En vaga de fam a Mallorca, per la llengua catalana: Jaume Bonet

Des de dia 1 de març de 2012, Jaume Bonet i Moll, membre de l'associació Jubilats per Mallorca, roman en vaga de fam en defensa de la llengua catalana, a les instal·lacions de Can Alcover, a Palma.
Durant la primera quinzena, no han estat poques les persones i col·lectius que li han donat suport. Encoratjant-lo en la seva decisió de lluitar fins allà on calgui per evitar la destrossa lingüística que pretén dur a terme el Govern que presideix José Ramón Bauzá Díaz.
D'acord amb les manifestacions fetes públiques, el govern actual del PP viu abocat a buidar de contengut la Llei de normalització lingüística, promulgada l'any 1986 per un altre president del PP, Gabriel Cañellas Fons.
Amb decisions com aquesta, s'està posant en perill la pervivència de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses. Amb tanta cruesa com al País Valencià, o més.
El gest i la decisió de Jaume Bonet pot servir d'estímul, si més no, perquè la gent que creim que val la pena mantenir viva la llengua catalana als Països Catalans, ens aboquem amb molta més fermesa que mai a lluitar-hi intensament per defensar-la, si fa falta amb dents i ungles, davant els atacs i les urpes lingüicides del govern que pretén d'eliminar-la del mapa del Planeta.
De suports, en Jaume ja n'ha rebut bastants. Tant de persones o entitats de les Illes Balears i Pitiüses, com de la resta de territoris dels Països Catalans. Cosa que, sense cap casta de dubte, ha d'arribar a donar-ne els fruits desitjats.
Per descomptat, que en Jaume Bonet i Moll té tot el meu suport personal en aquesta actuació seva, que mir de difondre de la manera millor que sé i que puc.
Vet ací alguna relació breu de referències explícites que he anat recollint fins ara:

1. Vaga de fam per la llengua
   ElPuntAvui - 16-03-2012
2. Aturem l'extermini del català! El 23 de març als Jardinets de Gràcia
   Illencs pel català - 23-03-2012
3. Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua: 'Seria fotut deixar-se morir sense dir res'.
   VilaWeb - 15-03-2012
4. Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca, en "Un día en..."
   Àudio de Jaume Bonet i d'altres jubilats per Mallorca - 15-03-2012
5. Comunicat d'Endavant (OSAN) al voltant de la vaga de fam per la llengua a Mallorca
   Racocatala.cat - 15-03-2012
6. La Coordinadora demana suport per a Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua
   VilaWeb - 15-03-2012
7. El suport personal de Juan Carrero Saralegui Vídeo - 13-03-2012
8. Una vaga de fam invisible
   Josep Bargalló - 12-03-2012
9. Jaume Bonet: "Ni en Mengual ni jo no volem morir, però estam disposats a jugar fort"
   Llibertat.cat -12-03-2012
10. Jaume Bonet, en vaga de fam pel català, diu que no vol morir però que 's'arriscarà'
    Diari de Balears - 08-03-2012
11. 8diesde#vagadefamperlallengua.
    Vídeo 02 de Jaume Bonet - 08-03-2012
12. En defensa dels drets lingüístics del nostre poble
    Vídeo 01 de Jaume Bonet - 07-03-2012
13. Vaga de fam, a favor de la llengua catalana, a Palma
    Escrit de Tomàs Martínez - 06-03-2012
14. Jubilats per Mallorca presenta vaga de fam a Can Alcover
    Video de Barritvoficial - 01-03-2012
15. Vaga de fam per la llengua
    Video informatiu de Jaume Bonet - 23-02-2012
16. Anunci de vaga de fam per la llengua
    Jubilats per Mallorca - 22-02-2012

Així, no resulta gens estrany...

Acab de llegir una de les notícies més reconfortables que he rebut aquest darrer any.
Fa referència a l'actual secretari general i número dos del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el senyor Xavier Solà.

Es tracta, ni més ni pus, de qui fou el braç executor, l'encarregat de fer que desaparegués del mapa dels Països Catalans un projecte cultural tan engrescador com el Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets (Cor i OJIPC), amb tot l'afer de Pau Casals a l'ONU l'any passat.

Ben cert que aconseguí llevar-nos d'enmig, amb l'excusa d'evitar postures que ell considerava massa agressives contra Espanya...

Tant de bo que s'arribi a fer justícia, qualque dia, i que poc a poc el temps vagi posant cadascú a son lloc.

Tant de bo que aquest primer toc d'atenció públic contribueixi eficientment a desfer tota la troca...

Baltasar Garzón, jutge condemnat per prevaricació

Amb tot aquest rebombori que està aixecant el cas del jutge Garzon a tants d'àmbits, es fa evident, una vegada més, la manca de credibilitat d'una justícia com la que administra l'estat espanyol. Un motiu democràtic més per voler sortir-se'n com més aviat millor!

Ja no parlam de la seva lentitud. Ni de les mancances greus que suporta, des del punt de vista tècnic. Ni de les condicions lamentables en què es troben els expedients administratius. Ni del tractament tan poc respectuós envers la ciutadania, sobretot envers la que acostuma a emprar una llengua distinta a la castellana. Ni dels favoritismes que s'hi detecten a l'hora de considerar les parts implicades en els processos. Ni del poder distint que hi té la disponibilitat o la mancança de recursos econòmics. Ni de les componendes entre missers...

Es tracta, sobretot, de la manca de credibilitat, vers una institució que les societats democràtiques del segle XXI consideren com un dels seus pilars fonamentals, com un dels valors superiors del seu ordenament jurídic.

A mi, no m'ha sorprès, ni poc ni gens ni una mica, que el jutge Garzon hagi estat comdemnat pel més alt tribunal de l'Administració de Justícia española. És més, trob que aquesta encara s'hi ha mostrat molt tova i benèvola. Li pertocava d'anar més lluny, encara. Ficar-lo dins la presó, per exemple! Per traïdor a la pàtria, com a mínim!

Mentre a l'interior de la societat espanyola hi hagi assumptes, personatges, situacions, aspectes que no es poden tocar mai, que esdevenen intocables, la credibilitat de l'administració de justícia espanyola romandrà al nivell més baix, dins la consideració ciutadana europea més democràtica.

Si, de forma increïble, des de les més altes instàncies del Consell General del Poder Judicial s'atreveixen a difondre a tots vuit vents del món i de la bolla que ”tots els imputats no són iguals”, hom pot pensar i creure que la seva portaveu considera que alguns d'aquests no són “ciutadans espanyols”, reconeguts “iguals” per la Constitució espanyola, “sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social” (art. 14).

Fa més de vint-i-un anys que vaig deixar de creure en la justícia. Vaig haver de patir, en carn pròpia, els efectes nefasts d'una decisió judicial que em declarava culpable d'un delicte de “desobediència lleu a un agent de l'autoritat”. Puc dir que es basava en un informe policial fals i mentider... I que feia cas omís del que jo havia presentat prèviament, basant-me en una autorització municipal, escrita i signada pel senyor batle...

Ni em vaig voler molestar a respondre-hi...

Com tampoc ara mateix, no tenc cap intenció d'abocar-me a defensar el jutge que ha estat condemnat per prevaricació i que apareix en portada a gairebé tots els mitjans de comunicació internacionals.

Som un dels qui, en cap moment, no m'he volgut manifestar públicament a favor d'aquest jutge tan "espanyolíssim". Malgrat l'aurèola de defensor dels drets humans que l'envolta... També és cert que no m'he afanyat a declarar-hi la guerra, com fan alguns!

Ja em va bé de comprovar que entre els mateixos espanyols es devoren l'un a l'altre! Pel que es veu, "Roma no paga als traïdors" i la Hispània tampoc.

"Arrugas", pel·lícula recomanable per a ancians d'avui i de demà...

Fa pocs dies que la psicòloga d'AFAM ens convidà a l'estrena de la pel·lícula “Arrugas”, a la Sala Augusta, de Palma. No hi poguérem assistir. Hi he anat avui. N'he quedat corprès. Mai no m'hagués pogut imaginar que, mitjançant dibuixos animats, s'hi pogués arribar a tractar la vellesa i la malaltia de l'alzhèimer que l'acompanya molt sovint, d'una manera tan entenedora i entendridora.

La recoman a tothom. Tant “als ancians i ancianes d'avui dia, com als ancians i ancianes de demà”.

Té aspectes ben curiosos. Com els que ofereixen els dos protagonistes, que comparteixen habitació en una residència geriàtrica: en Miguel/Manuel (un argentí que se les sap totes, a l'hora de tractar amb polissonada qualsevol dels residents) i n'Emilio (un ex director de sucursal bancària jubilat, que travessa l'estat inicial de la malaltia d'alzhèimer, a qui aquell anomena “Rockefeller”).

La visió dels medicaments com a elements que vénen imposats amb la finalitat de mantenir la gent drogada...

Les visions i valoracions distintes de l'estadi de la vida que anomenam vellesa...

La percepció que la persona malalta d'alzhèimer entén i comprèn molt més del que es pensa la gent que l'envolta...

L'aparició de persones ancianes i/o malaltes, amb característiques individuals diverses...

El paper, gairebé sempre “ridiculitzat”, del personal professional que treballa a la residència...

Les mirades retrospectives que serveixen d'explicació per a certes situacions actuals...

La incidència dels jocs i les activitats terapèutiques en l'ànim de les persones afectades per la malaltia d'alzhèimer

Les manies, obsessions, curolles, insistències, repeticions dels personatges...

La filosofia de mantenir sempre el cap entretengut en qualque cosa, per conservar-lo i no perdre'l...

El record i el concepte que els protagonistes mantenen de les famílies respectives...

Per a mi ha estat una sorpresa veritable aquest llargmetratge d'animació, a moments tragicòmic, amb una barreja de bromes cruels i de bregues amistoses, que m'ha arribat molt endins.

Es basa en el còmic o novel·la gràfica del mateix títol, l'autor del qual és Paco Roca, que va obtenir el Premi Nacional de Còmic 2008.

"Estima la nostra llengua", em deia mossèn Llorenç Riber

El bon amic i company de lluites secularitzadores, n'Agustí Serra Soler, em fa arribar un escrit seu a favor de la llengua catalana, la llengua pròpia de Mallorca, que em sembla ben sucós i reproduesc tot seguit:

"Si pens és perquè visc.

per Agustí Serra Soler.

Les notes dominants, a primera plana, que encapçalen les notícies de les cròniques de societat, des del primer dia de l'any, són que els "lletra ferits", de l'Obra Cultural Balear", estan que trinen, xiulant i exclamant-se de mil maneres.

El motiu n'és que l'amor que tenim al bell mallorquí no és correspost com se mereix per les nostres Autoritats, no donant a la nostra llengua l'aliment vigorós que necessita.

L'amor que sentim vers la robusta immortalitat de la paraula, escrita, parlada i ensenyada, vibra més que mai quan s'interposa una altra llengua, la companya de camí, l'amiga del costat, la filla del senyor, la de l'Estat; llengua meravellosa, sí, estimada, sí, prestigiosa, sí, però, no, la dels nostres pares, la de mumpare i de mumare.

És tasca de l'amor de pàtria, nascut dins nosaltres al mateix dia que vinguérem al món, pugnar, amb braó i nervi, a fi que, en el nostre ufanós arxipèlag, no hi caigui la desgràcia de "pars maior adtrahit minorem", que la part grossa no arrossegui la petita, que el peix gros no se mengi el petit.

No vulguem que les nostres fecundes illes se convertesquin en una Torre de Babel, i s'esbuquin per manca de llengua valenta. No permetem que se tornin en cinc munts de terra, plens, únicament, de turistes, sense llengua pròpia, rics de doblers, ignorants sobre els nostres valors, i que, sols, s'hi entenen amb signes.

Us haveu aturat a pensar la gran gentada, que dels cinc continents (ben vinguda sia) ens ve, amb llengües pròpies, que res no tenen a veure amb la nostra, reclamant els seus drets d'origen, malgrat ells hagin d'aparcar els nostres!

I, nosaltres, de bon cor com som, baixam el cap i, fins i tot, donant-los privilegis que els nadius no tenim.

Per donar força al meu prec, deman que me'l reforci Mn. Llorenç Riber, i us diré, PER QUÈ:

Vaig tenir la felicitat de ser d'ell el ninet aviciat, a Campanet, en els seus dos darrers anys de vida i en els meus dos primers anys de servei sacerdotal, jo sortit del Seminari, nomenat vicari pel Bisbe, D. Jesús Enciso. (1956-60)

Ca D. Llorenç era un lloc a on m'hi trobava bé i hi anava en freqüència.

N'Antònia Bennàssar, fidel historiadora dels costums i oficis campaneters des de la seva essència, (joveneta en el meu temps, excel·lint en el cor parroquial i de relleu en les obres teatrals del grup "A sol ixent", nom que vaig posar-li d'una obra de D. Llorenç), en el número extraordinari sobre la seva vida i obres, conta l'estreta veneració que jo li tenia i l'estima amb què ell me cobejava. Agraesc a Antònia aquesta minúcia per a mi entranyable.

De D. Llorenç vaig aprendre que les llengües són organismes vius que sempre creixen i que caminen de l'amor que li donam i de l'estudi que d'ella abordam. Que es fa gran amb l'esforç nostre i se dilata i puja i es torna sàvia. Si la llengua no se cultiva en el seu pelegrinatge, enfrontant-se als contra temps, se destenyeix i perd l'eficàcia generosa.

Me repetia cada dia: "Estima, Agustí, la nostra llengua, fes que l'estimem, perquè, sinó, és com un ciri que fa claror i acaba per consumir-se dins la seva pròpia flama. S'ha d'acariciar amb mà diürna i amb mà nocturna l'arpa, al so de la qual cantam, i ens enamoram, i ens comunicam, esbadocada la boca i ardorosos els ulls".

En el Parlament d'escriptors catalans, quant al manteniment de la puresa i unitat de nostra llengua, els alliçonava així: "No escapceu l'ull de la planta viva", "ha d'enfilar-se més amunt i s'ha d'estendre més vastament cercant llum alta i dins atmosferes amples". "Tres segles d'opressió forastera enfondiren les discrepàncies dialectals; i en 80 anys d'acció reflexa i reguladora hem rescatat milenars de paraules, ens hem redimit de milenars de barbarismes i hem purificat nostra llengua, fent-la pujar com una ona vasta, invasora". "Jo som de Mallorca, illa de fondes diafanitats. La gloriosa mar dels mallorquins, del riure etern; la serenitat sense núvols vola entre nosaltres. Siguem guardians intrèpids de nostra llengua gentil, guardem-la franca i pura com l'argent, perquè aquí s'abeura tot un poble; quan un poble cau dins l'esclavitud, si conserva sa llengua, té la clau que obri el pany de totes les cadenes" (any 1909).

Sense cap dubte, D. Llorenç fou un home savi, profeta, mestre en "gai saber", que, essent elegit membre de la Real Academia de la Lengua Espanyola (1927) i condecorat amb la Gran Creu d'Alfons, El Savi, (1928), mai no deixà de cantar Mallorca amb un mallorquí que marca una gramàtica selecta, tant, que Campanet l'estima com "fill il·lustre"(1928). Sóller, també el tengué en el nostre setmanari com col·laborador de luxe entre els destacats.

Ho he de dir sense modèstia, ja que ho tenc com una gràcia:
Felicitant-me per haver estat jo el darrer amic, que junts -el vespre abans de morir, després d'haver-li comunicat el metge campaneter, D. Miquel Alemany, la gravetat del seu estat- ell i jo conversàssim, ell corprès (-"me queden encara moltes coses a fer...") i jo tremolant, tenint-li la meva mà damunt la seva, de mestre a alumne, de sacerdot a sacerdot, (11-X-1958); estimant-me sortós, me vaig fer meva una estrofa del càntic, que Mn. Miquel Costa i Llobera, el poeta del "Pi de Formentor", li dedicà, robant-l'hi i donant-li forma a favor meu, plagi que publicà el "Quadern de Campanet" en motiu del cinquantè aniversari de la mort de D. Llorenç, l'hi repetesc, avui, de cor:

"Ho pens jo: mai el sol
m'ha saludat a mi tot sol
amb tant magnífica escomesa...
Agustí, amb tu n'és la placidesa,
tu n'ets el darrer vingut.
Bé puc sentir-me complagut
amb vos tenir conversa atesa."

Hi ha manera humana de contactar per escrit amb VODAFONE?

Com que veig que aquesta bona gent de VODAFONE ESPAÑA S.A.U. no em dóna cap casta de facilitat a l'hora de comunicar-m'hi per escrit, ho faig des d'ací mateix, a veure si se n'assebenten d'una vegada, per algun conducte o un altre:

Palma, 29 de gener de 2012

Srs. Representants de VODAFONE ESPAÑA S.A.U.:

Totalment en desacord amb el que se'm va comunicar el proppassat dia 26 de gener de 2012, mitjançant aquest escrit deman una EXPLICACIÓ MÉS ACLARIDORA sobre els motius pels quals, fins avui dia, VODAFONE ESPAÑA S.A.U. continua incomplint les cláusules del contracte que va establir amb mi el passat dia 7 de desembre de 2011.

Efectivament, aquell dia, per via telefònica, vaig realitzar un contracte amb VODAFONE ESPAÑA, S.A.U., mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers, que incloïa “PORTABILITAT LÍNIA FIXA + ADSL + DONAR DE BAIXA ADSL ONO”, havent-ne rebut aquesta confirmació documental al meu correu electrònic:

“de:     Vodafone televenta08@vodafone.es
per a:     RODAMON@cecili.cat
data:     7 de desembre de 2011 18:37
assumpte:     Envío de confirmación documental del proceso de verificación por terceros
enviat per:     vodafone.es
:És important principalment per les persones de la conversa.

Envío de confirmación documental del proceso de verificación por terceros
Vodafone televenta08@vodafone.es   
07/12/11       
per a usuari
Estimado Sr./Sra.:
Una vez se ha procedido a la verificación positiva de la contratación efectuada por usted con Vodafone España, S.A.U., mediante consentimiento verbal con verificación por terceros, de conformidad con la normativa aplicable, venimos a remitirle confirmación documental de la misma.
Asimismo, aprovechamos la ocasión para recordarle que tiene a su disposición el Servicio de Atención al Cliente de Vodafone donde atenderán, de forma gratuita, cualquier cuestión relacionada con su servicio Vodafone. Atentamente, Vodafone España, S.A.U.
Este mensaje ha sido enviado por un sistema automático.Por favor, no responda a este e-mail directamente.
www.vodafone.es
Vodafone España S.A.U
Avenida de Europa, 1
Parque Empresarial La Moraleja
28108 - Alcobendas – Madrid

Amb un segon correu electrònic, rebut quatre minuts més tard, em quedava ratificada la “CONFIRMACIÓN DE PEDIDO VF ADSL” amb aquests termes:

“de:     soporte@vodafone.es
per a:     rodamon@cecili.cat
data:     7 de desembre de 2011 18:41
assumpte:     Confirmación de pedido VF ADSL
enviat per:     vodafone.es
És important principalment perquè se us ha enviat directament.
“Acabas de contratar ADSL Máxima Velocidad, que tiene las siguientes características: Por 24,9 euros:
 >Tarifa plana ADSL: Te damos la máxima velocidad que pueda llegarte a tu casa. Velocidad de bajada hasta 20 MB (según cobertura). Velocidad de subida hasta 1 MB (según cobertura)
> Llamadas: Habla todo lo que necesites sin preocuparte de la factura, porque disfrutarás de:
Llamadas a fijos (3.000 min/mes). Llamadas a móvil de cualquier operador los fines de semana (350 min/mes)
> Internet móbil: Conexión a internet móvil desde el primer día y gratis con tu Módem USB hasta que activemos tu línea ADSL. 3 días gratis al mes de internet móvil para siempre. A partir del cuarto día coste de 2€/dia (2,36€ IVA inc.) Router WIFI 11n+Módem USB gratis, la tecnología inalámbrica més potente e innovadora. Promoción exclusiva: 14,9€/mes durante nueve meses. Cuota de línea 15€/mes (17,7€ IVA incl) no incluída”.


Després d'haver realitzat i practicat, per via telefònica, tots els tràmits que se m'havien exigit per tres conductes distints (un, a l'123 i dos més al 1444), havent donat resposta a totes i cadascuna de les preguntes nombroses que em feren, se m'informà que els canvis esmentats podrien comportar que, durant algun dels propers 7-10 dies següents, podria romandre fins a un màxim de 6 hores sense poder establir cap casta de connexió, mentre s'efectuaven les operacions tècniques. Hi vaig venir a bé.

Transcorreguts més de 50 dies sense haver obtengut cap casta de resposta, el proppassat dia 26 de gener de 2012, en posar-me de bell nou en contacte telefònic amb VODAFONE S.A.U. (primerament a l'123 i tot seguit a l'1444 per indicació de l'operadora anterior), se'm va informar que NO ELS CONSTAVA CAP CASTA DE TRAMITACIÓ EFECTUADA sobre aquell assumpte i que ES FEIA PRECÍS HAVER DE TORNAR A REPETIR ELS MATEIXOS TRÀMITS REALITZATS ANTERIORMENT, com si no s'hi hagués fet res de res fins aleshores.

Corprès enormement per la notícia, vaig demanar que es tengués en compte tot quant ja s'havia realitzat el mes de desembre, en haver efectuat el “contracte amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U., mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers”, que es consultassin les gravacions efectuades aleshores i que es paràs esment a les dues comunicacions que VODAFONE ESPAÑA S.A.U. m'havia enviat per correu electrònic.

De res no varen servir les meves paraules ni les meves peticions. Se'm digué que PODRIA HAVER-SE TRACTAT D'UN ERROR PER PART DE L'OPERARI, que no hauria efectuat correctament tots els tràmits necessaris. Vaig insistir que accedissin a revisar el contracte verbal parant esment a la GRAVACIÓ EFECTUADA EL MES DE DESEMBRE.

Se'm va respondre que, si jo no estava d'acord a TORNAR A RESPONDRE LA LLISTA EXTENSA DE PREGUNTES QUE SE M'HAVIEN DE TORNAR A FORMULAR DE BELL NOU I GRAVAR-HO UN ALTRE PIC, QUE PODIA PROCEDIR A ANUL·LAR TOTS ELS TRÀMITS REALITZATS FINS ALESHORES...

Incomprensible per a mi! Vaig accedir-hi, així i tot, a tornar a respondre el mateix qüestionari que ja se m'havia formulat el passat mes de desembre, mitjançant el qual s'establia UN ALTRE CONTRACTE NOU AMB EL NÚM D'IDENTIFICACIÓ I34593896.

Abans, emperò, vaig voler comunicar la meva decisió d'ELEVAR LA MEVA QUEIXA com a client de VODAFONE, considerat en aquell moment PLATINO.

Mitjançant aquest escrit de QUEIXA, prec encaridament que s'atengui el meu desig de REBRE UNA EXPLICACIÓ SATISFACTÒRIA PER TOT QUANT HA SUCCEÏT FINS ARA, I LES DISCULPES PERTINENTS DE PART DE QUI EN SIGUI RESPONSABLE.

Per cert, també vull comunicar-los -com ja he fet en altres ocasions anteriors- el meu desig que totes les meves comunicacions amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U., inclosos correus electrònics i contractes mitjançant consentiment verbal amb verificació per tercers (com qualifiquen vostès), em siguin fetes sempre en CATALÀ, la llengua pròpia de Mallorca on visc.

Ho faig avui, a Palma, als vint-i-nou dies del mes de gener de 2012.

Cecili Buele i Ramis