A les 14 h de
dimarts, 19 de setembre de 2017, l'aula de Cinquè del Col·legi
Públic Els Tamarells, situat a s'Arenal, Palma, s'ha omplert de
pares i mares d'alumnes, alhora que de mestres i de «seniors».
Ens
hi hem fet presents per dur-hi a terme la presentació d'aquest
projecte educatiu que, per segon any consecutiu, amb la participació
tècnica de la UIB, pretén d'establir un diàleg intergeneracional
creatiu i enriquidor, entre infants i «seniors».
És la primera
trobada que els «seniors» mantenim amb pares de l'alumnat, per tal
d'informar-los sobre allò que pensam fer-hi: objectius, motius,
mitjans, horaris, contenguts, etc.
Ha estat un encontre
ben enriquidor, tant per part dels vells que ens hi hem presentat,
com per part d'assistents que han fet preguntes, com per part del
director del centre, com per part de la tècnica de la UIB.
Pel que em pertoca, he de dir que feia més de tres
dècades i mitja que jo no escoltava «les músiques» de tanta veu
infantil acaramullada en un centre escolar d'aquestes
característiques! M'ha deixat una impressió ben forta. I en feia
més de sis, de dècades, que jo no m'hi trobava, com a alumne de
Primària. Això vol dir que ha plogut molt, d'aleshores ençà...
M'ha impressionat,
també, el fet de veure que des d'aleshores han canviat moltíssim
les coses: tant pel que fa a l'edifici, molt ben condicionat; com pel
que té a veure amb el professorat, molt ben preparat; com pel que
respecta als infants, de procedències distintes; com pel que es pot
veure repassant-ne noms i llinatges, que no tenen res a veure amb els
que solien ser més freqüents en altre temps... Ben poquets de castellans i més
poquets encara de mallorquins... d'un temps força allunyat...
Tot m'ha duit a
pensar i a creure que, precisament, és aquí, en la diversitat, on
rau el futur de la Mallorca nova que puja per amunt! Només
identificable plenament i genuïna en alguns pocs trets que consider que s'han
de protegir, defensar i preservar: la llengua catalana, com a llengua
pròpia; l'espai territorial insular, com a lloc singular de
convivència; festes i costums i hàbits i conreus, com a expressió col·lectiva
socialitzant... i poqueta cosa més, que es pot anar enriquint amb
aportacions foranes a mida que passi el temps...
Durant la meva
intervenció breu, he mirat d'expressar-m'hi totalment en català,
des que l'he començada fins que l'he acabada, sense cap casta de
problema ni de retret per part de ningú dels assistents. Ben cert és
que m'adonava, ben a les clares, que l'auditori era, com aquell qui
diu, recentment arrelat a Mallorca.
(CONTINUARÀ)
