Plaça perillosa, la de s’Escorxador: per mor d’un ajuntament ociós durant massa temps

L’altre diassa caminant pels voltants de l’antic Escorxador de Palma, en travessar per la gran plaça, m’adon d’un gran crull existent i ben visible hores d’ara... Des de fa moltíssim de temps! M’hi qued bocabadat! En prenc imatges fotogràfiques.

Plaça crullada, des de fa 32 anys!

Retornant a ca nostra, el cap no em deixa de donar voltes i més voltes. Em deman com és possible? Durant més de tres dècades seguides, tant per part de Mercasa, l’empresa constructora i concessionària, com per part de l’Ajuntament de Palma, han donat l’esquena al que ja assenyala, per pa i per sal, l’associació veïnal del Camp Rodó!

Des de fa trenta-un anys, fins i tot abans que inaugurassin aquesta plaça a bombo i platerets les autoritats municipals, el ja molt llunyà mes de desembre de l’any 1992, l’associació veïnal hi havia denunciat públicament deficiències greus en la seva construcció!

Denúncies publicades l'any 1992 al butlletí informatiu de l'AVV Camp Rodó

Basta repassar les pàgines dels fulls informatius i les revistes de l’època que publica l’associació veïnal esmentada, per fer-se’n una idea i conèixer bastant detalladament la història d’una plaça com aquesta, que es remunta a les primeries dels anys 90 del segle passat.

Això que avui apareix com a «Plaça s’Escorxador» és projectada i presentada als veïnats de la barriada com una de les quatre zones verdes que s’hi construeixen l’any 1992. Una zona verda! 

N’inicia la reforma i l’expedient de construcció, qui s’hi exerceix com a  primer batle socialista, Ramon Aguiló, durant el seu tercer i darrer mandat.  Però qui en culmina l’obra és el seu successor, el batle conservador Joan Fageda.

De no haver-n’hi cap aleshores en tota la barriada palmesana,  de zona verda construïda, aquell mateix any se n’inauguren quatre: la de ses Fonts, la de Can Simonet, la de Germans Garcia Penyaranda i la de s’Escorxador. Aquesta apareix catalogada com a Espai Lliure de Barri.

Molt abans que la inaugurin el 18 de desembre de 1992, l’associació veïnal del Camp Rodó ja hi ha reclamat per pa i per sal una atenció més acurada, per part de l’Ajuntament de Palma, a l’obra realitzada per encàrrec de Mercasa. Considera que s’hi detecten deficiències clamoroses en la seva construcció.

Sorprèn la rapidesa amb què es fa aquesta plaça: manco de dos mesos, des que s’inicien les obres i queden del tot completades! Aquest fet no deixa de crear dubtes seriosos sobre totes i cadascuna de les garanties tècniques que requereix un equipament públic d’aquestes característiques. 

Així ho manifesta l’associació veïnal als responsables municipals: li preocupa la poca existència d’arbres en una zona verda com aquesta, i també allò que en diuen «la capacitat de resistència del trespol pavimentat». Més que zona verda, fa l’aparença de zona de ciment pintada de verd! El fet és que només apareix com a zona verda «pel color del ciment pintat d’aquest color».

L’associació veïnal insisteix a reclamar que «no es pot construir una zona verda damunt d’un aparcament de cotxes». El regidor d’Urbanisme diu que les tècniques més modernes ho fan possible. 

Aquestes i d’altres qüestions són presentades a l’Ajuntament de Palma, pel procediment establert al Reglament de participació ciutadana vigent.

Mesos abans que sigui inaugurada, l’associació veïnal del Camp Rodó fa públic a la seva revista que, quan Mercasa signà el conveni amb l’Ajuntament de Palma, l’entitat s’afanyà a intervenir en ocasions nombroses davant del Plenari municipal, fent veure que no entenien que es pogués fer una zona verda segura damunt d’uns aparcaments per a cotxes i vehicles motoritzats. 

Això sí, només demanaven una cosa, que fos SEGURA: «Que sigui una zona verda SEGURA, no únicament quatre arbres més o manco mal plantats, i que no hi hagi cap perill per als infants i els vellets que la vulguin utilitzar, degut a la densa circulació rodada que l’enrevolta» (març 1992).

Com a membre de la Junta directiva, record que «insistim en la necessitat que qualsevol ciutadà o ciutadana d’aquesta barriada constati si les obres de les zones verdes s’estan fent com s’haurien de fer (segons els plans aprovats). ARA ÉS L’HORA D’ADVERTIR-HO. ARA i no quan ja estiguin enllestides i l’Ajuntament les hagi recepcionat. Els millors guardians som nosaltres, les veïnades i els veïnats d’aquest barri. Com deien els nostres avantpassats, Déu mos guard d’un ja està fet!» (març 1992).

Tot i les reclamacions, denuncies i protestes de l’associació veïnal, a tots els àmbits possibles, durant el mandat del batle Joan Fageda inauguren aquesta plaça, a pesar de les deficiències notables detectades i denunciades.

El dia abans de la inauguració, l’associació veïnal remet a l’Ajuntament un caramull d’observacions que, com gairebé sempre, no són tengudes en compte per a res. Pel que es veu, ni tres dècades després!: 

«Manca d’ombra. No hi ha arbres que em facin, ni cap sòtil que empari del sol quan hi pega de debò...
Manca de bancs. Pocs n’hi posen i més pocs n’hi queden. Molta de la gent que hi acudeix els horabaixes s’ha d’asseure en terra...
Manca de serveis higiènics. Cap instal·lació, ni cap font d’aigua potable, ni cabines telefòniques...
Manca de cadafal per a actuacions escèniques...
Lluminositat deficient...
Manca de jocs per als infants...
CRULLS AL TRESPOL, DES DEL PRINCIPI. PER DEVERS LA MEITAT DE LA PLAÇA, UN CRULL LA TRAVESSA DE PART A PART (butlletí informatiu de l’AVV Camp Rodó, 1992)».

Dos anys després de la seva inauguració, el 10 de març de 1994, gràcies a les pressions veïnals, s'hi comença la instal·lació d’un cadafal fix que l’AVV Camp Rodó ha demanat a l’Ajuntament. El regidor de Manteniment, Nicolau Tous, es pren seriosament la iniciativa i la hi duu a bon port. D’aquesta manera, s’hi facilita el muntatge d’activitats escènico-musicals a la Plaça s’Escorxador (març 1994).

La mateixa associació veïnal, i d’altres entitats socials i culturals, durant els anys següents utilitzen aquesta plaça, per fer-hi activitats lúdiques i festives, freqüents i periòdiques. Especialment durant les festes populars, com són sa Rua, les actuacions musicals, les trobades de grups diversos, els espectacles organitzats des del Centre cultural de s’Escorxador, etc.

Sobresurten per damunt tot les Ballades populars malloquines. El tercer dissabte de cada mes, s’hi organitzen actuacions de grups musicals diversos, com són Xaloc, Música Nostra, Herbes dolces, Voramar, etc. Emplenant la plaça de gent que hi acudeix, no solament a presenciar passivament l’espectacle, sinó també a participar directament en la ballada multitudinària del que s’anomena «ball de bot».

Arriba, emperò, el dia fatídic de la seva prohibició. Hi al·ludeixen causes tècniques. A principis de l’any 2019 Cort col·loca pilons per impedir el pas de vehicles per damunt la plaça. Se’n retira el cadafal escènic des d’on havien actuat els grups musicals.

El mes de juny de l’any 2020, Anna Moilanen, Defensora de la Ciutadania reclama a l’Ajuntament de Palma que actuï de forma urgent a la plaça situada damunt del pàrquing de s’Escorxador, amb problemes estructurals des de fa anys. 

El 31 de desembre de l’any 2021, un cop finalitzada la concessió d’explotació que hi té l’empresa Mercasa (encarregada de gestionar-la durant tots els darrers 30 anys), l’Ajuntament de Palma recupera de bell nou la gestió de tot l’espai de s’Escorxador.

Dos anys després, es fa públic que «L’estabilitat del pàrquing de s’Escorxador «podria estar compromesa» (DM, 7 desembre 2023). Un informe de l’Ajuntament sol·licitat a petició de la Defensora de la Ciutadania dubta de la capacitat de càrrega de l’estructura: «la quantia d’acer s’ha reduït en un 71%». Anna Moilanen reclama a Cort que «posi tots els mitjans « per solucionar-ho».  

I així estam avui dia. Sembla mentida, però el barri del Camp Rodó hores d’ara compta amb una plaça pública, gran, enorme, però que resulta intransitable com caldria, amb total normalitat. El fet és que ja no s’hi poden fer activitats lúdiques o festives de caràcter multitudinari. Tampoc ja no hi roman instal·lat el cadafal escènic que havia servit per a actuacions artístiques. 

Tot s’hi succeeix de tal manera que el barri ja no compta amb un espai tan emblemàtic com aquest, de forma que pugui servir a la ciutadania com aquesta es mereix. 

Tot s’hi succeeix, com si no res. Sense que Mercasa hagi complit amb el seu deure empresarial de reparar les deficiències inicialment denunciades i que s’hi han mantengut durant més de tres dècades seguides, sense que l’Ajuntament de Palma hagi fet res per obligar-la-hi, a complir amb el compromís contret. Ni que hagi atès el més mínim les denúncies presentades des d’un principi (més de tres dècades enrere!) en tots els àmbits de participació ciutadana oberts al Consistori palmesà.

Cap d'aquestes autoritats no hi ha fet gens ni mica de cas, durant 32 anys seguits

Si, durant més de tres dècades seguides, l’Ajuntament de Palma no s’hi ha implicat gens ni mica, a l'hora d'exigir les condicions tècniques requerides a l'empresa concessionària, no és d’esperar tampoc que ho faci ara. 

Enmig de tot plegat, el més lamentable és que haurà de ser el conjunt de la ciutadania de Palma, un dia o un altre, qui se n’haurà de fer càrrec i haurà de reparar amb els seus doblers allò que corresponia de fer-ho a una empresa que ja s’ha llevat de damunt la responsabilitat d’una concessió caducada i exhaurida, des del 31 de desembre de 2021!

Qui dia passa, anys empeny, devien pensar governants i empresaris! Els ha resultat molt efectiu aquest raonament. Mentre que la ciutadania de Palma haurà de romandre atònita... i haurà de pagar «velis nolis» allò que no li correspondria de fer.

Valga’m déus, quina democràcia més mal parida que tenim i que patim, va dir aquell!

Des d'una responsabilitat cívica ineludible, abans que no ocorri cap accident lamentable, de proporcions impensables, cal que l'Ajuntament de Palma hi pari molt més esment, d’una vegada. 

Que s'afanyi a condicionar com cal una plaça pública, com la de s'Escorxador, inicialment construïda (molt defectuosament!) per dur-hi a terme activitats populars de caire multitudinari... cosa que, des de fa més de 6 anys, avui dia resulta pràcticament del tot impossible.

Sr. batle, president de l’Ajuntament de Palma, parau-hi més esment, per favor!

NOTA:
Sort que encara queda algun periodista, com aquest expert professional del diari Última Hora que, en fer-se'n ressò, n'informa la ciutadania i les autoritats governants, administradores i representants (més o manco fidels!)
Gràcies, Pedro Prieto, per difondre-ho! 

A la bona amiga argentina, Carmen Corradini Pasaron

El seu company Alejandro Ciambella m’acaba de comunicar-ne la defunció. M’ha sorprès la notícia. No me l’esperava. Tot i saber que ella seguia tractament mèdic delicat, m’ha deixat copsat enormement. Li desig, a ella, que descansi en pau, de bon de veres! I a la seva família, que tenguin el consol que els cal en moments tan dolorosos com aquest.

M’ha de resultar difícil esborrar-ne, de la meva memòria, la seva figura, la seva veu característica, la seva simpatia desbordant, el seu tarannà sempre conciliador, la seva entrega a la causa defensora dels drets dels infants més desfavorits, la seva participació activa en l’associació veïnal del Camp Rodó.

CARMEN CORRADINI PASARON, psicòloga

Com a psicòloga coordinadora de projectes psico-socials, desplegada des de les oficines d’aquesta associació veïnal palmesana, hi ha fet una feinada realment ingent. 

Des que s’inscrigué com a membre de la junta directiva, d’una associació veïnal que durant tantes dècades mirà de mantenir activa la meva esposa difunta, Isabel Rosselló Girart, na Carmen, bona amiga seva també, no ha parat d’introduir iniciatives molt valuoses que, juntament amb la resta de membres, han ajudat moltíssim tantes famílies del barri necessitades de protecció i d’ajut, sobretot en l’àmbit educatiu i formatiu.

Imatge aèria (STOP) del barri del Camp Rodó (any 1954)

Amb la seva aportació professional i la seva presència activa, ha anat enfortint els darrers anys aquella iniciativa veïnal nascuda al sí d’aquesta entitat veïnal, per iniciativa d’una altra argentina amiga, Marta Juana Adano, qui, com a membre de la junta directiva i una de les més antigues sòcies d’aquesta associació veïnal  hi donà una empenta forta.

De fet, una trentena d’anys enrere, l’any 1992, quan l’associació veïnal del Camp Rodó compta amb una junta directiva integrada per 22 membres (9 homes i 13 dones), disposa d’una vocalia d’Infància i Joventut (Fernando López Sánchez) va programant cada any, juntament amb la vocalia de Cultura (Maria Pons Martorell), concursos literaris per a veïnats d’edats compreses entre els 7 i els 11 anys, amb motiu de la Festa del Llibre, o de la Festa de l’Arbre... 

S’esdevé una de les activitats socioculturals desplegada aleshores al col·legi públic Costa i Llobera, al carrer General Riera. Hi col·labora «Sa Nostra» que hi aporta llibres per als premiats. Hi fan de jurat els professors dels centres escolars de la barriada.

Amb l’arribada dins la junta directiva de la sòcia argentina, inscrita  el mes de febrer de 1989, Marta Juana Adano, es va refermant encara més la tasca educadora orientada als infants de la barriada. 

Amb el pas del temps, arriba a crear el que se’n denominen «Ferrerets»: una de les activitats veïnals més enriquidores des de la perspectiva social.

Imatge emblemàtica dels Ferrerets, d'anys enrere...

L’aportació que aquests darrers anys hi ha fet Carmen Corradini, juntament amb un equip de monitores dedicades en cos i ànima a aquesta tasca, ha fet que la iniciativa de Marta Adano s’hagi consolidat de forma admirable. Fins i tot pel que fa al suport institucional provinent de l’administració pública del Consell Insular.

No n’he seguit tot el procés, però sí que n’he pogut comprovar efectes molt positius, durant les trobades a les quals he estat convidat a participar. Més recentment, al centre escolar Madina Mayurka, al carrer de Miquel Arques.

Gran pèrdua, la que tenim avui dia, amb la defunció de Carmen Corradini. 

Tant de bo que, des d’aquella dimensió nova on es troba ara, ens continuï ajudant a mantenir viva la iniciativa d’atendre els infants d’aquesta barriada nostra que més ho necessiten.

Ajuda’ns-hi, Carmen!

A la bona amiga Margalida Llompart Mudoy

Na Margalida Llompart Mudoy no hauria complit encara els 10 anys, quan ens topàrem per primera vegada. Fou a Algaida. Jo n’estaria rascant la vintena: amb motiu d’allò que en deien «Missions Infantils», a finals de la dècada dels anys 60 del segle passat.

La vida ens dugué a retrobar-nos, dues dècades després, compartint escala a la mateixa finca, al barri del Camp Rodó, a Ciutat. Ella a la planta primera, amb els seus dos fills. Jo a la tercera, amb la meva esposa Isabel Rosselló Girart, a finals dels anys 80 del segle passat.

Després de la primera desena d’estada veïnal, arribàrem a coincidir fent feina tots dos a les mateixes instal·lacions de La Misericòrdia. Allà mateix on el Consell de Mallorca manté la seu de la Conselleria de Cultura. Ella, com a bibliotecària. Jo, com a conseller de Cultura i Joventut.

L’amistat, sincera i profunda durant tots aquells anys, entre na Margalida i na Isabel, la meva esposa difunta, en feia dues veïnades col·laboradores entusiastes. S’entenien a la perfecció. Sobretot, a l’hora de mantenir, amb una mica més ordre, la petita comunitat de 7 propietaris del carrer Rovira i Virgili (quan encara no comptava amb cap administrador oficialment reconegut).

Vaja quin any, aquest de les anneretes! 

Ja he perdut el compte d’amistats i persones conegudes que se n’han anat d’aquest món, d’ençà que l’iniciàrem l’1 de gener de 2022.

És el 12 de gener d'aquest any quan, a primera hora del matí, els meus ulls veuen que, a Palma, la capital del turisme, troben el cadàver d'un "indigent" que s'ha mort durant la nit freda, ajagut damunt d'un banc del barri del Camp Rodó.

Dins la primera quinzena, em comuniquen la notícia de la mort del bon amic, mossèn Joan Martorell Mir, a punt de complir els 97 anys d’edat, a les Germanetes dels Pobres. Precisament ell és el rector d’Algaida, quan na Margalida participa molt aplicadament, com un infant més, en aquelles jornades de Missions Infantils organitzades per estudiants seminaristes.

Pocs dies després, el dia de la festa de sant Tomàs d’Aquí, el proppassat 28 de gener, se'n va, de forma tan inesperada com indesitjada, el bon amic santjoaner, Joan Barceló Matas. És el president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca.

Ara, avui, aquest dimecres 2 de febrer, els fills de na Margalida Llompart Mudoy em comuniquen que sa mare morí dimarts, i que el tanatori serà dijous 3 de febrer al  cementeri de Palma, Son Valentí, de 14:30-19h sala 3...

També d’una manera sobtada, me n’arriba la notícia. Es tracta de la defunció d’una veïnada de l’escala on visc. Vaig veure-la per darrera vegada a la reunió convocada per l’administrador...

L’endemà del Dia dels Innocents, m’assabent que ha estat ingressada a l’hospital de Son Espases... Hi mantenc alguna conversa breu per whatsapp... Me n’agraeix l’interès... La veig conscient de no tenir molt bon pronòstic... Prefereix no tenir més visites que els familiars que la cuiden i que no la deixen ni un moment tota sola... 

La resta de veïnats, com jo mateix, quan s’assabenten d’una pèrdua tan valuosa com aquesta, no se’n poden avenir: com pot ser que una dona, a punt de jubilar-se, amb 64 anys d’edat,  una mesada després d’haver ingressat a l’hospital, hagi de ser emportada al cementeri...

La vida, sovint, es presenta així de crua i de dura!

Tant de bo que la seva família rebi tot el suport que precisa en uns moments com aquest. 

I que ella descansi en pau! La bona veïnada Margalida Llompart Mudoy, que vaig tenir la gran sort de conèixer i tractar per primera vegada a Algaida, quan ella no comptava encara amb 10 anys d’edat. 

Que al Cel Sia!

Actuacions urgents a la plaça de s’Escorxador, l’any 2020?

1.- Hi són ben necessàries des del primer moment, l’any 1992!

En llegir la pàgina 17 del Diario de Mallorca (dissabte 20 de juny de 2020) i veure’n el titular que l’encapçala «La Defensora reclama una actuación «urgente» en la plaza de s’Escorxador», m’entren ganes de ficar-m’hi, en un assumpte com aquest.

N’he viscut els orígens. Tramitacions. Informacions. Elogis i crítiques als responsables polítics pertinents. M’exercesc aleshores com a dirigent d’una associació veïnal impulsada fermament per la meva esposa difunta, Isabel Rosselló i Girart.

L’actual Defensora de la Ciutadania, la bona amiga meva Anna Moilanen veig que «reclama a l’Ajuntament que actuï de forma urgent a la plaça situada damunt l’aparcament de s’Escorxador, amb problemes estructurals des de fa anys i sense que s’hi hagi comunicat cap casta d’intervenció».

Tant de bo que l’escoltin i es posin a fer-ho d'una vegada.

Ho llegesc detengudament i atenta. M’alegra veure que la Defensora de la Ciutadania continua parant-hi esment, gairebé dos anys després d’haver emès «una recomanació a l’Ajuntament de Palma perquè prengui mesures davant la degradació de la plaça de s’Escorxador, amb uns informes tècnics que n’alerten deficiències a l’aparcament subterrani».

La Defensora manifesta que «li sorprèn que durant tot aquest temps no s’hi hagi avançat gens».

Què no n’he de pensar i creure un servidor! 

Fa més d’un quart de segle, des del primer moment, l’any 1992, com a membre de l’associació veïnal del Camp Rodó hi detectam i denunciam deficiències, en aquest espai públic de la nostra barriada. Tant a sessions plenàries municipals, com en reunions amb regidors. Tant des del Butlletí Informatiu «Camp Rodó», com des de les planes de diaris locals.

I què n’he de dir, de tot plegat? A l’hora que m’alegra veure que la Defensora de la Ciutadania hi para esment, m’entristeix moltíssim constatar que ja n’hagi transcorregut més d’un quart de segle, sense que s’hi hagi fet gens ni mica de cas.

2.- Una repassada històrica breu

L’any 1992 s’esdevé un any molt significatiu en aspectes diversos, a Ciutat. A més de l’Expo de Sevilla, se celebra a bombo i platerets el cinquè aniversari de l’arribada de Colon a les Amèriques. L’any 1992 també comporta, per a la barriada del Camp Rodó, algunes passes endavant, pel que fa a la construcció de zones verdes.

Amb  la  finalitat  de  promoure  el  procés  de  participació  ciutadana,  l’Ajuntament de Palma, presidit primer pel batle Ramon Aguiló i després pel batle Joan Fageda, considera  convenient  obrir  un  període  d’informació  pública,  amb  la  finalitat  de  recollir  suggeriments  i  observacions sobre     la     necessitat,     conveniència     i     altres     circumstàncies  que  puguin  contribuir  a  una  millor  elaboració  dels  treballs de Revisió del PGOU. 

Se n’hi assenyalen mitja dotzena, de zones verdes, a implantar-se al barri del Camp Rodó: 

1. Davant del Mercat al carrer Cotlliure (petitona)

2. A la Caserna d’Automobilisme (50% del solar, «Plan Meta», encara sense començar avui dia)

3. Ses Fonts, zona verda d’ús públic, la més gran del barri, inaugurada pel batle Fageda el 12-05-1992, després d’intervenció veïnal al Ple de l’Ajuntament el mes d’abril de 1992.

4. Can Simonet, de dimensions reduïdes, inaugurada per l’associació veïnal amb una festa popular (novembre? 1992)

5. Germans García Penyaranda, mini zona verda

6. A l’antic Escorxador (inaugurada pel batle Fageda el 18-12-1992).

L’Associació Veïnal del Camp Rodó, inscrita dins la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que aleshores compta amb una junta directiva d’una dotzena de membres i amb 1.372 socis, la majoria dels quals contribueixen amb la seva quota anual, i acudeix a les assemblees veïnals que es convoquen, es mostra molt activa des de l’any 1976, i s’ocupa de fer-ne un seguiment acurat, de les realitzacions urbanístiques públiques planejades a la barriada.

L’entitat reconeix aleshores que, per a la barriada del Camp Rodó, l’any 1992 esdevé l’any de les zones verdes. Se n’hi obren al públic quatre, iniciades pel batle Ramon Aguiló i inaugurades pel batle Joan Fageda. Són quatre indrets on els ciutadans i les ciutadanes de Palma poden anar a fruir-hi l’oci, el descans o el joc. Han costat molts d’anys, però han arribat. (BICR. núm. 25, pàg. 6)

3.- Referències directes a la plaça de s’Escorxador

Al Butlletí Informatiu de l’Associació de Veïnats del Camp Rodó núm. 20 de març-abril 1992 (BICR, pàg. 4) es pot llegir el que hi subscric textualment:

«Quarta zona verda: La que està situada entre la carretera de Valldemossa i l’antic Escorxador, just damunt dels aparcaments que hi està construint Mercasa. Ja quan aquesta empresa signà el conveni amb l’Ajuntament, la nostra Associació de Veïnats intervengué en nombroses ocasions al Ple del Consistori per fer veure que no s’entenia que es pogués FER UNA «ZONA VERDA» DAMUNT D’UNS APARCAMENTS. Ja aleshores, i sembla que també ara, se’n confirma la possibilitat al·ludint a altres experiències d’altres indrets.

Només demanam una cosa: QUE SIGUI SEGURA. QUE SIGUI UNA ZONA VERDA SEGURA: NO ÚNICAMENT QUATRE ARBRES MÉS O MANCO MAL PLANTATS. I QUE NO HI HAGI CAP PERILL PER ALS INFANTS I ELS VELLETS QUE LA VULGUIN UTILITZAR, DEGUT A LA DENSA CIRCULACIÓ RODADA QUE L’ENREVOLTA...»

Durant el quart trimestre de l’any 1992 comencen i acaben ràpidament les obres de construcció d’aquesta «zona verda» situada damunt dels aparcaments de s’Escorxador. Grans camions, grues, pales, etc. van tirant per avall les parets que enrevolten el recinte. Posteriorment s’hi van col·locant les rajoles, s’hi van fent els accessos, s’hi instal·len faroles. I s’inaugura (pàg. 9, BICR núm. 24).

Em sembla summament interessant reproduir íntegrament això que hi figura (BICR, núm. 24 pàg. 10):

«Inauguración zona verde s’Escorxador.

Por tercera vez consecutiva, en lo que va de año, la Asociación de Vecinos del Camp Rodó ha asistido a la inauguraciḉon de una nueva Zona Verde en nuestra barriada. Este año 1992 ha sido muy productivo, en lo que a ZONAS VERDES se refiere: Ses Fonts, Can Simonet, la que tenemos al otro lado de la calle Ciudad de Quilmes, y la que se inauguró el pasado día 18 de diciembre en s’ESCORXADOR.

Queremos agradecer públicamente el esfuerzo realizado por el Ayuntamiento de Palma en nuestra barriada. Y, al hacerlo, no podemos dejar de aportar algunas de las impresiones que nos ha producido la realización de este equipamiento catalogado como ESPACIO LIBRE DE BARRIO.

Como se puede apreciar, es muy espacioso, abierto, llano y con gran capacidad para acoger a mucha gente. Sin embargo, MUCHO NOS TEMEMOS QUE AÚN QUEDEN ALGUNAS COSAS POR HACER, hasta satisfacer plenamente los deseos de los vecinos.

Nos han preocupado LAS PRISAS CON QUE SE HAN LLEVADO A CABO ESTAS OBRAS, QUE NO HAN DURADO MÁS DE DOS MESES. OJALÁ SE HAYAN EJECUTADO CON TODAS LAS GARANTÍAS TÉCNICAS QUE SE REQUIEREN. Nos preocupa el para nosotros poco significativo número de árboles con que cuenta y las garantías de supervivencia de los mismos. Nos preocupan dos de los tres accesos al aparcamiento subterráneo, cuyas escaleras -si no se colocan barreras- pueden representar un peligro para los niños más pequeños. Tenemos nuestras dudas respecto de la salubridad de esos grandes extractores de aire que provienen del aparcamiento subterráneo, COMO TAMBIÉN DE LA CAPACIDAD DE AGUANTE DEL PISO PAVIMENTADO. Nos gustaría que la iluminación fuera un poco mayor, ya que quedan algunas zonas demasiado oscuras. Y, sobre todo, nos parece que un ESPACIO LIBRE DE BARRIO como éste no debiera estar falto de servicios higiénicos públicos, de teléfono público, de un escenario donde llevar a cabo representaciones, de alguna fuente de agua potable y de muchísimos más bancos; como también de algún espacio cubierto donde guarecerse de la lluvia en invierno y del cálido sol en verano.

Se nos dice que es una plaza. Queremos creer que se trata de una plaza singular, por cuanto no se ve a nadie que esté domiciliado en la misma.

YA HEMOS HECHO LLEGAR AL AYUNTAMIENTO ESTAS IMPRESIONES QUE NOS HAN CAUSADO LAS OBRAS REALIZADAS EN ESTE ESPACIO LIBRE DEL CAMP RODÓ. ESPERAMOS QUE, SI NO TODAS, POR LO MENOS ALGUNAS SEAN TENIDAS EN CUENTA.

Deseamos que todos los ciudadanos y ciudadanas que se acerquen hasta aquí puedan encontrarse muy a gusto en este espacio. De esta manera se podrá contribuir muy positivamente a elevar el nivel de relación vecinal y humana entre quienes habitamos esta zona de Palma» (BICR, desembre, 1992).

S’ha de reconèixer que la presència de Mercasa al Camp Rodó, com a gerent del Centre Comercial, ha estat considerada de manera diversa pels veïnats de la nostra barriada. Mentre els membres més antics de l’associació veïnal la continuen considerant inadequada, per motius diversos, d’altres opten per una certa col·laboració que consideren que pot resultar beneficiosa.

El fet és que durant el mes d’agost de 1992, degut a una intervenció del responsable de la gerència de Mercasa a través del Canal 37 de televisió, li fou adreçat un escrit on es criticaven alguns dels punts que s’hi havien tractat, relatius a la zona verda, a l’aparcament subterrani i a l’activitat comercial.

Pel que fa a aquest aparcament, se n’ha fet publicitat, des que ha estat inaugurat, als números de la nostra revista bimestral «Camp Rodó» (BICR, núm. 25, gener-febrer 1993).

CONCLUSIÓ

1. La placa de pedra que apareix amb el nom de PLAÇA DE S’ESCORXADOR, col·locada en aquell indret molt després d’haver estat inaugurat aquest ESPAI LLIURE DE BARRI (segons el PGOU), no indica per a res que es tracti d’una de les SIS ZONES VERDES del barri del Camp Rodó de què parlaven l’any 1992 durant el procés  de  participació  ciutadana,  en el  període  d’informació  pública per millorar l’elaboració  dels  treballs de Revisió del PGOU.

2. Des del primer moment en què s’inicien les obres de construcció de LA PLAÇA (i els aparcaments) amb una celeritat i rapidesa inusuals (quart trimestre de 1992), l’associació veïnal del Camp Rodó s’hi manifesta públicament molt crítica: tant als plenaris municipals, com al butlletí informatiu, com a la premsa local

3. En primer lloc, perquè LA PLAÇA, de zona verda en té ben poc.

4. Però també perquè LA PLAÇA mostra nombroses deficiències que considera que s’han de reparar: garanties tècniques de capacitat de resistència del pis enrajolat, accessos perillosos als aparcaments, manca d’instal·lacions públiques (escenari, serveix higiènics, fonts d’aigua potable, etc.)

5. LA PLAÇA DE S’ESCORXADOR, durant aquests vint-i-vuit anys d’existència ha servit perquè molta de gent hi acudeixi, s’hi reuneixi, hi faci festa, concentracions, trobades multitudinàries. D’entre aquestes, l’associació veïnal durant molts anys hi ha organitzat Ballades Populars Mallorquines els tercers dissabtes de cada mes amb una concurrència molt nombrosa.

6. Tant de bo que tots els bons desitjos expressats l’any 1992 per l’associació veïnal del Camp Rodó siguin satisfets l’any 2020, abans que no s’hi produeixi cap fet lamentable de conseqüències irreparables..

Park(ing) Day 2019, al barri del Camp Rodó

A través de la bona amiga Marga Gayà, qui treballà a la seu de la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears -PLAVIB-, instal·lada al centre neuràlgic del barri palmesà del Camp Rodó, i que hores d'ara treballa integrada dins l'equip de Toni Noguera, com a directora general d'Infància i Comunitari, m'assabent d'una iniciativa que trob summament interessant, atesos els temps que corren i el nivell crític que assoleix «l'emergència climàtica» que ens afecta, a tots.

Divendres 20 de setembre, l'Ajuntament de Palma promou el PARKING DAY 2019. Veig que és una iniciativa ciutadana que arreplega 18 entitats que hi participen, ocupant de manera alternativa i creativa places d'aparcament a la via pública.

Es veu que se n'ha anat incrementant el nombre aquests darrers anys. L'any 2014 només s'intervengueren dos espais de Ciutat. Enguany es preveu d'ocupar-ne una dotzena i mitja.

Me n'ha parlat, també, el president de l'associació veïnal del Camp Rodó, el bon amic Alejandro Ciambella, qui em convida a participar-hi, en alguna de les activitats programades entre les 9 i les 20 hores de divendres.

Pel cartell que m'envia na Marga, m'adon que al barri del Camp Rodó s'intervé un d'aquests espais: el situat entre els carrers de Guillem Forteza i Prat de la Riba.

De 16:30 a 19:30, s'hi programa «El Rollo de Palma» amb tres entitats veïnals: AVV Santa Pagesa, AVV Camp Rodó i AVV Cas Capiscol.

Faig comptes d'anar-hi una estona, i de tornar-hi a darrera hora, a les 20:45. Hi ha sessió de Cinema a la fresca amb el documental «Urbanisme Tàctic, projecció «Demà» i la participació de Cine Ciutat.

Seria interessant que, en algun d'aquests espais ocupats per la ciutadania, es proposàs, debatés i tractàs a fons alguna iniciativa que dugués, efectivament, a llevar la circulació de vehicles motoritzats per una de les artèries més cèntriques de la barriada camprodonera, reservant-la exclusivament per a vianants,  i que podria esdevenir continuació física del carrer Blanquerna: tot el carrer de Cotlliure, des de la plaça París fins a Sant Vicenç de Paül!

Qui posi fil a l'agulla es mereixerà un monument!
Però, sobretot, qui hi col·loqui la darrera pedra!

A l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", al barri del Camp Rodó

De retorn a Mallorca, després de prop de dos mesos d'estar-ne fora, anant d'aquí cap enllà, trepitjant monestirs benedictins, cases de familiars, d'amistats, de la península o de Catalunya Nord, retorn a Mallorca el primer dimarts del mes d'abril de 2018.

La primera visita que faig és al cementeri de Palma, on reposen les restes de la meva dona Isabel Rosselló i Girart, ma mare, mon pare, el meu germà Andreu, la meva esposa Lina... i tantíssimes persones conegudes i estimades.

Tot seguit, em faig present a l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart" que el proppassat mes de febrer l'Ajuntament de Palma va obrir al barri del Camp Rodó.

N'he quedat meravellat, en veure que uns espais "buits i desocupats" durant tantes dècades, suara mateix romanen "plens i ocupats", entre d'altres motius, gràcies a la pressió exercida per qui va dedicar prop de quatre dècades seguides a aquesta barriada palmesana, des de l'Associació veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, fins que la malaltia d'alzhèimer la retengué...

Tant de bo que serveixi d'estímul perquè altra gent en continuï la tasca i s'engresqui a treballar perquè el barri del Camp Rodó, la ciutat de Palma, el Planeta Terra arribi a ser allò que la majoria dels ciutad

ans vulguem que sigui.

Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart": tot un referent

Des de l'Abadia de Montserrat, on estic passant uns dies molt agradosos, dedicant-me sobretot a girar la ullada cap al més profund de mi mateix..., no deix de parar esment també a altres informacions que m'arriben i que tenen a veure amb Mallorca.

Veig, per exemple,  que des de la Regidoria de Participació Ciutadana i Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Palma, n'Eva Frade Bravo ha elaborat unes «normes de funcionament intern de l'Espai d'Entitats Isabel Rosselló i Girart», recentment inaugurat amb aquest nom a la tercera planta de l'edifici del Mercat del Camp Rodó.

M'alegra ben molt veure què s'hi pretén, segons s'hi afirma: «...convertir aquest espai en un referent del voluntariat a Palma... donant oportunitats al major nombre d'entitats i col·lectius... que poden emprar aquest espai per al seu funcionament intern i com a lloc de contacte amb les persones que són sòcies o usuàries dels seus projectes i activitats.»

Tant de bo que aquest Espai d'Entitats situat a una de les plantes superiors del Mercat del Camp Rodó (que han romàs buides i desocupades durant massa dècades, tot i la persistent insistència de na Bel Rosselló, com a dirigent veïnal durant una quarantena d'anys seguits!), es converteixi en un veritable cau que serveixi de bon de veres per engrescar-hi molta més gent que s'animi a continuar la tasca noble de construir el Barri, la Ciutat, el País i el Planeta que volem, perquè en puguin arribar a gaudir molt millor les generacions futures.

Pens que això és l'homenatge millor que se li pot retre, a qui és la titular de l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart».

L'Ajuntament de Palma inaugura Espai d'Entitats al Camp Rodó

Dimarts, 27 de febrer de 2018, l'Ajuntament de Palma inaugura, a la Tercera Planta del Mercat del Camp Rodó dedicada a Participació Ciutadana, l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart»; amb la presència de la primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, i la regidora de Participació Ciutadana i Coordinació Terrritorial, Eva Frade.

Diversos mitjans de comunicació se'n fan ressò.

És el cas del Diario de Mallorca que fa públic que «Isabel Rosselló da nombre al Hotel d'Entitats»

També Europa Press n'explica l'acte: «Palma dedica su Hotel de entidades a la activista vecinal Isabel Rosselló i Girart. El Ayuntamiento de Palma ha dado al Hotel de entidades un nuevo nombre como Espacio de Entidades Isabel Rosselló i Girart, en reconocimiento a esta activista vecinal del Camp Redó.»

Mentre que el diari Última Hora fa al·lusió a l'acte celebrat ahir capvespre: "El Hotel d'Entitats se bautiza con el nombre de Isabel Rosselló i Girart".

No poques persones, amigues nostres, m'han fet arribar l'enhorabona,  la felicitació i l'encert en una iniciativa municipal d'aquestes característiques. 

Tots troben que na Bel Rosselló s'ho té ben guanyat, després d'haver-se dedicat en cos i ànima a aquesta barriada de Palma, contribuint a enfortir l'Associació Veïnal del Camp Rodó durant quaranta anys seguits, des que s'instal·là a viure-hi l'any 1977 fins a la seva mort l'any 2016.

Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", al barri del Camp Rodó

El president de l'Associació Veïnal m'acaba de comunicar que, en aquests moments precisos, s'està procedint a la inauguració de l'l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", la meva esposa difunta, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó!

Justament quan duc alguns dies d'estada a l'Abadia de Montserrat, en mon any sabàtic, m'arriba la notícia que l'Ajuntament de Palma l'inaugura aquest dimarts, 27 de febrer de 2018... 

Com és clar, m'alegra moltíssim la notícia.

Alhora que lament profundament no poder fer-m'hi present en un moment com aquest.

Per això, he volgut escriure i adreçar unes retxes als organitzadors de l'acte, sobre un fet que consider força significatiu per a la barriada camprodonera, les nostres famílies i les nostres amistats més properes.

"Abadia de Montserrat, 25 de febrer de 2018

Al senyor batle, autoritats, amics i veïnats:

Des de la Direcció general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, he estat informat que avui s'organitza aquest acte institucional, inaugurant-s'hi l'Espai d'Entitats ciutadanes que porta el nom d'Isabel Rosselló i Girart, la meva esposa difunta.

Lament moltíssim no poder fer-m'hi present, en trobar-me fora de Mallorca per una temporada. 

En nom de la família i de les amistats més properes, amb breus paraules meves vull agrair públicament aquesta iniciativa municipal. 

Crec que comporta el reconeixement públic a la molta i la gran feina que na Bel Rosselló va fer en aquesta barriada, pràcticament durant quatre dècades seguides; sempre des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, que ella s'estimava tant.

Desig sincerament i profundament que el seu exemple, de dona lluitadora i combativa, contribuesqui a engrescar-hi més gent, en la tasca noble de millorar el nostre barri, la nostra ciutat i el nostre Planeta. 

Mirant, així, de "deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer".

I tot, fet d'una manera anònima, callada, discreta, silenciosa, normal -com qui no fa res d'excepcional-, però sempre amb constància i fermesa indestructibles.

Salut i coratge, energia i resistència!

Cecili Buele"

>>>>>>>>>>>>>>>> <<<<<<<<<<<<<<<<

Vet ací unes paraules meves sobre els orígens d'aquesta iniciativa municipal

A finals de novembre de 2017, un bon amic meu em comenta que la Plataforma del Voluntariat, entitat en la qual participa, li demana si sap d'algun nom per fer el canvi de l'hotel d'entitats del Camp Rodó, perquè a l'Ajuntament no li acaba d'agradar el nom Hotel d'Entitats.

En cercar un nom de dona, li sembla oportú facilitar-hi el d'Isabel Rosselló. Considera que és la persona més adient perquè se n'anomeni el centre, si finalment l'Ajuntament hi dóna el vist i plau.

Aleshores em manifesta que espera que no m'importi que ell faciliti aquesta informació a la Plataforma.

Li contest tot d'una i li dic que n’estic ben content, de veure que hi ha qui reconeix la gran feinada feta per na Isabel Rosselló, a la barriada camprodonera, durant gairebé quatre dècades seguides, des de l’associació veïnal del Camp Rodó.

Li prec que me'n mantengui ben informat, d'una notícia tan sorprenent com

agradosa. I li oferesc la meva col·laboració, en tot quant jo sàpiga i pugui, perquè aquesta iniciativa tiri endavant.

No passa ni una quinzena de dies. El 12 del 12 del 17, el segon dimarts del mes de desembre de l'any 2017, per a mi, entra dins els anals de la història del barri del Camp Rodó com una de les fites significatives en aquesta barriada de Ciutat. Crec jo.

La primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior de l'Ajuntament de Palma, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, em fa a saber i em comunica que amb aquesta data ha estat acceptada la proposta presentada per PLAVIB d'anomenar el Casal Isabel Rosselló i Girart.

Em diu que el mes de gener de 2018 pensen fer-ho de manera oficial, amb la col·locació de dues plaques a l'edifici actual de l'Hotel d'Entitats: una, amb el nom nou de «Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart» i l'altra amb una breu nota biogràfica sobre la seva personalitat.

Li he transmès la meva alegria, molt profunda, indescriptible, que estic segur que comparteixen tots els membres de la família, la manacorina i la palmesana; com també l'associació veïnal del Camp Rodó, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i tota aquella gent que n'ha conegut la trajectòria, tan llarga com intensa, a l'àmbit social i veïnal.

Vull agrair a l'Ajuntament de Palma que, un cop més, hagi volgut reconèixer la labor desplegada per na Isabel Rosselló i Girart, des que s'integra dins l'associació veïnal de Camp Rodó l'any 1977 fins que mor l'any 2016.

Quatre dècades seguides, dedicades, fins allà on li han permès les seves forces, a la barriada de Palma que sempre ha duit dins el cor i per la qual ha lluitat com la que més.

No puc deixar de recordar que el mateix dia de la mort de na Isabel Rosselló, la meva esposa, el president del Mercat del Camp Rodó, la Junta Directiva de l'AVV Camp Rodó, dirigents de la UGT el sindicat del qual fou delegada na Bel, el mateix batle de Palma José Hila o els responsables del Centre Cultural de s'Escorxador, recorden i homenatgen qui n'ha estat dirigent veïnal de forma continuada des de l'any 1977.

Així ho publiquen, just al costat de l'esquela mortuòria col·locada a l'entrada del centre cultural més emblemàtic de Ciutat durant tota la jornada:

«Na Bel, per tots coneguda i estimada, 
lluitadora infatigable durant dècades! 

Et recordarem des del Casal de l'Escorxador 
com impulsora de la dinamització d'aquest espai 
conquerit pels drets de la ciutadania en general, 

des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó, 

entitat a la què tu tants d'anys hi dedicares. 

Descansa amb pau».

Un ram de flors, per a Miquel Morell

Dos anys i mig després d'haver-lo vist, saludat, enregistrat, escoltat i atès -a la residència albacetenya on vivia el bon amic i company de lluites cíviques veïnals, el camprodoner Miquel Morell i Covas-, m'hi he volgut tornar a posar en contacte.

Volia saber on puc anar a dipositar-li un ram de flors que acompanyi durant uns dies les despulles mortals d'aquest artista pintor i escultor mallorquí de tan gran vàlua i més que merescuda estima.

M'hi he afanyat tant com he pogut, aprofitant un viatge a la província d'Albacete, on resideix la meva germana Maria Ana, juntament amb el seu espòs i dues de les seves filles. Però no m'ha resultat possible arribar a esbrinar on reposen les seves restes. Ningú no me n'ha sabut ni pogut donar clarícies.

Haurà de ser en una altra oportunitat propera!

Mentrestant, i per a sempre més, descansa en pau, bon amic Miquel!

Que gaudeixis de la felicitat que volgueres escampar pertot arreu, amb les teves paraules i amb les teves obres!

A punt de perdre la xaveta, amb aquests renous maleïts!

Per la present, aixec la meva queixa a l'Ajuntament de Palma.
Vull tornar a denunciar els renous que em continuen arribant a ca nostra, malgrat la denúncia presentada per mi el 14 d'abril de 2011, reiterada el 29 de novembre de 2011, i que, malauradament, no ha tengut cap efecte positiu per a la meva família fins ara mateix.
Vull que sapigueu, senyor batle president de l'Ajuntament de Palma, que, lluny d'haver desaparegut, els renous que es produeixen a la illeta del Camp Rodó on visc des de fa dècades s'han anat incrementant darrerament.
De manera que ens col·loquen en una situació realment insostenible: cada deu minuts, DURANT CINC MINUTS SEGUITS, dia i nit, hem de suportar estoicament i sense més remei els renous molests que no ens deixen romandre tranquils dins ca nostra i que són a punt de fer-nos perdre la xaveta cada dos per tres...
Això comporta que CINC MINUTS cada quart d'hora, VINT MINUTS cada hora, UNA HORA cada tres hores, VUIT HORES cada dia, CINQUANTA-SIS HORES a la setmana, DUES-CENTES QUARANTA HORES al mes..., hàgim d'escoltar, fort i no et moguis, uns renous que ni sabem d'on provenen, ni qui els provoca, ni per quines cinc-centes no han estat paralitzats per cap agent de l'autoritat municipal.
Vull que sapigueu, senyor batle de Palma, que no ens ha servit de res fins ara, ni la publicació d'aquesta notícia al meu mur de facebook; ni l'esment que en faig al meu blog; ni l'enregistrament que n'he fet, dels renous que se senten des de ca nostra i que he publicat a la xarxa; ni la penjada d'aquesta notícia al vostre mur de facebook ; ni les denúncies presentades diverses vegades davant la Policia Local de Palma a la Unitat Territorial Nord...
Res de tot això no ha servit per a res!
Vull que sapigueu, senyor batle de Palma, que tant la meva dona com jo mateix ja n'estam tips de tants renous.
Volem saber si aqueix Ajuntament que presidiu, administrau, governau i representau, compta amb els mitjans adients per aconseguir allò que tant ens vàreu prometre en campanya electoral i que figura a “Desperta Palma!” (pàg. 23, núm. 67), al vostre Programa de govern per a l'Ajuntament de Palma.
En el nostre cas, i fins ara, no veim de cap de les maneres que hàgiu parat gens ni mica d'esment a complir-ho:
“67. Obrirem vincles de comunicació a través de les xarxes socials per aconseguir una resposta i ajuda ciutadana en la protecció del medi ambient i sostenibilitat en totes les vessants: des de recursos hídrics o contaminació, residus, neteja d’espais públics, animals de companyia o RENOUS
, entre altres aspectes.”
A l'espera d'una solució efectiva, en el termini més breu possible, vos saluda atentament,
Cecili Buele i Ramis

Programació de pel·lícules en versió original al CineCiutat, a s'Escorxador

Des que a principis del mes de juliol de 2012 s'inaugura a les instal·lacions de s’Escorxador de Palma el nou CineCiutat, a les sales dels antics cinemes Renoir, aquestes mateixes sales acullen una programació estable i regular de pel·lícules en versió original que combina estrenes, reposicions i programació de filmoteca.

Més de 1.100 persones ja s'han inscrit com a sòcies de Xarxa Cinema, cosa que pot fer tothom que vulgui a través d'aquesta web.

Divendres, 27 de juliol, juntament amb na Bel, la meva dona, hi hem accedit per gaudir amb la projecció de la pel·lícula Les Lyonnais. I feim comptes de continuar anant-hi, aprofitant aquesta iniciativa cívica que promou un col·lectiu de persones amants del cinema a Mallorca, que no vol acceptar passivament que desaparegui una de les sales de cinema més emblemàtiques.

Hem vist que a la cartellera d'aquesta setmana hi ha un bon grapat de pel·lícules programades força interessants. Convé fixar-se bé en els horaris:

• 80 egunean| José María Goenaga, Jon Garaño (2012) 18:05
• El niño de la bicicleta | Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne (2011)20:20
• En un mundo mejor | Susanne Bier (2010)22:30
• Les Lyonnays | Olivier Marchal (2011)18:15 / 20:25 / 22:35
• Alps | Giorgos Lanthimos (2011)

Cine Ciutat, obert a s'Escorxador per a la gent amant del cinema

Amb na Bel, la meva dona, acabam d'assistir a la projecció de la pel·lícula Les lyonnais al Cine Ciutat que la Xarxa Cinema s'afanya a mantenir obert al recinte cultural de s'Escorxador, a Palma, a les mateixes sales antigues del Cine Renoir...

A banda de passar un guster de topar-m'hi amb altra gent amiga i d'escoltar-ne tranquil·lament i serena la versió original en francès, n'he sortit copsat fortament per la temàtica: amistat i fidelitat entre gitanos, duites fins a límits inimaginables...!

Faig comptes de continuar assistint-hi, com a soci fundador, donant suport a aquesta iniciativa cultural que, entre tota la gent amant del cinema, hem d'aconseguir tirar endavant, aportant-hi un poquet entre molts! Com més, millor!

Fer-se soci/sòcia de Xarxa Cinema esdevé la manera millor de contribuir a mantenir oberta aquesta sala de cinema al recinte de s'Escorxador, al barri del Camp Rodó, a Palma.