Actuacions urgents a la plaça de s’Escorxador, l’any 2020?

1.- Hi són ben necessàries des del primer moment, l’any 1992!

En llegir la pàgina 17 del Diario de Mallorca (dissabte 20 de juny de 2020) i veure’n el titular que l’encapçala «La Defensora reclama una actuación «urgente» en la plaza de s’Escorxador», m’entren ganes de ficar-m’hi, en un assumpte com aquest.

N’he viscut els orígens. Tramitacions. Informacions. Elogis i crítiques als responsables polítics pertinents. M’exercesc aleshores com a dirigent d’una associació veïnal impulsada fermament per la meva esposa difunta, Isabel Rosselló i Girart.

L’actual Defensora de la Ciutadania, la bona amiga meva Anna Moilanen veig que «reclama a l’Ajuntament que actuï de forma urgent a la plaça situada damunt l’aparcament de s’Escorxador, amb problemes estructurals des de fa anys i sense que s’hi hagi comunicat cap casta d’intervenció».

Tant de bo que l’escoltin i es posin a fer-ho d'una vegada.

Ho llegesc detengudament i atenta. M’alegra veure que la Defensora de la Ciutadania continua parant-hi esment, gairebé dos anys després d’haver emès «una recomanació a l’Ajuntament de Palma perquè prengui mesures davant la degradació de la plaça de s’Escorxador, amb uns informes tècnics que n’alerten deficiències a l’aparcament subterrani».

La Defensora manifesta que «li sorprèn que durant tot aquest temps no s’hi hagi avançat gens».

Què no n’he de pensar i creure un servidor! 

Fa més d’un quart de segle, des del primer moment, l’any 1992, com a membre de l’associació veïnal del Camp Rodó hi detectam i denunciam deficiències, en aquest espai públic de la nostra barriada. Tant a sessions plenàries municipals, com en reunions amb regidors. Tant des del Butlletí Informatiu «Camp Rodó», com des de les planes de diaris locals.

I què n’he de dir, de tot plegat? A l’hora que m’alegra veure que la Defensora de la Ciutadania hi para esment, m’entristeix moltíssim constatar que ja n’hagi transcorregut més d’un quart de segle, sense que s’hi hagi fet gens ni mica de cas.

2.- Una repassada històrica breu

L’any 1992 s’esdevé un any molt significatiu en aspectes diversos, a Ciutat. A més de l’Expo de Sevilla, se celebra a bombo i platerets el cinquè aniversari de l’arribada de Colon a les Amèriques. L’any 1992 també comporta, per a la barriada del Camp Rodó, algunes passes endavant, pel que fa a la construcció de zones verdes.

Amb  la  finalitat  de  promoure  el  procés  de  participació  ciutadana,  l’Ajuntament de Palma, presidit primer pel batle Ramon Aguiló i després pel batle Joan Fageda, considera  convenient  obrir  un  període  d’informació  pública,  amb  la  finalitat  de  recollir  suggeriments  i  observacions sobre     la     necessitat,     conveniència     i     altres     circumstàncies  que  puguin  contribuir  a  una  millor  elaboració  dels  treballs de Revisió del PGOU. 

Se n’hi assenyalen mitja dotzena, de zones verdes, a implantar-se al barri del Camp Rodó: 

1. Davant del Mercat al carrer Cotlliure (petitona)

2. A la Caserna d’Automobilisme (50% del solar, «Plan Meta», encara sense començar avui dia)

3. Ses Fonts, zona verda d’ús públic, la més gran del barri, inaugurada pel batle Fageda el 12-05-1992, després d’intervenció veïnal al Ple de l’Ajuntament el mes d’abril de 1992.

4. Can Simonet, de dimensions reduïdes, inaugurada per l’associació veïnal amb una festa popular (novembre? 1992)

5. Germans García Penyaranda, mini zona verda

6. A l’antic Escorxador (inaugurada pel batle Fageda el 18-12-1992).

L’Associació Veïnal del Camp Rodó, inscrita dins la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que aleshores compta amb una junta directiva d’una dotzena de membres i amb 1.372 socis, la majoria dels quals contribueixen amb la seva quota anual, i acudeix a les assemblees veïnals que es convoquen, es mostra molt activa des de l’any 1976, i s’ocupa de fer-ne un seguiment acurat, de les realitzacions urbanístiques públiques planejades a la barriada.

L’entitat reconeix aleshores que, per a la barriada del Camp Rodó, l’any 1992 esdevé l’any de les zones verdes. Se n’hi obren al públic quatre, iniciades pel batle Ramon Aguiló i inaugurades pel batle Joan Fageda. Són quatre indrets on els ciutadans i les ciutadanes de Palma poden anar a fruir-hi l’oci, el descans o el joc. Han costat molts d’anys, però han arribat. (BICR. núm. 25, pàg. 6)

3.- Referències directes a la plaça de s’Escorxador

Al Butlletí Informatiu de l’Associació de Veïnats del Camp Rodó núm. 20 de març-abril 1992 (BICR, pàg. 4) es pot llegir el que hi subscric textualment:

«Quarta zona verda: La que està situada entre la carretera de Valldemossa i l’antic Escorxador, just damunt dels aparcaments que hi està construint Mercasa. Ja quan aquesta empresa signà el conveni amb l’Ajuntament, la nostra Associació de Veïnats intervengué en nombroses ocasions al Ple del Consistori per fer veure que no s’entenia que es pogués FER UNA «ZONA VERDA» DAMUNT D’UNS APARCAMENTS. Ja aleshores, i sembla que també ara, se’n confirma la possibilitat al·ludint a altres experiències d’altres indrets.

Només demanam una cosa: QUE SIGUI SEGURA. QUE SIGUI UNA ZONA VERDA SEGURA: NO ÚNICAMENT QUATRE ARBRES MÉS O MANCO MAL PLANTATS. I QUE NO HI HAGI CAP PERILL PER ALS INFANTS I ELS VELLETS QUE LA VULGUIN UTILITZAR, DEGUT A LA DENSA CIRCULACIÓ RODADA QUE L’ENREVOLTA...»

Durant el quart trimestre de l’any 1992 comencen i acaben ràpidament les obres de construcció d’aquesta «zona verda» situada damunt dels aparcaments de s’Escorxador. Grans camions, grues, pales, etc. van tirant per avall les parets que enrevolten el recinte. Posteriorment s’hi van col·locant les rajoles, s’hi van fent els accessos, s’hi instal·len faroles. I s’inaugura (pàg. 9, BICR núm. 24).

Em sembla summament interessant reproduir íntegrament això que hi figura (BICR, núm. 24 pàg. 10):

«Inauguración zona verde s’Escorxador.

Por tercera vez consecutiva, en lo que va de año, la Asociación de Vecinos del Camp Rodó ha asistido a la inauguraciḉon de una nueva Zona Verde en nuestra barriada. Este año 1992 ha sido muy productivo, en lo que a ZONAS VERDES se refiere: Ses Fonts, Can Simonet, la que tenemos al otro lado de la calle Ciudad de Quilmes, y la que se inauguró el pasado día 18 de diciembre en s’ESCORXADOR.

Queremos agradecer públicamente el esfuerzo realizado por el Ayuntamiento de Palma en nuestra barriada. Y, al hacerlo, no podemos dejar de aportar algunas de las impresiones que nos ha producido la realización de este equipamiento catalogado como ESPACIO LIBRE DE BARRIO.

Como se puede apreciar, es muy espacioso, abierto, llano y con gran capacidad para acoger a mucha gente. Sin embargo, MUCHO NOS TEMEMOS QUE AÚN QUEDEN ALGUNAS COSAS POR HACER, hasta satisfacer plenamente los deseos de los vecinos.

Nos han preocupado LAS PRISAS CON QUE SE HAN LLEVADO A CABO ESTAS OBRAS, QUE NO HAN DURADO MÁS DE DOS MESES. OJALÁ SE HAYAN EJECUTADO CON TODAS LAS GARANTÍAS TÉCNICAS QUE SE REQUIEREN. Nos preocupa el para nosotros poco significativo número de árboles con que cuenta y las garantías de supervivencia de los mismos. Nos preocupan dos de los tres accesos al aparcamiento subterráneo, cuyas escaleras -si no se colocan barreras- pueden representar un peligro para los niños más pequeños. Tenemos nuestras dudas respecto de la salubridad de esos grandes extractores de aire que provienen del aparcamiento subterráneo, COMO TAMBIÉN DE LA CAPACIDAD DE AGUANTE DEL PISO PAVIMENTADO. Nos gustaría que la iluminación fuera un poco mayor, ya que quedan algunas zonas demasiado oscuras. Y, sobre todo, nos parece que un ESPACIO LIBRE DE BARRIO como éste no debiera estar falto de servicios higiénicos públicos, de teléfono público, de un escenario donde llevar a cabo representaciones, de alguna fuente de agua potable y de muchísimos más bancos; como también de algún espacio cubierto donde guarecerse de la lluvia en invierno y del cálido sol en verano.

Se nos dice que es una plaza. Queremos creer que se trata de una plaza singular, por cuanto no se ve a nadie que esté domiciliado en la misma.

YA HEMOS HECHO LLEGAR AL AYUNTAMIENTO ESTAS IMPRESIONES QUE NOS HAN CAUSADO LAS OBRAS REALIZADAS EN ESTE ESPACIO LIBRE DEL CAMP RODÓ. ESPERAMOS QUE, SI NO TODAS, POR LO MENOS ALGUNAS SEAN TENIDAS EN CUENTA.

Deseamos que todos los ciudadanos y ciudadanas que se acerquen hasta aquí puedan encontrarse muy a gusto en este espacio. De esta manera se podrá contribuir muy positivamente a elevar el nivel de relación vecinal y humana entre quienes habitamos esta zona de Palma» (BICR, desembre, 1992).

S’ha de reconèixer que la presència de Mercasa al Camp Rodó, com a gerent del Centre Comercial, ha estat considerada de manera diversa pels veïnats de la nostra barriada. Mentre els membres més antics de l’associació veïnal la continuen considerant inadequada, per motius diversos, d’altres opten per una certa col·laboració que consideren que pot resultar beneficiosa.

El fet és que durant el mes d’agost de 1992, degut a una intervenció del responsable de la gerència de Mercasa a través del Canal 37 de televisió, li fou adreçat un escrit on es criticaven alguns dels punts que s’hi havien tractat, relatius a la zona verda, a l’aparcament subterrani i a l’activitat comercial.

Pel que fa a aquest aparcament, se n’ha fet publicitat, des que ha estat inaugurat, als números de la nostra revista bimestral «Camp Rodó» (BICR, núm. 25, gener-febrer 1993).

CONCLUSIÓ

1. La placa de pedra que apareix amb el nom de PLAÇA DE S’ESCORXADOR, col·locada en aquell indret molt després d’haver estat inaugurat aquest ESPAI LLIURE DE BARRI (segons el PGOU), no indica per a res que es tracti d’una de les SIS ZONES VERDES del barri del Camp Rodó de què parlaven l’any 1992 durant el procés  de  participació  ciutadana,  en el  període  d’informació  pública per millorar l’elaboració  dels  treballs de Revisió del PGOU.

2. Des del primer moment en què s’inicien les obres de construcció de LA PLAÇA (i els aparcaments) amb una celeritat i rapidesa inusuals (quart trimestre de 1992), l’associació veïnal del Camp Rodó s’hi manifesta públicament molt crítica: tant als plenaris municipals, com al butlletí informatiu, com a la premsa local

3. En primer lloc, perquè LA PLAÇA, de zona verda en té ben poc.

4. Però també perquè LA PLAÇA mostra nombroses deficiències que considera que s’han de reparar: garanties tècniques de capacitat de resistència del pis enrajolat, accessos perillosos als aparcaments, manca d’instal·lacions públiques (escenari, serveix higiènics, fonts d’aigua potable, etc.)

5. LA PLAÇA DE S’ESCORXADOR, durant aquests vint-i-vuit anys d’existència ha servit perquè molta de gent hi acudeixi, s’hi reuneixi, hi faci festa, concentracions, trobades multitudinàries. D’entre aquestes, l’associació veïnal durant molts anys hi ha organitzat Ballades Populars Mallorquines els tercers dissabtes de cada mes amb una concurrència molt nombrosa.

6. Tant de bo que tots els bons desitjos expressats l’any 1992 per l’associació veïnal del Camp Rodó siguin satisfets l’any 2020, abans que no s’hi produeixi cap fet lamentable de conseqüències irreparables..

Casernes militars a Palma, un bon negoci per a qui?

A la carretera de Valldemossa, sortint de Ciutat cap a la serra de Tramuntana, s'hi poden veure encara dues grans instal·lacions militars desocupades: a l'esquerra, la caserna d'Automobilisme; a la dreta, la d'Artilleria. Totes dues, buides i sense emprar des de fa dècades.

Des de fa dècades també són objecte de tractament per part d'institucions i entitats ciutadanes. Encara mantenc viu el record d'aquella proposta que fa el PP a Madrid quan governa Felipe González: «que es retornin als municipis les instal·lacions militars desocupades!».

No són poques les intervencions que faig, des d'allà on em trob, a favor d'una utilització més social d'unes terrenys urbans que la dictadura del general Franco expropia «a preu de patató» perquè s'hi construeixin dues casernes militars tan significatives.

Fa dècades que els militars les abandonen i fa dècades que volen ser venudes «a preu de canari jove».

La pregunta que me'n faig només és una: qui se'n beneficia econòmicament d'aquesta situació? 

I n'hi puc afegir d'altres: 

La gent de Ciutat no té dret a saber i conèixer els noms i llinatges de les persones, militars o civils, que en trauen profit? 

Què se n'ha fet de projectes socials com el presentat per «Arquitectes Joves» que n'aprofiten tot quant hi ha per transformar-ho en espai ciutadà únic? 

En què queden totes i cadascuna de les reivindicacions veïnals de la zona i de Ciutat, que en reclamen un ús més social, d'aquest espai urbà? 

Quin paper exerceixen, en aquest àmbit, els nostres representants polítics a Ciutat, a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a Madrid, a Brussel·les i Estrasburg?

La notícia publicada recentment a la premsa local -per variar, en dates estiuenques...- em remou les entranyes i m'empeny a recordar-ne certs detalls d'aquests darrers vint-i-cinc anys, un quart de segle!

Hores d'ara, continuo astorat davant tants metres quadrats de superfície buida i desocupada, abandonada pels militars, que, fins suara mateix, no comporten cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania dels barris de Cas Capiscol - Son Busquets, ni per al conjunt de la ciutadania de Palma. I que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'equipaments públics que es reclamen des de fa dècades a Ciutat.

Com a veïnat de Palma, he de reconèixer que les veïnades i els veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets són un exemple per a tothom: saben fer festes alhora que també saben fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Hi pot haver qui pensi i cregui o escrigui que un col·lectiu, una barriada, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.

N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa. I que així tots dos elements es converteixen en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i tirar endavant en la història.

Cas Capiscol – Son Busquets n'esdevé un paradigma: de festa, en lluita veïnal perenne!

Fa moltes dècades que el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

L'Ajuntament de Palma -primer amb Ramon Aguiló, després amb Joan Fageda, com a batles; seguits de Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses; de Isern, de José Hila, de Toni Noguera...-  mitjançant convenis escrits i signats en castellà, es compromet a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi deixen la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada pot comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'arriba a veure desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Sens dubte, entre totes les entitats del barri despunta l'Associació Veïnal Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets que, integrada dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, des de la dècada dels anys 70, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable...

Durant un munt d'anys, amb el lema «A Son Busquets volem equipaments» l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...

Sens dubte demanen molt; el fet és que, si hom s'hi atansa, veu ben a les clares que en tenen tot el dret.

Record molt bé que també treballa fort ferm per aconseguir que sigui una realitat palpable la «cessió gratuïta de totes les instal·lacions militars en desús, als ajuntaments de Mallorca!» 

Al llarg d'aquestes darreres dècades, la Junta Directiva no afluixa i, superant totes les dificultats que hi compareixen, mai no deixa de dedicar-ne els esforços a una de les activitats que arreplega al carrer més veïnes i veïns del barri, les seves Festes d'Estiu. Una de les activitats que conviden a sortir de casa i trobar-se amb altres veïns, en un ambient festiu i lúdic, alhora que reivindicatiu d'aquelles situacions que es perceben com a millorables.

La presència de batles i batlesses no roman exempta d'al·lusions explícites als projectes urbanístics d'actuació prevista a l'espai públic immens que ocupen a l'actualitat el que foren les instal·lacions militars de Son Busquets... 

Vull donar l'enhorabona a tots i cadascun dels membres de la Junta Directiva de l'associació veïnal que, sense amollar el mac a terra, continua reivindicant per a aqueixa barriada unes millors condicions de vida que afectin positivament el conjunt de la ciutadania... sense esperar cap altra recompensa que la de deixar aquest barri de Palma una mica millor d'així com l'han trobat en arribar-hi... 

Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", al barri del Camp Rodó

El president de l'Associació Veïnal m'acaba de comunicar que, en aquests moments precisos, s'està procedint a la inauguració de l'l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", la meva esposa difunta, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó!

Justament quan duc alguns dies d'estada a l'Abadia de Montserrat, en mon any sabàtic, m'arriba la notícia que l'Ajuntament de Palma l'inaugura aquest dimarts, 27 de febrer de 2018... 

Com és clar, m'alegra moltíssim la notícia.

Alhora que lament profundament no poder fer-m'hi present en un moment com aquest.

Per això, he volgut escriure i adreçar unes retxes als organitzadors de l'acte, sobre un fet que consider força significatiu per a la barriada camprodonera, les nostres famílies i les nostres amistats més properes.

"Abadia de Montserrat, 25 de febrer de 2018

Al senyor batle, autoritats, amics i veïnats:

Des de la Direcció general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, he estat informat que avui s'organitza aquest acte institucional, inaugurant-s'hi l'Espai d'Entitats ciutadanes que porta el nom d'Isabel Rosselló i Girart, la meva esposa difunta.

Lament moltíssim no poder fer-m'hi present, en trobar-me fora de Mallorca per una temporada. 

En nom de la família i de les amistats més properes, amb breus paraules meves vull agrair públicament aquesta iniciativa municipal. 

Crec que comporta el reconeixement públic a la molta i la gran feina que na Bel Rosselló va fer en aquesta barriada, pràcticament durant quatre dècades seguides; sempre des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, que ella s'estimava tant.

Desig sincerament i profundament que el seu exemple, de dona lluitadora i combativa, contribuesqui a engrescar-hi més gent, en la tasca noble de millorar el nostre barri, la nostra ciutat i el nostre Planeta. 

Mirant, així, de "deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer".

I tot, fet d'una manera anònima, callada, discreta, silenciosa, normal -com qui no fa res d'excepcional-, però sempre amb constància i fermesa indestructibles.

Salut i coratge, energia i resistència!

Cecili Buele"

>>>>>>>>>>>>>>>> <<<<<<<<<<<<<<<<

Vet ací unes paraules meves sobre els orígens d'aquesta iniciativa municipal

A finals de novembre de 2017, un bon amic meu em comenta que la Plataforma del Voluntariat, entitat en la qual participa, li demana si sap d'algun nom per fer el canvi de l'hotel d'entitats del Camp Rodó, perquè a l'Ajuntament no li acaba d'agradar el nom Hotel d'Entitats.

En cercar un nom de dona, li sembla oportú facilitar-hi el d'Isabel Rosselló. Considera que és la persona més adient perquè se n'anomeni el centre, si finalment l'Ajuntament hi dóna el vist i plau.

Aleshores em manifesta que espera que no m'importi que ell faciliti aquesta informació a la Plataforma.

Li contest tot d'una i li dic que n’estic ben content, de veure que hi ha qui reconeix la gran feinada feta per na Isabel Rosselló, a la barriada camprodonera, durant gairebé quatre dècades seguides, des de l’associació veïnal del Camp Rodó.

Li prec que me'n mantengui ben informat, d'una notícia tan sorprenent com

agradosa. I li oferesc la meva col·laboració, en tot quant jo sàpiga i pugui, perquè aquesta iniciativa tiri endavant.

No passa ni una quinzena de dies. El 12 del 12 del 17, el segon dimarts del mes de desembre de l'any 2017, per a mi, entra dins els anals de la història del barri del Camp Rodó com una de les fites significatives en aquesta barriada de Ciutat. Crec jo.

La primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior de l'Ajuntament de Palma, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, em fa a saber i em comunica que amb aquesta data ha estat acceptada la proposta presentada per PLAVIB d'anomenar el Casal Isabel Rosselló i Girart.

Em diu que el mes de gener de 2018 pensen fer-ho de manera oficial, amb la col·locació de dues plaques a l'edifici actual de l'Hotel d'Entitats: una, amb el nom nou de «Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart» i l'altra amb una breu nota biogràfica sobre la seva personalitat.

Li he transmès la meva alegria, molt profunda, indescriptible, que estic segur que comparteixen tots els membres de la família, la manacorina i la palmesana; com també l'associació veïnal del Camp Rodó, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i tota aquella gent que n'ha conegut la trajectòria, tan llarga com intensa, a l'àmbit social i veïnal.

Vull agrair a l'Ajuntament de Palma que, un cop més, hagi volgut reconèixer la labor desplegada per na Isabel Rosselló i Girart, des que s'integra dins l'associació veïnal de Camp Rodó l'any 1977 fins que mor l'any 2016.

Quatre dècades seguides, dedicades, fins allà on li han permès les seves forces, a la barriada de Palma que sempre ha duit dins el cor i per la qual ha lluitat com la que més.

No puc deixar de recordar que el mateix dia de la mort de na Isabel Rosselló, la meva esposa, el president del Mercat del Camp Rodó, la Junta Directiva de l'AVV Camp Rodó, dirigents de la UGT el sindicat del qual fou delegada na Bel, el mateix batle de Palma José Hila o els responsables del Centre Cultural de s'Escorxador, recorden i homenatgen qui n'ha estat dirigent veïnal de forma continuada des de l'any 1977.

Així ho publiquen, just al costat de l'esquela mortuòria col·locada a l'entrada del centre cultural més emblemàtic de Ciutat durant tota la jornada:

«Na Bel, per tots coneguda i estimada, 
lluitadora infatigable durant dècades! 

Et recordarem des del Casal de l'Escorxador 
com impulsora de la dinamització d'aquest espai 
conquerit pels drets de la ciutadania en general, 

des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó, 

entitat a la què tu tants d'anys hi dedicares. 

Descansa amb pau».