Convidat per la bona amiga, infermera molt feinera, que col·labora amb l'associació Mallorca Mans a les Mans, Yolanda Cáceres Teijeiro, particip per primera vegada en una trobada de formació entre iguals, de persones cuidadores, que s'organitzen a centres de salut illencs.
En aquest cas, és al centre de salut Escola Graduada, al carrer Socors de Palma.
A les 10:30 del matí, ben puntualment, s'inicia la reunió que compta amb una quinzena de persones, que hi assisteixen com a persones cuidadores d'altres persones malaltes, i una mitja dotzena d'altres persones adscrites a algun dels serveis públics de salut.
Jo hi som present com a observador: ni pertany al grup de tècnics professionals ni a l'actualitat tenc cura de ningú; sí que mantenc ben viva l'experiència d'haver-me cuidat de les meves dues dones, totes dues ja mortes, que acaben les seves vides en cadires de rodes, bé sia amb càncer, la primera, bé sia amb la malaltia d'alzhèimer, la segona.
Duen el pes d'aquesta reunió dues cuidadores pertanyents a l'associació Mallorca Mans a les Mans, na Maria Sastre, de sant Joan, i na Xisca Salas, de Pollença. Amb les indicacions de totes dues, ens hi passam dues hores llargues, intercanviant opinions i experiències sobre la tasca de cuidar malalts crònics.
Tot i que jo no hi he de participar més que avui, les jornades duren 6 setmanes, cada dimecres, en sessions dedicades a la cura de malalts, els efectes estressants, les emocions, l'afectivitat, l'autoestima, la comunicació o la salut pròpia.
S'hi segueix una metodologia participativa, amb anàlisis avaluadores, el seguiment d'unes normes mínimes de funcionament, la puntualitat a l'hora de començar i acabar, sense mòbils, amb gran respecte per a cadascun dels participants, tant pel que fa a allò que diu, com pel que respecte a l'ús que en faci, de la llengua catalana o castellana...
Allò que més importa és compartir una comunicació, el més lliure i espontània possible.
Un cop iniciada la sessió i fetes aquestes indicacions, s'utilitza un cabdell de fil vermell que es va passant d'un a l'altre per fer-n'hi la presentació individual, explicar-ne la motivació de l’assistència i esmentar una qualitat personal característica.
S'explica en què consisteix el Programa Pacient Actiu, com l'experiència de col·laboració entre pacients crònics i professionals de la salut, de manera que ambdós col·lectius puguin traure'n més suc i més bon profit.
La finalitat és anar aprenent a saber-nos cuidar, com a cuidadors, i també a comportar-nos adequadament com a persones amb malalties cròniques. Enfocat tot cap a una millor qualitat de vida.
Un dels aspectes tangencials que resulta interessant és el que es provoca amb l'explicació d'allò que se'n diu el Programa Crònic Complex i el Programa Crònic Avançat. Una mesura existent als centres de salut, als hospitals i a les urgències que permet de facilitar-hi l’accés, amb la intervenció més directa de la persona gestora de casos de cada centre de salut. Un element desconegut per mi, fins ara.
La trobada d'avui m'ha servit, si més no, per valorar encara molt més allò que és i que comporta una associació de persones cuidadores, com és ara Mallorca Mans a les Mans i per implicar-m'hi encara amb més intensitat.
Hi estic molt agraït!
