«Ens agradaría q es trastes la problemática actual. A pesar de q la gent esta mes implicada q mai per altra banda hi ha molt de desanim i passivitat...»
«En Biel Mestre ho enfocara a s'empobriment intel•lectual q pateix molta gent d'ara. Cosa q segons ell es ben provocada...»
«Què et sembla si dic quatre paraules sobre el nivell baix de participació ciutadana permanent en els assumptes públics?...»
"I en Toni Serra,què...?"
* * * * * * * * * * * * *
Gràcies per la invitació que m'heu fet, a participar en aquesta taula rodona, que tan encertadament s'organitza, precisament avui, just una mesada després de la darrera jornada electoral autonòmica i municipal... justament avui quan ha mort un gran lluitador social, en Llorenç Buades Castell!
Em sembla, emperò, que heu triat un mal analista de la situació actual. Som un d'aquells que es va equivocar de cap a peus, en pronosticar prèviament els resultats de les darreres eleccions autonòmiques i municipals del proppassat dia 24 de maig: segons deia jo, el PP illenc, no només havia de ser el partit més votat, sinó que havia de continuar governant a les Illes... el PSOE havia de davallar tant, que ni se'l veuria enlloc... Més havia de pujar moltíssim... Podemos i Ciutadans i Pi farien molt pocs diputats... La vaig encertar tant que gairebé surt el contrari del que vaig pronosticar... Mal analista de la situació actual heu triat, però aprofitaré per dir-hi alguna cosa.
Davant del títol que s'ha posat a la trobada aquesta, «La passivitat actual dins la nostra societat», com a antic estudiant d'humanitats, i de filosofia i teologia escolàstiques, he de començar dient que «Distinguo majorem». Així ho deien els clàssics escolàstics, abans o en lloc de posar-se a «negar la major», quan no estaven d'acord plenament amb la premissa inicial d'un debat o d'una discussió filosòfica. «Distinguo majorem», idò!
Això depèn, diríem avui dia. D'una banda, s'ha de reconèixer que «La passivitat actual», sense generalitzar, és clar -tota generalització sempre es fa a costa de la veritat, ens deia un antic professor de filosofia, passant per alt que acabava d'amollat «tota»...-és a dir, la passivitat actual d'alguns o la de molts, no la de tots- dins la nostra societat ni és cosa d'ara només, ni és cosa de Mallorca només, ni és cosa dels Països Catalans només, ni és cosa de l'estat espanyol només: em fa l'efecte que, des d'instàncies superiors, se'ns l'està inoculant a dosis massives, aquesta passivitat imperant pertot arreu, sobretot a l'hora de participar en activitats que tenguin a veure amb els assumptes públics, amb la «res publica», que deien els antics romans...
El mateix model de societat capitalista, en la qual vivim inserits, veim que ens empeny cada cop amb molta més força, cada cop més subtilment o més cruament -depèn de les circumstàncies- a romandre-hi passius, davant tot, a no ser que sigui per afanyar-nos a «tenir més», més béns materials, més riqueses, més doblers...
Per començar, podem dir que vivim en una societat on s'ha de reconèixer que, en general, el nivell de cultura política és més tost baix. Quin nivell de cultura política pot haver-hi entre nosaltres, on el nivell de cultura bàsica esdevé tan esquifit?
Bé s'encarreguen, els que manen, d'aconseguir que el nivell de «cultura política» de la ciutadania d'arreu sigui baix, com més baix millor. Així poden disposar millor d'uns elements tan acrítics que s'ho empassen tot sense cap casta d'anàlisi, de reflexió o de pensament lliure.
També podem valorar que gairebé tot ens duu a ser passius, en la nostra vida quotidiana, fins i tot a l'hora d'incrementar el nivell de sedentarisme que s'està implantant cada cop més intensament dins les nostres societats occidentals benestants.
Encara que no ho pugui semblar a primer cop d'ull, fins i tot amb l'ús que arribam a fer, de les aplicacions mòbils més sofisticades i emprades darrerament, se'ns vol portar a comportar-nos passivament en molts d'aspectes. Malgrat les paraules que escrivim o pronunciam o transmetem a una altra persona o col·lectiu... no ens movem físicament d'allà on som (anteriorment, ens hi havíem de desplaçar...) i retallam molts d'esforços que requeririen una mica més de temps per dedicar al pensament i la reflexió...
M'agrada molt la convocatòria d'aquesta taula rodona en aquest espai creatiu, perquè som un dels qui pensen i creuen que les expressions artístiques, l'art, com a espai creatiu, en una societat verament democràtica s'ha d'anar convertint cada cop més en crit i empenta cap a la rebel·lió i la lluita, contra la passivitat dominant, regnant, imperant a les nostres societats.
Podria començar per recordar aquí la meva experiència personal en l'àmbit de la participació ciutadana, molt diversa. Des de fa dècades, puc dir. Fou a la dècada dels anys 70 del segle passat quan vàrem crear el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o vàrem implantar Amnistia Internacional a Mallorca, o vàrem impulsar el Grup cristià de Drets Humans, o vàrem participar activament i directament en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Aleshores dúiem una activitat frenètica de lluita oberta contra dictadures i a favor de la implantació de règims veritablement democràtics arreu del Planeta. També a la nostra terra, la Roqueta, l'illa de Mallorca. Aleshores m'hi vaig implicar intensament. Tant, que vaig deixar les crosses d'una institució tan consolidada com és ara l'eclesiàstica, per apuntar-me al carro de la gent comuna, la del carrer, la de la feina, la del barri...
Per això mateix, puc dir que a la dècada dels anys 80, juntament amb la meva esposa em vaig dedicar en cos i ànima a altres àmbits, com són ara el de dirigent veïnal al barri del Camp Rodó, o el de delegat sindical de Comissions Obreres dins l'Administració pública, o el de membre de la Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma.
Tot això, abans d'entrar a la dècada dels anys 90, quan em capfic en l'àmbit de la política estricta, com militant del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, primer; com a militant del PSM-Entesa Nacionalista posteriorment, durant 15 anys seguits; i com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2003 ençà.
Els darrers anys vaig voler implicar-me en altres redols: l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, adscrita al Fòrum Social de Mallorca; o l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, impulsada per l'entitat Forum Musicae; o l'Assemblea Nacional Catalana... des dels inicis... i des de Mallorca...
Bono. He cregut convenient esmentar-vos tots aquests àmbits, d'una banda, perquè es vegi que no som gens aliè a la participació ciutadana activa. I, de l'altra, que la societat civil mallorquina, en el seu conjunt, no és tan passiva com pot semblar a primer cop d'ull.
A tots aquests àmbits, això sí, hi he detectat alguns elements que veig que hi són comuns:
El primer de tots, reconegut gairebé sempre, és que «som quatre gats», «som els mateixos de sempre», «no s'apleguen que no s'assemblin»... Som quatre gats, i, per afegitó, no sempre ben avenguts...
El segon element que he vist com a característic de tots aquests grups i organitzacions és que els amara i hi predomina una gran il·lusió: la de canviar les coses, millorar-les, transformar-les.
Un tercer element, també, s'hi comparteix: s'hi veu molt clarament contra què o contra qui s'ha d'anar; però no s'arriba a perfilar nítidament a favor de què o a favor de qui.
En les lluites veïnals, sindicals, socials, polítiques, no podem dir que hàgim estat molts, en comparació amb la totalitat de la ciutadania, ni tampoc podem dir que hàgim anat a l'una, de bracet un amb l'altre. Més tost el contrari.
Durant aquesta darrera legislatura, s'ha produït un fet insòlit que, si més no, ha romput tots els esquemes coneguts fins aleshores: farts d'aguantar tanta insolència governamental, 100.000 persones (de 876.000!) arriben a sortir al carrer un bon dia, per mostrar la seva disconformitat amb un govern irrespectuós i prepotent... presidit pel militant del PP JR Bauzá...
Resultat:
- Canvi de colors en el mapa polític de Mallorca, com a imatge primera. Sense haver-hi desaparegut totalment, el color blau ja no hi domina tant com fins ara.
- Canvi d'escenari al Parlament balear: de 3 grups polítics (PP, PSOE, MÉS), a 8 grups polítics (PP-20, PSOE-14, PODEM-10, MÉS-6, ELPI-3, MÉSPM-3, C'S-2, GENTPF-1)
- Canvi de presidència a ajuntaments, Consell i Govern.
- Canvi de polítiques culturals, socials, econòmiques? S'han de veure encara
- Canvi de polítiques «pseudodemocràtiques»? S'han de veure encara.
I és aquí on m'agradaria remarcar això: potser sigui cert que la participació ciutadana activa i permanent i constant es mostra minsa i esquifida. Però no tot es perd per allà mateix. També s'ha de reconèixer que, des de les institucions públiques, encara no s'hi parat esment com cal: «De què serveix participar activament, si tanmateix els nostres governants no hi faran gens ni mica de cas!»
Per això, m'he volgut mostrar molt crític, durant aquesta darrera mesada, amb el comportament de les tres formacions polítiques que, sortosament, ens han de governar, administrar i representar d'ara endavant.
Tant de bo que encertin en el foment, l'impuls i l'enfortiment d'una participació ciutadana que sigui tenguda en compte, sobretot en assumptes d'importància cabdal: que jo sàpiga, encara que s'ha fet cap consulta popular institucional sobre res entre nosaltres. Ja comença a ser hora que s'hi iniciï aquesta pràctica democràtica tan estesa en altres àmbits d'Europa.
Em sembla, emperò, que heu triat un mal analista de la situació actual. Som un d'aquells que es va equivocar de cap a peus, en pronosticar prèviament els resultats de les darreres eleccions autonòmiques i municipals del proppassat dia 24 de maig: segons deia jo, el PP illenc, no només havia de ser el partit més votat, sinó que havia de continuar governant a les Illes... el PSOE havia de davallar tant, que ni se'l veuria enlloc... Més havia de pujar moltíssim... Podemos i Ciutadans i Pi farien molt pocs diputats... La vaig encertar tant que gairebé surt el contrari del que vaig pronosticar... Mal analista de la situació actual heu triat, però aprofitaré per dir-hi alguna cosa.
Davant del títol que s'ha posat a la trobada aquesta, «La passivitat actual dins la nostra societat», com a antic estudiant d'humanitats, i de filosofia i teologia escolàstiques, he de començar dient que «Distinguo majorem». Així ho deien els clàssics escolàstics, abans o en lloc de posar-se a «negar la major», quan no estaven d'acord plenament amb la premissa inicial d'un debat o d'una discussió filosòfica. «Distinguo majorem», idò!
Això depèn, diríem avui dia. D'una banda, s'ha de reconèixer que «La passivitat actual», sense generalitzar, és clar -tota generalització sempre es fa a costa de la veritat, ens deia un antic professor de filosofia, passant per alt que acabava d'amollat «tota»...-és a dir, la passivitat actual d'alguns o la de molts, no la de tots- dins la nostra societat ni és cosa d'ara només, ni és cosa de Mallorca només, ni és cosa dels Països Catalans només, ni és cosa de l'estat espanyol només: em fa l'efecte que, des d'instàncies superiors, se'ns l'està inoculant a dosis massives, aquesta passivitat imperant pertot arreu, sobretot a l'hora de participar en activitats que tenguin a veure amb els assumptes públics, amb la «res publica», que deien els antics romans...
El mateix model de societat capitalista, en la qual vivim inserits, veim que ens empeny cada cop amb molta més força, cada cop més subtilment o més cruament -depèn de les circumstàncies- a romandre-hi passius, davant tot, a no ser que sigui per afanyar-nos a «tenir més», més béns materials, més riqueses, més doblers...
Per començar, podem dir que vivim en una societat on s'ha de reconèixer que, en general, el nivell de cultura política és més tost baix. Quin nivell de cultura política pot haver-hi entre nosaltres, on el nivell de cultura bàsica esdevé tan esquifit?
Bé s'encarreguen, els que manen, d'aconseguir que el nivell de «cultura política» de la ciutadania d'arreu sigui baix, com més baix millor. Així poden disposar millor d'uns elements tan acrítics que s'ho empassen tot sense cap casta d'anàlisi, de reflexió o de pensament lliure.
També podem valorar que gairebé tot ens duu a ser passius, en la nostra vida quotidiana, fins i tot a l'hora d'incrementar el nivell de sedentarisme que s'està implantant cada cop més intensament dins les nostres societats occidentals benestants.
Encara que no ho pugui semblar a primer cop d'ull, fins i tot amb l'ús que arribam a fer, de les aplicacions mòbils més sofisticades i emprades darrerament, se'ns vol portar a comportar-nos passivament en molts d'aspectes. Malgrat les paraules que escrivim o pronunciam o transmetem a una altra persona o col·lectiu... no ens movem físicament d'allà on som (anteriorment, ens hi havíem de desplaçar...) i retallam molts d'esforços que requeririen una mica més de temps per dedicar al pensament i la reflexió...
M'agrada molt la convocatòria d'aquesta taula rodona en aquest espai creatiu, perquè som un dels qui pensen i creuen que les expressions artístiques, l'art, com a espai creatiu, en una societat verament democràtica s'ha d'anar convertint cada cop més en crit i empenta cap a la rebel·lió i la lluita, contra la passivitat dominant, regnant, imperant a les nostres societats.
Podria començar per recordar aquí la meva experiència personal en l'àmbit de la participació ciutadana, molt diversa. Des de fa dècades, puc dir. Fou a la dècada dels anys 70 del segle passat quan vàrem crear el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o vàrem implantar Amnistia Internacional a Mallorca, o vàrem impulsar el Grup cristià de Drets Humans, o vàrem participar activament i directament en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Aleshores dúiem una activitat frenètica de lluita oberta contra dictadures i a favor de la implantació de règims veritablement democràtics arreu del Planeta. També a la nostra terra, la Roqueta, l'illa de Mallorca. Aleshores m'hi vaig implicar intensament. Tant, que vaig deixar les crosses d'una institució tan consolidada com és ara l'eclesiàstica, per apuntar-me al carro de la gent comuna, la del carrer, la de la feina, la del barri...
Per això mateix, puc dir que a la dècada dels anys 80, juntament amb la meva esposa em vaig dedicar en cos i ànima a altres àmbits, com són ara el de dirigent veïnal al barri del Camp Rodó, o el de delegat sindical de Comissions Obreres dins l'Administració pública, o el de membre de la Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma.
Tot això, abans d'entrar a la dècada dels anys 90, quan em capfic en l'àmbit de la política estricta, com militant del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, primer; com a militant del PSM-Entesa Nacionalista posteriorment, durant 15 anys seguits; i com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2003 ençà.
Els darrers anys vaig voler implicar-me en altres redols: l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, adscrita al Fòrum Social de Mallorca; o l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, impulsada per l'entitat Forum Musicae; o l'Assemblea Nacional Catalana... des dels inicis... i des de Mallorca...
Bono. He cregut convenient esmentar-vos tots aquests àmbits, d'una banda, perquè es vegi que no som gens aliè a la participació ciutadana activa. I, de l'altra, que la societat civil mallorquina, en el seu conjunt, no és tan passiva com pot semblar a primer cop d'ull.
A tots aquests àmbits, això sí, hi he detectat alguns elements que veig que hi són comuns:
El primer de tots, reconegut gairebé sempre, és que «som quatre gats», «som els mateixos de sempre», «no s'apleguen que no s'assemblin»... Som quatre gats, i, per afegitó, no sempre ben avenguts...
El segon element que he vist com a característic de tots aquests grups i organitzacions és que els amara i hi predomina una gran il·lusió: la de canviar les coses, millorar-les, transformar-les.
Un tercer element, també, s'hi comparteix: s'hi veu molt clarament contra què o contra qui s'ha d'anar; però no s'arriba a perfilar nítidament a favor de què o a favor de qui.
En les lluites veïnals, sindicals, socials, polítiques, no podem dir que hàgim estat molts, en comparació amb la totalitat de la ciutadania, ni tampoc podem dir que hàgim anat a l'una, de bracet un amb l'altre. Més tost el contrari.
Durant aquesta darrera legislatura, s'ha produït un fet insòlit que, si més no, ha romput tots els esquemes coneguts fins aleshores: farts d'aguantar tanta insolència governamental, 100.000 persones (de 876.000!) arriben a sortir al carrer un bon dia, per mostrar la seva disconformitat amb un govern irrespectuós i prepotent... presidit pel militant del PP JR Bauzá...
Resultat:
- Canvi de colors en el mapa polític de Mallorca, com a imatge primera. Sense haver-hi desaparegut totalment, el color blau ja no hi domina tant com fins ara.
- Canvi d'escenari al Parlament balear: de 3 grups polítics (PP, PSOE, MÉS), a 8 grups polítics (PP-20, PSOE-14, PODEM-10, MÉS-6, ELPI-3, MÉSPM-3, C'S-2, GENTPF-1)
- Canvi de presidència a ajuntaments, Consell i Govern.
- Canvi de polítiques culturals, socials, econòmiques? S'han de veure encara
- Canvi de polítiques «pseudodemocràtiques»? S'han de veure encara.
I és aquí on m'agradaria remarcar això: potser sigui cert que la participació ciutadana activa i permanent i constant es mostra minsa i esquifida. Però no tot es perd per allà mateix. També s'ha de reconèixer que, des de les institucions públiques, encara no s'hi parat esment com cal: «De què serveix participar activament, si tanmateix els nostres governants no hi faran gens ni mica de cas!»
Per això, m'he volgut mostrar molt crític, durant aquesta darrera mesada, amb el comportament de les tres formacions polítiques que, sortosament, ens han de governar, administrar i representar d'ara endavant.
Tant de bo que encertin en el foment, l'impuls i l'enfortiment d'una participació ciutadana que sigui tenguda en compte, sobretot en assumptes d'importància cabdal: que jo sàpiga, encara que s'ha fet cap consulta popular institucional sobre res entre nosaltres. Ja comença a ser hora que s'hi iniciï aquesta pràctica democràtica tan estesa en altres àmbits d'Europa.
* * * * * * * * *
Vet ací unes quantes reflexions breus que he anat publicant al meu mur de FB, i que poden ajudar a fer veure certs aspectes d'un procés, iniciat d'una tal manera, que fins al final no s'arribarà a saber si acabarà bé, és a dir, fent cas d'allò que la majoria de la gent que va anar a votar va voler manifestar el proppassat dia 24 de maig: no només que se'n vagi el PP de les institucions públiques, sinó que s'implantin noves formes de governar, administrar i representar la ciutadania...
18. M'agraden alguns punts d'aquesta reflexió teva, Toni. Però trob que s'hi passa per alt la gran "davallada de vots", esgarrifosa, del PSOE i la pujada de vots, insòlita, de Podemos i Més a les darreres eleccions. I això no em sembla que quedi suficientment reflectit fins ara a l'àmbit institucional. Els resultats de les negociacions institucionals no veig que es corresponguin amb els resultats dels vots d'esquerres a les urnes, on el PSOE no va tenir tant de pes, ni molt manco.
17. Més Espanya... al Govern de les Illes Balears, amb na Francina com a presidenta? Uuuuuufffffff!
16. Em sembla que tenim, tendrem i mantendrem per molt de temps un bon president del Govern de Mallorca! Salut i coratge, Miquel!
15. S'hi diu allò que jo pensava i no sabia ben bé com expressar-ho! Gràcies, Francesc! A veure si arriben a adonar-se que, perquè s'hi visualitzi millor el canvi reclamat pels votants d'esquerres, s'ha de veure que qui presideix aquesta comunitat autònoma no és ningú més que en Biel Barceló...
«En les condicions actuals és gairebé impossible votar la investidura d'Armengol com a presidenta. Ells i Podemos ja tenen el que volien i ara encara volen molt més i preveuen un Més per Mallorca i Menorca com a subalterns. No cal passa pena, per que el PP no te cap possibilitat de governar. Ens hem de mantenir forts i no votar la investidura amb les condicions actuals. Crec que PSOE i Podemos, si aconseguexin l'abstenció del PP ho poden tenir tot i ja s'ho faran. No afluixeu ni una coma més. Si hem d'arribar a unes noves eleccions serà responsabilitat de l'egoisme imperial dels dos partits centralistes madrilenys. Es molt important governar, però no a qualsevol preu i sobretot no és pot perdre la dignitat.»
14. Tant de bo que aquesta IX legislatura s'esdevengui la millor de totes les que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes. Salut i coratge, a l'hora d'envestir i dur a terme totes les iniciatives parlamentàries que reclama i necessita la nostra societat illenca!
13. Sembla que encara no ens hem adonat del canvi tan gran que s'hi ha produït: d'un dia per l'altre, el fins ara totpoderós PP s'ha convertit pràcticament en no res a les institucions públiques. Salut i coratge, en democràcia vera!
12. L'únic motiu vàlid per a mi, Raphel Pherrer, és que s'hi han posat d'acord totes tres formacions polítiques implicades, malgrat les meves reticències personals inicialment i permanentment mantengudes en relació amb el PSOE...
Som de l'opinió que, a pesar del meu parer personal, disconforme, dins les esquerres hem de fer prevaldre hores d'ara el suport inicial a la decisió adoptada per les tres formacions esquerranes que han aconseguit més vots a les darreres eleccions.
Personalment m'esperava i desitjava veure president en Biel Barceló, amb el suport triple...
Hores d'ara, emperò, i a la vista de la decisió que han pres n'Armengol, en Jarabo i en Barceló, crec que val la pena fer pinya esquerrana a allò que el triplet ha decidit, si més no per fer-hi una confiança inicial que ja veurem com seguirà i com acabarà.
De moment, per a mi, salut i coratge per tirar ENDAVANT així com ells han decidit!
11. Tot i els meus dubtes inicialment manifestats, davant d'una presidenta com na Francina, hores d'ara vull expressar públicament el meu vot de confiança personal davant la decisió adoptada per tres formacions polítiques...
Salut i coratge, per envestir la tasca ingent que comporta governar, administrar i representar les illes Balears i Pitiüses, d'una altra forma, molt millor que qualsevol de les adoptades fins ara!
10. Em sembla una notícia molt més bona que la d'ahir!
«Hila será alcalde de Palma los dos primeros años de legislatura con el gobierno tripartito. El socialista José Hila y el econacionalista Toni Noguera se repartirán la alcaldía durante la próxima legislatura con el visto bueno de Som Palma.»
9. Podria semblar que s'hi imposen certes dosis de més racionalitat en la composició del nou govern municipal a Palma...
«Davant les crítiques internes perquè finalment no s'hagi tingut en compte el mandat de l'assemblea de Som, que en la consulta feta rebutjà de manera majoritària formar part d'un govern on la batlia fos socialista, l'equip de Comas ha apostat finalment per entrar de ple en la gestió de Cort per fer valer el seu pes entre socialistes i ecosobiranistes, i assumir àrees de gestió amb tots els seus representants.»
8. Em sembla que ha de caure com una poalada d'aigua freda damunt alguns (si no molts) ciutadans de Palma, una notícia com aquesta que porta a creure, a pensar i a dir: 7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys» mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern... A l'oposició...?
Una mica mal d'entendre aquesta casta de "canvi segur"!
7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys», mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern?
6. Em sembla una intervenció molt clarificadora, de qui per a mi s'esdevé el candidat millor a la Presidència del Govern de les Illes Balears.
En recoman l'atenció íntegra, per a tothom que desitgi un canvi veritable, més que segur, a les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses.
Seria bo de difondre'n opinions, siguin les que siguin...
5. Vull creure i pensar que les tres formacions polítiques que es presenten com a d'esquerres a les Illes Balears i Pitiüses -PSOE-PODEMOS-MÉS- sabran estar a l'alçada de les circumstàncies actuals: voldran i aconseguiran fer fora del govern de les institucions públiques illenques la formació política dretana -PP- que més mal ha fet durant quatre anys seguits a massa àmbits de la nostra societat.
Vull creure-ho i pensar-ho, de bon de veres, hores d'ara com abans!
4. Trob que el PSIB-PSOE s'equivocaria de cap a peus si es consideràs l'únic capaç de presidir, liderar i executar el canvi, tant al Govern de les Illes Balears, com al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma!
Com a mínim, em sembla tant o més pretensiós que el que es plantejà i portà a terme el mateix PP ara fa quatre anys -amb majoria absoluta-...!
3. La ciutadania de Palma ha dit molt clarament que hi vol un canvi MÉS segur que segur!
2. Tant de parlar i debatre, dies i més dies, sobre programes i més programes, quan a mi, i crec que a moltíssima més gent de Ciutat, l'única cosa que ens interessa de bon de veres i que volem arribar a saber d'una vegada, d'aquí que toquin hores, és: qui presidirà el Govern de les Illes Balears, qui presidirà el Consell de Mallorca i qui serà el batle de Palma... En definitiva, els responsables màxims de l'execució d'aquells programes tan esmentats i debatuts!
1. Vius i ungles, amb el PSIB-PSOE, que, al meu modest mode de veure, no hauria de tornar a presidir ni l'Ajuntament de Palma, ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de les Illes Balears, ni el Parlament...
Ja ho han fet qualque pic, i tots sabem què hi han fet -de bo (ben poc) i de dolent (massa)
Res de nou no seria....
Salut, coratge i resistència, per a tota la gent que se situa a l'esquerra del PSIB-PSOE!
No vos deixeu engatusar per càntics de sirena...
Val més anar tots sols que mal acompanyats, han dit sempre els nostres avantpassats!
Vet ací unes quantes reflexions breus que he anat publicant al meu mur de FB, i que poden ajudar a fer veure certs aspectes d'un procés, iniciat d'una tal manera, que fins al final no s'arribarà a saber si acabarà bé, és a dir, fent cas d'allò que la majoria de la gent que va anar a votar va voler manifestar el proppassat dia 24 de maig: no només que se'n vagi el PP de les institucions públiques, sinó que s'implantin noves formes de governar, administrar i representar la ciutadania...
18. M'agraden alguns punts d'aquesta reflexió teva, Toni. Però trob que s'hi passa per alt la gran "davallada de vots", esgarrifosa, del PSOE i la pujada de vots, insòlita, de Podemos i Més a les darreres eleccions. I això no em sembla que quedi suficientment reflectit fins ara a l'àmbit institucional. Els resultats de les negociacions institucionals no veig que es corresponguin amb els resultats dels vots d'esquerres a les urnes, on el PSOE no va tenir tant de pes, ni molt manco.
17. Més Espanya... al Govern de les Illes Balears, amb na Francina com a presidenta? Uuuuuufffffff!
16. Em sembla que tenim, tendrem i mantendrem per molt de temps un bon president del Govern de Mallorca! Salut i coratge, Miquel!
15. S'hi diu allò que jo pensava i no sabia ben bé com expressar-ho! Gràcies, Francesc! A veure si arriben a adonar-se que, perquè s'hi visualitzi millor el canvi reclamat pels votants d'esquerres, s'ha de veure que qui presideix aquesta comunitat autònoma no és ningú més que en Biel Barceló...
«En les condicions actuals és gairebé impossible votar la investidura d'Armengol com a presidenta. Ells i Podemos ja tenen el que volien i ara encara volen molt més i preveuen un Més per Mallorca i Menorca com a subalterns. No cal passa pena, per que el PP no te cap possibilitat de governar. Ens hem de mantenir forts i no votar la investidura amb les condicions actuals. Crec que PSOE i Podemos, si aconseguexin l'abstenció del PP ho poden tenir tot i ja s'ho faran. No afluixeu ni una coma més. Si hem d'arribar a unes noves eleccions serà responsabilitat de l'egoisme imperial dels dos partits centralistes madrilenys. Es molt important governar, però no a qualsevol preu i sobretot no és pot perdre la dignitat.»
14. Tant de bo que aquesta IX legislatura s'esdevengui la millor de totes les que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes. Salut i coratge, a l'hora d'envestir i dur a terme totes les iniciatives parlamentàries que reclama i necessita la nostra societat illenca!
13. Sembla que encara no ens hem adonat del canvi tan gran que s'hi ha produït: d'un dia per l'altre, el fins ara totpoderós PP s'ha convertit pràcticament en no res a les institucions públiques. Salut i coratge, en democràcia vera!
12. L'únic motiu vàlid per a mi, Raphel Pherrer, és que s'hi han posat d'acord totes tres formacions polítiques implicades, malgrat les meves reticències personals inicialment i permanentment mantengudes en relació amb el PSOE...
Som de l'opinió que, a pesar del meu parer personal, disconforme, dins les esquerres hem de fer prevaldre hores d'ara el suport inicial a la decisió adoptada per les tres formacions esquerranes que han aconseguit més vots a les darreres eleccions.
Personalment m'esperava i desitjava veure president en Biel Barceló, amb el suport triple...
Hores d'ara, emperò, i a la vista de la decisió que han pres n'Armengol, en Jarabo i en Barceló, crec que val la pena fer pinya esquerrana a allò que el triplet ha decidit, si més no per fer-hi una confiança inicial que ja veurem com seguirà i com acabarà.
De moment, per a mi, salut i coratge per tirar ENDAVANT així com ells han decidit!
11. Tot i els meus dubtes inicialment manifestats, davant d'una presidenta com na Francina, hores d'ara vull expressar públicament el meu vot de confiança personal davant la decisió adoptada per tres formacions polítiques...
Salut i coratge, per envestir la tasca ingent que comporta governar, administrar i representar les illes Balears i Pitiüses, d'una altra forma, molt millor que qualsevol de les adoptades fins ara!
10. Em sembla una notícia molt més bona que la d'ahir!
«Hila será alcalde de Palma los dos primeros años de legislatura con el gobierno tripartito. El socialista José Hila y el econacionalista Toni Noguera se repartirán la alcaldía durante la próxima legislatura con el visto bueno de Som Palma.»
9. Podria semblar que s'hi imposen certes dosis de més racionalitat en la composició del nou govern municipal a Palma...
«Davant les crítiques internes perquè finalment no s'hagi tingut en compte el mandat de l'assemblea de Som, que en la consulta feta rebutjà de manera majoritària formar part d'un govern on la batlia fos socialista, l'equip de Comas ha apostat finalment per entrar de ple en la gestió de Cort per fer valer el seu pes entre socialistes i ecosobiranistes, i assumir àrees de gestió amb tots els seus representants.»
8. Em sembla que ha de caure com una poalada d'aigua freda damunt alguns (si no molts) ciutadans de Palma, una notícia com aquesta que porta a creure, a pensar i a dir: 7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys» mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern... A l'oposició...?
Una mica mal d'entendre aquesta casta de "canvi segur"!
7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys», mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern?
6. Em sembla una intervenció molt clarificadora, de qui per a mi s'esdevé el candidat millor a la Presidència del Govern de les Illes Balears.
En recoman l'atenció íntegra, per a tothom que desitgi un canvi veritable, més que segur, a les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses.
Seria bo de difondre'n opinions, siguin les que siguin...
5. Vull creure i pensar que les tres formacions polítiques que es presenten com a d'esquerres a les Illes Balears i Pitiüses -PSOE-PODEMOS-MÉS- sabran estar a l'alçada de les circumstàncies actuals: voldran i aconseguiran fer fora del govern de les institucions públiques illenques la formació política dretana -PP- que més mal ha fet durant quatre anys seguits a massa àmbits de la nostra societat.
Vull creure-ho i pensar-ho, de bon de veres, hores d'ara com abans!
4. Trob que el PSIB-PSOE s'equivocaria de cap a peus si es consideràs l'únic capaç de presidir, liderar i executar el canvi, tant al Govern de les Illes Balears, com al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma!
Com a mínim, em sembla tant o més pretensiós que el que es plantejà i portà a terme el mateix PP ara fa quatre anys -amb majoria absoluta-...!
3. La ciutadania de Palma ha dit molt clarament que hi vol un canvi MÉS segur que segur!
2. Tant de parlar i debatre, dies i més dies, sobre programes i més programes, quan a mi, i crec que a moltíssima més gent de Ciutat, l'única cosa que ens interessa de bon de veres i que volem arribar a saber d'una vegada, d'aquí que toquin hores, és: qui presidirà el Govern de les Illes Balears, qui presidirà el Consell de Mallorca i qui serà el batle de Palma... En definitiva, els responsables màxims de l'execució d'aquells programes tan esmentats i debatuts!
1. Vius i ungles, amb el PSIB-PSOE, que, al meu modest mode de veure, no hauria de tornar a presidir ni l'Ajuntament de Palma, ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de les Illes Balears, ni el Parlament...
Ja ho han fet qualque pic, i tots sabem què hi han fet -de bo (ben poc) i de dolent (massa)
Res de nou no seria....
Salut, coratge i resistència, per a tota la gent que se situa a l'esquerra del PSIB-PSOE!
No vos deixeu engatusar per càntics de sirena...
Val més anar tots sols que mal acompanyats, han dit sempre els nostres avantpassats!