Igualtat davant la llei, a Espanya? I això què és?

“Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” (Constitució espanyola, article 14)

Molta de la gent que vivim a Mallorca quedam astorats aquests dies en veure que, des de certs sectors que es declaren espanyolíssims fins al moll dels ossos, pretenen prendre'ns el pèl i considerar-nos beneits.
Si més no, seria pel fet que no sabem llegir bé en castellà...!

Des de l'Administració de justícia espanyola, amb seu a Mallorca, un mallorquí s'ha hagut de passar vuit dies seguits a la presó, sense fiança, acusat suposadament d'haver desviat uns 60.000 euros...
Es fa públic que és un jove nacionalista, candidat independent a les llistes del PSM a sa Pobla...

La mateixa Administració de justícia espanyola, amb seu a Mallorca, a una senyora que, suposadament, ha contribuït a desviar més de 6.000.000 d'euros, la imputació no li dura ni 72 hores. Tot d'una se li lleva com si no res suspenent la declaració prevista per d'aquí a tres setmanes...
Es fa públic que és la madrilenya Cristina Federica Victoria Antonia de la Santísima Trinidad de Borbón y Grecia, infanta d'Espanya, filla dels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, altesa reial, duquessa de Palma de Mallorca... I també cooperadora necessària en les activitats del seu marit, Iñaki Urdangarin.

Aquí, a la Roqueta, la igualtat davant la llei, per molt que es digui i es proclami a tots vuit vents del món i de la bolla, no es veu enlloc.

La desviació de 60.000 euros per part del jove mallorquí, nacionalista, que se sàpiga, no obté cap casta de defensa per part de la Fiscalia...

La desviació de més de 6 milions d'euros de la senyora, infanta d'Espanya i filla dels monarques espanyols, se sap que sí: un recurs presentat pel fiscal que, fins i tot manifesta que la infanta ha rebut un "tracte discriminatori" perquè els indicis per imputar-la són "inconsistents"... com si fossin consistents el del jove mallorquí anteriorment esmentat...

On és, a Espanya, la igualtat davant la llei? Molt mal d'entendre tot això, per a qui té i manté un concepte de la igualtat que no s'hi ajusta ni s'hi assembla gens ni mica.

Per a cada cop més gent mallorquina ens sembla un motiu més, -i ja van quants!- per reclamar la independència dels Països Catalans i la constitució d'una República Catalana, a l'interior de l'Europa del segle XXI.
D'aquí que toquin hores!

Fam de justícia

Sa Casa Llarga
CAN GAZÀ, ICES
Carretera de Valldemossa, 85
07120 PALMA
Tel. 971204291

La solidaritat que ha mostrat, en els darrers anys, el poble mallorquí envers els qui s’han vist privats dels mitjans essencials per sobreviure ha estat extraordinària. Tanmateix, aquest últim Nadal la generositat ha arribat a graus heroics, ja que moltes persones han compartit amb els pobres allò que ells freturaven.

Els grups que feim arribar els aliments als qui pateixen fam a ca nostra, volem fer de portaveus dels beneficiats, tot donant les gràcies a tots els qui fan possible aquest prodigi de germanor.

Si l’extrema necessitat a què es veuen condemnats molts dels habitants de Mallorca fos fruit d’una catàstrofe de la naturalesa, podríem parlar, amb orgull, d’una gent magnànima. Però la situació desesperant de la nova pobresa ve provocada per la perversitat del sistema i el cinisme dels que abusen del poder econòmic, social i polític. La nostra crisi té causes i culpables.

Volem seguir donant una resposta a la fam nostra arreplegant i repartint aliments, però no podem renunciar als nostres drets i a les nostres dignitats. Per nosaltres, el silenci seria pitjor que tancar els ulls a la misèria.

Els pobres ens negam a ser utilitzats per reforçar el sistema. Més enllà de la fam de pa, patim fam de justícia.

No parlam d’una justícia utòpica com a sinònim de revolució, de la qual ja desesperam. Reclamam una justícia palpable i concreta en el sentit clàssic de la paraula. Val a dir la igualtat de drets, oportunitats i responsabilitats per a tothom.

Justícia significa que els lladres dels diners del poble ens retornin tot el que ens han robat. Justícia vol dir que se suprimeixin les diferències astronòmiques de sous. La justícia exigeix que els capitals públics i privats fugats i amagats s’inverteixin en la creació de llocs de feina. Mentre hi hagi a Mallorca prop de cent mil aturats la misèria ofegarà el nostre poble.

Només podem allunyar el tuf de beneficència que exhalen les nostres bones accions amb la denúncia, la crítica i l’autocrítica. Només podrem aguantar l’acorada de la impotència alçant el crit de la nostra fam de justícia.

Can Gazà
Fundació Minyones
Parròquia de sant Francesc de Paula
Caputxins,“Pa de sant Antoni”
Associació altruista El Refugi
Associació Zaqueo

Ciutat, gener 2013

VODAFONE m'ha de compensar monetàriament

Avui, dia 12 del mes 12 de l'any 12, quan es compleix exactament un any i cinc dies d'aquella jornada nefasta en què VODAFONE em va traure de polleguera, fent-me passar per camí que no dic, m'arriba, a la fi, la notificació de l'acord a què ha arribat la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears.

Estima parcialment la meva reclamació, en considerar que l'incompliment del contracte per part de l'empresa m'ha produït un perjudici econòmic i moral, la compensació del qual considera l'òrgan arbitral que ha de ser monetària, quantificada en 420 €, que VODAFONE m'ha de pagar, amb taló nominatiu en el termini d'un mes al meu domicili...

El camí ha estat llarg...penós... increïble... insòlit... inaudit!

Tres contractes seguits per via telefònica (que diuen que queden enregistrats i no hi ha manera d'accedir-hi!), missatges per correu electrònic, telefonades, reclamacions davant l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), presentació d'escrits d'al·legacions, sol·licitud d'arbitratge, derivació a la Junta Arbitral de Consum del Govern de les Illes Balears, inici del procediment arbitral, admissió a tràmit de la sol·licitud d'arbitratge i d'inici del procediment arbitral, notificació de contestació de l'empresa reclamada, citació a l'audiència, etc.

Al final, tot i els maldecaps soferts, crec que ha valgut la pena fer palès que hi ha ciutadans que no estam disposats a acceptar passivament que se'ns tracti amb tan poc respecte, com s'acostuma a fer, en aquest cas, per part d'empreses de telefonia que s'ofereixen a contractar uns serveis que no arriben a prestar mai... els responsables de les quals mai no donen la cara i s'escuden en eufemismes que no signifiquen res de res i que només serveixen per embullar molt més la troca...

Ja no es tracta de la quantitat fixada com a compensació, que és del tot minsa. Peró sí del fet que un òrgan governamental, que se suposa que procura ser el més objectiu possible, reconeix públicament que l'empresa esmentada ha incomplert uns contractes i que ha de respondre per això.

Jo havia demanat que VODAFONE em pagàs les factures que m'han anat arribant durant tot aquest temps, de l'altra empresa contractada, des que el 7 de desembre de 2011 VODAFONE s'havia compromès a donar-me'n de baixa i no ho havia fet (ni hores d'ara!). Ascendien a 945,72 €.

El Col·legi Arbitral considera que VODAFONE no ha aportat cap motiu convincent que l'hagi impedida de prestar els serveis contractats; no ha acreditat, ni tan sols ha argumentat de manera convicent el motiu pel qual no ha prestat aquest servei contractat; més tost ha actuat de manera negligent, en no activar els serveis contractats i no donar cap casta d'explicació raonable.

I considera que, mentrestant, jo he hagut de continuar pagant, a un preu superior, els serveis que m'ha continuat prestant una altra empresa...

Esper que tot arribi a acabar bé... Hores d'ara, encara no s'ha acabat... No m'han arribat encara els 420 euros que la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears m'ha comunicat que m'ha de pagar VODAFONE.

Però la porta roman una mica més oberta a l'esperança de veure'm defensat i protegit, per un òrgan governamental competent, davant el maltractament inflingit per una de les empreses de telefonia, de la qual jo havia arribat a ser considerat CLIENT ESPECIAL, CLIENT DIAMANT, des que m'hi vaig atansar, via AIRTEL, l'any 2000... Me n'he donat de baixa 12 anys després.
No em puc imaginar com deuen tractar la resta de clients...

Baltasar Garzón, jutge condemnat per prevaricació

Amb tot aquest rebombori que està aixecant el cas del jutge Garzon a tants d'àmbits, es fa evident, una vegada més, la manca de credibilitat d'una justícia com la que administra l'estat espanyol. Un motiu democràtic més per voler sortir-se'n com més aviat millor!

Ja no parlam de la seva lentitud. Ni de les mancances greus que suporta, des del punt de vista tècnic. Ni de les condicions lamentables en què es troben els expedients administratius. Ni del tractament tan poc respectuós envers la ciutadania, sobretot envers la que acostuma a emprar una llengua distinta a la castellana. Ni dels favoritismes que s'hi detecten a l'hora de considerar les parts implicades en els processos. Ni del poder distint que hi té la disponibilitat o la mancança de recursos econòmics. Ni de les componendes entre missers...

Es tracta, sobretot, de la manca de credibilitat, vers una institució que les societats democràtiques del segle XXI consideren com un dels seus pilars fonamentals, com un dels valors superiors del seu ordenament jurídic.

A mi, no m'ha sorprès, ni poc ni gens ni una mica, que el jutge Garzon hagi estat comdemnat pel més alt tribunal de l'Administració de Justícia española. És més, trob que aquesta encara s'hi ha mostrat molt tova i benèvola. Li pertocava d'anar més lluny, encara. Ficar-lo dins la presó, per exemple! Per traïdor a la pàtria, com a mínim!

Mentre a l'interior de la societat espanyola hi hagi assumptes, personatges, situacions, aspectes que no es poden tocar mai, que esdevenen intocables, la credibilitat de l'administració de justícia espanyola romandrà al nivell més baix, dins la consideració ciutadana europea més democràtica.

Si, de forma increïble, des de les més altes instàncies del Consell General del Poder Judicial s'atreveixen a difondre a tots vuit vents del món i de la bolla que ”tots els imputats no són iguals”, hom pot pensar i creure que la seva portaveu considera que alguns d'aquests no són “ciutadans espanyols”, reconeguts “iguals” per la Constitució espanyola, “sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social” (art. 14).

Fa més de vint-i-un anys que vaig deixar de creure en la justícia. Vaig haver de patir, en carn pròpia, els efectes nefasts d'una decisió judicial que em declarava culpable d'un delicte de “desobediència lleu a un agent de l'autoritat”. Puc dir que es basava en un informe policial fals i mentider... I que feia cas omís del que jo havia presentat prèviament, basant-me en una autorització municipal, escrita i signada pel senyor batle...

Ni em vaig voler molestar a respondre-hi...

Com tampoc ara mateix, no tenc cap intenció d'abocar-me a defensar el jutge que ha estat condemnat per prevaricació i que apareix en portada a gairebé tots els mitjans de comunicació internacionals.

Som un dels qui, en cap moment, no m'he volgut manifestar públicament a favor d'aquest jutge tan "espanyolíssim". Malgrat l'aurèola de defensor dels drets humans que l'envolta... També és cert que no m'he afanyat a declarar-hi la guerra, com fan alguns!

Ja em va bé de comprovar que entre els mateixos espanyols es devoren l'un a l'altre! Pel que es veu, "Roma no paga als traïdors" i la Hispània tampoc.