L'endemà d'haver posat peu fiter a la vila seguntina, a l'hora d'anar a dinar, em vaig topar que quasi tots els restaurants romanien tancats, per descans del personal. Era dilluns i me n'hi vaig haver de desfer així com vaig poder...
El segon dia, ja vaig destriar-hi d'altres nombrosos indrets on anar a tastar tapes i assaborir els plats més exquisits de la ciutat «seguntina»:
* «Perdigacho», pa torrat, amb tomàtiga, all-oli i anxova
* «Fino seguntino», vermut barrejat amb cervesa
* «Migas castellanas» amb ou frit
* «Torrezno», trosset de xulla amb carn
* Croquetes casolanes amb pernil
* Cabrit rostit a l'estil medieval, i a l'estil tradicional
* Filet de vedella al caliu
* Porcelleta confitada
* Xot rostit
* Costelles de mè
Etc.
Em qued amb els noms d'aquests restaurants on he entrat a tastar-hi alguna cosa (o només hi he passat per davant):
«Xiringtuitos» oberts al passeig de La Alameda, on prendre-hi tapes i refrescs quan fa més calor...
«Hostal Rural El Mesón», amb l'especialitat de «migas» i de cabrit rostit en forn de llenya
«Los Soportales», arcades cèntriques on les taules s'omplen de comensals...
«Restaurante Medieval Segontia», amb aperitius, carn, peix i plats combinats
«Restaurante Taberna Seguntina», amb carn rostida a forn de llenya
«Restaurant Calle Mayor», que figura a la guia Michelin i a la guia Repsol, amb preus més o manco assequibles, i amb menú de degustació (27€ +IVA)
«Parador de Turismo» al recinte del castell, amb preus prohibitius... Menú de la Terra (49€), rostits tradicionals (30€), peix i carn (24€), aperitius (18€), begudes i vins a gust dels consumidors...
Quan vaig arribar a Castella-la Manxa, ara farà una mesada, em vaig adonar que s'hi menja moltíssim i que s'hi menja molt bé; vull dir, cosa molt bona. I que també s'hi beu molt: vi i cervesa, sobretot.
Hi vaig anar amb la idea de perdre-hi vuit quilos... La meva neboda Carme, que en sap molt de tot això, ja em va advertir que, a la Manxa, això és impossible! Efectivament, en un mes n'he pujat tres, de quilos... Què hi farem!
Tercer dia a Segontia: pens que s'ho paga haver-hi anat a tastar els plats exquisits que s'hi preparen.
