Na Zully, fillola peruana nostra, a Mallorca

Zully Socorro Moreno Romero és una peruana de 62 anys, nascuda, crescuda, enfortida i madurada a la ciutat nordenca de Piura. La conec i veig per primera vegada al PJ San Martín, quan ella només compta amb 14 anys d’edat. Jo en tenc aleshores 30.

Suara mateix és padrina de quatre néts (Jostin, Fabrizio, Rafaela, Nicolás) i mare d’un fill, Iván,  d’una filla, Pamela, i d'una altra filla que va morir a l'edat de 17 anys amb hidrocefàlia (Karlyta)... 

Viu com les papallones, volant d’aquí cap enllà, sempre a l’interior del Perú. Mai no n’ha sortit fora d’aquelles fronteres peruanes: Piura, Trujillo, Lima, Moyobamba, Jaén de Bracamoros... 

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO, al PJ San Martín,
a l'edat de 13 anys, a Piura (PERÚ)

Treballa en àmbits i quefers tan diversos com la cuina: venent a altri aliments cuinats per ella; conrant i comprant cafè a la regió amazònica, per vendre’l a Lima; impartint classes particulars, com a mestra d’ensenyament primari; portant la gerència i administració d’un hostal, situat a l’encreuament de carreteres que van d’una banda a l’altra de la selva «moyocha»... rebent allò que li permet de subsistir més o manco dignament, com fan tantes i tantes altres dones d’extracció popular en aquell país andí: dotada d’una ciència intuïtiva i d’uns coneixements pràctics adquirits, que resulten del tot inabastables per a bona part de la gent que es passa anys i més anys per universitats de renom... 

Zully Socorro Moreno Romero, des de fa dècades fins a l’actualitat resideix a l’assentament humà de Santa Rosa, a Piura. Sempre l'hem considerada i tractada, tant la meva esposa Isabel Rosselló Girart com jo mateix, com una autèntica «fillola», que miram de protegir, ajudar i fer suport en la mesura de les nostres possibilitats, des de l’any 1975 ençà. 

Són més de quatre dècades seguides  de mantenir una relació tan familiar com intensa, que sempre que viatjam al Perú (en més de mitja dotzena d’ocasions), som molt ben rebuts i acollits a casa seva, com si fos ca nostra.

La darrera vegada que ens hi feim presents tots dos és l’any 2010. 

Dos anys després, quan comencen a comparèixer els primers símptomes de demència en na Bel, la meva esposa, decidim que na Zully véngui a Mallorca, a passar-hi uns mesos en la nostra companyia, a la nostra casa de Ciutat: màxim tres mesos, d’acord amb la legislació vigent. 

Aleshores, de manera tan sorprenent com inesperada, en tramitar les gestions administratives pertinents, després de sol·licitar i obtenir del Ministeri d’Interior espanyol la «Carta invitación»,  ens trobam que l’ambaixada espanyola a Lima, un any i un altre li denega, a ella, el visat d’entrada a Espanya. De manera que no arriba mai a poder disposar d’aquest requisit, del tot imprescindible per poder viatjar fora del Perú fins a Europa. 

Per tota explicació, ens diuen: «Porque no queda suficientemente garantizado su retorno al país de origen»... I això que nosaltres dos hi hi hem posat tots els mitjans econòmics necessaris, l’adquisició dels bitllets d’anada i tornada, l’hostatge a ca nostra, el compromís d’acompanyar-la en el viatge de retorn al Perú... Res de res!

No puc oblidar mai aquells mals moments passats. No puc deixar de lamentar moltíssim que na Zully no pogués acompanyar la seva amiga i esposa meva, els seus dos «padrins mallorquins», durant els anys que precediren la seva mort l’any 2016, afectada per la malaltia d’alzhèimer...

Per afegitó, l’arribada de la pandèmia amb la covid de l’any 2020,  que m’aglapeix de ple quan jo som al Perú, em torna a impedir de fer-la venir a Palma... 

A la fi, aquest any 2023 puc veure realitzat plenament aquell somni nostre de dur-la a ca nostra, tot i que na Bel ja no és aquí amb nosaltres...

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO,
al restaurant peruà Munay,
a l'edat de 62 anys, a Palma (MALLORCA)

Durant una mesada seguida, na Zully Socorro Moreno Romero ha pogut recórrer l’illa, d’un cap a l’altre de Mallorca, gràcies a la generositat dels bons amics de Binissalem, Pere i Toni Barceló, que han posat a la nostra disposició un dels seus dos cotxes.

També hem anat a passar uns dies a Barcelona. La recorrem d’un cap a l’altre. Arribam fins al monestir de Montserrat. Gaudim diàriament del transport públic tan variat amb què compta aquella ciutat...

Malauradament, durant tot aquest mes seguit d'estada a Mallorca no pot tastar el gust saborós d’una bona nedada a cap de les platges mallorquines que visitam, degut al mal temps que hi regna entre l’11 de maig, quan ella hi arriba, i l’11 de juny, quan se’n torna al Perú. 

Un motiu més perquè torni a Mallorca...

Amb aquesta col·lecció de vídeos domèstics que mir d’editar, pretenc deixar constància visual i auditiva d’aquest temps que na Zully es passa a Mallorca, recorrent el territori, contactant amb molta de gent, visitant la família i persones amigues que hi resideixen, participant en actes i celebracions religioses...

Esper que, tot plegat, li pugui haver compensat d’alguna manera el mal tràngol passat anys enrere, quan, des d’una ambaixada tan poc comprensiva com l’espanyola, a Lima, li barren el pas per arribar a Mallorca... quan encara na Bel, la meva esposa i amiga seva, viu i alena entre nosaltres...Li desig de tot cor, a aquesta fillola nostra peruana, que continuï volant com les papallones, d’un lloc a un altre de la terra... 

Com diu i canta Bonet de Sant Pere: «Carita de ángel, consérvate así!»

NOTA:

QUI VULGUI VEURE TOTA LA SÈRIE DELS 25 VÍDEOS DOMÈSTICS BREUS, QUE HE EDITAT SOBRE L'ESTADA DE ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO A MALLORCA DURANT UNA MESADA SEGUIDA, HO POT FER DES D'ACÍ MATEIX.

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO,
a Palma ara (MALLORCA)
i 58 anys enrere a Piura (PERÚ)

Le felicito, señor cónsul general de España en Lima

Palma de Mallorca, 13 de Mayo de 2014

Consulado General de España en Lima

Señor Cónsul:

Por la presente, me permito dirigirme a Ud. para agradecerle profundamente se haya tomado la molestia en DENEGAR, POR TERCERA VEZ CONSECUTIVA ESTOS ÚLTIMOS TRES AÑOS, el Visado turístico solicitado por nuestra amiga peruana, la Señora Zully Socorro Moreno Romero, justamente un día como hoy, Fiesta de la Virgen de Fátima!

Usted no sabe ni se puede imaginar cuánto nos satisface y alegra saber que ha tomado
esa decisión tan concienzuda, como correcta y justa.

Nuestra amiga piurana, en efecto, no se merece viajar a Mallorca, ni tan siquiera para pasar con nosotros el mes de Julio de 2014, y poder así acompañar con su presencia a mi esposa, mujer de 75 años, diagnosticada con la enfermedad de alzheimer desde hace cinco años. Lo comprendo perfectamente. Las razones humanitarias no tienen cabida en los cajones de la administración consular que Ud. dirige de manera tan eficiente.

A la coletilla de los dos años anteriores, según la cual “no se puede establecer su intención de abandonar el territorio de los Estados miembros antes de que expire el visado” (9), este año se ha visto usted en la imperiosa necesidad de tener que añadir “no ha aportado pruebas de que dispone de medios de subsistencia suficientes para la totalidad de la estancia prevista o para el regreso al país de origen o de residencia, o para el tránsito a un tercer país en el que tenga garantías de que será admitida, o bien no está en condiciones de obtener legalmente dichos medios” (3).

Muy bien. Le felicito, señor Cónsul. Usted sí sabe de qué va la cosa. Por los datos que le he ido aportando durante estos últimos tres años, estoy plenamente convencido de que usted sabe muy bien que nada de lo contenido en el párrafo anterior es cierto, sino todo lo contrario: inclusive me ofrecí, en la primera ocasión, a viajar juntos en su viaje de retorno a Lima... antes de que expirase su visado... Y, siempre, he puesto a su disposición recursos económicos más que suficientes como para que se pudiera enfrentar a cualquier eventualidad que los requiriera.

Si lo que usted quiere manifestar con su DENEGACIÓN es que NO QUIERE que la señora Zully Socorro Moreno Romero viaje hasta donde vivimos nosotros, dígaselo con toda claridad. Y se habrá acabado la historia. Pero no nos tome por tan tontos ni por gentes tan ignorantes: usted sabe a la perfección que nuestra amiga peruana puede contar -podía- con recursos económicos más que suficientes como para viajar como turista hasta Mallorca y permanecer entre nosotros durante todo el mes de Julio de 2014; y usted sabe perfectamente que nuestra amiga piurana estaba en condiciones perfectas para abandonar Europa antes de que expirase su contrato, porque, como ciudadano europeo, lo garantizaba yo mismo, no sólo con mi palabra y mi prestigio personal, sino también con la ley en la mano y mi declaración jurada firmada.

Le reitero mi felicitación, señor Cónsul, por haber cumplido a la perfección, en este caso, con la función consular que se le ha encomendado desde Madrid.


Espero y deseo que, como ya ha ocurrido en demasiadas ocasiones anteriores, no se le cuele nadie más, mucho más indigno, mucho más indeseable, mucho más perverso, mucho más deleznable, mucho más nefasto y mucho más repudiable que nuestra buena amiga piurana: una excelente madre de familia, una mujer religiosa, hacendosa, capaz de llevar a toda la familia hacia adelante, a pesar de las dificultades y con una hijita padeciendo hidrocefalia... durante 17 años seguidos... hasta que se muere...

No como tantos otros peruanos que, lamentablemente, se han hecho presentes en Europa, y están dando tanto que decir y forzando tanto a tener que actuar policialmente con contundencia, debido a unos comportamientos que no pueden ser considerados en nada ejemplares.

https://encrypted.google.com/#q=delincuentes+peruanos+en+espa%C3%B1a>Véase.

Quiero creer y pensar que éstos individuos sí que se merecían obtener la autorización del Consulado General de España en Lima para viajar a Europa. Nuestra buena amiga peruana, no.

Me ahorro tener que repetirle los múltiples argumentos y escritos que le he ido pasando a lo largo de estos tres últimos años, para intentar convencerle de la necesidad y utilidad de conceder a nuestra amiga piurana su necesario Visado turístico. No lo hemos podido conseguir. Le felicito, de nuevo, por su buena gestión llevada a cabo en este caso. Espero se lo compensen con creces Dios y los hombres.

Con mi profundo agradecimiento por haber contribuído usted a ahorrarnos unos euritos, después de los que ya llevamos gastados durante estos últimos tres años con la finalidad de poder contar en Mallorca con la compañía y la presencia de nuestra buena amiga piurana, me despido de usted hasta siempre.

Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P

3.- CARTA RESPUESTA DEL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA

Estimado Sr. Buele, 

 

En respuesta al escrito que ha dirigido al Sr. Ministro, lamento profundamente que usted tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a mi cargo. Desde esta Oficina examinamos con objetividad todos los expedientes de visado y, en caso de no quedar acreditado el cumplimiento de los requisitos contemplados en la normativa aplicable, no nos queda otra alternativa que denegar las solicitudes. 

 

Si la Sra. Moreno no está conforme con la denegación de su solicitud, puede presentar, como se indica en la resolución denegatoria, un recurso de reposición ante el mismo Consulado General en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente a la fecha de notificación o un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en el plazo de dos meses.

Reciba un cordial saludo,

Andrés Collado González 

 Cónsul General Tfno: +51 1 513 79 30  Fax: +51 1 422 03 47 Email: cog.lima@maec.es Consulado General de España en Lima Los Pinos, 490. San Isidro. Lima 27 www.exteriores.gob.es/consulados/lima

4.- MI ÚLTIMA RESPUESTA AL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA

Palma de Mallorca, 17 de Mayo de 2014

Sr. D. Andrés Collado González

Cónsul General de España en Lima

Sr. Cónsul

Al agradecerle se haya dignado contestarme el escrito que le mandé, debo decirle que no acabo de entender por qué motivos tiene usted que “lamentar profundamente que un servidor tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a su cargo”.

Lo que le he manifestado por escrito al Excmo. Sr. Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación del Gobierno de España, no es otra cosa que “se dignara concederle a usted la más alta distinción que le pudiere conceder dicho Ministerio... ya que a mi modesto entender se la merece, por unas actuaciones suyas tan ejemplares como las que ha venido llevando a cabo, en sede consular limeña, por tres veces consecutivas estos tres últimos años...”

Creía yo que a usted le iba a gustar mucho esa concesión honorífica, y no que iba a lamentarlo tan profundamente! Me tendrá que disculpar mi falta de ignorancia!

Como puede comprender, quien no está de acuerdo con su Resolución denegatoria de Visado, no es tanto la señora Moreno a la que usted alude solamente, como yo mismo. 

 

Soy yo, quien le escribe, el que se ha manifestado profundamente interesado, durante estos últimos cuatro años, en que dicha señora, amiga nuestra desde hace muchas décadas (año 1978...), pudiera venir a Mallorca a acompañar a mi esposa -enferma de alzheimer- ni que fuera solo un mes durante el verano...

Es por ello que fui yo, y no la señora Moreno, quien realizó los trámites pertinentes para cursar TRES CARTAS INVITACIÓN ante el Ministerio del Interior, en la Dirección General de la Policía del Cuerpo Nacional de Policía en Palma de Mallorca, firmadas por mí mismo los años 2012, 2013 y 2014; fui yo quien ingresé en su cuenta corriente las cantidades económicas que se le exigían para poder viajar a Europa; fui yo quien reservó todos los años en agencia de viajes los correspondientes billetes de ida y vuelta a su nombre; fui yo quien me comprometí a tenerla alojada en nuestro propio domicilio durante todo su tiempo de permanencia en España; fui yo quien me comprometí a que saliera del territorio español en el plazo de vigencia de su posible Visado, etc.

Usted sabe muy bien que no es solamente a la señora Moreno a quien afecta su Resolución denegatoria de Visado. Es sobre todo a mí y a mi esposa, a quienes nos duele en el alma no haber podido conseguir del Consulado General de España en Lima, por las vías legales, lo que tantísimos peruanos consiguen por otras vías (que me imagino que usted conoce mucho mejor que yo, por el cargo que ostenta: falsos contratos de trabajo, falsos contratos matrimoniales, falsas reagrupaciones familiares...) Para qué le voy a contar!

Por otro lado, como usted sabe, de nada nos ha servido, tampoco, haber solicitado y sufragado los gastos de un abogado mallorquín que nos ayudara en la presentación del RECURSO DE REPOSICIÓN a que usted se refiere. También fue DENEGADO por el Consulado que se encuentra a su cargo.

Y tampoco nos resultaba factible, como sabe usted, PRESENTAR RECURSO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Por la imposibilidad de que éste resolviera en los plazos prefijados.

Tampoco quiero pasar por alto mis múltiples comunicaciones personales a ese Consulado que tiene usted a su cargo, informándole detalladamente sobre mi situación económica, profesional, familiar, etc.

Le tengo que agradecer que, en esta ocasión, por lo menos he podido conseguir se dignara contestarme el escrito que le envié, con copia al Señor Ministro y al Señor Cónsul del Perú en Palma de Mallorca.

Lamento profundamente que la imagen de España en Europa, a los ojos de muchos ciudadanos deje tanto que desear. Y que a los ojos de muchos latinoamericanos muchísimo más. En lugar de abrir puertas a gentes honestas, laboriosas, ejemplares, modestas, se están dando demasiadas facilidades a gentes indeseables que no tendrían que haber pisado nunca territorio español...

Suya es la responsabilidad, que yo me limito a reconocer y a acatar. Aun cuando no comparto esa manera de proceder tan poco humanitaria que usted difunde, con resoluciones denegatorias tan difíciles de comprender.

Siga, pues, por este camino, señor Cónsul. Quizás, con el tiempo, llegue a hacerse merecedor de esa distinción honorífica a la que me refería al principio de mi escrito.

No olvide nunca, sin embargo, que le habrá llegado por haberse atrevido a denegar unas autorizaciones administrativas que en sus manos estaba haber podido conceder.

Atentamente,

Cecili Buele i Ramis

DOI 41345613P

Amiga peruana, senzilla i modesta, no pot venir a estiuejar a ca nostra

Han transcorregut més de quinze dies, i encara és l'hora que, des del Consolat General d'Espanya a Lima, se m'hagi contestat aquest correu electrònic que hi vaig enviar el passat dia 11 d'abril.

No deman altra cosa que se'm digui què més he de fer per aconseguir que una bona amiga nostra peruana, senzilla i modesta, pugui venir a passar l'estiu amb nosaltres, a ca nostra, amb totes les despeses pagades...

Se li ha denegat el visat d'entrada a España, amb l'excusa que "No se ha podido establecer su intención de abandonar el territorio de los estados miembros al momento que expire el visado..."

Excuses de mal pagador! Del tot incomprensible!

“Sr. Cónsul General de España en Lima:

Soy CECILI BUELE I RAMIS, de nacionalidad española, mayor de edad, nacido en Palma de Mallorca... Desde el pasado 5 de Enero de 2012, estoy tramitando la documentación que se precisa para que nuestra buena amiga peruana, X.X.X. natural y vecina de Piura, con LE núm..., nacida el 12 de Noviembre..., con pasaporte en vigor nº..., se venga a pasar los próximos meses del verano mallorquín en nuestra casa.

Tanto mi esposa como yo mismo deseamos expresarle, con este gesto, las muestras de nuestro más profundo agradecimiento por las atenciones que nos ha venido dispensando, siempre que hemos decidido hacernos presentes en el Perú (en 4 ocasiones, a lo largo de las dos últimas décadas).

Por ello, ante la Jefatura Superior de Policía de Baleares, nos hemos comprometido a alojarla en nuestra casa, desde el 1 de Junio de 2012 hasta el 30 de Agosto de 2012, mediante CARTA DE INVITACIÓN Nº E00209342 firmada por mí el 21 de Febrero de 2012.

Le hemos sufragado los gastos del pasaje aéreo de ida y vuelta Lima - Madrid - Palma - Madrid - Lima (IBERIA 6650, lunes 4 de Junio de 2012; IBERIA 6651, lunes 27 de Agosto de 2012).

Y hemos notificado a ese Consulado nuestra disponibilidad económica en BBVAESMM - Blanquerna, 67 - 7010 Palma.

Nos consta que nuestra buena amiga peruana, por su parte, ha cancelado en PRO PERU TRAVEL E.I.R.L. un seguro por 90 días, siguiendo los requisitos establecidos por la normativa vigente.

Me acaba de sorprender enormemente la noticia que nos ha comunicado hoy mismo nuestra buena amiga piurana, -martes, 10 de Abril de 2012- según la cual SE LE HA DENEGADO EL VISADO, por motivos que no alcanzo a comprender plenamente. Algo así como que "“no se ha podido establecer su intención de abandonar el territorio de los estados miembros al momento que expire el visado”", creo haber entendido por vía telefónica.

Si pudiera servirle de algo mi compromiso personal, puedo asegurarle que me comprometo a hacer todo lo que esté de mi parte para que nuestra buena amiga peruana emprenda el viaje de regreso al Perú en la fecha indicada anteriormente, de manera que se pueda encontrar de nuevo en su país de origen al día siguiente.

Se lo comunico por si tiene a bien incluir este escrito mío en el expediente administrativo que se tramita en ese Consulado General de España en Lima, que Ud. dirige.

A la espera de su contestación, quedo a su entera disposición, agradeciéndole vivamente la atención que haya querido prestar a esta petición mía.

Le saluda atentamente

Cecili Buele i Ramis

DNI 41345613P

NOTA:

Para su conocimiento, le puedo indicar que estuve trabajando como agente pastoral en la Arquidiócesis de Piura y Tumbes (Piura), en la Prelatura de Chimbote (Santa), en la Diócesis de Cajamarca (Cascas-Contumazá) y en la Arquidiócesis y Sede Primada de Lima (Ancón), en la década de los años 70. Y que posteriormente me ejercí como Concejal en el Ayuntamiento de Palma de Mallorca; como Consejero de Cultura y Juventud, en el Gobierno de Mallorca; y como Diputado en el Parlamento de las Islas Baleares. Lo que considero puede acreditarme más que suficientemente como para presentarme ante Ud. como persona que cumple y que quiere hacer cumplir las leyes vigentes en cada país.

En cualquier caso, quiero que sepa que estoy dispuesto a aceptar la decisión que usted decida tomar, en relación con este asunto, sea cual fuere."

---------- Missatge reenviat ----------

De: Cecili Buele Data: 11 d’abril de 2012 2:22 Assumpte: desde Mallorca, por una amiga piurana Per a: Cog.Lima@maec.es

Sortir del Perú i viatjar a Europa, molt mal de fer per a segons qui!

Europa aixeca murades inexpugnables, en lloc de posar-hi ponts d'intercomunicació respectuosos amb Amèrica Llatina. D'un temps ençà, es veu que posa traves cada cop més insuperables, amb la finalitat d'evitar que gent llatina americana, més concretament del Perú, viatgi a l'Estat espanyol, considerat com a “colador d'immigració” a la Unió Europea.

Davant d'això, he de compartir amb qui en tengui ganes una situació que estic patint, fa més d'un any enrere...

La meva dona i jo mateix, un bon dia, vàrem decidir de convidar, a venir a passar uns dies a ca nostra, una amiga peruana que sempre ens ha atès esplèndidament i generosa, a les mil meravelles, quan hem tengut l'oportunitat de viatjar-hi i fer-nos presents a ca seva. Quatre vegades en 20 anys!

Sense pensar-nos-ho dues vegades, ens adreçàrem a una agència de viatges i li reservàrem els dos bitllets d'avió, anada i tornada.

He de dir que la nostra amiga piurana pertany a aquelles famílies peruanes que disposen de “pocs recursos económics”. Com la majoria de la població. D'extracció popular, és membre d'una família modesta. Resident a barriada perifèrica de gran ciutat. Sense cap altra feina remunerada que la de preparar menjua a la seva caseta, per a qui en vulgui comprar... Dona amb estudis elementals, molt decidida i amb empenta, ha sabut dur la seva casa endavant tota sola, sense l'ajuda presencial del pare dels seus fills... Té una cinquantena d'anys d'edat. És mare de tres criatures, una de les quals amb hidrocefàlia fins l'any passat (mentre va viure “com a vegetal” fins als 17 anys d'edat!)

Un cop li vàrem enviar els bitllets electrònics adquirits a Mallorca, ens féu a saber que li servien de ben poqueta cosa, si no feia abans tota una sèrie de tràmits burocràtics administratius, davant l'Ambaixada espanyola a Lima. Efectivament, li calia fer el recorregut, llarg i complex, que l'havia de conduir a obtenir-hi el visat per poder sortir del Perú i viatjar a Europa.

Això va succeir l'estiu passat, el 2011. Desistírem aleshores de fer-ho, amb la idea d'iniciar-ho amb temps i paciència més endavant. Ens hi posàrem el passat mes de novembre. I fins ara...

No ens ha servit de res tramitar la sol·licitud del “visat uniforme de durada curta” (Schengen), ni que dugués adjunt el passaport de la nostra amiga, amb validesa oficial fins al mes de novembre de 2015...

No ens ha servit de res haver tramitat, des de principis de gener de 2012, la “Carta d'invitació” davant les dependències policials de l'Administració Perifèrica de l'Estat, al Polígon de Llevant, de Palma, a què ens obliga la normativa vigent, a l'hora d'oferir la nostra casa com a lloc d'allotjament durant tot el temps que la nostra amiga hagi de romandre a Europa...

Ni la compra i adquisició dels passatges d'anada i tornada, dos bitllets d'avió que hem adquirit a una agència de viatges de Ciutat, amb la reserva corresponent per al mes de juny i agost respectivament...

Ni l'aportació de documents que justifiquen la nostra disponibilitat econòmica, amb la presentació dels estats de compte bancaris dels darrers tres mesos...

Ni l'assegurança mèdica de viatge que cobreixi durant la seva estada a Europa totes les despeses que s'hi puguin ocasionar, amb una cobertura mínima de 30.000 euros, que s'ha contractat amb una companyia d'assegurances peruana...

Res de tot això no ha estat suficient per aconseguir el visat de classe turista que havia sol·licitat la nostra bona amiga piurana.

La resposta del Consolat General d'España a Lima, després d'haver examinat tota la documentació relativa a la sol·licitud del visat, ha estat breu i concisa: “Denegat, per la raó següent: no s'hi ha pogut establir-ne la intenció d'abandonar el territori dels Estats membres abans que expiri el visat”. Signada a Lima el 3 d'abril de 2012.

Davant d'això, no ens queda cap altra alternativa que presentar-hi recurs de reposició davant del mateix Consolat General d'Espanya, -cosa que ja ha fet la nostra amiga piurana- i romandre a l'espera d'una resposta definitiva que ens ha d'arribar dins el termini d'un mes.

En el cas que se'ns torni a denegar el visat, no ens queda cap altre camí que interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en el termini de dos mesos, abans del proper dia 12 de juny.

Fins aquí hem arribat hores d'ara.

Pels contactes que he pogut mantenir aquests dies amb persones coneixedores dels intríngulis existents a les ambaixades europees que tenen seu a algun país d'Amèrica Llatina, he pogut saber que, amb la resposta que se'ns ha donat, ho tenim molt cru.

Es veu que una resposta com la que se'ns dóna comporta una advertència seriosa, segons la qual no es veu cap motiu per autoritzar la sortida d'aquesta amiga nostra del Perú perquè pugui viatjar a Mallorca.

S'addueix que s'hi oposa fermament Brussel·les, pel que sembla, des d'on es vol evitar que l'Estat espanyol continuï servint de “colador europeu” per a persones d'Amèrica Llatina, que se les enginyien com poden, de mil i una maneres, fins que aconsegueixen d'arribar a establir-se a la Unió Europea com a ciutadans de dret...

No és el cas de la nostra amiga piurana, qui fa comptes de tornar-se'n a viure al Perú...

Però això ens imposa la tasca dura i crua d'haver-ho de demostrar fefaentment...

De moment, no feim comptes defallir!

Karlyta estimada!

Carta d'en Cil Buele a na Karlyta López Moreno

Karlyta estimada:

Vaig conèixer ta mare, na Zully, quan ella tenia 13 anys... tu ni tan sols besllumaves cap projecte de vida...

Vaig veure't per darrera vegada, el proppassat dia 12 d'octubre de 2010. Romanies ajaguda al llitet de ca teva. T'hi has passat, molt ben atesa per ta mare, sempre sol·lícita i amatent, pràcticament tots els 16 anys de la teva vida escurçada, en companyia d'altres membres de la família.

A Mallorca, avui capvespre, dia de Nadal de 2010, quan em trobava a Manacor, he sabut que ens has deixat. Te n'has tornat cap a casa, la definitiva, l'eterna, la que no té retorn... Just et mancaven 48 hores perquè complissis els teus 17 anys... Què ho es d'injust el nostre pas per aquest món!

La vida t'ha dit “prou”.
La mort t'ha dit “vine”.
I tu, Karlyta estimada, què hi vols dir?

Vengueres al món amb unes d'aquelles marques, inesborrables, que et fan ben singular: la hidrocefàlia lesionant-te el cervell! Dins una caseta molt humil. En una barriada perifèrica de la ciutat de Piura. Al Perú.

Sé que des del primer moment -fins al darrer- ta mare s'ha afanyat a aconseguir que fossis ben tractada per professionals de la medecina. Sé que t'hagueren d'implantar vàlvules al cervell i altres parts del teu cos, per regular-te'n els líquids. Sé que patires molt, i també sé que la teva situació ha fet patir molta de gent...

Mals de cap persistents, vòmits, convulsions, diarrees, tics nerviosos incontrolables, sons i crits indesxifrables, mossegades, manotades, gemecs...

Tot i que crec que no arribares mai a veure-hi clar amb els teus dos ulls, ni a parlar amb la teva llengua, ni a escriure amb les teves mans, ni a caminar amb els teus peus, ni a valer-te per tu mateixa... em sembla que podies escoltar-nos i que sabies destriar molt bé els canvis que s'anaven produint al voltant teu...

No sé què hi vols dir, Karlyta estimada, a la gent que t'hem conegut i t'hem tractat. A la gent que t'estimam i que volem mantenir ben viu el record del teu pas per aquest món tan farcit de misèries i tristeses. A la cada cop més nombrosa gent que es veu cridada a haver de viure gement i plorant en aquesta vall de llàgrimes...

No ho sé. M'ho puc imaginar, ara que ja has deixat de patir i de fer patir. Ara que ja no necessites les cures sol·lícites i amatents de ta mare i la teva família. Ara que gaudeixes ben a ple d'allò que se'n diu vida plena... m'imagín que ja estàs en condicions de poder dir a tothom pertot arreu “Això sí que és vida!”

Doncs, avencem-nos-la! Fes que aquest dia de Nadal de 2010 ens ajudi a lluitar, molt més fermament encara, per aquest cel nou i aquesta terra nova on la justícia ho domini tot i aconsegueixi d'eliminar qualsevol casta de mal.

Karlyta estimada. A primer cop d'ull podia semblar-nos que vares venir a viure, inútilment, entre nosaltres. Ara que ja et trobes a l'altra banda del riu nostre, mira de comportar-te amb nosaltres com a missatgera de Vida veritable!

T'ho demana qui t'estima de tot cor i et recorda amb molt d'afecte,

Teu sempre, Cil Buele
Mallorca, 25 de desembre de 2010

Facebook manté les amistats!

Som una de les persones convençudes que, malgrat tot, Facebook ajuda a mantenir les amistats ben vives.

Trenta-cinc anys enrere, el 21 de maig de 1975, “Año de la mujer peruana”, em trobava a la ciutat de Lima, al Perú.

Hi vaig anar a sol·licitar la tramitació del meu Carnet d'estrangeria, al director general de Migracions del Ministeri de Relacions Exteriors.

Li portava aleshores el passaport espanyol, que se m'havia expedit a l'Ambaixada espanyola a Kinshasa (Zaire) el 20 de novembre de 1972, amb el núm. 151/72.

Li adjuntava un altre document, subscrit per l'arquebisbe de l'Arxidiòcesi de Piura-Tumbes, monsenyor Erasmo Hinojosa Hurtado. S'hi feia constar que “a petició del mateix arquebisbe, el R.P. Missioner Cecili Buele Ramis, havia vengut a aquella Arxidiòcesi per treballar-hi pastoralment a la Parròquia “Nostra Senyora del Santíssim Rosari” del Poble Jove Sant Martí d'aquella ciutat de Piura.”

L'arquebisbe pregava les autoritats de la Nació, a les quals pogués mostrar jo aquell document, que em brindassin totes les facilitats que requeria aleshores la meva condició d'Eclesiàstic pertanyent a l'Arxidiòcesi de Piura i Tumbes.

Fou així que, amb tota la documentació oficial en regla, vaig poder iniciar-me com a col·laborador en les tasques pastorals que desplegava a Piura, des de feia un bon grapat d'anys, un altre bon company d'estudis, el manacorí mossèn Joan Riera Fullana.

Allà vaig veure, i conèixer per primera vegada, una nina de 12 anys. Germana de mare d'altres 8 infants, germana de pare de no sé quants d'altres. Li deien Zully.

Aquella al·lota estudiant cada dia acompanyava sa mare -de nom Rosa- a la caseta modesta on vivíem els dos capellans mallorquins. L'ajudava durant una estona a realitzar-hi les tasques domèstiques: fer la neteja diària, cuinar el menjar, rentar la roba, regar el jardinet, arranjar les habitacions, etc.

L'any 1979 jo em trobava de bell nou a Mallorca, després d'haver passat 4 anys seguits treballant al Perú...

Ha plogut molt d'aleshores ençà! Tres dècades després, l'any 2009, vaig tenir l'oportunitat sorprenent de tornar a retrobar-me una altra vegada amb aquella al·lota piurana -que havia conegut al Perú quan ella tenia 12 anys...-.

M'arribà a través del FACEBOOK!

Té un fill i dues filles... Continuen vivint a la mateixa caseta modesta del barri veïnat de Santa Rosa, a Piura... En puc veure les imatges que va penjant al seu Mur... Puc llegir-ne els comentaris que fa als meus escrits... Li puc recomanar que entri dins dels meus blogs... Fins i tot podem comunicar-nos com aquell/a qui diu “directament”, XATEJANT-HI en hores convengudes...

Impensable! Inimaginable! Increïble, quan ens vàrem conèixer per primera vegada, l'any 1975 al modest barri de Sant Martí, a Piura. Fet real, veritable, repetible a qualsevol hora de la nit o del dia. Ella, des del Perú estant; jo, des de Mallorca!

Com ja cantava en Bob Dylan l'any 1964, és que els temps estan canviant!
I nosaltres amb ells, segur!