Dos anys i mig després d'haver-lo vist, saludat, enregistrat, escoltat i atès -a la residència albacetenya on vivia el bon amic i company de lluites cíviques veïnals, el camprodoner Miquel Morell i Covas-, m'hi he volgut tornar a posar en contacte.
Volia saber on puc anar a dipositar-li un ram de flors que acompanyi durant uns dies les despulles mortals d'aquest artista pintor i escultor mallorquí de tan gran vàlua i més que merescuda estima.
M'hi he afanyat tant com he pogut, aprofitant un viatge a la província d'Albacete, on resideix la meva germana Maria Ana, juntament amb el seu espòs i dues de les seves filles. Però no m'ha resultat possible arribar a esbrinar on reposen les seves restes. Ningú no me n'ha sabut ni pogut donar clarícies.
Haurà de ser en una altra oportunitat propera!
Mentrestant, i per a sempre més, descansa en pau, bon amic Miquel!
Que gaudeixis de la felicitat que volgueres escampar pertot arreu, amb les teves paraules i amb les teves obres!
