Quart i darrer dia a Perpinyà: manifestació pels presos polítics

Aquest dissabte de mon any sabàtic 2018, passat a la ciutat de Perpinyà, és el darrer dia d'estada meva completa a la capital del Rosselló i la Catalunya Nord.

Manifestants pels carrers de Perpinyà
reclamant llibertat per als presos polítics

Sense anar-ho a cercar, ni saber-ne res de res, m'assabent a través del bon amic Teo que a les 17 hores el Comitè de Solidaritat Catalana (CSC) -creat el mes d'octubre de 2017- convoca a una Manifestació pels carrers de Perpinyà, demanant la llibertat dels presos polítics catalans.

Més de dues-centes persones es concentren a la plaça Aragó, recorrent les vies principals del centre de la ciutat, als crits de "Llibertat, llibertat, llibertat, presos polítics catalans!".

A més de gent de la comarca del Rosselló, també hi ha presències del Principat de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.

Tot i la pluja que no ha deixat de caure durant tota la jornada, la manifestació ha arreplegat un nombre considerable de participants portant cartells, pancartes, senyeres i d'altres instruments sonors que miren de centrar l'atenció ciutadana en la situació que estan patint els polítics catalans que lluiten democràticament per la República Catalana i la independència dels Països Catalans.

Tercer dia d'estada meva a Perpinyà: Llibreria Catalana

Des de la casa del bon amic Teo Vidal, on estic allotjat aquests dies de mon any sabàtic que estic passant a la ciutat de Perpinyà, s'edita cada dia la pàgina de VilaWeb dedicada a Catalunya Nord. 

Al fons de l'Av. General de Gaulle,
l'estació de tren, a Perpinyà

Un moment donat, em mostra com ho fa, conjuntament amb la bona amiga menorquina, Maria Benejam, des de fa molts anys, amb el seu ordinador i un programa editor específic. Avui de bon matí hi veig reflectida una notícia que m'atreu l'atenció: a la Llibreria Catalana, s'hi fa la presentació d'un llibre. Em sembla interessant. M'apunt a anar-hi.

Pel que hi puc esbrinar, aquest divendres, a les 18 h s'hi presenta la novel·la ‘La fugitiva’ de Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), escriptora, periodista i filòloga, a càrrec de David Clusellas, filòleg i periodista

Faig comptes d'aprofitar la meva caminada diària, per arribar-hi a peu. 

Com m'indicà fa dies la bona amiga mallorquina, Magda González, qui duu aquesta llibreria és na Joana Serra, neboda de na Blanca Serra (Barcelona, 1942), lingüista catalana històricament vinculada a l'Esquerra Independentista, a la lluita contra el franquisme i actual militant de la CUP.

Més ganes m'entren d'anar-hi. En Teo em diu que també en fa comptes. Ens hi hem de veure, doncs.

Quan manquen tres quarts d'hora per a l'inici de la presentació, m'hi adreç a peu, recorrent bulevards, passant per davant del Castellet, pujant per la Riba i arribant a la Llibreria Catalana, La Llibreria de Perpinyà, regentada per na Joana Serra.

Mostrador de LA LLIBRERIA,
a Perpinyà

En arribar, com que no hi veig en Teo, aprofit per fer unes quantes fotografies del mostrador, on apareixen múltiples publicacions referides a Catalunya i a la llengua catalana.

Besllum, a través dels vidres, la figura de na Joana Serra, envoltada d'altra gent. Quan hi entr, m'adon que, efectivament, és ella en companyia de sa mare, i del fotògraf, l'autora i el presentador del llibre, una jove mallorquina de nom Tanit, mitja dotzena de joves interessats en el llibre, en total, una desena de persones que ens hi hem atansat amb ganes d'atendre i escoltar.

El primer de tot que faig és saludar na Joana i fer-li arribar les salutacions de l'amiga mallorquina, Magda González, de qui guarda molt bon record, segons em diu,de qui ja fa molt de temps que no té cap notícia. Recorda perfectament l'esdeveniment que comportà el concert de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans a la seu catedral de Perpinyà a principis dels anys 2000. Vol saber què fa na Magda i a què es dedica a l'actualitat. M'encomana que li faci arribar les seves salutacions.

Blanca Busquets em dedica la seva novel·la
LA FUGITIVA, a Perpinyà

La presentació del llibre «La fugitiva», a càrrec de David Clusellas, filòleg i periodista principatí, i de l'autora de la novel·la, la també principatina Blanca Busquets, discorre en un clima agradós i complaent.

Al final, na Blanca em dedica l'exemplar que he adquirit (18€) i que faig comptes de llegir aquests dies meus perpinyanesos.

Ens aclareix, com ha hagut d'explicar en altres indrets, que no es tracta de la fugida de cap de les dones dedicades a la política a l'actualitat, ni de la CUP ni d'ERC. Sinó de la fugida d'una dona de poble, de sí mateixa...

Segon dia d'estada meva a Perpinyà

Avui he dormit a plaer, en bon dijous de mon any sabàtic, a Perpinyà. El llit que m'ha deixat preparat el bon amic Teo a ca seva, m'ha resultat molt confortable.

Me n'ha deixat les claus, de manera que en puc sortir, puc entrar-hi quan vulgui i disposar de tot quant s'hi conté, tant pel que fa a la menjua, com pel que té a veure amb el mobiliari, utensilis, etc.

En aixecar-me aquest segon dia d'estada meva a Perpinyà, he pogut gaudir d'un bon berenar, a base de pa amb mel, i llet amb tes i herbes diverses. 

Fet això, he decidit d'anar a fer la meva primera caminada per la ciutat capital de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord. Amb el GoogleMaps no hi ha problema. M'indica per allà on vaig i m'assenyala per on he d'anar, si vull arribar a un lloc concret. No fa falta molestar ni demanar res a ningú!

M'he recorregut la ciutat des del carrer Maurice Barrés, molt a prop d'allà on viu la bona amiga menorquina Maria, baixant cap al carrer de la Corse, Boulevard Anatole France, plaça Joseph Cassanyes, carrer François Xavier Antoine de Llucia, Moulin Parés (on hi ha la mesquita de Perpinyà), Museu, Universitat, carrer Emile Zola (on hi ha Biblioteca pública i Mediateca central de Perpinyà), plaça Hyacinthe Rigaud, la Fusterie, plaça des Poilus, carrer des Augustins, Maréchal Foch, Dr. Ludwig LazarusZamenoff, Quai de Barcelona, Avenue du Lycée.

Arribat a aquest punt, i mentre través un pont situat damunt la ribera de la Bassa, afluent del riu la Tet, m'adon que al pont següent en direcció cap al centre de la ciutat, discorre una manifestació sindical força nombrosa.

Un cop arribat a l'altra banda del Quai Alfred Nobel enfil pels carrers d'Iena, Alexandre Josep Oliva, Nicolas Boileau, Avinguda General de Gaulle i arrib al final de la meva caminada d'avui, l'Estació de Perpinyà.

Mir d'aconseguir-hi i l'obtenc, sense cap casta d'incidència, el bitllet de retorn en tren a Barcelona, per a diumenge que ve, a les 11:17 h, en vagó de primera classe TGV.

M'estim més fer el trajecte de retorn cap a can Teo per un altre camí i seguesc l'avinguda General De Gaulle fins al Boulevard Georges Clemenceau. Boulevard Wilson, Boulevard Jean Bourrat, i Boulevard Frédéric Mistral.

Em torn a topar amb la manifestació sindical que recorre la ciutat en defensa d'unes millors condicions laborals, segons se'm diu, sobretot al sector ferroviari francès.

Em sorprèn moltíssim, i mir d'enregistrar-ho en vídeo, que tota l'assistència entoni i canti a cor obert la cançó L'Estaca del gironí Lluís Llach.

En total, avui matí he fet uns set quilòmetres a peu abans d'anar a dinar, cosa que a cal bon amic Teo s'acostuma a fer a les 11:30 hores gairebé tots els dies de l'any.

El bon amic Teo
a l'Estany de Vilanova de Raò

Després de dinar la mar de bé, d'unes bones pizzes variades, bon vi, bon pa i bons formatges, els bons amics perpinyanesos tenen l'amabilitat de portar-me a un indret idíl·lic que jo desconeixia: l'Estany de Vilanova de Raò (1976-78), un embassament de 18 milions de m3 d'aigua, situat a la plana del Rosselló, a la Catalunya Nord, des d'on he pogut traure fotografies magnífiques de les muntanyes del Canigó.

Inicialment concebut per a regadiu, el temps n'ha fet un atractiu turístic a partir de l'any 2000: zona de bany i de passeig, reserva de caça i pesca, pràctiques esportives, parcialment destinat a reserva ecològica tant per a la fauna piscícola com per a l'avícola. Algunes espècies d'ocells migratoris hi descansen en els seus desplaçaments.

També és utilitzat pels bombers en la lluita contra els incendis forestals.

Me'n torn cap a casa, amb la imatge fantàstica del Canigó nevat clavada als ulls!

El Canigó nevat, vist des de
l'estany de Vilanova de Raò

Primer dia d'estada meva a Perpinyà

Convidat pels bons amics Teo i Maria, que en altres ocasions ens han convidat a visitar-los, aquest dimecres del mes de març de mon any sabàtic 2018, m'he pujat al TGV-AVE que surt de l'estació de Barcelona Sants i es dirigeix fins a la capital francesa, París Gare Lyon, passant, entre d'altres indrets, per la ciutat de PERPINYÀ, a la Catalunya Nord, i, abans, per Girona i per Figueres.

Maria i Teo, impulsors de VilaWeb
a Catalunya Nord

Em fa il·lusió tornar a veure aquests dos bons amics que tan bé ens acolliren quan ens hi férem presents amb motiu del concert de l'OJIPC -Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans- a la seu catedral perpinyanesa. 

O quan, juntament amb na Bel, aprofitàrem per visitar-los amb motiu de l'UCE -Universitat Catalana d'Estiu- a Prada de Conflent.

Sempre hi hem estat molt ben rebuts. I ara, no fa gaires dies, em feren a saber que els feia molta d'il·lusió que ens tornàssim a retrobar. 

En aquesta ocasió, hi vaig amb tren i AVE, per afegitó. És la primera vegada que faig aquest trajecte d'aquesta manera. És una delícia. Molt confortable. Encara que trob a faltar una gran manca de contacte personal. Ningú no ens acompanya, ni ens indica, ni ens facilita el camí per trobar els nostres seients o per demanar-hi res. T'has d'espavilar, amb les indicacions que puguis detectar.

El trajecte en tren, dins un vagó de primera classe, a les dues dotzens de butaques que conté, només hi viatjam quatre passatgers. Mentre ens acostam a Figueres, s'estén davant la nostra vista la serralada pirinenca totalment coberta de neu. Els camps verds. Els rius amb gran cabal d'aigua.

Seguint les recomanacions de la bona amiga Magda, faig comptes d'arribar fins a la Llibreria Catalana. La duu na Joana Serra, neboda de na Blanca Serra, una dona històrica de lluites.

Després de dinar, ens dirigim en el cotxe conduït pel bon amic Teo cap a la ciutat de Toluges, on es va celebrar la primera assemblea de Pau i Treva dels comtats catalans, l'any 1027, sota la presidència de l'abat Oliba. Fet que recorda Pau Casals durant el seu concert famós davant l'assemblea general de Nacions Unides.

Recollim Guillem Jaume, el fill d'en Teo, al seu lloc de treball, que es troba molt a prop.

Visitam també la casa on viu Marisa, la mare d'en Teo, una velleta de 88 anys, molt amable i simpàtica, que viu en aquest municipi tan emblemàtic dels Països Catalans.