A la bona amiga argentina, Carmen Corradini Pasaron

El seu company Alejandro Ciambella m’acaba de comunicar-ne la defunció. M’ha sorprès la notícia. No me l’esperava. Tot i saber que ella seguia tractament mèdic delicat, m’ha deixat copsat enormement. Li desig, a ella, que descansi en pau, de bon de veres! I a la seva família, que tenguin el consol que els cal en moments tan dolorosos com aquest.

M’ha de resultar difícil esborrar-ne, de la meva memòria, la seva figura, la seva veu característica, la seva simpatia desbordant, el seu tarannà sempre conciliador, la seva entrega a la causa defensora dels drets dels infants més desfavorits, la seva participació activa en l’associació veïnal del Camp Rodó.

CARMEN CORRADINI PASARON, psicòloga

Com a psicòloga coordinadora de projectes psico-socials, desplegada des de les oficines d’aquesta associació veïnal palmesana, hi ha fet una feinada realment ingent. 

Des que s’inscrigué com a membre de la junta directiva, d’una associació veïnal que durant tantes dècades mirà de mantenir activa la meva esposa difunta, Isabel Rosselló Girart, na Carmen, bona amiga seva també, no ha parat d’introduir iniciatives molt valuoses que, juntament amb la resta de membres, han ajudat moltíssim tantes famílies del barri necessitades de protecció i d’ajut, sobretot en l’àmbit educatiu i formatiu.

Imatge aèria (STOP) del barri del Camp Rodó (any 1954)

Amb la seva aportació professional i la seva presència activa, ha anat enfortint els darrers anys aquella iniciativa veïnal nascuda al sí d’aquesta entitat veïnal, per iniciativa d’una altra argentina amiga, Marta Juana Adano, qui, com a membre de la junta directiva i una de les més antigues sòcies d’aquesta associació veïnal  hi donà una empenta forta.

De fet, una trentena d’anys enrere, l’any 1992, quan l’associació veïnal del Camp Rodó compta amb una junta directiva integrada per 22 membres (9 homes i 13 dones), disposa d’una vocalia d’Infància i Joventut (Fernando López Sánchez) va programant cada any, juntament amb la vocalia de Cultura (Maria Pons Martorell), concursos literaris per a veïnats d’edats compreses entre els 7 i els 11 anys, amb motiu de la Festa del Llibre, o de la Festa de l’Arbre... 

S’esdevé una de les activitats socioculturals desplegada aleshores al col·legi públic Costa i Llobera, al carrer General Riera. Hi col·labora «Sa Nostra» que hi aporta llibres per als premiats. Hi fan de jurat els professors dels centres escolars de la barriada.

Amb l’arribada dins la junta directiva de la sòcia argentina, inscrita  el mes de febrer de 1989, Marta Juana Adano, es va refermant encara més la tasca educadora orientada als infants de la barriada. 

Amb el pas del temps, arriba a crear el que se’n denominen «Ferrerets»: una de les activitats veïnals més enriquidores des de la perspectiva social.

Imatge emblemàtica dels Ferrerets, d'anys enrere...

L’aportació que aquests darrers anys hi ha fet Carmen Corradini, juntament amb un equip de monitores dedicades en cos i ànima a aquesta tasca, ha fet que la iniciativa de Marta Adano s’hagi consolidat de forma admirable. Fins i tot pel que fa al suport institucional provinent de l’administració pública del Consell Insular.

No n’he seguit tot el procés, però sí que n’he pogut comprovar efectes molt positius, durant les trobades a les quals he estat convidat a participar. Més recentment, al centre escolar Madina Mayurka, al carrer de Miquel Arques.

Gran pèrdua, la que tenim avui dia, amb la defunció de Carmen Corradini. 

Tant de bo que, des d’aquella dimensió nova on es troba ara, ens continuï ajudant a mantenir viva la iniciativa d’atendre els infants d’aquesta barriada nostra que més ho necessiten.

Ajuda’ns-hi, Carmen!

Casernes militars a Palma, un bon negoci per a qui?

A la carretera de Valldemossa, sortint de Ciutat cap a la serra de Tramuntana, s'hi poden veure encara dues grans instal·lacions militars desocupades: a l'esquerra, la caserna d'Automobilisme; a la dreta, la d'Artilleria. Totes dues, buides i sense emprar des de fa dècades.

Des de fa dècades també són objecte de tractament per part d'institucions i entitats ciutadanes. Encara mantenc viu el record d'aquella proposta que fa el PP a Madrid quan governa Felipe González: «que es retornin als municipis les instal·lacions militars desocupades!».

No són poques les intervencions que faig, des d'allà on em trob, a favor d'una utilització més social d'unes terrenys urbans que la dictadura del general Franco expropia «a preu de patató» perquè s'hi construeixin dues casernes militars tan significatives.

Fa dècades que els militars les abandonen i fa dècades que volen ser venudes «a preu de canari jove».

La pregunta que me'n faig només és una: qui se'n beneficia econòmicament d'aquesta situació? 

I n'hi puc afegir d'altres: 

La gent de Ciutat no té dret a saber i conèixer els noms i llinatges de les persones, militars o civils, que en trauen profit? 

Què se n'ha fet de projectes socials com el presentat per «Arquitectes Joves» que n'aprofiten tot quant hi ha per transformar-ho en espai ciutadà únic? 

En què queden totes i cadascuna de les reivindicacions veïnals de la zona i de Ciutat, que en reclamen un ús més social, d'aquest espai urbà? 

Quin paper exerceixen, en aquest àmbit, els nostres representants polítics a Ciutat, a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a Madrid, a Brussel·les i Estrasburg?

La notícia publicada recentment a la premsa local -per variar, en dates estiuenques...- em remou les entranyes i m'empeny a recordar-ne certs detalls d'aquests darrers vint-i-cinc anys, un quart de segle!

Hores d'ara, continuo astorat davant tants metres quadrats de superfície buida i desocupada, abandonada pels militars, que, fins suara mateix, no comporten cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania dels barris de Cas Capiscol - Son Busquets, ni per al conjunt de la ciutadania de Palma. I que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'equipaments públics que es reclamen des de fa dècades a Ciutat.

Com a veïnat de Palma, he de reconèixer que les veïnades i els veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets són un exemple per a tothom: saben fer festes alhora que també saben fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Hi pot haver qui pensi i cregui o escrigui que un col·lectiu, una barriada, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.

N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa. I que així tots dos elements es converteixen en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i tirar endavant en la història.

Cas Capiscol – Son Busquets n'esdevé un paradigma: de festa, en lluita veïnal perenne!

Fa moltes dècades que el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

L'Ajuntament de Palma -primer amb Ramon Aguiló, després amb Joan Fageda, com a batles; seguits de Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses; de Isern, de José Hila, de Toni Noguera...-  mitjançant convenis escrits i signats en castellà, es compromet a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi deixen la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada pot comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'arriba a veure desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Sens dubte, entre totes les entitats del barri despunta l'Associació Veïnal Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets que, integrada dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, des de la dècada dels anys 70, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable...

Durant un munt d'anys, amb el lema «A Son Busquets volem equipaments» l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...

Sens dubte demanen molt; el fet és que, si hom s'hi atansa, veu ben a les clares que en tenen tot el dret.

Record molt bé que també treballa fort ferm per aconseguir que sigui una realitat palpable la «cessió gratuïta de totes les instal·lacions militars en desús, als ajuntaments de Mallorca!» 

Al llarg d'aquestes darreres dècades, la Junta Directiva no afluixa i, superant totes les dificultats que hi compareixen, mai no deixa de dedicar-ne els esforços a una de les activitats que arreplega al carrer més veïnes i veïns del barri, les seves Festes d'Estiu. Una de les activitats que conviden a sortir de casa i trobar-se amb altres veïns, en un ambient festiu i lúdic, alhora que reivindicatiu d'aquelles situacions que es perceben com a millorables.

La presència de batles i batlesses no roman exempta d'al·lusions explícites als projectes urbanístics d'actuació prevista a l'espai públic immens que ocupen a l'actualitat el que foren les instal·lacions militars de Son Busquets... 

Vull donar l'enhorabona a tots i cadascun dels membres de la Junta Directiva de l'associació veïnal que, sense amollar el mac a terra, continua reivindicant per a aqueixa barriada unes millors condicions de vida que afectin positivament el conjunt de la ciutadania... sense esperar cap altra recompensa que la de deixar aquest barri de Palma una mica millor d'així com l'han trobat en arribar-hi... 

Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", al barri del Camp Rodó

El president de l'Associació Veïnal m'acaba de comunicar que, en aquests moments precisos, s'està procedint a la inauguració de l'l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", la meva esposa difunta, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó!

Justament quan duc alguns dies d'estada a l'Abadia de Montserrat, en mon any sabàtic, m'arriba la notícia que l'Ajuntament de Palma l'inaugura aquest dimarts, 27 de febrer de 2018... 

Com és clar, m'alegra moltíssim la notícia.

Alhora que lament profundament no poder fer-m'hi present en un moment com aquest.

Per això, he volgut escriure i adreçar unes retxes als organitzadors de l'acte, sobre un fet que consider força significatiu per a la barriada camprodonera, les nostres famílies i les nostres amistats més properes.

"Abadia de Montserrat, 25 de febrer de 2018

Al senyor batle, autoritats, amics i veïnats:

Des de la Direcció general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, he estat informat que avui s'organitza aquest acte institucional, inaugurant-s'hi l'Espai d'Entitats ciutadanes que porta el nom d'Isabel Rosselló i Girart, la meva esposa difunta.

Lament moltíssim no poder fer-m'hi present, en trobar-me fora de Mallorca per una temporada. 

En nom de la família i de les amistats més properes, amb breus paraules meves vull agrair públicament aquesta iniciativa municipal. 

Crec que comporta el reconeixement públic a la molta i la gran feina que na Bel Rosselló va fer en aquesta barriada, pràcticament durant quatre dècades seguides; sempre des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, que ella s'estimava tant.

Desig sincerament i profundament que el seu exemple, de dona lluitadora i combativa, contribuesqui a engrescar-hi més gent, en la tasca noble de millorar el nostre barri, la nostra ciutat i el nostre Planeta. 

Mirant, així, de "deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer".

I tot, fet d'una manera anònima, callada, discreta, silenciosa, normal -com qui no fa res d'excepcional-, però sempre amb constància i fermesa indestructibles.

Salut i coratge, energia i resistència!

Cecili Buele"

>>>>>>>>>>>>>>>> <<<<<<<<<<<<<<<<

Vet ací unes paraules meves sobre els orígens d'aquesta iniciativa municipal

A finals de novembre de 2017, un bon amic meu em comenta que la Plataforma del Voluntariat, entitat en la qual participa, li demana si sap d'algun nom per fer el canvi de l'hotel d'entitats del Camp Rodó, perquè a l'Ajuntament no li acaba d'agradar el nom Hotel d'Entitats.

En cercar un nom de dona, li sembla oportú facilitar-hi el d'Isabel Rosselló. Considera que és la persona més adient perquè se n'anomeni el centre, si finalment l'Ajuntament hi dóna el vist i plau.

Aleshores em manifesta que espera que no m'importi que ell faciliti aquesta informació a la Plataforma.

Li contest tot d'una i li dic que n’estic ben content, de veure que hi ha qui reconeix la gran feinada feta per na Isabel Rosselló, a la barriada camprodonera, durant gairebé quatre dècades seguides, des de l’associació veïnal del Camp Rodó.

Li prec que me'n mantengui ben informat, d'una notícia tan sorprenent com

agradosa. I li oferesc la meva col·laboració, en tot quant jo sàpiga i pugui, perquè aquesta iniciativa tiri endavant.

No passa ni una quinzena de dies. El 12 del 12 del 17, el segon dimarts del mes de desembre de l'any 2017, per a mi, entra dins els anals de la història del barri del Camp Rodó com una de les fites significatives en aquesta barriada de Ciutat. Crec jo.

La primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior de l'Ajuntament de Palma, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, em fa a saber i em comunica que amb aquesta data ha estat acceptada la proposta presentada per PLAVIB d'anomenar el Casal Isabel Rosselló i Girart.

Em diu que el mes de gener de 2018 pensen fer-ho de manera oficial, amb la col·locació de dues plaques a l'edifici actual de l'Hotel d'Entitats: una, amb el nom nou de «Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart» i l'altra amb una breu nota biogràfica sobre la seva personalitat.

Li he transmès la meva alegria, molt profunda, indescriptible, que estic segur que comparteixen tots els membres de la família, la manacorina i la palmesana; com també l'associació veïnal del Camp Rodó, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i tota aquella gent que n'ha conegut la trajectòria, tan llarga com intensa, a l'àmbit social i veïnal.

Vull agrair a l'Ajuntament de Palma que, un cop més, hagi volgut reconèixer la labor desplegada per na Isabel Rosselló i Girart, des que s'integra dins l'associació veïnal de Camp Rodó l'any 1977 fins que mor l'any 2016.

Quatre dècades seguides, dedicades, fins allà on li han permès les seves forces, a la barriada de Palma que sempre ha duit dins el cor i per la qual ha lluitat com la que més.

No puc deixar de recordar que el mateix dia de la mort de na Isabel Rosselló, la meva esposa, el president del Mercat del Camp Rodó, la Junta Directiva de l'AVV Camp Rodó, dirigents de la UGT el sindicat del qual fou delegada na Bel, el mateix batle de Palma José Hila o els responsables del Centre Cultural de s'Escorxador, recorden i homenatgen qui n'ha estat dirigent veïnal de forma continuada des de l'any 1977.

Així ho publiquen, just al costat de l'esquela mortuòria col·locada a l'entrada del centre cultural més emblemàtic de Ciutat durant tota la jornada:

«Na Bel, per tots coneguda i estimada, 
lluitadora infatigable durant dècades! 

Et recordarem des del Casal de l'Escorxador 
com impulsora de la dinamització d'aquest espai 
conquerit pels drets de la ciutadania en general, 

des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó, 

entitat a la què tu tants d'anys hi dedicares. 

Descansa amb pau».