Cinquè dia d'estada meva a Barcelona, en mon any sabàtic 2018

Catalina Gómez amb Cil Buele
Començ el dia d'avui, cinquè dia d'estada meva a Barcelona en mon any sabàtic 2018, amb ganes d'anar a veure dues persones molt ben valorades i estimades per mi: una velleta de 88 anys que viu a Cerdanyola del Vallès, na Catalina, que procur visitar sempre que acudesc a Barcelona; entre d'altres motius, perquè era molt amiga de la meva difunta esposa, na Bel Rosselló, amb qui vàrem viatjar plegats a terres d'Amèrica Llatina, concretament a Veneçuela a la dècada dels anys noranta, en pla turístic.

Catalina em ve a esperar a l'estació del tren de Cerdanyola, a les 15:15 h. Em convida a prendre cafè en un dels establiments del carrer principal. Em porta a casa seva, un primer pis que ja conec d'altres visites efectuades. Compartim records i vivències de temps passats i, després d'unes dues hores de conversa, me'n torn cap a Barcelona amb l'R4 Terrassa-Vilafranca del Penedés, amb parada a l'estació de Sants.

Hores abans, al migdia, m'havia retrobat amb el bon amic tarragoní, antic company de lluites polítiques institucionals republicanes, catalanistes i d'esquerres, l'ex vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Li ho vaig proposar ahir i m'ha convidat a anar-hi avui, al seu despatx de la Universitat Pompeu Fabra. Mir de visitar-lo sempre que puc, perquè, per a mi, continua sent el millor referent que mantenc viu, en considerar-lo l'estadista català republicà independentista més clarivident de tots quants conec.

Ens hi trobam puntualment a l'hora concertada, al despatx que manté obert a l'Escola Superior de Comerç Internacional (UPF), prop de l'Arc de Triomf a Barcelona. Parlam de tot i molt durant una llarga estona. I m'ofereix un exemplar de la Bíblia, en l'edició commemorativa dels 500 anys de l'inici de la Reforma Protestant, publicada en català a Madrid.

Li deman parer i opinió sobre la situació en què es troba suara mateix la República Catalana per la qual s'ha lluitat tant, sobretot aquests darrers anys. Em remet a publicacions recents que ha fet sobre aquest assumpte, que miram de comentar més extensament.

Exemplar de la Bíblia regalat
per Carod-Rovira a Cil Buele
Retornant en tren cap a l'hotel on romanc allotjat aquests dies, em ve al cap i esper que li hagi arribat, a Neus Bramona, l'esposa d'Oriol Junqueras, la carta que vaig adreçar-li ahir mateix, per correu convencional, al seu domicili de Sant Vicenç dels Horts. Precisament ahir, quan feia vint-i-un mesos que la meva estimadíssima esposa, Isabel Rosselló, se n'anà d'aquest món a l'altre...

Li vaig voler escriure unes retxes per dir-li que m'havia alegrat ben molt trobar-la a casa seva juntament amb els seus dos fills, Lluc i Joana, quan vaig proposar-me d'arribar fins a Sant Vicenç dels Horts. Que m'encantaria arribar a tenir-ne la foto que ens vàrem fer. Que malgrat no ens havíem vist mai ni ens coneixíem personalment, compartíem de tot cor els efectes negatius de l'empresonament -tan indigne com indignant- del seu espòs Oriol. Que jo li havia enviat fins a quatre cartes, cap de les quals no crec que li hagi arribat mai a les seves mans...

Cil Buele a la casa d'Oriol Junqueras,
amb Neus Bramon
També vaig voler dir-li que a Mallorca hi ha gent que fa suport als presos polítics catalans. Li vaig voler informar que, malgrat les dificultats i els obstacles que hi posa l'autoritat governamental (PP), tots els dijous s'apleguen a la plaça de Cort, davant l'Ajuntament de Palma, interpretant el «Cant dels ocells» «Per la llibertat dels presos polítics catalans!», «Per la llibertat dels presos polítics!», un bon grapat de gent en un acte senzill que organitza «Música per la Llibertat». S'hi convida a cantar, a sonar o a fer costat i demanar la llibertat dels Presos Polítics: J. Cuixart, J. Forn, O. Junqueras i J. Sánchez.

Amb aquest primer escrit meu que vaig voler fer-li arribar ahir no pretenia res més que fer-li a saber que li feim costat en tot allò que consideri que li pot resultar útil, i que m'agradaria disposar del seu correu electrònic, o número de mòbil per romandre més ben comunicats.

Se'm torna a telefonar des de la Direcció general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, lamentant que jo no pugui ser present a l'acte d'inauguració de l'Espai d'Entitats que ha de portar el nom de la meva difunta i estimada esposa «Isabel Rosselló i Girart».

Li prec que no se'n suspengui l'acte, per mor de la meva absència inevitable, i que en sigui comunicat de manera molt especial a l'Associació de Veïns del Camp Rodó, dins la qual i per la qual ella va treballar tan intensament i tan llargament durant una quarantena d'anys seguits.