Presència de l'Esquerra Republicana independentista catalana al Congrés dels Diputats

Hi ha fets tan evidents que solament els poden negar aquells que tenen la voluntat expressa de tancar-hi els ulls al seu davant. O que explícitament no se'ls volen mirar. O que giren els ulls cap a una altra banda. O que s'amaguen el cap davall l'ala.

Ja diuen que «No hi ha més cec que aquell que no hi vol veure!»

La presència independentista catalana, amb avanços i retrocessos, resulta si més no sonora i significativa a les Corts Generals espanyoles, particularment al Congrés dels Diputats, sobretot a partir de l'any 1993.

A diferència dels quinze anys anteriors -1978/1993- en què l'independentisme català n'és pràcticament absent -tot i propostes alternatives del senador constituent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs-, durant el darrer quart de segle augmenta vertiginosament i molt visiblement la presència de diputats catalans independentistes.

Si repassam les hemeroteques o els butlletins oficials, podem veure que l'any 1993, només n'hi ha UN, de diputat català «explícitament» independentista al Congrés dels Diputats: la Pilar Rahola.

Avui dia, en canvi, al novembre de 2019 se n'hi poden comptar VINT-I-TRES:

D'ERC, 13: Gabriel Rufián i Romero, Carolina Telechea i Lozano, Joan Josep Nuet i Pujals, Maria Carvalho i Dantas, Pilar Vallugera i Balañà, Marta Rosique i Saltor, Joan Capdevila i Esteve, Montserra Bassa Coll, Joan Margall Sastre, Xavier Eritja i Ciuró, Inés Granollers i Cunillera, Jordi Salvador i Duch, Norma Pujol i Farré.

De JxCat, 8: Laura Borràs i Castanyer, Míriam Nogueras i Camero, Jaume Alonso-Cuevillasi Sayrol, Genís Boadella i Esteve, Mariona Illamola Dausà, Sergi Miquel Valentí, Concepció Cañadell Salvia, Ferran Bel i Accensi.

De la CUP, 2: Mireia Veí Catenys, Albert Botran Pahissa.

En vint-i-sis anys, es passa d'UN a VINT-I-TRES diputats catalans explícitament independentistes, presents al Congrés dels Diputats! Quasi res!

Repassant tots i cadascun dels processos electorals que s'han duit a terme després del franquisme, la primera força política catalana independentista que obté representació al Congrés dels Diputats és ERC -Esquerra Republicana de Catalunya-. L'espai convergent independentista s'hi afegeix l'any 2015. La CUP hi entra per primer cop l'any 2019.

Resulta del tot interessant veure'n l'increment progressiu que s'hi produeix a cadascuna de les convocatòries electorals que es fan des de Madrid.

L'any 1993, amb un programa clarament independentista, ERC recupera la representació al Congrés amb 186.784 vots i 1 escó, ocupat per Pilar Rahola.

L'any 1996, Pilar Rahola continua conservant-hi l'escó de diputada, amb 167.641 vots.

L'any 2000, és Joan Puigcercós qui n'ocupa l'escó de diputat, amb 194.715 vots.

L'any 2004, amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a cap de llista, Esquerra Republicana de Catalunya fa el salt i en triplica els vots, assolint-ne 652.196 i obtenint-hi 8 diputats: Josep-Lluís Carod-Rovira (substituït pel valencià Agustí Cerdà i Argent), Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Tardà i Coma, Rosa Bonàs i Pahisa, Francesc Canet i Coma, Joan Puig i Cordon, Jordi Ramon i Torres, Josep Andreu i Domingo.

L'any 2008, amb Joan Ridao com a cap de llista, ERC obté solament 298.139 vots, amb 3 diputats: Joan Ridao i Martin, Joan Tardà i Coma, Francesc Canet i Coma.

L'any 2011, amb Alfred Bosch encapçalant la llista d'Esquerra Republicana, obté només 256.985 vots, amb 3 diputats: Alfred Bosch Pascual, Joan Tardà i Coma, Teresa Jordà i Roura.

L'any 2015, amb Joan Tardà com a cap de llista, ERC aconsegueix 601.782 vots i 9 diputats: Joan Tardà, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Xavier Eritja, Jordi Salvador, Ester Capella, Joan Olòriz, Ana María Surra i Joan Capdevila.

S'hi sumen 8 diputats del partit d'Artur Mas ja sense Unió, amb la marca electoral Democràcia i Llibertat i amb Francesc Homs al capdavant, que obté gairebé 570.000 vots.

L'any 2016, amb la repetició d'eleccions el mes de juny no varia el número de 9 i 8 diputats de cada candidatura, malgrat que ERC fa 632.234 vots -en puja més de 30.000- i Convergència en perd més de 80.000.

L'any 2019, amb una llista encapçalada per Oriol Junqueras a la presó i en ple judici del procés, ERC arriba a 1.015.355 vots -gairebé 400.000 vots més que a les anteriors- guanyant per primera vegada unes eleccions espanyoles a Catalunya, i passant de 9 a QUINZE DIPUTATS, vuit homes i set dones: Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Maria das Graças Carvalho Dantas, Gerard Gómez del Moral, Marta Rosique, Joan Capdevila ‘Capi’, Montse Bassa, Joan Margall, Laia Cañigueral, Xavier Eritja, Inés Granollers, Jordi Salvador i Norma Pujol. .

L'espai postconvergent, amb la marca impulsada per Carles Puigdemont des de Bèlgica, Junts per Catalunya, i amb Jordi Sànchez com a cap de llista i amb Laura Borràs de segona, aconsegueix 500.000 vots -uns 13.000 més-, però perd un escó, passant de 8 a 7.

L'any 2019, amb la repetició d'eleccions el mes de novembre, amb un increment del nombre de diputats independentistes catalans al Congrés, n'assoleixen el nombre mai vist de VINT-I-TRES DIPUTATS catalans independentistes, gairebé la meitat dels 48 que s'escullen al Principat de Catalunya: ERC 13 diputats, amb 1.015.355 vots; JxCat 8 diputats, amb 527.375 vots; i la CUP 2 diputats, amb 244.754.

Els darrers vint-i-sis anys al Congrés dels Diputats, passen de ser-ne només un a ser-ne elegits vint-i-tres diputats catalans explícitament independentistes! Quasi res!

Com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2004, em sent empès a haver d'agrair públicament tota la feina política desplegada per aquests 33 diputats d'ERC en un ambient tan hostil i amb tanta persistència durant tant de temps, dedicant-ne els esforços a defensar els interessos generals dels Països Catalans.

Visca la República Catalana!

ELECCIONS	VOTS	DIPUTATS	NOMS
1993	186.784	1	Pilar Rahola
1996	167.641	1	Pilar Rahola
2000	194.715	1	Joan Puigcercós
2004	652.196	8	Josep-Lluís Carod-Rovira (substituït pel valencià Agustí Cerdà i Argent), Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Tardà i Coma, Rosa Bonàs i Pahisa, Francesc Canet i Coma, Joan Puig i Cordon, Jordi Ramon i Torres, Josep Andreu i Domingo.
2008	298.139	3	Joan Ridao i Martin, Joan Tardà i Coma, Francesc Canet i Coma
2011	256.985	3	Alfred Bosch Pascual, Joan Tardà i Coma, Teresa Jordà i Roura
2015	601.782	9	Joan Tardà, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Xavier Eritja, Jordi Salvador, Ester Capella, Joan Olòriz, Ana María Surra i Joan Capdevila.
2016	632.234	9	Gabriel Rufián, Joan Tardà, Ester Capella, Ana Surra, Joan Capdevila, Teresa Jordà, Joan Baptista Olòriz, Xavier Eritja, Jordi Salvador.
2019	1.015.355	15	Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Maria das Graças Carvalho Dantas, Gerard Gómez del Moral, Marta Rosique, Joan Capdevila ‘Capi’, Montse Bassa, Joan Margall, Laia Cañigueral, Xavier Eritja, Inés Granollers, Jordi Salvador i Norma Pujol.
2019	869.934	13	Gabriel Rufián Romero, Carolina Telechea Lozano, Joan Josep Nuet Pujals, Maria Carvalho Dantas, Pilar Vallugera i Balañà, Marta Rosique i Salto, Joan Capdevila i Esteve, Jordi Salvador i Duch, Norma Pujol i Farré, Xavier Eritja i Ciuró, Inés Granollers i Cunillera, Montserrat Bassa Coll, Joan Margall Sastre

Aquesta gent tan intel·ligent de per devers Madrid, que maneja, elabora, imposa, i difon totes aquestes dades recollides al BOE, no n'arribarà a traure mai cap casta de conclusió mínimament racional?

Que no veuen que, a més repressió castellana contra Catalunya, més gent independentista catalana fan brostar! Visca la República Catalana!

Guillem Balboa, al debat electoral d'IB3 TV

Vet ací la meva visió particular del debat de candidats al Congrés que oferí IB3 TV el proppassat dilluns 15 d'abril de 2019, on veig per primera vegada que hi participa el meu candidat al Congrés, el més preferit, bon amic i bon batle d'Alaró, GUILLEM BALBOA.

Tot i el fastijós desplegament d'un debat conduït per l'experta professional del periodisme, Elena Serra, al plató d'IB3 ocupat per 3 homes i 2 dones que representen cinc formacions polítiques -PP, PSOE, PODEM, CIUDADANOS i VEUS PROGRESSISTES- he aconseguit d'aguantar fins al final. 

Veig que n'han quedat excloses d'aquest debat televisiu algunes formacions polítiques com El PI o VOX..., Diuen que és per ajustar-se a les normes de la Junta Electoral...

Més d'una hora i mitja d'atendre la xerrameca habitual en aquests casos, que podria dur molt bé a «seleccionar, copiar i enganxar» edicions anteriors de quatre dècades enrere, m'ajuda a fixar unes quantes observacions més detallades i concretes.

Primera. 

Per a mi, el candidat que ha parlat més poc temps, i que ho ha fet sempre en català -com una altra candidata participant-, Guillem Balboa, de VEUS PROGRESSISTES (VP) ARA MÉS ESQUERRA, és el que ha fet les afirmacions més profundes i més rotundes, al meu parer. 

Amb les seves intervencions directes, menjant-se uns quinze minuts de la norantena dedicada a tot el debat, fa surar als ulls i les oïdes de tothom iniciatives ja realitzades a les Illes Balears i Pitiüses, amb ganes de traslladar-les a les corts generals espanyoles el proper 28 d'abril.

Segona.

El representant de CIUDADANOS ha fet totes les seves cinc intervencions inicials en castellà. N'ha estat l'únic, d'entre tots els participants. Després se n'hi han afegit dos més, i n'han estat majoria. Ha retret sobretot a PP i PSOE les polítiques d'aquests dos partits a l'àmbit estatal.

Tercera. 

La candidata d'UNIDES PODEM, en defensa aferrissada de la constitució espanyola, sempre en català, ha proposat que aquesta deixi de ser paper mullat i passi a ser executada en benefici de la ciutadania.

Quarta. 

El representant del PSOE, bravejant una vegada i una altra d'haver estat present com a diputat al congrés, se les ha tengudes amb les representants de PP i PODEM, alhora que s'ha acarnissat amb el representant de CIUDADANOS, antic company del seu mateix partit. S'ha plegat a parlar en castellà. No tenc record d'haver-lo sentit ni tan sols esmentar ni parar esment a VEUS PROGRESSISTES...

Cinquena.

La representant del PP s'ha menjat crus els representants de PSOE i CIUDADANOS, tot i les al·lusions que ha rebut com a membre d'un partit tan corrupte que manté a la presó tants i tan alts càrrecs. Ha barrejat el català amb el castellà durant bona part de les seves intervencions.

Conclusió: no arrib a saber del cert si serveix de res un debat televisiu d'aquestes característiques, ni quin seguiment deu tenir per part de la població, ni si influeix per a res en la decisió de votar o no. 

El que sí es cert és que, a mi, m'ha servit per confirmar-me en l'opció triada de bon començament en aquest procés electoral cap a les corts generals espanyoles.

Les Illes Balears i Pitiüses necessiten més que mai de ser representades per uns diputats i diputades que no duguin les marques conegudes fins ara: ni PP, ni PSOE, ni CIUDADANOS. Cap d'aquestes  tres formacions polítiques no han contribuït a millorar-ne el finançament, ni les polítiques d'igualtat i benestar, ni la salut i l'educació, ni l'economia i la fiscalitat.

Afanyades totes tres a fer suport i consolidar l'estat monàrquic que ens encolomà el general, s'oposen obertament a tot quant signifiqui i comporti una passa endavant, no ja cap a la república, sinó cap a més altes quotes de democràcia.

Per uns Països Catalans, lliures, sobirans i republicans, cal fer arribar representants de VEUS PROGRESSISTES com Guillem Balboa -i Rosa Cursach- a les corts generals espanyoles. 

Ens hi jugam el nostre futur, la nostra existència  i fins i tot allò que hem pogut aconseguir fins ara...

Un espai electoral, bon pati coeducatiu

Em sembla molt interessant, per a qui vulgui atansar-s'hi, reproduir el text que va fer servir na Rosa Cursach, candidata al senat 2019 per la coalició electoral illenca "Veus Progressistes", a la reunió de coordinació de la campanya, realitzada a Inca el 26 de març de 2019.

"Inca, 26 març 2019

L’altra dia vaig participar a una taula rodona sobre patis coeducatius i me va entusiasmar. Sabíeu que a primària es passen unes 650 hores anuals al pati?

Me va encantar tot el que es pot fer, però a més vaig començar a entendre MÉS.

MÉS és una espècie de pati coeducatiu, no perquè juguem, perquè jugar la veritat és què no jugam. Sinó pel canvi que suposa, respecte al pati tradicional, per la pluralitat, diversitat, imaginació, etc. que  hi posem.

Tornam a la metàfora: un pati coeducatiu, entre d’altres coses, és aquell pati que deixa de ser “futbolcèntric masculí”, és un pati, que fins  i tot hi pot arribar a haver-hi 34 activitats diferents, totes   activitats diferents i  a l’hora i totes importants

I vaig pensar, això és Més, a Més hi ha també hi ha molts d’interessos i diferents racons…

El racó del català,

De la renda social,

De l’impost de turisme sostenible

Del referèndum

De les agrupacions

De les sectorials 

De l’economia col·laborativa

Del Better in Winter

De la zonificació del lloguer

D’Esquerra

Del pactar

De la Sobirania

De les línies vermelles

De l’economia de la innovació

De la ciència i les tics i els bigdates

De l’executiva i del Consell Polític què ja és assemblea 

Del bosc urbà

De la sobirania

De les carreteres i l’ecosobirania? I Aena?

Del Més Obert

De la transició energètica

De la llei de residus

De la igualtat i LGTBI

Del municipalisme

Dels ciberfoners

De la joventut

De l’habitatge

De Palma

Del volem acollir

Del feminisme 

De la llengua materna

I el llenguatge inclusiu?

Dels processsos

De Territorial

D’esquerra oberta i els junts...

De les lleis, plans i protocols

De la ciutat dels infants

De les festes populars  i de les cossieres 

De la nostra gent i de la globalització

Del Consell i del Govern de la Comunitat…i de l’Espanya no té remei a anem a Espanya… perquè volem posar remei a tot aquest desgavell…

Però tot això que sembla un desgavell (ja n’hi ha més de 40) … sense ordre ni concert,  això som nosaltres,  això  seguirem essent, perquè tot això ens interessa, tot això ens importa, tot això va amb nosaltres.  

Així, tenim per endavant dos mesos boníssims per mostrar-ho,  i voltros direu i que hem de mostrar aquest desgavell?

Ens hem de mostrar a nosaltres… (no les nostres idees, no els nostres projectes, no el que hem fet, ni el que farem… que també….) Però el més important que hem de mostrar és a nosaltres; a cada carrer, a cada poble, a cada cafè, a cada quedada amb algú, a  cada reunió, a cada acte, a cada twit… ens hem de mostrar a nosaltres a cada una de nosaltres, les nostres il·lusions de sostenibilitat, feministes, solidàries i sobiranes. Mostrem-nos  a nosaltres amb tot allò que ens apassiona."

Assistència al primer acte de precampanya electoral 2019

Tothom pot veure que s'acosten dies molt moguts a l'àmbit de la política local, autonòmica, estatal i europea, a causa de les nombrosos convocatòries electorals que són a punt de celebrar-se.

Un cop acabat «mon any sabàtic» de 2018, em pos de bell nou a moure'm en aquells àmbits que consider primordials. És el cas d'aquest diumenge, amb la meva assistència al primer acte de precampanya electoral que s'ha fet a sa Pobla. Acte que serveix per presentar qui aspira a ser "el primer batle d'esquerres de sa Pobla", el regidor actual de Cultura, Innovació i Participació Ciutadana, com a 1r tinent batle de la Corporació poblera.

Convidat per dues militants d'Esquerra Republicana Mallorca, la poblera Catalina Munar, regidora de Serveis Socials i Medi Ambient de l'Ajuntament de sa Pobla; i la diputada de Més per Mallorca al Parlament de les Illes Balears, la bunyolina Agustina Vilaret, m'hi faig present amb moltes ganes.

El moment s'ho paga. És 17 de febrer de 2019. Pocs dies després que, a Madrid, s'ha iniciat el judici contra representants socials i polítics catalans. Molt pocs dies després que han estat convocades eleccions generals per al 28 d'abril, Diumenge de l'Àngel, abans que es realitzin les eleccions municipals, les eleccions autonòmiques (al Consell i al Parlament) i les eleccions europees. Quasi res!

En arribar a sa Pobla, veig que és molta la gent que s'ha apuntat al dinar de germanor que es fa aquest diumenge a sa Pobla, a Can Cirera Prim. Més d'un centenar de persones volen  fer suport a la candidatura municipal de Més per sa Pobla,  encapçalada pel regidor actual de Cultura Antoni Simó Tomàs (MÉS), dins la qual també s'integra la regidora actual Catalina Munar (ERC). 

M'adon que s'hi veu molt abundosa la presència de gent jove. Bastant més jove que jo! Tant la que apareix a la candidatura municipal, com la que participa en la trobada.

A part del bon dinar -un exquisit arròs sec amb verdures, acompanyat d'olives, pebre, rave, ensaïmada, taronja, cacauets, aigua, vi, cafè- i la bona companyia d'aquestes persones compartint taula i conversa, s'hi gaudeix de bona música, amb el grup Acoustic Outsiders.

Personalment, em sent molt content de trobar-m'hi amb gent coneguda, tant de MÉS com d'ERC, de sa Pobla i d'altres indrets de Mallorca, a més de la parella de regidors poblers esmentada: Joana Aina Campomar, Jaume Barceló, Joan Cladera «Cocou», Agustina Vilaret, Pere A. Ripoll, Joan Llodrà, Carme Rosselló, Margalida Seguí, Magdalena Solivellas, Toni Marquet i família, Albert Palou, etc.

Com vàrem comentar a la sessió del congrés extraordinari d'Esquerra Illes celebrat aquest cap de setmana a Manacor, ens hem d'abocar en cos i ànima a difondre, impulsar i fer que resultin guanyadors els valors republicans que propugnam, a favor d'uns Països Catalans lliures i sobirans, en la perspectiva de la construcció d'una República Catalana amb els elements més característics de l'esquerra transformadora.

Amb el lema «Esquerra Republicana – Ara Repúbliques» feim comptes de presentar-nos a les eleccions europees. Mentre que miram de sumar esforços amb altres formacions polítiques amb les quals podem compartir-ne certs aspectes, d'una manera o una altra, a totes les confrontacions electorals que es presenten enguany.

L'acte públic més immediat d'Esquerra Republicana s'esdevé aquesta mateixa setmana. Es tracta de la presentació del llibre «Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures» de Sergi Sol al Club Diario de Mallorca, DIVENDRES 22 DE FEBRER A LES 19 HORES.

Promet de ser un acte força interessant, amb l'entrada gratuïta per a tothom que tengui ganes de conèixer més a fons la personalitat, el pensament i l'acció del líder independentista català, president d'Esquerra Republicana, actualment empresonat, Oriol Junqueras!