Trenta-cinc anys d'espera

    M’ha alegrat ben molt veure que a aquestes alçades del segle XXI continua havent-hi gent que es preocupa per la situació deteriorada d’un espai públic tan emblemàtic de Palma, com és ara la plaça i el recinte de s’Escorxador al barri del Camp Rodó.
    Estic molt content de veure que representants veïnals de barriades properes s’afanyen a continuar denunciant públicament la desídia d’un Consistori com el palmesà, fins i tot des d’abans que quedassin enllestides unes instal·lacions iniciades pel batle Ramon Aguiló i inaugurades a bombo i platerets pel batle Joan Fageda.

    Moltes de gràcies, Carmen Aguado presidenta de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, Mercè Lorca Busquets vocal de l’Associació de Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, i l’Associació de Veïnats Ses Fonts-Conservatori. Segur que la qui fou durant dècades seguides l’ànima vivificadora de l’Associació veïnal del Camp Rodó, Isabel Rosselló i Girart, s’ho està mirant amb molt bons ulls des d’allà on és ara, a la dimensió desconeguda per a nosaltres que anomenam el Cel.
    També em sent molt agraït a aquesta eina meravellosa que, des de fa poc temps, ens està servint per a recollir informacions publicades a les xarxes aquestes darreres dècades. Li diuen IA i, en aquest cas, reprodueix fidelment moltes de les actuacions que he tengut la gran sort de veure i de viure de prop. No hi són totes, certament, però sí algunes que no em puc estar de reproduir tot seguit.
    «La rehabilitació de l'antic recinte de s'Escorxador de Palma com a centre cultural i comercial es va completar a finals dels anys 80, culminant amb la seva obertura oficial l'any 1990.
    Encara que el Matadero Municipal va deixar de funcionar el 1982, la transformació d'aquest espai modernista (obra original de Gaspar Bennàssar) va ser un projecte clau per a la barriada de Camp Redó durant els primers anys de la dècada dels 90.
    El complex va ser inaugurat després d'una reforma signada per l'arquitecte Daniel Gelabert, que va respectar l'estètica modernista original de 1905. Durant l'any 1991, el centre ja estava plenament operatiu sota la gestió de l'empresa pública Mercasa (que va mantenir la concessió durant 30 anys, fins al desembre de 2021). Des dels seus inicis com a centre rehabilitat, va acollir espais emblemàtics com els cinemes (actualment CineCiutat), la biblioteca municipal Josep Maria Llompart, a més de zones comercials i de restauració. 
    Aquesta intervenció va ser premiada per la seva capacitat d'adaptar un edifici industrial històric a nous usos ciutadans sense perdre la seva identitat arquitectònica. 
    Durant la dècada dels 90, l'Associació de Veïns del Camp Redó va ser molt activa en la denúncia de diverses deficiències relacionades tant amb el recinte de s'Escorxador com amb el seu entorn immediat.
    Les queixes històriques de l'entitat veïnal durant aquells anys es varen centrar en els següents punts: manca de manteniment del Parc, falta d'il·luminació adequada en els accessos al recinte des del carrer Cotlliure i la carretera de Sóller, primeres queixes per l'excés de renou nocturn, falta de vigilància policial per controlar les aglomeracions de joves a les places interiors del recinte, etc.
    L'entitat situada al carrer Lluís Alemany Pujol ha mantingut aquest pols amb l'Ajuntament de Palma (Cort) des de la seva transformació, acusant sovint l'administració d'abandonament institucional respecte a les necessitats reals dels residents del barri.
    Els crulls o esquerdes en el paviment de la plaça de s'Escorxador varen ser un dels escàndols constructius més sonats de Palma a principis dels 90. Efectivament, l'Associació de Veïns del Camp Redó va denunciar que el trespol presentava deficiències estructurals greus abans i tot de la inauguració oficial.
    Es va criticar que les peces de paviment triades no eren prou resistents per a un espai públic d'aquella magnitud. Moltes peces es varen esqueixar només de posar-les.
    Els veïns i tècnics de l'època apuntaven que el terreny de davall no s'havia assentat correctament, cosa que provocava que el trespol cedís i apareguessin esquerdes profundes que feien perillós caminar-hi (especialment per a gent gran i nins).
    Malgrat que la rehabilitació de l'arquitecte Daniel Gelabert va ser premiada, l'execució material de la plaça va rebre crítiques ferotges perquè, el dia de la inauguració el 1990, ja s'hi podien veure reparacions d'urgència i peces xapades.
    L'associació veïnal va fer servir aquests crulls com a prova del menyspreu de l'Ajuntament cap al barri, denunciant que s'havia fet una obra "de façana" però amb una execució de mala qualitat que es desfeia als pocs mesos.
    Aquesta degradació prematura va obligar a fer diverses intervencions de manteniment durant els anys 92 i 93, tot i que els problemes de nivell i de peces rompudes varen ser una constant durant tota la dècada.
    L'actuació de la Defensora de la Ciutadania de Palma respecte d’aquests crulls (esquerdes) i la degradació del paviment de s'Escorxador ha estat una constant reivindicativa, ja que l'estat del trespol s'ha considerat un perill per a l'accessibilitat i la seguretat dels vianants. 
    Cal destacar que la figura de la Defensora ha intervingut formalment en diverses ocasions:
    La Defensora Anna Moilanen ha emès recomanacions oficials (com la RAS 8/2018) exigint a l'Ajuntament de Palma (Cort) una intervenció immediata per solucionar el mal estat de la plaça.
    Des de l'oficina de la Defensora s'ha denunciat que els crulls i el deteriorament del trespol suposen un incompliment de la normativa d'accessibilitat, dificultant el pas de persones amb mobilitat reduïda i nins.
    La Defensora ha recollit les queixes de l'Associació veïnal del Camp Redó, que recorda que les deficiències constructives (els famosos crulls) existeixen des de la inauguració del recinte als anys 90 i que mai no s'han resolt amb una rehabilitació integral del paviment. 
    Tot i que la figura de la Defensora de la Ciutadania de Palma tal com la coneixem avui es va consolidar més endavant, la seva oficina ha estat l'altaveu principal per traslladar a Cort que els "pegats" en el paviment de s'Escorxador no són una solució definitiva a un problema estructural d'execució d'obra que dura ja dècades. 
    La Defensora de la Ciutadania de Palma, ha estat una de les figures més crítiques amb l'Ajuntament per la persistència dels crulls i el mal estat del paviment a s'Escorxador, qualificant la situació com un "perill real" per als ciutadans.»

    Com a ciutadà octogenari que s’ha passat la major part de la seva vida al barri del Camp Rodó, que n’ha presenciat directament el gran progrés del tot inimaginable, però també les grans mancances del tot indesitjables, no em puc estar d’agrair públicament a totes quatre entitats – AVV Santa Pagesa, AVV Tramuntana, AVV Ses Fonts i, sobretot, la Defensora de la Ciutadania de Palma – l’interès demostrat en la defensa aferrissada d’un espai públic que mereix i necessita de ser atès URGENTMENT i SENSE CAP CASTA DE DILACIÓ per part de l’Ajuntament de Palma. 
    Un Consistori que d'aleshores ençà ha estat presidit per VUIT PERSONES, dues dones i sis homes, cap de les quals no s’hi ha aplicat com li corresponia de fer-ho amb l’autoritat que exercia, cap de les vuit: Ramon Aguiló, Joan Fageda, Catalina Cirer, Aina Calvo, Mateu Isern, José Hilla, Antoni Noguera i Jaime Martínez. Quatre progressistes i quatre conservadores.
    Sr. Batle Martínez, si voleu desparèixer i sortir d’aquesta llista tan poc honorable, ja en sabeu una, de les coses que podeu fer. 
    Sembla que encara hi sou a temps. 
    Que Déu vos hi ajudi. Ho desitja fermament un ciutadà de Palma octogenari que fa trenta-cinc anys que roman a l'espera de veure-ho realitzat! En bé i profit del conjunt de la ciutadania de Palma i de tota la gent que s'atansa per contrades camprodoneres.