A Mallorca

divendres, 31 d’agost del 2012

Convidat al programa Sal i Llum, de la televisió de Manacor

Més d'una trentena d'amistats ja m'han fet a saber que s'han entretengut a mirar el vídeo que, sobre la meva vida pública, ha volgut enregistrar el bon amic i company de lluites estudiantils, culturals i socials, l'inquer afincat a Manacor, en Pep L. García Mallada, per al programa de la TV manacorina Sal i Llum.

És tota una barreja d'amistats antigues i més recents. De companys d'estudis eclesiàstics i pràctiques pastorals. De polítics en exercici o ja retirats de les institucions públiques. De col·legues que han impulsat o que encara ara impulsen moviments socials. De gent lluitadora dins associacions veïnals, sindicats o partits polítics. De gent vella i gent més jove. Gent de Mallorca i de fora de Mallorca. Dels Països Catalans i de l'exterior. D'Europa i d'Amèrica Llatina. Membres de la família o amistats més fermes. De gent coneguda i tractada a les xarxes digitals o en viu i en directe...

Es tracta d'un vídeo de 56' minuts de durada, enregistrat el matí del mateix dia que JUBILATS PER MALLORCA arriben a la ciutat de Manacor, provenint a peu des de la localitat de Son Macià, on han arribat procedents de la ciutat de Felanitx, fent CAMINS CONTRA MENTIDES... El mateix dia, unes hores abans, al matí...

N'estic molt content, d'aquesta gravació que se n'ha fet. Durant prop d'una hora en Pep em condueix i em duu a parlar de molts assumptes relacionats amb la meva persona.

Parlam de la meva ascendència guineana, per part de mumpare, i de la meva ascendència mallorquina, propera a Manacor, per part de mumare, arianyera...

Recordam els 13 anys seguits d'estudis eclesiàstics realitzats al Seminari Diocesà de Mallorca, on feim Humanitats, Filosofia i Teologia.

Aprofita per intercalar-hi unes imatges de la trobada més recent de condeixebles, d'aquells que acabàrem la carrera i diguérem missa l'any 1968...

Feim una repassada a la meva estada durant quatre anys, com a missioner, al Burundi, a l'Àfrica Central. I també als quatre anys que vaig passar treballant al Perú, a Amèrica Llatina. Aprofita en Pep l'oportunitat, i intercala també algunes imatges del viatge més recent que hi vàrem fer, en condicions molt distintes...

Em demana sobre alguns dels motius pels quals vaig optar per deixar de fer de capellà, per deixar d'exercir-me com a capellà, al cap de 13 anys de fer-ho. I els hi expòs.

Continuam parlant de la feina realitzada com a funcionari públic de carrera a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, com a delegat sindical, com a militant polític...

Intercala aleshores algunes imatges de l'actuació musical que acostum a fer a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Ciutat, on faig d'organista...

Repassam la meva presència institucional com a regidor a l'Ajuntament de Palma, com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca i com a diputat al Parlament de les Illes Balears.

Ens acostam al final del programa, parlant de la participació en tasques de solidaritat amb persones malaltes d'alzhèimer.

També vol en Pep que hi digui dues paraules sobre tasques desplegades molt recentment en defensa de la llengua catalana, pròpia de Mallorca, a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg; o a la campanya d'Enllaçats per la Llengua, durant la jornada feta a Manacor, on es fan manifestacions públiques molt favorables...

Recorda en Pep que tenc un blog “Sóc un rodamón” i una pàgina web on apareixen tots els meus llocs dins la xarxa.

I acab la meva intervenció amb unes paraules d'agraïment personal, molt sincer, al bon company conductor del programa.

Gràcies a la col·laboració desinteressada dels responsables del programa SAL I LLUM de la TV manacorina, n'he pogut penjar a la xarxa d'internet l'enllaç del youtube, fins i tot abans que sigui emès per la TV manacorina.

Això em permet d'anar rebent opinions, nombroses i diverses, que m'arriben d'indrets diferents.

D'aquella gent que em diu que n'ha vist les imatges i n'ha escoltat les veus i els sons,. No solament des de la Roqueta estant o d'algun altre racó dels Països Catalans; també des de terres peninsulars ibèriques o, fins i tot, des de continentals sudamericanes...

Gent que em diu que ho ha trobat summament interessant, entranyable i didàctic; que ha passat gust de veure-ho; que s'ha vist empesa a fer reflexions personals; que assenyala certs aspectes que li han cridat més l'atenció, com poden ser les meves vivències llunyanes tan interessants...

Gent que es desfà en elogis, enhorabones, agraïments... que diu que, amb això, em coneix una mica més i que comparteix amb mi gairebé tot quant hi dic... que gaudeix de valorar la meva ascendència guineana per part de mumpare i la meva ascendència mallorquina per part de mumare...

Gent que me'n remarca els missatges positius que s'hi transmeten...

Gent que s'apunta a penjar-ho a la web seva o al blog seu...

Gent que diu que li ha agradat molt, que l'ha volgut veure i seguir tot sencer amb molt d'interès; mentre d'altra em manifesta que només n'ha vist un tros i/o que pensa continuar fent-ho tot d'una que tengui més temps disponible...

Gent que s'ha fixat que, només durant les primeres 24 hores, el contador de reproduccions del programa a Youtube ja ha pasat del centenar de reproduccions...

Gent que pensa que, a més del que hi dic, deuen quedar certs aspectes o vivències profundes, mesclades de dubtes, crisis, riscs, decisions i pregàries, com també decepcions, que són les arrels del jo profund que anam construint amb els anys...

Gent que em reconeix que el seminari ens va deixar marca de factoria...

Gent de la meva família que, emocionada, em diu que fa comptes de guardar-ho tota la vida...

Tot plegat em mou, encara amb molta més intensitat i fermesa, a voler ser “Sal de la terra i llum del món...”, com ens hi afanyam certa gent que ens hi sentim empesa des de fa dècades.

Per això, em sent molt content d'haver estat convidat a participar en aquest programa televisiu Sal i Llum que la Fundació Trobada produeix i emet per la televisió de Manacor.

Un programa televisiu que edita Miguel Matamalas Curros, amb guió i direcció de José Leoncio García Mallada.

Molt agraït. Sempre.

dimarts, 21 d’agost del 2012

L'Orquestra de Cambra de l'OJIPC, en concert a Prada de Conflent

L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, nascuda a Mallorca l'any 2004, gràcies a l'impuls de l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí, no para de treballar activament i intensa, d'aleshores ençà.
Amb l'afany d'anar-se consolidant com a agent cultural que arreplega una norantena de joves d'entre 18 i 26 anys d'arreu dels territoris del Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer-, cada any interpreta un bon repertori orquestral
Aconseguint de superar totes i cadascuna de les dificultats enormes amb què s'ha de topar, a l'hora d'obtenir-ne els suports necessaris.
En un format més reduït, l'any 2009 es crea l'Orquestra de Cambra de l'OJIPC. Té com a finalitat primordial ampliar la interpretació d'un repertori que exigeix una plantilla més reduïda d'una vinena d'integrants i que permet de realitzar altres actuacions al llarg de l'any, a part de l'Encontre general estival de l'OJIPC.
Així, de l'1 al 5 de març de 2010, dirigit pel mestre Carles Gumí, interpreta el concert de Cloenda de les Jornades amb motiu de la Diada de les Illes Balears, organitzades per l'Institut Ramon Llull (IRL), al Palau Foz de Lisboa.
El 26 de desembre de 2010, dirigida pel mestre Salvador Brotons executa el Concert tradicional de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
I enguany, l'Orquestra de Cambra de l'OJIPC enllesteix el seu concert anual, programat per a dimecres, 22 d'agost de 2012, a les 21 hores, a l'església de Sant Pere, a Prada de Conflent.


Precedit d'estada en alberg juvenil de La Molina, on es fan els assajos darrers,amb la col·laboració entusiasta del director assistent Carles Gumí i del director titular Salvador Brotons, l'Orquestra de Cambra de l'OJIPC té programat d'executar un repertori summament interessant.
Com sempre, en el marc de la cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada:
PROGRAMA DEL CONCERT
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1895- Barcelona,1962)
“Nocturn” de Vistes al mar
Cançons
Cançó de comiat
Canticel
Cançó de bressol
Romanç de Santa Llúcia
Platxèria
Visca l'amor
Ricard Lamote de Grignon
( Barcelona, 1899-1962)
Suite a l'antiga
Gavotte
Sarabanda
Minuet
Giga-Scherzo
Enric Morera i Viura
(Barcelona, 1865-1942)
Melangia
Lluís Benejam i Agell ( Barcelona, 1914 - Birmingham, Alabama, 1968)
Elegia sobre un tema incaic
Manuel Blancafort i de Rosselló (La Garriga, 1897- Barcelona,1987)
Pastorel•la
Carles Gumi, director assistent
Salvador Brotons, director

Suport de CGT-Balears a Marcel Pich, per agressions feixistes patides

La CGT de les Illes Balears vol fer públic el suport solidari cap al company MARCEL PICH, amb motiu de les agressions feixistes que, en forma de pintades a prop de ca seva, ha patit aquests darrers dies. Marcel no està tot sol, ni de bon tros. Ans al contrari, en aquests dies, que no són fàcils per haver de pair fets tan desagradables, el company Marcel ha d'estar sentint el caliu solidari de totes les persones i entitats que tenim la sort de lluitar amb persones tan generoses i compromeses com ell.

En la CGT tenim un lema, que segur que no és exclusiu nostre, però que és la millor recepta contra les agressions: “si ens toquen a una, ens toquen a totes”. Per això, l'agressió contra Marcel també és una agressió contra totes nosaltres, i actuarem en conseqüència. D'entrada, la CGT es posa a disposició de Marcel, i també de la seva organització, Endavant-OSAN, per a col·laborar en totes aquelles iniciatives que calguin, i també en el procés judicial que es pot obrir arran de la seva denúncia en el Jutjats de Palma. Sabem que és molt difícil trobar reparació de fets com aquests en els tribunals de justícia però, malgrat tot, creiem que s'ha fet bé en presentar la denúncia.

Ens crida l'atenció la sospitosa coincidència de la grafia de les pintades contra Marcel, i de les què varen aparèixer a la porta del local de la CGT del carrer Àngel Guimerà, fa uns anys, dies abans que esclatés una bomba davant el nostre local. Aquella agressió contra la CGT-BALEARS, malgrat les evidències sobre la seva autoria, va quedar impune, però va possibilitar una intensa campanya de suport solidari contra el feixisme, que va ser la millor garantia per fer palès què, malgrat tot, els feixistes no ho tenen ni ho tindran fàcil.

Volem fer una crida a la solidaritat antifeixista de tota la societat mallorquina, dels i de les treballadores, per a què no baixem la guàrdia davant el totalitarisme, el racisme, la xenofòbia, la intolerància i el matonisme amb el què, de tant en tant, sura la brutor feixista. En aquest sentit, les agressions contra Marcel ens han de activar l'alerta, permanent i solidària, per a no permetre cap agressió feixista. Però també per aturar la repressió que, per part dels aparells judicial, policial i polític del sistema capitalista, s'està duent a terme contra la lluita social i política contra les retallades i agressions antisocial, amb l'excusa de la crisi.

Illes Balears, 21 d'agost de 2012.
Secretariat Permanent de
CGT-BALEARS
Pep Juárez, secretari general.

dijous, 16 d’agost del 2012

Camins contra mentides (4): guerra a la mentida i l'engany del PP

Mentre JUBILATS PER MALLORCA fa la marxa a peu, durant 14 dies seguits, recorrent 34 indrets de l'illa, després de sortir del santuari de Lluc i acabar a la ciutat de Manacor, s'hi han anat repartint uns fulls explicatius d'aquesta iniciativa.

El contengut dels fulls plurilingües que s'hi han escampat i repartit, redactats en cinc llengües per fer-se més intel·ligibles -català, castellà, francès, anglès i alemany-, han volgut fer veure més clarament que el Partit Popular, que governa, administra i representa les Illes Balears, ho fa basant-se en mentides i enganys. Contra els quals JUBILATS PER MALLORCA, s'ha declarat en guerra oberta, per la via de la no-violència activa.

Per a massa circumstàncies de la vida, des de l'àmbit del poder exercit pel PP, se'ns vol fer creure el que saben ben bé que no és cert, ni és ver, ni és creïble.

La gent del PP diu que les decisions que prenen estan contengudes dins del seu programa electoral.
Mentida enganyosa a més no poder.
Saben molt bé que la majoria de les decisions adoptades no es troben a cap pàgina escrita i publicada del programa amb què es varen presentar a les darreres eleccions.

La gent del PP diu que la situació actual és fruit dels anys del mal govern socialista.
Mentida a mitges.
Saben que la situació actual també és fruit del mal govern del senyor Aznar, qui abocà l'Estat espanyol al més gran desprestigi internacional amb moltes de les seves mesures adoptades.

La gent del PP diu que no els queda més remei que haver de retallar despeses socials públiques, per sortir de l'actual situació crítica que pateix l'Estat espanyol.
Mentida podrida
Saben molt bé que, retallant despeses socials públiques, lluny de resoldre el problema, encara n'agreugen més els efectes, d'una crisi que s'escampa pertot arreu com a taca d'oli embrutadissa.

La gent del PP diu que amb les mesures adoptades, i les que es volen adoptar, ens en sortirem exitosament, d'una crisi que ja fa cinc anys que perdura.
Mentida gegantina.
Saben molt bé que, d'aquesta crisi, no se'n pot sortir així com així. I que les mesures que s'adopten només serveixen per amagrir-nos més i més, fins al punt que, quan no servirem per a res, ens fotran fora del cercle viciós de l'Europa del segle XXI que s'està construint de tan mala manera.

Ho saben, però ens ho volen amagar. Ho coneixen, però ho volen ignorar. Ho tenen per segur, però miren de dissimular-ho.

Contra aquesta gran mentida, contra aquest gran engany de la dreta més rància i estantissa que ens governa, administra i representa, s'aixequen JUBILATS PER MALLORCA. Hi declaren la guerra.

Amb accions no-violentes i tan actives com una VAGA DE FAM de 42 dies, a Can Alcover, Palma.

Unes lectures de textos en català durant 24 hores seguides, ENLLAÇATS PER LA PARAULA, a Can Alcover (Palma), Lluc (Escorca), La Real (Palma), la Fundació Antoni M. Alcover (Manacor), la Biblioteca cas Metge Rei (Santa Maria del Camí) o l'illa de Menorca (Maó, Es Castell, Sant Lluís, Llucmaçanes, Sant Climent, Alaior, Es Migjorn, Es Mercadal, Fornells, Ferreries i Ciutadella).

Unes marxes a peu recorrent 34 indrets mallorquins, fent CAMINS CONTRA MENTIDES.

I fan comptes continuar lluitant, fins que no s'hagi guanyat aquesta guerra!

dimecres, 15 d’agost del 2012

Camins contra mentides (3): en peu de guerra

JUBILATS PER MALLORCA es declaren en peu de guerra contra mentides, enganys i espoliacions, en un estiu tan calent com el d'enguany a les Illes Balears i Pitiüses.

JUBILATS PER MALLORCA, que, des de la no-violència activa, s'han declarat en guerra oberta contra les mentides, enganys i espoliacions de governants que pretenen enganyar-nos, n'ha escampat la lluita arreu de Mallorca, fent-se present a 34 indrets mallorquins.

Se'ls han recorregut a peu, després de sortir de Lluc, durant 14 dies seguits del mes d'agost de 2012,!

Són els mateixos JUBILATS PER MALLORCA que van iniciar i fer vaga de fam per la llengua catalana durant 42 dies seguits al casal Can Alcover, a Palma, durant els mesos de març i abril de 2012.

Els mateixos que animaren a emprendre la campanya Enllaçats per la paraula, durant els mesos d'abril i maig de 2012, amb lectures continuades de textos en català durant vint-i-quatre hores seguides, a llocs tan significatius com:

Els mateixos que contribuïren a engrescar la gent d'Enllaçats pel català, una de les campanyes més intenses qe s'han fet mai, a favor de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

De manera molt significativa a l'àmbit educatiu, on l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català han tengut un paper fonamental.

Fins al punt que han arribat a exposar, a la mateixa seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, davant de l'intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals" , la situació greu en què viu la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses.

Els mateixos que, durant el mes d'agost, s'han proposat i han realitzat CAMINS CONTRA MENTIDES, recorrent a peu bona part de l'illa de Mallorca.

Jubilats per Mallorca ha rebut sempre el suport d'entitats i organitzacions diverses, com és el cas de: el GOB, l’Obra Cultural Balear, Drets Humans de Mallorca, la Fundació S’Olivar, els Padrins Flauta del 15-M, la Fundació Emili Darder, APLEC dels antics escoltes de Mallorca, ATTAC Mallorca, Assemblea de Moviments Socials, Moviment Escolta, el sindicat STEI-i, etc.

Amb la seva declaració de guerra, JUBILATS PER MALLORCA es mostren disposats a lluitar fermament a favor de la llengua catalana i de tots els drets socials i laborals inherents a la població mallorquina.

És el que han anat escampant arreu de Mallorca, en tres fulls plurilingües (català, castellà, francès, anglès i alemany) que recullen els àmbits d'actuació primoridal: en defensa de la llengua catalana (“Per què en català?”) i dels drets socials (“No més espoliacions, no més enganys”) (“Resolució del segon Congrés”).

Llengua catalana
JUBILATS PER MALLORCA s'han declarat en guerra a favor de la llengua catalana: que obtengui al territori de les Illes Balears el grau màxim d'oficialitat i protecció que li pertoca, pel fet de ser-ne l'única llengua pròpia; que el seu ús normal no trobi cap casta d'impediment ni obstacle mai enlloc; que s'aconsegueixin més nivells d'esperança en la recuperació del seu ús normal a tot el territori.

Drets socials i laborals
JUBILATS PER MALLORCA s'han declarat en guerra a favor de tots els drets de la gent del nostre poble, drets socials i laborals que són propietat del poble que els ha conquerit amb tant d'esforç durant dècades. A favor del manteniment del sistema públic de pensions. A favor de reivindicar constantment situacions més justes.

Amb la seva declaració de guerra, JUBILATS PER MALLORCA es mostren disposats a lluitar fermament contra l'intent d'etnocidi cultural i lingüístic del Govern del PP a les Illes Balears.Contra el desmantellament dels sistemes de benestar social. Contra la privatització d'empreses públiques. Contra les subvencions a empreses privades amb pagues escandalosament multimiliomàries. Contra la major estafa de la història, amb espolis i enganys insòlits. Contra l'estalonament del sistema bancari privat amb garanties i intervencions públiques...

Així ho han explicat pertot arreu on s'han fet presents. I aixì se'ls ha pogut escoltar, un dia i un altre. Amb la idea de continuar fent-ho, fins que faci falta, amb iniciatives renovades...

dilluns, 13 d’agost del 2012

Camins contra mentides (2): per rutes i pobles de Mallorca

L'etapa primera de la marxa a peu que, des de l'1 d'agost, realitzen JUBILATS PER MALLORCA, afanyant-se a fer CAMINS CONTRA MENTIDES arreu de Mallorca, arriba a la seva fi dimarts dia 14 d'agost, a MANACOR, després d'haver-se iniciat al santuari de LLUC i d'haver passat per:

1) ESCORCA - Caimari - Selva - Moscari - CAMPANET (dimecres)
2) CAMPANET - POLLENÇA (dijous)
3) POLLENÇA - Moll de Pollença - ALCÚDIA (divendres)
4) ALCÚDIA- Port d'Alcúdia - SA POBLA (dissabte)
5) SA POBLA - Búger - LLUBÍ (diumenge)
6) LLUBÍ - Muro - CAN PICAFORT (dilluns)
7) CAN PICAFORT - Santa Margalida - MARIA DE LA SALUT (dimarts)
8) MARIA DE LA SALUT - Ariany - Petra - VILAFRANCA DE BONANY (dimecres)
9) VILAFRANCA – Sant Joan – SINEU (dijous)
10) SINEU – Costitx – Sencelles – Biniali – SANTA EUGÈNIA (divendres)
11) SANTA EUGÈNIA – Pina – Ruberts – LLORET DE VISTALEGRE (dissabte)
12) LLORET DE VISTALEGRE – Montuïri - PORRERES (diumenge)
13) PORRERES – Son Mesquida – FELANITX (dilluns)
14) FELANITX – Son Macià – MANACOR (dimarts)

No està gens ni mica malament!
Recorrent a peu 34 pobles i ciutats durant 14 dies seguits!
Com perquè surtin bòfegues, als peus de qui camina...
Com perquè pugin els colors, a la cara de certa gent que no els para gens ni mica d'esment...!

Moltes gràcies, Jaume Bonet i Tomeu Amengual, per aquest gest vostre, a favor de la nostra llengua, la nostra terra, la nostra gent, el nostre país!

Heu INFORMAT... Heu DENUNCIAT... Heu DEIXONDIT...

dimecres, 1 d’agost del 2012

Presència i actuació del bisbe Murgui a Mallorca (1): aspectes positius

Des del primer moment que m'arriba la notícia de la partida del bisbe Jesús Murgui Soriano (2003-2012) cap a la diòcesi d'Oriola-Alacant, em ve al cap la idea de recaptar-ne opinions.

Amb aquest bisbe valencià, al llarg de la meva vida -67 anys- tenc record d'haver vist partir cinc bisbes de Mallorca: el bisbe valencià Juan Hervás i Benet (1947-1955) cap a Ciudad Real, d'on tornà a Mallorca i morí a Felanitx; el bisbe basc Jesús Enciso Viana (1955-1964) qui també morí a Mallorca; el bisbe andalús Rafael Álvarez Lara (1965-1972) qui morí a Granada; i el bisbe valencià Teodor Úbeda Gramage (1972-2003) qui morí a Mallorca.

Hores d'ara, com a ciutadà llis i ras de Mallorca, pensionista, jubilat, retirat de la vida pública duita a terme durant dècades amb més o manco intensitat, molt més abocat a compartir senzillament i modesta certes opinions, anàlisis, reflexions sobre certs aspectes de la realitat que m'envolta, em veig amb certes ganes de fer-ne un resum petit.

Mantenc la gosadia de demanar a companyes i companys del meu entorn més immediat què en pensen de la presència i l'actuació, durant quasi 9 anys seguits, d'aquest bisbe de Mallorca valencià, que es diu Jesús Murgui.

Durant aquests darrers 9 anys, no he tengut gaires oportunitats de veure'l de prop ni, per descomptat, de tractar-lo personalment. Pentura és per això mateix que m'interessa començar-ne el recull per aquells aspectes que es puguin considerar positius i beneficiosos per a Mallorca.

De bones a primeres, n'hi ha que manifesten clarament que, de beneficis, el que se'n diuen beneficis i aspectes positius, no se'n pot apuntar cap ni un.

És més, afirmen que, en no tenir el carisma per ser bisbe, per afrontar els problemes, per dialogar amb els col·laboradors preveres, el bisbe Murgui ha hagut d'ocupar un lloc on se li exigeixen certes qualitats que no té.

Davant d'això, n'hi ha que consideren que se'l pot prendre com a exemple d'eclesiàstic sense massa pretensions, -cosa remarcable per poc freqüent-. Se'l veu com un home de certes virtuts i molt bona voluntat.

Que fuig de tota qüestió polèmica, i aconsegueix que no es donin enfrontaments entre diferents grups.

Que manté funcionant la pastoral a base d'un pla diocesà consistent a fer allò que s'ha de fer i prou, sense gaire entusiasme.

Que durant les visites pastorals acostuma a mostrar-se molt amable amb la gent i que la sap escoltar...

Però bé, n'hi ha que ho tenen molt més clar i assenyalen expressament que si hi ha qualcú que se n'ha pogut beneficiar, de la presència i l'actuació del bisbe Murgui a Mallorca, sens dubte és el conjunt de grups cristians contraris a la renovació del Concili Vaticà II.

En aquest sentit, es diu que aquests grups anticonciliars s’hi han sentit potenciats o recolzats, si no directament per manifestacions del bisbe al seu favor, sí pels seus silencis i la seva tolerància. Precisament en uns temps tan necessitats de veus i signes que apuntin el “per què” i el “cap a on”, consideren escandalós el silenci de la jerarquia eclesiàstica mallorquina davant d'aquests cercles.  

    També s'assenyala un altre sector de gent que se n'ha pogut beneficiar: els rics, els especuladors, els corruptes i demés gentussa disfressada de beateria i beneficència.

Com també les denominades rates de sagristia, clergues i laics que cerquen reduir-ne la labor al que es faci dins les quatre parets del recinte sagrat...

En resum, positiu, positiu, més bé poquet!