dilluns, 1 d’agost de 2022

Presentació del llibre "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón", a IB3-TV

Molt agraït a la bona acollida que ens ha dispensat l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, IB3, amb l’amic felanitxer Andreu Sebastià Manresa Montserrat al capdavant. No me l'esperava tan intensa i immensa!

Aquest primer dilluns del mes d’agost 2022 al capvespre, m’hi he sentit com a casa, quan m’han duit fins a Calvià, en taxi de Producció, des del meu domicili palmesà, facilitant-me la participació en directe dins el programa televisiu Cinc Dies

Hi he conegut, tractat de prop i m’hi han acollit molt amablement na Maria, en Jaume Rovira, en Carlos Durán o na Marta Garau... 

Segons el meu parer modest, la periodista ha conduït professionalment el programa d’una manera molt amigable, molt propera i molt delicada, amb  grans dosis de sensibilitat manifesta, durant els llargs vint minuts que hem romàs dins del plató. M'ha encantat!

He de reconèixer que m’han deixat descol·locat els nombrosos i diversos qualificatius que m’hi han aplicat: capellà, escriptor, home valent, missioner, músic, polifacètic, polític, etc.

M’hi han sorprès enormement les intervencions d’amics com n’Andreu Obrador Siquier des de Barcelona, en Jaume Fernández Balaguer des de Sant Celoni, o en Llorenç Tous Massanet des de Ceinos de Campos (Valladolid). Els ho agraesc de tot cor.

Esper i desig que aquests vint minuts d’IB3-TV serveixin per engrescar-hi més gent, a atansar-s’hi, a llegir de cap a peus aquest llibre que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha volgut publicar amb el títol «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón».

Tant de bo que ajudi molta gent no solament a conèixer més detalls d’una vida personal, tan individualitzada, sinó també i sobretot a pendre’ns el nostre pas per aquest món com està avesat a fer-ho un rodamón de bon de veres: 

«Passant les jornades fent ruta, de dia i de nit, cercant l’esperança de VIURE EN CAMÍ!».

diumenge, 31 de juliol de 2022

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», a IB3TV

A principis del mes de juliol, el periodista Carlos Durán del programa Cinc Dies d’IB3TV em demanava si jo disposava d’algun dia per anar al plató i parlar uns minuts de les meves memòries... Més endavant m’insistia a produir una entrevista per IB3TV a Calvià, per a la qual cosa necessitava contactar amb Jaume Fernández Balaguer, l’autor del llibre «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón».

Li'n vaig passar les dades molt gustosament.

.

Quedàrem que dia 1 d’agost jo podria anar a IB3TV al programa 5 Dies per participar al seu directe i parlar del llibre sobre la meva persona, aproximadament de 17:15 a 18:30 h. Em digué que, en no disposar jo de cotxe propi, em passarien a cercar per ca nostra a les 16:15, i que hi acudís proveït del
DNI per poder accedir als estudis.

  

Em fa molta d’il·lusió tornar a entrar als estudis d’IB3TV, després d’haver-ho fet per darrer pic cinc anys enrere, amb motius no tan agradosos, al programa Dues Voltes. Més encara quan es tracta de parlar sobre un assumpte que m’interessa moltíssim avui dia, com és ara aquest llibre que ha volgut publicar el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. Convid tothom que tengui ganes d’escoltar-nos i de veure’ns, tots dos en directe, que connecti amb aquest programa televisiu o que ho faci després «a la
carta".

   

Per a informació de qui vulgui adquirir-lo i llegir-lo, l’autor ofereix una relació de les llibreries que compten amb exemplars disponibles d’aquest llibre publicat enguany:
  • BARCELONA: Llibreria Documenta. C/ Pau Clarìs, 144
  • INCA: Llibreria Univers Literari. C/ Sant Bartomeu, 1
  • MANACOR: Llibreria Món de Llibres. Carrer Major, 7
  • MARIA DE LA SALUT: Llibreria Ses Corbates. C/ Ses Corbates, 18
  • MARRATXÍ: Estanc de sa Cabaneta. C/ Oleza, 59
  • PALMA: Llibres Colom. Pl. Bisbe Berenguer de Palou, 11 A
    Llibreria Embat. Passatge Particular Joan XXIII, S/N
    Llibreria Finis Africae. Pl. Alexander Fleming,17
    Llibreria Insula Literaria. Passatge Particular Joan XXIII,1-B
    Llibreria Lluna. General Riera, 39-B
    Llibreria Ramon Llull. Passatge Particular Joan XXIII, 5 F
  • POLLENÇA: Llibrerria l’Ull Viu. C/ Antoni Maura,7
 

La presentació del llibre a IB3TV, dilluns 1 d’agost a partir de les 17:15 hores, s’afegeix a les altres quatre presentacions públiques fetes fins suara mateix:

  
* a Palma (Parròquia de l’Encarnació, dilluns 27 de juny de 2022),
* a Marratxí (Molí del Museu del Fang, dimarts 28 de juny),
* a Ariany (Centre de Cultura Son Ciurana, dimecres 29 de juny)
* a Ona Mediterrània (dimarts, 28 de juny)
* a COPE-Mallorca (divendres, 22 de juliol) 

Qui el llegeixi, s’adonarà que els noms i llinatges de persones que hi apareixen són nombrosíssims, més de 240

dissabte, 23 de juliol de 2022

80è aniversari del bon amic mariando, Jaume Ribas Molinas (2): presentació de l'acte

PRESENTACIÓ DE L’ACTE COMMEMORATIU DEL 80È ANIVERSARI DE JAUME RIBAS MOLINAS, A SON BONO (Divendres, 22 de juliol de 2022)

Bon dia tenguem tots! I bona estada en aquest lloc meravellós de Son Bono...

M’han encarregat que faci la presentació d’aquest acte. Ho faig amb molt de gust i moltes ganes de contribuir a fer d’aquesta venguda nostra a aquest indret encisador una trobada amistosa, agradable, profitosa...

Façana de les instal·lacions de Son Bono

Tot recordant moltes d’altres vengudes anteriors, a aquestes mateixes instal·lacions, dedicades a aixoplugar convivències, recessos, reunions, trobades, jornades de reflexió o de pregària que mirin d’ajudar-nos a viure una mica millor... amb més grans dosis de felicitat i de pau...

Serà bo recordar, per començar, que en Jaume Ribas ha posat molta d’il·lusió en la realització d’aquest acte, al qual ha convidat familiars i amistats més properes...

Ha triat de fer-ho un dia després d’haver complit els 80 anys, tres dies abans de la seva festa onomàstica, i a l’inici d’aquesta novena que acabarà amb la seva tasca de prevere com a «custos» del santuari marià de la Bonanova, a finals d’aquest mes de juliol...

Teniu a les mans el programa d’aquest acte, que ha elaborat tan acuradament el bon amic bunyolí Joan Brunet. Així en podreu fer un seguiment millor (i també me’n podreu advertir, si me n’arrib a sortir del solc...)

Portada del programa de l'acte commemoratiu

Veureu que es tracta d’un acte que pretén de fer presents aquí els CINC ESCENARIS on s’ha mogut més intensament en Jaume: la seva vila natal, Maria de la Salut; la seva estada llarga en règim d’internat estricte al Seminari diocesà, on realitza els estudis eclesiàstics; la seva anada a missions, al mateix cor de l’Àfrica negra, al Burundi; la seva lluita social a diversos barris de Palma; i la seva dedicació intensa a tasques d’església, com a clergue.

Llevat del primer escenari, el de Maria de la Salut, crec que puc dir que he compartit amb en Jaume la resta dels quatre escenaris on ell s’ha mogut. Ens hi hem trobat plegats: al Seminari, al Burundi, al moviment veïnal de Palma i a treballs d’església com a clergues. Pentura deu ser per això que m’ha proposat de fer-vos-en la presentació, d’aquest acte.

Veureu que cadascun d’aquests cinc escenaris compta amb la intervenció oral d’algú. El vos aniré presentant a cada inici. També compta amb algun cant interpretat, en la seva majoria, per un grup de cantaires de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari, dirigit pel bon amic campaneter Pere Reynés, acompanyat a l’orgue pel bon amic vilafranquer Pep Portell.

Pàgines interiors del programa de l'acte

Esper i desig que ens ho passem tots molt bé. 

No vos he dit res del sopar que seguirà a aquest acte... sembla que serà esplèndid a més no poder! 

Ni de la sobretaula que hi podrem afegir, al gust de tots, si voleu i ens deixen... fins a la sortida del sol...

Comencem, idò:

1- El poble pagès: Llegeixen els dos fills de nebot d'en Jaume, n'Auba i en Quim. Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. Els goigs vénen en una gravació i al final surten els noms dels que ho canten i són en Tomeu des Racó i n’Antònia Nadal.

2- Seminari. Pere Amengual.  Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. S'interpreta Canticum et oratio fidei nostrae, canta l'Schola Cantorum del Seminari amb els "pueri cantores" de l'any 1963, en una gravació històrica (no d'estudi) segurament dirigida per Toni Perelló i noltros cantant de nins.

3- Burundi. Joan Servera.  Mentrestant es projecten unes fotos per ambientar. Cor de Caminants cantarem el Canticum amoris.

4- Barris. Francisca Mas Busquets. Si no pot venir, perquè operen el seu company, en llegirà l'escrit Joan Brunet.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canten "Cal que neixin flors..." membres del Cor els Caminants.

5- Jaume Ribas, capellà.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canta el Pare nostre de Rimski-Korsakov el Cor els Caminants.

Finalment tothom entona el cant de la pau. Ho assajam un pic tots, després comencen els de l'esquerra, segueixen els del centre i després els de la dreta.

  SOPAM... i als postres, posam el vídeo d'en Jaume Ribas, de manera que  quan surten les lletres finals, bufa les candeles i cantam "Ad multos annos".

Seguim el fi de festa, començam cantant el NI MUHINBARWE. Seguim amb el programa fins que la gent es cansi.


dimarts, 19 de juliol de 2022

Al bon amic menorquí, Joan F. López Casasnovas

El mateix any que jo entrava a treballar com auxiliar administratiu a la Secretaria general tècnica del primer Govern de les Illes Balears, presidit per Gabriel Cañellas, l’any 1983, dos bons amics menorquins entraven al Parlament com a diputats: Ramon Orfila Pons i Joan F. López Casasnovas, 7 anys i vuit mesos més jove que jo, escriptor, filòleg, professor, poeta i polític compromès en la transformació radical de les nostres societats capitalistes.

Els meus primers records d’aquell duo parlamentari inseparable es belluguen entre dos recintes diferents: d’una banda el Celler Pagès, on acostumàvem a anar a dinar... i la cambra parlamentària, instal·lada al "Círculo Mallorquín" on tots dos intervenien de manera magistral.

Més de dues vegades, vaig interrompre la meva tasca com a transcriptor d’aquelles primeres sessions parlamentàries que havien de quedar ben reflectides al BOPIB, per anar a escoltar, des de la balconada del primer pis, les intervencions oratòries de Joan F. López Casasnovas (per a mi, el diputat més brillant de tots quants han passat pel Parlament de les Illes Balears, que he tengut ocasió d’escoltar, sense cap dubte).

S’hi va desplegar durant més de dues legislatures...

Adesiara ens hem anat comunicant. La seva mort m’ha arribat molt endins: 7 anys i 8 mesos més jove que jo, i amb tantes dèries de tants àmbits tan diversos: l’escriptura, la docència, la investigació filològica, la praxi política, la solidaritat internacional, la cultura en general, la lluita per una societat igualitària, etc.

Guard un record molt emotiu de quan aquest bon amic menorquí i company de lluites esquerranes republicanes, Joan Francesc López Casasnovas, amb motiu de la festa de Nadal de l’any 2009, m’envià una glosa nadalenca que, provinent de tan bon agnòstic, ja llavors i sobretot ara, em sembla, senzillament, sensacional.

No me’n puc estar de difondre-la, a tots vuit vents del món i de la bolla.

Deia així:

«Deis que ve i que ja és aquí.
Tornem-hi, idò, que hem fet bo!
Som Nadal i el que és a jo
no m’entusiasma ni

ignor que ha estat sempre així:
que tothom fa açò i allò
per demostrar el seu bon cor
(però ningú es pot pair!)

Duis l’aigua al vostre molí
i encara d’ell són les rodes
amb què, crèduls, combregau.

Món sense-seny i mesquí:
premiau el rei Herodes
amb el Nobel de la Pau!

(Glosa nadalenca, 2009)

Dos anys després, compartírem la defensa de la Pau i la Democràcia al País Basc, quan un bon grapat de persones de sensibilitats distintes es reuniren i debateren al voltant dels escenaris nous que s'estaven vivint al País Basc. Ens aplegava la voluntat de contribuir a la consolidació d'un procés que es vivia amb esperança.

Per aquest motiu redactaren una Declaració per la Pau i la Democràcia, mantenint la voluntat d'aconseguir el suport més ampli possible.

Dins el grup promotor d'aquella iniciativa social i política, apareixien noms i llinatges ben coneguts arreu dels Països Catalans: Antoni Batista, August Gil Matamala, Gemma Calvet, Jordi Porta, Roser Ràfols, Arcadi Oliveres, Gabriela Serra, Jordi Muñoz, Josep-Lluís Carod-Rovira...

En bon dimecres, 30 de març de 2011, es presentava a Barcelona, al Col·legi de Periodistes, el manifest “Per la pau i la democràcia al País Basc”, reclamant la legalització de l'esquerra abertzale.

Entre les 172 adhesions primeres d'arreu dels Països Catalans, hi apareixien una dotzena de persones de les Illes Balears i Pitiüses: Antoni Ramis Caldentey, psicòleg social; Bernat Joan, escriptor; Cecili Buele, promotor cultural; Climent Garau, promotor cultural; Esperança Marí, diputada al Parlament Balear; Francesca Tur, historiadora; Jaume Mateu i Martí, escriptor; Joan Carrero, moviment pacifista; M. Antònia Font, professora; Magdalena González, pedagoga musical; Sebastià Alzamora, periodista i escriptor...

Lògicament,  no hi podia faltar la signatura i el suport de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS, filòleg.

Als dies següents s’hi varen sumar moltes d'altres adhesions que feien veure i sentir el crit equànime de la gent demòcrata dels Països Catalans. Exigint i reclamant del Govern espanyol el màxim respecte a la llibertat d'expressió, de manifestació i de participació política sense cap casta de restricció, per tal que es restablís d'una vegada per totes la normalitat democràtica al País Basc.

I encara mantenc viu el record d'un tercer episodi dels nostres encontres. Es dóna el mes d’abril de 2011, quan Forum Musicae, l’entitat mallorquina que presidia Magda González i Crespí, impulsà i promogué la reestrena de l’Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l’ONU.

Havia de ser-hi interpretat per l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor de Noies i el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits pel mestre Salvador Brotons, a la mateixa seu de l’ONU, el 24 d’octubre de 2011, amb la finalitat de commemorar-ne el 40è aniversari...

L’entitat mallorquina dugué a terme una campanya de captació de suports, tan institucionals com individuals, que permetessin fer realitat aquell somni.

Més d'una cinquantena d'entitats i més de tres-centes cinquanta persones, a títol individual, hi van fer suport arreu dels Països Catalans. Entre aquestes, hi apareixia la participació entusiasta de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS.

Com a creient que som en l'altra dimensió desconeguda, (digau-li Déu, cel, eternitat, paradís, vida eterna, etc.), desig de bon de veres que descansi en pau aquest bon amic menorquí, gran lluitador en defensa de les causes més nobles per les quals s’ho paga engrescar-se: la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre persones, pobles i nacions.

dissabte, 16 de juliol de 2022

A la bona amiga argentina, Carmen Corradini Pasaron

El seu company Alejandro Ciambella m’acaba de comunicar-ne la defunció. M’ha sorprès la notícia. No me l’esperava. Tot i saber que ella seguia tractament mèdic delicat, m’ha deixat copsat enormement. Li desig, a ella, que descansi en pau, de bon de veres! I a la seva família, que tenguin el consol que els cal en moments tan dolorosos com aquest.

M’ha de resultar difícil esborrar-ne, de la meva memòria, la seva figura, la seva veu característica, la seva simpatia desbordant, el seu tarannà sempre conciliador, la seva entrega a la causa defensora dels drets dels infants més desfavorits, la seva participació activa en l’associació veïnal del Camp Rodó.

CARMEN CORRADINI PASARON, psicòloga

Com a psicòloga coordinadora de projectes psico-socials, desplegada des de les oficines d’aquesta associació veïnal palmesana, hi ha fet una feinada realment ingent. 

Des que s’inscrigué com a membre de la junta directiva, d’una associació veïnal que durant tantes dècades mirà de mantenir activa la meva esposa difunta, Isabel Rosselló Girart, na Carmen, bona amiga seva també, no ha parat d’introduir iniciatives molt valuoses que, juntament amb la resta de membres, han ajudat moltíssim tantes famílies del barri necessitades de protecció i d’ajut, sobretot en l’àmbit educatiu i formatiu.

Imatge aèria (STOP) del barri del Camp Rodó (any 1954)

Amb la seva aportació professional i la seva presència activa, ha anat enfortint els darrers anys aquella iniciativa veïnal nascuda al sí d’aquesta entitat veïnal, per iniciativa d’una altra argentina amiga, Marta Juana Adano, qui, com a membre de la junta directiva i una de les més antigues sòcies d’aquesta associació veïnal  hi donà una empenta forta.

De fet, una trentena d’anys enrere, l’any 1992, quan l’associació veïnal del Camp Rodó compta amb una junta directiva integrada per 22 membres (9 homes i 13 dones), disposa d’una vocalia d’Infància i Joventut (Fernando López Sánchez) va programant cada any, juntament amb la vocalia de Cultura (Maria Pons Martorell), concursos literaris per a veïnats d’edats compreses entre els 7 i els 11 anys, amb motiu de la Festa del Llibre, o de la Festa de l’Arbre... 

S’esdevé una de les activitats socioculturals desplegada aleshores al col·legi públic Costa i Llobera, al carrer General Riera. Hi col·labora «Sa Nostra» que hi aporta llibres per als premiats. Hi fan de jurat els professors dels centres escolars de la barriada.

Amb l’arribada dins la junta directiva de la sòcia argentina, inscrita  el mes de febrer de 1989, Marta Juana Adano, es va refermant encara més la tasca educadora orientada als infants de la barriada. 

Amb el pas del temps, arriba a crear el que se’n denominen «Ferrerets»: una de les activitats veïnals més enriquidores des de la perspectiva social.

Imatge emblemàtica dels Ferrerets, d'anys enrere...

L’aportació que aquests darrers anys hi ha fet Carmen Corradini, juntament amb un equip de monitores dedicades en cos i ànima a aquesta tasca, ha fet que la iniciativa de Marta Adano s’hagi consolidat de forma admirable. Fins i tot pel que fa al suport institucional provinent de l’administració pública del Consell Insular.

No n’he seguit tot el procés, però sí que n’he pogut comprovar efectes molt positius, durant les trobades a les quals he estat convidat a participar. Més recentment, al centre escolar Madina Mayurka, al carrer de Miquel Arques.

Gran pèrdua, la que tenim avui dia, amb la defunció de Carmen Corradini

Tant de bo que, des d’aquella dimensió nova on es troba ara, ens continuï ajudant a mantenir viva la iniciativa d’atendre els infants d’aquesta barriada nostra que més ho necessiten.

Ajuda’ns-hi, Carmen!

diumenge, 10 de juliol de 2022

Una de les reflexions sobre el sínode, l'assemblea de bisbes 2023, a Mallorca

El bon amic mancorí Jaume Gual Mora ens passa un escrit que consider summament interessant, per les reflexions profundes que ofereix, respecte del que és i comporta el sínode o assemblea de bisbes que el papa Francesc ha convocat. Fa relació a la diòcesi de Mallorca, segons l’autor que el signa.

Sembla que prové d’un mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, que n’ha fet pública l’opinió al diari AraBalears el proppassat 9 de juliol.

Comença l’autor reconeixent que l’objectiu papal d’aconseguir una participació àmplia i plural, a Mallorca no ha estat assolit, vistes les conclusions a les quals arriba oficialment el bisbat mallorquí: «aquest objectiu d’una participació àmplia i plural no s’ha assolit»... 

Si el papa Francesc volia que l’assemblea de bisbes s’iniciàs amb una etapa de participació pública i oberta a totes les persones, fins i tot aquelles que es defineixen com a atees o que pertanyen a altres confessions, no es pot dir que s’hi hagi complit aquest desig del papa, ni tan sols entre els mateixos catòlics mallorquins: «un nombre de participants al voltant de 1.500 persones amb un perfil de majors de 70 anys, catòlics practicants i majoritàriament dones, que ben justet representen l’1% dels que solen anar a missa els diumenges. La primera conclusió és que la crida del papa no ha encisat ni tan sols els catòlics.»... 

On més endins m’arriba l’escrit d’aquest doctor i llicenciat mallorquí és quan fa referència al poc esment de Déu, a les poques al·lusions a Déu, al poc parlar de Déu, a la inexistència deu,  a la substitució de Déu, al gran oblit de Déu, al poc interès per Déu...

Tot plegat, ho considera com l’evidència d’«una profunda ignorància de les causes del problema».

Per a un com jo que, com tants d’altres, hem estudiat Teologia, m’arriben endins les afirmacions d’aquest mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració: «és significatiu un tret del document: gairebé no es parla de Déu»... «no es diu res de com viure, individualment i com a comunitat, com si Déu realment existís»... «fins i tot els catòlics tenguem més bo de fer parlar del papa o dels capellans que parlar del Creador. I aquest és un problema ben real.»... «El gran oblidat és Déu, no l’Església, i la seva marxa no ha estat per la manca de capellans; simplement Déu ha deixat d’interessar. » 

A un com jo, que, a aquestes alçades de la meva vida setantina, continuo afanyant-me, en la mesura de les meves possibilitats minses, a comportar-me com a creient, catòlic, cristià, compromès en la causa del Crist, aquest escrit em serveix d’esperó, i m’engresca a treballar, amb més afany encara, perquè l’església dins la qual he nascut, crescut i madurat, deixi de ser la que veim que és, i passi a ser la que Déu vol que sigui. Amb l’ajut de Déu, per descomptat!

Faça de l'església de sant Ildefons, a Barcelona

Precisament aquest escrit m'arriba, pocs instants després d’haver participat en la celebració eucarística a l’església barcelonina de Sant Ildefons, on hem mirat d’aprofundir en l’ensenyament que ens fa arribar la paràbola el bon samarità: ni clergues, ni escolans, ni eclesiàstics... consideren prioritari l’ajut al desvalgut. Tan sols un samarità (marginat del món jueu) s’aplica diligentment a atendre qui ho necessita, i s’hi aboca totalment.

I, per si això no bastava, llegesc al full "El Pregó. Eclesial d'informació i opinió" núm. 604 (6), 2022, pàg. 3:

"Jesús, de fet, en comparació amb la seva cultura, va ser un profeta poc "religiós" antropològicament parlant. Era un profeta o predicador laic itinerant, ni monjo, ni sacerdot, ni levita, allunyat de sinagogues i temples, que prescindia de les lleis religioses (Mc, 3-16).
Jesús era religiosament  un outsider atípic i atòpic, i SITUAVA DÉU NO EN ELS LLOCS RELIGIOSOS HABITUALS sinó com a font d'aigua viva que rajava del cor dels creients (Jn 4) i que no era en els àmbits de les jerarquies piramidals sinó ENTRE ELS AFERS DELS MÉS SENZILLS".

Bona data, la de la festa de Sant Cristòfol 2022, per a reflexions com aquestes!