Resum de la visita de LOURDES HUANCA a Mallorca

Tot d’una que m’assabent que el Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca aconsegueixen i confirmen la venguda a Mallorca, durant quatre dies seguits, de la lideressa peruana indígena feminista LOURDES HUANCA (de qui no he sentit a parlar mai fins aleshores), em pos a veure’n l’activitat que desplega aquesta camperola, a l'actualitat, arreu d’Europa.

00.- Veig que surt del Perú el 9 de gener de 2023, inicialment amb la intenció de romandre uns pocs dies a Europa i de retornar al seu país. El fet és, emperò, que hores d’ara ja n’hi duu prop de tres mesos, recorrent diversos països europeus, de nord a sud...

El primer de tot que detect és que els mitjans oficials de comunicació la posen verda! Li diuen de tot! Com a presidenta i fundadora de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), rep els atacs més furibunds per part dels mitjans i les instàncies progovernamentals peruanes. 

Fins al punt que l’arriben a presentar com a mentidera, terrorista, falsejadora de la realitat, aprofitada, corrupta... 

Allò que vaig veient, emperò, és que des que aterra a Holanda, l’endemà mateix d’haver sortit de Lima, es fa present a Brussel·les on manté contactes diversos amb diputats europeus. 

A París, davant la tomba del poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco, César Vallejo, l’acompanyen peruans residents a França. 

A Suïssa, fa anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, on es troba amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors. 

A Berlín, manté contactes nous amb personalitats diverses. 

A Oslo, rep el suport de Comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina.

M’adon també que un bon dia aterra a l’Estat espanyol.  A Euskal Herria, rep el suport d’assistents a l’acte convocat l’1 de març a la plaça de la Virgen Blanca, a Gasteiz. 

A Madrid, li organitzen trobades amb referents polítics i socials de primer nivell. 

A Catalunya, contacta amb formacions polítiques de les esquerres que, a Barcelona, fan suport conjunt i ferm a les seves denúncies de violacions dels drets humans al Perú.

Mallorca no en pot quedar al marge. I gràcies al Col·lectiu de Peruans Residents, personificat en Pedro i Sarinova, aconsegueixen d’engrescar-hi entitats i organismes que fan suport a la lluita que duu a terme la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA.

Amb moltes ganes que Mallorca aprofiti aquesta visita, d'una dona, lideressa camperola, indígena, aimara, feminista, defensora dels pobles i les nacions originàries, presidenta d'una entitat social que no constitueix cap partit polític, em pos a fer promoció d’una venguda a Mallorca, tan singularment significativa en la lluita dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.

01.- El mateix dia que ella arriba a l’illa, durant més de dues hores seguides es fa present a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.)  i davant d’una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, al final, li fan preguntes, hi desplega una xerrada-conferència summament interessant.

Gràcies al bon i exquisit enregistrament efectuat per Agustí Baró i Bauló, podem gaudir de la gravació íntegra d’una trobada tan singularment significativa:

Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes, la moderadora peruana Sarinova, i jo mateix, mir de dir-hi quatre paraules, amb moltes més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir ella, a tots els assistents, recent acabada d’arribar aquell mateix dia a Mallorca, des de l’aeroport de Frankfurt.

Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.

Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï  de procedències diverses: 

Representants de partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, etc.

Agraesc a CC.OO. que cedeixi el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.

Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.

Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars més actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí, el GOB i l’entitat Entrepobles.

Amb la seva venguda d'ara a Mallorca, ens exposa la visió que ella i la seva organització tenen sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge planer, concret, i amb el seu estil característic.

Són quatre dies de trobades intenses: amb organitzacions sindicals i partits polítics, amb entitats de la societat civil, amb col·lectius de gent peruana resident a l’illa, i, també amb representants de les administracions públiques illenques.

Miram de preparar-ne les trobades institucionals.

02.- Durant la visita al Parlament de les Illes Balears, manté conversa i contacte directe amb el representant d’aquestes Illes nostres a les Corts Generals Espanyoles, el senador Vicenç Vidal Matas, com també amb el diputat autonòmic Joan J. Mas Tugores «Collet», tots dos de la formació política Més per Mallorca.

03.- Al Govern de les Illes Balears, és rebuda al despatx de la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago amb qui intercanvia propostes i suggeriments de col·laboració institucional encaminada a l’empoderament de les dones en la construcció d’una societat peruana més igualitària.

04.- El Parc de les Estacions és l’indret que trien Amics de la Casa del Poble, el GOB i altres entitats, per mantenir-hi una convocatòria cívica, on  LOURDES HUANCA es dirigeix a la concurrència, explicant la situació actual que viu el Perú, des d'una perspectiva indígena, dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.

05.- La Plaça d’Espanya, de Ciutat, on acostumen a concentrar-se els membres del Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, per denunciar-hi públicament les violacions de drets humans que estan perpetrant al Perú les autoritats governamentals, és el lloc escollit per a la seva darrera intervenció pública a Mallorca.

El darrer dia de la seva estada a Mallorca, LOURDES HUANCA  té l'oportunitat de visitar el Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, Malauradament, no hi puc assistir, per qüestions de caràcter domèstic... Però puc afirmar que hi és molt ben rebuda pels representants de Més per Mallorca que la hi acullen.

06.- S'hi troba amb el conseller electe del Consell de Mallorca i exregidor de Manacor per Esquerra Republicana, Joan Llodrà; amb el conseller i portaveu de Més per Mallorca al Consell de Mallorca i exbatle d'Alaró, Guillem Balboa, i amb Rosa Cursach, directora insular d'Igualtat i Diversitat, qui també s'hi incorpora; es troba també amb  Miquel Àngel Sureda, secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, regidor de l’Ajuntament de Pollença i president de la secció local d’Esquerra Republicana.

07.- Després d'una horeta d’estada a la institució insular, parteix cap a Cort, acompanyada per Guillem Balboa, qui la posa en mans de Miquel Àngel Contreras, coordinador general de Cultura de l'Ajuntament de Palma, membre de la formació política Més per Palma.

CLOENDA.- Sens cap dubte ni un, aquests quatre dies de presència activa de LOURDES HUANCA a Mallorca ens serveixen per tenir al nostre abast una informació més directa i personal, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, amb més elements de judici.

Hem tengut l’oportunitat d’escoltar, en directe, la veu d’una representant indígena peruana, camperola, feminista, lluitadora aferrissada en la defensa i la protecció de les nacions originàries, tan presents i molt vives a certs territoris d’Amèrica Llatina. Entre d'altres, Perú.

Em faig meu aquell proverbi incaic, escrit en quítxua, que diu: "el hatum  ama sua ama llula ama quella". L'important és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul (referint-se a qualsevol persona que vulgui comportar-se com a ser humà, membre d'un col·lectiu profundament solidari).

Visca el Perú, en democràcia plena!

RESSÒ INFORMATIU DE LA VISITA DE LOURDES HUANCA A MALLORCA

16. IB3 RÀDIO. Durant mes de vint minuts, el prestigiós periodista d’IB3 Ràdio manté una conversa distesa, profunda i aclaridora de la situació actual que travessa Perú, amb la lideresa indígena peruana, la feminista aimara Lourdes Huanca, en el seu tercer dia d’estada seva a Mallorca. Com a tants d’altres indrets d’Europa, arriba a l’illa per denunciar el comportament genocida del govern peruà presidit per Dina Boluarte, que qualifica de «cívico-militar feixista». (01-04-2023)

15. DIARI DE BALEARS. Resum de la visita de la líder indígena peruana Lourdes Huanca a Mallorca. Cecili Buele (03-04-2023)

14. ROSA CURSACH SALAS, directora insular d'Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca. Avui l'activista feminista Lourdes Huanca, Defensora Nacional de les dones camperoles del Perú @FENMUCARINAP ens ha mostrat  la representació de les dones defensant la sobirania alimentària. Sovint ho tenim al davant i no ho sabem llegir, gràcies. Res no és casualitat. (03-04-2023)

13. DIARIO DE MALLORCA. El Colectivo de Peruanos Residentes en Mallorca se manifiesta en Palma por los derechos humanos en Perú. En la concentración estuvo presente la líder campesina, indígena y feminista peruana Lourdes Huanca (01-04-2023)

12. AGUSTÍ BARÓ. Conferència Lourdes Huanca a CCOO Mallorca. Recull, íntegre, en vídeo, de la conferència de Lourdes Huanca en defensa dels drets humans, a l'Auditori de Comissions Obreres (CCOO), dijous 30, a les 18:30, amb les intervencions de Susana Volosín, Cecili Buele Ramis, Joan Carrero, Toni, i els auspicis de CC.OO., les fundacions Darder Mascaró i el Col•lectiu de Peruans Residents a Mallorca. (31-03-2023)

11. SENADOR VICENÇ VIDAL MATAS. Al Parlament he compartit una estona amb Lourdes Huanca, líder camperola indígena peruana, que avui és a Palma en una gira denunciant vulneracions d drets al Perú. (31-03-2023)

10. DIARIO DE MALLORCA. Entrevista a Lourdes Huanca: «No daremos tregua hasta lograr la libertad de nuestra patria». La líder campesina, indígena y feminista peruana, dio este jueves una conferencia en defensa de los derechos humanos para invitar a sus compatriotas a «alzar la voz» ante la situación que vive su país (31-03-2023)

09. ESQUERRA UNIDA. Taula de diàleg amb Lourdes Huanca, presidenta de la Fenmucarinap PERÚ, per a conèixer de primera mà la situació sociopolítica en què es troba el Perú (30-03-2023)

08. ESQUERRA UNIDA ILLES BALEARS. Dissabte, primer d'abril, a les 11.00 hores.  Casal de Barri de #sEscorxador, Sala 1 (c. de l'Emperadriu Eugènia, 6, Palma) (30-03-2023)

07. ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE. Trobada amb Lourdes Huanca a Mallorca, activista pels drets humans i de la població indígena (31-03-23)

06. DIARI BALEARS. L'activista Lourdes Huanca parlarà a Palma sobre la situació del drets humans al Perú (18-03-2023)

05. PERIÓDICO DE BALEARES. Conferencia de Lourdes Huanca. Líder payesa, indígena y feminista de Perú (15-03-2023)

04. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Pere Vicenç. Perú a Mallorca (14-03-2023)

03. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Matias Colom. Xarla- col·loqui de l'activista indígena peruana Lourdes Huanca. (08-03-2023)

02. CECILI BUELE. Blog dedicat a Lourdes Huanca (26-02-2023)

01. LOURDES HUANCA amb el Fons Menorquí de Solidaritat i el GOB (Entrepobles) (07-05-2012)

Vull ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu

Som un dels 20.530 votants illencs que es mostraren a favor de la llista d'Esquerra Republicana «Ara Repúbliques», que encapçalà Oriol Junqueras el proppassat dia 26 de maig.

Vaig votar ORIOL JUNQUERAS I VIES, perquè ens representàs al Parlament Europeu durant la propera legislatura.

Vaig veure i llegir els resultats oficials publicats al BOE. Se'l proclamà eurodiputat de la candidatura «Ahora Repúblicas». Hi figurava amb el núm. 13 dins la llista dels 54 eurodiputats espanyols que en sortiren elegits.

(Acuerdo de 13 de junio de 2019, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 26 de mayo de 2019). 

Consider que, en democràcia vera, ni el rei ni cap altre membre de cap altra institució, per alta i suprema que sigui, no em pot privar, a mi, del dret que tenc a ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu.

En defensa de la democràcia vera a Europa, exigesc que es moguin tots els fils que facin falta perquè aquest dret meu, com a ciutadà europeu, sigui respectat com cal.

A la vista dels fets més recents, i veient les dificultats que travessa el meu candidat, als quinze motius que vaig adduir per votar contra el Tractat de la Unió Europea l'any 2005, hores d'ara n'hi he d'afegir un setzè...

Torn a denunciar clar i català que no és aquesta l'Europa on jo vull viure! Per l'Europa que volem: més democràtica!

Le felicito, señor cónsul general de España en Lima

Palma de Mallorca, 13 de Mayo de 2014

Consulado General de España en Lima

Señor Cónsul:

Por la presente, me permito dirigirme a Ud. para agradecerle profundamente se haya tomado la molestia en DENEGAR, POR TERCERA VEZ CONSECUTIVA ESTOS ÚLTIMOS TRES AÑOS, el Visado turístico solicitado por nuestra amiga peruana, la Señora Zully Socorro Moreno Romero, justamente un día como hoy, Fiesta de la Virgen de Fátima!

Usted no sabe ni se puede imaginar cuánto nos satisface y alegra saber que ha tomado
esa decisión tan concienzuda, como correcta y justa.

Nuestra amiga piurana, en efecto, no se merece viajar a Mallorca, ni tan siquiera para pasar con nosotros el mes de Julio de 2014, y poder así acompañar con su presencia a mi esposa, mujer de 75 años, diagnosticada con la enfermedad de alzheimer desde hace cinco años. Lo comprendo perfectamente. Las razones humanitarias no tienen cabida en los cajones de la administración consular que Ud. dirige de manera tan eficiente.

A la coletilla de los dos años anteriores, según la cual “no se puede establecer su intención de abandonar el territorio de los Estados miembros antes de que expire el visado” (9), este año se ha visto usted en la imperiosa necesidad de tener que añadir “no ha aportado pruebas de que dispone de medios de subsistencia suficientes para la totalidad de la estancia prevista o para el regreso al país de origen o de residencia, o para el tránsito a un tercer país en el que tenga garantías de que será admitida, o bien no está en condiciones de obtener legalmente dichos medios” (3).

Muy bien. Le felicito, señor Cónsul. Usted sí sabe de qué va la cosa. Por los datos que le he ido aportando durante estos últimos tres años, estoy plenamente convencido de que usted sabe muy bien que nada de lo contenido en el párrafo anterior es cierto, sino todo lo contrario: inclusive me ofrecí, en la primera ocasión, a viajar juntos en su viaje de retorno a Lima... antes de que expirase su visado... Y, siempre, he puesto a su disposición recursos económicos más que suficientes como para que se pudiera enfrentar a cualquier eventualidad que los requiriera.

Si lo que usted quiere manifestar con su DENEGACIÓN es que NO QUIERE que la señora Zully Socorro Moreno Romero viaje hasta donde vivimos nosotros, dígaselo con toda claridad. Y se habrá acabado la historia. Pero no nos tome por tan tontos ni por gentes tan ignorantes: usted sabe a la perfección que nuestra amiga peruana puede contar -podía- con recursos económicos más que suficientes como para viajar como turista hasta Mallorca y permanecer entre nosotros durante todo el mes de Julio de 2014; y usted sabe perfectamente que nuestra amiga piurana estaba en condiciones perfectas para abandonar Europa antes de que expirase su contrato, porque, como ciudadano europeo, lo garantizaba yo mismo, no sólo con mi palabra y mi prestigio personal, sino también con la ley en la mano y mi declaración jurada firmada.

Le reitero mi felicitación, señor Cónsul, por haber cumplido a la perfección, en este caso, con la función consular que se le ha encomendado desde Madrid.


Espero y deseo que, como ya ha ocurrido en demasiadas ocasiones anteriores, no se le cuele nadie más, mucho más indigno, mucho más indeseable, mucho más perverso, mucho más deleznable, mucho más nefasto y mucho más repudiable que nuestra buena amiga piurana: una excelente madre de familia, una mujer religiosa, hacendosa, capaz de llevar a toda la familia hacia adelante, a pesar de las dificultades y con una hijita padeciendo hidrocefalia... durante 17 años seguidos... hasta que se muere...

No como tantos otros peruanos que, lamentablemente, se han hecho presentes en Europa, y están dando tanto que decir y forzando tanto a tener que actuar policialmente con contundencia, debido a unos comportamientos que no pueden ser considerados en nada ejemplares.

https://encrypted.google.com/#q=delincuentes+peruanos+en+espa%C3%B1a>Véase.

Quiero creer y pensar que éstos individuos sí que se merecían obtener la autorización del Consulado General de España en Lima para viajar a Europa. Nuestra buena amiga peruana, no.

Me ahorro tener que repetirle los múltiples argumentos y escritos que le he ido pasando a lo largo de estos tres últimos años, para intentar convencerle de la necesidad y utilidad de conceder a nuestra amiga piurana su necesario Visado turístico. No lo hemos podido conseguir. Le felicito, de nuevo, por su buena gestión llevada a cabo en este caso. Espero se lo compensen con creces Dios y los hombres.

Con mi profundo agradecimiento por haber contribuído usted a ahorrarnos unos euritos, después de los que ya llevamos gastados durante estos últimos tres años con la finalidad de poder contar en Mallorca con la compañía y la presencia de nuestra buena amiga piurana, me despido de usted hasta siempre.

Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P

3.- CARTA RESPUESTA DEL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA

Estimado Sr. Buele, 

 

En respuesta al escrito que ha dirigido al Sr. Ministro, lamento profundamente que usted tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a mi cargo. Desde esta Oficina examinamos con objetividad todos los expedientes de visado y, en caso de no quedar acreditado el cumplimiento de los requisitos contemplados en la normativa aplicable, no nos queda otra alternativa que denegar las solicitudes. 

 

Si la Sra. Moreno no está conforme con la denegación de su solicitud, puede presentar, como se indica en la resolución denegatoria, un recurso de reposición ante el mismo Consulado General en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente a la fecha de notificación o un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en el plazo de dos meses.

Reciba un cordial saludo,

Andrés Collado González 

 Cónsul General Tfno: +51 1 513 79 30  Fax: +51 1 422 03 47 Email: cog.lima@maec.es Consulado General de España en Lima Los Pinos, 490. San Isidro. Lima 27 www.exteriores.gob.es/consulados/lima

4.- MI ÚLTIMA RESPUESTA AL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA

Palma de Mallorca, 17 de Mayo de 2014

Sr. D. Andrés Collado González

Cónsul General de España en Lima

Sr. Cónsul

Al agradecerle se haya dignado contestarme el escrito que le mandé, debo decirle que no acabo de entender por qué motivos tiene usted que “lamentar profundamente que un servidor tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a su cargo”.

Lo que le he manifestado por escrito al Excmo. Sr. Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación del Gobierno de España, no es otra cosa que “se dignara concederle a usted la más alta distinción que le pudiere conceder dicho Ministerio... ya que a mi modesto entender se la merece, por unas actuaciones suyas tan ejemplares como las que ha venido llevando a cabo, en sede consular limeña, por tres veces consecutivas estos tres últimos años...”

Creía yo que a usted le iba a gustar mucho esa concesión honorífica, y no que iba a lamentarlo tan profundamente! Me tendrá que disculpar mi falta de ignorancia!

Como puede comprender, quien no está de acuerdo con su Resolución denegatoria de Visado, no es tanto la señora Moreno a la que usted alude solamente, como yo mismo. 

 

Soy yo, quien le escribe, el que se ha manifestado profundamente interesado, durante estos últimos cuatro años, en que dicha señora, amiga nuestra desde hace muchas décadas (año 1978...), pudiera venir a Mallorca a acompañar a mi esposa -enferma de alzheimer- ni que fuera solo un mes durante el verano...

Es por ello que fui yo, y no la señora Moreno, quien realizó los trámites pertinentes para cursar TRES CARTAS INVITACIÓN ante el Ministerio del Interior, en la Dirección General de la Policía del Cuerpo Nacional de Policía en Palma de Mallorca, firmadas por mí mismo los años 2012, 2013 y 2014; fui yo quien ingresé en su cuenta corriente las cantidades económicas que se le exigían para poder viajar a Europa; fui yo quien reservó todos los años en agencia de viajes los correspondientes billetes de ida y vuelta a su nombre; fui yo quien me comprometí a tenerla alojada en nuestro propio domicilio durante todo su tiempo de permanencia en España; fui yo quien me comprometí a que saliera del territorio español en el plazo de vigencia de su posible Visado, etc.

Usted sabe muy bien que no es solamente a la señora Moreno a quien afecta su Resolución denegatoria de Visado. Es sobre todo a mí y a mi esposa, a quienes nos duele en el alma no haber podido conseguir del Consulado General de España en Lima, por las vías legales, lo que tantísimos peruanos consiguen por otras vías (que me imagino que usted conoce mucho mejor que yo, por el cargo que ostenta: falsos contratos de trabajo, falsos contratos matrimoniales, falsas reagrupaciones familiares...) Para qué le voy a contar!

Por otro lado, como usted sabe, de nada nos ha servido, tampoco, haber solicitado y sufragado los gastos de un abogado mallorquín que nos ayudara en la presentación del RECURSO DE REPOSICIÓN a que usted se refiere. También fue DENEGADO por el Consulado que se encuentra a su cargo.

Y tampoco nos resultaba factible, como sabe usted, PRESENTAR RECURSO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Por la imposibilidad de que éste resolviera en los plazos prefijados.

Tampoco quiero pasar por alto mis múltiples comunicaciones personales a ese Consulado que tiene usted a su cargo, informándole detalladamente sobre mi situación económica, profesional, familiar, etc.

Le tengo que agradecer que, en esta ocasión, por lo menos he podido conseguir se dignara contestarme el escrito que le envié, con copia al Señor Ministro y al Señor Cónsul del Perú en Palma de Mallorca.

Lamento profundamente que la imagen de España en Europa, a los ojos de muchos ciudadanos deje tanto que desear. Y que a los ojos de muchos latinoamericanos muchísimo más. En lugar de abrir puertas a gentes honestas, laboriosas, ejemplares, modestas, se están dando demasiadas facilidades a gentes indeseables que no tendrían que haber pisado nunca territorio español...

Suya es la responsabilidad, que yo me limito a reconocer y a acatar. Aun cuando no comparto esa manera de proceder tan poco humanitaria que usted difunde, con resoluciones denegatorias tan difíciles de comprender.

Siga, pues, por este camino, señor Cónsul. Quizás, con el tiempo, llegue a hacerse merecedor de esa distinción honorífica a la que me refería al principio de mi escrito.

No olvide nunca, sin embargo, que le habrá llegado por haberse atrevido a denegar unas autorizaciones administrativas que en sus manos estaba haber podido conceder.

Atentamente,

Cecili Buele i Ramis

DOI 41345613P

Sortir del Perú i viatjar a Europa, molt mal de fer per a segons qui!

Europa aixeca murades inexpugnables, en lloc de posar-hi ponts d'intercomunicació respectuosos amb Amèrica Llatina. D'un temps ençà, es veu que posa traves cada cop més insuperables, amb la finalitat d'evitar que gent llatina americana, més concretament del Perú, viatgi a l'Estat espanyol, considerat com a “colador d'immigració” a la Unió Europea.

Davant d'això, he de compartir amb qui en tengui ganes una situació que estic patint, fa més d'un any enrere...

La meva dona i jo mateix, un bon dia, vàrem decidir de convidar, a venir a passar uns dies a ca nostra, una amiga peruana que sempre ens ha atès esplèndidament i generosa, a les mil meravelles, quan hem tengut l'oportunitat de viatjar-hi i fer-nos presents a ca seva. Quatre vegades en 20 anys!

Sense pensar-nos-ho dues vegades, ens adreçàrem a una agència de viatges i li reservàrem els dos bitllets d'avió, anada i tornada.

He de dir que la nostra amiga piurana pertany a aquelles famílies peruanes que disposen de “pocs recursos económics”. Com la majoria de la població. D'extracció popular, és membre d'una família modesta. Resident a barriada perifèrica de gran ciutat. Sense cap altra feina remunerada que la de preparar menjua a la seva caseta, per a qui en vulgui comprar... Dona amb estudis elementals, molt decidida i amb empenta, ha sabut dur la seva casa endavant tota sola, sense l'ajuda presencial del pare dels seus fills... Té una cinquantena d'anys d'edat. És mare de tres criatures, una de les quals amb hidrocefàlia fins l'any passat (mentre va viure “com a vegetal” fins als 17 anys d'edat!)

Un cop li vàrem enviar els bitllets electrònics adquirits a Mallorca, ens féu a saber que li servien de ben poqueta cosa, si no feia abans tota una sèrie de tràmits burocràtics administratius, davant l'Ambaixada espanyola a Lima. Efectivament, li calia fer el recorregut, llarg i complex, que l'havia de conduir a obtenir-hi el visat per poder sortir del Perú i viatjar a Europa.

Això va succeir l'estiu passat, el 2011. Desistírem aleshores de fer-ho, amb la idea d'iniciar-ho amb temps i paciència més endavant. Ens hi posàrem el passat mes de novembre. I fins ara...

No ens ha servit de res tramitar la sol·licitud del “visat uniforme de durada curta” (Schengen), ni que dugués adjunt el passaport de la nostra amiga, amb validesa oficial fins al mes de novembre de 2015...

No ens ha servit de res haver tramitat, des de principis de gener de 2012, la “Carta d'invitació” davant les dependències policials de l'Administració Perifèrica de l'Estat, al Polígon de Llevant, de Palma, a què ens obliga la normativa vigent, a l'hora d'oferir la nostra casa com a lloc d'allotjament durant tot el temps que la nostra amiga hagi de romandre a Europa...

Ni la compra i adquisició dels passatges d'anada i tornada, dos bitllets d'avió que hem adquirit a una agència de viatges de Ciutat, amb la reserva corresponent per al mes de juny i agost respectivament...

Ni l'aportació de documents que justifiquen la nostra disponibilitat econòmica, amb la presentació dels estats de compte bancaris dels darrers tres mesos...

Ni l'assegurança mèdica de viatge que cobreixi durant la seva estada a Europa totes les despeses que s'hi puguin ocasionar, amb una cobertura mínima de 30.000 euros, que s'ha contractat amb una companyia d'assegurances peruana...

Res de tot això no ha estat suficient per aconseguir el visat de classe turista que havia sol·licitat la nostra bona amiga piurana.

La resposta del Consolat General d'España a Lima, després d'haver examinat tota la documentació relativa a la sol·licitud del visat, ha estat breu i concisa: “Denegat, per la raó següent: no s'hi ha pogut establir-ne la intenció d'abandonar el territori dels Estats membres abans que expiri el visat”. Signada a Lima el 3 d'abril de 2012.

Davant d'això, no ens queda cap altra alternativa que presentar-hi recurs de reposició davant del mateix Consolat General d'Espanya, -cosa que ja ha fet la nostra amiga piurana- i romandre a l'espera d'una resposta definitiva que ens ha d'arribar dins el termini d'un mes.

En el cas que se'ns torni a denegar el visat, no ens queda cap altre camí que interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en el termini de dos mesos, abans del proper dia 12 de juny.

Fins aquí hem arribat hores d'ara.

Pels contactes que he pogut mantenir aquests dies amb persones coneixedores dels intríngulis existents a les ambaixades europees que tenen seu a algun país d'Amèrica Llatina, he pogut saber que, amb la resposta que se'ns ha donat, ho tenim molt cru.

Es veu que una resposta com la que se'ns dóna comporta una advertència seriosa, segons la qual no es veu cap motiu per autoritzar la sortida d'aquesta amiga nostra del Perú perquè pugui viatjar a Mallorca.

S'addueix que s'hi oposa fermament Brussel·les, pel que sembla, des d'on es vol evitar que l'Estat espanyol continuï servint de “colador europeu” per a persones d'Amèrica Llatina, que se les enginyien com poden, de mil i una maneres, fins que aconsegueixen d'arribar a establir-se a la Unió Europea com a ciutadans de dret...

No és el cas de la nostra amiga piurana, qui fa comptes de tornar-se'n a viure al Perú...

Però això ens imposa la tasca dura i crua d'haver-ho de demostrar fefaentment...

De moment, no feim comptes defallir!

Dissabte,15 'octubre, la revolució tranquil·la arreu del Planeta

Dia 15 d'octubre de 2011, data rellevant a l'àmbit de les mogudes cíviques arreu del Planeta, ha estat declarat com el Dia de la Revolució Mundial.

El 15 d'octubre la citutadania d'arreu del món surt als carrers per expressar la seva indignació, en veure que els nostres drets són trepitjats per l'aliança entre polítics i grans corporacions. Des de “Democràcia Reial Ara” es convida a participar en aquesta protesta pacífica... És hora d'alçar la nostra veu. El nostre futur està en joc, i res no pot aturar el poder de milions de persones quan s'uneixen amb un objectiu comú.

Amb el lema "No som béns en mans de polítics i banquers", milers de persones van sortir als carrers el 15 de maig per exigir una democràcia més participativa, rebutjar la corrupció al sistema polític espanyol i mostrar l'oposició a l'austeritat de les mesures que ens imposen.

Després de l'èxit d'aquella primera manifestació, han sorgit moviments diversos. Acampades que han donat origen a les assemblees populars, on els ciutadans donen forma als seus objectius... El moviment del 15-M aviat es va estendre més enllà de les fronteres espanyoles, amb accions inspirades a nombroses ciutats de tot el món...

Pressionats pels poders financers, els nostres líders polítics treballen per al benefici d'uns pocs, sense importar-los el cost social, humà o ambiental que això pot causar. Promovent guerres amb finalitats de lucre que empobreixen poblacions senceres, les nostres classes dominants ens priven del nostre dret a una societat lliure i justa.

Per això es convida tothom a unir-se a aquesta lluita pacífica, i difondre el missatge que junts tenim la capacitat de canviar aquesta situació intolerable.

Aquesta cançó de Chris De Burg anima a sortir al carrer el 15 d'octubre.

És hora que ens escoltin! Units pel canvi global farem sentir la nostra veu!

"Hi ha una Revolució tranquil·la avançant,
Com un foc a cada racó del món,
I amics que has conegut des de fa molts anys,
estan parlant amb una nova llum interior,
Parlant amb claredat als seus ulls;

Hi ha converses tranquil·les avançant,
Mentre la gent parla sobre el que ha vist,
I a tot arreu el sentiment s’està fent més fort,
Que aviat hi haurà un canvi a les nostres vides,
Des de mil anys ençà mirant el cel,

Alguna cosa està ara arribant, 
alguna cosa està ara arribant;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hi ha celebracions tranquil·les avançant,
N’hi ha molts que han estat esperant tant de temps,
Per veure el món sencer despertant d’un somni,
I trobar una nova dimensió al seu interior.
Mira una revelació en el nostre temps,

Alguna cosa està ara arribant,
Alguna cosa està ara arribant.

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hem d’estar en guàrdia contra l’enemic,
Ens poden ajudar o bé ens poden trair dins la nit,
Cal no parlar, no parlar, però aquesta tranquil·la revolució
pot destruir l’home de la fosca amb la llum;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Brillant sobre tu, brillant sobre tu ..."

De puntetes per damunt d'una notícia rellevant...

Llegesc amb molt d'interés les dades que publica el Diari de Balears, a finals d'aquest mes de juliol de 2011. Sobre algunes de les conclusions a les quals arriba la gent experta en restes arqueològiques, després d'haver-ne estudiat les poques que s'han pogut salvar del saqueix perdurable...

“Palma es fundà a Son Espases... Els símbols de la fundació de Palma... Els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC... Restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats... L'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència... S'hi han localitzat restes d'algunes àmfores que degueren contenir vi...”

Se'm posa la pell de gallina, només de llegir-ho ara! Deu ser una de les troballes més rellevants, sobre el naixement de la ciutat romana de Palma! Com no se n'havia trobat cap altra fins ara, tan valuosa!

I això succeeix al mateix indret on els nostres governants -PP+PSOE- han volgut aixecar l'hospital de Son Espases! El millor hospital d'Europa!

Quina barrabassada, quina salvatjada, quin atemptat terrorífic contra la nostra història tan preuada! És clar que així, esborrant-ne petjades velles amb megaconstruccions modernes, mai no sabrem ni d'on venim, ni on som, ni cap on anam!

Davant d'una notícia com aquesta, apareguda al Diari de Balears els darrers dies del mes de juliol de 2011, tot d'una em vénen al cap les accions realitzades anys enrere, anys 2007 i 2008, en defensa d'un espai rural que, per molts de motius, n'hi havia que consideràvem inadequat per aixoplugar la construcció d'un macrohospital com el de Son Espases.

Entre d'altres, s'hi adduïa l'existència de restes arqueològiques enterrades en un perímetre d'uns 80.000 metres quadrats.

Fins i tot s'hi feien públiques fotografies aconseguides “heroicament” per qui no es cansava mai de denunciar-ne l'espoli, n'Aina Calafat.·

S'ha de valorar molt positivament la tasca realitzada per aquest grup de professionals de l'arqueologia que arriben a les conclusions esmentades més amunt.

Seria bo, també, que ens fessin arribar la valoració que en fan, d'allò que ha estat destruït i destrossat, mentre s'hi ha construït l'hospital de Son Espases.

De què ens pot servir, a la llarga, haver tengut a l'abast “el millor hospital d'Europa”, si ni tan sols hem tengut la capacitat de valorar i gaudir una de “les millors restes romanes” del món!

El cas dels catalans, a Westminster

El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d'estima s'ha impulsat una campanya de recollida d'adhesions que s'han fet arribar personalment als diputats britànics.

Una vuitantena de persones, el proppassat dilluns 13 de juny de 2011, varen participar a la recepció muntada al Palau de Westminster.

Durant l'acte es va fer el lliurament simbòlic de les dotze mil signatures dels adherits a la iniciativa "El cas dels catalans" juntament amb un dossier amb el contingut i els objectius de la campanya.

També se'ls lliurà unes figures de ceràmica  artesanal simbolitzant una parella catalana, així com de l'estelada que va acompanyar un grup dels assistents a la Manifestació per la Independència del proppassat 10 de juliol de 2010.

Es va acordar de treballar per a presentar una moció al Parlament de Catalunya  amb l'objecte de manifestar l'agraïment dels nostres representants polítics en nom del poble català als diputats per la moció presentada al Parlament de Westminster i convidar  una representació dels diputats britànics  a una recepció al nostre Parlament.

S'ho paga agrair especialment als diputats Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, del Playd Cymru i al diputat Pete Wishart de l'Scottish National Party,  així com també al diputat Antoni Strubell del Parlament de Catalunya, per la seva implicació més intensa.

A fi i efecte de donar la possibilitat a la majoria de catalans d'adherir-se a la Campanya, el proper 24 de juny, dia de Sant Joan i festa nacional catalana, s'iniciarà la segona fase de la campanya amb la recollida presencial de signatures d'adhesió arreu del territori (a més a més de les adhesions per Internet) i per la qual cosa es compta amb la col·laboració de les persones i de les entitats ja adherides.

Així ho manifesten Pere Vinyeta i Agustí Soler, per la Comissió Organitzadora.

Manifest de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (juny 2011)

MM A N I F E S T PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els Serveis Públics són una conquesta social aconseguida des d’una Administració Pública coherent per satisfer les necessitats de les persones. En cap cas es podem deixar els Serveis Públics a mans del comerç i del benefici econòmic, regits per criteris de rendibilitat. D’accés universal, els Serveis Públics representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials.

• La despesa pública social no s’ha de disminuir, al contrari s’ha d’augmentar, des d’una gestió i execució pública directa.

• Patim avui una ofensiva neoliberal per part de sectors polítics i governamentals que fan perillar els Serveis Públics. Des d’un altre angle, les diligències econòmiques i financeres pressionen per aconseguir privatitzar tot el que pugui ser rentable a l’empresa privada. Els drets socials són inherents al poble; aquests drets no poden ser conculcats sota la figura de la liberalització ni de la privatització.

• Denunciam que aquesta ofensiva es fa també des d’institucions internacionals, especialment des de la Unió Europea, la qual liberalitza els serveis amb la directiva Bolkenstein i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007); són exemples d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal agressiu.

• Davant aquesta ofensiva solament les lluites socials —unides en l’acció i des de la participació ciutadana— podran aturar aquests desencerts. Cal, doncs, una acció de denúncia concreta i pública a cada intent de privatització d’un servei públic.

• S’ha de posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora dels sectors socials bàsics com: sanitat, educació i sistema de pensions, per exemple, s’estén també a l’ús del territori, a la distribució de l'aigua, al transport, als mitjans de comunicació, a l’energia i a les telecomunicacions, etc. etc. Tots aquests aspectes són presentats avui amb necessitat de conversió inevitable o privatització ineludible.
  
  

  
  

• Només la ciutadania unida pot aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració dels Serveis Públics adients als drets humans; i cal fer-ho tot procurant un control democràticament social.

• Volem, doncs, uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris/usuàries, treballadors/treballadores.

• Volem uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen.

• Denunciam que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen el servei públic, els treballadors/es i els usuaris/es.

L’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca acompanya els esforços pels drets inalienables del poble i la dignificació de la democràcia; una democràcia participativa i des d’una ciutadania rectora de les seves responsabilitats.

Proposam el debat obert i d’acció: “EN DEFENSA DELS DRETS SOCIALS. NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS”.

Palma, 9 de juny de 2011.

correu@forumsocialdemallorca.org

La Traviata "indignada"

Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele

S'alcen veus força ben preparades, contra polítiques i governs convencionals!

Han torbat sis anys a sorgir, però, a la fi, aquests dies s'estan aixecant moltes i molt diverses veus -majoritàriament joves, però també de gent que s'ho està passant molt malament- que es mostren contràries a continuar construint aquesta democràcia europea, putrefacta, que ja no es pot continuar suportant més.

Els partits polítics i els governs convencionals de la majoria dels estats europeus, amb motiu de l'aprovació barroera d'un fals Tractat per a la Unió Europea, l'any 2005, s'afanyaren a imposar-nos-la de molt mala manera.

Tot i l'oposició d'aquella altra gent que érem capaços de presentar fins a una quinzena de motius a favor del NO a aquella Europa que se'ns proposava.

Tres generacions de gent lluitadora mallorquina
Han hagut de transcórrer sis anys.
Però aquests dies, entre aquells sectors dissidents, gaudim la immensa satisfacció de poder comprovar que ja no som només uns quants de nosaltres, sinó milers i milers de persones d'arreu dels Països Catalans, de l'Estat espanyol -i ja es veurà si això queda així o si s'escampa també arreu d'aquesta Europa tan malmenada i mal manada- les que aixequen les seves veus contra les polítiques i els governs convencionals que ens han portat a aquesta situació política, econòmica i social tan crítica i desastrosa!

Tant de bo que, aprenent del Maig del 68, la gent més ben preparada del Maig del 2011 arribi a tenir la capacitat de fer-hi front, d'una manera bastant més eficaç i eficient.

Alegra veure que ja no és només a Madrid i Barcelona, o a les grans ciutats peninsulars.
També a Mallorca, als peus de l'estàtua del Rei en Jaume, s'hi arrepleguen durant dies seguits una munió de gent delitosa de provocar un canvi de bon de veres!

Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys

El 19 de març de 2011 Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys. Ho commemora, entre d'altres, amb un acte de celebració que s'organitza al mateix lloc on es va fundar el partit: a l'antic Foment Republicà de Sants (carrer Cros 7, Barcelona).

Ho recorda, amb imatges i paraules d'arreu dels Països Catalans, aquest vídeo nou amb el títol A espatlles de gegants...

Pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, fer un repàs de la trajectòria d'ERC al servei dels Països Catalans al llarg d'aquests 80 anys d'història... incloent-hi relacions culturals, socials i polítiques amb l'espai comú que conformen tots i cadascun dels territoris....

També pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, asseure's a analitzar, amb seny asserenat i amb serenor assenyada, el moment present d'ERC... incloent-hi encerts i errors detectats a tots i a cadascun dels territoris...

I, és clar, pot ser bo i profitós, també, engrescar-se en el projecte de futur que cal bastir, sobretot per a les generacions més joves... incloent-hi la realitat nacional sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer...

Som dels qui pensen i creuen que, com a ciutadanes i ciutadans amants de la República, l'Esquerra i els Països Catalans, no tenim cap dret ni un a continuar afegint més temps al temps perdut...

Si durant aquests 80 anys d'història haguéssim après a sumar i multiplicar, només; i ens hi haguéssim aplicat de debò, deixant a una banda qualsevol casta d'actuació que pogués tenir a veure amb operacions tan poc productives com són ara restar i dividir... quina nació catalana no tendríem ara molt més consolidada, reconeguda i valorada!

El 80è aniversari d'Esquerra Republicana de Catalunya, al meu parer, pot servir-nos per retrobar les fites veritables del camí marcat per aquesta colla de “gegants” de la política nacional catalana que ha fet possible esdevenir octogenària.

Atenent i valorant les veus que puguin alçar-se al nostre entorn més democràtic. Com és clar. Però, sobretot, atenent i valorant les veus pròpies, les d'una militància amarada del delit que l'empeny a treballar en la construcció d'un nou estat europeu, l'Estat Català, a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Cecili Buele i Ramis
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Mallorca

Any nou, vida nova en un país nou!

Tant de bo que tots els bons desitjos expressats aquests darrers dies de l'any 2010 s'arribin a transformar en realitats palpables durant l'any 2011...

Seria com traslladar el cel nou a la terra nova...

He assistit, -com cada any, des que en fa una trentena m'hi vaig apuntar!- a una de les activitats que es fan a Palma, amb motiu del 31 de desembre...

De cada any s'hi veu molta més gent que hi pren part... molta més gent jove... molta més gent jove decidida i engrescada en la tasca de construir uns Països Catalans, lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Segons com es miri, les coses se'ns estan posant cada cop més fàcils! Es fa cada cop més evident que Espanya es mostra implacable, a l'hora de voler xuclar-nos més i més, per afeblir-nos més i més, i enfortir-se més i més, posant en perill greu la pervivència de l'Europa dels pobles i les nacions que la conformen.

Al llarg d'aquest any 2011, la gent que ens movem i bellugam a l'entorn dels moviments socials a Mallorca, haurem d'aprendre a aprofitar molt bé cada moment i cada circumstància.

Ens haurem d'avançar, com a moviments socials -més ben organitzats i estructurats i coordinats-, a les propostes gairebé sempre tímides i esquifides de formacions polítiques que no semblen abocades a engrunar-se gaire els dits en aquesta tasca ingent que se'ns reclama...

Com deia aquell/a:
"Agermananats hem d'anar avançant
sota un cel ben blau:
joiosos himnes han de sonar
lluitant per la pau!"

Com s'ha anat veient cada 31 de desembre a Mallorca, des de fa un bon grapat d'anys:

• 2010 - Cil Buele
• 2009 - Cil Buele
• 2009 - Maulets
• 2008 - Maulets
• 2007 - Maulets
• 2006

SALUT, CORATGE I RESISTÈNCIA!
N'haurem de mester grans dosis...