El meu país no és tan petit...

Quan fa pocs dies que ens ha deixat na Maria Ferret i Espanyol, se'm demana de parlar públicament, aquí, a Can Tàpera, davant gent escolta mallorquina, sobre allò que consider que és el meu país.

M'envaeix una sensació de frescor, de satisfacció profunda, de ganes de dir-hi la meva, esplaiant-m'hi a les totes.

Se m'ofereix l'oportunitat de manifestar-ho lliurement, obertament, clarament i catalana. Cosa que no em succeeix tots els dies!

Gràcies, companyes i companys de la Fundació Maria Ferret organitzadora d'aquest acte!

Avui dia, em sent més que mai en condicions de poder dir allò que en pens ara, del meu país, després d'haver fet moltes passes dins aquest àmbit d'actuació cívica que anomenam Escoltisme i Guiatge de Mallorca. I dins altres ambients distints, també, tant a Mallorca com fora de la nostra Roqueta estimada...

A sa Torrentera

Per expressar una mica més gràficament què entenc pel meu país, el nostre país, el vostre país, el país que ja anam fent, puc dir-vos que em ve com l'anell al dit la Trobada de Germanor organitzada fa poques setmanes a la finca escolta de sa Torrentera, a Sencelles, per l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca.

Per una sèrie de motius. Sobretot per dos, que m'agradaria apuntar-vos succintament ara mateix.

Pregària escolta

D'una banda, com tenim per costum la gent de l'Escoltisme i el Guiatge, quan hi encetam i recitam la Pregària escolta... Ho sabem bé: demanam, entre d'altres precs, que el Bon Jesús ens ensenyi a “estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos”. Estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos, quasi res!

La pregunta cau de ple: quina és aquesta pàtria nostra que hem d'estimar i servir més que nosaltres?

Molts dels que som aquí, durant dècades i més dècades, seguides, hem aixecat aquesta pregària, a indrets diversos, amb companyies diverses, en situacions personals i col·lectives diverses.

I no només ho hem fet de paraula, sortint pels nostres llavis, sinó sobretot amb el convenciment profund que s'ho paga fer-ho: “estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos”.

Vet ací, doncs, una primera observació.

Sense cap símbol que ens en parli?

Un altre segon detall de la trobada, d'altra banda, també em fa venir al cap i al cor quin és el país que volem continuar aixecant, a aquestes alçades del segle XXI, des d'aquest indret illenc que anomenam Mallorca.

Veig que a la instal·lació de l'altar que s'hi munta per a la celebració de l'Eucaristia, ornat amb el PH característic de l'Escoltisme i el Guiatge, amb tots els elements litúrgics corresponents, no s'hi destria ni beslluma cap casta de senyal ni signe ni símbol que faci palès on ens trobam, a quin país, a quina terra...

Pel que s'hi veu, podríem trobar-nos a qualsevol racó del món i de la bolla, si param esment als símbols escoltes, els de caràcter universal, que hi apareixen, davant dels nostres ulls! Res no ens fa a saber que trepitjam terra illenca, terra mallorquina, terra catalana...

Sortosament una bona companya guia s'encarrega de col·locar-hi el petit floc de les quatre barres, símbol clar i català que ens enllaça senzillament i evidentment amb la gent que viu a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a la resta de territoris que conformen el que anomenam des de fa estona Països Catalans!

N'estic ben content, de veure aquella bona companya que s'afanya a fer-ho...

"Glocalització" indefugible

Escoltisme i Guiatge de Mallorca, amb visió i perspectiva universal, és clar. També, sempre des d'un lloc concret, amb una gent concreta, a un territori concret, a un país concret. Com es diu avui dia, en la perspectiva “glocalitzadora”, la d'una glocalització creixent: pensant globalment, actuant localment.

Petitesa del meu país?

A títol personal, vos puc dir que, d'una manera o una altra, des que m'introduesc en el món de l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorca, quaranta-cinc anys enrere, l'any 1967, vaig descobrint, a poc a poc, que el meu país no és tan petit.

Sobretot, si el compar amb tants d'altres països més petits que es belluguen, falaguers i lliures, damunt del Planeta Terra, des de fa temps, més o manco.

El meu país no és cap altre que el que s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer -per representar-ho gràficament i geogràfica-.

Aquesta és la perspectiva local que mantenc més pròxima, l'àmbit des d'on puc observar el món i aportar-hi allò que som, allò que vull, allò que puc, allò que tenc.

L'indret que posseeix una llengua pròpia, única, que em permet de comunicar-me amb la gent.

El territori que agombola una cultura, singular i específica, diferenciada i distinta d'altres expressions culturals també valuoses.

La terra que vull veure convertida en estat sobirà dins l'Europa del segle XXI, com més aviat millor...

Vull dir-vos també que, a aquestes alçades de la meva existència en aquest país nostre, tan malmenat des de fa segles, precisament per la gent que el mal presideix, el mal governa, mal administra i mal representa, no m'importa tant el nom que se li vulgui donar al meu país... cada cop vaig veient més clarament que, a moltíssims d'àmbits, malauradament, el nom no fa la cosa!

Països Catalans, Nació Catalana, Catalunya... Allò que més m'importa, per damunt tot, és defensar-hi aferrissadament la catalanitat profunda que amara les nostres contrades, per la qual tanta gent ha suat i treballat i lluitat tan àrduament durant tants segles!

O Déu, empara el meu país!

Finalment, no em puc estar d'esmentar aquell himne, aquell cant típic de l'Escoltisme dels anys 60:

"Senyor, no deixis sense empar el bell país on jo naixia,
aquell que sempre he d'estimar i estimaré sia com sia.
A aquesta llei d'amor jo em faig submís,
Oh Déu empara el meu país.
Amb força amor l'he d'estimar per ses belleses infinites,
per ses muntanyes, per ses valls i per ses prades tan florides.
Sons enemics s'han conjurat per fer-lo perdre i enfonsar-lo,
feu-me valent i agosarat per si en la lluita he de salvar-lo."

Per això, si m'ho permeteu, col·legues, vull acabar dient-vos:

Siau qui sou, mallorquins!
Siau qui sou, catalans!

Perquè, com vaig manifestar per escrit ja fa estona:

“El meu país sencer duu el nom de Catalunya.
N'han fet mil bocinets, d'allò que és carn i ungla!
Països Catalans a l'interior d'Europa,
som i serem més grans amb tot quant ens pertoca:
sent lliures, sobirans i independents, com sona!”

Cecili Buele i Ramis
Ex-consiliari diocesà
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Mallorca, 30 de novembre de 2012

EPÍLEG:

El meu país no és tan petit... com Malta, per exemple, que és un estat membre de la Unió Europea:
Malta compta amb 316 km2; el meu país en té més de 70.000
Malta compta amb 420.000 habitants; el meu país en té més de 14.000.000
Principat de Catalunya,7.364.078 (32.000 km2)
País Valencià, 5.094.675 (23.255 km²)
Illes Balears, 1.094.972 (5.014 km2)
Catalunya Nord, 440.885 (14.145 km2)
Franja de Ponent, 50.000 (4.137 km2)
El Carxe, 644 (310 km2)
HABITANTS/KM2 14.045.254 (78.861 km2)

Al món hi ha més de 60 estats reconeguts oficialment, que són més petits que els Països Catalans;
més d'un centenar d'estats reconeguts oficialment compten amb més poca població.

Per això, vull insistir a transmetre-vos la idea que EL MEU PAÍS NO ÉS TAN PETIT!

S'ho paga d'estimar-lo més que a nosaltres mateixos!

L'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca fa passes endavant

Alegra ben molt veure que, a la tercera reunió encaminada a constituir a Mallorca l'Assemblea Nacional Catalana, va en augment el nombre de persones que hi són interessades de debò.

Des que per primera vegada, a la seu de l'STEI-i, se'n va dur a terme la primera trobada amb una desena de participants, tant a la segona al monestir de la Real amb més de seixanta, com sobretot a la tercera, també a la Real, amb prop d'un centenar de persones que s'hi han interessat, es va fent cada cop més palès el desig d'arribar a constituir, també a Mallorca, una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.

Amb gent tan feinera com la que ha constituït el primer Secretariat provisional, que s'ha vist reforçat amb la col·laboració entusiasta d'una dotzena de persones disposades a dur endavant aquest projecte engrescador, integrant el segon Secretariat provisional, fa la impressió que, des de Mallorca, s'estan posant molt bons fonaments perquè s'hi arribi a aixecar i bastir l'edifici consolidat d'una assemblea nacional que hi engresqui cada cop més persones, més col·lectius i més sectors socials delitosos de veure reconeguts a l'interior de l'Europa del segle XXI uns Països Catalans lliures i sobirans.

Que les passes fetes fins ara contribueixin a remarcar el camí a seguir cap a l'obtenció d'aquest objectiu.

Crida a participar en l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

M'acaba d'arribar el text íntegre de què ha de disposar la gent que assisteixi a l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca convocada per al dijous 29 de novembre de 2012 al monestir de la Real.

Em sembla summament interessant, hores d'ara, per tal d'engrescar-nos en la tasca d'assolir uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa democràtica del segle XXI::

"La gent de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la del País Valencià, del Principat de Catalunya, de la Franja de Ponent i de la Catalunya del Nord, fa vuit segles que formam una nació amb una personalitat pròpia. Durant més de cinc-cents anys vàrem ser capaços d’organitzar-nos políticament en una estructura confederal amb un dels sistemes parlamentaris més avançats d’Europa. Però l’Estat que havíem construït va quedar anul·lat amb l’annexió il·legítima de la Catalunya del Nord a l’Estat francès al segle XVII i de la resta de territoris, per la força de les armes, a l’Estat castellà al segle XVIII. Tanmateix, malgrat la supressió violenta de la nostra sobirania i de les nostres institucions d’autogovern, hem mantingut viva fins avui la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat nacional i durant aquests darrers tres segles hem desplegat un ampli moviment de renaixença cultural i política, en el qual han tingut una gran rellevància les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses.

L’empenta de la nació catalana va ser clau perquè, després de la dictadura franquista, es constituís dins l’Estat espanyol un marc democràtic autonòmic, que podia semblar una fórmula adequada per al reconeixement de les diferents nacions que l’integren. Aviat, però, es va veure que l’oligarquia de la nació castellana no estava disposada a deixar de monopolitzar l’Estat espanyol en benefici propi, com ha fet des del segle XVIII. La Constitució de 1978, i encara més la lectura restrictiva que se n’ha fet, ha contribuït a perpetuar, amb aparents concessions, la identificació d’Espanya amb la nació dels castellans. Després de més de trenta anys, és evident que el marc autonòmic no garanteix el reconeixement ple, en peu d’igualtat, de les altres nacions que integren l’Estat. Al contrari, el menyspreu i les agressions persistents que en rebem se sumen a la sagnia financera a què ens sotmeten.

En un món globalitzat, l’única forma de mantenir una cultura, una llengua i una identitat és disposar d’un estat propi. També és l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal i a l’ofegament econòmic permanent que patim i d’aconseguir uns nivells de benestar en consonància amb la riquesa que cream amb el nostre esforç. L’altra opció és la nostra progressiva dissolució com a nació i el continu deteriorament del nostre estat del benestar i de la nostra cohesió social.

El Principat de Catalunya ha iniciat amb pas ferm el camí cap a la constitució d’un estat propi, un estat que hom vol que sigui democràtic, modern, just, participatiu i solidari. Un estat que sens dubte serà ric i pròsper en el context europeu. La resta de la nació catalana tard o d’hora haurem de decidir si emprenem el mateix camí: haurem de decidir si volem cloure el parèntesi de submissió i restablir entre nosaltres els vincles que un dia ja ens varen unir i que avui sens dubte ens faran més forts com a poble. L’exhortació de Ramon Muntaner amb l’exemple de la mata de jonc torna a ser, ara més que mai, una apel·lació a la necessitat d’unir esforços per assolir un futur millor per a la nostra nació.

Entenem que, en aquest context, no actuar és prendre part per l’opció més desfavorable per a nosaltres. Per aquesta raó, el 3 d’octubre de 2012, al monestir de la Real de Palma, una seixantena de mallorquins vàrem posar la llavor de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, una iniciativa que neix de la societat civil i s’adreça a la societat civil, i en la qual estan convidades a participar totes les persones que, a títol individual, se sentin compromeses amb la recuperació de la plena sobirania de la nació catalana.

El nostre objectiu últim és bastir, des de Mallorca, una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi que abraci tots els territoris que integren la nostra nació i posar les bases perquè aquest estat es construeixi. La mateixa ambició del nostre objectiu ens obliga a ser realistes i a actuar amb responsabilitat i rigor. Som conscients que en la societat mallorquina encara no som majoria les persones que estam a favor del dret de decidir el nostre propi futur al marge de la tutela de l’Estat espanyol. Però també som conscients que ja s’han començat a produir canvis importants en el nostre entorn que en els propers anys ens obligaran a repensar molts dels aspectes que avui constitueixen l’ordre establert.

Per tot això, feim una crida als ciutadans que comparteixen aquest objectiu perquè participin en l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com a instrument per treballar en l’establiment d’un estat propi entès com una realitat desitjable i assolible en un termini raonable."

Comiat de Maria Ferret i Español, a sa Torrentera (Sencelles)

Maria Ferret i Espanyol (10/01/1924-11/11/2012) s'ha mort fa pocs dies.

La que va ser fundadora i primera Cap d'Agrupament del Guiatge a Mallorca, impulsora de l'Escoltisme juntament amb el seu espòs, n'Eladi Homs, amb els quals vaig tenir la gran sort de col·laborar activament a la dècada dels anys 60, ens ha deixat.

M'acaba d'arribar la informació que em passa la bona amiga Angelina Gacias, i que estic segur que ha d'interessar a molta de gent amant del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorac:

La FUNDACIO MARIA FERRET, -Escoltisme i Guiatge de Mallorca-, el MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MALLORCA i l’APLEC SCOUT, -Associació d’Antics escoltes de Mallorca-, conviden a l’acte unitari de comiat de na Maria Ferret i Espanyol.

"Ens trobarem a la finca escolta “Sa Torrentera”, -Sencelles-, dissabte dia 1 de Desembre, a les 12,00h, per acompanyar la seva família i retre el nostre adéu mallorquí a na Maria."

Vull, amb això, fer conèixer aquesta convocatòria a la gent vinculada amb na Maria i amb l’escoltisme mallorquí, convidant-hi aquelles persones que hi puguin estar interessades a assistir-hi.

S'hi prega que, per arribar a sa Torrentera, s'hi facin cotxades, ja que l’espai per aparcar-hi és molt limitat.

Esper i desig que sigui ben molta la gent que s'hi atansi, a retre aquest homenatge al matrimoni Homs Ferret que ha fet tant per l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca, que es mereix de reposar tranquil·lament, no solament en el record, sinó també dins aquesta terra tan estimada per ells, com és ara Mallorca.

Que hi descansin en pau, amb les seves cendres escampades a Sencelles!

Maria Ferret, dona d'empenta catalana

M'acab d'assabentar de la mort d'una gran amiga, Maria Ferret i Español, impulsora del Guiatge a Mallorca a la dècada dels anys 60.

Mestra i cap d'una colla immensa de dones mallorquines que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, han tengut l'oportunitat de rebre'n l'exemple, el coratge i l'empenta, per romandre sempre a punt, al servei dels altres, de la manera millor possible. Amb ganes de deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer!

Que descansi en pau, per a sempre, ella que n'ha sabut escampar a balquena i pertot arreu tan grans dosis!