrrec del FOGASA, Fons de Garantia Salarial) dibuixen un front ombrívol, per a molts treballadors que creien tenir un lloc de treball digne i segur. Fins i tot s'han detectat en el sector ofertes de desvinculació que inclouen el segur d'atur com part del tracte, mitjançant la formalització d'acomiadaments fraudulents. La unitat sindical resulta, doncs, més necessària que mai, per a plantar cara a la reforma laboral i conservar els llocs de treball. Una raó molt de pes, per a sumar el sector d'Estalvi a la Vaga General de Setembre.
Els 7 processos d'integració de Caixes d'Estalvi amb ajudes del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) sumen 10.189 milions d'euros, segons el següent quadre, extret de l'Informe de Situació del Banc d'Espanya, a 29/06/10, sobre la reestructuració de les Caixes d'Estalvi:
Si a això afegim els 800 milions dedicats al sanejament de CajaSur (que disposa d'altres 1500 addicionals, no utilitzats fins ara), i els 3.775 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla la Mancha, el muntant de diners públics dedicats a la reconversió i sanejament del sector de Caixes d'Estalvi, en perspectives de privatització, arriba a 16.264 milions d'euros. És a dir, no bastarien els 15.000 milions del Pla d'Ajustament imposat pel govern amb la complicitat parlamentària, i extrets de la retallada de la inversió pública i de la despesa social, a força dels sacrificis de pensionistes, funcionaris, aturats i persones depenents.
Contràriament al que diu la propaganda oficial, la Llei de Caixes i la reconversió del sector poc o gens tenen a veure amb una suposada sortida de la crisi, que assota severament a la majoria dels treballadors, i als sectors socials més desprotegits. Per contra, és de témer que suposi una volta de rosca més en el règim de bancocràcia imperant, ja que suposa més poder per a la banca privada i l'especulació capitalista que, no ho oblidem, és l'autèntica causa de la crisi. Resulta absolutament escandalós que, mentre se'ls posa a disposició tan magnífiques ajudes amb diners públics, els banquers responguin amb el tancament del crèdit cap a les economies familiars i les petites i mitjanes empreses, provocant la caiguda de milers d'elles, amb el consegüent desmantellament de l'economia productiva, augment de l'atur, pèrdua de drets socials i empobriment general.
És necessari, per tant, acabar amb el monopoli privat del control de les finances. Cal promoure el debat ciutadà sobre la necessitat inajornable de l'establiment d'uns serveis financers de caràcter públic, al servei dels treballadors, la ciutadania i l'economia productiva. La vida i els drets bàsics de les persones no poden romandre condicionats i a la mercè de l'especulació de les cúpules financeres. El crèdit ha de fluir en condicions justes, i preferentment per a satisfer els drets i el benestar de tots els ciutadans, especialment dels sectors més indefensos. I això només ho pot dur a terme una banca pública i social, controlada democràticament.
Gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, podem comptar amb informacions tan enriquidores com la que ens ofereix aquesta producció audiovisual elaborada pel bon company de lluites socials i polítiques, Jaume Rosselló.
Si no fos per mitjans com aquest, molt poc s'arribaria a saber, per exemple, d'aquestes xerrades anticapitalistes realitzades enguany a Palma, en les quals vaig participar amb moltes ganes.
Juntament amb n'Arnau Matas, na Neus Roca o na Laura Camargo vàrem col·laborar en la iniciativa promoguda per estudiants anticapitalistes de la UIB, a can Alcover.
D'aleshores ençà, ha anat fent passes i s'ha anat conformant, sota la direcció del mestre Esteve Nabona, i Fanny Marí com a professora convidada.
Del 14 al 21 d'agost d'enguany, tots els membres que conformen el Cor Jove dels Països Catalans tenen previst de realitzar el seu primer encontre, abans d'executar-ne el primer concert.
Han triat Mallorca. Més concretament la Residència de Sant Guillem i Sant Antoni, a la Colònia de Sant Pere, Artà.
Aquest estiu tenen previst de fer 4 concerts. El primer de tots a Palma, al claustre del monestir de La Real, el 21 d'agost a les 21 hores. (ENTRADA GRATUÏTA, OBERTA A TOTHOM)
Pocs dies després, en repeteixen actuacions a Sant Pere de Prada, Prada de Conflent (Catalunya Nord), el 23 d'agost, clausurant la 42a edició de la UCE, en la que ha de ser la seva presentació oficial en societat.
També tenen previst d'actuar a l'Alguer (Sardenya), el 25 d'agost. I a Castelsardo (Sardenya) el 26 d'agost.
El grup és format per 32 cantaires: 17 del Principat, 7 de Mallorca, 4 de l'Alguer i4 del País Valencià.
Amb aquestes actuacions s'inicia un camí a recórrer en paral·lel, juntament amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, també creada a Palma, gràcies a l'empenta de la mateixa professora de música, na Magdalena González, qui aconseguí d'organitzar-ne el primer concert de l'OJIPC l'any 2004 a Barcelona, al Festival Mundial de la Joventut, dins el marc del Fòrum de les Cultures. Se n'ha fet el darrer, al Palau de la Música Catalana enguany mateix.
Amb l'acompanyament instrumental d'Ars Musicae, interpreten peces d'arreu dels Països Catalans. Amb un repertori tan variat com engrescador:
1a part
JOAN BRUDIEU (Llemotges, 1520 – La Seu d’Urgell, 1591) Madrigals sobre poemes d’Ausiàs Marc (Gandia 1400- València 1459) Madrigal XIII 1ª part: Fantasiant, amor a mi descobre 2ª part: Si fos Amor substança 3ª part: Lir entre carts, lo meu voler se tempra Madrigal XV 1ª part: Ma volentat ab la rahó s'envolpa 2ª part: Plena de seny, donau-me una crosta
FRANCESC VALLS (Barcelona c1671 - 1747) Tres motets Et misericordia Tota pulchra es Fiat misericordia
PERE RABASSA (Barcelona 1683 – 1767 Sevilla) Magnificat
2a part
ISABELLA MONTANARI (Sàsser1919 - 1993) Ave Maria Poema d'Antonel·la Salvietti (Alguer 1924- 2010) Versió coral de Stefano Garau
MANUEL OLTRA (València, n1922) Bestiari Poemes de Joan Oliver - Pere Quart (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) Pingüí Mosques i mosquits L'elefant El secret poema de Joaquim Foguera (Colònia Güell 1893 - Barcelona 1919)
JOAN MARIA THOMÀS (Palma 1896 - 1966) Obres corals Canticum Archa Noe (imitant Janequin) Cuna triste (trad. Mallorquina) Campanes sobre el mar (estudi coral)
A mida que s'acosta el dia de la Manifestació cívica a Barcelona, per proclamar-hi a tots vuit vents del món que “Som una nació. Nosaltres decidim”, s'incrementa el nombre d'entitats i de persones de les Illes Balears i Pitiüses que n'hi mostren l'adhesió.
Senyal inequívoc que la consciència nacional de la catalanitat s'escampa arreu dels territoris que conformen els Països Catalans, per tal d'empènyer perquè s'esdevengui un dels propers estats sobirans a l'interior de la Unió Europea del segle XXI:
Alegra ben molt veure que són més d'una vintena les adhesions que hi han arribat, fins ara, des de les Illes Balears i Pitiüses:
Ateneu Gabriel Buades i Pons (Inca, Mallorca)
Avançam
Comissió de Festes de Santa Maria (Formentera)
Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana -CAL-
Plataforma Calvià per la Llengua (Calvià, Mallorca)
PSM-ENTESA NACIONALISTA DE MALLORCA
Societat Catalanobalear d'Infermeria
Som i Serem Ràdio (Palma, Mallorca)
STEI-i Intersindical
Unió de Pagesos...
A més de totes aquestes 22 entitats, n'han expressat també la seva adhesió a títol personal, entre d'altres: Antoni Castelló i Klein, Antoni Lluís Trobat Alemany, Cecili Buele i Ramis, Joan Perelló Ginard, Jordi Baldó i Company, Raquel Cortès Herrera...
A VEURE, IDÒ, SI ENCARA SOM MÉS, MEEM! I ENS HI VEIM, A LA MANI DE DISSABTE A BARCELONA!
El 18 de febrer de 2006, vaig participar a Barcelona, molt entusiasmat, en la més grans de les manifestacions en què he pres part mai. Tota la Gran Via de les Corts Catalanes plena de gent, de gom a gom, des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de Catalunya. Senyal clar i evident de la maduresa política de la nació catalana sencera; i de la campanya catalana molt forta que s'hi havia desplegat a favor del dret de decidir.
Tot i que Esquerra Republicana era l'única organització política que hi donava suport explícit, gent del país sencer s'hi mobilitzava per la nació catalana.
Quatre anys i mig després, dissabte, 10 de juny de 2010, faig comptes de tornar a fer-me present a Barcelona, des de Mallorca estant, amb el desig de participar en una altra manifestació de les mateixes característiques.
En aquesta ocasió, ha estat convocada per Òmnium Cultural i tota una munió d'entitats que conformen la Comissió Organitzadora.
Ha d'encapçalar la manifestació -que recorre Diagonal, Passeig de Gràcia, Gran Via de les Corts Catalanes i plaça de Tetuan- una altra pancarta amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Em sembla més clar que les aigües cristallines de la platja del Trenc, a Campos, que la manifestació que es fa enguany, el 10 de juny, és una continuació vera d'aquella altra que es va fer el 18 de febrer de 2006. Si més no, pel seu contengut reivindicatiu : SOM UNA NACIÓ!
Juntament amb molta altra gent de Mallorca, m'hi he adherit plenament. Quan una part de la nació tan rellevant, com és el Principat de Catalunya, es mou i es mobilitza per reclamar el dret de decidir, nosaltres, catalans de les Illes Balears i Pitiüses, ens hi adherim amb la convicció plena que ens afecta més que directament.
M'alegra veure que, en aquesta ocasió, són bastant més nombroses les entitats mallorquines adherides. A veure si ens hi veim, idò: la gent d'Ateneu Gabriel Buades, Avançam, CAL, Drets Humans de Mallorca, Entesa per Mallorca, ERC, GREC, Grup Blanquerna, IG queMAN Acció Solidària, JEN-PSM, Justícia i Pau, L'Estel de Mallorca, Obra Cultural Balear, PEN català a les Illes Balears, Picalsud, Plataforma Calvià per la Llengua, PSM-Entesa Nacionalista, Societat Catalanobalear d'Infermeria, STEI-i, Unió de Pagesos...
Tothom manté la mateixa convicció: pel meu país sencer, “Som una Nació. Nosaltres decidim”. Un VISCA ben fort pels Països Catalans, com un estat nou dins l'Europa del segle XXI!
Aquest dies que es lamenta la mort de Fèlix Pons Irazazábal, em ve al cap el record de certs moments compartits, en àmbits ben diversos: com a creient catòlic, dins el Moviment Escolta de Mallorca; com a polític d'esquerres, presidint del Congrés dels Diputats durant 9 anys seguits; i com a ciutadà actiu, albirant la construcció d'una nova Mallorca, més mestissa i barrejada.
Tots tres moments en resulten força enriquidors, per a mi.
El primer
Es produeix a la dècada dels anys 70, quan el pare de família n'acompanya les criatures a l'Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la Parròquia de l'Encarnació, d'on som consiliari.
El seu gran interès a donar i rebre educació integral, compromesa amb el país, la defensa de la natura, la igualtat de nins i nines, o els valors de la transcendència, en fan un ciutadà creient practicant excepcional. Exemple admirable per a molta de gent (sobretot per a qui no acaba d'entendre que un home que es diu d'esquerres també es declari i miri de comportar-se com a cristià).
El segon
Quan vaig anar a donar el darrer adéu a Fèlix Pons, al cementeri de Palma, entre d'altres, vaig topar-me amb els dos germans López Nadal. Una topada fortuïta que em dugué a la memòria el record d'un escrit que m'havia enviat en Juan Manuel, quan era assessor del president del Congrés dels Diputats, l'any 1988. Vint-i-dos anys abans!
Em feia a saber que el senyor Pons li havia encarregat d'interessar-se per la demanda que jo li havia fet i de contestar a la meva petició d'informació.
Feia poc que s'havia mort la meva dona, na Lina Company... Com a empleat públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears, m'havien entrat ganes de participar als concursos de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió i al Parlament Europeu.
Amb aquell detall tan valuós per a mi, m'obrí les portes de la Delegació de la Comissió de les Comunitats Europees, del carrer Serano, 41, a Madrid, on vaig poder consultar tot quant vaig voler amb la senyora Berta Lasuen...
I el tercer
Encara record, amb molta d'emoció, la telefonada que em va fer Fèlix Pons a ca meva, ell mateix, setmanes abans que pronunciàs -mentre l'estava preparant- el Pregó de la Festa de l'Estendard a la plaça de Cort el 29 de desembre de 2006.
Bon cavaller a l'àmbit de la política institucional i cívica, em demanava parer sobre algunes al·lusions que havia pensat de fer a la persona de mumpare ja difunt, del qual, -em deia- continuava guardant molt bons records...
Sempre li agrairé totes aquestes, i d'altres, deferències!
M'imagín que deu ser de veure i d'escoltar, allà on són ara tots dos junts, els comentaris que hi fan dos polítics socialistes mallorquins, tan admirables per a mi: n'Emili Darder Cànaves i en Fèlix Pons Irazazábal!
Tots dos, polítics d'esquerres. Tots dos creients practicants. Tots dos ciutadans actius d'aquesta terra nostra.
La barriada del Camp Rodó, com moltes altres de la ciutat de Palma, es troba aquests dies d'estiu fent festa. Entitats socials i associacions veïnals diverses s'afanyen a preparar-les i organitzar-les, de manera que resultin el més participatives possible.
Enguany, des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, de la qual som membre des de fa 22 anys, se m'ha convidat a fer-hi el Pregó de Festes; cosa que m'ha encantat de fer (i que es pot seguir en aquests dos enllaços que tan gentilment n'ofereix la secretària de l'AVV, Llum Esteva, al Facebook: Pregó de Cecili Buele de les Festes al Camp Rodó 2010.
Si hom vol veure imatges, també, de l'inici d'aquestes jornades festives que van començar al Parc de ses Fonts, divendres 4 de juny, hi pot accedir des d'ací mateix.
Està clar que la barriada del Camp Rodó, en aquestes dues darreres dècades, ha canviat en molts d'aspectes: tant pel que fa a la gent que hi viu, com pel que té a veure amb els equipaments públics instal·lats, com pel que respecta a la consolidació d'associacions, entitats, empreses...
Hom nota a faltar, això sí, un increment en la participació cívica i ciutadana que desitjaria, com a tros de món integrat dins l'Europa democràtica del segle XXI...
Alhora que desitjaria viure en una barriada que fos capdavantera en la defensa de la llengua i la cultura pròpies d'aquesta terra nostra; en la protecció dels sectors més desafavorits i en el respecte cap als drets humans més fonamentals per a tothom que hi viu, hi resideix o hi treballa.
Ens queda molta de feina a fer, encara! De ganes, no en manquen...
Divendres, 2 de juliol de 2010, l'Associació Veïnal del Camp Rodó, amb un acte organitzat a l'aire lliure conjuntament amb altres entitats diverses, inicia el programa de festes populars que ha elaborat per a enguany en aquesta barriada de Palma, i que va adreçat a tota la gent que hi viu i s'hi vol acostar.
Una entitat que, d'ençà que es va crear l'any 1977 -això vol dir que ja duu 33 anys d'existència perdurable i ininterrompuda- ha volgut mantenir, precisament, les dues característiques que li són més pròpies en la construcció d'aquest barri, on mira d'enfortir-hi convivències cíviques: la Festa i la Lluita. Festa i Lluita, que vénen a ser com la cara i la creu d'aquesta moneda valuosa que comporta l'entitat: Festa per aquelles coses bones que s'hi van aconseguint i s'hi mantenen. Lluita per reivindicar tot allò que encara no tenim o que ho voldríem tenir d'una altra manera.
Com diu el poeta (Bartomeu Fiol), “Camp Rodó vol dir camp de batalla!”
En l'inici de les festes d'enguany m'agradaria recordar, fent-ne un esment més que entranyable, la gran quantitat de persones veïnes del barri -amb noms i llinatges concrets- que, al llarg d'aquests darrers 33 anys, hi han dedicat esforços, idees, hores, recursos, iniciatives... de tantíssimes maneres, però sobretot fent part de la Junta Directiva d'aquesta associació veïnal. Es poden comptar a centenars, segurament.
Són persones que gairebé sempre s'han mogut dins l'anonimat, sense esperar res a canvi en benefici propi; però no deixant mai de pressionar perquè el “barri del Camp Rodó arribi a ser allò que els veïnats del Camp Rodó volem que sigui” -com reflecteixen els carnets de soci de l'entitat-: un barri net i curós, un barri tranquil i harmoniós, un barri culte i lluitador, un barri on tothom passi gust de viure-hi.
De tota aquesta gent que ha format part de la Junta Directiva de l'associació veïnal del Camp Rodó, n'hi ha que encara són vius -i alegra ben molt veure que s'acostin a celebrar enguany aquestes festes populars-. N'hi ha d'altres que ja ens han deixat i ja no són aquí entre nosaltres. A totes aquestes persones el nostre agraïment més profund, en un dia com avui.
També m'agradaria recordar i fer avinent que, si en aquests darrers 33 anys, s'han anat aconseguint millores al barri, en bona part, aquestes es deuen a l'existència perdurable d'aquesta associació veïnal -que precisament no fa gaire va renovar-ne la Junta Directiva-.
És des d'aquí, des d'aquesta associació veïnal del Camp Rodó, que s'han reclamat i aconseguit els primers semàfors al barri, després que s'hi haguessin produït morts d'infants per manca d'una senyalització adequada per al trànsit de vehicles... És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'han celebrat jornades de festa popular, amb la participació de veïnades i veïnats, on han participat grups nombrosos d'artistes, actors i actrius, balladores i balladors, cantaires... És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha aconseguit la primera zona verda, a Can Simonet, i la resta de zones verdes del barri, com aquesta de ses Fonts, o la de s'Escorxador. És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha reclamat i aconseguit un bon nombre de centres escolars per atendre les necessitats educatives de la població. És des d'aquí que s'ha lluitat per tenir el Centre Cultural i Comercial de s'Escorxador, amb el Punt d'Atenció Continuada per a l'atenció sanitària (PAC). És des d'aquí, que s'ha anat publicant el butlletí de l'associació, a través del qual la població d'aquesta barriada ha pogut romandre informada de les activitats que s'hi organitzen. És des d'aquí que ha nascut una iniciativa pionera en el tractament dels infants d'aquelles famílies que tenen més problemes, com és el cas dels Ferrerets, o de l'atenció alimentària en aquests temps de crisi que patim. També és des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha reclamat insistentment la rehabilitació de les plantes superiors del Mercat del Camp Rodó, perquè fossin destinades a centre sociocultural (una instal·lació que hores d'ara encara no s'ha arribat a inaugurar!) O que s'ha insistit en la necessitat que retornin a mans del poble les instal·lacions militars desocupades, com són ara les dues casernes situades a la carretera de Valldemossa. O que s'ha reclamat l'ús públic dels terrenys extensos que conformen les instal·lacions del Psiquiàtric, en comptes de construir-hi més edificis privats.
Trenta-tres anys de Festa i Lluita veïnal són molts, certament! Però tampoc no són tants, si els comparam amb tota la història cívica de la nostra ciutat de Palma.
Ens queda molta de feina a fer, encara. I, des d'aquesta associació veïnal, que fa part de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, podem convidar a enfortir i consolidar la tasca de reivindicar més i millors serveis públics, com un dels drets fonamentals de la ciutadania democràtica del segle XXI.
Siguin quins siguin governants o autoritats, la ciutadania del segle XXI, lluny de veure'n afeblits els drets cívics aconseguits durant la segona meitat del segle passat, els hem de veure ampliats i consolidats.
Per això, som de l'opinió que ara més que mai, fa falta insistir en la necessitat de fer Festa al Camp Rodó, certament; però també en la necessitat de continuar mantenint ben viva la flama de la Lluita per aconseguir un barri millor.
Ens ho demanen les generacions que hi nasqueren. També les que hi arribaren i s'hi instal·laren fa dècades. I, sobretot, les que hi acaben d'arribar més recentment, provenint d'indrets tan diversos, d'arreu del Planeta Terra.
Per molts d'anys!
Cecili Buele i Ramis Veí del Camp Rodó Mallorca, 2 de juliol de 2010
Amb una participació considerable, diverses organitzacions sindicals i moviments socials de Mallorca s'han manifestat pels carrers de Palma, expressant-ne el rebuid de mesures governamental tan antisocials com la reforma laboral i d'altres que afecten sectors de la població damunt dels quals no recau la responsabilitat de la crisi econòmica i financera actual.
La secretària general de CGT-Balears, Nanda Hernandez, ha estat molt clara en el seu parlament.
I les consignes proclamades durant tot el recorregut expressen ben a les clares la volunta que hi hagi una convocatòria de VAGA GENERAL en tot l'estat espanyol.
La seu del PSIB-PSOE fou la darrera de les etapes recorregudes durant la Manifestació que s'inicià a la plaça d'Espanya fins davant la Delegació del Govern.
Ni a un lloc ni a l'altre, no s'hi trobà ningú que en recollís la demanda...
