Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bubi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bubi. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 d’agost del 2022

Marededéu de Bisila, patrona de l’illa de Bioko

Església parroquial de Sant Pius X,
a la ciutat de Palma (Mallorca)
L’any 2017 m’assabent que a la parròquia de Sant Pius X de Ciutat, regentada per mossèn Pere Dolç, i a la parròquia Verge de Montserrat, regentada per mossèn Jaume Alemany, la comunitat guineana BUBI resident a Ciutat celebra cada any la festa de la Marededéu de BISILA, patrona de l’illa de Bioko, on es troba Malabo la capital de Guinea Equatorial, coincidint amb el dia que l’Església catòlica d’arreu del món commemora la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria.

Imatge de la Marededéu de Bisila,
a l'interior de l'església de sant Pius X
A l’església de sant Pius X, a les 12 del migdia celebren una missa solemne, amb una participació considerable de la comunitat guineana catòlica resident a Ciutat que aquest dia 15 del mes d’agost s’ajunta a la comunitat parroquial que té per costum d’acudir-hi tots els diumenges i festes de guardar.

Seguidament, tota la comunitat guineana bubi es trasllada i fa present al saló parroquial d’una altra església de Ciutat, la de la Verge de Montserrat, on es duu a terme un dinar característic de Guinea Equatorial, amb plats cuinats i preparats per les mateixes famílies i compartits entre tots els assistents.

A la sobretaula, en un ambient summament festiu, passen hores i més hores cantant i ballant, dansant al més pur estil africà.

Aleshores me n’alegr ben molt, de saber-ho, atès que, pens jo, al meu pare ja difunt, originari de Sampaka, li hauria agradat ben molt participar-hi. En el seu nom, i de tota la família Buele, m’hi faig present cada dia 15 d’agost: 2017, 2018, 2019... I n’enregistr algunes imatges...

Amb motiu de la pandèmia, han de suspendre totes dues activitats els anys 2020 i 2021.

Membres de la comunitat  guineana bubi assistents a la missa
Sortosament aquest any 2022, encara que d’una manera molt més tímida, més senzilla i manco concorreguda, un bon grapat de guineans residents a Ciutat ens feim presents a l’església de sant Pius X, per a la missa.

Assistents a la missa, a la sortida del temple
Després acudim a un restaurant d’Inca, on celebram la festa amb un senzill i modest dinar de companyonia.

Compartint taula al restaurant Canyamel d'Inca
N'acabam la jornada a la casa de la bona amiga guineana Delfina Ebulabaté, qui, juntament amb el seu espòs Armengol Uta Erimo (que en pau descans!) són dos dels primers guineans que arriben a Mallorca i decideixen residir-hi a la dècada dels anys 60 del segle passat.

Enguany, menjar europeu...
Encara conserv amb molta d'estimació una d'aquelles fotografies en què compareixem tots tres el dia del seu matrimoni... un bon dia de l'any 1969, juntament amb la meva germana Maria Ana i mu mare Maria del Carme...

Celebrant el matrimoni de Delfina i Armengol, l'any 1969, a Palma
Durant la jornada festiva dedicada a la Marededéu de Bisila, a la casa de Delfina, tots ens ho passam molt bé. Encara que lament moltíssim desconèixer la llengua bubi que parlen amb normalitat total la resta dels assistents... 

Tant de bo que me n’ensenyin una mica, ni que siguin algunes poques expressions més útils en aquesta llengua africana que parlen bubis de Guinea Equatorial.

dimecres, 15 d’agost del 2018

Festa guineana bubi a Palma, el dia de la Verge de Bisila

Des de fa un grapat d'anys, la comunitat guineana bubi que resideix a Palma organitza la festa de la Verge de Bisila, patrona de l'illa de Bioko.

L'any passat, 2017, vaig assistir-hi i gravar-ne imatges, tant a la parròquia de sant Pius X, que dirigeix el bon amic i company d'estudis, mossèn Pere Dolç, qui presideix la celebració de la missa; com al saló parroquial de Verge de Montserrat, que dirigeix el també bon amic i company d'estudis mossèn Jaume Alemany.

Aquest any de 2018, quan fa cinquanta anys que Guinea Equatorial assoleix la independència d'Espanya, també m'hi faig present, tant a un lloc com a l'altre. N'he enregistrat imatges que fan veure l'ambient festiu i alegre d'una trobada que es va repetint any rere any.

M'ha vengut al cap de posar-hi allò que m'ensenyà anys enrere el bon amic guineà Juan Balboa Boneke, perquè ho consider força expressiu per als bubis de Palma:

"Lôe abôhôbe, lô bero abôhôbe wêla, alo, chuchul-lê luê lôtalam-m ôchommaa"
(“Sou bôhôbes, nasquéreu al món bôhôbe. No ho oblideu mai!”)

Esper i desig que agradi a tots els membres de la comunitat bubi resident a Mallorca que tenguin l'oportunitat de veure-ho.

Un dia com avui, no puc deixar de pensar en mon pare, Andrés Buele Siesa és bubi, nascut a Sampaka l'any 1911. Mor a Palma el 12 d'octubre de l'any 1999. Enguany fa denou anys!

Que descansi en pau, juntament amb mu mare Maria del Carme, el meu germà Andreu, tots els membres de les nostres famílies, totes les nostres amistats, tots els difunts.

dilluns, 29 de maig del 2017

El primer batle negre dels Països Catalans

Enguany, fill de pare bubi guineà i de mare mallorquina arianyera, trobant-me com aquell qui diu a l'avantsala de celebrar els meus 50 anys de l'ordenació sacerdotal que vaig rebre el mes de juny de 1968,  i que vaig mantenir en actiu durant tretze anys seguits...

Enguany, quan em falta molt poc perquè es compleixin els trenta anys de la meva afiliació entusiasta al PSM-Entesa Nacionalista, formació política en la qual vaig militar durant una quinzena d'anys seguits, essent-ne regidor a l'Ajuntament de Palma, conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca, i diputat al Parlament de les Illes Balears, durant dues legislatures...

Enguany, quan és a punt d'assolir-se el primer mig segle des que Guinea Equatorial s'independitzà d'Espanya i quedà constituïda en república sobirana damunt del Planeta... coincidint amb el mateix any de la meva ordenació sacerdotal...

Enguany, quan al Principat de Catalunya s'estan vivint moments engrescadors i intensos, de lluita política i pacífica per la independència, amb l'objectiu d'establir la República Catalana dins el concert de les nacions... al capdavant dels territoris que conformen els Països Catalans...

Enguany, quan a la vila mallorquina d'Alaró es produeix un fet tan insòlit que no pot passar desapercebut a cap individu ni a cap col·lectiu humà que se senti i es vulgui comportar com a demòcrata i defensor de la igualtat entre tots els ciutadans d'arreu del Planeta... 


Enguany, l'any 2017, un centenar d'anys després del naixement de mon pare -al poblat guineà de Sampaka, a l'illa de Bioko, a prop de la ciutat de Malabo-, com m'ha comunicat el bon amic i company de militància política compartida, el també bubi Guillem Balboa Buika, m'ha convidat a fer-me present a l'acte institucional de «la presa de possessió del primer batle negre dels Països Catalans»!

N'estic ben content, de veure que en Guillem continua a l'illa de Mallorca amb la tasca política que també realitzava la seva família paterna a l'illa de Bioko. Tothom sap que els Balboa participaren molt activament en el procés de descolonització espanyola i en la lluita per l'autonomia de Guinea Equatorial.

La meva alegria és molt profunda. La comunicació m'omple de satisfacció. La jornada m'esdevé inoblidable: dissabte, 17 de juny de 2017, a les 12 hores, a la sala de Plens de l'Ajuntament d'Alaró, el bon amic Guillem, fill dels guineans Juan Balboa Boneke (1938-2014) i Honorina Buika, serà investit batle de la vila alaronera.


Enhorabona, a tota la població alaronera que n'ha de rebre el servei públic que hi ha de prestar aquest batle nou. Enhorabona a la família Balboa Buika. Sobretot, al pare, Juan Balboa, gran amic meu que ja no és entre nosaltres. A la mare, Honorina, bona amiga que estic segur que se n'ha de sentir ben satisfeta.  A tot el col·lectiu de guineans que s'han establert a Mallorca aquestes darreres dècades, després que ho fes mon pare, el bubi Andrés Buele Siesa, el primer guineà que trepitjà terra mallorquina i que s'hi establí de manera definitiva l'any 1929 del segle passat.

Enhorabona, també, a tota l'illa de Mallorca i a la resta de territoris que conformen els Països Catalans, per ser l'indret primer on s'arriba a acollir, fins a aquest punt tan excels en l'àmbit de la polític, una persona que prové d'altres terres tan allunyades, com són ara les contrades africanes que conformen la República de Guinea Equatorial.

M'alegra moltíssim veure que, per primera vegada en la història de Mallorca, arriba a ser batle d'un municipi mallorquí, un home jove, descendent com jo mateix de Guinea Equatorial, per part de pare.


Guillem Balboa Buika, pel que he pogut saber, va nàixer a Rebola, molt a prop de Malabo, l'any 1965. Amb la seva família, s'establí a Palma l'any 1969, fixant-ne la residència a Alaró l'any 2006. Treballà a la Universitat de les Illes Balears, dins la Direcció de l'Estratègia de Comunicació i Promoció Institucional. 

Havent-se presentat a les darreres eleccions municipals del 24 de maig de 2015, com a candidat de Més Per Alaró, fou nomenat Regidor d'Urbanisme, Promoció Econòmica i Fires durant els dos primers anys, amb l'acord de ser-ne batle els dos darrers anys de la legislatura.

Com va cantar Bob Dylan, cinquanta-tres anys enrere: The Times They Are A Changin'! (1964)


I que sigui per molts d'anys, en benefici de la ciutadania tota!