Llegint el “Diario
de Mallorca” del 9 d'abril de 2015, m'assabent que ja fa més
d'una setmana que el bon amic i company de lluites sociopastorals,
Pere Ballester i Morey, després d'haver estat “demanant
pista” durant molt de temps, ha aconseguit d'aterrar a l'altre
món...
Per a mi, que vaig tenir
la gran sort de compartir amb ell tasques i afanys, lluites i
esforços, èxits i fracassos, mentre m'exercia com a rector de la
Parròquia de l'Encarnació, a Ciutat (1978-1982), se'm presenta com
una notícia colpidora: l'he vist algunes vegades darrerament i l'he
visitat qualque pic allà mateix on acudeix i resideix, al Centre de
Dia Residència Oms, per a persones malaltes d'alzhèimer i altres
demències...
Es pot dir que, abans de
veure-s'hi afectat, Pere Ballester i Morey, un home laic, casat, amb
dos fills i una filla, s'esdevé un membre de l'església diocesana
de Mallorca, compromès fermament en la tasca evangelitzadora, des
d'àmbits diversos: Parròquia de l'Encarnació, Casa de l'Església,
Ràdio Popular, Mitjans de Comunicació, Grup Cristià de Drets
Humans, Delegació Diocesana d'Acció Social, Càritas... són alguns
àmbits on la seva presència activa hi deixa petjada fonda.
Particularment, em sent
empès a valorar enormement la tasca que en Pere desplegà al front
del Grup Cristià de Drets Humans durant un bon grapat d'anys.
El Grup Cristià de Drets
Humans, que s'inicia dia 15 d'octubre de 1974, com un servei de la
Parròquia de l'Encarnació, s'encamina a defensar i promoure els
drets humans des d'una perspectiva cristiana. És una idea i creació
de mossèn Pep Toni Fuster, vicari de la parròquia.
S'entén, aleshores, que
els cristians no es poden desentendre del compromís en la
construcció d'un món més just i humà, ni de la denúncia
profètica dins la societat on viuen.
Sis anys després, el mes
d'octubre de 1980, s'edita (a ciclostil!) el primer Full
Informatiu de Drets Humans, que recull les activitats programades
i realitzades per aquella vintena de persones, delitoses de treballar
per un món més just.
Anys més tard, i fins
ara mateix, sobretot amb mossèn Pep Noguera i amb Bernat
Vicens, se n'arriba a editar una revista, molt més valuosa i
força enriquidora.
Recercant dins d'arxius,
em sembla que les paraules que escriu mossèn Joan Bestard,
des de Madrid, secretari de la Comissió Episcopal de Pastoral de la
Conferència Episcopal Espanyola, adreçant-se al Grup Cristià de
Drets Humans (l'any 1981), resumeixen el tarannà i la dèria del bon
amic Pere Ballester, al front d'aquell grup que tan intensament
impulsa a la Parròquia de l'Encarnació:
”El primer
criteri pròxim d'evangelització ha de ser el realisme sociològic.
Sense aquest sentit realista correm el perill, greu per cert, de
convertir la nostra acció evangelitzadora en un grapat de respostes
estereotipades a preguntes que ningú no ens fa.”
En Pere Ballester, amb la
seva visió i la seva acció, contribueix de manera molt evident a
fer de la tasca evangelitzadora una resposta esperançada, joiosa,
il·lusionant, a preguntes que es fa aleshores qualsevol home o dona
que s'interroga sobre la vida i el moment que està vivint.
Als inicis dels anys 80,
Grup Cristià de Drets Humans, juntament amb Comunitats Cristianes de
Mallorca, Capellans de “Part Forana”, Capellans de Barriades,
Capellans del Primer Dimarts, Justícia i Pau de Mallorca, Grup
Cristià d'Objectors de Consciència, etc. Es preseten públicament
com a membres de l'església mallorquina que desitgen la més plena
autonomia per al nostre poble illenc... I en Pere Ballester i Morey,
n'és defensor fervent!
Amic Pere Ballester
que partires l'altre dia,
t'endugueres ma alegria,
sense saber què he de
fer...
Bé record allò que
fèiem
a finals dels anys
setanta,
i seguírem als vuitanta
convençuts d'allò que
crèiem:
Grup Cristià de Drets
Humans,
que inicià mossèn Pep
Toni
tu seguires amb el somni
d'implantar valors
cristians.
Aixecant la nova terra
i el cel nou on la
justícia
allunyàs tota malícia,
desterrant qualsevol
guerra...
Ajuda'ns a continuar
fent-ne el camí!
