Intervenció clara i contundent de Gabriel Rufian, en la moció de censura 2023

 

Escolt pel mòbil, íntegrament en directe, la intervenció parlamentària de Ramon Tamames al Congrés dels Diputats, presentant-se com a candidat a presidir el Govern espanyol, de la mà de Vox.

No seguesc, en directe, cap altra intervenció que la de Gabriel Rufian, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La de Tamames, em sembla lamentable, difícilment comprensible, inconsistent, amb tergiversacions de la història, com si aquest antic diputat del PCE, altre temps admirat per mi, mà dreta de Santiago Carrillo, hagués oblidat totalment la seva condició de perseguit i maltractat pel règim franquista.

M’admira tant la intervenció parlamentària de GABRIEL RUFIAN, durant aquella mitja hora que parla, tranquil·lament i asserenada, però sens dubte clarament i contundent, des de la tribuna d’oradors, que em sent empès a difondre’n els punts que consider més interessants... resumint-ne també les imatges en aquest vídeo:

Pens que s’esdevé una de les intervencions parlamentàries que hauríem de tenir més en compte, sobretot la gent que consideram que les esquerres no hem acabat de fer els deures com calia fins ara, a l’interior de l’Estat espanyol, i que, de bon de veres, volem que la dreta extrema hi quedi arraconada:

1. Amb Abascal

Rufian comença la seva intervenció parlamentària, adreçant-se primerament al president de Vox, Santiago Abascal. Li refuta algunes de les afirmacions que aquest ha fet anteriorment, començant per la crítica a la indumentària parlamentària d’alguns diputats... i fent-li avinent que l’ha aplaudit tothom, tret de Tamames...

Citant frase que Sílvio Berlusconi pronuncia, quan, en sortir del jutjat que el condemna per corrupció, li demanen si li ha canviat res, si l’ha afectat gens, aquella decisió judicial, tan certament com terrible contesta: «No, per què? La veritat no canvia res!»

Posant-se en la pell de la gent treballadora que pari una mica d’esment a la sessió d’aquesta moció de censura contra el president del Govern, mira d’esbrinar-ne la veritat:

Tenen davant dels ulls uns senyors preocupats per un govern que pacta amb els enemics d’Espanya... Són uns senyors que diuen que no són feixistes enrabiats, sinó patriotes preocupats...

Davant d’això, el diputat republicà es demana per què hi ha gent de la classe treballadora, que s’indigna més pel que cobren (roben) els polítics que no pel que el rei emèrit fugitiu ha robat durant quaranta anys seguits...

Per què hi ha gent de la classe treballadora que odia partits que voten a favor del salari mínim interprofessional, i que estimen i voten partits contraris a la pujada del salari mínim interprofessional...

Gràficament s’expressa demanant-se: «Per què són tants els ratolins que escolten i voten moixos?»

La resposta que dóna és aquesta: perquè hi ha molta de gent disposada a votar en contra dels seus propis interessos, pensant que vota a favor dels seus principis...

I el principi més poderós en política és la pàtria, afirma el portaveu d’Esquerra Republicana.

Per a molts, què és la pàtria? Una bandera! Però, què passa amb la gent que duu aquesta bandera? Què passa amb la gent que duu les banderes d’aquesta gent?

Pentura, diu el diputat, resulta que una pàtria no és ni un himne, ni un exèrcit, ni un rei, ni un equip de futbol, ni una bandera. La pàtria és la seva gent, la pàtria és l’altre, i, sobretot, com viu aquesta gent, com viu aquest altre.

Per desemmascar el partit presidit per Santiago Abascal, i fer veure clarament què ha votat Vox per la gent que duu la bandera, en fa una llista considerable:

- Vox ha votat contra totes les ajudes que salvaren la vida de milions de persones en el pitjor de la pandèmia;

- Mai no ha votat a favor de pujar les pensions contributives i no contributives;

- Ha votat contra una llei d’infància per protegir als que necessiten de ser més ben protegits a un país amb quasi un 30% de pobresa infantil;

- Ha votat contra una llei de convivència universitària a favor dels estudiants;

- No ha votat mai a favor de cap inversió en ciència;

- Mai no ha votat a favor de cap mesura contra els oligopolis elèctrics, com és el cas de l’autoconsum elèctric;

- Sempre ha votat contra qualsevol iniciativa a favor del medi ambient;

- No ha votat a favor que les treballadores de la llar, si volen, puguin accedir a l’atur;

- Ha votat contra la venda a pèrdues, tot i que diuen que són els del camp;

- Ha votat contra l’ingrés mínim vital;

- Mai no ha votat a favor de pujar el salari mínim interprofessional...

Aquests són els patriotes preocupats! Conclou el diputat d’ERC.

Si tens fam, Espanya; si no tens casa, Espanya; si no tens feina, Espanya; si tens casa, però no la pots pagar, Espanya; si tens feina, però cobres molt poc, Espanya, Espanya, Espanya, Espanya! Això és el que diu Vox, manifesta Rufian.

2. Amb Tamames

Segueix el diputat Rufian amb una segona part, que la inicia adreçant-se directament a Ramon Tamames, el candidat de Vox a la Presidència del   Govern d’Espanya, desitjant-li bones tardes en una sessió tan llarga com aquesta.

Durant la seva intervenció, Tamames ha dit que no sap qui li ha robat el discurs, el diputat Rufian li recomana que pari esment, no sigui cosa que també ell estigui dins l’ull de Pegasus, com tants d’altres polítics.

Li diu que, després d’haver-lo escoltat atentament, li vol fer algunes preguntes:

Com que Tamames constantment parla del passat, li vol recordar que no sempre el passat fou millor. Sacralitzar el passat és perillós: quaranta anys enrere què passa? Joan Carles I, «campechano»; Joan Pau II és un papa aguerrit, amb una església que no té cap cas de pederàstia; Arévalo fa acudits sobre homosexuals, sobre negres, sobre maltractament de dones, i no passa res... No és cert que quaranta anys enrere estàvem millor. Aleshores, hi ha més mentides i més privilegis, això sí.

Rufian li diu, a Tamames, que parla d’un temps que no ha existit mai. I que ho fa donant la mà als fills i als néts que el varen ficar a la presó: «Això no és reconciliació, senyor Tamames, això és rendició».

A Tamames, que es declara constitucionalista, antifranquista, i que critica la incoherència i les males companyies del Govern, Rufian li retreu si sap per quin partit es presenta com a alternativa a l’actual president del Govern, i si coneix quin són els que li han signat la moció de censura.

N’hi treu cinc exemples:

Juan José Aizcorbe, diputat de Vox  a Barcelona, ex militant de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente Nacional, partits que reclamen una nova dictadura mitjançant un nou cop d’Estat. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Juan Carlos Segura, també diputat de Vox per Barcelona, ex militant del Frente Nacional, detengut per llançar còctel molotov a seu d’UCD, i per cremar una figura del rei. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Jordi de la Fuente, secretari d’Organització de Vox a Barcelona, milita en partit nazi com a Moviment Social Republicà, és detengut per vandalisme contra una sinagoga i contra un centre de menors. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Jorge Gutillas, actual diputat de Vox a l’Assemblea de Madrid, milita a Patria y Libertad, és detengut per tirar pedres contra un autobús amb infants bascs a Madrid. «Què té això, senyor Tamames, d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Passa a esmentar Rufian el darrer de la llista, el campió: Javier Ortega Smith, milita a  la Falange, publica un article on demana el retorn d’un règim de partit i de sindicat únics. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Com que Tamames ha parlat de malbaratament, Rufian li recorda que Vox ha donat 4 milions d’euros a una fundació presidida per Santiago Abascal...

En haver parlat Tamames de convivència nacional, li demana en què ajuda a la convivència nacional l’enviament de la Guàrdia civil i la Policia nacional, a atupar la gent d’un col·legi electoral a Catalunya l’1 d’octubre de 2017?

Quan Tamames ha parlat de la nostra llengua, s’ha referit exclusivament de la llengua espanyola. Rufian li recorda l’article 3 de la Constitució on apareixen més llengües oficials en aquest país. Un país que no reconeix la seva diversitat lingüística i cultural, simplement no se la mereix.

En parlar de memòria democràtica, Tamames ha dit que durant la guerra no hi va haver ni bons ni dolents, i ha acabat el discurs llegint Machado... Rufian li demana si li sembla bé que un assassí com Queipo de Llano hagi estat dins una basílica fins despus-ahir, i que un poeta universal com Lorca continuï avui dia dins d’una fossa, i que aquí no passi res? Ni bons ni dolents, on és això?

Per al diputat d’Esquerra, curiosament sembla que tot es un cop d’Estat manco allò que és un cop d’Estat: reformar el codi penal és un cop d’Estat, una investidura al Partit Socialista amb Unidas Podemos és un cop d’Estat, renovar el Tribunal Constitucional és un cop d’Estat, aprovar els Pressuposts és un cop d’Estat, un referèndum a Catalunya és un cop d’Estat, però el del 36 és una brega entre padrins vells...

Quant a la sobre-representació dels partits separatistes que ha esmentat Tamame, el portaveu d’ERC li recorda els vots que necessiten les formacions polítiques per aconseguir un escó a les Corts espanyoles 56.601 PSOE, PP 56.708,  PNV 63.167, ERC 67.167. Es demana per què insisteixen a canviar una la llei electoral que afavoreix els dos partits grossos?

Sobre el sistema penal d’Espanya, que Tamames ha qualificat d’exemplar, Rufian li demana per què jutges d’Escòcia, d’Alemanya, de Suïssa o de Bèlgica no han extradit encara a delinqüents tan perillosos com Puigdemont o Rovira? Perquè, ho diuen tots aquests jutges, a Espanya no tendrien un judici just.

Sembla broma que la solució de Tamames per a les PIME sigui que deixin d’existir...

Parlant de Gibraltar, li recomana que no hi enviï Ortega Smith, a negociar això.

Acaba aquesta segona part fent un resum del seu discurs:
«Senyor Tamames, s’ha passat de «abans roja que trencada», a «abans fatxa que trencada».

3. Amb el Govern espanyol

Finalitza Gabriel Rufian amb una tercera part breu, adreçant-se a un Govern, que considera que té motius per ser censurat. Diu que voldria parlar d’hipoteques, de preus, etc.

Afirma que cap moció de censura no els farà fora del govern. El que sí els farà fora del Govern és la inflació. 

Per evitar-ho, cal donar solucions a la gent. Una democràcia no pot aguantar-se damunt el compte corrent de la gent, sinó que s’ha de fonamentar en les coses corrents que afecten la gent. 

Acaba amb aquest missatge: «Comencin a pensar en la gent que estan desencisant. I no tant en els gerents dels poders que els estan pressionant».

Oriol Junqueras, president d’ERC, a Mallorca

Per a un mallorquí com jo, que s’afanya a ser ciutadà d’esquerres, republicà i català, el 24 de maig de 2022 representa una fita inoblidable en la relació, de caire polític i partidari, arreu dels Països Catalans: el màxim representant d’una formació política que compta amb més de 80 anys d’existència, combativa i lluitadora en tots aquests territoris, qui presideix Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras i Vias, ha mantengut una trobada enriquidora amb la màxima representació política de MÉS per Mallorca i amb la gent que s’hi ha volgut atansar!

Frissava jo de veure'l-hi, a Mallorca, al bon amic Oriol! Després d’haver intentat inútilment comunicar-m’hi, per cartes diverses, quan es trobava a la presó, acusat per la justícia espanyola d’uns delictes que la justícia europea encara n’ha d’emetre la sentència definitiva...

M’he alegrat moltíssim de poder abraçar-lo, dos pics en un sol dia: el matí, a les portes del Parlament de les Illes Balears, on s’havia de reunir amb membres del grup parlamentari de Més per Mallorca; i el capvespre, a la clastra de can Oleo, on havia de fer una conferència que portava per títol «Per un model econòmic MÉS social i MÉS humà», presentat per la bona amiga i regidora excel·lent de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol.

He de reconèixer que tant la regidora com el professor universitari (inhabilitat!) ens han donat sengles lliçons magistrals, que consider que estaria molt bé que poguessin esser difoses a tots vuit vents del món i de la bolla.

Sobretot, perquè poguessin contribuir a fer que hi hagués molta més gent d’aquestes illes nostres que s’adonàs de la necessitat imperiosa que tenim tots plegats de preparar-nos, el més adequadament possible, per enfrontar-nos, com cal, als canvis dràstics que són a punt d’arribar a les nostres costes i arreu del planeta Terra, molt més aviat del que ens podem imaginar.

Lamentablement he de reconèixer que no resulta gens fàcil emprendre una tasca com aquesta. Sobretot, a la vista d’allò a què paren esment els mitjans informatius locals, pel que fa a la tria dels titulars amb què n’encapçalen els escrits de referència, fins i tot arrib a pensar que pot arribar a passar desapercebut totalment.

No n’arrib a destriar cap que es dediqui a assenyalar això que consider el bassó de la conferència: preparem-nos per als canvis que vénen de la mà de l’Orient més llunyà, de la Xina i de l’Índia primordialment, en tots els àmbits de les nostres vides: l’econòmic, el social, l’educatiu, el religiós, el comercial, l’industrial, l’acadèmic, l’agroalimentari, el mediambiental, el tecnològic, etc.

Dilluns 23-05-2022:

* DdB Oriol Junqueras parlarà del model econòmic social i humà aquest dimarts a Ca n’Oleo

* EP  MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas

* LV MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas. El Grupo Parlamentario MÉS per Mallorca y el presidente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, se reunirán este martes en Palma con el objetivo de abordar diferentes iniciativas parlamentarias conjuntas.

Dimarts 24-05-2022:

* DdM Oriol Junqueras carga en Palma contra el anuncio del Supremo de revisar los indultos. El presidente de ERC se reunió hoy con el líder de Més, Lluís Aspesteguía, para impulsar iniciativas conjuntas como una proposición para suprimir las injurias a la Corona como delito

* DdM Junqueras en Mallorca: el presidente de ERC critica que "personas estén en el exilio por defender el voto y el rey emérito regresa bajo sospechas internacionales". Se ha reunido con Més en Palma para impulsar iniciativas conjuntas, como es el caso de "una PNL para eliminar las injurias a la Corona como delito"

* UH Junqueras, en Palma: «Juan Carlos de Borbón vuelve bajo la sospecha internacional de enormes irregularidades»

* UH  Junqueras anima a los partidos de las Islas a «parecerse a la sociedad» para lograr representación en Madrid. El presidente de ERC dice que es un «contraste» que el rey Emérito regrese bajo sospechas y otras personas sigan «en el exilio» por defender el derecho a voto

* MD   PNL para despenalizar las injurias a la Corona. Més per Mallorca, anfitrión de Junqueras en Palma, con el Rey emérito en la diana

* LV Junqueras lamenta el regreso del Rey emérito y lo compara con la situación de Valtonyc. MALLORCA. El líder de Esquerra se encuentra en Palma, donde mantendrá diversas reuniones con dirigentes de Més, partido con el mantiene una alianza en Mallorca

* IB3 Junqueras anima els partits de les Illes a “assemblar-se a la societat” per aconseguir representació a Madrid. El president d'ERC ha instat a fer un esforç "per arribar a la gent que s'aspira a representar i demostrar que és útil"

* IB3 Junqueras després de l’admissió a tràmit de recursos contra els indults: “La repressió continua” El líder d'ERC, però, ha evitat pronunciar-se davant els mitjans a Palma sobre la decisió del Suprem

* VOX Vox Baleares a Oriol Junqueras: «Los enemigos de España no son bienvenidos en Mallorca»

* VOX Critican que Oriol Junqueras utilice un espacio público para su acto en Palma

* VOX Los socios independentistas de Armengol reciben con todos los honores al golpista Oriol Junqueras. El presidente de ERC se reúne en el Parlament con Més per Mallorca para tratar iniciativas conjuntas para elevar al Congreso. El Govern cede un edificio público a Junqueras para participar en una conferencia de tono independentista.Vox afirma que "el sitio adecuado para Junqueras no es una tribuna sino la cárcel"

Presentació de la candidatura d'Esquerra Republicana al parlament europeu

Dilluns, 25 de març de 2019, es fa la presentació pública a Palma de la candidatura al Parlament Europeu 2019 que porta com a lema «Ara Repúbliques» i que roman conformada per ERC - BNG - EH BILDU.

Hi intervenen, a la sala de l'Estudi General Lul·lià, representants de totes tres formacions polítiques basca, gallega i catalana, membres de la llista electoral:

Mateu Mates «Xuri» (ERC), 36 anys. Glosador i president d'Esquerra Republicana a Mallorca, agraeix la presència dels assistents i convida a lluitar per unes repúbliques desitjables.

Carlos Babío Urkidi (BNG), investigador i escriptor gallec, en representació del BNG, sobre l’anomalia democràtica que comporta que el pazo de Meiràs passi a ser propietat de la família de Franco. Cal defensar els drets civils i democràtics de la ciutadania.

Marian Beitialarrangoitia Lizarralde (EH BILDU), 51 anys. Diputada al Congrés, ex-batlessa d'Hernani i membre del Parlament Basc, reclama més drets, més república, més igualtat per fer front al retrocés en què volen fer-nos caure i per construir repúbliques dignes i justes.

Diana Riba i Giner (ERC), 44 anys. Candidata al Parlament Europeu 2019, esposa de l'ex-eurodiputat Raül Romeva i Rueda, manifesta que davant del ressorgiment del populisme i de partits reaccionaris, cal convidar la gent d’arreu de l’estat a votar aquesta esquerra verda, feminista i social. Recorda que Oriol i Raül són a la presó i haurien de ser avui a Palma.

Joan Tardà i Coma (ERC), 65 anys. Diputat al Congrés des de l'any 2004, expressa que cal construir unes esquerres capaces de defensar conquestes ja adquirides fins ara, les institucions d’autogovern, l’amnistia pels presos i exiliats, l'articulació republicana de tota la gent d’esquerres, pel nou dret subjectiu a l’habitatge i per l’autodeterminació dels pobles a Europa, pel dret a fer un referèndum.

Amb una bona intervenció musical, acaba la presentació pública a Palma d'aquesta candidatura a les eleccions europees.

Assistència al primer acte de precampanya electoral 2019

Tothom pot veure que s'acosten dies molt moguts a l'àmbit de la política local, autonòmica, estatal i europea, a causa de les nombrosos convocatòries electorals que són a punt de celebrar-se.

Un cop acabat «mon any sabàtic» de 2018, em pos de bell nou a moure'm en aquells àmbits que consider primordials. És el cas d'aquest diumenge, amb la meva assistència al primer acte de precampanya electoral que s'ha fet a sa Pobla. Acte que serveix per presentar qui aspira a ser "el primer batle d'esquerres de sa Pobla", el regidor actual de Cultura, Innovació i Participació Ciutadana, com a 1r tinent batle de la Corporació poblera.

Convidat per dues militants d'Esquerra Republicana Mallorca, la poblera Catalina Munar, regidora de Serveis Socials i Medi Ambient de l'Ajuntament de sa Pobla; i la diputada de Més per Mallorca al Parlament de les Illes Balears, la bunyolina Agustina Vilaret, m'hi faig present amb moltes ganes.

El moment s'ho paga. És 17 de febrer de 2019. Pocs dies després que, a Madrid, s'ha iniciat el judici contra representants socials i polítics catalans. Molt pocs dies després que han estat convocades eleccions generals per al 28 d'abril, Diumenge de l'Àngel, abans que es realitzin les eleccions municipals, les eleccions autonòmiques (al Consell i al Parlament) i les eleccions europees. Quasi res!

En arribar a sa Pobla, veig que és molta la gent que s'ha apuntat al dinar de germanor que es fa aquest diumenge a sa Pobla, a Can Cirera Prim. Més d'un centenar de persones volen  fer suport a la candidatura municipal de Més per sa Pobla,  encapçalada pel regidor actual de Cultura Antoni Simó Tomàs (MÉS), dins la qual també s'integra la regidora actual Catalina Munar (ERC). 

M'adon que s'hi veu molt abundosa la presència de gent jove. Bastant més jove que jo! Tant la que apareix a la candidatura municipal, com la que participa en la trobada.

A part del bon dinar -un exquisit arròs sec amb verdures, acompanyat d'olives, pebre, rave, ensaïmada, taronja, cacauets, aigua, vi, cafè- i la bona companyia d'aquestes persones compartint taula i conversa, s'hi gaudeix de bona música, amb el grup Acoustic Outsiders.

Personalment, em sent molt content de trobar-m'hi amb gent coneguda, tant de MÉS com d'ERC, de sa Pobla i d'altres indrets de Mallorca, a més de la parella de regidors poblers esmentada: Joana Aina Campomar, Jaume Barceló, Joan Cladera «Cocou», Agustina Vilaret, Pere A. Ripoll, Joan Llodrà, Carme Rosselló, Margalida Seguí, Magdalena Solivellas, Toni Marquet i família, Albert Palou, etc.

Com vàrem comentar a la sessió del congrés extraordinari d'Esquerra Illes celebrat aquest cap de setmana a Manacor, ens hem d'abocar en cos i ànima a difondre, impulsar i fer que resultin guanyadors els valors republicans que propugnam, a favor d'uns Països Catalans lliures i sobirans, en la perspectiva de la construcció d'una República Catalana amb els elements més característics de l'esquerra transformadora.

Amb el lema «Esquerra Republicana – Ara Repúbliques» feim comptes de presentar-nos a les eleccions europees. Mentre que miram de sumar esforços amb altres formacions polítiques amb les quals podem compartir-ne certs aspectes, d'una manera o una altra, a totes les confrontacions electorals que es presenten enguany.

L'acte públic més immediat d'Esquerra Republicana s'esdevé aquesta mateixa setmana. Es tracta de la presentació del llibre «Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures» de Sergi Sol al Club Diario de Mallorca, DIVENDRES 22 DE FEBRER A LES 19 HORES.

Promet de ser un acte força interessant, amb l'entrada gratuïta per a tothom que tengui ganes de conèixer més a fons la personalitat, el pensament i l'acció del líder independentista català, president d'Esquerra Republicana, actualment empresonat, Oriol Junqueras!

L'endemà de mai més, a Esquerra Republicana de Catalunya

El 5 del 6 de l'11, mal diumenge del mes de juny de 2011! Per a mi, la data de l'endemà de mai més, per a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit on milit des de l'any 2003.

És l'endemà que Josep-Lluís Carod-Rovira, expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, -qui ha aconseguit el màxim d'escons parlamentaris en tota la història del partit, des de la República ençà,- anuncia la seva partida, es dóna de baixa de la nostra formació política i deixa ERC.

Me n'assabent ben prest. A primeres hores de la matinada de dissabte (04-06-2011 - 00:17). Mitjançant SMS rebut al mòbil. Tot d'una hi responc: “Gràcies, Josep-Lluís, per haver-m'ho volgut comunicar! Tens massa motius per fer-ho... Et desig molta de sort en tots els teus projectes de futur! Salut. Cil.”

Per molt que mir de “googlejar” a aquelles altes hores de la matinada, no som capaç de trobar-hi cap referència explícita ni implícita... Sí que me n'assabent poques hores després, de certs detalls, quan la notícia ja s'està convertint en titular a molts mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans i d'arreu de l'Estat espanyol...

Fins i tot, ja apareix el mateix dia a la Viquipèdia i, ai las, se'n reprodueix el text íntegre, al cap de molt poques hores.

Fins a les 16:00 hores no he estat capaç de trobar res més que reprodueixi públicament l'opinió d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre aquesta notícia: ERC lamenta que Carod-Rovira abandoni el partit.

El diari ARA, que es mostra com a primera font originària (a les 03:02 hores de dissabte), informa que, l'expresident d'Esquerra Republicana de Catalunya durant més d'una dotzena d'anys seguits (1996-2008), s'ha donat de baixa mitjançant una carta de dos fulls, signada i datada a Tarragona, i lliurada a la seu del partit pel company Rafael Niubó.

1. Diari ARA (04-06-11 – 13:54)
   Carod: "N'hi ha que s'han dedicat a obtenir el control orgànic d'ERC per apartar-me de la direcció" L'ARA publica íntegrament la carta, de dues pàgines, que líder històric dels republicans ha fet arribar a Puigcercós i Ridao. No s'estalvia els retrets i anuncia que vol continuar treballant per "una esquerra nacional plural"
2. Diari ARA (04-06-11 – 03:02)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'Esquerra Crisi a ERC. L'exlíder s'havia mostrat crític amb el rumb del partit
3. Nació Digital (04-06-11 – 08:49)
   Carod-Rovira estripa el carnet L'expresident d'Esquerra Republicana ja li ho ha comunicat per carta a Joan Puigcercós
4. Diari AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao
5. AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao. Assegura que ho fa per no “interferir” en el procés congressual del partit. Acusa l'actual direcció de la davallada electoral i els recorda que amb ell la formació va aconseguir els millors resultats des de la República
6. El Periódico (04-06-11 – 09:54)
   Carod-Rovira se da de baja de Esquerra
   El 'exvicepresident' del Govern comunica su renuncia a través de una carta a Puigcercós y Ridao
7. ABC(04-06-11 - 10:42)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada al presidente del partido, Joan Puigcercòs, asegura que continuará trabajando para hacer «una izquierda nacional plural”
8. Racó Català (04-06-11 – 13:00)
   Carod-Rovira abandona Esquerra Republicana de Catalunya S'espolsa la responsabilitat de la crisi actual del partit i afirma que la baixada en suport electoral és només atribuïble a l'actual direcció d'ERC · Diu que es dóna de baixa ara per no interferir ni les eleccions ni el procés congressual del partit
9. La Razón (04-06-11)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC por carta El ex presidente de Esquerra Republicana de Cataluña entre los años 1996 y 2008, Josep Lluís Carod-Rovira, se ha dado de baja a través de una carta en la que indica que toma ahora la decisión para no interferir en el proceso congresual de esta formación, han informado a Efe fuentes de ERC.
10. Europa Press (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC Militantes y dirigentes de ERC inundan las redes con mensajes de apoyo y algunas críticas
11. Levante (04-06-11)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
12. Cadena SER (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada la noche de este viernes al presidente del partido, Joan Puigcercòs, y al secretario general, Joan Ridao, Carod explica que ha escogido este momento porque no quería "interferir" en los procesos electorales
13. La Opinión de Málaga (04-06-11 – 11:36))
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
14. El Correo (04-06-11 - 11:40)
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales
15. Faro de Vigo (04-06-11 – 11:35)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
16. Ideal.es – Jaén (04-06-11 – 11:41) EFE Barcelona
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales

Impressions de l'endemà mateix

Vull passar per damunt de la darrera jornada electoral, quant a la consideració estricta de gran espectacle publicitari, on protagonistes, -polítics que encapçalen candidatures i periodistes que n'informen-, no només se situen al centre d'atenció dels mitjans de comunicació sinó de gairebé tots els àmbits de la societat, amb desplegaments publicitaris sense precedents.

Vull parar esment, així, al fet que s'hi han produït uns resultats que, no per increïbles, es veien venir de temps enrere, anunciats des dels mitjans i que han arribar a superar fins i tot l'enquesta del CIS d'enguany (PP 32-33; PSOE 22-23; PSM-IV-EXM 3; IU 1), en relació amb l'arrasada de la dreta conservadora del Partit Popular, pertot arreu; i amb la desfeta socialista espanyola sense cap altre precedent conegut.

La victòria aclaparadora del Partit Popular a totes les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses no hauria d'haver sorprès ningú. Una victòria anunciada a bombo i platerets per tots els mitjans de comunicació, les enquestes d'opinió i les opinions publicades.

Ja l'any 2007, amb la creació d'allò que s'anomenà Bloc per Mallorca, s'hi començava a fer palesa la primera passa cap a l'establiment (encara no definitiu?) del bipartidisme a les Illes, representat pel PP+PSOE; enfront d'un ventall de formacions polítiques diverses des dels inicis de la democràcia tan mal parida que patim.

Per a certs sectors crítics, aquell invent no servia per a res més que per facilitar-hi voluntàriament i decididament l'engolida d'aquelles formacions polítiques que l'integraven.

Enguany s'ha pogut veure que només la pervivència del PSM-IV-EXM al Parlament, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma, n'ha evitat l'arribada aquest any 2011... gràcies, també, a la derrota més que desastrosa que ha patit el PSIB-PSOE.

També s'ha pogut veure que la corrupció política mallorquina, lluny de fer predre escons a les institucions públiques, en dóna molts més encara. Cosa que em fa veure ben a les clares, un cop més, que allò que veritablement lleva vots a l'esquerra és el fet d'haver-se dedicat a fer polítiques de dretes, algunes tan barroeres que ni la mateixa dreta conservadora no està disposada a realitzar...

Allò que sí m'ha sorprès enormement, a mi personalment, ha estat la desfeta insòlita i l'enfonsament inimaginable que ha patit pertot arreu el Partit Socialista. S'ho hauran de fer mirar molt bé els seus responsables màxims. Caldrà que esbrinin on rauen els errors i les responsabilitats polítiques de tot plegat. Sobretot pel que fa al seguidisme d'instruccions centralitzadores, des de Madrid i cap a Madrid.

Quant a Esquerra Unida, Lliga Regionalista, Convergència per les Illes, Esquerra Republicana i d'altres formacions polítiques que aspiraven al Parlament, al Consell de Mallorca i a ajuntaments mallorquins, era més que previsible que resultàs difícil, per a no dir impossible, aconseguir-ne l'objectiu.

Esquerra Republicana, amb més d'una dotzena de càrrecs públics institucionals a les Illes Balears i Pitiüses, l'any 2007 manifestava haver aconseguit entrar i fer-se present al Consell de Mallorca i a vuit municipis mallorquins (Artà, Binissalem, Bunyola, Felanitx, Manacor, Sineu, Sóller i Son Servera...).

Enguany n'ha perdut la presència a dos d'aquells ajuntaments (Sineu i Sóller), i n'ha obtengut representació a quatre nous: Alaró, Banyalbufar, Pollença i Santanyí.

En resum, idò, els resultats electorals d'ERC a les autonòmiques i municipals de 2011 han estat aquests: 11 regidors a 10 ajuntaments, amb un total de 5.157 vots emesos favorablement (1.545 a Palma i 3.612 a la Part Forana de Mallorca).

És a dir, que s'han aconseguit tres regidors i dos ajuntaments més que fa quatre anys; i que no s'ha obtengut cap representació mallorquina ni al Parlament ni al Consell:

REGIDORS I REGIDORA D'ESQUERRA REPUBLICANA ANY 2011:

01. Biel Far Florit, Alaró
02. Gabriel Joan Seguí Albertí, Banyalbufar
03. Pere Daniel Pol Creus, Binissalem
04. Andreu Bujosa Bestard, Bunyola
05. Agustina Vilaret González, Bunyola
06. Pere Mestre Manzanares, Felanitx
07. Joan Llodrà Gayà, Manacor
08. Miquel Àngel Sureda Massanet, Pollença
09. Jaume Amengual Bonet, Santanyí
10. Rafel Àngel Valls Pascual, Son Servera
11. Jaume Jaume Roig, Vilafranca

Com se sol dir, qui no es conforma és perquè no vol. En aquest cas, n'hi ha que poden valorar positivament aquests resultats aconseguits. Fixen l'atenció preferent en el petit increment de la presència municipal d'Esquerra Republicana a Mallorca.

En canvi, d'altres s'hi volen mostrar molt més crítics, tot recordant que s'ha perdut la presència institucional al Consell i no s'ha aconseguit presència mallorquina al Parlament.

Aquest sector crític no pot passar per alt que, fa quatre anys, ERC es va integrar dins d'un Bloc -amb certes resistències crítiques internes que s'hi mostraven contràries, totalment desateses per la direcció del partit-. I que enguany aquest s'ha hagut de presentar en solitari, -forçat per les circumstàncies, ja que els mateixos components del Bloc antic li han negat l'entrada-, després de quatre anys d'estar i no estar dins petites àrees del Govern, del Consell i de l'Ajuntament de Palma.

Recorden aquelles propostes que l'any 2007 reclamaven de fer voluntàriament i a les bones això mateix que enguany s'han vist obligats a haver de fer a les males: presentar-se en solitari.

Entre d'altres motius, per avançar-se a conèixer amb quatre anys d'antelació els suports i resultats veritables -que no s'han sabut fins enguany mateix.-

Caldrà analitzar amb seny asserenat i amb serenor assenyada aquests resultats d'enguany, amb tots els ets i uts que els acompanyen, i esbrinar-ne les responsabilitats polítiques inherents.

Unes responsabilitats polítiques que, si més no per a certs membres del sector crític, se situen originàriament en la decisió presa per part de la candidatura guanyadora al 25è Congrés nacional del mes de juny de 2008, al recinte barceloní del Fòrum de les Cultures:

Només amb un 37,22% dels vots de la militància favorables a triar Puigcercós com a president del partit, aquest va voler seguir el camí pràctic d'arraconar dràsticament dels òrgans de decisió i representació del partit tots els representants de les altres tres candidatures (Carretero, 27,56%; Benach, 26,68% i Renyer, 8,10%)...

Per a aques sector crític, no es pot consolidar ni enfortir un partit, actuant d'una manera tan prepotent i tan creguda!

El fet que Esquerra Republicana s'hagi presentat en solitari a Mallorca -massa tard, segons el parer d'aquest darrer sector-, si més no, ha servit per aclarir d'una vegada per totes amb quants vots favorables compta hores d'ara la formació política -cosa que hauria d'haver succeït l'any 2007, en comptes d'ajuntar-se a un Bloc que l'ha duita a la situació lamentable en què ara es troba-:

5.157 vots municipals
5.318 vots al Consell de Mallorca
5.323 vots al Parlament de les Illes Balears

Amb això compta ERC hores d'ara a Mallorca. Ni més ni manco! Justament quan el partit compleix 80 anys de vida i existència tan significatives!

Dins aquest sector crític d'Esquerra Republicana a Mallorca, n'hi ha que comparteixen plenament el que manifesta l'expresident d'aquesta formació política, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan diu i escriu que cal fer un pensament:

“L'esquerra catalana no pot continuar badant. El sobiranisme no serà mai majoritari si no és també atractiu, útil i il·lusionador. El país ho necessita. I per què no intentar-ho ja a les eleccions a Madrid, amb un gran reagrupament catalanista i de progrés, superador de la dinàmica tradicional de sigles i amb il·lusió mobilitzadora?”

A mi, em sembla molt bé, Josep-Lluís! La qüestió és: qui gosarà fer-hi la passa primera o posar-hi la primera pedra?

Eleccions? Per presentar iniciatives parlamentàries, tan inútils com estèrils, al Senat d'Espanya! (4)

Avui faig la quarta (i darrera?) passa en la ruta que vaig recorrent en aquest blog meu, la qual em porta a veure i mirar una mica més de prop què s'ha fet al Senat d'Espanya, en relació amb la commemoració del 40è aniversari de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides, una iniciativa cultural que impulsa des de fa dos anys l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

M'estic referint, clar i català, a la inutilitat i esterilitat de presentar certes iniciatives parlamentàries que, pel que es veu, no condueixen enlloc més que a perdre-hi miserablement el temps... i les esperances profundament democràtiques que hom pugui mantenir encara una mica vives...

Primer de tot, vaig voler fixar l'atenció en el que s'havia fet al Parlament de les Illes Balears; llavors al Parlament de Catalunya; i després al Congrés dels Diputats...

Ara pertoca d'arribar fins al Senat d'Espanya i, més concretament, a les iniciatives que va presentar el senador autonòmic balear, Pere Sampol i Mas, del PSM-Entesa Nacionalista, portaveu del Grup Mixt.

Al principi de tota la seva actuació, s'hi situa la Pregunta parlamentària que hi formula el senador autonòmic el 2 de desembre de 2008, sobre les causes per les quals es va modificar el programa de la inauguració solemne de la cúpula de la Sala dels Drets Humans de la seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Ginebra (Suïssa) i s'hi va suprimir la interpretació de l'Himne de l'organització esmentada.”.

Quatre mesos després, en resposta oral expressada el 23 d'abril de 2009, el ministre Miguel Ángel Moratinos es va comprometre a realitzar gestions davant del secretari general de les Nacions Unides, per tal d'intentar oficialitzar l'Himne esmentat.

El 22 de febrer de 2011 el senador autonòmic balear tornava a insistir en el tema. Tot recordant que “enguany coincideix amb el 40è aniversari de l'estrena de l'Himne a la seu de Nova York; amb motiu d'aquest esdeveniment hi ha una iniciativa, recolzada pels governs de Catalunya i les Illes Balears, presentada per una entitat mallorquina, Forum Musicae, amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana, per celebrar un concert commemoratiu d'aquesta efemèride a la mateixa seu de les Nacions Unides”, el senador autonòmic balear hi formulava una altra pregunta parlamentària, amb sol·licitud de resposta escrita, tot demanant si, d'aleshores ençà, “hi havia constància d'alguna actuació ministerial realitzada, si no s'hi considerava oportú realitzar alguna altra gestió oficial davant del secretari general de l'ONU a fi de promoure el reconeixement oficial de l'Himne de les Nacions Unides de Pau Casals i Winstan Hugh Auden, i si el ministeri no estaria disposat a donar suport a la commemoració i a realitzar les gestions necessàries per a la celebració d'aquest concert commemoratiu.”

Aquesta Pregunta amb sol·licitud de resposta escrita, adreçada al Govern espanyol pel senador Pere Sampol el 22 de febrer de 2011, i que, d'acord amb el Reglament de la Cambra, havia de ser contestada abans del 5 d'abril de 2011, encara ara (15 de maig de 2011) no ha rebut cap casta de resposta escrita...

Tot i els esforços realitzats pel senador autonòmic balear, que s'ha volgut implicar en l'assumpte, les seves intervencions al Senat d'Espanya no fan res més que afegir-se a la llista d'iniciatives parlamentàries sobre aquest mateix assumpte, que han estat presentades a quatre cambres parlamentàries de l'Estat espanyol (quatre!), amb les quals no s'ha arribat a aconseguir res de res a cap de les quatre!

En què ha quedat tot? Sembla que en no res!
Què més se n'ha fet després de la seva tramitació al Senat? No se'n sap que se n'hagi fet públic res de res!
Quins efectes ha produït una iniciativa parlamentària com aquesta? A l'opinió pública i publicada, fins ara cap ni un!

Hom no té més remei que haver de romandre a l'espera d'uns resultats que no sembla que puguin ser positius en aquest àmbit... Més tost sembla que esdevé tan inútil com estèril la presentació d'iniciatives parlamentàries d'aquesta casta que, pel que es veu hores d'ara, no porten enlloc... més que a perdre miserablement el temps... i les esperances profundament democràtiques que hom pugui mantenir una mica enceses... encara!

Mentre hom roman a l'espera de notícies que puguin ser més satisfactòries... totes quantes formacions polítiques han intervengut en aquest assumpte s'afanyen a realitzar, com si res no hagués passat, una campanya electoral per continuar fent-hi el mateix de sempre... inútilment i estèril...

Eleccions? Per presentar iniciatives parlamentàries, tan inútils com estèrils, al Principat de Catalunya (2)

Amb això, vull seguir el camí encetat en aquest mateix blog meu, referint-me a la inutilitat i esterilitat de presentar iniciatives parlamentàries a la Cambra autonòmica balear, al Parlament de les Illes Balears (1), al Parlament de Catalunya (2), al Congrés dels Diputats (3) i al Senat d'Espanya (4), sobre: La commemoració del 40è aniversari de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides, una iniciativa cultural impulsada per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

Em vull referir ara al Parlament de Catalunya.

La mateixa iniciativa, formulada de manera diversa a les quatre cambres esmentades, al final, sembla que arriba a quedar en no res a totes quatre institucions parlamentàries! A quatre parlaments de l'Estat espanyol!

El 2 de juny de 2009, ara farà exactament dos anys, la cambra autonòmica catalana, com ho havia fet la balear uns mesos abans (21-04-2009), admetia a tràmit una iniciativa parlamentària consistent en la ”proposta de resolució sobre l’adopció com a himne de l’Organització de les Nacions Unides l’escrit per W. H. Auden i compost per Pau Casals el 1971”.

La hi havien presentada el Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i havia estat admesa a tràmit per la Mesa del Parlament, 26.05.2009.

Aquesta Proposta de resolució, amb una extensa Exposició de motius, literalment deia així:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar accions que puguin conduir a l’adopció com a propi i oficial de les NNUU, l’himne escrit per W.H. Auden i composat per Pau Casals a propòsit de la commemoració del 25è aniversari de la creació de les NNUU, que fou interpretat per l’Orquestra del Festival Casals, dirigida per aquest compositor, el dia 24 d’octubre de l’any 1971.

La signaven al Palau del Parlament, dia 20 de maig de 2009, Miquel Iceta i Llorens, portaveu del G. P. SCC; Anna Simó i Castelló, portaveu del G. P d’ERC; Dolors Camats i Luis, portaveu del G. P. d’ICV – EuiA.

El debat i l'aprovació de la Proposta de resolució es produïa a la cambra parlamentària catalana pocs mesos després, el 22 d'octubre de 2009, on prenia la paraula el diputat d'ICV-EUiA Francesc Pané, en nom dels grups que l'havien presentada, i la diputada Rosa Fortuny i Torroella del grup parlamentari de Convergència i Unió.

S'aprovava, així, al Parlament de Catalunya, per unanimitat de tots els presents a la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea, presidida per Miquel Àngel Estradé i Palau, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya, la Proposta de resolució sobre l'Himne de Nacions Unides.

En què ha quedat tot això? Sembla que en no res!

Què més se n'ha fet després de la seva aprovació? No se'n sap que se n'hagi fet públic res de res!

Quins efectes ha produït una iniciativa parlamentària com aquesta? A l'opinió pública i publicada, fins ara cap ni un!

Quina resposta s'ha obtengut del Govern de la Generalitat de Catalunya? Que se sàpiga, cap ni una!

Quines accions ha impulsat el Govern de la Generalitat que puguin conduir a l'adopció com a propi i oficial de les Nacions Unides l'himne escrit per W.H. Auden i composat per Pau Casals? No se'n sap de cap!

Quines altres actuacions, posteriors al 2 de juny de 2009, han duit a terme el diputat i les dues diputades que signaren la Proposta de Resolució, els diputats i les diputades que intervengueren a la Comissió parlamentària? No se'n sap cap!

Tant de bo que, en algun moment, s'arribi a saber què més s'ha fet en relació amb aquest assumpte i en quina situació es troba aquesta iniciativa cultural.

Més candidatures d'Esquerra Republicana a les eleccions de 2011

Encara que als ulls de segons qui pugui semblar el contrari, seguesc amb molt d'interès el procés electoral encetat i promogut a Mallorca, amb motiu de les eleccions autonòmiques i municipals del 22 de maig de 2011.

M'interessa ben molt que els plantejaments i les propostes d'Esquerra, Republicans i Catalanistes, obtenguin el major suport possible a Mallorca.

Molt més enguany que, a diferència de fa quatre anys -quan jo ho proposava per a les tres institucions amb seu a Palma-, ens hi presentam "en solitari" -quan no ens queda més remei, perquè ens hi forcen-...

Tot i no poder fer-m'hi tan present, físicament, com aleshores... de bon començament me'n preocupen els inicis...

Segons el Diari de Balears (01-05-2011) Esquerra Republicana, en donar el sus a la campanya, ha arreplegat “un centenar llarg de candidats i simpatitzants que es reuniren a l'Auditòrium de Palma”...

Pel que s'havia fet públic dies abans, Esquerra Republicana, a més de presentar-ne llistes al Parlament (31) i al Consell de Mallorca (33), hi presentava també 17 candidatures municipals (2 més que a les anteriors de 2007): Palma (32), Alaró (14), Alcúdia (17), Artà (13), Banyalbufar (8), Binissalem (2?), Bunyola (10), Calvià (26), Felanitx (2?), Llucmajor (21), Manacor (24), Marratxí (21), Pollença (20), Sa Pobla (17), Santanyi (17), Sineu (12) i Sóller (18)(Capdepera, Porreres i Son Servera enguany no hi figuraven).

Això fa que s'hi puguin destriar 338 representants d'Esquerra Republicana, candidats i/o candidates a ocupar càrrecs municipals de regidor/a en algun d'aquests 17 ajuntaments mallorquins, o de consellers al Consell de Mallorca o de diputats al Parlament de les Illes Balears.

Si bé em preocupen aquests inicis, aparentment febles... desig que els resultats finals d'enguany s'esdevenguin més satisfactoris que els aconseguits quatre anys enrere (8 regidors, 1 diputada i 1 conseller)!

Les propostes d'una Esquerra, republicanes i catalanes, per a la Mallorca del segle XXI, s'ho mereixen de bon de veres...

Salut republicana, sens dubte la més sana!

Bartolomé Sancho Morey, a ERC

Llegesc al Diari de Balears que Bartomeu Sancho, combatent castrista i polític mallorquí, afirma que “s'ha allistat a ERC per la credibilitat de les seves persones, no per les sigles.”

A mitjans 80, Bartomeu Sancho i Pere Felip eren militants socialistes (del PSOE i UGT)que trencaren amb el partit i es passaren al PASOC de Pablo Castellanos. El PASOC -Partido de Acción Socialista- va ser un partit integrat dins Esquerra Unida i que trencà amb la formació per divergències que sovint Bartomeu Sancho recorda amb les seves cartes als diaris.

M'ha vengut al cap que aquest bon company de lluites cíviques i polítiques perdurables, des de l'any 1999 ençà, Bartolomé Sancho Morey, juntament amb Pere Felip Buades són dos lluitadors que s'han afanyat a presentar-se al capdavant de les llistes electorals de la Coalició Treballadors per la Democràcia: Morey al Parlament, per la circumscripció electoral de Mallorca. I Buades a l'Ajuntament de Palma.

Sempre n'he admirat la persistent i consistent insistència, d'aquests dos bons ciutadans mallorquins!

També aquesta coalició, en definir-se com a partit polític d'esquerra radical i republicana de Mallorca, m'ha cridat l'atenció poderosament.

Repassant-ne una mica la trajectòria, es veu que es tracta d'una coalició electoral que neix de la unió entre el POSI (Partit Obrer Socialista Internacionalista), un partit polític comunista de tendència trotskista, adherit a la Quarta Internacional, de la que se'n considera representant a Espanya; i la Plataforma Democràtica Municipal...

És una d'aquelles coalicions electorals que ha fet història a l'àmbit estatal, autonòmic, insular i municipal! Malgrat no haver aconseguit mai, ni de prop fer-hi, cap casta de representació institucional a cap dels tres àmbits on s'ha presentat. Des de Palma.

• 12-06-1986 – El POSI es presenta a les Eleccions Generals al Congrés dels Diputats i aconsegueix 21.853 vots
• 13-06-1999 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, i obté 473 vots (0,13%)
• 12-03-2000 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI i obtenint-hi 12.200 (0,05%)
• 25-05-2003 - Treballadors per la Democràcia es presenta al Parlament de les Illes Balears, com una de les 10 candidatures per la circumscripció electoral de Mallorca, obtenint-hi 438 vots (0,10%)
• 14-03-2004 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI, que n'obté 8.003 vots (0,03%)
• 04-05-2007 - Candidatura al Parlament de les Illes Balears per una de les 11 que s'hi presenten per la circumscripció electoral de Mallorca. Encapçalada per Bartomeu Sancho Morey. S'hi obtenen 543 vots (0,13%)
• 13-03-2008 – La Coalició Treballadors per la Democràcia, integrada dins POSI, es presenta a les Eleccions Generals i aconsegueix 7.386 vots

Amb totes aquestes dades, quan veig que, des de les més altes instàncies d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses es diu que "Esquerra suma...", vull creure que sí...