dilluns, 21 de febrer de 2022

Diada del Pensament 2022: relacions de l'Escoltisme mallorquí amb la resta d'Europa i del món

Quan s’acosta la Diada del Pensament (22 de febrer de 2022), tradicionalment dedicada a la reflexió i la solidaritat de l’Escoltisme arreu del món, des d’àmbits exteriors al Moviment Escolta em demanen de fer-ne una, de reflexió, sobre la relació que manté l’Escoltisme mallorquí amb l’estranger i fora de Mallorca, a la dècada dels anys 70 del segle passat, des de la perspectiva d’un (ex)consiliari escolta.

A) PRÈVIES

Amb molt de gust vull participar-hi, no tant com a historiador, ni com a estudiós professional de la matèria, sinó més aviat com a membre entusiasta d'un col·lectiu que s'identifica amb una sèrie de trets característics i de valors singularment específics, els d'una organització educativa juvenil d'àmbit internacional, com és ara el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, dins del qual m’he exercit amb entusiasme com a consiliari durant una mitja dotzena d’anys, a finals dels seixanta i dels setanta del segle passat. 

Suara mateix, continuo considerant el Moviment Scout Catòlic com una de les eines educatives més dinàmiques que s'han emprat durant dècades, a molts indrets de Mallorca, sobretot en l’àmbit de l’aprofitament del lleure per a la gent jove, inculcant-hi valors relacionats amb l’Educació, la Fe i el País. 

1. Som un d'aquells que creuen, pensen, i n'estan convençuts, que les propostes educatives de Lord Robert Stephenson Smyth Baden-Powell, adaptades a aquesta terra mallorquina i assumides en la perspectiva del segle XX, han contribuït a fer que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, s'hi hagin fet aportacions molt enriquidores i ben sucoses, a la construcció d’una societat mallorquina cada vegada més democràtica, més oberta a altres realitats i més participativa.

Consider que la figura del consiliari escolta (capellà/diaca), dins d'aquest «moviment d'església», resulta cabdal en la tasca educadora de la dècada dels anys 70. M’hi exercesc durant sis anys i la valor molt positivament.

Consiliari ve a ser, per a mi, aquell adult que dóna consells, que aconsella, que acompanya amb els seus suggeriments, que col·labora amb els caps escoltes en la tasca educadora de la infància, l'adolescència i la joventut.

Consiliari escolta, per a mi, és aquella persona adulta que, a més de conèixer en profunditat el mètode de l’Escoltisme, ajuda a prioritzar-ne també l'esperit que traspua la Llei escolta, la Promesa escolta i la Pregària escolta.

Consiliari escolta catòlic seria, doncs, aquell capellà/diaca que viu i treballa per aixecar una església, comunitat de creients practicants, més fidel a l'Evangeli de Jesús, i més compromesa amb el missatge evangèlic d'agermanar els essers humans arreu del Planeta. De manera que escoltes i guies, des dels agrupaments respectius, mirin de contribuir a construir un món, que quedi ni que sigui una mica millor d'així com l'han trobat en néixer.

2. Durant dècades seguides del segle passat, aquest moviment educatiu catòlic esdevé una de les poques organitzacions juvenils no addictes al règim que arriben a ser permeses i autoritzades a Mallorca, mentre el general Franco duu les regnes de l'estat espanyol, amb polítiques que impliquen la prohibició de partits polítics, de sindicats de classe, d'organitzacions, de moviments, d'associacions...

Amb molta diferència de la resta d’Europa, on es van establint i consolidant règims democràtics, si més no en les formes, a l’interior d’institucions públiques governamentals, un cop finalitzada la segona guerra mundial.

Aleshores, certa gent activista mallorquina, defensora del medi ambient, de la llengua catalana, del territori, de la gent treballadora, de les arts i les ciències, de la cultura o dels drets humans, arriba a trobar en l'Escoltisme mallorquí moltes i molt diverses oportunitats d'actuar-hi, a l’illa.

Com la d’aixoplugar-s'hi, a la seva ombra, en un espai d'expressió lliure. Fer-hi sortides i acampades, romanent així en contacte directe amb la natura. Aprendre-hi a estimar el país sia com sia, com a part de la ciutadania més activa, imaginativa i crítica. Descobrir-hi àmbits de transcendència i d’espiritualitat. Treballar-hi en xarxa, abans que es pugui comptar amb mitjans tecnològics com els d'ara. Emprar-hi la llengua catalana amb la més gran de les normalitats, sempre i amb tothom. Acollir-hi gent de fora amb moltes ganes, per aixecar tots junts un país i un planeta millor. Tractar-s’hi amb igualtat de drets i deures, dones i homes, etc.

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, aleshores, es converteix en un àmbit d'actuació atraient per a gent jove, inquieta, activa, crítica, disconforme, que vol i pot trobar una sortida a les seves aspiracions, mitjançant la tasca educadora que realitzen al seu l'interior, seguint el mètode scout. I parant esment a altres moviments juvenils, dels més dinàmics, sobretot a Europa o Amèrica Llatina.

B) ANTECEDENTS

1. Som consiliari escolta durant sis anys. Interromputs per la meva anada a missions (Burundi 1971-74, i Perú (1975-78). Això vol dir que m’hi exercesc durant dos períodes 1968-71 i 1978-81. Sobretot, en quatre agrupaments escoltes de Palma: Verge de Lluc i Jaume I (Parròquia Encarnació), Reina Constança de Mallorca i Ramon Llull (Parròquia Santa Catalina Thomàs). I donant una mà també a altres agrupaments: Nova Terra (1973) a la parròquia de Crist Rei (Vivero), Tardor a la parròquia de sant Francesc de Paula (Camp Rodó), Son Sardina, etc.

2. Els testimoniatges vius d’aquella època tenen avui dia molt reduït el nombre. Molts dels que ja han mort haguessin pogut aportar-hi dades més fefaents i concretes que les meves.

Malauradament, aquesta proposta de reflexió concreta m’arriba l’any 2022, quatre o cinc dècades després dels fets que s’hi volen tractar. Suara mateix, els qui encara estam vius, septuagenaris o més, en mantenim records boirosos i no comptam amb gaire documentació escrita que ens pugui facilitar la tasca d’esbrinar-ho tot amb més detall, sobre aquest assumpte concret.

3. El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que conec, membre del Moviment Scout Catòlic de l’estat espanyol, que fa part de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme (CICE), s’integra aleshores dins l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), que s’estén pràcticament a tots els continents.

Això comporta mantenir una relació orgànica, des de Mallorca, amb tot el moviment scout a l’àmbit mundial en aquella època.

C) L’ESCOLTISME MALLORQUÍ CAP A L’ESTRANGER, I FORA DE LA ROQUETA

Escoltisme a tots els continents 

L’Escoltisme neix per inspiració britànica. El projecte de Baden Powell s’escampa arreu del planeta, pràcticament a tots els continents. Ho he pogut constatar directament als tres on he treballat: Amèrica Llatina, Àfrica i Europa. Amb connotacions molt diferents. 

Als dos continents de l’hemisferi Sud, l’Escoltisme que conec va adreçat a la gent més rica i poderosa de tots dos països, Perú i Burundi. Instaurat gairebé en exclusiva a les capitals de la nació, Lima i Bujumbura, o, com a molt, en alguna capital provincial. Les famílies més pobres no hi tenen accés, ni possibilitats d’accedir-hi... Ni els passa pel cap intentar-ho!

Per motius diversos, de caire social i econòmic, primordialment. 

Puc posar dos exemples: el contacte directe amb la natura: infants de famílies que viuen enmig d’una zona desèrtica entre quatre estores, sense sostre, o dins d’una cabanya de fang i palla enmig d’uns camps coberts de verdor durant tot l’any, no van gens endarrer de posar-se en contacte directe amb la natura, un cop al mes o pels caps de setmana... 

Hi han de romandre sempre, les vint-i-quatre hores de cada dia, fort i no et moguis, en contacte forçós amb la natura! 

D’altra banda, els requisits materials d’uniformes i estris necessaris per a les sortides (motxilles, sabates, camises, pantalons, boines, fulards, etc.) comporten unes despeses tan elevades que esdevenen impossibles de sufragar per part de famílies que tenen dificultats serioses per poder aconseguir la fita diària de menjar un plat calent a taula.

En canvi, a Mallorca, arreu dels Països Catalans i, en general, arreu d’Europa, els agrupaments escoltes que tract de prop són constituïts per individus pertanyents a allò que se’n pot dir aleshores «classe mitjana baixa». Ni són els més rics, ni són els més pobres. Ni són els que ostenten el poder i la riquesa, ni els que viuen dins la misèria i la pobresa més crua. Els d’enmig, diríem. Si més no, a mi m’ho sembla, a la Roqueta.

L’Escoltisme de Baden Powell a Mallorca

Què puc recordar, hores d’ara, de les relacions establertes per l’Escoltisme mallorquí, cap a l’estranger i cap a fora de Mallorca en aquella època? Per esser sincer, molt poqueta cosa. Però m’hi vull aplicar amb moltes ganes...

A més de fer part d’un moviment ampli, estès arreu del món, que, en principi no para esment a cap connotació religiosa específica concreta, l’Escoltisme que assumesc i practic a Mallorca és amarat de la religiositat que aleshores difon l’Església catòlica a l’estat espanyol, molt jeràrquicament constituïda, que fa enllaçar amb les més altes instàncies vaticanes. 

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca manté permanentment l’objectiu d’educar al·lots i al·lotes d’aquest país nostre (de 7 a 17 anys) segons el mètode i esperit del Moviment Scout Internacional fundat per Baden Powell i d’acord amb les normes de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic i del Guiatge.

L’Escoltisme que volem posar en pràctica a les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat a Mallorca, entre d’altres aspectes, mira de viure en profunditat el Concili Vaticà II (1962-65), amb tot el que representa i comporta de renovació teològica, litúrgica i pastoral, al si de l’Església i de l’Escoltisme.

Fent part d’allò que se’n diu el Moviment Scout Catòlic (MSC), pertanyem a una federació d’associacions catòliques d’Escoltisme que a l’estat espanyol té implantació, fins i tot en temps del franquisme, a moltes de les províncies i regions espanyoles, convertides posteriorment en comunitats autònomes.

Pot semblar sorprenent, però molts bisbes d’arreu de l’òrbita catòlica arriben a veure amb bons ulls la implantació de l’Escoltisme (catòlic) a les seves diòcesis respectives; malgrat els orígens se situïn a l’àmbit de l’Església anglicana. Seria el cas de Mallorca.

Robert Smith Baden-Powell, fundador dels boys-scouts, neix a Londres el 1857. És un militar anglès que, instruint joves, considera que se’ls ha de remarcar la importància del joc, i de la vida a l’aire lliure, com elements valuosos en la formació del caràcter. 

Propugna la constitució de petits grups d’exploradors dotats de dinàmica pròpia i dirigits per un d’ells mateixos. Implanta un estil d’actuar que s’adapta a la manera de ser de la joventut dels països anglosaxons. En principi, només adreçat als al·lots, posteriorment hi inclou també les al·lotes.

El Moviment Escolta va adquirint força i s’estén ràpidament arreu d’Europa. També a Mallorca.

Quan mir d'endinsar-me una mica en l'estudi de l'origen de l'Escoltisme mallorquí, n'hi arrib a destriar dues etapes: d'una banda, l'Escoltisme de les primeres dècades del segle XX, contemporani de l'època en què Baden-Powell llança la iniciativa escolta; i, de l'altra, l'Escoltisme reimplantat a Mallorca l'any 1956, després d'una vintena d'anys d'haver-ne romàs prohibida la pràctica pel règim dictatorial franquista.

Conten les cròniques que l’any 1929, una desena d’anys abans de la victòria del general, Baden Powell es fa present a la nostra illa, aprofitant un viatge que realitza per la Mediterrània. Passa revista als grups que, ben uniformats al port de Palma,  hi acudeixen a saludar-lo procedents de Menorca, Catalunya i potser de València. 

Malgrat a primer cop d’ull pot semblar poc transcendent, també resulta interessant fixar l’atenció en els detalls d’aquesta altra notícia anunciada a les planes de la premsa local mallorquina: el mes d’abril de 1930, a bord del vapor “Mallorca” arriba al moll de Palma, procedent de Barcelona, una colla d’Escoltes francesos procedents de París. Són quinze joves uniformats, dirigits per mossèn D. Juglar i pel cap de la Unitat, M. Farte-Gexi.

Hi arriben ben disposats a passar uns deu dies a Mallorca. Planten les seves tendes en un indret dels voltants de Palma; causant una gran expectació entre la gent que té l'oportunitat de veure per primera vegada una acampada com aquella.

El pes de l’Escoltisme francès a Mallorca (França)

Des que sorgeix la iniciativa de Baden Powell a Anglaterra, amb el pas del temps, l’Escoltisme francès va adquirint una personalitat molt forta dins Europa. 

És el temps en què apareixen a les Comunitats de Base franceses (que més tard arriben també aquí). És el temps del creixement d’una sèrie de moviments de renovació cristiana que no es poden oblidar i que molt sovint reben suport i assistència d’antics escoltes.

A través d’associacions catòliques «Scouts de France i Guides de France», i d’associacions laiques com «Éclaireurs de France», l’Escoltisme mallorquí (en bona mesura reflex del català i l’espanyol), va organitzant-ne els esquemes de treball, basant-se molt més en propostes sorgides de França, que no de l’àmbit anglosaxó. 

Mai no he dubtat que pot tenir-hi qualque cosa a veure, entre d’altres, les figures d’alguns consiliaris escoltes que s’hi mantenen relacionats estretament.

Com és el cas de la figura de mossèn Joan Trias Lladó, el primer consiliari escolta de Mallorca que en rep el nomenament signat pel bisbe de la diòcesi, monsenyor Rafael Álvarez Lara. I que s’hi exerceix durant dècades seguides, després d’haver conegut anteriorment i d’haver pertangut activament al moviment escolta de França.

Gràcies als coneixements que té de l’Escoltisme francès, col·labora estretament amb el matrimoni que reimplanta l’Escoltisme a Mallorca, Eladi Homs i Maria Ferret, a la dècada dels anys 50 del segle passat. De manera molt particular i concreta, quan posen en marxa la primera unitat escolta, el «Clan Pius XII». 

A partir de llavors, tots dos fan Escoltisme plegats.

Mossèn Trias, qui abans de la segona guerra mundial ha estat scout a França, n’aprofundeix coneixements i vivències a Mallorca, en continuar mantenint contactes freqüents amb amics d’infància que han viscut l’Escoltisme en la clandestinitat durant l’ocupació nazi.

A «Converses sobre Escoltisme» (pàg. 29), manifesta que l’alliberament de França i els anys següents donen a l’Escoltisme francès una dinàmica evangèlica molt profunda.

A Mallorca, es fa evident que la formació francesa amb què ha estat educat, a vegades no arriba a coincidir plenament amb la visió que en pot tenir, de l’Escoltisme, n’Eladi. 

Mossèn Trias ho atribueix a la situació distinta que viu Mallorca, especialment per les circumstàncies de guerra i postguerra a França, on es parla més de «pàtria» que no de «país», per posar només un cas. 

Un altre consiliari escolta que, des de Mallorca estant, també manté relacions estretes amb l’Escoltisme francès és el P. Ramon Oró, director del col·legi Pius XII de Ciutat i consiliari general d’Escoltisme i d’agrupament escoltes diversos des de l’any 1962.

Ell informa que en alguns països l’eix de país no se’l formulen. Li consta per haver fet camps escola a França, amb els «Éclereurs», on s’adona que no el tracten. És un moviment d'Escoltisme laic creat l'any 1964, que es basa en una concepció inicialment neutral i actualment laica de l'Escoltisme.

És ell qui també informa sobre els «Scouts d’Europe», un moviment aparegut a França, aconfessional i pro-nazi. Diu que van uniformats fins a dalt de tot. Funcionen a cop de xiulo. Observen ordres severes. Tenen tots els afiliats que volen, d’entre 10 i 12 anys, perquè aquests hi troben dosis de seguretat més fortes que enlloc més.

El consiliari escolta Tomeu Suau, qui ha estat vicari de la parròquia de l’Encarnació durant dècades, secretari general de Missions, consiliari als agrupament Jaume I i Verge de Lluc en ocasions diverses, consiliari general de l’Escoltisme i del Guiatge, missioner al Burundi des de l’any 1966 fins al 1971, també es relaciona amb freqüència amb persones i moviments de l’Escoltisme i Guiatge de França. Les seves condicions familiars li són propícies.

Manté igualment converses amb ciutadans francesos pertanyents als «Éclereurs». Especialment sobre l’ús de la llengua catalana a Europa, defensant-la en front d’aquells que voldrien que tothom hi parlàs en francès.

Un quart consiliari escolta, i segurament en podria esmentar molts d’altres que enforteixen els lligams en la relació amb França, és mossèn Guillem Miralles. Record d’haver anat amb ell, acompanyant-lo en una de tantíssimes ocasions que ell ha promogut, participant amb joves mallorquins a la comunitat de Taizé, situada a la Borgonya francesa. Hi duu moltes colles escoltes, a passar-hi jornades de recés i trobades de pregària ecumènica compartida amb altres grups que hi acudeixen d’arreu del món.

Dues etapes de l’Escoltisme mallorquí: abans i després de la guerra espanyola

L'Escoltisme d'abans de la guerra del 36, promogut i propiciat a Mallorca pel bisbe Pere Joan Campins Barceló, aconsegueix una expansió considerable a tota l'illa, tant a Ciutat com a alguns pobles de la Part Forana. 

El bisbe Campins té la visió d’acollir, com a moviment d’Església, les primeres organitzacions d’«Exploradores» que es formen a l’illa, gairebé en el mateix moment en què per tot Europa s’estén l’Escoltisme com un moviment d’escola activa.

D’aquesta manera, l’Església mallorquina disposa d’un nucli de joventut confessional i aconsegueix sostreure’l de possibles organitzacions laiques.

La guerra del trenta-sis romp tots els motlles, i trenca amb qualsevol iniciativa educativa innovadora sorgida fins aleshores...

Des del primer moment del cop d'estat franquista, Mallorca es decanta a favor de l'aixecament militar contra la II República. Hi desapareix aleshores bona part de l'organització de la societat civil mallorquina i, amb allò, qualsevol possibilitat de fer Escoltisme. 

La represa escolta de l’any 1956 enllaça amb la història dels «Exploradores» i, per a la jerarquia eclesiàstica, no resulta un moviment sense cap antecedent.

Les relacions del bisbe amb el Moviment Escolta van prenent un caràcter més normalitzat, sobretot arran del Concili Vaticà II. Aquest esdeveniment eclesial ajuda a fer entendre a molts capellans mallorquins el valor de la pedagogia de la fe que l’Escoltisme ja ha anat realitzant des de temps enrere.

Concili Vaticà II, a Roma (Itàlia)

L’assemblea de bisbes catòlics que conforma el Concili Vaticà II (1962-65), dóna un impuls important als moviments de joventut cristians d’arreu del món i també al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. 

Una petita mostra n’és l’escrit que l’Obra Cultural Balear adreça al rector de la parròquia de l’Encarnació de Palma, mossèn Antoni Roig, felicitant-lo «per l’encert amb què ha aplicat les normes sobre l’ús de la llengua vernacla en les funcions litúrgiques» parroquials.

No és casual que sigui precisament aquesta parròquia de Palma la que ha oferit amb moltes ganes els locals on s’aixopluguen les unitats escoltes des de l’any 1963, com a moviment d’església. Una de les més actives i concorregudes en la història del moviment escolta a Mallorca.

Com recullen les «Converses sobre Escoltisme» (pàg. 102), la tasca d’Església que els consiliaris escoltes han realitzat, sense falsa modèstia poden dir que ha estat una tasca anticipada de la que el Concili Vaticà II marcaria per als moviments de joventut en general.

La Diada del Pensament (Europa)

Es tracta d’una jornada estesa en tot l’Escoltisme europeu i mundial, pel costum inicial d’obsequiar amb flors Baden Powell i la seva dona, Olave Saint Clair Soames, el dia de l’aniversari del seu naixement, el 22 de febrer (ell 32 anys més vell, havien nascut tots dos el mateix dia...) 

Amb el sentit pedagògic innat que els caracteritza, tots dos, demanen que no els duguin més flors. Els proposen que una petita part del seu valor la destinin a constituir un fons que permeti acudir en ajuda d’altres escoltes i guies que ho necessitin, i que aprofitin aquest fet i dediquin aquest dia a reflexionar.

És l’inici de la Diada del Pensament i de la solidaritat escolta a tot el món. 

A Mallorca, ja el 22 de febrer de 1959 posen èmfasi en aquesta data i conviden caps i consiliaris a celebrar la Diada del Pensament, al domicili de Maria Ferret i Eladi Homs. Units a la resta d’unitats escoltes d’arreu del planeta, reflexionen sobre allò que fan a Mallorca en la seva vida com a escoltes, com a ciutadans i com a creients.

L’Escoltisme catòlic a Mallorca (La Roqueta)

El progressiu interès que manifesta l’Església diocesana de Mallorca per l’Escoltisme en facilita la primera modificació estructural. L’any 1966 l’ODICE (Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme) es transforma en DDE (Delegació Diocesana d’Escoltisme), que es mou en la mateixa orientació que l’Escoltisme peninsular, especialment el diocesà de Catalunya, Minyons Escoltes, seguint la línia marcada pel Moviment Scout Catòlic (MSC) mundial.

Una trajectòria semblant segueix el Guiatge de Mallorca, amb el punt de mira dirigit a les Guies Sant Jordi catalanes, confessionals, adscrites directament al Guiatge Mundial. Per aquesta raó, no romanen mediatitzades per cap altra organització central espanyola.

L’any 1966 es constitueix a Madrid el primer Consell del Moviment Scout Catòlic d’Espanya (MSC). Fa part de la Conferència Internacional Scout Catòlica (CISC) que defineix i orienta l’Escoltisme catòlic mundial. Conseqüentment, també en fa part l’Escoltisme de Mallorca.

Ràngers, Pioners, Caravel·les, Busquerets

A tot Europa es fa evident que la «Secció» (la unitat escolta amb «patrulles» d’al·lots de 12 a 16-17 anys), que constitueix originàriament la base del sistema en què Baden Powell munta l’Escoltisme, cada vegada esdevé més inadequada per al creixement sociocultural que experimenta la joventut. 

Aleshores, visc de prop que l’Escoltisme crea dues etapes: «Rànger» (12-14 anys) i «Pioner» (15-17 anys). Dotades de la metodologia i dels objectius més adequats a la realitat de l’època.

L’«Esplet» tradicional del Guiatge (unitat de 12 a 16 anys) evoluciona cap a l’«Esplet» (unitat de 12 a 14 anys) i a «Caravel·la» (unitat de 14 a 16 anys). Aquesta evolució a «Caravel·la» es basa principalment en les propostes franceses i en la tasca de traducció que duen a terme Domingo Mateu i Paquita Bosch, membres del Comissariat a Mallorca. 

El nom «Caravelle» és originari del Guiatge francès. Les «Guides de France» l’adopten de l’avió supersònic homònim, construït per la indústria francesa. 

Des de Mallorca el consideren prou simbòlic: és el primer gran reactor que ha aterrat a Palma, aparell complex que cal construir en equip i conduir a bon port, com la nau, amb la col·laboració de tots, pilots i mariners. En convencen Barcelona. 

L’Escoltisme mallorquí inicia el sistema nou a partir de l’any 1968. Al Camp Sant Jordi, conjuntament duit a terme l’any 1970, efectua un espectacular i acolorit canvi de la uniformitat. Esdevé la fita solemne dels dos anys d’experiències esplet/caravel·la i rànger/pioner, precedida per la construcció i el muntatge d‘un parc infantil que tots els agrupaments mallorquins fan a la parròquia de Son Cladera.

També visc de prop la naixença a Mallorca de les unitats escoltes més petites, "Busquerets", que miren d'atendre infants més menuts. Una iniciativa posada en pràctica, sobretot, gràcies a la dedicació intensa d'un grup de caps escoltes dels agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a la parròquia de l'Encarnació de Ciutat.

Els camps d’estiu

A tots els agrupaments escoltes del món, els camps d’estiu són la clau de volta del curs. Posen de manifest, d’una manera molt personal i alhora col·lectiva, tot quant han anat aprenent al llarg de l’any. La bona disposició de tantes famílies, que cedeixen llocs d’acampada dins les possessions de la seva propietat, en faciliten la tasca. 

Una activitat que, així com  ha estat preparada acuradament amb anterioritat, també es revisa posteriorment als consells d’Agrupament.

A poc a poc, es va implantant el costum de fer-ne no solament al territori limitat de La Roqueta, sinó també a la Península i a altres indrets d’Europa, més al Nord.

D) DINS LA UNIÓ EUROPEA

L’any 1986 Espanya s’integra a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). 

Els «Apunts» assenyalen que, tot i l’actitud de progrés que comporta i l’amplitud del seu abast polític i social, per a alguns historiadors esdevé, paradoxalment, el naixement d’un nou esperit de cohesió patriòtica en el sentit nacional espanyol.

Per a l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca aquesta nova identificació patriòtica representa, juntament amb la creixent presència de la immigració, un element d’interferència significativa en la definició i projecció de l’eix de País, que, juntament amb el d’Educació i de Fe, constitueixen els tres pilars fonamentals damunt dels quals s’aixeca el projecte educatiu escolta.

Escoltes i guies de l'estat espanyol, i els consiliaris respectius, no gaudim de la mateixa llibertat d'expressió, de reunió i de manifestació de què gaudeixen escoltes i guies i consiliaris de països europeus. 

La  manca de llibertat d’expressió generalitzada limita els nostres coneixements, minva la nostra capacitat de lectura, ens impedeix d’accedir a mitjans informatius independents del règim. No resulta comparable amb la situació d’altres col·legues d’altres països.

El control que exerceixen les forces de l'ordre, policia i guàrdia civil, sobre els moviments juvenils que no siguin l'OJE (Organització Juvenil Espanyola), és molt fort. Aquesta sí que manté totes les portes obertes i pot actuar a plaer a tots els àmbits, com a moviment juvenil en mans del règim.

Per a nosaltres, membres del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, tot i l’aixopluc de la jerarquia eclesiàstica, no ens resulta tan fàcil dur a terme determinades activitats que, a qualsevol altre racó d’Europa són considerades del tot normals: acampades lliures, concentracions massives, reunions educatives, sortides a la natura, etc.

Les forces de l’ordre saben que dins el nostre moviment hi ha crítica i oposició profunda, a determinades decisions que pren l’últim dictador que queda a Europa. Ens hem d’enginyar de mil i una maneres per fer conèixer les nostres iniciatives a la resta de la gent. 

L’entrada dins la Comunitat Econòmica Europea pot significar una porta oberta a l’exercici dels drets i les llibertats, característica comuna d’aquesta part de món que anomenen Europa.

E) CONSILIARIS ESCOLTES MALLORQUINS, A MISSIONS

Com a antic consiliari escolta, alhora que cooperant missioner a terres d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, no puc acabar aquesta reflexió  meva sobre la relació del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca cap a l’estranger i cap a fora de La Roqueta, a la dècada dels anys 70 del segle passat, sense esmentar-hi el fet que nombrosos mallorquins, abans o després d’exercir-se com a consiliaris escoltes, decideixen d’anar a prestar uns anys de servei a països de l’anomenat Tercer Món.

Tant qui pertany a alguna de les congregacions religioses de Mallorca, com els que som considerats sacerdots diocesans. Els primers acostumen a anar-hi per designació dels seus superiors. Els segons, per oferiment personal voluntari al bisbe, bé sigui amb ganes de seguir les orientacions emanades de l’encíclica Fidei Donum (El Do de la Fe) del papa Pius XII (que convida a oferir-se voluntàriament per anar a treballar a Àfrica), bé sigui en el seguiment de les indicacions de l’OCSHA (Organització de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana), que atorga la cèdula missional expedida per la Comissió Episcopal de Missions de la Conferència Episcopal Espanyola.

Sens dubte que els tres eixos fonamentals i bàsics de l’Escoltisme, - Educació, Fe i País – contribueixen a engrescar-ne un nombre considerable, de consiliaris escoltes mallorquins, que en aquella època emprenen el vol cap a terres llunyanes, sobretot d’Àfrica i d’Amèrica Llatina. 

Unes decisions que, de bon principi, causen certa estranyesa i sorprenen no poca gent del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. El manteniment constant de correspondència escrita entre tots dos indrets tan allunyats contribueix a fer-ne veure cada cop més clarament el sentit: l’Escoltisme, moviment educatiu juvenil europeu, esdevé escola viva d’educació solidària i de cooperació amb els països en vies de desenvolupament, .

Si a la llista, certament incompleta, de consiliaris escoltes mallorquins confeccionada, n’hi apareixen més d’un centenar, 115 concretament, hom pot veure que n’ultrapassen les dues dotzenes, 25 concretament, els consiliaris escoltes que, deixant l’illa de Mallorca, prenen la decisió de mantenir una relació més directa i estreta amb la població de països que configuren allò que se’n diu el Tercer Món.

Concretament al Burundi (7) i al Perú (16), afegits als que hi acudeixen també en ocasions diverses com a delegats diocesans de Missions, mossèn Josep Estelrich o mossèn Bartomeu Suau, i el bisbe de Mallorca, monsenyor Teodor Úbeda (2) http://ferret.cecili.cat/post/125277

Em consta que, pel cap baix, al Burundi, se n’hi van aquests 7 consiliaris escoltes mallorquins:

ALFRED MIRALLES LOZANO, prevere (Palma, 1986, AE Son Sardina, guies). L’any 1971, treballa a la parròquia de Gitongo (1971-76), dins la diòcesi de Gitega.

BARTOMEU LLUÍS BARCELÓ NADAL, prevere (Ciutadella, 1971, AE Sant Jordi i sa Nau,  (Sóller, 1982, Agrupament Capità Angelats. Se’n va de missions a Gitongo (1974-81), Nyabikere (1988-2000), Rabiro (2004-2014).

BARTOMEU SUAU MAYOL, prevere (Palma, 1964, AE Jaume I). Consiliari general del  MEGM (1978). AE Verge de Lluc (1982). Se’n va a treballar al Burundi, a la parròquia de Kibumbu (1967-68) i a la de Gitongo (1968-71).

FRANCESC MUNAR SERVERA, prevere (Sóller, 1978, AE Capità Angelats). Se’n va a treballar a la diòcesi de Gitega, Burundi (1979-85).

GUILLEM MIRALLES CARDELL, prevere (Palma, 1964, AE Verge de Lluc). Primer consiliari  general del Guiatge nomenat pel bisbe de Mallorca (1968). (1973, AE Ramon Llull i AE  Reina  Constança). Se’n va a treballar al Burundi, a la parròquia de Gitongo dins la diòcesi de Gitega (1971-72).

JAUME ANTONI OBRADOR ADROVER, prevere (Palma, 1976, AE Pius XII). Se’n va a treballar al Burundi, a les parròquies de Gitongo (1981-85), Nyabikere (1994-04) i Rabiro (2012-22).

MIQUEL MONROIG MESTRE, prevere (Binissalem, 1986, AE Pedra Viva). Se’n va al Burundi, a la parròquia de Gitongo (1974-76).

VICENTE MIRÓ CASADO, teatí (Palma, 1959, Secció Scout Amor Divino). Treballa al Burundi, a la parròquia de Nyabiraba, diòcesi de Gitega.

Al Perú, se n’hi van 16, de consiliaris escoltes mallorquins. A indrets distints de la serra i la costa peruanes: Cascas-Contumazá (3), Chimbotte (Santa) (1), Huamachuco (1), Lima (4), Piura (4) i Trujillo (3). 

Van a Cascas – Contumazá:

ANTONI VERA DÍAZ, prevere (1986, Palma, AE Tardor). Se’n va a treballar al Perú, a les parròquies de Cascas-Contumazá, diòcesi de Cajamarca (1989-1996).

BARTOMEU TAULER VALENS, prevere.  Se’n va al Perú, a treballar a les parròquies de Cascas - Contumazá (1968-77) .

JAUME ANTONI OBRADOR ADROVER, prevere (Palma, 1976, AE Pius XII). Se’n va a treballar al Perú, Cascas - Contumazá (1987-92). Ja ha treballat 4 anys a Burundi, i n’hi dedicarà una desena d’anys més, posteriorment.

Va a Chimbote (Santa):

BARTOMEU MOREY I FERRANDO, prevere (Palma, 1970, AE Joana d'Arc).  Se’n va a treballar al Perú, a la Prelatura de Chimbote, parròquia de Santa (1974-79).

Va a Huamachuco:

GABRIEL GENOVART I MESTRE, franciscà (Palma, 1966, AE Ntra. Sra. dels Àngels). Treballa al Perú, a la diòcesi de Huamachuco. 

Van a  Lima:

JOAN BAUÇÀ BAUÇÀ, prevere (Palma, 1968, AE Reina Constança de Mallorca).  Se’n va al Perú, a treballar a la parròquia de Sant Joan M. Vianney, a la ciutat de Lima (1991-96).

JOAN PARETS SERRA, prevere (Bunyola, 1973, AE Bunyola). (Palma, 1974, AE Sant Josep  Obrer). Se’n va a treballar al Perú, la parròquia de Sant Joan M. Vianney (1976-80, 1987-88).

PERE FIOL TORNILA, prevere (Palma, 1973, AE Sant Josep Obrer).  Treballa al Perú, a la parròquia de Sant Joan M. Vianney (1982-88).

PERE LLOMPART LLOMPART, prevere (Pollença, 1977, AE Tomir).  Treballa al Perú, a la parròquia de Sant Joan M. Vianney (1985-88)

Van a Piura:

CECILI BUELE RAMIS, prevere (Palma, 1969, AE Verge de Lluc. AE Ramon Llull). Consiliari  general del Guiatge de Mallorca. (1970) AE Ramon Llull. Treballa a la parròquia Ntra. Sra. del Rosario, Chimbote (Santa), Cascas-Contumazá, Lima (Ancón) (1971-1979).

FRANCESC SUÁREZ RIERA, prevere (Manacor, 1970, AE Mossèn Alcover).  Treballa al Perú, a Piura, a la parròquia Ntra. Sra. del Rosario (1970-72).

JOAN RIERA FULLANA, prevere (Palma, 1968, AE Ramon Llull). Se’n va a treballar al Perú, a la parròquia Ntra Sra del Rosario (1968-76), a Nicaragua i Mèxic, fins que mor (2022).

JAUME SERRA PONS, prevere (Binissalem, 1982, AE Pedra Viva). Treballa al Perú, Piura, a la parròquia Ntra. Sra. del Rosario  (1965-69).

Van a Trujillo:

CARMEL BONNÍN CORTÈS, prevere (Palma, AE Sant Francesc de Paula. AE Tardor).  Se’n va a treballar al Perú, a la ciutat de Trujillo, al Seminari interdiocesà (1967-70).

FERRAN BONNÍN AGUILÓ, prevere (Binissalem, 1999, AE Pedra Viva).  Se’n va al Perú, a la ciutat de Trujillo, al Seminari interdiocesà (1960-68).

JAUME MUNTANER I RULLAN, prevere (Palma, 1969, AE Ramon Llull), (1965, AE Sant Josep  Obrer).  Se’n va a treballar, primer, al Seminari interdiocesà (1966-), i després a Santiago de Chuco, Cachicadán (1969).

Van al Burundi i al Perú:

BARTOMEU SUAU MAYOL, prevere (Palma, 1963, AE Jaume I). Consiliari general del  MEGM (1978). AE Verge de Lluc (1982). Com a delegat diocesà de Missions, visita tots dos països, Burundi i Perú.

CECILI BUELE I RAMIS, Al Burundi i al Perú.

JAUME ANTONI OBRADOR ADROVER, Al Perú i al Burundi. 

JOSEP ESTELRICH I COSTA, prevere (Palma, 1958) Consiliari Joves d'Acció Catòlica (Bisbat).  Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme). Al Burundi i al Perú, ret visita com a delegat diocesà de Missions.

TEODOR ÚBEDA I GRAMAJE, bisbe (13-04-1973 – 18-05-2003). Al Burundi i al Perú, ret visita com a bisbe de la diòcesi de Mallorca.

Pegant-hi una ullada ràpida, hom pot veure que aquests vint-i-cinc consiliaris escoltes mallorquins, abans de partir a col·laborar amb els països del Tercer Món, contribueixen a assessorar pràcticament dins la totalitat dels agrupaments escoltes mallorquins existents aleshores: 17. Fins i tot se n’hi van des del mateix Comissariat (3 consiliaris diocesans).

Arriben a la meitat d’aquests agrupaments els que, amb aital decisió, es desprenen d’un consiliari escolta. La resta, arriben a desprendre’s de dos, tres i fins a quatre consiliaris escoltes que deixen de treballar-hi presencialment i directa, tot el temps que es dediquen a cooperar amb esglésies de l’anomenat Tercer Món. 

Mirant-ho amb els ulls d’una valoració purament comptable i matemàtica, és clar i evident que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, amb l’anada a missions de tants consiliaris escoltes, es va desprenent a poc a poc d’una quantitat considerable d’elements representatius, a l’àmbit de l’assessorament religiós directe a Mallorca.

Des del punt de vista pedagògic, no hi ha cap dubte que es tracta d’un fet que hi incideix molt.

Tanmateix, també ajuda a descobrir, entre d’altres, el valor relatiu de la presència d’un clergue dins la unitat escolta. I a valorar molt més el paper rellevant que hi ha de desplegar la persona laica que s’hi exerceix com a cap responsable de tots tres àmbits fonamentals: l’Educació, la Fe, el País. 

L’Escoltisme mallorquí va quedant cada cop més directament i exclusiva en mans de cadascun dels individus que s’hi exerceixen com a caps. Es va convertint en un Moviment d’Església en mans de persones laiques, seglars, que prescindeixen del consiliari a l'hora de fer camí en l'aprofundiment de la fe cristiana.

No deu ser aquest el futur de l'Església catòlica, davant la que sembla més que probable i imminent desaparició del clergat eclesiàstic...?

BIBLIOGRAFIA RECOMANABLE EMPRADA

- Revista El Mirall-66, (1994)

- CONVERSES SOBRE ESCOLTISME. 25 ANYS D’ESCOLTISME A MALLORCA. Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Delegació Diocesana d’Escoltisme (Impremta Alfa SA, Palma, 1981)

- APUNTS SOBRE L’ESCOLTISME I EL GUIATGE DE MALLORCA. Esquema històric vist des de la perspectiva dels Agrupaments Verge de Lluc i Jaume I (Textos revisats i corregits, novembre 2002). Paquita Bosch Capó i Josep M. Magrinyà Brull, caps d’agrupament.

- CERDÀ, Mateu. L’Escoltisme a Mallorca: 1907-1995. Pròleg de Salomó Marquès Sureda. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. 

Mallorca, 22 de febrer de 2022
Diada del Pensament del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Cecili Buele i Ramis, ex consiliari escolta