III Trobada de corals mallorquines, en concert de Nadal, al Seminari Nou


 Per tercer any consecutiu, el grup d'Amics del Seminari  organitzen a la capella del Seminari Nou, al barri palmesà del Vivero, la tercera trobada de corals mallorquines, en concert de Nadal, al qual conviden tothom que en tengui ganes perquè se n'hi pugui gaudir, de franc.

Es tracta d'una iniciativa cultural, de caire musical, que enguany arreplega tres corals mallorquines: l'Schola Cantorum dirigida per Tomeu Ripoll, la Coral Sor Francinaina de Sencelles dirigida per Francesc Bonnín, i la Coral de sant Miquel de Campanet dirigida per Pere Reynés.

Aquesta activitat musical nadalenca s'inicià al mateix indret l'any 2015. Hi participà molt activament la Coral sant Jaume, de Ciutat, dirigida per Mariano Cortès. 

L'any passat, el 2016, es va dur a terme aquesta trobada de corals amb una participació molt diversa, com es pot comprovar en aquests vídeos que vaig enregistrar-hi: La Sibil·la, la Coral de Sant Miquel de Campanet, la Nostra Schola Cantorum i la Coral Units com Brins de Felanitx, seguint l'ordre de presentació.

Per a enguany, es preveu de celebrar aquesta III Trobada de Corals al Seminari Nou divendres dia 29 de desembre, a les 20:30 hores, amb la participació de l'Schola Cantorum, la Coral Sor Francinaina, de Sencelles, i la Coral sant Miquel, de Campanet.

Amants del cant gregorià o del cant polifònic o de nadales mallorquines tenen l'oportunitat d'assistir a un dels bons concerts nadalencs, que es fan cada any a la capella del Seminari Nou.

A reservar-se'n dades i dates a l'agenda personal, idò!

Cartes meves, rebudes a les presons espanyoles

Dilluns, dia 6 de novembre, vaig enviar, per correu convencional certificat, un escrit meu  que anava adreçat als 10 catalans empresonats a Madrid, pel motiu polític d'haver impulsat l'independentisme i la República Catalana.

Vaig mirar, així, de fer-los costat i d'animar-los a empassar-se, de la manera millor possible, el mal tràngol que comporta haver-hi de romandre empresonats.

Avui, dia 29 de novembre -vint-i-tres dies després d'aquell enviament meu- em trob a la bústia de ca meva els 10 avisos de recepció certificada per Correos. 

M'alegra ben molt veure'ls. Fins al punt que desig compartir algunes observacions que em vénen al cap en aquests moments.

Dos dels escrits anaven dirigits a les dues conselleres de la Generalitat de Catalunya que hi romanen recloses: Meritxell Borràs i Dolors Bassa. Tots dos certificats -de color rosa- porten el segell de la Direcció del Centre Penitenciari de Dones Madrid 1 d'Alcalá de Henares. Tots dos certificats em fan constar que els meus dos escrits han estat lliurats a «Autorizado 98208», que el signa el proppassat dia 14 de novembre de 2017, amb el «Lliurament domiciliari» que hi fa aquell dia el mateix empleat de Correus d'Alcalá de Henares...

Uns altres dos escrits meus anaven dirigits als dos líders, presidents de dues entitats catalanes sobiranistes, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Tots dos certificats -també de color rosa- porten el segell, sense signar, de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior – Centre Penitenciari Madrid V Colmenar Viejo -. Tots dos certificats em fan constar que els meus dos escrits hi han estat lliurats el proppassat dia 15 de novembre de 2017, amb el «Lliurament domiciliari» que hi fa aquell dia el mateix empleat de Correus de Colmenar Viejo...

Fins aquí tot correcte...

Si he de fer cas als sis certificats restants que n'he rebut -també de color rosa- he de concloure que el meu escrit adreçat al conseller de la Generalitat de Catalunya Joaquim Forn va ser el primer que arribà a l'Administració del Centre Penitenciari de Madrid VII Estremera. Només dos dies després d'haver sortit de Mallorca, se'n fa el «Lliurament domiciliari» al receptor 66995, qui el signa dia 8 de novembre de 2017, a les 10:00 h.

Vuit dies després, el 13 de novembre de 2017, a les 12:50 h, amb el «Lliurament domiciliari» que hi fa l'empleat de Correus al mateix receptor 66995, al Centre Penitenciari de Madrid VII Estremera, hi arriben els altres escrits que vaig adreçar als consellers de la Generalitat Carles Mundó, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Turull, com també al vicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras.

Vull pensar i creure que deuen ser dos errors involuntaris, els que es detecten en el rebut de la meva carta dirigida al conseller Carles Mundó: s'hi assenyala com a data de recepció el 13-12-17 (quan devia ser el mes de novembre) i s'hi repeteixen dos segells idèntics del centre penitenciari.

He de concloure que, efectivament, tenc constància escrita que tots els meus 10 escrits han arribat fins a cadascun dels tres centres penitenciaris espanyols on romanen empresonats, preventivament, aquesta desena de líders catalans independentistes i republicans, que consider que mai per mai no hi haurien d'haver ingressat mai.

Amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat, com som i em declar, desig que puguem viure en una democràcia vera que enforteixi, consolidi i ampliï cada cop més aquests tres valors irrenunciables, tant a l'àmbit personal com al col·lectiu.

Miquel Clar «Goixet», l'arenaler més vell d'ara mateix


Per pura casualitat, em trob assegut a taula al costat d'un home que em diu que és l'arenaler més vell a l'actualitat. 


Tot i que a hores d'ara viu a Palma, va néixer a s'Arenal (de Llucmajor) ara fa vuitanta-set anys. Li diuen Miquel Clar «Goixet».

Quan li dic que adesiara vaig a passar una estona amb infants de 10-11 anys, a l'escola CEIP Els Tamarells de s'Arenal (de Palma), i li deman què els voldria dir ell mateix, amb poques paraules.

Em parla d'una revista «S'Arenal Unit» a la qual ell, segons em diu, hi ha escrit molt fins fa ben poc temps.

A vegades la vida t'ofereix sorpreses com aquesta!

En faig aquest petit vídeo, perquè pugui servir de material per a SACHI-2, «Infàncies Compartides», ara que ja hem envestit amb el darrer tram d'aquest projecte pedagògic durant aquest any que ja s'acaba...




Carta personal adreçada als líders catalans empresonats a Madrid


Quan falta exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen reclosos a presons espanyoles de Madrid.

Esper i desig que els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta.

Visca la República Catalana!

Vet ací el text d'aquesta missiva meva personal:

«Des de Mallorca estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vares considerar la millor de totes.

Que Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!

M'agradaria que, amb aquestes paraules meves, em poguessis sentir i trobar molt a prop teu, en qualsevol moment del dia o de la nit. No només per la ideologia política que puguem compartir, sinó també i sobretot pel convenciment moral -humanista, filosòfic, teològic i, si em permets de dir-ho així, fins i tot espiritual- que m'ha anat amarant la vida, des que vaig acabar els meus estudis superiors el mes de juny de 1968, a l'edat de vint-i-tres anys, fins suara mateix.

He procurat anar vivint a fons, en les més variades situacions, com un amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat, entre persones i entre pobles!

Com a persona que som i em sent catalana, que som i em sent republicana, que som i em sent d'esquerres, que som i em sent profundament religiosa, vull agrair-te de cor tot quant has realitzat per fer avançar els Països Catalans cap a la República Catalana.

Que Déu t'ho pag, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!

Ja saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda.

Salut, coratge, energia i resistència!

Una abraçada entranyable,

Cil Buele»

(Benvolgut vicepresident de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut conseller de la Generalitat de Catalunya,
Benvolguda consellera de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut president d'entitat sobiranista catalana)

Allò que el vent NO s'endugué, de Miquel López Crespí


En homenatge senzill, vull dedicar la presentació d'aquest llibre "Allò que el vent NO s'endugué", tot desitjant per molts d'anys a Lluc, el fill de l'Oriol Junqueres que avui fa 4 anys. 
Vull fer-li arribar l'escalf de la família catalana resident a Mallorca, que treballem per aquest país i nou. Que sàpiga que, malgrat l'absència del seu pare, ficat a la presó per una causa injusta, nosaltres també estam al seu costat i de tota la família.

Quan em pos a llegir aquesta novel·la-testimoni teva, bon amic Miquel, t'he de dir que m'adon que els records ben vius d'una infància, viscuda a sa Pobla, amb la companyia de les persones més estimades de la família, i de les amistats infantils més intenses, et porten a assenyalar, des del començament mateix, els inicis personals d'una vida intensament dedicada a esbrinar què passa amb allò que se'n diu «la guerra civil espanyola», quin és el paper de les figures més rellevants de líders d'esquerres d'aquella època i quines són algunes de les conseqüències més nefastes de la capbuidada general que en caracteritzen certes faccions.

El diàleg que mantens amb tu mateix, quan mires de fer unarepassada ràpida, amb ullada fugissera, sobre alguns dels aspectes que esmentes d'aquella etapa ja llunyana de la teva infància, no pot refusar els efectes de l'empenta que et provoca, com gairebé sempre que et poses a escriure, un acostament personal intens al que constitueix, amb posterioritat perllongada, el bassó d'aquest món teu literari, el més característic: és a dir, les lluites humanes, tot al llarg de segles i d'espais territorials diversos, encaminades a bastir, visiblement i tangible, un món més lliure, més igualitari i més solidari, on els éssers humans s'hi sentin plenament feliços.

Veig que, ja d'adult, mires d'analitzar amb més profunditat certs fets que consideres que, des dels mateixos inicis de la novel·la, s'hi fan presents, de manera ben gràfica, com a mostra evident de la permanència de la rebel·lió i la lluita sense defallença al llarg de la història de la humanitat.

Si més no, pel que fa a l'indret del planeta que mal anomenam món occidental.

Em sembla que pretens establir una relació directa de continuïtat entre aquelles revoltes que fan els esclaus de l'imperi romà, liderats per Espàrtac, passant per tots aquells rebels que s'enfronten a les fogueres inquisitorials, per les sectes cristianes que s'enfronten a la burocràcia eclesiàstica, pels comuners de Castella o pels agermanats de València i les Illes, fins que arribes a tocar més de prop la lluita resistent que determinades formacions polítiques aixequen, enardides, davant l'intent de reforma del règim franquista i davant d'uns pactes signats per una esquerra que claudica en els seus principis més genuïns.

Amb la lectura pausada i atenta que vaig fent-ne, m'adon que consideres aquests fets darrers com la «tancada d'una trampa veritable» que serveix per iniciar una etapa nova, diferent, planificada conjuntament pels homes més desperts del franquisme i pels sectors més oportunistes de les esquerres espanyoles. 
 
Una cosa que comporta i que duu com a conseqüència lamentable haver de silenciar aquells altres partits polítics que rebutgen pactes amb franquistes, i que són enviats a les catacumbes de l'extraparlamentarisme més rigorós, neutralitzant i paralitzador.

T'he de dir que aqueixa novel·la teva m'impressiona tant per la força de l'argument com per la seva estructura. Al meu mode de veure, hi combines a la perfecció l'acció de tota una sèrie de personatges que ens ajuden a aprofundir en el món cultural i polític dels anys 70 del segle passat.

M'arriba molt endins, jo que en faig part a l'hora d'enllestir els meus estudis superiors, el teu quadre excel·lent que reflecteix com era la generació alletada en les idees del Maig del 68...

És a partir d'aquest moment, que em ve al cap fer-te una sèrie de preguntes, que m'agradaria que ens poguessis contestar, ara que presentam aqueixa novel·la teva aquí, davant d'aquest públic que s'ha volgut fer-hi present...


SACHI-2, Tercera sessió d'Infàncies Compartides, al CEIP Els Tamarells (4)

A la tercera sessió d'Infàncies Compartides al CEIP Els Tamarells, de s'Arenal, s'ha treballat conjuntament -seniors i alumnes de 10-11 anys- LES PERSONES QUE ADMIRAM.

Quina persona admir i per què? 
Quines qualitats té aquesta persona que admir? 
Necessit d'aquesta persona? 
Què varen dir les persones entrevistades?

Cadascú n'ha parlat de la seva: jugadors de futbol, artistes de cinema, cantants, etc. Se n'ha parlat tant, a cadascun dels grups, que el temps no ha bastat per completar-ne totes les qüestions... fer-ne el mural... practicar vocabulari anglès...

Jo hi he aportat la figura admirable de Nelson Mandela, persona que, des de la seva condició de negre africà, s'ha dedicat intensament i esforçada a millorar les condicions de vida de la gent que s'ho passa més malament al seu país, Sudàfrica:


- És un home d'Àfrica
- Viu fins als 95 anys (18-07-1918 / 04-12-2013) 
- Va a escola de missions metodistes
- Estudia dret a diverses universitats i esdevé un bon advocat
- Es casa tres vegades, pare de tres fills, vint nets i un nombre creixent de besnéts
- Es dedica a ajudar molta de gent que s'ho passa molt malament
- Defensa la població negra de Sudàfrica maltractada per la minoria blanca
- S'oposa a la segregació racial que comporta l'apartheid
- S'adhereix a la doctrina de la no violència practicada per Gandhi
- El fiquen a  la presó durant vint-i-set anys
- Defensa amb gran fermesa els drets humans,
- Ajuda a millorar el seu país
- Arriba a ser el president de Sudàfrica
- Rep nombrosos reconeixements públics
- Té molts de seguidors...

La quarta sessió de SACHI-2, d'aquí a quinze dies, ha de tractar sobre "L'ESCOLA ABANS I ARA: EL NOSTRE APRENENTATGE...