«El mot català no és un mot que els catalans del Principat imposem als valencians i als mallorquins, sinó un mot que és tan seu com nostre».
Antoni Rovira i Virgili, juny de 1932
Bon dia, som na Magda González, catalana de Mallorca, i en Carles Sala, català d’aquest poble on ens trobam, tots dos membres del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca i, aprofitant l’oportunitat que ens heu brindat, venim a parlar-vos en representació del centenar de membres de la nostra assemblea.
L’aparició del moviment cívic que representa l’Assemblea Nacional Catalana al Principat és observat i seguit amb enorme interès des de Mallorca i ha generat unes expectatives il·lusionants, ja que per primera vegada estam davant un moviment suprapartidista que es vertebra sobre dos pilars, la iniciativa ciutadana i la catalanitat, la democràcia i la nació.
L’existència d’una iniciativa que sorgeix de la societat civil (i no dels partits polítics o de les institucions) i que cerca restablir la plena sobirania de la nació catalana, com una via per millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans i de garantir la continuïtat de la nostra llengua i la nostra cultura, té un valor pedagògic immens. Tot i que el discurs no és del tot nou, sí que s’ofereix renovat a la ciutadania i, sobretot, sí que és nou el subjecte que el proposa: persones normals i corrents de tots els àmbits de la societat,# ciutadans anònims d’arreu de la nació que des de la reflexió personal aposten per un projecte sobiranista, que presenta la nació completa i que la presenta des de la perspectiva de les persones.
Els contactes establerts des de la sectorial de Països Catalans iniciats el mes d’agost de 2012, i després de diverses reunions a Barcelona i Palma, donen el seu fruit amb la primera assemblea de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca el dia 3 d’octubre a l’emblemàtic monestir de la Real, referent de catalanitat i bressol de l’obra de Ramon Llull, català universal nascut a Mallorca de pares barcelonins.
Així doncs, el 3 d’octubre un grup de mallorquins compromesos amb la independència de la nació catalana vàrem constituir l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, amb la voluntat explícita de convertir-nos en una assemblea territorial de l’ANC i funcionar amb plena normalitat dins l’estructura de l’Assemblea. Tal com consta en l’acta corresponent, el Secretariat Nacional va ser informat, en el plenari del 20 d’octubre, de la constitució de l’ANC de Mallorca vinculada a l’ANC. El 29 de novembre, aquell grup inicial, ampliat fins a gairebé un centenar de persones, vàrem formalitzar la sol·licitud de constitució com a assemblea territorial dins l’ANC, petició per a la qual encara no hem obtingut una resposta.
El passat 30 de desembre l’ANC de Mallorca va participar en la manifestació amb motiu dels actes de la Diada de Mallorca sota el lema «Mallorca per la independència», tal com es recull a la pàgina web de l’ANC amb la següent declaració (i citam literalment):
«L’Assemblea Nacional Catalana, organització que defensa el dret a decidir de la nació catalana arreu del territori i la democràcia en profunditat, s’adhereix als actes de commemoració de la Diada de Mallorca, com a part d’una mateixa nació que lluita pel seu alliberament.»
La decisió, presa en assemblea, de voler constituir-nos a Mallorca com a assemblea territorial de l’ANC va ser reflexionada, debatuda i aprovada unànimement. Ens va moure a actuar d’aquesta manera el convenciment que, tal com es desprèn del full de ruta de l’ANC, la nació catalana és una, que s’estén per tot el territori on històricament s’ha parlat la llengua catalana i que fins al segle XVIII va comptar amb institucions pròpies de govern. Una organització que s’anomena Assemblea Nacional i Catalana ha de tenir com a referent, per força, la nació catalana. Limitar l’àmbit d’actuació a les quatre províncies del Principat de Catalunya, a més de suposar una usurpació de termes que pertanyen al conjunt de la nació (nacional, català), seria un error, seria un error que només respondria a l’assumpció de l’Espanya de les comunitats autònomes.
I és que l’esquarterament territorial de la nació catalana ha estat una de les grans victòries dels estats espanyol i francès, que han aconseguit que la divisió s’instal·li amb força en les ments de molts de catalans, insulars i continentals. Pensam que la creació d’una assemblea sorgida de la societat civil, lliure dels condicionants legals que les legislacions estatals imposen a les institucions oficials de cadascun dels territoris de la nostra nació, és una oportunitat formidable per tornar a pensar en el país sencer i per actuar en conseqüència.
És per això que coincidim plenament amb la declaració fundacional de l’ANC, que diu (i citam textualment): «ha arribat l’hora d’unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i així es multipliquin i esdevinguin majoritàries».
Som conscients que, avui, les dinàmiques sociopolítiques són particulars de cadascun dels territoris de la nació. És el resultat de tres-cents anys de no funcionar com una unitat política, sinó com a províncies espanyoles amb un centre de poder aliè. Això fa necessari actuar de manera diferent a cada territori, amb estratègies i tempos propis. Però això fa encara més necessari que aquestes actuacions restin sota l’aixopluc d’una organització cívica que abasti el conjunt de la nació, com és l’Assemblea Nacional Catalana, com a manera de superar la divisió imposada.
Pensam, d’altra banda, que la incorporació a l’ANC de territoris de fora del Principat no ha de ser un entrebanc en el camí que aquest ha iniciat cap a la independència. La nostra voluntat és, des de Mallorca, contribuir tant com puguem a l’èxit del projecte que heu iniciat aquí, i difondre’l i legitimar-lo davant l’opinió pública mallorquina.
És més que evident que no podem parlar d’un procés d’independència homogeni, igual pertot arreu. Però sí que reclamam que sigui un procés coordinat, amb una temporalització del camí cap a la independència de tots els territoris, sense interferències dels uns amb els altres però fent pinya, fins a conformar el país sencer. Volem treballar junts des d’ara mateix perquè el dia de demà puguem compartir tots el nostre estat propi. No es tracta de generar dependències ni en un sentit ni en l’altre, sinó de sumar en benefici de tots.
És imprescindible, per tant, articular instruments estables en l’àmbit de la nació catalana. Després del que ens ha ensenyat la història i en el context actual d’atac antidemocràtic i de desprotecció jurídica que pateix la nostra nació, és inconcebible que es puguin imposar les tesis que cadascun de nosaltres ens en sortirem tots sols. Hem d’esvair, d’una vegada per sempre, el fantasma de la ingerència en què ens han fet creure. Només l’Estat espanyol ens vol separats; és la seva estratègia. Només a ell el beneficia la nostra divisió, tant com a nosaltres ens debilita com a país.
En aquest sentit, cal fer una reflexió sobre les conseqüències de no acceptar l’estructuració de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com una territorial de l’ANC. Una associació que, no ho hem d’oblidar, va néixer amb la participació de mallorquins i de persones d’arreu del país. Obstaculitzar la constitució de la territorial de Mallorca serà el millor argument per reforçar l’espanyolisme, disfressat d’anticatalanisme, i per debilitar l’independentisme a Mallorca. Perquè els qui, des de Mallorca, des de les Illes Balears i Pitiüses, ens sabem catalans i volem un estat per al conjunt de la nació, existim, malgrat que sigui una realitat invisibilitzada sovint per altres discursos.
Actualment hi ha un desajustament pel que fa a l’estructura territorial de l’ANC. La realitat ha superat les previsions dels documents que regeixen l’associació i s’ha actuat per donar-hi resposta. Amb l’assemblea general del proper mes de març es planteja una oportunitat immillorable per resoldre aquesta qüestió i reformular-la. Preveure regions per a la part del territori de la nació catalana fins ara no considerada no ha de suposar cap obstacle insalvable. El nombre de membres representats per la futura regió de les Illes Balears i Pitiüses tampoc no ho ha de ser. Sabem que, fins al moment, aquest no ha estat un aspecte que s’hagi tingut en compte. A més, veient la resposta inicial de la gent (un centenar d’inscripcions a Mallorca sense gairebé haver començat a actuar), estam convençuts de l’èxit del projecte.
Els territoris de fora del Principat haurien d’elaborar un full de ruta propi, sempre en coherència amb els de la resta de territoris, que s’ajusti a la realitat sociopolítica específica. Igualment, entenem que hi hauria d’haver el compromís de no dissolució de l’ANC fins que els diversos territoris que integren la nació catalana hagin assolit la independència. Recordem que la declaració fundacional de l’ANC ja marca el principi de solidaritat i de responsabilitat amb què ha d’actuar (i citam literalment): «des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant».
En definitiva, demanam fer part amb normalitat d’una associació que persegueix la independència del conjunt de la nació catalana, i poder treballar tots junts per aquest objectiu, cadascú des de la seva realitat.
Us ho demanam a vosaltres com a òrgan representatiu del conjunt de l’Assemblea, perquè entenem que és la millor opció abans de plantejar-ho seguint el procediment d’esmenes establert per a l’assemblea general de març i evitar un debat que podria conduir al debilitament del procés sobiranista a una i altra banda de la mar.
Des de Mallorca, des de fora del Principat, sabem que la lluita és la mateixa. I som els primers interessats, no pas manco que vosaltres, que el procés avanci amb pas ferm i decidit. Cada pas vostre endavant és un pas endavant també nostre i per a tots els territoris de la nació. Per això el sentim com a propi i ens ajuda en el nostre dia a dia, en unes condicions molt més adverses que les vostres. No serem obstacle sinó ajuda, no serem contaminació sinó complicitat. No som cap ingerència. Som, simplement, gent catalana compromesa amb els objectius de l’ANC.
Al Principat li hauria d’interessar saber que, un cop assolida la seva independència, a l’Estat espanyol hi romandran territoris confiem que per poc tempson hi ha segments socials importants que s’identifiquen amb la causa catalana. Com també ha d’interessar-vos que en un futur no gaire llunyà no estigueu sols en el nou estat català. Junts serem més forts i potents com a país. L’ANC, en coherència amb el seu origen, ha de defensar la voluntat de construir un estat on ens puguem retrobar tots els catalans, i més quan en el Principat ja s’han formulat propostes en aquest sentit. Una postura en un altre sentit s’hauria d’argumentar molt bé perquè fos comprensible.
Per tot això, des de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca reiteram la petició que ja vàrem formular el 29 de novembre passat de constituir-nos com una assemblea territorial més dins l’Assemblea Nacional Catalana i us demanam que accepteu les esmenes que s’han proposat perquè això sigui possible.
L’any 1229 el Rei en Jaume va incorporar Mallorca a la nació catalana. L’any 1714 dotzenes de mallorquins varen morir en el setge de Barcelona defensant la ciutat, conscients que s’hi jugaven el dret de ser i d’existir de la seva nació. L’any 2013, a Sant Quirze del Vallès, també escrivim una part de la història. Modesta i petita, comparada amb els fets acabats de citar, però que també és història. El que es decideixi avui condicionarà, en gran part, com concebrem el futur de la nostra nació independent.
En nom del secretariat i de tots els membres de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, moltes gràcies per haver-nos escoltat.
Sant Quirze, 19 de gener de 2013
