"Mallorca, Mans a les mans", associació de persones cuidadores

Dimecres, dia 17 d'octubre de 2018, tenc oportunitat d'assistir per primera vegada a la reunió de la junta directiva d'una entitat amb la qual m'entren ganes de col·laborar.

Ens reunim al Centre de Salut de Manacor, al carrer d'en Simó Tort, 19, vuit persones, tres homes i cinc dones: Maria, Manel, Àngels, Iolanda, Rosa, Jerònia, Toni i jo mateix.

Pel que he pogut esbrinar amb aquest contacte primerenc, veig que es tracta d'una entitat creada l'any 2017, amb seu a la vila mallorquina de Montuïri. Porta el nom d'Associació de Persones Cuidadores: Mans a les Mans».

Se n'hi fan diverses presentacions públiques: al Molí de can Nofre, de Montuïri; al centre de salut de l'Escola Graduada, de Palma; a l'auditori del casal Pere Capellà, d'Algaida; al centre de salut sa Torre, de Manacor; a la revista Bona Pau, de Montuïri; al programa Vitamina 3, d'IB3 Ràdio; al programa Hoy por hoy, de la Cadena SER; etc.

Me n'assabent, fa pocs dies, quan mantenc una conversa breu amb la bona amiga resident a la vila mallorquina de Vilafranca, Maria Llull. En convidar-me a participar-hi, contact amb la presidenta, na Joana Sastre, qui m'assenyala i esmenta la cita manacorina a la qual assistesc aquest capvespre.

S'hi pretén donar suport i visibilitat a les persones cuidadores. Gent que té en comú el fet de cuidar d'algú en situació de dependència. Per experiència pròpia, sé que esdevé una dedicació molt exigent que condiciona la vida personal, familiar i social de l'entorn on es produeix aquesta realitat.

S'hi manifesta que «ens constituïm en associació per ajudar-nos mútuament sobre la base d'una experiència compartida».

S'hi assenyalen com a objectius:
  • Promocionar el valor de cuidar dins la societat
  • Informar i sensibilitzar sobre la figura de la persona que cuida
  • Millorar la qualitat de vida dels cuidadors, les cuidadores i les persones dependents
  • Donar suport psicològic a les persones cuidadores
  • Crear i millorar els serveis de suport a les persones cuidadores
  • Integrar a tots els àmbits de la societat les persones amb dependència i donar suport a les seves famílies per aquest propòsit
  • Defensar els drets dels socis i de les sòcies
  • Establir relacions de coordinació amb altres associacions

Qui vulgui contactar-hi pot fer-ho al telèfon 685.258.333 o al correu mansalesmans@gmail.com.

Ja m'hi he apuntat com a soci, avui mateix, aportant-hi la quota anual de 10 €. Esper i desig poder col·laborar-hi, també, dedicant-hi part del meu temps.

Salut i coratge, a voler i a rompre!

Noces d'or: matrimoni Rosselló Pont

Vet ací les paraules que vaig adreçar a familiars i amistats presents a la celebració d'unes noces d'or matrimonials, dels mes cunyats manacorins, a l'hotel rural de Son Trobat, diumenge, 14 d'octubre de 2018:

"Siau tots benvenguts a la celebració d'aquestes noces d'or matrimonials de na Francisca i en Jaume, d'en Jaume i na Francisca.

És un dia molt important per a ells dos. També ho és per a tots nosaltres. En som testimonis directes, de la celebració d'aquell moment tan singular, en què varen fer públic, i beneir per l'Església, un compromís assumit lliurement i amb entusiasme: el compromís d'estimar-se tota la vida, com a dos esposos, en matrimoni, fins a l'hora de la mort.

Fa cinquanta anys van encetar aquest camí, alhora que planer també costerut, fàcil i difícil, dret i amb revolts, polsós i fangós, clar i fosc, alegre i trist, amb dificultats i amb joies. Una barreja de tot plegat. 

Fet aquest llarg recorregut, avui arriben a dalt d'aquest cim de les seves noces d'or matrimonials. Un cim que els fa ben feliços, a ells dos i a tots nosaltres.

Vos convid a donar gràcies a Déu! Fent-hi presents també tots els que, d'una manera o una altra, ens han precedit i gaudeixen ja de la seva glòria i de la felicitat eterna.

Avui, aquest recinte de l'hotel rural de Son Trobat és testimoni directe d'una història que comença cinquanta anys enrere a l'església parroquial de Crist Rei, a Manacor. En aquell temple magnífic, una parella jove es casa per l'església. 

Es tracta d'en Jaume Rosselló i Girart, fill de Jaume i Àngela, germà d'Antònia, Magdalena, Àngela, Maria i Bel; juntament amb na Francisca Pont i Sansó, filla de Guillem i Bàrbara, germana d'en Guillem

Tots dos es comprometen a viure junts i estimar-se «fins que la mort els separi», com s'acostuma a dir-hi, davant del parent pròxim, mossèn Pere «Mandai».

Aleshores ells dos són continuadors de l'esforç de moltes generacions manacorines anteriors que, cadascuna a la seva manera, han anat fent poble i fent família. 

Davant dels membres de les vostres famílies i de les amistats que s'hi feren presents, volguéreu manifestar la vostra lliure i il·lusionada voluntat de construir un projecte de vida en comú per al futur.

Nosaltres, en acompanyar-vos avui aquí, som testimonis directes d'aquest compromís vostre realitzat al llarg d'aquests darrers cinquanta anys. Som testimonis de l'ús que n'heu fet, de la vostra
llibertat, de la vostra estimació i de l'interès que heu mostrat l'un per l'altre.

Donem-ne gràcies a Déu, amb el vostre fill, nora i néts; amb els vostres germans i cunyats; amb els vostres nebots i amistats aquí presents. Conduïts en la pregària pel bon amic i company capellà, mossèn Pere Fons i Pasqual.

 Que Déu continuï beneint-vos i beneint-nos! Donem-ne gràcies a Déu!"

Alguns vídeos sobre milicianes antifeixistes catalanes a Mallorca

Alguns vídeos sobre aquestes cinc milicianes antifeixistes:

L'estrena a Palma del documental «Milicianes»

Gràcies a la feinada feta per un grup de joves professionals, m'alegra ben molt veure que vuitanta-dos anys després de la malifeta, continua més viva que mai en la memòria d'aquestes generacions del segle XXI la presència i la lluita a Mallorca de les cinc MILICIANES antifeixistes catalanes, segrestades, torturades, violades i executades a Manacor l'any 1936.

Amb el suport institucional dels ajuntaments de Palma i de Barcelona, del Consell de Mallorca, del Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, s'ha estrenat a la Sala Rívoli de Ciutat el documental valuós «Milicianes» que he tengut l'oportunitat de veure aquest dijous 27 de setembre.

M'ha agradat ben molt veure-hi reflectit el paper valuosíssim de les milícies femenines antifeixistes que s'enfrontaren al cop d'estat militar franquista en defensa de la república a la nostra illa.

He valorat com a molt interessants les aportacions recents que hi ha fet l'historiador portolà, el monjo benedictí de Montserrat Josep Massot i Muntaner. El treball rigorós d'historiadors més joves que hi han dedicat molt de temps i esforços. La presència a la Sala Rívoli de les mateixes dones que surten al documental com a protagonistes i que hi aporten allò que en saben. 

Tot plegat m'obre els ulls davant del que representaren per a Mallorca les presències de militars feixistes, com l'italià Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi; o de militars republicans, com el cubà Alberto Bayo Giroud que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana, i que  decidí muntar una operació naval fins a Porto Cristo. 

També em corprèn enormement la visió distinta que manifesten tenir alguns dels ciutadans manacorins d'avui dia, que també hi intervenen i diuen la seva sobre uns mateixos fets relacionats amb la guerra civil espanyola.

Davant l'encara persistent manca d'identificació de moltíssimes de les víctimes del feixisme, m'entren ganes de desitjar i de reclamar que, d'una vegada per totes, s'arribi a saber amb tots els ets i uts  allò que passà, on són les restes que encara romanen ignotes i de qui són realment totes les que ja han estat trobades.

Vist aquest documental, em costa d'acceptar que, en un estat europeu que es considera democràtic, com l'espanyol, encara hi hagi formacions polítiques que no solament no volen condemnar el franquisme, sinó que fins i tot l'estimulen i esperonegen amb propostes d'actuacions que no s'adiuen de cap de les maneres amb  comportaments antidictatorials.

Alguns vídeos sobre aquestes cinc milicianes antifeixistes:

Al santjoaner lluitador infatigable, Mateu Joan i Florit «Marió»

M'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, el santjoaner Mateu Joan i Florit «Marió»

Esper i desig que descansi en pau, després d'una lluita tan perllongada com la que ha portat durant dècades seguides a favor dels Països Catalans.

Poques persones poden dir que s'han dedicat durant tant de temps i amb tanta fermesa a la publicació d'un quinzenari en català, com és ara l'Estel. El meu senzill homenatge simplement vol recordar alguns dels treballs que hem fet plegats en la mateixa direcció: cap a l'establiment de la República Catalana integrada per tots els territoris que conformen la nació catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer:




Una de les seves enquestes preferides i més escampades pertot arreu, consta d'una sola pregunta, molt senzilla i fàcil: «Viuríem millor independents d'Espanya?». N'obté respostes per a tots els gusts.

Tant la meva dona manacorina, que de joveneta treballà a la vila mallorquina de Sant Joan, com jo mateix, adesiara ens feim present a can Mateu, a fer-li companyia, a cercar-hi exemplars de l'Estel o a portar-hi alguna col·laboració nostra.

Abans que es dediqui a l'edició i publicació del seu quinzenari, en Mateu Joan, que treballa a l'àmbit de l'hoteleria, coneix i tracta de prop na Bel Rosselló, qui també treballa com a cambrera de pisos a la platja de Palma.

L'any 2010, per a mi, és un dels anys en què col·labor més intensament amb el bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, el santjoaner Mateu Joan Florit «Marió».

Amb els pocs coneixements i mitjans tecnològics minsos de què disposam, ens atrevim a muntar una web , amb la col·laboració d'en Pep Serra. Li serveix per difondre'n els números publicats aquell any.

S'aconsegueix, també, que els números de l'Estel siguin digitalitzats per la UIB, cosa que permet d'accedir-hi amb gran facilitat.

Essent un dels quinzenaris de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, apareix a la Viquipèdia com la «publicació editada per Mateu Joan i Florit des de l'any 1981. Va néixer com a butlletí de l'Associació de Veïns de Son Sunyer (s'Arenal) amb el nom deS'Arenal de Mallorca. Quatre anys més tard es va difondre per totes les Balears i se li va posar el nom de L'Estel de Mallorca el maig del 1993 (núm. 266). El nom se simplificà a L'Estel a partir del núm. 385 (1998). Actualment s'editen 5.000 exemplars i arriba a tots els Països Catalans. El setembre de 2011 Govern de les Illes Balears del PP va emprendre accions legals contra la revista L'Estel per un presumpte delicte d'injúries contra el president José Ramón Bauzà.»

Ja no tenim aquest gran lluitador entre nosaltres. Ens queda, això sí, la seva lluita estimulant i la seva praxi engrescadora. Visca la República Catalana!

Ressorgiment del Cor dels Països Catalans

Quan l'any 2004 la bona amiga Magda González i Crespí em convida a participar en el llançament de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, m'hi tir de cap.

Ho veig com una de les millors iniciatives sorgides a l'àmbit de la cultura catalana, més concretament de la música catalana. M'hi engresca ben molt aquell cartell tan estimulant, original del pintor valencià Antoni Miró, qui el signa i l'anomena «Amar l'OJIPC». Segueixen una desena d'anys consecutius de vida activa de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, 2004-2014.

L'OJIPC neix a Mallorca l'any 2004, gràcies a l'empenta de l'entitat Forum Musicae que presideix Magda González, amb la finalitat de difondre la música catalana que s'hi produeix.

Des dels inicis, es vol consolidar com un agent cultural que aplega una norantena de joves d'entre 18 i 26 anys, dels diferents àmbits de la mateixa cultura -l'Alguer, Andorra, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el País Valencià- per interpretar cada any un bon repertori orquestral. Es dediquen a conèixer més a fons i a fer conèixer a molts indrets la música dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

Llegint els articles que publica al diari Última Hora l'amic i bon professional del periodisme, Carles Domènec, es pot veure molt ben definida la trajectòria que segueix una iniciativa mallorquina tan singular, a l'àmbit cultural i musical, com és ara la creació, manteniment, pervivència i avatars que travessa l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, des que la presidenta de l'entitat «Forum Musicae», Magdalena González i Crespí, la inicia a l'any 2004.

M'alegra ben molt saber i veure que, després d'uns pocs anys d'inactivitat, ressorgeixen de bell nou les actuacions del Cor dels Països Catalans, una altra de les branques d'aquell arbre esponerós plantat a les primeries del segle XXI amb la denominació d'OJIPC -Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans-.

No se'n pot triar cap altre, de lloc millor, que l'església de sant Pere, a Prada de Conflent, per fer-lo renéixer amb motiu de la inauguració de la Universitat Catalana d'Estiu 2018 (UCE), com es fa en tantes altres ocasions anteriors.

Tenc la satisfacció immensa d'haver pogut assistir a la majoria de concerts de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

L'any 2009 es crea l'Orquestra de Cambra de l'OJIPC. Té com a finalitat primordial interpretar un repertori que exigeix una plantilla més reduïda, d'una vintena d'integrants, i que permet de realitzar altres actuacions al llarg de l'any, a part de l'Encontre general estival de l'OJIPC.

L'any següent, el 2010, es posa en marxa el Cor Jove dels Països Catalans per fer-ne encara més fàcil l'organització i l'activitat musical que, de cap de les maneres, no es vol deixar de fer. Aquest Cor Jove, dirigit per Esteve Nabona, també està format per joves d'entre 18 i 26 anys, residents a tots els territoris que conformen els Països Catalans.

El CJPC neix a Mallorca, lligat a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Totes dues iniciatives culturals a l'àmbit de la música, són impulsades per Magdalena González i Crespí, amb la col·laboració dels directors Esteve Nabona, Carles Gumí i Salvador Brotons.

Se'n fa la presentació pública a Palma, a la seu de l'Institut Ramon Llull, el 6 de juny de 2009, amb el recolzament dels representants dels moviments corals de l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja d'Aragó i les Illes Balears. Tots plegats decideixen de reforçar-ne la fundació.

La primera actuació pública oficial del CJPC es produeix el 21 d'agost de 2010, a un recinte històric tan emblemàtic com el claustre del Monestir de la Real, a Palma. Avui fa exactament 8 anys!

S'hi manté l'objectiu ben marcat de “recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català, amb la llengua catalana com a vincle d'unió, esdevenint-hi alhora una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura, i al mateix temps un ambaixador cultural dels Països Catalans.“

En segueixen moltes d'altres actuacions, d'aquesta formació musical. 

Record, per exemple, la que es fa aquell mateix any, entre l'1 i el 5 de març de 2010, quan l'OJIPC, dirigida pel mestre Carles Gumí, participa amb un concert a l'acte de Cloenda de les Jornades amb motiu de la Diada de les Illes Balears, que organitza l'Institut Ramon Llull (IRL), al Palau Foz de Lisboa.

Per primera vegada en la seva història, l'OJIPC actua i fa un concert fora de l'àmbit territorial dels Països Catalans, adquirint-ne la condició d'internacional.

També record que a l'any següent, 2011, el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans es fa present a l'Acte inaugural del Mur de la Memòria, al cementeri municipal de Palma, convidat per l'Associació Memòria de Mallorca, en homenatge a les 1.560 víctimes assassinades a Mallorca, lluitadores per la justícia i la llibertat republicanes...

Tenc la sort immensa de poder assistir a molts concerts de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i del Cor Jove dels Països Catalans.

M'alegra ben molt veure'l fent suport l'11 de Setembre de 2013 a la Via Catalana cap a la Independència, durant l'acte central a la plaça de Catalunya, on actua l'Orquestra i el Cor Jove dels Països Catalans, sota la direcció d'Esteve Nabona.

Enguany, una de les alegries que rep, durant aquest 2018 «mon any sabàtic», té a veure precisament amb aquesta iniciativa cultural, a l'àmbit de la música, que neix a Mallorca l'any 2004. 

M'imagín que aquesta represa de l'activitat musical del Cor dels Països Catalans, mira de ser continuadora de la d'aquell altre Cor Jove dels Països Catalans que, a la vegada, prové d'una altra formació musical més àmplia que és l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, llavor inicial de tot plegat.

Sembrada i escampada, conrada i treballada des de Mallorca, gràcies als esforços gegantins que duu a terme la bona amiga, ara santamariera, Magda González i Crespí, m'alegra ben molt saber que torna a «agafar el testimoni i en continua» la tasca.

Som testimoni directe que, sota la batuta principatina del director titular Salvador Brotons i del director assistent Carles Gumí, des del 2004 fins al 2014, es realitza una activitat frenètica a l'àmbit de la música simfònica. Amb concerts nombrosos, alguns dels quals queden enregistrats als discs corresponents:
Entre aquell primer concert que l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans fa a l'Auditori del Fòrum l'any 2004, i aquest darrer que realitza al Palau de la Música Catalana, el 2014, un any tan emblemàtic per al país, l'OJIPC desplega una activitat intensa arreu dels Països Catalans.

Són més d'una vintena de concerts repartits a tots els territoris, que fan veure l'embalum i la qualitat d'aquestes actuacions musicals.

Tot i que Prada de Conflent (per la Universitat Catalana d'Estiu) i Barcelona (pel Palau de la Música Catalana, sobretot), són els indrets més repetits, l'altra meitat dels concerts que es fan als territoris on s'actua són nombrosos i força repartits: 

Principat de Catalunya (Barcelona 5, Lleida 1, Ripoll 1, Vila-seca 1), País Valencià (Mutxamel 1), Illes Balears (Palma 1, Sant Antoni de Portmany 1, Santa Eulària des Riu 1, Maó 1), Catalunya Nord (Perpinyà 1, Prada 7).


Catorze anys després del naixement de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, m'alegra ben molt veure que ara, l'any 2018, després d'una etapa brillant del Cor Jove dels Països Catalans (2009-2014) sota la direcció del mestre Esteve Nabona, i d'una parèntesi en la seva activitat musical, es reprèn una etapa nova amb els mateixos objectius inicials i la mateixa il·lusió, però amb la finalitat de consolidar i estabilitzar la formació.

Per això, em sembla del tot encertat que d'ara endavant es promogui i s'impulsi el Cor dels Països Catalans (CPC), en mans del prestigiós director valencià Francesc Valldecabres, home vinculat al projecte des de temps enrere.


Es veu que la insistència dels organitzadors de l'Escola Catalana d'Estiu 2018, el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics (que en paga bitllets) i el de la Generalitat de Catalunya (que n'ofereix allotjament a La Molina) fan possible el retorn a l'activitat musical d'aquest «Cor dels Països Catalans» que es presenta a Prada aquest estiu, i que té previst d'actuar a Palma a l'hivern, pel pont de la Purissima, a l'església de la Concepció, amb l'orquestra «Ars Musicae» (la primera formació de l'entitat «Forum Musicae» que enguany compleix 16 anys). Enhorabona!

Ho consider i valor com una molt bona notícia per a la gent que desitjam enfortir els lligams, culturals, musicals, socials i polítics entre tots els territoris que conformen els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.


Benvingut sigui aquest ressorgiment del «Cor dels Països Catalans»! Que perduri en el temps, amb molta i molt bona activitat, a tots els territoris, amb gent delitosa de participar-hi. 

I que ho puguem veure i gaudir!