Quart dia d'estada a Barcelona, mon any sabàtic principatí

Una de les coses que consider més importants a fer cada dia és «caminar». Em sembla que, cada cop més, vaig valorant aquesta activitat diària com a primordial, per a la salut, tant física com psíquica.

La ciutat de Barcelona es presta a caminar durant hores seguides, sense tenir ni un sol minut d'avorriment, ateses les grans quantitats de coses que s'hi poden veure i destriar. I, a més a més, em fa la impressió que se l'està dissenyant, precisament, perquè s'hi pugui anar a peu amb una certa comoditat i tranquil·litat: poques vegades m'he hagut d'aturar davant d'un semàfor en vermell. I quan ho he hagut de fer, ha estat per molt poc temps. Per exemple.

Aquest dilluns, m'he proposat de recórrer a peu alguns dels carrers d'aquesta ciutat. En sortir de l'hotel, situat al carrer Mallorca, he enfilat per la plaça dels Països Catalans, l'avinguda Josep Tarradellas, la plaça Francesc Macià, l'avinguda Pau Casals, el carrer Mestre Nicolau, el carrer Marià Cubí i he arribat al carrer Muntaner, on viu el bon amic bugerró Andreu Obrador.

M'he aturat a saludar-lo i a demanar-li el favor que m'imprimís la primera carta que he redactat i dirigit a la Neus, la companya de l'Oriol Junqueras, fent-li suport en uns moments tan difícils com els que estan passant.

Es veu que això no té aturall i que l'Administració de Justícia espanyola s'està mostrant durament implacable contra l'independentisme català i les persones que el defensen i promouen. 

A més del president del meu partit, Oriol Junqueras, (que ja duu mesos a la presó d'Estremera-Madrid), avui també ha hagut de comparèixer davant dels tribunals la secretària general, Marta Rovira, d'on n'ha sortit en llibertat amb una fiança de 60.000 euros.

He mirat de contactar amb el bon amic Josep-Lluís Carod-Rovira, qui m'ha convidat a anar al seu despatx de la Universitat Pompeu Fabra. Miraré de trobar-me un moment per arribar-hi.

M'han telefonat des de la Direcció general de Participació de l'Ajuntament de Palma i em diuen que tenen previst d'inaugurar l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart" el proper dimecres, dia 28 de febrer... 

Els he hagut de dir que em trob fora de Ciutat, que no tenc cap data prevista per retornar-hi, i que esper que això no sigui cap obstacle perquè s'inauguri oficialment aquest espai ciutadà que ha de portar el nom de la meva dona. Cosa que agraesc de tot cor!


Tercer dia d'estada a Barcelona, mon any sabàtic 2018

Avui fa 21 mesos que na Bel Rosselló, la meva dona, se’n va anar, d’aquest món a l’altre! 

Un motiu més que suficient per continuar enfortint-me'n en aquest mon any sabàtic iniciat l’1 de gener de 2018... aquests dies duit a terme des de Barcelona estant.

És el primer diumenge de quaresma i m’entren ganes d’anar a missa a l'església de Sant Vicenç dels Horts, pujant-me al tren FGC R5 que surt de la plaça Espanya. A veure si tenc l'oportunitat de veure-m’hi amb la batlessa Maite Aymerich (de la qual no vaig acomiadar-me ahir, a Badalona). Però, sobretot, a veure si puc saludar la família d’Oriol Junqueras, la seva dona Neus Bramon, i els seus fills Lluc (4) i Joana (2).

L'edifici de l'Ajuntament roman tancat, en bon diumenge.... A l'església, m'hi trob mossèn Anton Roca, que celebra la missa dominical a les 9h. Abans que procedeixi a la següent cerimònia funeral per un veí del poble de sant Vicenç dels Horts, mir de saludar-lo a la sagristia.

M'hi atén amb molta d'amabilitat. Li explic el motiu de la meva venguda al poble. Que m'agradaria saber el domicili de l'Oriol Junqueras, per tal d'anar-hi a saludar la seva companya i els seus dos fills. 

S'hi presta generosament, de manera que demana a uns feligresos que me'n donin les senyes concretes, del carrer on es troba la seva casa, segons em diuen «una torre situada al final del carrer de Mestre Ramon Camps».

Me n'hi vaig tot dret, guiant-me el googlemaps En arribar-hi, no hi veig ningú. Sembla que l'immoble estigui desocupat, tot i que s'hi veu aparcat un vehicle, al jardí. No hi ha timbre, a l'entrada. Tampoc no se'n sent cap casta de remor. 

Amb la finalitat de deixar-ne constància a la bústia de correus, em pos a escriure quatre mots en un tros de paper que trob pel carrer. Li manifest, a na Neus, que som un amic de l'Oriol que he vengut des de Mallorca per saludar-la, a ella i als dos menuts, i per oferir-m'hi en allò que consideri que pugui ser útil... 

Quan estic a punt d'anar-hi a posar el número de telèfon meu, i el correu electrònic... sent la remor d'una porta interior que s'obre, d'on surt un fotògraf seguit d'una dona i dos infants! Eureka!

Tot d'una em pos a cridar el nom de «Neus», que s'apressa a obrir-me la porta d'entrada al jardí de la casa. La salud molt efusivament, a ella i als dos infants que continuen juguetejant com si no res...

No ens havíem vist mai, però físicament la trob molt afectada... molt penada... molt amagrida... molt xupada... molt desfeta...

En acomiadar-me'n, d'ella, després d'una trobada tan breu com emotiva, mentre m'adreç a l'estació del tren que m'ha de tornar cap a Barcelona, em qued amb la primera imatge del matí, que no m'ha donat temps d'enregistrar pel mòbil, ben a prop de l'hotel on romanc allotjat: 

Amb els meus ulls, he vist de bon matí que una gavina caçava un colom... al carrer de Tarragona... i només n'hi deixava al terra algunes poques plomes...

Oriol Junqueras i Vies és a la presó, des de fa mesos, pel sol fet d'haver volgut escoltar i atendre, com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el clam d'una bona part de la població catalana que vol la independència i que s'hi constitueixi la República Catalana.

Empresonat a Madrid, és el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, i va ser batle de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts on resideix la seva família... que aquest diumenge de quaresma, 18 de febrer de 2018, he tengut l'oportunitat de saludar i acompanyar durant una estona.

«Amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat», només deman que se'l posi en llibertat «d'aquí que toquin hores», a ell i a tots els presos polítics catalans que romanen empresonats o a l'exili!

La jornada dominical quaresmal s'acaba amb un concert a l'església de Sant Gaietà, a Barcelona, regentada pel P. Miquel, teatí mallorquí que cada diumenge ofereix concerts de música clàssica a benefici d'alguna entitat solidària.


Música en Sant Gaietà (Barcelona)


Segon dia d'estada a Barcelona, mon any sabàtic

Aquest segon dia de mon any sabàtic passat a Barcelona, m'ha duit fins a Badalona, una ciutat que se'm presenta davant dels meus ulls, tot d'una que baix del tren R5-Mataró, amb l'aspecte d’estar a l’avantguarda en la lluita catalana per la independència i la república.

Només arribar i circular pels carrers, m'adon de la gran quantitat de mostres externes penjades a balcons i finestres de moltíssimes cases...

Hi vaig amb la idea d'assistir al Museu de Badalona, on es fa la Primera Jornada NacióXXI, “Mobilització i canvi polític”, organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l'ACP (Associació Catalana de Professionals).

A més de jo, que hi assistesc com a oient, també hi participa gent del País Valencià, d'Eivissa i de Mallorca.

El batle d’Alaró, Guillem Balboa, intervé al primer debat que gira en torn de «La nova política des dels municipis», amb altres intervinents.

El recentment nomenat vicepresident del Parlament de Catalunya, l'eivissenc Josep Costa, intervé al segon debat que se centra en «Participació i mobilització. Del 15M a la República Catalana», juntament amb altres intervinents.

Hi veig i salud Marta Rovira (directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana), Jordi Porta (expresident d’Òmnium), Vicenç Villatoro (director de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), David Poudevida (president de l'Associació Catalana de Professional), Jordi Muñoz (politòleg), Dolors Sabater (alcaldessa de Badalona), Maite Aymerich (alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts), Albert Batet (alcalde de Valls), Miquel Sellarés (president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya) i d'altres. 

Una cinquantena d’assistents primerencs, romanen atents i participen en el primer debat que es fa el matí. Es tracta d'una jornada que vol ser continuadora d’aquelles altres que organitzava l’Opinió Catalana.

Juntament amb na Bel Rosselló -la meva dona- convidats pel bon amic també difunt Climent Garau, a les dècades 80 i 90 del segle passat, vàrem assistir a gairebé totes les nou jornades que s'hi realitzaren (tret de les dues primeres).

Hores d'ara, segons els organitzadors, cal “pensar i repensar la nació catalana al segle XXI”, amb el nou estil de fer política municipal que hi han introduït sobretot moltes més dones.

S'enceta la sessió amb una intervenció enregistrada per Carles Puigdemont qui ens saluda des de Brussel.les. Ens ve a dir i a encoratjar a continuar mantenint una societat mobilitzada, que s'esdevé preludi de canvi polític en la manera d’entendre la governança i la revolució catalana.

Seguidament, Vicenç Villatoro interpreta l’origen d’unes jornades de reflexió sobre el catalanisme polític, el pensament catalanista, als anys 80: Max Cahner, Jordi Pujol, Miquel Sellarés, etc.

Jordi Muñoz (1979) representa el relleu generacional del catalanisme polític, acadèmic competent alhora que apassionat convençut, la política li esdevé objecte d’estudi i eina pel canvi.

Resumint una mica la seva intervenció, presenta Badalona, escenari prioritari per a la mobilització i el canvi polític... La mobilització social i política en democràcia no ho és tot, perquè hi incideixen molts d’altres aspectes... El país d’avui ja no té res a veure amb el país de fa 20 anys... Tres models de mobilització: Independentisme (Òmnium i ANC), Podemos (Els Comuns), Ciudadanos (C’s)

Segueix una PAUSA, amb berenar d’entrepans i cafè amb llet.

El segon debat del matí gira en torn de «La nova política des dels municipis», on intervenen batles i batlesses que hi fan les seves aportacions característiques: Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona; Albert Batet, alcalde de Valls; Maite Aymerich, alcaldessa de sant Vicenç dels Horts; Guillem Balboa, batle d’Alaró.

A la tarda, l’eivissenc Josep Costa, recentment nomenat vicepresident del Parlament de Catalunya intervé al debat sobre “Participació i mobilització. Del 15M a la República Catalana”, moderat per David Miró (diari Ara), amb Tània Verge i Mariona Ferrer (politòlogues)

A la tornada cap a Barcelona, per si no m'hagués bastat l'ensurt d'ahir, me n'arriba un altre a quatre passes d'allà on som: dos vellets que travessen un pas zebra són envestits pel conductor d'un cotxe que, segons afirma, no els ha vist. Sembla que, sortosament, no s'han fet mal. Però l'ensurt no ens el lleva ningú.

No tot han de ser males notícies! Al restaurant on acostum a fer-me present quan som a Barcelona, m'han atès a les mil meravelles! He dit al xef que faré tots els possibles per tornar-hi. Fins hi tot, en lloc d'un porronet petit, me n'han posat un de gros...

De passada per la plaça Catalunya, m'atans a les tendes de campanya que hi són plantades i a la gent que reclama l'alliberament dels presos polítics...


Primer dia de «mon any sabàtic» a Barcelona

L'avió d'Air Europa que havia d'enlairar-se a les 10:15 hores, ho ha fet vint minuts més tard i ha arribat a Barcelona vint-i-cinc minuts després de l'hora prefixada. Però n'hem sortit i hi hem arribat, malgrat la capa espessa de boira que cobria l'aeroport de Son Sant Joan.

Comença així el peu primer dia d'estada a Barcelona, en aquest mon any sabàtic iniciat l'1 de gener de 2018.

Anant a dinar al «Mussol» del carrer d'Aragó, me n'he duit un dels ensurts més forts dels que record: gairebé als meus peus, mentre estava esperant per passar el semàfor en verd i travessar el carrer de Balmes cantonada Aragó, un jove que anava de paquet damunt d'una moto ha pegat per avall i jo només he sentit el cop del casc metàl·lic que pegava contra la vorera de pedra... 

Així com hem pogut l'hem ajudat els vianants que passàvem, mentre s'esperava l'arribada de l'ambulància... En pocs minuts, s'han sentit les sirenes de dues motos de la policia urbana que s'hi acostaven... Me n'he anat fortament impressionat...

En bon primer dia d'estada meva a Barcelona, de manera sorprenent i sense que n'hagués estat gens ni mica assabentat anteriorment, em trob que Òmnium i Assemblea Nacional Catalana han organitzat precisament avui vespre una manifestació, que va des de la plaça de sant Jaume fins a la presó model.

Avui es compleixen quatre mesos de l'empresonament dels JORDIS, Cuixart i Sánchez, a Madrid.

Ben a prop d'on estic allotjat aquests dies, m'hi atans i compartesc amb una gran multitud, que omple des de lluny el carrer Entença, els crits i demandes de llibertat i d'unitat que són els que més sobresurten per damunt de molts altres que reclamen justícia i respecte per «l'escola catalana que no es toca».

«Llibertat presos polítics!», «Unitat!», «Ni un pas enrere!», «In-de-independència!», «Som República!», «Puigdemont, el nostre president!», «L'escola catalana no es toca!», etc. precedeixen el discurs que s'hi fa, agraint la presència en un acte de suport als JORDIS empresonats a Madrid.

Tercera carta de Cil Buele a Oriol Junqueras, empresonat a Madrid

Santuari de Lluc, 31 de gener de 2018

Benvolgut, mai oblidat i sempre recordat amic, vicepresident de la Generalitat de Catalunya:

Imatge de la Mare de Déu de Lluc,
patrona de Mallorca
Tant de bo que, des d'aquest racó muntanyenc, on roman enclavat el santuari de la Mare de Déu de Lluc, patrona de Mallorca, t'arribi la meva salutació personal i el desig que et trobis bé de salut i d'ànims, a l'hora d'enfrontar-te un dia més a la situació que estàs patint d'una manera tan injusta com barroera i poc democràtica.

M'hi he vengut a passar unes setmanes, a Lluc. Necessitava recloure'm, voluntàriament i gojosament, en un indret tranquil i calmat, lluny del trull i les mogudes que sacsegen diàriament i continuadament el nostre viure ordinari a l'interior d'un nucli urbà marcat per ritmes tan trepidants que ens poden arribar a fer més mal que bé...

Aquí, amb la tranquil·litat que ens transmeten les muntanyes, amb l'acompanyament que ens fan les aus i els ocells i els ramats i les guardes i els corrals i la gent que s'hi atansa a la recerca del mateix, els ànims poden aconseguir d'asserenar-se, la serenor s'anima i s'hi enriqueix el seny. 

Vaig venir-hi l'endemà de la festa dels Reis i faig comptes de tornar-me'n cap a casa pocs dies després
Ocells que volen lliures per Ciutat
de la festa de la Candelera. Total, una mesada curta, ocupant una de les cel·les de Lluc que donen a  la plaça dels Pelegrins, dedicant-me a caminar per l'entorn, a pregar davant la Verge, a llegir i escriure, a escoltar i acompanyar la gent que en vol, a assaborir els plats deliciosos i els vins esplèndids que es produeixen a la serra de Tramuntana... Puc dir-te que m'ho estic passant molt bé.

Enmig d'això, no puc deixar de pensar en aquest país nostre que volem molt més nostre... 

I el pensament i el cor se me'n van cap a vosaltres, els qui feis tant i tant perquè això sigui qualque cosa més que un grapat de paraules més o manco malgarbades i esdevengui allò que molts volem, la República Catalana, fruit de la voluntat majoritària de la gent que viu als territoris que conformen els Països Catalans, des de fa segles...

Vagi per endavant, idò, el meu reconeixement personal a la gran tasca realitzada fins ara, per tu i tota la resta de companyes i companys que vos hi jugau la pell i la vida en l'intent de bastir un estat nou dins la Unió Europea, malgrat els entrebancs i les dificultats enormes que se'ns puguin anar posant a davant nostre.

Ciutat, 10 de febrer de 2018

Fragment informatiu
de l'oficina de Correus
De retorn a Ciutat, m'adon que la segona carta meva que et vaig enviar el proppassat mes de gener m'ha estat retornada a casa, amb la indicació que «el destinatario ha rechazado expresamente aceptar el envío y se procede a su devolución»

M'imagín que això deu ser més fals que un «duro sevillà». 

Per a mi, una mostra més que l'estat espanyol, que s'afanya, verbalment i per escrit, a presentar-se com a protector dels nostres drets i les nostres llibertats, a la pràctica, no s'esdevé cap altra cosa que el nostre enemic en peu de guerra, que mai no ens deixa de fer-la, al conjunt dels Països Catalans.

Carta retornada a ca meva,
des de la presó d'Estremera-Madrid
Curiosament, de les 10 primeres cartes personals que vaig enviar el passat mes de novembre als 10 catalans empresonats, vaig obtenir-ne justificant de rebuda (al recinte penitenciari); això sí, sense tenir encara ara cap casta de constància que hagin arribat mai a les mans de cadascun dels seus destinataris respectius.

Faig comptes de continuar enviant-vos-ne, mentre no n'hàgiu sortit lliures i hi romangueu reclosos. 

A veure qui se'n cansa primer!

Salut i coratge republicans!

Amb una abraçada ben forta, des de Mallorca

Pel camí de Coanegra, a la finca de ca ses Monges

Amb el bon amic i company de fatigues diverses, Agustí Baró i Bauló, ens hem fet presents a la finca de Can Mates o Ca ses Monges, al terme municipal de Santa Maria del Camí, a la vall de Coanegra.

Poc abans d'arribar a Son Roig, -a l'actualitat en mans d'una família estrangera, alemany i sueca, que l'està rehabilitant de forma admirable i que ens atenen esplèndidament-, es troba la finca de ca ses Monges, on s'està realitzant un projecte de rehabilitació d'un conjunt etnològic força interessant a una zona forestal, àrea d'olivar de muntanya, propietat de l'Ajuntament de Santa Maria des de l'any 2015.

Pel que se'ns diu, Vicenç Matas Mesquida de Can Mates, descendent de Son Roig quan va morir, el 13 de febrer de 1950, deixà aquesta propietat a l'Església de la Mare de Déu de la Soledat de Santa Maria del Camí, el Convent dels Mínims.