Quaranta-quatre anys enrere,
A una església de Ciutat,
Animant comunitat
Vaig dir ma missa darrera.
Era Sant Sebastià
I l'església estava plena.
Acabada bé la feina,
Missa dita, me'n vaig 'nar.
Quaranta-quatre anys enrere,
Que jo estava enamorat,
Vaig deixar el celibat
Per ma dona, la primera.
M'he vist sempre capellà,
Servidor del Bon Jesús;
Falsedat sempre refús,
Doble vida amb mi no va.
Per això no em vull cansar
D'insistir amb ma veu pròpia:
Que l'Església sigui còpia
D'aquella comunitat
Que sorgeix segles enrere:
Amb un papa ben casat.
Ben servit i acompanyat,
Té una sogra, i és Sant Pere.
Enc que em diguin innocent,
Per tenir depositada
Ma esperança confiada
En el papa més recent,
He de dir ben convençut
Que aquest pic l'han encertat,
En triar qui ha estat format
Per contrades del Perú.
Un del Nord que aprèn del Sud
I que arriba a ser papa,
Ha de renovar l'etapa
D'una església que ja put.
Basta veure quin paper
Hi manté avui la dona,
On sa veu tan poc ressona
I que té tan poc a fer.
Segur que el papa Lleó,
Que va néixer a Chicago
I va créixer a Chiclayo
Com a bisbe, bon pastor,
Trobarà el camí millor
Per donar un aire fresc
A l'Església que Francesc
Intentà obrir al món.
I que sia profitosa
Aquesta celebració
D'un gran sant que és el patró
De Ciutat, meravellosa!
Visca Sant Sebastià!
Salut i coratge per tirar sempre endavant!
