Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Ariany (Son Ciurana): "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (3)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A ARIANY: Casal de Cultura «Son Ciurana» (Dimecres, 29 de juny, a les 19:30 h)

Quan el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer em comunicà que presentaríem aquest llibre seu, redactat en un català tan pulcre, sobre mi, aquest dimecres, festa de Sant Pere, a la vila mallorquina d’Ariany, vaig sentir una satisfacció immensa.

A la sala del centre de Cultura arianyer de SON CIURANA

Primer de tot, perquè Ariany és el poble on va néixer ma mare, Maria del Carme Ramis Ribot, na «Maria Pou», una de les tres filles de l’amo en Jaume «Xamena» i madó Jerònia «de sa Canova», segons tenc entès, amb tres germans més. Família nombrosa, família de vuit membres: quatre mascles i quatre femelles.

En segon lloc, vaig sentir una satisfacció immensa, perquè sempre he volgut passejar arreu del món (per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina on m’he arribat a moure al llarg de la meva vida de 77 anys complits), sempre he volgut escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com se sol dir, l’orgull personal de «tenir una cama arianyera», així com també en tenc l’altra de «guineana». Déu, la Vida,  m’ha fet així, i n’estic i em sent molt orgullós. Li’n don moltes gràcies, sempre!

En tercer lloc, em causà una satisfacció immensa venir a presentar aquest llibre de l’autor marratxiner amic, perquè a Ariany, m’hi he acostat no poques vegades al llarg de la meva vida, a més de venir a veure per uns pocs dies la padrina Jerònia i el padrí Jaume, també per visitar tios i ties que vivien i treballaven a la pagesia (la tia casada amb un tio de sa Figuereta, el tio casat amb una tia de ses Burgues, la tia casada amb un tio Botó, el tio fadrí); encara hi tenc cosins i l’única cosina que em queda, n’Antònia «Botona», a qui tenc i mantenc molt gran afecte; així mateix conec i aprecio moltíssim el rector de la parròquia, mossèn Melcior Fullana, amb qui hem compartit experiències missioneres al centre de l’Àfrica negra; i tenc igualment no pocs coneguts arianyers, famosos en àmbits diversos i per motius variats.

L’autor d’aquest llibre, el cabaneter Jaume Fernández Balaguer, també hi té coneixences que l’han duit a prendre la decisió de presentar el seu llibre aquí, a Ariany.

CIL BUELE, a la sala plena de Son Ciurana, Ariany

Mirant l’assistència a aquest acte, hi veig gent del poble i de fora poble. Això em satisfà moltíssim. Entre d’altres motius, perquè em fa veure que la meva família mallorquina, la família Buele Ramis, continua sent molt apreciada en aquesta illa nostra; tot i els grans canvis produïts a la Roqueta, des que hi arribà el primer negre africà, que fou mon pare, l’any 1929 del segle passat. 

Aleshores, en tota Mallorca, no n’hi havia cap altre, de negre! Just suara mateix que, a qualsevol cantonada de Ciutat te’n pots trobar a caramull, de negres! I a no poques viles i pobles de l’illa mallorquina també. Sortosament per a tots noltros, crec jo!

Assistència de gent d'Ariany i de fora poble

Tot i que, a diferència dels europeus blancs, amb ulls blaus i butxaques més plenes, que rebem d’Ucraïna amb els braços oberts,  veim que són nombrosíssims els negres africans que, en ple segle XXI, cauen morts a la frontera entre Àfrica i Europa, amb ganes d’entrar dins territori espanyol a Ceuta i Melilla! Malauradament per a tota la humanitat!

Pens que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha fet i desplegat molt bé la tasca de presentar aquest «rodamón» que teniu davant voltros i que som jo, quan l’ha volgut presentar per escrit i amb imatges, de la manera que podeu veure en tenir el llibre a les mans. 

Precisament vull remarcar això que comporta el subtítol que hi ha posat la «biografia d’un rodamón»: s’està referint a la biografia succinta del primer mulato «mallorquí» dels darrers cent anys (amb la vènia i el permís del bon amic manacorí Guillem d’Efak, qui, com ell mateix em reconeixia, no havia nascut a Mallorca com jo, sinó a Guinea, com recordàvem amigablement tots dos plegats quan encara vivia entre noltros).

Sempre que he pensat en aquesta bella vila mallorquina, la d’Ariany, m’ha semblat veure-la com un poble molt agradós. Si bé qualcú pot parar esment a la seva dimensió física petita, no pot deixar de considerar-lo i valorar-lo grandiós, gegantí, enorme, immens pel que fa a les seves grans dosis d’humanitat, de laboriositat, de valentia i de coratge que manté ben vius, quan ha de fer front, com cap altre poble de la costa, a la vida del treball al camp, passant-hi així l’existència damunt d’aquest planeta... 

Sempre he vist Ariany com un gran poble que sap treballar la terra amb afany, conreant-la, mantenint el bestiar, vivint austerament i durament a les èpoques més difícils... 

A les instal·lacions arianyeres de Son Ciurana,
CIL BUELE amb l'assistència i els GEGANTS d'ARIANY

Per això pens que degué esser molt valenta ma mare arianyera quan, després d’haver treballat el camp d’Ariany, d’haver-se fet collidora d’ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, o collidora d’olives a la finca artanenca de Morell, a contra-corrent d’usos i costums d’aquella època, s’atreví a rompre motles, tota coratjuda, i inicià una altre estil de vida, a Ciutat, com a serventa del notari Cabot. 

Quina valenta dona no degué ser, quan arribà a casar-se i formar una família amb un home negre com a espòs! Una dona mallorquina, d’Ariany, amb un home negre, d’Àfrica!  No s’havia vist mai això, a la Mallorca d’aquell temps. No n’hi havia hagut cap altra, de dona, que ho hagués fet mai, a la Mallorca de l’any 1943, quan tots dos es casaren per l’església, al temple palmesà de Sant Gaietà, a Palma, un 12 de setembre a les 5 del matí... ves a saber tu per què degueren casar-se tots dos tan de matinada...

Amb l'autor del llibre JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER,
familiars i amics que li fan suport

Vos he volgut dir tot això, senzillament, perquè res de tot quant apareix en aquest llibre, sobre la meva persona, res, absolutament res, no pot passar per alt aquests orígens meus arianyers. Me’n sent molt ufanós, de la meva procedència, personalitzada, individualitzada, caracteritzada, tan ben marcada pel tarannà característic de la vila mallorquina d’Ariany.

Despús-ahir mateix, vaig voler donar gràcies a Déu, quan férem la presentació d’aquest llibre a la parròquia de l’Encarnació, a Ciutat. Avui, tots dos, en Jaume l’autor i jo el protagonista,  hem vengut aquí a donar-vos les gràcies, a voltros, gent d’Ariany, per esser així com sou, per fer això que feis i per viure com viviu: amb aquesta empremta tan ben marcada que vos empeny a continuar mantenint fermament les essències més valuoses de la mallorquinitat més genuïna i profunda. 

La mateixa que s’inicià, precisament, 700 anys abans que arribàs a Mallorca mon pare, des de Guinea Equatorial on havia nascut, quan l’any 1229, des de Catalunya estant, va arribar a aquestes terres el rei en Jaume, i ens capficà dins l’Europa d’aquell temps. 

Espai de cultura farcit de gent

Hores d’ara, continuam fent-hi part, com a territori constituït, entre d’altres elements significatius, per uns indrets on compartim la mateixa llengua i parlam el mateix idioma...

Tant de bo que aquest llibre d’en Jaume Fernández Balaguer contribuesqui, d’alguna manera, a escampar i difondre arreu de tots els nostres territoris la llavor d’una estimació més intensa i profunda cap a la nostra estimada llengua catalana, en la nostra versió més genuïna i autèntica, la que utilitzam noltros sempre cada dia, aquí, arreu de Mallorca, i d’una manera tan valuosa i singularment significativa a la vila mallorquina d’Ariany.

Moltes gràcies, per haver-nos atès amb tanta diligència!

En representació de l'Ajuntament d'Ariany,
el regidor d'Igualtat i Cultura PAU LLADÓ OLIVER (PSIB-PSOE)
fa suport a la presentació del llibre

Gràcies al batle president de l'Ajuntament d'Ariany, Joan Ribot (El Pi), al regidor d'Igualtat i Cultura Pau Lladó Oliver (PSIB-PSOE), a tota la Corporació municipal i a tota la gent que vos heu volgut fer presents en aquesta sala esplèndida de Son Ciurana, per  participar en la presentació d'aquest llibre de l'autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón".

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Marratxí (sa Cabaneta): "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (2)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN» A MARRATXÍ: Molí del Museu del Fang (Sa Cabaneta, c/ Molí 4) Dimarts, 28 de juny de 2022, a les 19:00 h 

Estic molt content de trobar-me en aquest espai marratxiner dedicat a la cultura. Concretament a un dels sis nuclis poblats del municipi, a sa Cabaneta, que juntament amb Pòrtol, Pla de na Tesa, Marratxinet, Pont d'Inca i Es Figueral constitueixen el municipi de Marratxí. 

Amb la presència i presidència de la regidora municipal
CATERINA NEUS SERRA CAÑELLAS (IDMA-El Pi)

Vull començar donant les gràcies al batle president d’aquest Ajuntament, Miquel Cabot Rodríguez (PSIB-PSOE, si no vaig errat) i a la tinent de batle segona, la regidora de Transparència, Defensora de la Ciutadania i Participació ciutadana, Caterina Neus Serra Cañellas (IDMA-EL PI), si tampoc no vaig errat). Com també al regidor de Cultura, Josep Ramis (MÉS).

Tots tres ens han donat totes les facilitats possibles perquè, en molt pocs dies, poguéssim disposar d’aquest espai tan significatiu i valuós per a la difusió de la cultura entre la ciutadania i la població d’aquesta illa nostra.

Museu del Molí del Fang, de Marratxí

Difícilment podem trobar un espai més adient on presentar un llibre com aquest, elaborat pel bon amic cabaneter, resident a Sant Celoni (per devers Barcelona), Jaume Fernández Balaguer.

Ahir el vàrem presentar per primera vegada, tots dos plegats, en Jaume i jo, a Palma, a la mateixa parròquia de l’Encarnació, on, quaranta anys enrere, m’hi havia exercit com a rector. 

Em va resultar un acte molt emotiu. Així ho vaig voler comunicar i transmetre a la gent que va voler acudir-hi, fent suport a la publicació d’en Jaume.

Igualment emotiu em resulta avui venir aquí, al mateix indret on ell passà la seva infància, destacant-s’hi, entre d’altres aspectes, com un bon ajudant parroquial,  «L’escolanet de Sant Marçal», com s’ha volgut definir en el seu primer llibre publicat.

"El porxo" on hem presentat el llibre
del cabaneter JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER

D’ell també ha sorgit enguany aquest altre llibre que presentam avui aquí, al qual ha volgut posar com a títol: «Cecili Buele. Biografia d’un rodamón», publicat a Almeria per l’editorial Círculo Rojo.

Veureu que té una portada amb una foto magnífica. Me la va fer el bon amic Agustí Baró, pels voltants de l'Escorxador, a Palma. Tot d'una, després del títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un Rodamón", l'autor cabaneter hi ha volgut col·locar la dedicatòria: "A Catalina Company Vidal", la meva primera esposa que morí a l'edat de 42 anys. i "A Isabel Rosselló Girart", qui també va morir, a l'edat de 77 anys. Que en pau descansin!

A l'index que segueix, hi podeu veure, després del pròleg de l'autor, tot quant aquest exposa sobre la meva persona, des que vaig néixer, passant pels 13 anys seguits d'internat estricte al Seminari, la meva anada al Burundi i al Perú, a treballar-hi com a missioner; el treball de capellà fet a Mallorca; la secularització i els dos casaments meus; les meves tasques com a activista social, com a polític, com a pensionista jubilat, etc.

El públic assistent, seguint les indicacions de qui intervé

Segueixen llavors algunes planes on l'autor ha volgut col·locar les opinions d'algunes de les persones més amigues que tenc. L'hi diuen la seva, amb profusió d'elogis i bones paraules cap a la meva persona. Cosa que agraesc moltíssim, de tot cor.

Avui, aquí, m’agradaria fer present i esmentar, en aquest moment, un altre bon amic mallorquí, lligat al món de la cultura i lligat també a Marratxí. Com en Jaume, també ha desplegat la seva vida al Principat de Catalunya, en aquest cas com a monjo benedictí, el pare Josep Massot i Muntaner. Ens deixà el proppassat 24 d’abril. 

Com aquests dies, també ens ha deixat... Tant de bo que ens acompanyin sempre per la ruta que els va marcar tan intensament, de la ciència literària, la documentació històrica i l’espiritualitat profunda que escamparen i difongueren a tots vuit vents del món, també des d'aquest mateix indret del Molí del Fang, a Marratxí! 

Gent de Marratxí i també de fora poble...

Als que heu volgut venir a la presentació d’aquest llibre, vos he de dir que em sent molt honorat de comptar amb amics com en Jaume. S’ha interessat per esbrinar què n’he fet de la meva vida, als meus 77 anys d’edat. Ho ha volgut deixar plasmat en unes planes que contribueixen a difondre’n dades i dates relacionades amb la meva persona.

Li ho agraesc de tot cor.

Ara, si qualcú dels presents ens volgués fer alguna pregunta relacionada amb aquest llibre de Jaume Fernández Balaguer que avui presentam aquí, «La biografia d’un rodamón anomenat Cecili Buele», tots dos, l’autor i el protagonista, estam ben disposats a contestar-hi, amb molt de gust.

Moltes gràcies!

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Palma: "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (1)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A PALMA: PARRÒQUIA DE L’ENCARNACIÓ (Dilluns, 27 de juny de 2022, a les 19:30 h)

Besllumava que, en un moment com aquest, jo estaria tan emocionat que no m’arribarien a sortir bé les paraules... Per això mateix, les vaig voler escriure, per sentir-me, així, una mica més segur i, sobretot, moltíssim més tranquil, al moment de llegir-vos-les. 

Per a mi, gràcies al bon amic cabaneter Jaume Fernández Balaguer, aquest moment, el trob molt propici, sobretot per una cosa, per donar les gràcies, també, a qualcú més que a ell. 

Quan intent fer-ho, m’adon que la meva llista d’agraïments es fa interminable.

Per això, m’agradaria ben molt que aquesta trobada d’avui en aquest lloc, que per a mi és un lloc sant, santificat i santificant, la parròquia de l’Encarnació, erigida pel primer rector, mossèn Toni Roig (qepd), al mateix indret on s’havia aixecat abans una antiga sala de festes, anomenada Olímpia, m’agradaria, deia, que aquesta trobada d’avui s’arribàs a convertir en una veritable acció de gràcies. Una acció de gràcies vertadera! 

Tomeu Suau, Jaume Fernández i Cil Buele,
presentant el llibre a l'església de l'Encarnació

Fins i tot, si em permeteu l’expressió, m’agradaria que es convertís en una veritable MINI-EUCARISTIA LAICA. Una MINI-EUCARISTIA LAICA vertadera!

Tots sabeu que el meu nom és Cecili, comença amb la lletra C. Amb això vos vull dir que, en escriure el meu nom, Cecili o Cil (abreujat), sempre mir de fer-ho amb la C de ciutadà, crític, caparrut, creient, cristià, catòlic, capellà, català, conscient, compromès, etc. 

Per això, perquè m’agradaria que, entre tots, arribàsim a fer avui aquí una MINI-EUCARISTIA LAICA, una gran acció de gràcies, m’heu de permetre que, en primer lloc, comenci la meva intervenció breu en la presentació d’aquest llibre magnífic, que ha escrit amb tanta delicadesa com dedicació intensa, el bon amic cabaneter, resident a Sant Celoni (Barcelona), Jaume Fernández Balaguer, m’agradaria començar-la donant MOLTES GRÀCIES A DÉU. 

Sé que aquí, avui, hi ha companyes i companys que segueixen rutes distintes, agnòstiques o atees molt respectables, almanco aparentment allunyades d’això que vaig a dir suara mateix. Els agraesc profundament la seva presència aquí, a diferència d'altres laics que m'han manifestat que s'estimen més no trepitjar aquest recinte sagrat i fer-se presents a la presentació del llibre en altres indrets.

Assistents a la presentació del llibre

1) Amb tots els meus respectes a tothom, m’agradaria començar dient-hi que, per a mi, com apareix a la Bíblia,  Déu és el Senyor de l’Univers, el Senyor del poble d’Israel, el Senyor Déu nostre, el mateix Senyor Jesús qui s’ha volgut fer humà, com tots noltros. 

Som un dels qui a dia d'avui pensen i creuen que d’Ell venim tots, que en Ell estam sempre i que cap a Ell ens dirigim, tota la humanitat sencera, de manera definitiva, perdurable, eterna, inabastable, com Déu mateix. 

Li vull agrair, públicament, aquesta Vida que m’ha donat, com es diu ara, en privat. Li deman que me la continuï mantenint en endavant, quan ja compt amb 77 anys d’edat.

2) En segon lloc, vos he de dir que vull donar gràcies a tots i cadascun dels membres de la família Buele Ramis. Tenc un pare guineà, una mare arianyera, dos germans més i una germana, de Palma, (que descansin en pau els quatre que ja no són presents físicament entre noltros). Dins aquesta família he nascut, al seu interior he crescut, viscut i estimat, tant i així com he sabut i pogut. Cosa que queda molt ben reflectida en aquest llibre d'en Jaume.

Punt de lectura

3) Vull donar les gràcies més sentides i més sinceres a totes i cadascuna de les meves amistats, que són nombrosíssimes, tant a Mallorca com fora de la Roqueta. Pertot arreu em sent molt estimat i apreciat.

En un acte com aquest, vull donar les gràcies a les companyes i companys d’infància, que encara mantenim vius els nostres records amb molt d’afecte; gràcies a les companyes i companys d’estudis, tant els eclesiàstics com d’altres àmbits diversos; a les companyes i companys del Moviment Escolta i Guiatge, de Mallorca, d’aquí, d’arreu dels Països Catalans i del món sencer; a companyes i companys de feina en organismes i institucions de caràcter públic, dins la comunitat autònoma i altres àmbits autonòmics, estatals i europeus; a companyes i companys dels dos sindicats on he estat afiliat, al llarg de la meva vida laboral; a companyes i companys d’associacions veïnals, que treballam per mirar d’aconseguir una ciutat de Palma cada vegada millor; a companyes i companys dels tres partits polítics en els quals he militat durant la meva trajectòria política partidària; companyes i companys d’Àfrica o d’Amèrica Llatina, que continuam mantenint una relació profunda; companyes i companys d’arreu dels Països Catalans, que treballam per construir una democràcia més intensa al nostre entorn més immediat, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer (passant per Maó, com vol que jo esmenti sempre la bona amiga maonesa que resideix a Perpinyà!); a treballadores i treballadors de l’editorial Cercle Roig que, des d’Almeria estant, s’han dedicat amb molta cura a publicar aquest llibre tan ben editat; a la companya i els companys que hi han fet les seves aportacions, enriquint-ne moltíssim el text original i donant-hi la seva opinió sobre la meva persona, que queda molt ben reflectida en aquest llibre; i, sobretot, a les companyes i als companys que sou aquí, que heu volgut acudir a la cita convocada per aquest bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. A qui agraesc més que a ningú l’interès i els esforços dedicats a la publicació d’aquest llibre, durant mesos i mesos aquest darrer any, juntament amb el seu entorn familiar més pròxim que sé que hi ha col·laborat tan intensament.

A tots voltros, vos vull donar les gràcies, per la vostra presència i, sobretot, per la vostra amistat, sincera i molt valuosa per a mi.

Cil Buele, entre Bel Rosselló i Lina Company, 
les seves dues esposes, difuntes (Q.E.P.D.)

4) M'heu de permetre que, d’una manera molt particular, vulgui donar moltes gràcies a Déu, aquí mateix, davant vostre, per les dues bones esposes que Ell mateix ha posat en el camí de la meva vida, na Lina Company Vidal i na Isabel Rosselló Girart (qepd). 

Durant sis anys seguits, la meva primera esposa, de Palma, i durant vint-i-vuit anys seguits, la de Manacor, totes dues han estat i s’han mostrat sempre esplèndides amb mi. Ho valor com una vertadera benedicció divina! Tot i que no hem tengut fills ni descendència, sí que crec que podem afirmar que, al llarg d’aquests darrers quaranta anys de la meva vida activa, hem pogut aportar tots tres qualque cosa profitosa a nombrosos fills i filles d’altres famílies amb les quals hem mirat de col·laborar, tant com hem pogut i sabut.

M’ha alegrat ben molt veure que el bon amic Jaume els ha volgut dedicar, a totes dues, des de l’inici, aquesta biografia meva que ell ha elaborat.

Finalment vull agrair els dos companys encarregats d’aquesta parròquia de l’Encarnació, mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau, on vaig treballar com a vicari i com a rector durant quatre anys seguits, a finals dels 70 i principis dels 80 del segle passat. Mai no els agrairé a bastament la seva bona disposició, donant-nos totes les facilitats perquè poguéssim fer aquí aquest acte avui. 

Vos vull dir que, per a mi, té moltíssim de valor, arribar a fer-ho precisament aquí, en aquest mateix indret on no fa gaire, el proppassat dia 20 de gener, es compliren 40 anys des que hi vaig dir aquí mateix la meva darrera missa, presidint aquesta comunitat parroquial, per a mi molt estimada sempre, darrere d’aquest mateix altar.

Més d'un centenar de persones s'hi fan presents

Crec que vos puc dir, amb certesa total, que, quaranta anys justs després, avui hi torn (com he fet també altres vegades), però que, gràcies a Déu, avui ho faig amb la mateixa fe d’aleshores i de sempre, amb les mateixes dèries d’aleshores i de sempre, amb les mateixes lluites i esperances, amb les mateixes pors i temors, però, sobretot, amb els mateixos desitjos profundament arrelats dins mi, de contribuir, en la mesura de les meves capacitats minses, a construir un món una mica millor d’així com l’hem trobat en nàixer, amb l’ajut de Déu nostre Senyor i de molta altra gent amb qui compartim, si no les mateixes creences, sí els mateixos objectius finals.

Per acabar, vos he de dir que faig comptes continuar comptant sempre amb la vostra amistat, amb el vostre acompanyament i amb el vostre suport durant molts d’anys més. Tots els que Déu vulgui!

Moltes gràcies per la vostra presència i per la vostra atenció. Esper i desig que vos agradi molt la lectura d'aquest llibre.

JAUME FERNÁNDEZ i CIL BUELE,
presentant el llibre

Al bon amic escolta Jordi Bonet

Jordi Bonet i Armengol (*Barcelona, 1925-2022)

Per a mi, la seva figura gegantina d’arquitecte, que ha fet i aixecat el temple expiatori de la Sagrada Família, tal com la podem gaudir avui dia a Barcelona, no m’oculta ni em lleva del cap ni del cor la seva gran tasca desplegada a l’interior de l’Escoltisme – a l’àmbit català, espanyol i internacional -. 

JORDI BONET, al claustre de Sant Bernat de la Real
entre els assistents al concert del Cor Jove de l'OJIPC (21-08-2010)

Essent consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, vaig tenir la gran sort de tractar-lo de prop a la dècada dels anys 60 i 70.

Record perfectament que es notava a la llegua que Jordi Bonet s’havia iniciat i format, com a cristià i escolta, al costat de mossèn Antoni Batlle, un dels fundadors de l’escoltisme català, gran referent de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, qui s’havia hagut d’amagar a Suïssa durant la guerra i va aprendre molt de l’escoltisme suís, belga i francès.

Jordi Bonet, als seus 8 anys, ja havia participat en el seu primer campament escolta, amb l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat, que dirigia aquell mossèn tan rellevant dins d'aquest àmbit. Fou qui l’acompanyà en els seus primers campaments escoltes durant la Pasqua de 1936 quan tenia 11 anys, i també la primera vegada que va esquiar... 

Després de la mort de mossèn Batlle, crearen la Delegació Diocesana d’Escoltisme, de la qual van nomenar Jordi Bonet com a primer delegat als seus 32 anys. Es convertia així en el primer comissari general de Minyons Escoltes, que s’havia marcat com un dels objectius estendre l’escoltisme per tot el territori. Va crear l’Oficina d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme Català, que serví per fer formacions d'escoltes arreu de l’estat espanyol.

També a l'illa de Mallorca, on els principatins arrelats a la nostra illa, Eladi Homs Zimmer, l'introductor de l'Escoltisme a Mallorca l'any 1955, i Antoni Pagès Dalmau, comissari diocesà anys després, em facilitaren la tasca de contactar i conèixer de prop Jordi Bonet, quan aquest ja presidia el Moviment Scout Catòlic d’Espanya (1962-1977) com a comissari general.

Jordi Bonet esdevendria després el primer directiu català de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme, entitat on fou secretari general de 1977 a 1981.

Com diu Meritxell Parramon, sobre Jordi Bonet «en ser el primer comissari general, això li va permetre assolir reptes del moviment i situar-lo a escala mundial preservant la identitat catalana».

Aleshores podia semblar una mica rar que fos un català, precisament, qui estigués al front d’un moviment scout com l’espanyol. Però Jordi s’ho havia guanyat a pols i, amb la seva mà experta, no tenia qui s’hi oposàs ni l’igualàs. No hi havia ningú més que li arribàs ni a les soles de les sabates, com deim en bon mallorquí! Els seus coneixements pràctics sobre la metodologia scout, i les seves conviccions profundament religioses el feien líder indiscutible dins el moviment escolta, a l'àmbit català, espanyol i internacional.

Jo, que vaig ser consiliari escolta els anys 1968-1971 i 1978-1981, vaig tenir la gran sort de col·laborar directament amb Jordi Bonet, en tasques educadores dins l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca. Com a consiliari diocesà, vaig aprendre molt de la seva ciència i de la seva consciència, home de fe, creient, home de ciència, arquitecte, home del país, patriota, home de Déu, transcendent...

Cil Buele saluda a Jordi Bonet al claustre de Sant Bernat (21-08-2010)

La darrera vegada que tenc record d’haver-lo vist, en una de les seves nombroses i freqüents vengudes a Mallorca, sobretot a Llucalcari, fou al claustre del monestir de Sant Bernat de la Real. El 21 d’agost de 2010 hi aixoplugava un dels concerts del Cor Jove de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, fundada per la mallorquina Magda González Crespí. 

En haver-s’hi fet present, com sempre, de manera senzilla i amigable, vaig tenir el plaer de saludar-lo, crec que per darrera vegada.

Jordi Bonet, que havia nascut a Barcelona l'any 1925, hi va morir dilluns, 20 de juny de 2022, a l’edat de 97 anys. 

«...A finals dels difícils seixanta,
quan Europa ja bull i s'aixeca,
mentre Espanya decau i s'espanta,
la nació catalana ja s'alça
i el clergat català s'hi rebel·la.

A favor d'un país vist en somnis,
ja s'hi mostra Miquel Estradé
o bé el J O R D I  B O N E T, Joaquim Gomis,
Totosaus, Xirinacs dient "som-hi!"
El Rovira, el Pedrals, l'Escarré...»

(Glosa meva malgarbada, 12 d’agost de 2007)

De tots ells sí que podem dir, veritablement, que han deixat aquest món nostre una mica millor d’així com el van trobar en nàixer. 

Que descansin en pau!

Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor, a Can Frau

El pati particular de ca na Maruja Frau i Pere Riera, que ha servit en altres ocasions d’escenari magnífic per a fer-hi concerts de música clàssica, als sons de piano o d’orgue, de cel·lo o de veus a corals diverses, ha acollit aquest divendres, 3 de juny, un acte acadèmic ben significatiu, de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor.

En aquesta ocasió, s’ha iniciat amb la intervenció de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari conjuntament amb la Coral femenina Sant Miquel de Campanet, que hi han interpretat la peça musical «Canticum et oratio fidei nostrae» d’Antoni Sancho Nebot (1884-1961). Peça polifònica a 4 veus mixtes, cor i orgue, dirigida per Tomeu Ripoll i acompanyada a l'orgue per Pep Portell.

Seguidament, n’ha fet la presentació, de l’acte,  el gerent del Centre Universitari de Manacor, Jaume Rigo, qui ha donat la paraula al doctor Antoni Gamundí, director del Programa UOM-UIB del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta, en representació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Han procedit al lliurament dels certificats als alumnes assistents als cursos realitzats al Centre Universitari de Manacor durant cinc dilluns seguits sobre temes tan diversos com:

* «Dolor crònic i envelliment», per la doctora Ana María González, professora del Departament de Psicologia.

* «El futur de les pensions», pel doctor F. Javier Capó, professor del Departament d’Economia Aplicada.

* «La pol·linització de les plantes: recompenses i guanys», per la doctora Joana Cursach, professora del Departament de Biologia.

* «Manacorins que anaven a fer l’Havana», pel doctor Antoni Marimon, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

* «Manacor a través dels seus monuments», per la doctora Rosa Júlia Roman, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Tal com havien programat, seguí el Concert de Final de Curs, a càrrec de l’Schola Cantorum (Amics del Seminari) i la Coral femenina Sant Miquel de Campanet amb la interpretació de tres peces musicals:

«Himne mallorquí», de Bernat Salas i Seguí (1874-1932), amb lletra de Mª Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)

«Himne al beat Ramon Llull», d’Antoni Torrandell i Jaume (1881-1963), amb la intervenció del solista Joan Brunet.

«Dona nobis pacem», de W.A. Mozart (1756-1791)

Director: Tomeu Ripoll
Director del Cor femení de Campanet: Pere Reynés
Organista: Pep Portell

Seguiren les paraules molt ben elaborades i adreçades a la concurrència a càrrec del regidor delegat de Gent Gran, de l’Ajuntament de Manacor, Artur Aguiló.

I no hi faltaren tampoc les paraules encoratjadores del batle de Manacor, Miquel Oliver.

L’acte va concloure amb la interpretació del «Gaudeamus igitur», himne universitari anònim del s. XIII, amb tots els assistents cantant drets.

Tot acabà amb un bon piscolabis on no hi faltaren panades, cocarrois, coques, pastissos, embotits, begudes alcohòliques i no alcohòliques, etc.

Per sort les quatre gotes que caigueren no impediren que poguéssim dur a terme tot el programa tal com havia estat elaborat.

L’enhorabona més sincera a tota la gent que hi ha participat: a la propietat que n’ha cedit l’espai. 

A l’Ajuntament de Manacor que ens ha facilitat el transport des de Palma, Santa Maria, Inca i Campanet, posant un autocar a la disposició dels integrants de les dues corals. 

Als assistents als cursos universitaris per a majors. 

A tots els que han contribuït a fer d’aquesta trobada una vetlada enriquidora des de molts punts de vista.