Festa guineana bubi a Palma, el dia de la Verge de Bisila

Des de fa un grapat d'anys, la comunitat guineana bubi que resideix a Palma organitza la festa de la Verge de Bisila, patrona de l'illa de Bioko.

L'any passat, 2017, vaig assistir-hi i gravar-ne imatges, tant a la parròquia de sant Pius X, que dirigeix el bon amic i company d'estudis, mossèn Pere Dolç, qui presideix la celebració de la missa; com al saló parroquial de Verge de Montserrat, que dirigeix el també bon amic i company d'estudis mossèn Jaume Alemany.

Aquest any de 2018, quan fa cinquanta anys que Guinea Equatorial assoleix la independència d'Espanya, també m'hi faig present, tant a un lloc com a l'altre. N'he enregistrat imatges que fan veure l'ambient festiu i alegre d'una trobada que es va repetint any rere any.

M'ha vengut al cap de posar-hi allò que m'ensenyà anys enrere el bon amic guineà Juan Balboa Boneke, perquè ho consider força expressiu per als bubis de Palma:

"Lôe abôhôbe, lô bero abôhôbe wêla, alo, chuchul-lê luê lôtalam-m ôchommaa"
(“Sou bôhôbes, nasquéreu al món bôhôbe. No ho oblideu mai!”)

Esper i desig que agradi a tots els membres de la comunitat bubi resident a Mallorca que tenguin l'oportunitat de veure-ho.

Un dia com avui, no puc deixar de pensar en mon pare, Andrés Buele Siesa és bubi, nascut a Sampaka l'any 1911. Mor a Palma el 12 d'octubre de l'any 1999. Enguany fa denou anys!

Que descansi en pau, juntament amb mu mare Maria del Carme, el meu germà Andreu, tots els membres de les nostres famílies, totes les nostres amistats, tots els difunts.

Monsenyor José María Setién, bisbe emèrit de Sant Sebastià

A través dels mitjans de comunicació, m'assabent que el bisbe donostiarra monsenyor José Maria Setién Alberro (Hernani, 1928) ha mort a l'hospital Donostia de la capital guipuscoana. 

El meu desig més profund és que descansi en pau aquest ferm lluitador basc  nonagenari, sacerdot catòlic defensor dels drets humans fins a les darreres conseqüències. Assoleix l'episcopat i l'exerceix durant més de vint anys seguits, primer com a bisbe auxiliar (1972) i posteriorment com a bisbe titular de la diòcesi de Sant Sebastià (1979-2000). 

Record perfectament que, anys abans de ser nomenat bisbe auxiliar de Sant Sebastià (1972), quan s'exerceix com a professor a la Universitat Pontifícia de Salamanca, tant a la Facultat de Dret Canònic com a la de Teologia, de la qual esdevé degà, arriba fins a Mallorca i ens dirigeix un «recés espiritual», als alumnes del Seminari on jo estic estudiant, convidat per mossèn Guillem Payeras, el nostre director espiritual. 

Ja aleshores se'l veu mantenint i emprant un llenguatge «diferent» a l'habitual: molt més normal i corrent, més humanista i aclaridor, més clar i nítid, més directe i concret.

Una de les darreres vegades que en veig la cara per la tele, és el mes d'octubre de l'any 2011. 

Se'l veu retent visita emocionada al tanatori on es troben les restes mortals del misser i polític basc Juan Mari Bandrés -qui l'any 1989 encapçala la llista electoral Esquerra dels Pobles al Parlament Europeu, dins la qual tenc la immensa satisfacció d'haver pogut col·laborar, representant la formació política mallorquina del PSM--.

Per a mi, aquests dos bascs representen dos referents molt valuosos en la lluita política i la vivència religiosa més profundes. Ben lligats tots dos, des d'una inqüestionable actitud ètica, a la defensa dels drets humans, personals i col·lectius, i a la lluita per la pau.

Benaurats siguin tots dos, pel bé i les llavors de vida que han escampat damunt d'aquest Planeta!

Presentació de llibre de Guillem Ramis, al Pla de na Tesa

Allò que hi vaig dir, en realitat, durant la presentació del llibre "La Bíblia explicada als néts", de Guillem Ramis i Moneny, al casal municipal de Ca ses Monges, al Pla de na Tesa, municipi de Marratxí.


Allò que m'havia proposat de dir-hi:

LA MEVA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS», DE GUILLEM RAMIS I MONENY, AL PLA DE NA TESA (27 de juny de 2018)

Per primera vegada en ma vida setantina veig que som presentat en públic com a teòleg. No me desagrada gens aquest qualificatiu que se m'atribueix, m'omple d'orgull i de satisfacció. Gràcies bon amic Guillem, si per teòleg s'entén aquell home que passa gust de tractar i assaborir «coses de Déu», al marge de titulacions acadèmiques, llicenciatures i doctorats que jo no tenc.

Des de fa dècades, som un lector assidu, i esforçat seguidor de la Bíblia. Don gràcies a Déu d'haver-ho pogut fer sovint, en català i també en altres idiomes (hebreu, grec, llatí, castellà, anglès, alemany, francès o kirundi). Tots vénen a dir el mateix: Déu és amb nosaltres, Déu ens condueix, Déu ens protegeix, Déu ens estima, som Fills de Déu!

Més encara, des que la vida m'ha duit a compartir de prop l'existència i la convivència amb gent nombrosa que, tot i aquestes conviccions profundes, ha de viure travessant el desert de la misèria i la pobresa més dura i més crua que hem anat ampliant cada cop més! Tant a Àfrica com a Amèrica Llatina, dos indrets on he estat i treballat durant anys!

Sempre he procurat que la Bíblia em servís de guia, el principal guia, en la meva conducta i comportament cívic. Ella em capgira el pensament i la intenció primera que pretén de capficar-nos el sistema capitalista que impera avui dia damunt d'aquest món nostre. Ella m'empeny, i en lloc de fer-me aspirar a «tenir el màxim possible», em duu a fer tots els possibles per «tenir el mínim imprescindible que em permeti sobreviure en aquest món amb certes dosis de dignitat». 

Així ho hem intentat, les meves dones i jo mateix. En don gràcies a Déu, d'haver-ho vist clar, les meves dues dones i jo mateix, al llarg de dècades de viure junts. Fins que la mort ens ha separat...

Si em permeteu una confidència «bíblica», puc dir-vos que tots tres ens hem conformat només amb el «mannà caigut a la nit fosca dins ca nostra» (11,9), evitant de «queixar-nos amargament per les nostres penalitats» (1), de «desitjar més menjar» (4) i de plànyer-nos dient «qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte (18)... Com recordam el peix que per  no res hi menjàvem, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls... aquí no hi ha res, no veim més que el mannà» (5-6). «Per què vam sortir d'Egipte?» (20) -això podem llegir al llibre dels Nombres, capítol 11, versets 4-20-. I això podem llegir en les vida d'aquelles persones que ens servim de la Bíblia com a brúixola orientadora del nostre caminar per aquest món.

Dit això, em sembla adient començar així, d'aquesta manera, la presentació d'aquest llibre del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, en Guillem Ramis, sobre LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS. 

Vull començar per dir-vos molt ràpidament que, al llarg de ma vida setantina, he anat emprant textos i edicions diverses, de la Bíblia, fins a VUIT n'he comptabilitzat. M'han servit per atansar-m'hi cada cop més, d'acord amb les circumstàncies variables que he anat vivint.

    1) Record haver començat, com tots els estudiants de Teologia d'aquell temps, amb el text de la BIBLIA SACRA VULGATA LATINA.

Els nostres professors i mestres ens ensenyaven que la Vulgata era una obra realitzada per sant Jeroni, per encàrrec del papa Damas I l'any 382. Es tracta d'una traducció de la Bíblia hebrea i grega al llatí vulgar, en contraposició al llatí clàssic ciceronià, allò que en dèiem «llatí macarrònic». S'hi pretenia, amb això, fer-ne més fàcil la comprensió per part de la gent d'aquell temps.

2) Pocs anys després, l'any 1966 vaig tenir l'oportunitat d'adquirir LA SANTA BIBLIA, un volum en castellà d'Ediciones Carroggio S.A. editat a tot luxe i amb materials nobles.

Amb motiu del Concili Vaticà II, l'edició aquesta era presentada com una edició «de luxe». Més que res, servia per «fardar» i omplir prestatges d'estanteries farcides de llibres i més llibres. Vos he de confessar que no record haver-lo emprat mai, aquell exemplar de lloms daurats... Tot i que encara ara el conserv a ca nostra.

3) El tercer llibre de la Bíblia que va caure a les meves mans és de l'any 1968, l'any en què vàrem ser ordenats sacerdots els capellans diocesans mallorquins del Maig del 68. Enguany se'n compleixen cinquanta anys, que hem volgut celebrar conjuntament tots els condeixebles que hi han vengut a bé.

Aquell any, 1968, la Fundació Bíblica Catalana editava la Bíblia, en català. Un text que vaig aconseguir llavors i que encara ara m'acompanya i continuo llegint cada dia a ca nostra.

4) Pocs anys després, també en català, l'any 1970 em faig meva la versió i les notes d'una altra BÍBLIA: la que els monjos de Montserrat editen a Andorra.

Una bíblia de butxaca, pràctica, format petit, que m'ha acompanyat allà on he anat, Europa, Àfrica o Amèrica Llatina.

5) Durant uns anys, vaig tenir la sort immensa de poder usar, tenint a les meves mans i llegint en públic i en privat el text admirable d'allò que se'n deia la BIBILIYA YERA.

És el text de la Sagrada Escriptura, publicada i manejada en kirundi, quan vaig romandre a l'Àfrica Central, en aquell petit i bell país anomenat Burundi, entre l'any 1971 i 1975. Mai no he pogut oblidar-me de l'expressivitat gràfica encisadora que traspuen els textos bíblics en aquell idioma centreafricà. (Mbona nkubone! Ijisho mu rindi!)

6) Posteriorment, durant l'estada que faig al Perú, entre 1975 i 1978, tenc l'oportunitat d'emprar i de treballar més a fons la BIBLIA LATINOAMERICANA, versió publicada l'any 1972.

Vos he de dir que és una de les versions que m'arriba més endins i que encara ara contribueix a mantenir-me cada cop més atent als postulats i suggeriments de la Teologia de l'Alliberament, que mai no deixa de marcar-me fortament l'existència damunt d'aquest Planeta.

7) Molt més recentment, gràcies a bons amics que tenc al Principat de Catalunya, m'arriba i tenc a ca nostra LA BÍBLIA, publicada l'any 2017 per la Societat Bíblica i el Consell Evangèlic de Catalunya.

És l'edició commemorativa dels 500 anys de l'inici de la Reforma Protestant 1517-2017. Un text que recoman, tant per la significació històrica que representa, com per la significació cultural i lingüística, com per la intencionalitat teològica.

8) Avui, finalment, tenc el plaer de presentar aquí aquest altre llibre que acaba de sortir del forn, gràcies al bon amic, antic company d'estudis eclesiàstics i d'afanys i lluites socials, culturals i polítiques, en Guillem Ramis Moneny. Li ha posat un títol tan expressiu com aquest: LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS

Tot i que en faig el punt 8è, com si es tractàs d'una altra traducció bíblica, com molt bé diu l'autor, no ho és. Es tracta més tost d'una introducció a la Bíblia, que conté alguns fragments bíblics. L'al·lusió als néts és sobretot per poder remarcar que la Bíblia s'ha tramés de generació en generació al llarg de 3.000 anys.

Com continua fent en Guillem, i tants d'altres padrins «passen gust de parlar de Déu» als seus descendents.

Vos vull dir que som un d'aquells que he de reconèixer que la vida m'ha duit a no tenir-ne cap, de nét, a qui explicar la Bíblia. Però sí que, gràcies a Déu, tenc ulls per continuar llegint-la i anant-hi descobrint tants d'aspectes nous, com ens assenyala l'autor amb una clarividència, senzillesa i profunditat admirables.

En un altre format l'any 1997, amb el títol «I per què cristià?», en Guillem Ramis publicava fa 21 anys, una primera recerca dels orígens cristians, que al llarg dels anys s'ha vist superada per nous descobriments que ha fet l'autor. Molt probablement així com la va escriure llavors, avui no la publicaria. Però el cert és que, dedica aquell treball a les persones que cerquen la veritat. «La fe cristiana —diu— els pot ésser un punt de llum dins la recerca.»

Aquella recerca inicial, ampliada amb una altra publicació amb el títol «Maranâ Thâ. Vine, Senyor!», es presenta com un «assaig que ajuda a conèixer i aplicar avui dia la Bíblia amb perspectiva històrica». I, d'aquell llarg treball, en treu l'autor els continguts, més divulgadors, de LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS.

Si entrau en aquest blog meu, hi podreu veure esmentats moltes publicacions que ha fet en Guillem al llarg de la seva vida quasi octogenària.

N'he trobat 27, de  títols d'en Guillem:

    Treballem el Llibre de la Pau (1986)
    01 Així és Marratxí (1993)
    02 Visca el món (1993)
    03 Visca el món (1995)
    04 Escolta el silenci (1994)
    05 Coneguem Blanquerna (1994)
    06 Coneguem Blanquerna (2002)
    07 Trenta-tres setmanes. Seguiment del curs escolar (1994)
    08 Trenta-tres setmanes. Seguiment del curs escolar (2002)
    09 Estimem la nostra terra (1995)
   10 Estimem la nostra terra. Recull de jocs, cançons i reflexions (1995)
    11 Vivim plegats. Educació intercultural a Mallorca (1995)
    12 Escolta el silenci (1995) (*inèdit)
    13 ...Per què cristià? (1997)(*inèdit)
   14 Història de la nostra terra, història de la nostra gent, I part (1997)
   15 Història de la nostra terra, història de la nostra gent, II part (1998)
    16 Gandhi (contat per Gandhi) (1998)
    17 Drets humans avui (1999)
    18 Any 2000. Deute extern, deute etern (1999)
    19 Drets dels infants avui (2000)
    20 Carta de la Terra. Adaptació infantil (2002)
    21 Carta de la Terra. Adaptació juvenil (2002)
    22 Maranà Thâ. Vine Senyor (2015) (*inèdit)
   23 Pàgines de la Bíblia. Trenta històries de l'Antic Testament (2015)(*inèdit)
   24 Pàgines de la Bíblia. Trenta històries de l'Antic Testament (2016 (*inèdit)
   25 Jovent des Pont d'Inca 1968-1973 (Estudis Locals Marratxí 2016)
   26 J.O.C. Joventut Organitzada i Combativa? (2016) (*inèdit)
   27 La Bíblia explicada als néts (2018)

Gràcies, Guillem, per aqueixa aportació teva tan sucosa i tan valuosa. En aquest mon any sabàtic, any que commemor com el cinquantè aniversari d'una ordenació sacerdotal compartida d'alguna manera per tots dos, no ens podies fer un regal millor, a tots els que, des de fa dècades, som lectors assidus, i esforçats seguidors de la Bíblia, en català i altres idiomes: aquesta BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS, als infants i joves d'avui dia, que són la gent adulta de demà.



M'agradaria acabar aquesta presentació amb uns quants punts més, VUIT en concret, com a conclusió:

1. La Bíblia explicada als néts és un d'aquells llibres que fan ganes de llegir només començar i obrir-lo.

2. Una publicació, des del punt de vista ortogràfic, correctíssima com poques. Per deformació professional, m'ho sol mirar tot molt. I n'he trobat ben poques d'errades.

3. No es tracta d'una bíblia infantil, adreçada a infants. Més tost em sembla que aquest llibre és una introducció i una explicació de la bíblia feta amb la intenció de convertir-se en una eina útil per a aquella gent «adulta» que en desentrunyellar el contengut i vulgui difondre'l amb més claredat i millor fonament a les generacions més joves.

4. Crec que es tracta d'un text que pot esdevenir una eina molt bona, no només per a les catequesis, d'infants o d'adults, sinó també per a les escoles que vulguin difondre les cultures religioses que amaren les societats occidentals (judaisme, cristianisme, islamisme i altres concepcions religioses del món i de la humanitat).

5. Una obra que es pot incloure perfectament dins la línia de la Teologia de l'Alliberament que aprofundeix en l'èxode o sortida d'Egipte i en l'exili o captivitat babilònica del poble d'Israel: tota situació semblant, llavors, ara i sempre per als creients, té Déu com a alliberador.

6. Respon molt nítidament i clara a la pregunta que se sol formular en llegir la Bíblia: deu ser cer tot quant s'hi diu? És històric allò que s'hi conta? Ha succeït de bon de veres? En Guillem, de manera magistral, hi respon clar i català: «la major part del llenguatge bíblic és simbòlic» (p. 36); les narracions de la bíblia són «creacions literàries» (p. 36); la bíblia és una «història inventada» (p. 12); una «història per encàrrec» (p. 27 el «testimoni escrit de l'experiència que unes persones tingueren de Déu» (p. 23)

7. Llibre que mostra el paper que exerceix l'economia al llarg de la història del poble d'Israel i al llarg de la història de la Humanitat, com a factor creador de diferències socials, polítiques i religioses.

8. Consider molt recomanables algunes pàgines que ajuden a comprendre millor la irrupció del cristianisme en la història d'Occident (pàg. 69-72); com també la pàgina 80, que reflecteix allò que expressa una gran dona mallorquina en relació amb qui és Jesús de Natzaret per a ella.

Al bon amic Paco Manresa i Servole

Ets un d'aquells homes que ho saben prou bé, bon amic Paco. Quan encara em trob treballant al Perú, el 20 de juliol de 1978, el bisbe de Mallorca, monsenyor Teodor Úbeda, em nomena vicari cooperador de la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.

Dos anys després, el 15 de juliol de 1980, me'n nomena rector, per un període de cinc anys. I tu hi ets, allà, juntament amb na Xisca, la teva esposa. Membre actiu, laic, casat, bancari, pare de família, veí del barri, membre actiu i crític del Grup de Drets Humans...


És en aquest indret parroquial de Palma on ens coneixem i tractam de prop. Amb gran amistat i molta sintonia, compartim afanys i lluites, per mirar de contribuir en la mesura de les nostres possibilitats minses a la millora de la nostra societat... que acaba de sortir de la dictadura franquista...

Ho feim, des de l'estructura clàssica d'una parròquia catòlica que vol continuar sent puntera en la tasca pastoral que s'hi desplega, des que mossèn Toni Roig la inicia el 26 de setembre de 1962, a la capella de sant Rafel.

Juntament amb molta d'altra gent, hi compartim esforços per continuar fent de l'Encarnació una parròquia que no es limiti solament ni sobretot a la pràctica sagramental, sinó que transmeti i contagiï per damunt tot l'interès fervent d'una comunitat de creients en Jesús, encaminada a esdevenir grup cristià compromès en la millora i transformació efectiva de la societat. 

Entre d'altres iniciatives, mitjançant l'impuls del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, l'enfortiment del Grup de Drets Humans, la creació del Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, l'animació del Grup d'Esplai, la implantació de la Secció Local d'Amnesty International, etc. etc.

Saps també que, com a rector, no arrib a completar-ne tots els cinc anys, ni prop fer-hi. El dia de la festa de Sant Sebastià, 20 de gener de 1982, hi celebr  la meva darrera missa. Amb una gran emoció, de part meva, i molt més gran tremolor de cames darrera l'altar...

Prenc la decisió, força difícil i arriscada per a mi, d'iniciar una etapa nova dins ma vida: em vull casar pel civil amb na Lina Company i Vidal.


T'he d'agrair, bon amic Paco, tot l'ajut valuós que em fas arribar durant el temps que som a l'Encarnació com a clergue. Les teves observacions acurades, sempre crítiques amb comportaments convencionals, obertes a la realitat social del nostre entorn més immediat, enfocades cap a plantejaments genuïnament evangèlics, rebutjant el paper predominant del clergat, exigint major participació de la dona, recriminant comportaments pederastes de representants religiosos, o reclamant papers més decisius per a seglars i laics a l'interior de l'església. 

T'he d'agrair, també, que vulguis romandre sempre al nostre costat, sobretot als moments en què ens resulta més difícil enfrontar-nos a una situació tan nova per a nosaltres dos.

Els teus bons consells, les teves indicacions, les teves experiències compartides, els teus suggeriments amistosos, les teves aportacions singulars, els teus ajuts valuosos, tenen per a mi un valor incalculable.

Record perfectament, i les imatges de l'esdeveniment així ho confirmen, que la nostra relació d'amistat -entre tu i jo, na Xisca la teva esposa i na Lina la meva- esdevé molt forta, d'aleshores ençà. Tots quatre anam fent pinya davant situacions diverses.

Fins al punt que tu i na Xisca sou dos dels amics més entranyables que ens acompanyen, tant al moment de la cerimònia oficial del matrimoni civil, als Jutjats de Palma, com quan ens retrobam familiars i amistats al restaurant d'Orient, on celebram l'esdeveniment.

També quan, anys després, dedicau bona part del vostre temps a acompanyar-la i visitar-la, mentre roman ingressada a l'hospital General, afectada per un càncer que se l'enduu del nostre entorn més immediat a l'edat de 42 anys... No oblidaré mai aquest gest vostre!

El pas del temps ens duu a seguir camins diversos. A passar llargues temporades sense veure'ns. A retrobar-nos adesiara, només per alguns moments. Però el lligam de l'amistat ens manté fermament units, fins al darrer moment de la nostra existència en aquest món nostre.

He d'agrair ben molt, a les teves filles Conxi i Elena, com també al teu fill i la teva esposa, el gest de fer-me a saber el teu ingrés i la teva estada a l'habitació hospitalària de Son Espases. Tot d'una que m'ha estat possible, m'hi he fet present per saludar-te, donar-te la mà, acariciar-te, besar-te i dir-te adéu... fins que ens retrobem de bell nou! Allà on sia, sigui com sigui!

Qui m'havia de dir, a mi, que quaranta anys justs després que ens haguéssim conegut i tractat, tan a fons i tan de prop, a la parròquia de l'Encarnació, m'hauria d'atansar a saludar-te a l'hospital universitari de Son Espases, bon amic Paco, moments abans d'emprendre el teu vol definitiu cap a la terra nova, la de tots els humans!

Així és aquesta vida nostra damunt del Planeta, bon amic meu! En ma trajectòria vital més que setantina, vaig veient i comprovant que la Vida no sempre ens duu per allà on voldríem anar! 

Continuo sent, així i tot, un d'aquells qui pensen i creuen que la Vida sempre ens duu de la mà, i no ens deixa mai tots sols enlloc!

Que gaudeixis per a sempre més
d'eixa Vida inacabable,
bon amic Paco Manresa!


"Has vençut els cims de les muntanyes,
has seguit un poc més nostre món,
Amples valls has creuat
i no t'has descoratjat
davant la sima o l'avenc més profund.

Has passat les jornades fent ruta,
nostra ruta de joia i servei.
I quan ja el sol se'n va
i comença a fosquejar
veim al bosc tan sols el foc brillar.

Així com l'esparver atura el vol
i talment com l'isard entra al cau,
venim a cercar el goig 
que ens darà en el foc de camp
la germanor, ajuntant els nostres cors.

Quan el foc deixi d'enrogir el rostre,
quan les brases ja cendres seran,
pujaran nostres precs enmig de la foscor
vers el Gran Cap que és qui ens fa dir: Germans!"

Palma, 5 de juliol de 2018

A Rosario Sánchez Grau, delegada del Govern a les Illes Balears

El canvi sobtat de Govern a Madrid, presidit per Pedro Sánchez, m'ha duit de rebot tota una sèrie de notícies relacionades amb el nomenament de tres dones mallorquines que no em resulten desconegudes: 

Carmen Orte Socías, la professora de la UIB, investigadora principal del projecte SACHI2, que enguany mateix me n'ha signat el diploma, ha estat designada directora general de l'Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO).

Bel Oliver, la diputada socialista que ha estat nomenada secretària d'Estat de Turisme, amb qui vaig treballar com a funcionari públic a la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, quan ella n'era la secretària general -abans que es ficàs en política activa directa-.

Però la notícia que m'ha arribat més endins aquests dies ha estat la del nomenament de la nova delegada del Govern a les Illes Balears, Rosario Sánchez Grau. Tant és així, que no me n'he pogut estar, d'enviar-li la meva felicitació sincera, a ella i a la presidenta Francina Armengol que l'ha triada perquè en fos nomenada al Consell de Ministres a Madrid. 

Crec que hi ha de poder arribar a fer molt bona feina.

Rosario Sánchez Grau és la primera dona socialista que assumeix un càrrec com aquest. Després d'altres tres socialistes que han passat a presidir la Delegació del Govern a les Illes Balears durant pràcticament dues legislatures seguides: Carlos Martín Plasencia (1984-1989), Gerard García Franco (1984-1996) i Ramon Socías (2004-2012).

Des que vàrem treballar junts dins el Grup de Drets Humans, presidit durant dècades pel bon amic i company de lluites cíviques, Bernat Vicens, no n'havia tornat a tenir cap altra casta de notícia, referida a aquella persona que record seriosa, amable, laboriosa, delitosa de lluitar per la justícia i la solidaritat entre col·lectius diversos, pels drets i les llibertats de totes les persones. 

Pel que n'he pogut esbrinar, darrerament na Ro, com acostumàvem a dir-li entre nosaltres, s'havia exercit com a directora general de Coordinació del Govern de les Illes Balears.

Llicenciada en Economia i llicenciada en ADE per la Universitat Pompeu Fabra, és funcionària en excedència de la Sindicatura de Comptes; fou directora de Gestió Sanitària de Mallorca (GESMA) i directora insular de Pressuposts del Consell de Mallorca durant el mandat de Francina Armengol (2007-2011). Ocupà el càrrec de secretària general de la Conselleria de Salut (2015), fins que fou nomenada directora general de Coordinació, encarregada de fer el seguiment de l'execució dels acords programàtics subscrits per PSOE, Podem i Més. A més d'això, ha impulsat la Llei LGTBI, per garantir els drets de lesbianes, homosexuals i transsexuals de les Illes.

Amb un bagatge tan ben acaramullat com aquest, no tenc cap dubte ni un que na Ro pot arribar a exercir una tasca molt bona com a delegada del Govern a aquestes Illes nostres. Així ho esper i ho desig de tot cor.

No crec que li resulti gaire fàcil, tot i amb això, assumir com cal les responsabilitats polítiques que comporta un càrrec «tan poc nostre» com aquest. Ha de representar un Govern central que «ens xucla» moltíssim més que a la resta de comunitats autònomes. Ella, tant per la seva trajectòria professional com personal, ho sap molt bé, pentura més que ningú. Per això pens que no li ha de resultar gens ni mica fàcil exercir-s'hi d'acord amb les seves conviccions més fondes.


Li desig tota la sort del món. I que sempre tengui present allò que compartíem quan defensàvem «els drets humans» de col·lectius més maltractats i potejats: cercant el bé i els interessos dels més febles, hom pot encertar millor en la defensa i protecció del bé i dels interessos del conjunt de la població.

Per molts d'anys, estimada Ro!

Miquel López Crespí presenta a ca s'Artiller, Muro, dues novel·les seves

PRESENTACIÓ DE «JOC D'ESCACS» I «ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ», LES DUES DARRERES NOVEL·LES DE L'ESCRIPTOR POBLER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, A L'ESPAI DE DIÀLEG CA S'ARTILLER, DE MURO (27 DE MAIG DE 2018)


Diu el cartell anunciador d'aquest acte a Muro, que diumenge, 27 de maig de 2018, a les 19:30 hores, a ca s'Artiller, l'escriptor pobler MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ explicarà les seves dues darreres novel·les: Joc d'escacs i Allò que el vent NO s'endugué.



Primerament, això vol dir que n'ha fet més de dues, de novel·les, no? Si aquestes són les dues darreres, segur que n'hi ha moltes d'altres més, fetes abans. Si les comptàssim totes, en podríem fer un bon enfilall, d'un bon grapat de desenes...

En segon lloc,això també vol dir que és ell, l'autor qui n'ha d'explicar l'obra feta per ell. Amb la nostra intervenció, la d'en Jaume i la meva, hem de mirar d'aconseguir que les expliqui ell mateix. Estam procurant fer-ho.

Finalment, m'he preparat unes quantes preguntes que tenen a veure amb totes dues novel·les, la que duu per títol JOC D'ESCACS, i la que porta un nom tan expressiu com aquest: ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ. Unes preguntes que intentaré aconseguir que en Miquel les vagi responent de la manera millor possible.

També hem volgut que quedassin enregistrades les imatges, els sons i les veus d'aquesta trobada en aquest espai de diàleg, que tan ben muntat manté el bon amic JORDI CLOQUELL NOCERAS. I, per això mateix, comptam amb un tècnic tan ben qualificat com n'AGUSTÍ BARÓ. Així, els qui no hagin pogut venir i vulguin saber-ne dades, disposaran d'un mitjà audiovisual.



Totes dues novel·les fan al·lusió explícita i directa, o implícita i indirectament, a les quatre darreres dècades que hem viscut, i expliquen certs aspectes d'allò que estam vivint suara mateix a l'interior d'un estat europeu com l'espanyol, constituït en monarquia borbònica. És en aquest àmbit on l'escriptor pobler, no només escriu el llibre, sinó que també situa clarament aquestes dues novel·les seves que, més que novel·les històriques, vénen a ser «novel·les-testimoni», que contenen un contingut testimonial molt fort.

Amb una paraula, vull començar demanant-li, amb una sola paraula:




1) IMPRESSIÓ. Ens pots dir quina ha estat la teva primera impressió, en veure aquest espai de diàleg de CA S'ARTILLER, a Muro?

2) VENGUDA. No hi havies estat mai, aquí? Vols dir que és la primera vegada que hi véns? Fas comptes de tornar-hi, perquè t'hi puguem veure altres vegades?

3) ESCRIPTOR. Abans d'entrar en el fons de la qüestió, que no estaria bé que fessis una breu presentació d'aquest escriptor pobler, que va nàixer, com aquell qui diu, a quatre passes d'assuquinetes mateixes, i que avui és present a aquesta vila tan propera, la de Muro: LA BREU PRESENTACIÓ A MURO D'UN ESCRIPTOR POBLER QUE NOM MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ.

4) MATÈRIA. Aquest escriptor pobler escriu molts de llibres, sobre moltes i molt diverses matèries. Però n'hi ha una, de matèria, que podríem dir que apareix a tots els teus llibres, al principi o al final o a la meitat, però sempre hi surt: PER QUÈ T'HI HAS DEDICAT TAN INTENSAMENT, A TRACTAR EN PROFUNDITAT CERTS ASPECTES I EFECTES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA a Mallorca?

5) RUPTURA. A l'origen de la teva dedicació a l'ofici d'escriptor, a més de voler representar una ruptura estètica amb el passat, mirant de trobar un nou codi narratiu subversiu contra el feixisme, també mires de manifestar la teva ruptura personal contra la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Què ens arribes a detallar, a les teves dues obres, sobre La teva militància ACTIVA en organitzacions anti-feixistes i anti-capitalistes?

6) POLÍTICA. Amb la teva experiència pràctica com a escriptor, què ens pots dir sobre la relació que has arribat a destriar entre literatura i política? Es tracta d'un binomi inseparable? Sembla més clar que l'aigua cristal·lina de la platja des Trenc, que es pot fer política sense saber fer literatura. La pregunta que em ve al cap és aquesta altra: es pot saber fer literatura sense fer política?

7) ARISTÒTIL. Torn a rellegir-lo aquestes dies. Què et sembla aquesta idea que propugna el filòsof grec del segle IV abans de Crist, quan afirma que «l'ésser humà, com a animal polític que és, no ha d'assumir passivament que un altre ésser humà li'n prengui la tasca, de ser-ho».
8) CORRUPCIÓ. Ets d'aquells escriptors que consideres que la corrupció és inherent a l'exercici d'un càrrec públic institucional, de manera que consideris, com diu aquell, que ENS GOVERNEN DELINQÜENTS?




9) CRÍTICA. La crítica social a la teva literatura novel·lística: quan et poses a escriure una novel·la, i, sobretot, quan l'has acabada d'enllestir, podem pensar i creure que tens present dins del teu cap la crítica ferotge cap a determinats elements de la nostra societat autoqualificada de democràtica: sindicats, partits polítics, moviments socials, comportaments i costums religiosos, etc.?

10) DEMOCRÀCIA. Com a autor d'aquestes dues novel·les, ets dels qui creuen i pensen que hores d'ara vivim en democràcia, o més tost t'inclines a pensar i creure que tenen més raó que un sant aquells que manifesten clarament que «LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS»?

11) MEMÒRIA. Qualcú podria veure en aquestes dues obres teves l'intent de mantenir viva la memòria, sobre determinats fets que es van diluint i fonent al discórrer inexorable dels anys. Pretens, amb amb aquestes dues novel·les teves, contribuir al fet que no s'oblidi mai la traïció de les formacions polítiques d'esquerres, a aquesta Mallorca nostra?




CLOENDA. En agrair-te tot quant ens has dit avui, què més hi vols afegir?