De retorn a Mallorca, després de prop de dos mesos d'estar-ne fora, anant d'aquí cap enllà, trepitjant monestirs benedictins, cases de familiars, d'amistats, de la península o de Catalunya Nord, retorn a Mallorca el primer dimarts del mes d'abril de 2018.
La primera visita que faig és al cementeri de Palma, on reposen les restes de la meva dona Isabel Rosselló i Girart, ma mare, mon pare, el meu germà Andreu, la meva esposa Lina... i tantíssimes persones conegudes i estimades.
N'he quedat meravellat, en veure que uns espais "buits i desocupats" durant tantes dècades, suara mateix romanen "plens i ocupats", entre d'altres motius, gràcies a la pressió exercida per qui va dedicar prop de quatre dècades seguides a aquesta barriada palmesana, des de l'Associació veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, fins que la malaltia d'alzhèimer la retengué...
Tant de bo que serveixi d'estímul perquè altra gent en continuï la tasca i s'engresqui a treballar perquè el barri del Camp Rodó, la ciutat de Palma, el Planeta Terra arribi a ser allò que la majoria dels ciutad
Des de l'Abadia de Montserrat, on estic passant uns dies molt agradosos, dedicant-me sobretot a girar la ullada cap al més profund de mi mateix..., no deix de parar esment també a altres informacions que m'arriben i que tenen a veure amb Mallorca.
M'alegra ben molt veure què s'hi pretén, segons s'hi afirma: «...convertir aquest espai en un referent del voluntariat a Palma... donant oportunitats al major nombre d'entitats i col·lectius... que poden emprar aquest espai per al seu funcionament intern i com a lloc de contacte amb les persones que són sòcies o usuàries dels seus projectes i activitats.»
Tant de bo que aquest Espai d'Entitats situat a una de les plantes superiors del Mercat del Camp Rodó (que han romàs buides i desocupades durant massa dècades, tot i la persistent insistència de na Bel Rosselló, com a dirigent veïnal durant una quarantena d'anys seguits!), es converteixi en un veritable cau que serveixi de bon de veres per engrescar-hi molta més gent que s'animi a continuar la tasca noble de construir el Barri, la Ciutat, el País i el Planeta que volem, perquè en puguin arribar a gaudir molt millor les generacions futures.
Pens que això és l'homenatge millor que se li pot retre, a qui és la titular de l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart».
Dimarts, 27 de febrer de 2018, l'Ajuntament de Palma inaugura, a la Tercera Planta del Mercat del Camp Rodó dedicada a Participació Ciutadana, l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart»; amb la presència de la primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, i la regidora de Participació Ciutadana i Coordinació Terrritorial, Eva Frade.
Diversos mitjans de comunicació se'n fan ressò.
És el cas del Diario de Mallorca que fa públic que «Isabel Rosselló da nombre al Hotel d'Entitats»
També Europa Press n'explica l'acte: «Palma dedica su Hotel de entidades a la activista vecinal Isabel Rosselló i Girart. El Ayuntamiento de Palma ha dado al Hotel de entidades un nuevo nombre como Espacio de Entidades Isabel Rosselló i Girart, en reconocimiento a esta activista vecinal del Camp Redó.»
Mentre que el diari Última Hora fa al·lusió a l'acte celebrat ahir capvespre: "El Hotel d'Entitats se bautiza con el nombre de Isabel Rosselló i Girart".
No poques persones, amigues nostres, m'han fet arribar l'enhorabona, la felicitació i l'encert en una iniciativa municipal d'aquestes característiques.
Tots troben que na Bel Rosselló s'ho té ben guanyat, després d'haver-se dedicat en cos i ànima a aquesta barriada de Palma, contribuint a enfortir l'Associació Veïnal del Camp Rodó durant quaranta anys seguits, des que s'instal·là a viure-hi l'any 1977 fins a la seva mort l'any 2016.
El president de l'Associació Veïnal m'acaba de comunicar que, en aquests moments precisos, s'està procedint a la inauguració de l'l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", la meva esposa difunta, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó!
Justament quan duc alguns dies d'estada a l'Abadia de Montserrat, en mon any sabàtic, m'arriba la notícia que l'Ajuntament de Palma l'inaugura aquest dimarts, 27 de febrer de 2018...
Com és clar, m'alegra moltíssim la notícia.
Alhora que lament profundament no poder fer-m'hi present en un moment com aquest.
Per això, he volgut escriure i adreçar unes retxes als organitzadors de l'acte, sobre un fet que consider força significatiu per a la barriada camprodonera, les nostres famílies i les nostres amistats més properes.
"Abadia de Montserrat, 25 de febrer de 2018
Al senyor batle, autoritats, amics i veïnats:
Des de la Direcció general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, he estat informat que avui s'organitza aquest acte institucional, inaugurant-s'hi l'Espai d'Entitats ciutadanes que porta el nom d'Isabel Rosselló i Girart, la meva esposa difunta.
Lament moltíssim no poder fer-m'hi present, en trobar-me fora de Mallorca per una temporada.
En nom de la família i de les amistats més properes, amb breus paraules meves vull agrair públicament aquesta iniciativa municipal. Crec que comporta el reconeixement públic a la molta i la gran feina que na Bel Rosselló va fer en aquesta barriada, pràcticament durant quatre dècades seguides; sempre des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, que ella s'estimava tant.
Desig sincerament i profundament que el seu exemple, de dona lluitadora i combativa, contribuesqui a engrescar-hi més gent, en la tasca noble de millorar el nostre barri, la nostra ciutat i el nostre Planeta.
Mirant, així, de "deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer". I tot, fet d'una manera anònima, callada, discreta, silenciosa, normal -com qui no fa res d'excepcional-, però sempre amb constància i fermesa indestructibles.
Salut i coratge, energia i resistència!
Cecili Buele"
>>>>>>>>>>>>>>>> <<<<<<<<<<<<<<<<
Vet ací unes paraules meves sobre els orígens d'aquesta iniciativa municipal
A
finals de novembre de 2017, un bon amic meu em
comenta que la Plataforma del Voluntariat, entitat en la qual
participa, li demana si sap d'algun nom per fer el canvi de l'hotel
d'entitats del Camp Rodó, perquè a l'Ajuntament no li acaba d'agradar el nom Hotel d'Entitats.
En
cercar un nom de dona, li sembla oportú facilitar-hi el d'Isabel Rosselló. Considera que és la persona més adient perquè se n'anomeni el centre, si finalment l'Ajuntament hi dóna el vist i
plau.
Aleshores
em manifesta que espera que no m'importi que ell faciliti
aquesta informació a la Plataforma.
Li
contest tot d'una i li dic que n’estic ben content, de veure que hi
ha qui reconeix la gran feinada feta per na Isabel Rosselló, a la
barriada camprodonera, durant gairebé quatre dècades seguides, des
de l’associació veïnal del Camp Rodó.
Li
prec que me'n mantengui ben informat, d'una notícia tan sorprenent
com
agradosa. I li oferesc la meva col·laboració, en tot quant jo
sàpiga i pugui, perquè aquesta iniciativa tiri endavant.
No
passa ni una quinzena de dies. El 12 del 12 del 17, el segon dimarts
del mes de desembre de l'any 2017, per a mi, entra dins els anals de la
història del barri del Camp Rodó com una de les fites significatives en aquesta barriada de Ciutat. Crec jo.
La primeratinent de batle de Funció pública i Govern interior de l'Ajuntament de Palma, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, em fa a saber i em comunica que amb aquesta data ha estat acceptada la proposta presentada per PLAVIB d'anomenar el Casal Isabel Rosselló i Girart.
Em diu que el mes de gener de 2018 pensen fer-ho de manera oficial, amb la col·locació de dues plaques a l'edifici actual de l'Hotel d'Entitats: una, amb el nom nou de «Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart» i l'altra amb una breu nota biogràfica sobre la seva personalitat.
Li he transmès la meva alegria, molt profunda, indescriptible, que estic segur que comparteixen tots els membres de la família, la manacorina i la palmesana; com també l'associació veïnal del Camp Rodó, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i tota aquella gent que n'ha conegut la trajectòria, tan llarga com intensa, a l'àmbit social i veïnal.
Vull agrair a l'Ajuntament de Palma que, un cop més, hagi volgut reconèixer la labor desplegada per na Isabel Rosselló i Girart, des que s'integra dins l'associació veïnal de Camp Rodó l'any 1977 fins que mor l'any 2016.
Quatre dècades seguides, dedicades, fins allà on li han permès les seves forces, a la barriada de Palma que sempre ha duit dins el cor i per la qual ha lluitat com la que més.
No puc deixar de recordar que el mateix dia de la mort de na Isabel Rosselló, la meva esposa, el president del Mercat del Camp Rodó, la Junta Directiva de l'AVV Camp Rodó, dirigents de la UGT el sindicat del qual fou delegada na Bel, el mateix batle de Palma José Hila o els responsables del Centre Cultural de s'Escorxador, recorden i homenatgen qui n'ha estat dirigent veïnal de forma continuada des de l'any 1977.
Així ho publiquen, just al costat de l'esquela mortuòria col·locada a l'entrada del centre cultural més emblemàtic de Ciutat durant tota la jornada:
«Na
Bel, per tots coneguda i estimada, lluitadora infatigable durant
dècades!
Et recordarem des del Casal de l'Escorxador com impulsora
de la dinamització d'aquest espai conquerit pels drets de la
ciutadania en general,
des d'una associació veïnal com la del barri
palmesà del Camp Rodó,
Aquest dimecres, 21 de febrer, continuant amb mon any sabàtic que estic passant hores d'ara a Barcelona, m'he proposat d'arribar fins a Sant Celoni, amb ganes de retrobar-me amb la família amiga constituïda pel cabaneter Jaume Fernández, la seva esposa Cecília i els seus dos fills Àngel i Maria.
Marta, Jaume i Cecília, a Sant Celoni
Me n'hi som anat en el tren R2 que he pres a l'estació de Sants. Ha fet el trajecte en uns cinquanta-cinc minuts. M'encanta viatjar en tren! I més, si, com ha estat avui, tenc l'oportunitat de veure una mica nevat el cim del Montseny!
M'hi esperava en Jaume, a l'estació de Sant Celoni. M'ha comunicat que avui també vendria a passar el dia amb nosaltres, des de Granollers, la Marta, amiga comuna -de facebook-. Me n'he alegrat ben molt.
Façana de Sant Celoni, a favor dels presos polítics
Efectivament, hem pogut retrobar-nos-hi tots sis a l'hora de dinar, a «La Llesca», el mateix restaurant on vàrem dinar la vegada anterior que m'hi vaig fer present, després de recórrer el nucli urbà que avui acollia el mercadet.
M'han sorprès les nombroses mostres de suport als presos polítics catalans, ben visibles a façanes, balcons o finestres de la vila.
És un plaer veritable tenir l'ocasió de gaudir de la presència i l'acompanyament de gent amiga com aquesta. M'encanta venir-hi. I esper poder tornar a fer-ho en ocasions posteriors.
Mentre érem a Sant Celoni, m'ha arribat la notícia confirmant que l'Ajuntament de Palma ja ha triat dia per a la inauguració de l'Espai Entitats «Isabel Rosselló i Girart», i se me n'ha enviat la placa que fan comptes de posar-hi.
Placa que l'Ajuntament de Palma vol col·locar a l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart"
Tot d'una m'he apressat a manifestar, als membres de les nostres famílies i a les amistats més properes, que «Mentre som a Barcelona, m'arriba la notícia que l'Ajuntament de Palma inaugura aquest espai públic dedicat a na Bel Rosselló, la meva esposa difunta, dimarts que ve, 27 de febrer.
Me n'alegr ben molt, a l'hora que lament moltíssim no poder fer-m'hi present!
Trob que na Bel es mereix aquest homenatge municipal, per la gran feinada que va fer al barri palmesà del Camp Rodó durant quatre dècades seguides.
Avui, 18 d'agost de 2016, quan es compleixen tres mesos justs des que na Isabel Rosselló i Girart, la meva dona, morí a l'hospital de Manacor, després d'haver patit set anys seguits els efectes nefasts de la maleïda malaltia d'alzhèimer (des del 06-05-2009 al 18-05-2016), no vull ni puc deixar d'agrair públicament, sincerament i profundament totes i cadascuna de les mostres de suport i d'ànim que m'han arribat, d'aleshores ençà: en directe o per via telefònica, per correu electrònic o per comentaris als blogs, per FaceBook o per E-mail, per carta o per publicacions diverses, per via oral o per escrit...
Sé que no s'hi deuen recollir totes, les mostres. Sé, també, que hi pot haver gent que em fa suport i que potser no me n'ha arribat la dada. Sé que me'n puc haver deixat qualcuna, sense voler. En deman disculpes, des d'ara mateix...
Però vull deixar constància escrita dels noms i llinatges d'aquestes més de 700 persones, físiques o jurídiques (7 entitats, 396 dones i 403homes), el record de les quals no se m'ha d'esborrar mai en ma vida. Com tampoc el meu agraïment profundament arrelat dins mon cor.
Sense aquest suport, tan gran, tan immens i tan intens, estic segur que no hagués estat capaç d'arribar a superar mai el mal tràngol que comporta una pèrdua tan irreparable, com és ara la mort (defunció, traspàs, desaparició, òbit, partida, pèrdua, «exitus») de qui ha estat, durant els meus darrers vint-i-vuit anys, la companya inseparable, l'esposa més que fidel, el meu suport, el meu amor, la meva vida...
Mai no m'hagués imaginat que el cop rebut fos tan dur com, de fet, ha estat! Em pensava que ja hi estava preparat, que m'hi avesaria aviat, que ho superaria en dos dies... Esper anar-me'n recuperant amb el pas del temps
La força, l'energia positiva, rebuda de familiars i d'amics, com també la fe indestructible en Déu, per a mi, el creador i impulsor del cel nou i la terra nova on s'implanta la Justícia -de què estic convençut que ja gaudeix plenament na Bel-, m'animen a continuar el camí que hem fet tots dos plegats just suquinetes, en aquest Planeta, fins que ens trobem de bell nou... allà on sia...
Moltes gràcies a tots vosaltres!
VET ACÍ EL MEU AGRAÏMENT PROFUND A TOTES AQUESTES MÉS DE SET-CENTES PERSONES QUE, EN UNS MOMENTS TAN DOLOROSOS PER A MI, HAN VOLGUT ROMANDRE AL MEU COSTAT I FER-M'HI SUPORT, TOT RECORDANT LA VIDA I LA FEINA DE NA ISABEL ROSSELLÓ I GIRART: lluitadora infatigable durant dècades seguides a Mallorca; a l'àmbit dels drets laborals, per les cambreres de pisos d'hotel; també, pels drets de la ciutadania en general, des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó... la meva dona estimada, manacorina de s'Espital, viatgera infatigable, dona feinera com la que més, lluitadora inesgotable... que ja està fent el camí de retorn cap a casa, on vol viure a plaer...
Descansa en pau, per a sempre més, Bel estimada! Amb el teu «Bonjesuset» de tota la vida...
Mirau, tots dos, amb molt bons ulls aquesta gernació de gent tan apropada:
A avv Tramuntana De Palma · Agnes Cassanyes Garcia · Agueda Perea · Agustí Baró Bauló · Aina de Llodrà · Aina Adrover · Aina Díaz · Aina Llauger · Aina Llucia Clar Oromi · Aina Trobat Cerdà · Albert Candela Milà · Alegrando AD · Alejandro Ciambella · Àlex Moll · Alexandra Bermúdez · Alexandre Fortesa Pons · Alexandre Segui · Alicia Gómez Pallerola · Allison Guzman · Amalia Molina Mateo · Amaranta Sanz Delgado · Amequi Felipe Lorenzo · Ana Celonesa · Ana Milena Bermudez · Anaïs Capo · Andreu Bonet · Andreu Buele Cortès · Andreu Caballero Romero · Andreu Genovart Orell · Andreu Mateu Sastre · Andreu Obrador Siquier · Angel Alemany Ramon · Àngel Cortès · Angel Saiz Pérez · Àngela Mas Rosselló · Àngela Rosselló Girart · Angelina Gacias Gilet · Angels Costa · Anna Huertas Calatayud · Anna Miñarro · Anselm Álvarez · Antoni Ballester Munar · Antoni Bennasar Cirer · Antoni Castelló Klein · Antoni Cerdá Fullana · Antoni Font Gelabert · Antoni Garí Bibiloni · Antoni Gómez · Antoni J. Orell · Antoni Lluís Trobat Alemany · Antoni Martiáñez Lliteres · Antoni Mas · Antoni Oliver Salas · Antoni Perelló Nebot · Antoni Salas · Antoni Tarabini · Antoni Vallespir Llompart · Antoni Verger · Antoni Vidal Morey · Antònia Cabot · Antonia Caldés · Antònia Carrillo Riera · Antonia Crespí Palou · Antònia Font Tous · Antonia Higinio · Antònia Lladonet · Antònia Mas Niell · Anònia Mas Rosselló · Antonia Mas Servera · Antònia Mercadal Serra · Antònia Mestre · Antonia Peralta · Antònia PpCc · Antònia Santandreu · Antonia Servera Di Gomez · Antònia Villar · Antonina Ferrà Ramis · Apolonia Mas Servera · Aránzazu Miró · Arnau Serra · Assumpta Massutí ·
P aco Suárez Riera · Pamela Lopez Moreno · Patrícia Aki · Pau Borràs Far · Pau Mas · Pau Oliver Ferrer · Paula Sevilla · Paula Vidal Sastre · Pedro des Pla · Pedro Prieto García · Pedro Ramis Serra · Pep Alemany · Pep Costa · Pep Fiol Garí · Pep Florit · Pep García Mallada · Pep Juárez Álvarez · Pep Lluís Puig Nigorra · Pep Sellés · Pep Toni Rubio Estades · Pep Tosar Vaquer · Pepa Botella Pérez · Pepa Ferrà · Pere Barceló Barceló · Pere Barceló Gelabert · Pere Carrió · Pere Ensenyat Andreu · Pere Felip Buades · Pere Fiol · Pere Fullana Falconer · Pere Joan Martorell Rodriguez · Pere Joan Munar Munar · Pere M Carlos · Pere Mascaró · Pere Mayans Balcells · Pere Muñoz Perugorria · Pere Pep · Pere Perelló Nomdedéu · Pere Reynes · Pere Riera Fiol · Pere Sánchez · Pere Torres · Pilar Fitor Lorca · Pilar Frau Gomila · Pilar Minguillón Sampere · Pilar Montcades Valls · Pilar Pons · Pilar Saiz Obregon · Pilar Torres Zapata · Pili Mesones · Pompeyo Ramis Muscato ·
Q uico Jiménez Vidal ·
R afel Crespi · Rafel Gelabert · Rafael Mas Tous · Rafel Oliver · Rafel Oliver Bauçà · Rafel Pau Cortes Forteza · Rafel Pascual · Rafel Pericàs Ballester · Rafel Reus Moyá · Rafel Serra Llull · Rafel Titina · Rafel Umbert Sureda · Ramatoulaye Balde · Ramon Lladó Rotger · Ramon Llull Homs · Ramon Sellas Rosell · Raphel Pherrer · Raquel Buele Zamora · Rocio Gijon Lopez · Roger Gotarredona Fiol · Rosa Campomar · Rosa Cursach Salas · Rosa Libertad Nieto Garcias · Rosa Maria Bonas Pahisa · Rosa Mena Soto · Roser Gallardo Ferrer · Rossana Huertas Torres · Ruth Suárez Garcés ·
S alvador Cànoves · Salvador Colomer Costa · Salvador Martínez Mass · Santi Ferrer · Santi Hernaiz Alfosea · Santi Morey · Santiago Cortès Forteza · Saturnino Pesquero · Sebastià Antich Fernandez · Sebastia Bennassar · Sebastià Ferrer Xamena · Sebastià Mesquida · Sebastià Salom Mas · Sebastià Vallbona · Sebastián Tous Alzina · Sefora Moltisanti Fisher · Serafí Lliteres Maçanet · Sili Arguimbau · Sílvia Buele Zamora · Socorro Zapata de Wevers · Sol Sarabia · Sosías Lópes · Susana de Vivanco · Susanna Moll Kammerich ·
T eresa Garcia Felez · Teresa Gené i Ramis · Teresa Pagès · Tomeu Amengual · Tomeu Bosch Barcelo · Tomeu Cànaves · Tomeu Camps · Tomeu Cerdà · Tomeu Gari · Tomeu de Binimelis · Tomeu Mas Rosselló · Tomeu Mateu Canals · Tomeu Pascual · Tomeu Ripoll · Tomeu Salom Mayol · Tomeu Tauler Valens · Tona Mas Verger · Toni De La Mata · Toni Mas · Toni Mateu Brunet · Toni Pol Marcús · Toni Salom Caldés · Toni Sancho · Toni Solano · Tonina Pou · Trinidad Morell-Serra · Trudy van der Walle ·
Ú rsula Cabrer Estrany ·
V icen Engonga Mate · Vicenç Calonge Gustà · Vicenç Villalonga Coll · Vicent Olmos · Vicente Jasso Garau · Víctor López Perea · Victor Uris · Victoria Cifre Mayrata · Victoria Fullana Vidal ·
Mai no m'havia passat, que se m'arribassin a penjar més de cinc-cents comentaris al meu mur feisbuquer! Amb la mort recent de na Bel Rosselló i Girart, -la meva dona, des de l'any 1988 ençà- se n'ha ultrapassat el nombre amb escreix. Ho vull agrair públicament de tot cor.
Se'm fa difícil, per no dir impossible, fer arribar una resposta personal a totes i cadascuna de les persones que s'hi han expressat. Per això mateix, en reiter l'agraïment públic, de forma col·lectiva i completa.
Quan encara romanen fresques les darreres actuacions realitzades, no em puc estar de fer esment, això sí, d'algunes situacions que m'han arribat molt endins i que em resultarà molt difícil d'oblidar.
La família. Em sent profundament agraït a tots i cadascun dels membres de la família manacorina de na Bel Rosselló i Girart, «de s'Espital». Des dels seus tres germans vius -de sis que n'eren-, passant pels seus dos cunyats -de quatre que n'eren-, seguint pels seus nombrosos nebots, cosins i la resta de familiars més pròxims. Tots s'hi han acostat, amb molta cura, diligència i ganes d'acompanyar-la en tot moment.
Així mateix, tots i cadascun dels membres de la meva família palmesanarianyeraguineana Buele Ramis que, amb el seu interès continuat, les seves presències i el seu acompanyament ens han fet suport en tot moment.
Dins aquest àmbit, vull esmentar la proximitat amb què han romàs les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, amb les quals, tant na Bel com la seva germana Maria, col·laboraren intensament durant anys. Fins al punt que na Bel arribà a treballar com a missionera al Perú durant 10 anys seguits, concretament a Trujillo i a Piura.
Precisament d'aquell indret llunyà d'Amèrica Llatina també han arribat suports i condols nombrosos de famílies peruanes que en mantenen molt viu el record. És el cas de la família piurana Moreno Romero, que, sempre que ens hi hem fet presents, ens han volgut acollir a ca seva com si fos ca nostra; d'antigues mestres que treballaren amb na Bel a l'escola parroquial del PJ San Martín, de Piura; d'antics companys que continuen presents amb el seu treball a Lima...
Les seves amistats. Na Bel és una dona que es feia estimar sempre, pertot i per tothom que se li atansava. Per això, m'ha alegrat ben molt comprovar que han estat nombrosíssims els seus amics que s'hi han acostat, tant a la residència Nova Edat de Montuïri -on el personal s'hi ha mostrat esplèndidament generós-, com a l'hospital de Manacor, com al funeral que li hem fet a l'església dels Dolors de Manacor, com al cementeri de Palma, com al funeral celebrat a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma.
Amistats de tot ordre, d'antics companys de feina i de lluita dins del moviment veïnal, passant per col·legues treballadors, seguint per persones més acostades de la barriada del Camp Rodó.
No em puc estar d'agrair, entre moltes d'altres presències al cementeri municipal de Palma, l'efectuada pel company vicepresident del Govern de les Illes Balears, pel president del Consell de Mallorca i pel futur batle de Palma. Moltes gràcies per haver fet suport a la família de na Bel, en uns moments tan dolorosos com aquest.
Tampoc puc passar per alt el nombre de companys d'estudis eclesiàstics que s'han volgut sumar a les dues celebracions eucarístiques efectuades, tant a Manacor com a Palma. M'hi he sentit molt ben acompanyat, tant pels que érem a les bancalades de l'església, com pels que presidien les concelebracions des de l'altar -que no em podia creure que arribassin a ultrapassar el nombre de catorze-. Moltes gràcies, companys.
Vull fer esment, també, d'una altra gent que ha contribuït a fer de les celebracions eucarístiques un encontre espiritual força enriquidor.
És el cas dels membres de la «Nostra Schola Cantorum - d'Amics del Seminari» que es volgueren desplaçar a Manacor i que ompliren el temple amb les seves veus melodioses i polifòniques. Com també els membres dels cors de Santa Pagesa i del Secar de la Real, que, dirigits magistralment i acompanyats degudament a l'orgue, contribuïren a fer allò que na Bel volia que fos una celebració com aquella: l'expressió col·lectiva i compartida de la creença ferma que és ben factible treballar en la construcció d'un cel nou i d'una terra nova on s'implanti la justícia.
M'arribà molt endins la intervenció de la presidenta de l'entitat Forum Musicae, amb qui na Bel havia col·laborat des dels inicis de la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Féu esment de la metàfora que Ramon Llull assenyala al Llibre d'Amic e Amat, per al mes de maig...
«17. Demanaren a l'amic de què naixia amor, ni de què vivia, ni perquè moria. Respòs l'amic que amors naixia del remembrament, e vivia d'intel·ligència, e moria per oblidament.»
I m'arribà molt profundament al cor la participació del rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, mossèn Ramon Lladó i Rotger. No només a l'hora de facilitar-nos-hi la celebració de la missa funeral, sinó també amb la seva presència al cementeri per fer-hi les exèquies, el seu record de na Bel com a membre de la comunitat parroquial, i la seva relació d'amistat amb la família manacorina Rosselló Girart.
Vull acabar aquesta relació, amb el meu agraïment profund a qui ha estat, és i serà per a sempre la meva dona, la meva companya, la meva amiga, la meva vida... durant tots aquests darrers vint-i-vuit anys de la nostra existència compartida en aquest món nostre...
Ho vull fer amb les mateixes paraules que ella acostumava a repetir una vegada i una altra, afectada cruelment i injustament per la malaltia d'alzhèimer... Sempre les guardaré dins del meu cor, amb molt de "cariña":
«Jo no sabia què feia
i me vaig enemorar
d'un homo guapo que deia,
d'un homo guapo que deia
que aquesta hem d'espavilar...
Qué bonita que es mi niña,
qué bonita cuando duerme,
se parece a una amapola
entre los trigales verdes!
Qué bonita que es mi niña,
qué bonita cuando duerme,
se parece a una amapola
entre loooooooos trigales verdes!»
Així la vàrem acomiadar, un cop acabades les exèquies, a la capella del cementeri de Palma, amb el seu cos present.
Així vull acabar aquesta relació meva d'agraïments profunds a tota quanta gent ha volgut acompanyar na Bel en el seu camí...
Neix a Manacor l'any 1939. Es passa la infància i joventut a fora-vila, a la possessió de s'Espital.
Tant ella com la seva família -pare i mare, cinc germanes i un germà- es dediquen a les feines del camp. Se la recorda com a molt bona cantant, de tonades i cançons populars.
A la dècada dels anys 60, es trasllada a Palma. Cursa estudis de Magisteri Infantil i n'exerceix l'ensenyament primari a orfenats diversos.
El mes de setembre de 1961, ingressa a la Congregació de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Fet que la porta a treballar al Perú com a missionera, primer, al Seminari Diocesà de Trujillo, i, posteriorment, al Pueblo Joven San Martín, de Piura, una de les barriades perifèriques més lluitadores de la regió nordenca del Perú.
De retorn a Mallorca, l'any 1977, es posa a treballar com a cambrera de pisos a l'hotel Kontiki, a la platja de Palma, d'on surt elegida delegada sindical d'UGT i es posa al front de lluites laborals intenses, encaminades a aconseguir condicions millors per al personal de la seva categoria.
Per voluntat pròpia, cessa de la seva activitat religiosa com a membre de la Congregació esmentada, el mes de febrer de 1986.
A la dècada dels anys 80, entra a treballar com a dona de neteja a la Conselleria d'Educació i Cultura. Fins que es jubila l'any 2004.
Mentrestant, i des de l'any 1977 ençà, no deixa de desplegar diàriament una activitat frenètica com a dirigent veïnal al barri del Camp Rodó, integrada dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, durant més de 3 dècades seguides. S'afilia durant uns anys al PSM-Entesa Nacionalista.
L'any 1988 inicia una nova etapa dins la seva vida, i es casa pel civil amb Cecili Buele i Ramis.
Creient practicant i feminista militant, col·labora activament en tasques parroquials i participa sovint en les manifestacions reivindicatives que es convoquen, en defensa dels drets i les llibertats, del medi ambient o de la protecció de Mallorca.
Dona d'esquerres, vol viure i treballar sempre ben abeurada a les fonts de les lluites polítiques i socials d'Amèrica Llatina. Hi viatja en ocasions nombroses, on manté contactes directes amb organitzacions sindicals, polítiques i religioses.
Fins que la malaltia d'alzhèimer l'aglapeix de ple, quatre anys després d'haver-se jubilat...
Des de l'any 2009 ençà, ha de recórrer diversos centres sanitaris d'acolliment, com a centres de dia (AFAM, SARQUAVITAE, RESIDÈNCIA OMS) o com a residència geriàtrica (NOVA EDAT de Montuïri), d'on és traslladada a l'hospital de Manacor, on troba la mort el 18 de maig de 2016, a les 18 hores del capvespre, fruit de les complicacions derivades d'una oclusió intestinal greu...
«Gran lluitadora,
gran mallorquina.
Treballadora.
Manacorina.
Dona tan fina
que enamora.
Quan se la mira,
encantadora,
per sempre admira,
encisadora.
Amb el somriure,
santa senyora,
al cel aspira,
sa gran penyora...»
Mentre la meva estimadíssima Bel Rosselló prepara les maletes per emprendre el viatge més llarg, de la seva vida, em ve al cap aquella cançó que ella canta tantes vegades, quan, una vegada i una altra, pateix de valent els efectes nefasts de la maleïda malaltia d'alzhèimer que l'afecta durant més de 6 anys seguits...
«Jo no sabia què feia
i me vaig enemorar
d'un homo guapo que deia
an aquest hem d'espavilar...
Qué bonita que es mi niña,
qué bonita, cuando duerme,
se parece a una amapola
entre los trigales verdes...»
En homenatge senzill i sentit, envers totes i cadascuna de les persones que, d'una manera o una altra, ens han ajudat a fer-hi front durant tot aquest temps de calvari perllongat, injust i cruel (segons es miri), vull afegir-hi suara mateix aquestes altres que em vénen al cap, amb motiu de la seva partida definitiva cap a ca nostra...
«Mala nit, la de dilluns,
amb el llit tot ple de sang:
i tenim tan poques llums:
som fets de pasta de fang!
Que no veim allò que és clar,
ni sentim que sona fort,
ni que arriba ja la mort,
ni si ho marca bé cap far...
Vull anar-me allà on vagis, lluny d'aquí,
que jo, aquí, ja no puc viure sense tu.
Concediu-me, Déu, la gràcia
de morir tots dos plegats!
Que, de viure separats,
no existeix més gran desgràcia!
Moltes gràcies, amor meu,
per ta vida lluitadora,
per ser gran animadora
de gent que no té res seu.
Moltes gràcies, amor meu,
per haver lluitat amb força
havent fet sonar alhora
batecs forts d'aquest cor teu.
Moltes gràcies, amor meu,
per ta fe engrescadora,
ta esperança fent senyora
de tot el que és àmbit teu.
Com tu vull ser, Bel estimada;
com tu, vull dur sonora veu;
com tu vull fer molta feinada,
de tu, voldria ser-ne hereu.
