Maena
Juan Marquès mor dia 5 d'agost de 2019 a l'edat de 87 anys.
Lluitadora de primer ordre, 10 anys enrere es posa a estudiar teologia
feminista on-line a la Universitat de Sevilla.
Ella que, a la dècada
dels anys setanta del segle passat, és fundadora de Mar Sis –Escola
de Formació Social (antecedent a Mallorca de la formació continua
sindical a hoteleria i de la cooperativa de treballadores familiars).
Membre
d’una generació de creients i treballadors que els anys 60-70
posen els fonaments de la lluita per la dignitat i la defensa dels
drets laborals dels treballadors d’hoteleria a Mallorca, comparteix
aquesta curolla amb altres com Ferran Bonnín, Paco Obrador, Joana
Bernal, Maria Bonnín, Jaume Santandreu, Bartomeu Bennàssar, Carmel
Bonnín, entre molts d’altres.
Malgrat
haver nascut en una família benestant de Mallorca, de jove i en el
context d’aquella comunitat de creients que aixeca ponts d'unió amb els
treballadors d’hoteleria per procurar-los una vida més digna, duu a terme tot
un procés evolutiu que l'aboca a donar i compartir la major part del
seus béns, optant així per viure de la seva feina (a hoteleria).
Una opció que manté durant dècades, com a subgovernanta a l'hotel
Bellver.
Mirant
de fer-ne un seguiment, del que se'n diu sobre na Maena Juan Marquès,
a les xarxes de la intercomunicació més directa i activa, hi veig
tal quantitat d'esments que em resulta difícil ajuntar-los tots.
Una
petita mostra n'és aquest breu recull que en faig just suquinetes:
Maena Juan,
assistent social i diplomada en infermeria, és una referència en
els ambients cristians i obrers de Mallorca. Teòloga i alhora
defensora dels drets dels treballadors, ajunta en la seva persona
tots dos àmbits, inseparablement lligats: l'església i la societat.
Treballadora
política i sindical, viu dedicada a defensar i promoure la classe
obrera: classe treballadora, ciutadania, sindicats, persones
aturades, immigrants, iniciatives solidàries, etc.
Esdevé
una de les persones més compromeses en la realitat social de
Mallorca i que es pren seriosament el seu compromís cristià, dins
la línia més renovadora de l’església mallorquina.
Davant
la trista realitat d'institucions eclesiàstiques de tot signe,
que tenen en molt poca consideració els drets de les dones,
ella s'apunta a impulsar el col·lectiu «Creients i Feministes»,
lluitant perquè la igualtat de sexes a l'interior de l'església
sigui una realitat.
Una
lluita que mai no vol donar per perduda, seguint el lema del Maig del
68: «Sigues realista, somia l'impossible!»
A
l'àmbit de la vivència cristiana, té molt clar el sentit de
l'Eucaristia: Cal tornar al sentit original i genuí de l'Eucaristia com a
celebració d’acció de gràcies, de festa i memorial, en
lloc de sacrifici d’expiació o com a ritual de compliment
obligat, o com a mèrit per treure ànimes del purgatori...
Per
això, no s'està de manifestar que «Hem de ser persones creatives i
presentar alternatives de celebracions, partint dels esdeveniments
que vivim o es viuen en el món, amb signes nous i llenguatge
entenedor. Fomentar el sentit de festa i fer participar els nostres
cossos i sentits en les celebracions, i no només les paraules
racionalitzades».
Sempre recordaré les convidades que em fa arribar cada any, per Pasqua, a participar en la celebració eucarística de les comunitats cristianes de base, al centre d'espiritualitat de Son Roca.
En
relació amb la militància política, s'expressa molt clarament:
«Mentre no tinguem una altra cosa, hem de votar pel menys dolent o el
més útil, segons l’opció que facis. Unes persones poden optar
per canviar les institucions polítiques o sindicals des de dintre i
altres anar als moviments ciutadans més contestataris en contra
d’una política a les ordres d’una economia europea i
mundial injusta que és la que comanda».
Amb
el títol «Espiritualitat laica»
Xavier Delgado reprodueix uns apunts i reflexions «a la llum dels
exercicis espirituals que Maena Juan ofereix als militants de l’Aco
de Mallorca a l’ermita de Sant Honorat (Algaida- Mallorca) dia 1 i
2 d’agost de 2009... Diu que els pilars de la seva fe son la
laïcitat, la fe en Crist i la comunitat».
Hi
ofereix tres presents: «el testimoni de vida, el testimoni del
procés de comunitat que fa amb els companys d’hoteleria i la seva
fe irreductible en un home i una dona nous a la llum d’una teologia
humana i integradora.
PereFullana i Puigserver, en fer el repàs d'«Una llarga història de servei. Càritas
Diocesana de Mallorca (1961-2011)», dins el tema d'hoteleria
també fa al·lusió explícita i directa a Maena Juan, i a
l'entrevista que se'n publica l'any 1987 sobre els seus 17 anys
treballant a l'hoteleria.
Na
Maena no es cansa de participar en trobades i xerrades nombroses i
diverses, relacionades amb la recerca de la igualtat entre dones i
homes i sobre teories i pràctiques feministes.
És
el cas de la presentació del seu llibre «Cartas sin censura. Por una hermenéutica teológica feminista creativa». Amb
motiu del Dia internacional de la Dona, a la galeria d'art Lluc
Fluxà, intervenen l'any 2013 la teòloga feminista Pilar de Miguel,
la presidenta del Lobby de Dones, Francisca Mas, i la teòloga i
membre de l'associació Creients i Feministes, Rosa Cursach.
Si
una imatge em queda ben gravada, de la figura esvelta de na Maena
Juan Marquès, és el seu posat seriós darrere de tantíssimes pancartes de
«Creients i Feministes», en concentracions i manifestacions de tota
casta.
Particularment
em vénen a la memòria les que es realitzen en defensa de la
igualtat entre dones i homes, i contra la violència masclista que
lleva la vida a tantes dones maltractades, un any rere un altre. Malauradament!
Anant
molt endarrer de poder entrar dins la web de Mar6 ,
que a l'actualitat ja no està registrada ni activa, gràcies a l'ajuda
valuosa que m'ofereix sempre que l'he de mester la bona amiga andritxola
Elena Vera, de BalearWeb, tenc la gran sort de poder accedir a dos
enllaços que m'aporten moltíssim sobre na Maena Juan Marquès:
Un
és aquest
i l'altre és aquest altre.
