Mai no em passa pel cap, mentre som estudiant d'Humanitats, Filosofia i Teologia a la dècada dels anys 60 del segle passat, que la meva trajectòria vital s'ha d'arribar a trobar en una situació tan insòlita com aquesta: la presència d'internet. Ningú no me'n parla, d'això. Ni sé si existeix enlloc...
Enguany es compleixen vint-i-cinc anys del meu ingrés dins l'àmbit que anomenen "virtual". Hi faig les primeres passes...
Fa 25 anys que rodol per internet. I de quina manera! És a l'estiu de l'any 1999 quan qued enormement sorprès i increïblement meravellat!
Gràcies a MallorcaWeb, aconseguim realitzar una entrevista amb una periodista, d'una manera tan insòlita que no m'ho puc creure: romanent cadascú a casa seva. Mantenim una "entrevista" sense veure'ns! Realment insòlit.
És la primera vegada que m'entrevisten per internet. I s'esdevé una de les primeres vegades en què entrevisten un càrrec públic institucional a Mallorca "per correu electrònic"!
En ple mes d'agost de 1999, recent nomenat conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca, no fa falta que la periodista acudesqui al meu despatx, ni tampoc que jo m'hagi de traslladar a cap altre indret...
Des d'allà mateix on em trob, puc anar responent totes i cadascuna de les preguntes que em formulen. Les he rebut escrites, "miraculosament" via e-mail. I les hi puc respondre per la mateixa via, escrivint-hi allò que hi vull expressar. Me-ra-ve-llós!
Capçalera de l'entrevista, en català
Sempre m'he mostrat molt agraït a Elena Vera Kay, de MallorcaWeb, per haver-m'ho facilitat! Gràcies a ella, i al seu company Ramon Selles, faig les meves primeres passes dins un àmbit per a mi totalment desconegut. Em fa la impressió, aleshores, d'endinsar-me com aventurer perdut en la immensitat d'una jungla misteriosa i complexa, d'on no arrib ben bé a saber com sortir-me'n...
Però sí, conduït per aquestes quatre mans més expertes que les meves, aconseguim de completar una entrevista extensa, al llarg d'un matí agostenc que record perfectament, vint-i-cinc anys després.
Els reiter el meu agraïment profund, per haver-me conduït de la seva mà experta, fins aquí on som ara, en aquest àmbit de la intercomunicació més fluïda!
Capçalera de l'entrevista en anglès
Em resulta particularment emotiu tornar a repassar aquella entrevista, que roman publicada en la seva totalitat 25 anys després, tant en català com en anglès, a la xarxa de les xarxes.
En subscric plenament tot el contengut, dues dècades i mitja després d'haver-la realitzada a les dependències de l' edifici de La Misericòrdia, seu de la Conselleria de Cultura i Joventut on treball durant vuit mesos seguits com a conseller, representant el PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca...
Qui tengui interès a conèixer-ho, pot accedir-hi des d'aquests tres enllaços:
Davant d’un canvi polític, tan evident com poc desitjat per mi a les nostres Illes, em ve al cap i se m’ocorre de repassar una mica les oportunitats que, aquests darrers anys, diversos mitjans de comunicació locals m’ofereixen, en facilitar-me la possibilitat de manifestar-m’hi i d’expressar-m’hi lliurement.
Al meu modest mode de veure, i voldria anar ben equivocat, això ja no es tornarà a repetir pus mai més. Podrien veure’n comptats els dies, malauradament...
Per si de cas, i per a qui en tengui interès, em permet de fer-ne aquesta selecció, que mir de confegir amb la pretensió d'arribar a adjuntar-ho tot en un sol vídeo domèstic...
Cil Buele, al programa Notícies al migdia, d'IB3 TV
Mitjans locals, com IB3 TV, IB3 Ràdio o Ona Mediterrània, tenen a bé de posar-me micro i càmera davant, per tal de facilitar-me una comunicació més ampla i directa amb la ciutadania. Cosa que agraesc de tot cor, i que m’agradaria ben molt poder continuar fent en el futur...
Reconec que hi he pogut parlar de tot i molt: sobre les conseqüències de l’alça en el cost de vida, la democratització de l’Església catòlica, les dificultats que comporta la transformació digital per a la gent major, el transport públic, la presentació pública d’una biografia meva, l’arribada de pasteres africanes a Mallorca, la praxi d’un envelliment actiu, la biografia del canonge i amic gabellí Llorenç Tous, el grup «Els Caminants. Amics del Seminari», el meu NO al Tractat de la Unió Europea, la manifestació catalana per la independència, la figura del primer batle negre dels Països Catalans, a Alaró, el bon amic Guillem Balboa... Etc, etc.
Hi arrib a mantenir contacte amb nombrosos periodistes. D’alguns, no en retenc els noms. D’altres, sí. En guard molt bon record de tots: Andreu Sebastià Manresa, Joan Carles Martorell, Manel Ferrera, Maria Ferrer, Joan Sitges, Toni Rotget, Jaume Bonet, Marta Garau, David Oliver, Joana Maroto, Joan Farrés...
He pogut participar en programes diversos: d'IB3 TV (Notícies al migdia, Cinc dies), d'IB3 Ràdio (Al dia, L’experiència és un grau, Flors en el desert), d'Ona Mediterrània (La Vila del pingüí).
Ho he pogut fer, tant a títol personal com també en representació d’entitats diverses, com és el cas de Gent cristiana aporta, Jubilats per Mallorca, o Els Caminants Amics del Seminari.
A totes aquestes intervencions meves a mitjans de comunicació diversos esmentades, durant aquests darrers anys, se n’hi poden afegir d'altres que no arrib a trobar, entre d'altres motius, per no haver-les baixat i editat com arxiu propi (cosa que he après a fer darrerament)...
Així i tot, crec que pot quedar constància de la bona acollida que m’hi han dispensat. Cosa que agraesc de tot cor a tots els que ho han fet possible:
01 Periodistes d'IB3 TV m'agafen de sorpresa pel carrer Blanquerna i em fan dues preguntes sobre la pujada del cost de la vida, que mir de respondre concisament i clara (28-06-2023)
02 Membres del grup sinodal mallorquí ‘Gent Cristiana Aporta’, apareixem a Notícies de migdia d’IB3 TV, proposant la democratització de l’església i donar més importància al paper de la dona (24-06-2023)
03 Intervenc en representació de Jubilats per Mallorca, en el programa Al Dia d'IB3 Ràdio, conduït per Maria Ferrer i Joan Sitges, sobre com afecta la transformació digital dels bancs als majors i als veïnats dels pobles petits (04-02-2023)
04 Convidat per Toni Rotget, prenc part activa en el programa radiofònic d'Ona Mediterrània La vila del pingüí, per parlar-hi sobre el transport públic. (08-09-2022)
05 Per sisena vegada consecutiva, des que Jaume Fernández Balaguer publica el llibre amb el títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón", el presentam tots dos, ell des de Sant Celoni i jo des de Calvià, a través del programa Cinc Dies de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears IB3-TV, conduït per l’excel·lent professional de periodisme Marta Garau (02-08-2022)
06 Paraules que pronuncia Jaume Fernández Balaguer, durant l'entrevista radiofònica que li fa el periodista Toni Rotget a l’emissora Ona mediterrània, l'endemà mateix d'haver presentat la meva biografia d'un rodamón a l'església parroquial de l'Encarnació, el mateix dia que el presentam a Marratxí i el dia abans de presentar-lo a Ariany (03-07-2022)
07 Fragment de la intervenció de Jaume Bonet i jo al programa radiofònic "L'experiència és un grau" d'IB3 Ràdio. La temàtica té a veure amb la sortida de tanta gent africana que vol venir a Europa... Malauradament, bona part de la conversa no es pot reproduir aquí "per problemes tècnics" que lament enormement... (31-10-2021)
08 Parl a IB3 Ràdio, responent preguntes de la periodista Joana Maroto sobre l'envelliment actiu (02-03-2021)
09 Present la biografia del canonge gabellíLlorenç Tous, com antic alumne seu de seminari i bon amic de sempre, a través d’hores i hores de diàleg. La complicitat entre l’autor i el biografiat facilita molt la feina. A través d’aquest llibre, diu que pot veure la seva vida amb perspectiva. (02-12-2019)
10 Membres del Grup Els Caminants, d’Amics del Seminari, participam en el programa radiofònic “Flors en el desert” d’IB3 Ràdio, conduït per David Oliver. Informam d’actuació musical propera al Taller de Marginàlia que impulsa Jaume Santandreu al polígon de can Valero (16-09-2019)
11 Parl sobre la meva aportació al llibre «Per què votaré NO al Tractat de la unió Europea», amb el periodista Joan Farrés i Jaume Bonet, a Ona Mediterrània, al programa radiofònic La vila del pingüí (23-10-2017)
12 Parlam de la manifestació catalana a Brussel·les. Per dues vegades consecutives, aquesta setmana a Ona Mediterrània... tot i les dificultats tècniques per enregistrar-ho... (09-12-2017)
13 Al programa d’Ona Mediterrània la Vila del Pingüí, juntament amb Antònia Mercadal, Miquel Mascaró i Miquel Ferrretjans, conduïts per Joan Farrés, participam (28-09-2017)
14 Amb Joan Farrés, conductor del programa radiofònic La vila del pingüí d'Ona Mediterrània, responc preguntes que em fan com a membre de l'associació Jubilats per Mallorca, JxM (25-09-2017)
15 Juntament amb Joan Farrés, Tòfol Soler i Manel Domenech, particip en la tertúlia muntada a la paradeta d'Ona Mediterrània a la plaça Mallorca d'Inca, parlant-hi de tot i molt en el Dijous Bo... (17-09-2017)
16 Particip en directe al programa radiofònic que dirigeix David Oliver, "Flors en el desert", d'IB3 Ràdio, sobre fets que envolten la figura del batle d'Alaró, el primer batle negre dels Països Catalans, com es defineix Guillem Balboa Buika (17-09-2017)
Vet ací mitja dotzena de vídeos domèstics, concentrats en un, sobre la presència de Cil Buele a mitjans de comunicació illencs:
Allò que hi vaig dir, en realitat, durant la presentació del llibre "La Bíblia explicada als néts", de Guillem Ramis i Moneny, al casal municipal de Ca ses Monges, al Pla de na Tesa, municipi de Marratxí.
Allò que m'havia proposat de dir-hi:
LA MEVA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS», DE GUILLEM RAMIS I MONENY, AL PLA DE NA TESA (27 de juny de 2018)
Per primera vegada en ma vida setantina veig que som presentat en públic com a teòleg. No me desagrada gens aquest qualificatiu que se m'atribueix, m'omple d'orgull i de satisfacció. Gràcies bon amic Guillem, si per teòleg s'entén aquell home que passa gust de tractar i assaborir «coses de Déu», al marge de titulacions acadèmiques, llicenciatures i doctorats que jo no tenc.
Des de fa dècades, som un lector assidu, i esforçat seguidor de la Bíblia. Don gràcies a Déu d'haver-ho pogut fer sovint, en català i també en altres idiomes (hebreu, grec, llatí, castellà, anglès, alemany, francès o kirundi). Tots vénen a dir el mateix: Déu és amb nosaltres, Déu ens condueix, Déu ens protegeix, Déu ens estima, som Fills de Déu!
Més encara, des que la vida m'ha duit a compartir de prop l'existència i la convivència amb gent nombrosa que, tot i aquestes conviccions profundes, ha de viure travessant el desert de la misèria i la pobresa més dura i més crua que hem anat ampliant cada cop més! Tant a Àfrica com a Amèrica Llatina, dos indrets on he estat i treballat durant anys!
Sempre he procurat que la Bíblia em servís de guia, el principal guia, en la meva conducta i comportament cívic. Ella em capgira el pensament i la intenció primera que pretén de capficar-nos el sistema capitalista que impera avui dia damunt d'aquest món nostre. Ella m'empeny, i en lloc de fer-me aspirar a «tenir el màxim possible», em duu a fer tots els possibles per «tenir el mínim imprescindible que em permeti sobreviure en aquest món amb certes dosis de dignitat».
Així ho hem intentat, les meves dones i jo mateix. En don gràcies a Déu, d'haver-ho vist clar, les meves dues dones i jo mateix, al llarg de dècades de viure junts. Fins que la mort ens ha separat...
Si em permeteu una confidència «bíblica», puc dir-vos que tots tres ens hem conformat només amb el «mannà caigut a la nit fosca dins ca nostra» (11,9), evitant de «queixar-nos amargament per les nostres penalitats» (1), de «desitjar més menjar» (4) i de plànyer-nos dient «qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte (18)... Com recordam el peix que per no res hi menjàvem, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls... aquí no hi ha res, no veim més que el mannà» (5-6). «Per què vam sortir d'Egipte?» (20) -això podem llegir al llibre dels Nombres, capítol 11, versets 4-20-. I això podem llegir en les vida d'aquelles persones que ens servim de la Bíblia com a brúixola orientadora del nostre caminar per aquest món.
Dit això, em sembla adient començar així, d'aquesta manera, la presentació d'aquest llibre del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, en Guillem Ramis, sobre LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS.
Vull començar per dir-vos molt ràpidament que, al llarg de ma vida setantina, he anat emprant textos i edicions diverses, de la Bíblia, fins a VUIT n'he comptabilitzat. M'han servit per atansar-m'hi cada cop més, d'acord amb les circumstàncies variables que he anat vivint.
1) Record haver començat, com tots els estudiants de Teologia d'aquell temps, amb el text de la BIBLIA SACRA VULGATA LATINA.
Els nostres professors i mestres ens ensenyaven que la Vulgata era una obra realitzada per sant Jeroni, per encàrrec del papa Damas I l'any 382. Es tracta d'una traducció de la Bíblia hebrea i grega al llatí vulgar, en contraposició al llatí clàssic ciceronià, allò que en dèiem «llatí macarrònic». S'hi pretenia, amb això, fer-ne més fàcil la comprensió per part de la gent d'aquell temps.
2) Pocs anys després, l'any 1966 vaig tenir l'oportunitat d'adquirir LA SANTA BIBLIA, un volum en castellà d'Ediciones Carroggio S.A. editat a tot luxe i amb materials nobles.
Amb motiu del Concili Vaticà II, l'edició aquesta era presentada com una edició «de luxe». Més que res, servia per «fardar» i omplir prestatges d'estanteries farcides de llibres i més llibres. Vos he de confessar que no record haver-lo emprat mai, aquell exemplar de lloms daurats... Tot i que encara ara el conserv a ca nostra.
3) El tercer llibre de la Bíblia que va caure a les meves mans és de l'any 1968, l'any en què vàrem ser ordenats sacerdots els capellans diocesans mallorquins del Maig del 68. Enguany se'n compleixen cinquanta anys, que hem volgut celebrar conjuntament tots els condeixebles que hi han vengut a bé.
Aquell any, 1968, la Fundació Bíblica Catalana editava la Bíblia, en català. Un text que vaig aconseguir llavors i que encara ara m'acompanya i continuo llegint cada dia a ca nostra.
4) Pocs anys després, també en català, l'any 1970 em faig meva la versió i les notes d'una altra BÍBLIA: la que els monjos de Montserrat editen a Andorra.
Una bíblia de butxaca, pràctica, format petit, que m'ha acompanyat allà on he anat, Europa, Àfrica o Amèrica Llatina.
5) Durant uns anys, vaig tenir la sort immensa de poder usar, tenint a les meves mans i llegint en públic i en privat el text admirable d'allò que se'n deia la BIBILIYA YERA.
És el text de la Sagrada Escriptura, publicada i manejada en kirundi, quan vaig romandre a l'Àfrica Central, en aquell petit i bell país anomenat Burundi, entre l'any 1971 i 1975. Mai no he pogut oblidar-me de l'expressivitat gràfica encisadora que traspuen els textos bíblics en aquell idioma centreafricà. (Mbona nkubone! Ijisho mu rindi!)
6) Posteriorment, durant l'estada que faig al Perú, entre 1975 i 1978, tenc l'oportunitat d'emprar i de treballar més a fons la BIBLIA LATINOAMERICANA, versió publicada l'any 1972.
Vos he de dir que és una de les versions que m'arriba més endins i que encara ara contribueix a mantenir-me cada cop més atent als postulats i suggeriments de la Teologia de l'Alliberament, que mai no deixa de marcar-me fortament l'existència damunt d'aquest Planeta.
7) Molt més recentment, gràcies a bons amics que tenc al Principat de Catalunya, m'arriba i tenc a ca nostra LA BÍBLIA, publicada l'any 2017 per la Societat Bíblica i el Consell Evangèlic de Catalunya.
És l'edició commemorativa dels 500 anys de l'inici de la Reforma Protestant 1517-2017. Un text que recoman, tant per la significació històrica que representa, com per la significació cultural i lingüística, com per la intencionalitat teològica.
8) Avui, finalment, tenc el plaer de presentar aquí aquest altre llibre que acaba de sortir del forn, gràcies al bon amic, antic company d'estudis eclesiàstics i d'afanys i lluites socials, culturals i polítiques, en Guillem Ramis Moneny. Li ha posat un títol tan expressiu com aquest: LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS.
Tot i que en faig el punt 8è, com si es tractàs d'una altra traducció bíblica, com molt bé diu l'autor, no ho és. Es tracta més tost d'una introducció a la Bíblia, que conté alguns fragments bíblics. L'al·lusió als néts és sobretot per poder remarcar que la Bíblia s'ha tramés de generació en generació al llarg de 3.000 anys.
Com continua fent en Guillem, i tants d'altres padrins «passen gust de parlar de Déu» als seus descendents.
Vos vull dir que som un d'aquells que he de reconèixer que la vida m'ha duit a no tenir-ne cap, de nét, a qui explicar la Bíblia. Però sí que, gràcies a Déu, tenc ulls per continuar llegint-la i anant-hi descobrint tants d'aspectes nous, com ens assenyala l'autor amb una clarividència, senzillesa i profunditat admirables.
En un altre format l'any 1997, amb el títol «I per què cristià?», en Guillem Ramis publicava fa 21 anys, una primera recerca dels orígens cristians, que al llarg dels anys s'ha vist superada per nous descobriments que ha fet l'autor. Molt probablement així com la va escriure llavors, avui no la publicaria. Però el cert és que, dedica aquell treball a les persones que cerquen la veritat. «La fe cristiana —diu— els pot ésser un punt de llum dins la recerca.»
Aquella recerca inicial, ampliada amb una altra publicació amb el títol «Maranâ Thâ. Vine, Senyor!», es presenta com un «assaig que ajuda a conèixer i aplicar avui dia la Bíblia amb perspectiva històrica». I, d'aquell llarg treball, en treu l'autor els continguts, més divulgadors, de LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS.
Si entrau en aquest blog meu, hi podreu veure esmentats moltes publicacions que ha fet en Guillem al llarg de la seva vida quasi octogenària.
N'he trobat 27, de títols d'en Guillem:
Treballem el Llibre de la Pau (1986)
01 Així és Marratxí (1993)
02 Visca el món (1993)
03 Visca el món (1995)
04 Escolta el silenci (1994)
05 Coneguem Blanquerna (1994)
06 Coneguem Blanquerna (2002)
07 Trenta-tres setmanes. Seguiment del curs escolar (1994)
08 Trenta-tres setmanes. Seguiment del curs escolar (2002)
09 Estimem la nostra terra (1995)
10 Estimem la nostra terra. Recull de jocs, cançons i reflexions (1995)
11 Vivim plegats. Educació intercultural a Mallorca (1995)
12 Escolta el silenci (1995) (*inèdit)
13 ...Per què cristià? (1997)(*inèdit)
14 Història de la nostra terra, història de la nostra gent, I part (1997)
15 Història de la nostra terra, història de la nostra gent, II part (1998)
16 Gandhi (contat per Gandhi) (1998)
17 Drets humans avui (1999)
18 Any 2000. Deute extern, deute etern (1999)
19 Drets dels infants avui (2000)
20 Carta de la Terra. Adaptació infantil (2002)
21 Carta de la Terra. Adaptació juvenil (2002)
22 Maranà Thâ. Vine Senyor (2015) (*inèdit)
23 Pàgines de la Bíblia. Trenta històries de l'Antic Testament (2015)(*inèdit)
24 Pàgines de la Bíblia. Trenta històries de l'Antic Testament (2016 (*inèdit)
25 Jovent des Pont d'Inca 1968-1973 (Estudis Locals Marratxí 2016)
26 J.O.C. Joventut Organitzada i Combativa? (2016) (*inèdit)
27 La Bíblia explicada als néts (2018)
Gràcies, Guillem, per aqueixa aportació teva tan sucosa i tan valuosa. En aquest mon any sabàtic, any que commemor com el cinquantè aniversari d'una ordenació sacerdotal compartida d'alguna manera per tots dos, no ens podies fer un regal millor, a tots els que, des de fa dècades, som lectors assidus, i esforçats seguidors de la Bíblia, en català i altres idiomes: aquesta BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS, als infants i joves d'avui dia, que són la gent adulta de demà.
M'agradaria acabar aquesta presentació amb uns quants punts més, VUIT en concret, com a conclusió:
1. La Bíblia explicada als néts és un d'aquells llibres que fan ganes de llegir només començar i obrir-lo.
2. Una publicació, des del punt de vista ortogràfic, correctíssima com poques. Per deformació professional, m'ho sol mirar tot molt. I n'he trobat ben poques d'errades.
3. No es tracta d'una bíblia infantil, adreçada a infants. Més tost em sembla que aquest llibre és una introducció i una explicació de la bíblia feta amb la intenció de convertir-se en una eina útil per a aquella gent «adulta» que en desentrunyellar el contengut i vulgui difondre'l amb més claredat i millor fonament a les generacions més joves.
4. Crec que es tracta d'un text que pot esdevenir una eina molt bona, no només per a les catequesis, d'infants o d'adults, sinó també per a les escoles que vulguin difondre les cultures religioses que amaren les societats occidentals (judaisme, cristianisme, islamisme i altres concepcions religioses del món i de la humanitat).
5. Una obra que es pot incloure perfectament dins la línia de la Teologia de l'Alliberament que aprofundeix en l'èxode o sortida d'Egipte i en l'exili o captivitat babilònica del poble d'Israel: tota situació semblant, llavors, ara i sempre per als creients, té Déu com a alliberador.
6. Respon molt nítidament i clara a la pregunta que se sol formular en llegir la Bíblia: deu ser cer tot quant s'hi diu? És històric allò que s'hi conta? Ha succeït de bon de veres? En Guillem, de manera magistral, hi respon clar i català: «la major part del llenguatge bíblic és simbòlic» (p. 36); les narracions de la bíblia són «creacions literàries» (p. 36); la bíblia és una «història inventada» (p. 12); una «història per encàrrec» (p. 27 el «testimoni escrit de l'experiència que unes persones tingueren de Déu» (p. 23)
7. Llibre que mostra el paper que exerceix l'economia al llarg de la història del poble d'Israel i al llarg de la història de la Humanitat, com a factor creador de diferències socials, polítiques i religioses.
8. Consider molt recomanables algunes pàgines que ajuden a comprendre millor la irrupció del cristianisme en la història d'Occident (pàg. 69-72); com també la pàgina 80, que reflecteix allò que expressa una gran dona mallorquina en relació amb qui és Jesús de Natzaret per a ella.
Quan falta
exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de
l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels
seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre
dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab
d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i
cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen
reclosos a presons espanyoles de Madrid.
Esper i desig que
els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta.
Visca la República
Catalana!
Vet ací el text
d'aquesta missiva meva personal:
«Des de Mallorca
estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa
situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix
centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el
d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va
votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vares
considerar la millor de totes.
Que
Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!
M'agradaria
que, amb aquestes paraules meves, em poguessis sentir i trobar molt a
prop teu, en qualsevol moment del dia o de la nit. No només per la
ideologia política que puguem compartir, sinó també i sobretot pel
convenciment moral -humanista, filosòfic, teològic i, si em permets
de dir-ho així, fins i tot espiritual- que m'ha anat amarant la
vida, des que vaig acabar els meus estudis superiors el mes de juny
de 1968, a l'edat de vint-i-tres anys, fins suara mateix.
He
procurat anar vivint a fons, en les més variades situacions, com un
amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat,
entre persones i entre pobles!
Com
a persona que som i em sent catalana, que som i em sent republicana,
que som i em sent d'esquerres, que som i em sent profundament
religiosa, vull agrair-te de cor tot quant has realitzat per fer
avançar els Països Catalans cap a la República Catalana.
Que
Déu t'ho pag, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!
Ja
saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda.
Salut,
coratge, energia i resistència!
Una
abraçada entranyable,
Cil
Buele»
(Benvolgut
vicepresident de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut
conseller de la Generalitat de Catalunya,
Benvolguda
consellera de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut
president d'entitat sobiranista catalana)
Convidat per l'Obra Cultural Balear, a la seva seu de Manacor, se'm demana de parlar-hi l'11 de gener de 2016 sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca, . Mir de fer-ho, des de la perspectiva d'ex consiliari escolta, a la dècada dels anys 70 del segle passat...
Del que és i com està avui l'Escoltisme i el Guiatge, a Mallorca i al món, no puc dir-vos-ne gaire cosa. Els contactes minsos que hi mantenc suara mateix no em permeten d'estendre-m'hi gens ni mica.
Sé, per exemple, que el futur batle de Palma, en Toni Noguera, és o ha estat dirigent escolta, membre de l'Agrupament Ramon Llull; com molts d'altres personatges públics, que també han passat per l'Escoltisme: metges, mestres, catedràtics, mestresses de casa, comerciants, empleats públics, taxistes, economistes, etc. O que la Fundació Maria Ferret es manté viva i activa. O que l'Aplec Scout Escoltisme Adult de Mallorca continua fent activitats i publicacions. O que escoltes mallorquins mantenen relació freqüent i directa amb escoltes d'altres continents, com pot ser Amèrica Llatina, més concretament amb Huamachuco, al Perú.
Molt poqueta cosa puc dir-vos sobre allò que conec de l'Escoltisme 2016.
En canvi, del que és i representa per a mi l'Escoltisme, és a dir, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, des de la dècada dels anys 70 ençà, sí que vos puc parlar-ne més extensament i fer partícips d'allò que encara en roman viu dins la meva memòria, el meu cervell i el meu cor.
Per això mateix, amb molt de gust he volgut venir aquí, convidat pels bons amics de l'Obra Cultural Balear de Manacor, per parlar-vos-ne una estona. No tant com a historiador, ni com a estudiós professional de la matèria, sinó més aviat com a membre entusiasta d'un col·lectiu que s'identifica amb una sèrie de trets característics i de valors singularment específics d'aquesta organització educativa juvenil d'àmbit internacional. Vos ho agraesc de tot cor.
De bon principi, s'ha de reconèixer públicament que l'Obra Cultural Balear viu molt lligada a l'Escoltisme, en fases diverses de la seva trajectòria més que cinquantenària. No solament per la col·laboració inicial del seu fundador, Francesc de B. Moll, i d'altres membres de l'Obra, sinó també perquè arriba a acollir els Escoltes de Mallorca als seus locals, quan a mitjan dècada dels anys 70 es produeix una escissió dins del Moviment Scout mallorquí...
M'agradaria començar la meva intervenció, tot recordant-vos un altre acte que també s'organitza aquí, a Manacor, ara fa uns 16 anys, concretament el 4 de febrer de l'any 2000. S'hi fa aleshores un reconeixement públic de mèrits a una entitat tan manacorina, com és ara aquest Moviment Escolta i Guiatge de Manacor.
Record que hi intervenc, llavors, com a conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, sent diputat del Parlament de les Illes Balears, en un acte públic al Teatre Municipal on es reconeixen els mèrits d’una entitat que ha treballat intensament en benefici de la societat manacorina, en benefici del municipi de Manacor; un acte públic que reconeix que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca esdevé a Manacor un instrument molt útil per a la formació del caràcter de bona part de la joventut manacorina.
Aviat farà 16 anys, d'aquell acte de reconeixement públic. Això vol dir que, a pesar d'uns temps tan desbaratats com els que patim actualment en l'evolució meteorològica, ha plogut molt d'aleshores ençà.
El cop d'ull d'un ex consiliari escolta
Vos he de dir que avui també m'alegra ben molt veure que, des de l'Obra Cultural Balear de Manacor, se m'ha convidat a venir a parlar sobre la meva visió particular del que consider que hi comporta l'existència del Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca, un moviment educatiu del qual, a la dècada dels anys 70, m'hi exercesc com a consiliari diocesà i d'agrupaments escoltes diversos, que se situen dins el terme municipal de Palma.
M'alegra ben molt, per molts de motius. Entre d'altres, perquè enguany, precisament, fa 60 anys que es reimplanta a la nostra illa aquest Moviment anomenat Scout, que es nodreix de l'escoltisme català.
En aquesta etapa meva setantina que estic vivint ara, continuo considerant el Moviment Scout com una de les eines educatives més dinàmiques que s'han emprat durant dècades, a molts indrets de Mallorca, sobretot en l’àmbit de l’aprofitament del lleure per a la gent jove. Són nombroses les generacions de dones i d'homes que en porten ben marcades, amb més o manco intensitat, les empremtes inconfusibles.
Un com jo, que he tengut la gran sort de poder treballar-hi, a nivells diversos, s'adona que la Mallorca d’avui, sortosament, pot comptar amb una munió de gent que la defensa i que treballa per protegir-ne el territori, la llengua pròpia, la gent que hi viu, la natura, el patrimoni, les aigües, les aus, els endemismes, etc.
Hom pot percebre que no poca d’aquesta gent, en un moment o un altre de la seva vida, ha tengut l’oportunitat de beure directament a les fonts que ragen del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
Si més no, pel fet d'haver estat el segle passat, durant dècades seguides, una de les poques organitzacions que eren permeses quan el general Franco duu les regnes de l'estat espanyol, amb un règim polític que implica la prohibició de partits polítics, sindicats de classe, organitzacions, moviments...
Aleshores, molta de la gent activista, defensora del medi ambient, de la llengua catalana, del territori, de la gent treballadora, de les arts i les ciències, de la cultura, troba en l'Escoltisme moltes i molt diverses oportunitats d'actuar-hi.
Com la:
- d’aixoplugar-s'hi, a la seva ombra, en un espai d'expressió lliure;
- de fer-hi sortides i acampades, i romandre així en contacte directe amb la natura;
- d’aprendre-hi a estimar el país sia com sia, com a ciutadà actiu, imaginatiu i crític;
- de descobrir-hi àmbits de transcendència i espiritualitat;
- de treballar-hi en xarxa, abans que es pugui comptar amb mitjans tecnològics com els d'ara;
- d’emprar-hi la llengua catalana amb la més gran de les normalitats, sempre i amb tothom;
- d’acollir-hi amb ganes gent de fora, per aixecar tots junts un país millor;
- de tractar-s’hi amb igualtat de drets i deures dones i homes, etc.
Amb aquesta xerrada meva, no pretenc fer cap valoració exhaustiva de tot el que representa aquest moviment educatiu dins el conjunt de la societat mallorquina, en general, ni dins la societat manacorina, més en particular. Sí que voldria aprofitar l'avinentesa per fer-vos arribar alguns punts de reflexió que desig compartir aquí mateix amb tots vosaltres.
Una ullada als orígens de l'Escoltisme a Manacor
Qui més qui manco considera que els Escoltes i Guies de Mallorca vénen a ser continuadors d'aquells «Exploradors Mallorquins», anomenats inicialment «Al·lots-Guaites», que, a imatge dels Boys Scouts anglesos, s'hi funden a principis del segle XX, en temps del bisbe Campins.
De l’existència dels «Exploradors Mallorquins», a més de Ciutat, es té constància que a la primera dècada del segle XX n’hi ha també com a mínim a Binissalem, Bunyola, Inca, MANACOR, Pòrtol, Sant Joan, Sant Llorenç, Sencelles o Sóller. S’expansionen per una desena de pobles de l’illa i s’hi extingeixen el 1923, durant la dictadura del general Primo de Rivera.
Vull recordar que l’origen dels Exploradors de Manacor se sol situar en el «Batalló Infantil de la Congregació Mariana», fundat l’any 1911 -fa més de cent anys-. Per posar en marxa aquesta fundació manacorina es nomena com a representant el pare Llorenç Caldentey del convent dels Pares Dominics, qui roman al front dels «Al·lots-Guaites» fins que és traslladat pels seus superiors religiosos fora del terme de Manacor l’any 1921. Són 10 anys continuats de feina relacionada amb l’escoltisme inicial mallorquí al municipi de Manacor.
L'Escoltisme d'abans de la guerra del 36, promogut i propiciat pel bisbe Campins, ja aconsegueix una expansió considerable a tota l'illa. Però quan Mallorca es decanta, des del primer moment, a favor de l'aixecament militar contra la II República, amb la benedicció de l'Església Catòlica, hi desapareix bona part de l'organització de la societat civil i de tota possibilitat de fer Escoltisme. La guerra del trenta-sis romp tots els motlles. I trenca amb tota quanta iniciativa educativa innovadora hagués anat sorgint a Mallorca fins aleshores...
Etapa segona, després de l'aixecament militar franquista
S'arriba a una segona etapa de l’escoltisme mallorquí, quan, una vintena d'anys després de l'aixecament militar franquista, hi reapareix l’any 1956, any conegut popularment com l'any de la nevada.
Amb la venguda a Mallorca del matrimoni català format per Eladi Homs Zimmer i la seva esposa Maria Ferret Espanyol, s'introdueix l’Escoltisme renovat a la nostra illa. Un escoltisme català i catòlic, forjat en els nuclis de resistència catòlica i catalanista contra un franquisme que s'afanya a anorrear la identitat del poble català.
Convé tenir en compte aquest factor, a l'hora de valorar amb més precisió els orígens de la represa de l'Escoltisme a Mallorca.
Tothom reconeix que si avui podem parlar d'Escoltisme mallorquí, és gràcies al lliurament i la dedicació que hi fa el matrimoni principatí conformat per n'Eladi Homs Zimmer i na Maria Ferret Espanyol, que l'11 de gener de 1954 s'instal·len a Mallorca per raons professionals. (Sabeu que les cendres d'aquests dos catalans barcelonins reposen en un indret situat dins el terme municipal de Sencelles, a la finca escolta de sa Torrentera...)
Al poc temps d'haver-se instal·lat a Mallorca, n'Eladi i na Maria, juntament amb Francesc de B. Moll, Josep Maria Palau i Camps, el pare Josep Capó (de Sant Felip), el dentista Josep Forteza-Rei i d'altres amics, prenen la decisió d'agrupar-ne els fills i muntar les dues primeres patrulles Scouts.
Tenc la gran sort, no només d'haver conegut el matrimoni Homs-Ferret, sinó també d'haver-lo tractat ben de prop i d'haver-hi col·laborat estretament. Fins a tal punt que tots dos me n'inculquem de manera inesborrable l'amor i la dedicació; i que, hores d'ara, encara en perdura dins mi una valoració molt positiva: de tots dos fundadors i de tots dos moviments.
Puc dir que he tengut la gran sort i el gran honor d'haver pogut treballar-hi conjuntament durant uns anys. I confirmar allò que es publica al llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca»:
«Eladi Homs era profundament cristià i catòlic practicant. Va buscar sempre la protecció i col·laboració de l'Església, no solament per l'aspecte de seguretat i de responsabilitat davant el règim franquista, sinó per pur convenciment que l'Escoltisme que ell volia fer -i que va fer- era l'Escoltisme catòlic, arrelat al país i amb una identitat pròpia».
Amb l’experiència adquirida a Catalunya, Eladi Homs organitza l’escoltisme a Mallorca, tenint-la sempre molt present i mantenint relacions constants amb Barcelona. I també amb el consiliari dels joves d’Acció Catòlica de Mallorca, mossèn Josep Estelrich i Costa, de la vila de Sant Joan.
El 17 de desembre de 1958, quan el mètode Scout ja està oficialment implantat per la jerarquia eclesiàstica com a obra marginal de l’Acció Catòlica juvenil masculina a diòcesis diverses, n'Eladi és nomenat pel bisbe Enciso primer Director de l’Oficina d’Informació i Coordinació d’Escoltisme (ODICE), que funciona dins la Unió Diocesana d’Acció Catòlica.
L'ODICE sempre compta amb el suport de mossèn Josep Estelrich com a responsable d'Acció Catòlica, i aquest capellà esdevé un dels més entusiastes defensors del reconeixement de l'Escoltisme per part del bisbat.
A més dels 5 grups escoltes existents a Palma, comencen a aparèixer d'altres agrupaments escoltes a la part forana de Mallorca. El de Manacor és el primer de tots que s'hi forma, impulsat el curs 1959/60 per mossèn Miquel Julià, en Gabriel Barceló i en Jaume Melis.
Segons tenc entès, comença amb una Secció d’una dotzena de scouts repartits en dues patrulles, i un estol de llobatons dirigit per les «akeles» Antònia Sansó, Antònia Sureda i Isabel Riera. Francesc Sansó n’és un dels primers caps. La primera sortida que enregistren les cròniques és del 25 d’octubre de l’any 1959. Aquest grup de nins pren el nom «Mossèn Alcover», fa més de cinquanta-sis anys enrere.
Un any després, pel que fa a les nines, es constitueix a Manacor el primer Agrupament del Guiatge dins la part forana de Mallorca. És l’any 1960. S’instal·la al centre d’Aspirants d’Acció Catòlica de la parròquia dels Dolors. Se’n diu l’Agrupament «Verge de les Neus».
Sempre pot resultar molt positiu conèixer i reconèixer la història de l'Escoltisme manacorí, un fenomen que crec que és important en la nostra història contemporània més recent.
Quants d'al·lots i d'al·lotes, de Manacor, no deuen haver passat per aquests agrupaments escoltes manacorins, com a infants o com a caps! Moltíssims. Sens dubte, es pot considerar l'Escoltisme com una de les organitzacions juvenils de major incidència en la societat manacorina del segle XX.
De la mateixa manera que la resta d’agrupaments escoltes de Mallorca, l’Escoltisme i el Guiatge a Manacor manté aleshores, entre d’altres, l’afany de contribuir positivament a la recuperació de la identitat pròpia del nostre país.
Donant protagonisme a la joventut i afavorint la seva participació, com diuen els autors del llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca», el Moviment Escolta aporta a Manacor elements que contribueixen a la configuració d'una nova cultura juvenil, d'una nova concepció de l'actuació pastoral i la litúrgia de l'església, d'una recuperació de la pedagogia activa, d'un nou interès per la conservació del medi natural, d'una nova sensibilització social del jovent, d'una nova incidència positiva en el camí de l'emancipació de la dona. L'Escoltisme manacorí contribueix a trobar el lloc que li correspon, a la dona, dins la nostra societat.
L'educació Scout que s'hi imparteix va encaminada primordialment cap a l'ús de la llengua catalana, sempre i pertot arreu, i a descobrir la identitat del nostre país. La importància que es dóna a l'ús de la llengua catalana que mantenim com a pròpia constitueix un dels eixos més notables en tota la formació escolta que es dóna des dels agrupaments manacorins. La intenció d’identificar-se amb els valors històrics, culturals i socials, de participació cívica en la vida ciutadana, n’és una constant. En la formació d’al·lotes i al·lots, i també de caps d’unitat, sempre s’hi considera molt important el treball per conèixer, estimar i fer estimar la realitat manacorina, mallorquina i catalana. Podem dir amb tota certesa que l'Escoltisme a Manacor ha influït molt en l'àmbit educatiu, familiar i institucional.
Com a la resta d'agrupaments escoltes dels inicis, també a Manacor, la gent que es dedica a l'Escoltisme és gent normal i corrent d'aquell temps, gent voluntària i molt responsable, que vol fer qualque cosa més que veure passar el temps de forma anodina; gent preocupada i compromesa que vol ajudar; gent amb una formació intel·lectual més tost minsa i en molts casos autodidacta, especialment pel que fa a l'Escoltisme en particular i a l'educació en general. Les inquietuds arriben sobretot del propi pas per l'Escoltisme i de les lectures de formació que vénen imposades pel propi exercici de les responsabilitats assumides voluntàriament, guiats sempre pel bon quefer d'algun consiliari...
L'Escoltisme, un moviment de laics, avança amb l'ajut de consiliaris
Som un d'aquells que creuen i pensen, i n'estan convençuts, que les propostes educatives de Baden Powell, adaptades a aquesta terra mallorquina i assumides en la perspectiva del segle XX, han contribuït a fer que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, s'hagin fet aportacions molt enriquidores a la construcció d’una societat mallorquina cada vegada més democràtica, més oberta i més participativa.
S'ha de felicitar públicament tota la gent que ha fet possible aquesta realitat cultural i educativa que representa el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, més precisament a la ciutat de Manacor. Es tracta d'homes i dones que han dedicat bona part del seu temps, dels seus coneixements, de les seves inquietuds, a una tasca tan noble com és ara la formació de la infància, l'adolescència i la joventut, durant el temps lliure.
Felicitar també la ciutat de MANACOR per haver estat pionera en aquesta casta d’actuacions tan valuoses per al conjunt de la nostra societat mallorquina.
M'agradaria molt que aquesta xerrada meva, feta aquí, a Manacor, pogués servir també, entre d'altres aspectes, per retre un homenatge, sentit i profund, a tants consiliaris escoltes mallorquins que, durant aquestes sis darreres dècades, d'una manera o una altra, han contribuït al manteniment de l'esperit escolta entre tantes generacions d'infants i joves que n'han anat assumint, també d'una manera o una altra, alguns dels valors contenguts en la Llei, la Promesa i la Pregària escoltes.
A l'hora de fer-ne una llista, ben segur que me'n deix algun, d'oblidat. Així i tot, vull deixar constància del record que mantenc, hores d'ara ben viu, de tots aquests antics companys d'estudis eclesiàstics i de pràctiques escoltes, (que es poden veure en el vídeo que he muntat, i de tantíssims d'altres que no hi apareixen...)
Representa un cas molt singular, precisament, el felanitxer MIQUEL JULIÀ PROHENS, consiliari escolta dels agrupaments manacorins a finals dels anys 50 i principis dels 60, i, posteriorment, comissari general de tot el Moviment.
Efectivament, un cop casat i secularitzat, és elegit comissari general del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, a l'Assemblea del Moviment Scout Catòlic, reunida el 8 de desembre de 1971 als locals del col·legi de Sant Josep Obrer, a Ciutat. El bisbe Rafael Álvarez Lara li'n fa el nomenament oficial el 5 de febrer de 1972, romanent així en comunicació directa amb la Comissió diocesana d'Apostolat seglar de la diòcesi de Mallorca.
La figura del consiliari, dins d'aquest «moviment d'església», resulta cabdal en la tasca educadora de la dècada dels anys 70. Consiliari, aquell adult que dóna consells, que aconsella, que acompanya amb els seus suggeriments, que col·labora amb els caps escoltes en la tasca educadora de la infància, l'adolescència i la joventut.
Consiliari escolta, aquella persona adulta que, a més de conèixer en profunditat el mètode escolta, també sap prioritzar-ne l'esperit que traspua la Llei escolta, la Promesa escolta, la Pregària escolta.
Consiliari escolta catòlic, capellà que viu i treballa per aixecar una església, comunitat de creients practicants, més fidel a l'Evangeli de Jesús, més compromesa amb el missatge evangèlic d'agermanar els sers humans arreu del Planeta.
M'agradaria acabar la meva intervenció, fent referència precisament als tres elements que marquen els orígens de l'Escoltisme a Mallorca: la Llei escolta, la Promesa escolta i la Pregària escolta. Uns textos que han anat variant, amb el pas del temps i d'acord amb les característiques específiques de cadascuna de les unitats escoltes. Però que consider que continuen conservant vigència plena als nostres dies, a l'hora d'aixecar unes societats que, pel que es veu, van situant la persona humana per darrera d'altres elements que es consideren més valuosos:
La LLEI ESCOLTA (segons el Moviment Scout Catòlic)
- Escoltes i guies s'afanyen a ser persones dignes de confiança.
- Escoltes i guies, responsables amb el que es comprometen i conseqüents amb el que pensen.
- Escoltes i guies miren de construir un món millor d'així com l'han trobat.
- Escoltes i guies practiquen la solidaritat amb la gent més necessitada i s'hi comprometen.
- Escoltes i guies respecten profundament totes les persones amb què comparteixen el món.
- Escoltes i guies veuen en la natura l’obra de Déu i la protegeixen.
- Escoltes i guies no fan mai les coses a mitges.
- Escoltes i guies superen les dificultats amb un somriure.
- Escoltes i guies donen molt de valor a l'austeritat, el treball i la cura dels béns.
- Escoltes i guies aspiren a ser persones sanes.
La PROMESA ESCOLTA
Pel meu honor promet fer sempre TANT COM PUGUI
-per complir els meus deures envers Déu i el País;
-per ajudar tothora l'altra gent;
-per complir la Llei escolta.
LA PREGÀRIA ESCOLTA
Senyor Jesús,
que venguéreu al món per salvar els homes
i ensenyar-los a ser bons i a fer el bé,
ensenyau-nos a ser sempre generosos,
a estimar-vos i servir-vos com vos mereixeu,
a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,
a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,
a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,
a donar-nos sense mirament,
a treballar sense pensar en el repòs ni en el plaer,
i a no cercar cap altra recompensa
que la de saber que feim sempre
la vostra santa voluntat.
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I MOLT RECOMANABLE:
50ANYS D'ESCOLTISME A MALLORCA (1956-2006).- Miquel March Manresa / Bernat Sureda García. Di7 Edició, Palma 2006.
L’ESCOLTISME A MALLORCA (1907-1995).- Mateu Cerdà. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999
CONVERSES SOBRE ESCOLTISME – Josep Mª Magrinyà i Paquita Bosch – 1981. Recull d’una mitja dotzena de converses entre grups d’escoltes sobre fets relatius a l’escoltisme i el guiatge a Mallorca durant el darrer quart de segle.
AGRUPAMENT VERGE DE LLUC I JAUME I (1971) 9 anys d’Escoltisme a la parròquia de l’Encarnació (1963-1971). Palma.
ELS EXPLORADORS (1992) C. Costa – Damunt damunt, núm. 4, juliol. Sant Joan.
EL CATOLICISME SOCIAL A MALLORCA (1989) Pere Fullana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
HISTÒRIA I SITUACIÓ ACTUAL DEL MOVIMENT ESCOLTA A MALLORCA. (1973) Informe.
30 ANYS D’ESCOLTISME A MALLORCA (1994) – Josep Mª Magrinyà – El Mirall, núm. 7
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE ESCOLTISME (1994) – Josep Mª Magrinyà – Treball inèdit
ELS EXPLORADORS DE MANACOR (I) (1978) – J. Segura Salado – Perlas y Cuevas, 14 gener
AL·LOTS DE MUNTANYA ((1984) – J. Segura Salado – Revista Lluc
ELS TRESCADORS DEL P. VIVES (1988) – J. Segura Salado – Revista Cala Murta, núm. 9
Qui li havia de dir, a un infantó de 10 anys com jo mateix, que, efectivament arribaria a acabar la carrera eclesiàstica, tretze anys després? I que, per això mateix, arribaria a exercir tasques molt diverses, com a persona adulta, tant en àmbits de Mallorca, com fora de la Roqueta?
Qui li havia de dir que, fins i tot abans de ser capellà, arribaria a passar unes jornades al monestir benedictí de Montserrat, participant en un curs de cant gregorià organitzat pels monjos? O que obtendria l'exempció del servei militar obligatori, per mor del Concordat entre la Santa Seu i l'Estat espanyol? O que treballaria en l'ordenació i catalogació de l'Arxiu de la Cúria Eclesiàstica del Bisbat de Mallorca? O que col·laboraria amb el rector de la parròquia de Palmanova, animant celebracions religioses a instal·lacions hoteleres, en idiomes diversos? O que faria part dels primers organitzadors de les Colònies d'Estiu que feia Càritas Diocesana, adreçades a infants de famílies amb pocs recursos? O que difondria l'experiència pastoral nova d'unes Missions Infantils, adreçades a infants d'escoles públiques i privades, a municipis mallorquins diversos? O que col·laboraria activament amb l'Obra Social del Patronat Obrer, organitzant campaments d'estiu al santuari de Lluc?
Qui li havia de dir que, un cop ordenat prevere, amb la Diplomatura en Estudis Eclesiàstics a les mans, arribaria a ser vicari i rector de parròquies de Ciutat, com les de Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs o l'Encarnació? Que arribaria a ser nomenat pel bisbe consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca? Que es dedicaria a fer classes de religió, jornades de convivència o exercicis espirituals, adreçats a gent jove?
Qui li havia de dir, a aquell infantó de 10 anys, que un bon dia seria rebut en audiència pel papa Pau VI, abans que emprengués el vol cap al Burundi, com a missioner? Que s'hi aplicaria diligentment i intensa a estudiar el kirundi, la llengua pròpia d'aquell país centreafricà? Que hi conviuria amb gent nativa burundesa i gent refugiada rwandesa? O que n'hauria de partir quatre anys després d'haver-hi arribat, més aviat que de pressa, per haver-se oposat obertament i públicament a decisions governamentals que considerava inadequades?
Qui li havia de dir que se n'aniria a treballar quatre anys al Perú? Que hi faria un treball pastoral en la línia de la Teologia de l'Alliberament? Que hi col·laboraria estretament amb les classes populars, tant a l'interior d'una població marginal, a la regió desèrtica nord-peruana, com també a zones rurals andines? Que hi obtendria la Llicenciatura en Educació? Que seria nomenat rector de parròquies diverses, director d'una Escola parroquial, capellà d'una Escola de Magisteri o vicari general d'una Prelatura?
Qui li havia de dir que, de retorn a l'illa de Mallorca, s'arribaria a moure en àmbits molt distints dels l'eclesiàstic? Estudiant Filologia Hispànica, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Palma de Mallorca. Aprofundint en l'estudi de la llengua catalana, fent cursos de l'Institut de Ciències de l'Educació. Estudiant Ciències Polítiques i Sociologia a la UNED. Creant el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina. Introduint a Mallorca Amnesty Internacional, organització de defensa dels drets humans. O continuant impulsant el Grup cristià de Drets Humans.
Qui li havia de dir, a aquell infantó de 10 anys, que un bon dia s'arribaria a casar en primeres núpcies amb na Lina Company Vidal i que no tendrien descendència? Que tots dos organitzarien plegats un Grup d'Esplai a la parròquia de Sant Francesc de Paula? Que tots dos s'afiliarien al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya? O que, sis anys després, ella moriria, malalta d'un càncer molt maligne?
Qui li havia de dir que, un cop deixades les tasques eclesiàstiques, s'hauria de posar a cercar feina de valent? Primer, regentant amb la seva dona un petit comerç especialitzat en la venda de productes lactis. Després, com a peó d'ICONA dedicat a tasques de neteja i manteniment de boscos. O posteriorment, com a empleat públic a diverses conselleries i al Parlament de les Illes Balears.
Qui li havia de dir que, mentrestant, s'abocaria de ple a tasques de representació veïnal i sindical? Com a membre de la Junta directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, o com a delegat sindical de CC.OO. dins la Federació d'Administració Pública?
Qui li havia de dir, a aquell infantó de 10 anys ingressant al Seminari diocesà l'any 1955, que quaranta anys després, es dedicaria plenament a l'àmbit polític institucional? Primerament com a regidor a l'Ajuntament de Palma, després com a conseller de Cultura de Mallorca o, finalment, com a diputat al Parlament de les Illes Balears?
Qui li havia de dir que arribaria a ser candidat al Parlament Europeu, en representació del PSM-Esquerra dels Pobles, o al Senat espanyol, o al Congrés dels Diputats? Que arribaria a intervenir personalment i directa, tant a la cambra parlamentària espanyola com a l'europea, a Madrid, a Brussel·les o a Estrasburg?
Qui li havia de dir que s'arribaria a casar, en segones núpcies, amb na Isabel Rosselló Girart? Que no tendrien descendència i que s'afanyarien a treballar intensament per la barriada del Camp Rodó, des de l'Associació Veïnal? Que tots dos s'afiliarien al PSM-Entesa de Mallorca? O que una vintena d'anys després, se li diagnosticaria, a ella, la malaltia d'alzhèimer?
Qui li havia de dir, emperò, que abans que li succeís aquesta malifeta, tendrien l'oportunitat de recórrer mig món, tos dos plegats? Al País Basc. A Andalusia. A Astúries i Cantàbria. A Galícia. A l'illa de Madeira. A l'Europa central: França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Hongria, Eslovàquia... A l'illa de Creta. A l'illa de Malta. A Escòcia, Irlanda, Anglaterra. A Sicília o Nàpols. Al Perú (1991, 1993, 2000, 2006, 2010), Veneçuela, Panamà (Isla Contadora), Colòmbia (Cartagena de Indias), Cuba, Uruguai, Brasil, Argentina, Paraguai, Equador, Xile, Mèxic, Bélice, Bolívia... A l'Índia. Al Sàhara (1997, 2000 i 2002).
Qui li havia de dir que s'embrancaria en la tasca de promoure l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca? D'afiliar-se al sindicat CGT-Balears? O de fer-se militant d'Esquerra Republicana?
Qui li havia de dir que els darrers anys de la seva vida laboral arribaria a rebre una oferta de treball del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya? Que, com a treballador autònom, hi treballaria durant quatre anys seguits, coordinant estudis i accions de govern en l'àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses?
Qui li havia de dir res sobre tot això? Qui li podia res sobre tot això, a aquell infantó de 10 anys que, ben il·lusionat, s'engrescava en la tasca de preparar-se per ser capellà? Ningú! Gairebé res de tot això, mai per mai, no podia estar de cap de les maneres a l'abast del capet de ningú que hagués de prendre cura d'aquell infant.
Així i tot, en fer-ne una repassada ràpida, no em puc estar de mostrar-me profundament agraït a tot el bagatge acadèmic, cultural, humanístic, filosòfic i teològic que vaig anar acaramullant durant tots aquells anys, tretze seguits, en règim d'internat estricte.
Un bagatge ric i enriquidor que, en haver-me acompanyat tot al llarg de la meva vida pertot allà on he estat, segur que m'ha anat marcant, jo crec que de forma més positiva que negativa, en una determinada manera de veure les coses, d'analitzar-les, de fer-les, de criticar-les, d'enriquir-les, de viure-les o de compartir-les.
He de reconèixer que, sense aquest bagatge acaramullat al llarg de la meva carrera eclesiàstica, en Cil Buele seria un altre, la meva vida hagués estat una altra. Segur. Millor o pitjor? No ho sé. Distinta, segur.
Seixanta anys després, em sent profundament agraït a la visió i interpretació del món i de la vida que, d'una manera o una altra, he anat assumint com a pròpia. Certament, ni n'és l'única ni és la pretesament millor. N'és una, de tantes. La meva. La que he anat assumint en carn pròpia i s'ha anat convertint i transformant en mi mateix, tot al llarg d'aquestes darreres sis dècades.
Em sembla que és una de les conclusions a les quals em duu la reflexió inicial sobre el seixantè aniversari de l'inici meu dels estudis eclesiàstics: la vida no sempre se't presenta així com havies projectat que se't presentàs!
El 3 d'octubre de 1955, ara fa exactament SEIXANTA ANYS, vaig posar peu fiter a les portes del Seminari diocesà per iniciar-hi la carrera pròpia dels estudis eclesiàstics: 5 anys d'Humanitats, 3 de Filosofia i 5 de Teologia.
Quasi res! Vaig acabar-la, pocs dies després del Maig francès: el 16 de juny de 1968.
Avui dia em sembla mentida que hagin transcorregut SIS DÈCADES. Però els fets són els fets. I contra aquests, no hi valen arguments!
Repassant una mica els integrants d'aquella colla d'estudiants, m'adon que ja són molts els que no ens hem tornat a veure pus mai més. Ni sé si aquests són vius o si ja són morts.
D'altres, en canvi, sí que he sabut que ens han deixat. Mentre que un bon grapat encara tenim i mantenim l'oportunitat de retrobar-nos, de tant en tant.
Si algun pensament rondineja per dins del meu cap, un dia com avui, no és cap altre que aquest: la vida no sempre se't presenta així com havies projectat que se't presentàs!
De fet, als estudis eclesiàstics clàssics, realitzats durant tretze anys seguits en règim d'internat estricte a Mallorca, n'hi he anat afegint d'altres, teòrics i pràctics, que m'han anat marcant d'una manera o una altra, tant a la Roqueta com fora de l'illa...
D'aleshores ençà, m'he embrancat en tasques pastorals, educatives, missioneres, docents, funcionarials, sindicals, socials, polítiques, domèstiques... Fins on som ara.
Seixanta anys són seixanta anys! M'agradaria poder compartir-ne l'experiència personal amb la resta d'aquells antics companys d'estudis eclesiàstics que un bon dia del mes d'octubre de l'any 1955 ingressàrem al Seminari per fer-hi el curs primer, com a llatinistes...
«Ens agradaría q es trastes la problemática actual. A pesar de q la gent esta mes implicada q mai per altra banda hi ha molt de desanim i passivitat...»
«En Biel Mestre ho enfocara a s'empobriment intel•lectual q pateix molta gent d'ara. Cosa q segons ell es ben provocada...»
«Què et sembla si dic quatre paraules sobre el nivell baix de participació ciutadana permanent en els assumptes públics?...»
"I en Toni Serra,què...?"
* * * * * * * * * * * * *
Intervenció de Cil Buele:
Gràcies per la invitació que m'heu fet, a participar en aquesta taula rodona, que tan encertadament s'organitza, precisament avui, just una mesada després de la darrera jornada electoral autonòmica i municipal... justament avui quan ha mort un gran lluitador social, en Llorenç Buades Castell!
Em sembla, emperò, que heu triat un mal analista de la situació actual. Som un d'aquells que es va equivocar de cap a peus, en pronosticar prèviament els resultats de les darreres eleccions autonòmiques i municipals del proppassat dia 24 de maig: segons deia jo, el PP illenc, no només havia de ser el partit més votat, sinó que havia de continuar governant a les Illes... el PSOE havia de davallar tant, que ni se'l veuria enlloc... Més havia de pujar moltíssim... Podemos i Ciutadans i Pi farien molt pocs diputats... La vaig encertar tant que gairebé surt el contrari del que vaig pronosticar... Mal analista de la situació actual heu triat, però aprofitaré per dir-hi alguna cosa.
Davant del títol que s'ha posat a la trobada aquesta, «La passivitat actual dins la nostra societat», com a antic estudiant d'humanitats, i de filosofia i teologia escolàstiques, he de començar dient que «Distinguo majorem». Així ho deien els clàssics escolàstics, abans o en lloc de posar-se a «negar la major», quan no estaven d'acord plenament amb la premissa inicial d'un debat o d'una discussió filosòfica. «Distinguo majorem», idò!
Això depèn, diríem avui dia. D'una banda, s'ha de reconèixer que «La passivitat actual», sense generalitzar, és clar -tota generalització sempre es fa a costa de la veritat, ens deia un antic professor de filosofia, passant per alt que acabava d'amollat «tota»...-és a dir, la passivitat actual d'alguns o la de molts, no la de tots- dins la nostra societat ni és cosa d'ara només, ni és cosa de Mallorca només, ni és cosa dels Països Catalans només, ni és cosa de l'estat espanyol només: em fa l'efecte que, des d'instàncies superiors, se'ns l'està inoculant a dosis massives, aquesta passivitat imperant pertot arreu, sobretot a l'hora de participar en activitats que tenguin a veure amb els assumptes públics, amb la «res publica», que deien els antics romans...
El mateix model de societat capitalista, en la qual vivim inserits, veim que ens empeny cada cop amb molta més força, cada cop més subtilment o més cruament -depèn de les circumstàncies- a romandre-hi passius, davant tot, a no ser que sigui per afanyar-nos a «tenir més», més béns materials, més riqueses, més doblers...
Per començar, podem dir que vivim en una societat on s'ha de reconèixer que, en general, el nivell de cultura política és més tost baix. Quin nivell de cultura política pot haver-hi entre nosaltres, on el nivell de cultura bàsica esdevé tan esquifit?
Bé s'encarreguen, els que manen, d'aconseguir que el nivell de «cultura política» de la ciutadania d'arreu sigui baix, com més baix millor. Així poden disposar millor d'uns elements tan acrítics que s'ho empassen tot sense cap casta d'anàlisi, de reflexió o de pensament lliure.
També podem valorar que gairebé tot ens duu a ser passius, en la nostra vida quotidiana, fins i tot a l'hora d'incrementar el nivell de sedentarisme que s'està implantant cada cop més intensament dins les nostres societats occidentals benestants.
Encara que no ho pugui semblar a primer cop d'ull, fins i tot amb l'ús que arribam a fer, de les aplicacions mòbils més sofisticades i emprades darrerament, se'ns vol portar a comportar-nos passivament en molts d'aspectes. Malgrat les paraules que escrivim o pronunciam o transmetem a una altra persona o col·lectiu... no ens movem físicament d'allà on som (anteriorment, ens hi havíem de desplaçar...) i retallam molts d'esforços que requeririen una mica més de temps per dedicar al pensament i la reflexió...
M'agrada molt la convocatòria d'aquesta taula rodona en aquest espai creatiu, perquè som un dels qui pensen i creuen que les expressions artístiques, l'art, com a espai creatiu, en una societat verament democràtica s'ha d'anar convertint cada cop més en crit i empenta cap a la rebel·lió i la lluita, contra la passivitat dominant, regnant, imperant a les nostres societats.
Podria començar per recordar aquí la meva experiència personal en l'àmbit de la participació ciutadana, molt diversa. Des de fa dècades, puc dir. Fou a la dècada dels anys 70 del segle passat quan vàrem crear el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o vàrem implantar Amnistia Internacional a Mallorca, o vàrem impulsar el Grup cristià de Drets Humans, o vàrem participar activament i directament en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Aleshores dúiem una activitat frenètica de lluita oberta contra dictadures i a favor de la implantació de règims veritablement democràtics arreu del Planeta. També a la nostra terra, la Roqueta, l'illa de Mallorca. Aleshores m'hi vaig implicar intensament. Tant, que vaig deixar les crosses d'una institució tan consolidada com és ara l'eclesiàstica, per apuntar-me al carro de la gent comuna, la del carrer, la de la feina, la del barri...
Per això mateix, puc dir que a la dècada dels anys 80, juntament amb la meva esposa em vaig dedicar en cos i ànima a altres àmbits, com són ara el de dirigent veïnal al barri del Camp Rodó, o el de delegat sindical de Comissions Obreres dins l'Administració pública, o el de membre de la Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma.
Tot això, abans d'entrar a la dècada dels anys 90, quan em capfic en l'àmbit de la política estricta, com militant del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, primer; com a militant del PSM-Entesa Nacionalista posteriorment, durant 15 anys seguits; i com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2003 ençà.
Els darrers anys vaig voler implicar-me en altres redols: l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, adscrita al Fòrum Social de Mallorca; o l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, impulsada per l'entitat Forum Musicae; o l'Assemblea Nacional Catalana... des dels inicis... i des de Mallorca...
Bono. He cregut convenient esmentar-vos tots aquests àmbits, d'una banda, perquè es vegi que no som gens aliè a la participació ciutadana activa. I, de l'altra, que la societat civil mallorquina, en el seu conjunt, no és tan passiva com pot semblar a primer cop d'ull.
A tots aquests àmbits, això sí, hi he detectat alguns elements que veig que hi són comuns:
El primer de tots, reconegut gairebé sempre, és que «som quatre gats», «som els mateixos de sempre», «no s'apleguen que no s'assemblin»... Som quatre gats, i, per afegitó, no sempre ben avenguts...
El segon element que he vist com a característic de tots aquests grups i organitzacions és que els amara i hi predomina una gran il·lusió: la de canviar les coses, millorar-les, transformar-les.
Un tercer element, també, s'hi comparteix: s'hi veu molt clarament contra què o contra qui s'ha d'anar; però no s'arriba a perfilar nítidament a favor de què o a favor de qui.
En les lluites veïnals, sindicals, socials, polítiques, no podem dir que hàgim estat molts, en comparació amb la totalitat de la ciutadania, ni tampoc podem dir que hàgim anat a l'una, de bracet un amb l'altre. Més tost el contrari.
Durant aquesta darrera legislatura, s'ha produït un fet insòlit que, si més no, ha romput tots els esquemes coneguts fins aleshores: farts d'aguantar tanta insolència governamental, 100.000 persones (de 876.000!) arriben a sortir al carrer un bon dia, per mostrar la seva disconformitat amb un govern irrespectuós i prepotent... presidit pel militant del PP JR Bauzá...
Resultat:
- Canvi de colors en el mapa polític de Mallorca, com a imatge primera. Sense haver-hi desaparegut totalment, el color blau ja no hi domina tant com fins ara.
- Canvi d'escenari al Parlament balear: de 3 grups polítics (PP, PSOE, MÉS), a 8 grups polítics (PP-20, PSOE-14, PODEM-10, MÉS-6, ELPI-3, MÉSPM-3, C'S-2, GENTPF-1)
- Canvi de presidència a ajuntaments, Consell i Govern.
- Canvi de polítiques culturals, socials, econòmiques? S'han de veure encara
- Canvi de polítiques «pseudodemocràtiques»? S'han de veure encara.
I és aquí on m'agradaria remarcar això: potser sigui cert que la participació ciutadana activa i permanent i constant es mostra minsa i esquifida. Però no tot es perd per allà mateix. També s'ha de reconèixer que, des de les institucions públiques, encara no s'hi parat esment com cal: «De què serveix participar activament, si tanmateix els nostres governants no hi faran gens ni mica de cas!»
Per això, m'he volgut mostrar molt crític, durant aquesta darrera mesada, amb el comportament de les tres formacions polítiques que, sortosament, ens han de governar, administrar i representar d'ara endavant.
Tant de bo que encertin en el foment, l'impuls i l'enfortiment d'una participació ciutadana que sigui tenguda en compte, sobretot en assumptes d'importància cabdal: que jo sàpiga, encara que s'ha fet cap consulta popular institucional sobre res entre nosaltres. Ja comença a ser hora que s'hi iniciï aquesta pràctica democràtica tan estesa en altres àmbits d'Europa.
* * * * * * * * *
Vet ací unes quantes reflexions breus que he anat publicant al meu mur de FB, i que poden ajudar a fer veure certs aspectes d'un procés, iniciat d'una tal manera, que fins al final no s'arribarà a saber si acabarà bé, és a dir, fent cas d'allò que la majoria de la gent que va anar a votar va voler manifestar el proppassat dia 24 de maig: no només que se'n vagi el PP de les institucions públiques, sinó que s'implantin noves formes de governar, administrar i representar la ciutadania...
18. M'agraden alguns punts d'aquesta reflexió teva, Toni. Però trob que s'hi passa per alt la gran "davallada de vots", esgarrifosa, del PSOE i la pujada de vots, insòlita, de Podemos i Més a les darreres eleccions. I això no em sembla que quedi suficientment reflectit fins ara a l'àmbit institucional. Els resultats de les negociacions institucionals no veig que es corresponguin amb els resultats dels vots d'esquerres a les urnes, on el PSOE no va tenir tant de pes, ni molt manco.
17. Més Espanya... al Govern de les Illes Balears, amb na Francina com a presidenta? Uuuuuufffffff!
16. Em sembla que tenim, tendrem i mantendrem per molt de temps un bon president del Govern de Mallorca! Salut i coratge, Miquel!
15. S'hi diu allò que jo pensava i no sabia ben bé com expressar-ho! Gràcies, Francesc! A veure si arriben a adonar-se que, perquè s'hi visualitzi millor el canvi reclamat pels votants d'esquerres, s'ha de veure que qui presideix aquesta comunitat autònoma no és ningú més que en Biel Barceló...
«En les condicions actuals és gairebé impossible votar la investidura d'Armengol com a presidenta. Ells i Podemos ja tenen el que volien i ara encara volen molt més i preveuen un Més per Mallorca i Menorca com a subalterns. No cal passa pena, per que el PP no te cap possibilitat de governar. Ens hem de mantenir forts i no votar la investidura amb les condicions actuals. Crec que PSOE i Podemos, si aconseguexin l'abstenció del PP ho poden tenir tot i ja s'ho faran. No afluixeu ni una coma més. Si hem d'arribar a unes noves eleccions serà responsabilitat de l'egoisme imperial dels dos partits centralistes madrilenys. Es molt important governar, però no a qualsevol preu i sobretot no és pot perdre la dignitat.»
14. Tant de bo que aquesta IX legislatura s'esdevengui la millor de totes les que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes. Salut i coratge, a l'hora d'envestir i dur a terme totes les iniciatives parlamentàries que reclama i necessita la nostra societat illenca!
13. Sembla que encara no ens hem adonat del canvi tan gran que s'hi ha produït: d'un dia per l'altre, el fins ara totpoderós PP s'ha convertit pràcticament en no res a les institucions públiques. Salut i coratge, en democràcia vera!
12. L'únic motiu vàlid per a mi, Raphel Pherrer, és que s'hi han posat d'acord totes tres formacions polítiques implicades, malgrat les meves reticències personals inicialment i permanentment mantengudes en relació amb el PSOE...
Som de l'opinió que, a pesar del meu parer personal, disconforme, dins les esquerres hem de fer prevaldre hores d'ara el suport inicial a la decisió adoptada per les tres formacions esquerranes que han aconseguit més vots a les darreres eleccions.
Personalment m'esperava i desitjava veure president en Biel Barceló, amb el suport triple...
Hores d'ara, emperò, i a la vista de la decisió que han pres n'Armengol, en Jarabo i en Barceló, crec que val la pena fer pinya esquerrana a allò que el triplet ha decidit, si més no per fer-hi una confiança inicial que ja veurem com seguirà i com acabarà.
De moment, per a mi, salut i coratge per tirar ENDAVANT així com ells han decidit!
11. Tot i els meus dubtes inicialment manifestats, davant d'una presidenta com na Francina, hores d'ara vull expressar públicament el meu vot de confiança personal davant la decisió adoptada per tres formacions polítiques...
Salut i coratge, per envestir la tasca ingent que comporta governar, administrar i representar les illes Balears i Pitiüses, d'una altra forma, molt millor que qualsevol de les adoptades fins ara!
10. Em sembla una notícia molt més bona que la d'ahir!
«Hila será alcalde de Palma los dos primeros años de legislatura con el gobierno tripartito. El socialista José Hila y el econacionalista Toni Noguera se repartirán la alcaldía durante la próxima legislatura con el visto bueno de Som Palma.»
9. Podria semblar que s'hi imposen certes dosis de més racionalitat en la composició del nou govern municipal a Palma...
«Davant les crítiques internes perquè finalment no s'hagi tingut en compte el mandat de l'assemblea de Som, que en la consulta feta rebutjà de manera majoritària formar part d'un govern on la batlia fos socialista, l'equip de Comas ha apostat finalment per entrar de ple en la gestió de Cort per fer valer el seu pes entre socialistes i ecosobiranistes, i assumir àrees de gestió amb tots els seus representants.»
8. Em sembla que ha de caure com una poalada d'aigua freda damunt alguns (si no molts) ciutadans de Palma, una notícia com aquesta que porta a creure, a pensar i a dir: 7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys» mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern... A l'oposició...?
Una mica mal d'entendre aquesta casta de "canvi segur"!
7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys», mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern?
6. Em sembla una intervenció molt clarificadora, de qui per a mi s'esdevé el candidat millor a la Presidència del Govern de les Illes Balears.
En recoman l'atenció íntegra, per a tothom que desitgi un canvi veritable, més que segur, a les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses.
Seria bo de difondre'n opinions, siguin les que siguin...
5. Vull creure i pensar que les tres formacions polítiques que es presenten com a d'esquerres a les Illes Balears i Pitiüses -PSOE-PODEMOS-MÉS- sabran estar a l'alçada de les circumstàncies actuals: voldran i aconseguiran fer fora del govern de les institucions públiques illenques la formació política dretana -PP- que més mal ha fet durant quatre anys seguits a massa àmbits de la nostra societat.
Vull creure-ho i pensar-ho, de bon de veres, hores d'ara com abans!
4. Trob que el PSIB-PSOE s'equivocaria de cap a peus si es consideràs l'únic capaç de presidir, liderar i executar el canvi, tant al Govern de les Illes Balears, com al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma!
Com a mínim, em sembla tant o més pretensiós que el que es plantejà i portà a terme el mateix PP ara fa quatre anys -amb majoria absoluta-...!
3. La ciutadania de Palma ha dit molt clarament que hi vol un canvi MÉS segur que segur!
2. Tant de parlar i debatre, dies i més dies, sobre programes i més programes, quan a mi, i crec que a moltíssima més gent de Ciutat, l'única cosa que ens interessa de bon de veres i que volem arribar a saber d'una vegada, d'aquí que toquin hores, és: qui presidirà el Govern de les Illes Balears, qui presidirà el Consell de Mallorca i qui serà el batle de Palma... En definitiva, els responsables màxims de l'execució d'aquells programes tan esmentats i debatuts!
1. Vius i ungles, amb el PSIB-PSOE, que, al meu modest mode de veure, no hauria de tornar a presidir ni l'Ajuntament de Palma, ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de les Illes Balears, ni el Parlament...
Ja ho han fet qualque pic, i tots sabem què hi han fet -de bo (ben poc) i de dolent (massa)
Res de nou no seria....
Salut, coratge i resistència, per a tota la gent que se situa a l'esquerra del PSIB-PSOE!
No vos deixeu engatusar per càntics de sirena...
Val més anar tots sols que mal acompanyats, han dit sempre els nostres avantpassats!
