Missa funeral per Jaume Santandreu, al monestir de La Real

Tot d’una que es fa pública la notícia de la mort de Jaume Santandreu i Sureda, a un grup d’Amics del Seminari de Mallorca ens passa pel cap la idea de celebrar per ell una missa funeral a l’interior de l’església de la Real.

A més de ser el terme parroquial on roman situada la finca de Can Gazà, allà mateix on ja reposen les seves restes mortals, també es tracta de l’indret on s’afanya intensament a treballar-hi durant tant de temps a favor de la gent més marginada del nostre entorn illenc mallorquí; alhora que hi enllesteix, acuradament i laboriosa, la seva gran obra literària en llengua catalana, reflectida claríssimament en munió de llibres i articles.

Des que queda constituïda l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, mantenim molt bona relació i contactes freqüents amb Jaume Santandreu, amic de seminari de tots nosaltres. Fins al punt que arribam a participar directament en iniciatives seves solidàries, com és el cas de les nostres actuacions musicals en el Taller de Marginàlia l’any 2019  i l’any 2021 amb «El darrer vermut dels Primers dissabtes». 

Dimecres 4 de juny de 2025 assistim amb emoció a la missa funeral que presideix el bisbe de la diòcesi, Sebastià Taltavull i Anglada, a l’església parroquial manacorina de Crist Rei, pocs dies després de la mort santandreuïna. Hi rep el suport i les mostres de condol cap a la seva famíla, per part de tota la gent que vol i pot fer-s’hi present.

En aquest altre cas, primordialment ens agradaria facilitar-hi l’assistència a la gent de Ciutat o d'altres indrets de les nostres illes, la que, per un motiu o un altre, té més dificultats a l’hora de desplaçar-se aquell dia fins a Manacor i assistir-hi.

Després de parlar-ne amb els Missioners dels Sagrats Cors, que regenten la parròquia; i amb la família d’en Jaume i els responsables de la finca de Can Gazà, hem trobat que el dia millor per celebrar-hi la missa funeral és DIJOUS, 19 DE JUNY, A LES 20 H.

Esperam tenir l’oportunitat de retre-li un modest i senzill homenatge d’agraïment. 

Volem parar esment a la gran tasca que en Jaume Santandreu ha desplegat tot al llarg de la seva vida, durant més de vuit dècades seguides, en tants àmbits de la seva existència octogenària en aquest món nostre: clerical, cultural, eclesiàstica, literària, lluitadora, missionera, narrativa, novel·lística, poètica, política, reivindicativa, religiosa, social, solidària, viatgera, plenament abocada a la realització efectiva d’aquell «siau qui sou» costailloberenc, que convida a desplegar lliurement i intensa la identitat pròpia més característica.

Jaume Santandreu, per sempre més!

Crida a participar en l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

M'acaba d'arribar el text íntegre de què ha de disposar la gent que assisteixi a l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca convocada per al dijous 29 de novembre de 2012 al monestir de la Real.

Em sembla summament interessant, hores d'ara, per tal d'engrescar-nos en la tasca d'assolir uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa democràtica del segle XXI::

"La gent de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la del País Valencià, del Principat de Catalunya, de la Franja de Ponent i de la Catalunya del Nord, fa vuit segles que formam una nació amb una personalitat pròpia. Durant més de cinc-cents anys vàrem ser capaços d’organitzar-nos políticament en una estructura confederal amb un dels sistemes parlamentaris més avançats d’Europa. Però l’Estat que havíem construït va quedar anul·lat amb l’annexió il·legítima de la Catalunya del Nord a l’Estat francès al segle XVII i de la resta de territoris, per la força de les armes, a l’Estat castellà al segle XVIII. Tanmateix, malgrat la supressió violenta de la nostra sobirania i de les nostres institucions d’autogovern, hem mantingut viva fins avui la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat nacional i durant aquests darrers tres segles hem desplegat un ampli moviment de renaixença cultural i política, en el qual han tingut una gran rellevància les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses.

L’empenta de la nació catalana va ser clau perquè, després de la dictadura franquista, es constituís dins l’Estat espanyol un marc democràtic autonòmic, que podia semblar una fórmula adequada per al reconeixement de les diferents nacions que l’integren. Aviat, però, es va veure que l’oligarquia de la nació castellana no estava disposada a deixar de monopolitzar l’Estat espanyol en benefici propi, com ha fet des del segle XVIII. La Constitució de 1978, i encara més la lectura restrictiva que se n’ha fet, ha contribuït a perpetuar, amb aparents concessions, la identificació d’Espanya amb la nació dels castellans. Després de més de trenta anys, és evident que el marc autonòmic no garanteix el reconeixement ple, en peu d’igualtat, de les altres nacions que integren l’Estat. Al contrari, el menyspreu i les agressions persistents que en rebem se sumen a la sagnia financera a què ens sotmeten.

En un món globalitzat, l’única forma de mantenir una cultura, una llengua i una identitat és disposar d’un estat propi. També és l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal i a l’ofegament econòmic permanent que patim i d’aconseguir uns nivells de benestar en consonància amb la riquesa que cream amb el nostre esforç. L’altra opció és la nostra progressiva dissolució com a nació i el continu deteriorament del nostre estat del benestar i de la nostra cohesió social.

El Principat de Catalunya ha iniciat amb pas ferm el camí cap a la constitució d’un estat propi, un estat que hom vol que sigui democràtic, modern, just, participatiu i solidari. Un estat que sens dubte serà ric i pròsper en el context europeu. La resta de la nació catalana tard o d’hora haurem de decidir si emprenem el mateix camí: haurem de decidir si volem cloure el parèntesi de submissió i restablir entre nosaltres els vincles que un dia ja ens varen unir i que avui sens dubte ens faran més forts com a poble. L’exhortació de Ramon Muntaner amb l’exemple de la mata de jonc torna a ser, ara més que mai, una apel·lació a la necessitat d’unir esforços per assolir un futur millor per a la nostra nació.

Entenem que, en aquest context, no actuar és prendre part per l’opció més desfavorable per a nosaltres. Per aquesta raó, el 3 d’octubre de 2012, al monestir de la Real de Palma, una seixantena de mallorquins vàrem posar la llavor de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, una iniciativa que neix de la societat civil i s’adreça a la societat civil, i en la qual estan convidades a participar totes les persones que, a títol individual, se sentin compromeses amb la recuperació de la plena sobirania de la nació catalana.

El nostre objectiu últim és bastir, des de Mallorca, una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi que abraci tots els territoris que integren la nostra nació i posar les bases perquè aquest estat es construeixi. La mateixa ambició del nostre objectiu ens obliga a ser realistes i a actuar amb responsabilitat i rigor. Som conscients que en la societat mallorquina encara no som majoria les persones que estam a favor del dret de decidir el nostre propi futur al marge de la tutela de l’Estat espanyol. Però també som conscients que ja s’han començat a produir canvis importants en el nostre entorn que en els propers anys ens obligaran a repensar molts dels aspectes que avui constitueixen l’ordre establert.

Per tot això, feim una crida als ciutadans que comparteixen aquest objectiu perquè participin en l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com a instrument per treballar en l’establiment d’un estat propi entès com una realitat desitjable i assolible en un termini raonable."