Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Sis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Sis. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 d’agost del 2019

Maena Juan, a les xarxes de la intercomunicació (2)


Maena Juan Marquès mor dia 5 d'agost de 2019 a l'edat de 87 anys. 


Lluitadora de primer ordre, 10 anys enrere es posa a estudiar teologia feminista on-line a la Universitat de Sevilla. 

Ella que, a la dècada dels anys setanta del segle passat, és fundadora de Mar Sis –Escola de Formació Social (antecedent a Mallorca de la formació continua sindical a hoteleria i de la cooperativa de treballadores familiars).

Membre d’una generació de creients i treballadors que els anys 60-70 posen els fonaments de la lluita per la dignitat i la defensa dels drets laborals dels treballadors d’hoteleria a Mallorca, comparteix aquesta curolla amb altres com Ferran Bonnín, Paco Obrador, Joana Bernal, Maria Bonnín, Jaume Santandreu, Bartomeu Bennàssar, Carmel Bonnín, entre molts d’altres.

Malgrat haver nascut en una família benestant de Mallorca, de jove i en el context d’aquella comunitat de creients que aixeca ponts d'unió amb els treballadors d’hoteleria per procurar-los una vida més digna, duu a terme tot un procés evolutiu que l'aboca a donar i compartir la major part del seus béns, optant així per viure de la seva feina (a hoteleria).

Una opció que manté durant dècades, com a subgovernanta a l'hotel Bellver.

Mirant de fer-ne un seguiment, del que se'n diu sobre na Maena Juan Marquès, a les xarxes de la intercomunicació més directa i activa, hi veig tal quantitat d'esments que em resulta difícil ajuntar-los tots.

Una petita mostra n'és aquest breu recull que en faig just suquinetes:


Maena Juan, assistent social i diplomada en infermeria, és una referència en els ambients cristians i obrers de Mallorca. Teòloga i alhora defensora dels drets dels treballadors, ajunta en la seva persona tots dos àmbits, inseparablement lligats: l'església i la societat.


Treballadora política i sindical, viu dedicada a defensar i promoure la classe obrera: classe treballadora, ciutadania, sindicats, persones aturades, immigrants, iniciatives solidàries, etc.

Esdevé una de les persones més compromeses en la realitat social de Mallorca i que es pren seriosament el seu compromís cristià, dins la línia més renovadora de l’església mallorquina.

Davant la trista realitat d'institucions eclesiàstiques de tot signe, que tenen en molt poca consideració els drets de les dones, ella s'apunta a impulsar el col·lectiu «Creients i Feministes», lluitant perquè la igualtat de sexes a l'interior de l'església sigui una realitat.

Una lluita que mai no vol donar per perduda, seguint el lema del Maig del 68: «Sigues realista, somia l'impossible!»

A l'àmbit de la vivència cristiana, té molt clar el sentit de l'Eucaristia: Cal tornar al sentit original i genuí de l'Eucaristia com a celebració d’acció de gràcies, de festa i memorial, en lloc de sacrifici d’expiació o com a ritual de compliment obligat, o com a mèrit per treure ànimes del purgatori...

Per això, no s'està de manifestar que «Hem de ser persones creatives i presentar alternatives de celebracions, partint dels esdeveniments que vivim o es viuen en el món, amb signes nous i llenguatge entenedor. Fomentar el sentit de festa i fer participar els nostres cossos i sentits en les celebracions, i no només les paraules racionalitzades».

Sempre recordaré les convidades que em fa arribar cada any, per Pasqua, a participar en la celebració eucarística de les comunitats cristianes de base, al centre d'espiritualitat de Son Roca.

En relació amb la militància política, s'expressa molt clarament: «Mentre no tinguem una altra cosa, hem de votar pel menys dolent o el més útil, segons l’opció que facis. Unes persones poden optar per canviar les institucions polítiques o sindicals des de dintre i altres anar als moviments ciutadans més contestataris en contra d’una política a les ordres d’una economia europea i mundial injusta que és la que comanda».

Amb el títol «Espiritualitat laica» Xavier Delgado reprodueix uns apunts i reflexions «a la llum dels exercicis espirituals que Maena Juan ofereix als militants de l’Aco de Mallorca a l’ermita de Sant Honorat (Algaida- Mallorca) dia 1 i 2 d’agost de 2009... Diu que els pilars de la seva fe son la laïcitat, la fe en Crist i la comunitat».

Hi ofereix tres presents: «el testimoni de vida, el testimoni del procés de comunitat que fa amb els companys d’hoteleria i la seva fe irreductible en un home i una dona nous a la llum d’una teologia humana i integradora.

PereFullana i Puigserver, en fer el repàs d'«Una llarga història de servei. Càritas Diocesana de Mallorca (1961-2011)», dins el tema d'hoteleria també fa al·lusió explícita i directa a Maena Juan, i a l'entrevista que se'n publica l'any 1987 sobre els seus 17 anys treballant a l'hoteleria.


Na Maena no es cansa de participar en trobades i xerrades nombroses i diverses, relacionades amb la recerca de la igualtat entre dones i homes i sobre teories i pràctiques feministes.

És el cas de la presentació del seu llibre «Cartas sin censura. Por una hermenéutica teológica feminista creativa». Amb motiu del Dia internacional de la Dona, a la galeria d'art Lluc Fluxà, intervenen l'any 2013 la teòloga feminista Pilar de Miguel, la presidenta del Lobby de Dones, Francisca Mas, i la teòloga i membre de l'associació Creients i Feministes, Rosa Cursach.

Si una imatge em queda ben gravada, de la figura esvelta de na Maena Juan Marquès, és el seu posat seriós darrere de tantíssimes pancartes de «Creients i Feministes», en concentracions i manifestacions de tota casta.

Particularment em vénen a la memòria les que es realitzen en defensa de la igualtat entre dones i homes, i contra la violència masclista que lleva la vida a tantes dones maltractades, un any rere un altre. Malauradament!


Anant molt endarrer de poder entrar dins la web de Mar6 , que a l'actualitat ja no està registrada ni activa, gràcies a l'ajuda valuosa que m'ofereix sempre que l'he de mester la bona amiga andritxola Elena Vera, de BalearWeb, tenc la gran sort de poder accedir a dos enllaços que m'aporten moltíssim sobre na Maena Juan Marquès:
Un és aquest  i l'altre és aquest altre.





A Maena Juan Marquès


En bon dimarts agostenc em comuniquen que la nit anterior na Maena Juan Marquès ha mort i que li fan el funeral dijous 8 d'agost a les 19:30 a l'església de La Sang.

Ens deixa i perdem una bona amiga, gran dona, lluitadora incansable. 


Des que tenc ocasió de conèixer-la i tractar-la a principis de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, sempre la veig disposada a lluitar des d'allà on sia.

Comença com a lluitadora antifranquista i, amb el seu tarannà de dona rebel, es mostra crítica amb les formacions polítiques que amb posterioritat assumeixen les tasques de govern, a l'àmbit local, insular, autonòmic o estatal.

S'inicia com a dona creient a l'àmbit familiar més tradicional i convencional, com marquen els cànons de l'època dins el terme parroquial de Sant Nicolau, una de les cinc parròquies que constitueixen a Palma l'anomenat «pentàgon».

Poc a poc se'n va desprenent, de comportaments rutinaris, i es fica de ple en les més fondes conviccions renovadores i transformadores de l'església.

La seva trajectòria és d'aquelles que corprenen i sorprenen. Poques vegades es veu que el membre d'una família benestant s'estimi més triar un altre estil de vida, a prop de la gent treballadora més humil.

Diplomada universitària d'Infermeria, se'n coneix la militància política dins partits d'esquerres com Bandera Roja, Partit Comunista, Partit Socialista Popular (de Tierno Galván); també la seva implicació engrescadora en Mar Sis, una associació cultural creada durant el franquisme amb l'objectiu de fer suport a iniciatives sindicals, culturals, laborals etc. i que constitueix un dels grups de la coordinadora de comunitats cristianes.

La seva dedicació a la Fundació Serveis de Cultura per al Poble és admirable, com també l'activitat social intensa que desplega dins Attac -el moviment internacional a favor de la implantació de l'anomena taxa Tobin per a les transaccions financeres en lluita contra les desigualtats que genera el mercat capitalista-.

Dona creient, cristiana, s'implica fermament en l'estudi i la praxi de la teologia de l'alliberament i la teologia feminista. Sovint dóna la cara per Creients i feministes una associació  que neix l'any 1997 a partir de la inquietud que sent un grup de dones davant la situació d'invisibilitat i submissió en què són presents al si de l'església catòlica i de la societat mallorquina.

Fa uns 10 anys publica un escrit que duu per títol «Gosarem decréixer?»  , una paraula que ella veu ben carregada de contengut, perquè convida a una revolució veritable en les mentalitats i les accions concretes: «Viure millor amb més poques coses», «simplicitat voluntària», «recuperar el sentit de la mesura», «trobar la felicitat en la convivència amb altres i no en l'acumulació desesperada d'aparells...»

El que més m'admira de na Maena és precisament això: sent membre de família benestant, tria l'austeritat i la lluita, lliurant-se en cos i ànima a procurar el benestar de la gent treballadora més humil.

Gràcies, bona amiga Maena, pel teu exemple estimulant i engrescador! Descansa en pau!