El Consell d'Europa, a favor de la llengua catalana

Quan avui matí llegesc aquesta notícia que porta un titular tan expressiu, «El Consell d'Europa envesteix contra el TIL i la Judicatura, per mor del català», tot d'una em ve al cap que s'ho paga haver-nos fet presents, des de Mallorca, a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, on denunciam malifetes lingüístiques del govern presidit per JR Bauzà.
Passen dies i passen anys, des d'aquell 14 de juny de 2012, però s'ha de reconèixer que «qualque cosa es mou i es cou a Europa, en relació amb els Països Catalans». Pentura com mai, fins ara.
Som tres, de Mallorca, que hi participam, en representació de tres entitats mallorquines: Magda González, de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears; M. Antònia Font, de l'STEI-i; i jo mateix, de l'associació Drets Humans de Mallorca.
Un informe jurídic, elaborat a Palma, ens aporta més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.
Abans, emperò, consideram més adient acudir directament al Parlament Europeu, també amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg, amb l'objectiu de defensar-hi la llengua catalana i de denunciar-hi les agressions que li infligeix el Govern de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá Díaz. I, també, per informar sobre iniciatives cíviques diverses que s'estan duent a terme arreu dels Països Catalans, amb la finalitat de protegir-la i promoure-la; com són, per exemple, les manifestacions d'ENLLAÇATS PEL CATALÀ...

Presents a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg aquell 14 de juny de 2012, mantenim nombrosos contactes a despatxos d'europarlamentaris.
És el cas de JORDI BACARDIT I REGUANT, assistent del grup parlamentari europeu Verds-ALE. RAÜL ROMEVA I RUEDA, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds. RAMON TREMOSA I BALCELLS, eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, del grup parlamentari europeu Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE). TERESA RIERA I MADURELL, eurodiputada mallorquina del PSIB-PSOE, i MARIA BADIA I CUTCHET, eurodiputada catalana del PSC-PSOE, del grup parlamentari europeu Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D).

Fins i tot, arribam a intervenir públicament i ens adreçam, en català, a l'intergrup parlamentari “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals”, on defensam l'ús de la llengua catalana a Europa i denunciam amb tots els ets i uts cadascun dels atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears, presidit per JR Bauzá.
Que el mateix Consell d'Europa, a l'informe «European Charter for Regional or Minority Languages» envesteixi amb fúria contra el TIL i que estiri les orelles a la Judicatura, instant que hi hagi més jutges i fiscals que emprin el català, significa moltíssim per a nosaltres: són quatre anys en què han passat moltes coses en aquesta Europa nostra i, a la vista d'aquest informe, podem veure que els Països Catalans cada cop són més presents a les institucions europees...

El simple fet que un dels europarlamentaris que aleshores ens acull al seu despatx d'Estrasburg, Raül Romeva, hores d'ara sigui membre del Govern de la Generalitat de Catalunya, tenint la responsabilitat de conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ens omple de satisfacció i ens empeny a continuar amb la tasca engrescadora de defensar, protegir, promoure i impulsar, sempre i pertot arreu, l'ús la llengua catalana, pròpia de tots els territoris que conformen els Països Catalans....

El president Bauçà, al Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) (2)

L'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, l'STEI-i i l'associació Drets Humans de Mallorca, disposen d'un informe jurídic, elaborat al despatx ADC Abogados, de Palma, que recull més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.

S'hi assenyalen iniciatives possibles, encaminades a portar-l'hi, vistes certes actuacions governamentals recents que podrien anar contra la llengua catalana, pròpia d'aquesta comunitat autònoma.

L'equip de treball, integrat per Pablo Alonso de Caso y Lozano, Francisco Jóse Alonso de Caso y Lozano, Francisco José Pérez Martínez, Antonio Lázaro González-Barba, Antonio Garrido Cobo, Marina Banús y Alonso de Caso, s'hi ha dedicat en cos i ànima el proppassat cap de setmana.

D'aquí, n'ha sorgit una estratègia jurídica davant aquestes actuacions del Govern de les Illes Balears, que, d'una manera insòlita fins ara, fa la impressió d'afanyar-se a provocar la desaparició, marginació i degradació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears, com també la vulneració del dret a l'educació i a la llibertat d'expressió i opinió, uns drets reconeguts universalment.

A l'hora de portar el president Bauçà davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, per mor de l'actuació política, administrativa i judicial del Govern de les Illes Balears i del partit polític que el manté en el poder, s'hi detecten indicis nombrosos que podrien arribar a ser constitutius d'actes delictius diversos:

1. DENEGACIÓ DISCRIMINATÒRIA D'UNA PRESTACIÓ DE CARÀCTER PÚBLIC, com és el dret a rebre l'ensenyament en llengua catalana, delicte previst i tipificat als arts. 511 i 512 del Codi Penal;
   
2. IMPEDIR L'EXERCICI LEGÍTIM DE LES LLIBERTATS DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ, en relació amb detencions de manifestants a favor de la docència en català i/o contra l'actuació del Govern de les Illes Balears en matèria lingüística.
   
3. PREVARICACIÓ, delicte previst i tipificat als articles 404 i 409 del Codi Penal, pel dictat d'un text normatiu nou, el 6 de setembre de 2013. Per tal d'implantar el Tractament Integrat de Llengües (TIL), dicta una normativa nova mancada de requisits, com són ara la urgència; i la matèria sobre la qual tracta, que afecta drets fonamentals, com l'educació.
   
4. COACCIONS, amb l'objectiu d'impedir l'exercici d'un dret fonamental, en concret el dret a l'Educació, consagrat a l'article 27 de la Constitució espanyola; el dret de reunió i manifestació, consagrat a l'article 21 C.E., article 20.1 C.E.; el dret a expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions, article 16 C.E.; el dret a la llibertat ideològica, article 14 C.E.; el dret a no ser discriminats, delicte previst i tipificat a l'article 172.1 (paràgraf 2n).
   
5. DESOBEDIÈNCIA, pel dictat d'una norma nova amb la finalitat d'implantar el TIL, quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears suspèn l'aplicació d'aquest Decret de Tractament Integrat de Llengües.
   
6. MALBARATAMENT DE CABALS PÚBLICS, per la quantitat de diners públics que el Govern de les Illes Balears destina a campanyes d'auto-publicitat en mitjans de comunicació a favor del TIL, incloent-hi anuncis a la premsa el 21 de setembre de 2013 al diari El Mundo, o el 23 de setembre següent al diari Última Hora.
   
7. DISCRIMINACIÓ I PREVARICACIÓ per les sancions imposades a personal docent de Maó, sense perjudici d'altres tipus de delictes relacionats amb qualificació ulterior i el resultat derivat de la instrucció dels fets, i contra qualsevol persona jurídica o física que resulti responsable de fet o de dret.

Amb totes aquestes dades, les tres entitats esmentades -Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, STEI-i i Drets Humans de Mallorca- les mateixes que l'any passat varen comparèixer davant del Parlament Europeu, per denunciar-hi la política lingüística del president Bauçà, contrària a la llengua catalana, disposen de tots aquests altres motius que els empenyen a recórrer davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg.

Cap a Estrasburg, s'ha dit (8): contactes mantenguts

Dues valentes dones mallorquines s'han fet presents al Parlament Europeu.

En defensa de la llengua catalana, dues valentes dones mallorquines s'han volgut fer presents al Parlament Europeu, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg, per denunciar-hi les agressions que hi infligeix el Govern de les Illes Balears, que presideix el senyor José Ramón Bauzá Díaz.

I, també, per informar sobre iniciatives cíviques diverses que s'estan duent a terme arreu dels Països Catalans, amb la finalitat de protegir-la i promoure-la.

Amb aquesta mitja dotzena de vídeos, se'n poden veure imatges i veus que ajuden a copsar el que s'hi va succeir dia 14 de juny de 2012.

1. JORDI BACARDIT I REGUANT, assistent del grup parlamentari Verds-ALE
   

   Amb l'assistent Jordi Bacardit, del grup Verds-ALE al Parlament Europeu, seu d'Estrasburg, na Magda González i na Maria Antònia Font aconsegueixen d'adreçar-se, en català, a l'intergrup parlamentari "Nacions, Regions i Llengües" en defensa de la llengua catalana denunciant-hi els atacs que rep del Govern de les Illes Balears

   Estic molt content d'haver conegut l'assistent del grup Verds/ALE al Parlament Europeu, Jordi Bacardit i Reguant, qui, amb gran dedicació, ens ha facilitat d'accedir-hi per defensar la llengua catalana i denunciar els atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears que presideix el senyor José Ramón Bauzá Díaz...

2. RAÜL ROMEVA I RUEDA, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, al grup parlamentari Verds-Aliança Lliure Europea (ALE)
   

   Amb l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, al seu despatx a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, defensant la llengua catalana contra els atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears

3. RAMON TREMOSA I BALCELLS, eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, al grup parlamentari europeu Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE)
   Amb l'eurodiputat català de Convergència Democràtica de Catalunya, Ramon Tremosa, trobada informativa al seu despatx a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, sobre els atacs que rep hores d'ara la llengua catalana per part del Govern de les Illes Balears i la defensa que promouen entitats nombroses
4. TERESA RIERA I MADURELL, eurodiputada mallorquina del PSIB-PSOE, i MARIA BADIA I CUTCHET, eurodiputada catalana del PSC-PSOE, al grup parlamentari Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)
   Amb la presència i la col·laboració de dues eurodiputades socialistes dels Països Catalans, durant la intervenció de Magda González i Maria Antònia Font davant de l'intergrup de Minories a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, defensant la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, contra els atacs que li fa el Govern de les Illes Balears
5. Intervenció de MARIA ANTÒNIA FONT I GELABERT, representant de l'STEI-i
   

   Part segona, amb la intervenció de M. Antònia Font (STEI-i) davant de l'intergrup parlamentari europeu de Minories, defensant la llengua catalana contra els atacs del Govern del PP que presideix José Ramón Bauzá Díaz a les Illes Balears

6. Intervenció de MAGDALENA GONZÁLEZ I CRESPÍ, representant de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears
   

   Intervenció de Magda González davant l'intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals" del Parlament Europeu, a la ciutat francesa d'Estrasburg

Cap a Estrasburg, s'ha dit (7): ja hi som, i de quina manera!

El 14 de juny de 2012 pot ser considerat com una de les jornades que marquen fita remarcable en el procés d'acostament de la realitat illenca al Parlament Europeu.

Una cosa és allò que hi deuen aportar les senyories que han estat elegides en campanya electoral... Elles sabran què hi fan durant els cinc anys que hi romanen treballant... La gran majoria de la població de les Illes Balears i Pitiüses no en sap res de res, malauradament. Pentura no sap ni tan sols que n'hi ha dues... una del PP i una altra del PSOE!

El fet és que cap d'aquestes dues eurodiputades balears mai no ha accedit a comparèixer davant les entitats que es mostren més actives a l'interior dels moviments socials, a Mallorca. Malgrat les peticions efectuades de manera persistent (sobretot durant la darrera campanya electoral, l'any 2009, per part de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca!)

Una altra cosa molt distinta, sens dubte, s'esdevé quan -després de mil i uns esforços compartits durant una mesada seguida- s'aconsegueix que la veu de la societat civil illenca ressoni dins les bòvedes del recinte parlamentari europeu! I hi ressoni EN CATALÀ!

Aleshores, crec jo, s'hi marca una fita que pot senyalar camins a seguir per al futur dels Països Catalans.

Això precisament va passar dijous, 14 de juny de 2012!

Les veus, clares i catalanes, de dues valentes dones mallorquines ressonaren dins la imponent Sala de Reunions del Parlament Europeu a la seu d'Estrasburg! Davant d'una quarantena de diputades i diputats adscrits a l'intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals" que les havien convidades a intervenir-hi.

Vaig ser-ne testimoni privilegiat. Cosa que m'honora moltíssim, i em permet de poder dir-hi la meva amb llibertat total, com a membre de l'associació "Drets Humans de Mallorca", el president de la qual, Bernat Vicens me n'havia lliurat prèviament les credencials. N'estic summament orgullós!

Quan la veu, clara i catalana, de na Magda González i Crespí, en nom i representació de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears començà a sonar, en català, dins aquell hemicicle parlamentari, no vaig poder evitar sentir-m'hi summament emocionat.

Era la mateixa llengua catalana que, a ca nostra, a les Illes Balears i Pitiüses, roman més maltractada que mai, des de fa un any, per mor de les agressions insòlites, increïbles i inacceptables, que rep de qui n'hauria de ser el màxim defensor: per encàrrec de la Llei, per encomana del Parlament i per mandat de l'Estatut, el president del Govern, senyor José Ramón Bauzá Díaz!

Aquesta mateixa llengua catalana, que a ca nostra ha de romandre tan maltractada, pel Govern i qui li dóna suport, ressonava lliurement clara i forta dins les oïdes respectables de ses eurosenyories, que en seguien la traducció a l'alemany (Sr. Schneider) i al castellà (senyora Patrícia Lluc, de Manresa)!

Allò era massa!

I no acabà aquí l'assumpte. Pocs minuts després, una altra valenta dona mallorquina, na Maria Antònia Font i Gelabert, en representació de l'STEI-i, reblava el clau i afegia més llenya al foc encalentidor d'aquella intervenció històrica: en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses (i de la resta de territoris dels Països Catalans), la llengua parlada per milions de persones a Europa i que, malgrat tot, encara no és llengua oficial al Parlament Europeu (per decisió unànime dels dos grans partits estatals espanyols, PP i PSOE).

Tot i amb això, som testimoni que el català va ressonar ben fort al Parlament Europeu, malgrat no ser-ne llengua oficial... Hi va ressonar tan fort que, fins i tot la representant del PSC que va demanar la paraula per intervenir-hi, sol·licità autorització a la parella traductora perquè ella, l'eurodiputada, també pogués intervenir-hi, també ella, en català...

Allò era massa, per a mi! El que diuen que no poden aconseguir dues grans formacions polítiques parlamentàries -fer ressonar el català a l'hemicicle parlamentari europeu- ho aconseguien davant dels meus ulls dues valentes dones mallorquines, amb els recursos minsos de què disposen, i amb els seus esforços gegantins...(CONTINUARÀ)

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (6): parlament europeu enllaçat pel català

EUROPA ENLLAÇADA - Canal TV

Des que fa una mesada es va anunciar públicament al santuari de Cura que s'emprendrien accions concretes per internacionalitzar la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, fins arribar a enllaçar el Parlament Europeu pel català, s'han fet passes en aquest sentit.

Hores d'ara, ja ens trobam a les portes d'aquesta institució pública internacional, gràcies a l'acció infatigable, desplegada sobretot per dues dones mallorquines representants de sengles entitats: Magda González, per l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i Maria Antònia Font, per l'STEI-i.

Com varen anunciar a la roda de premsa informativa fa pocs dies, totes dues han estat convidades a intervenir dijous, dia 14 de juny de 2012, davant l'intergrup parlamentari “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals”, que es reuneix a la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg.

Entre les 10:30 i les 11:15 h del matí, és previst que se'n produeixi la compareixença que, per poc que es pugui, hom mirarà que sigui retransmesa íntegrament en directe pel canal d'internet EUROPA ENLLAÇADA.

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (5): situació actual del català a les Illes Balears i Pitiüses

La política agressiva que el Govern presidit per José Ramón Bauzá Díaz ha emprès contra la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses ha obtengut una resposta ferma i contundent per part de la ciutadania.

Arran de la “Vaga de fam en defensa de la llengua catalana”, mantenguda per Jubilats per Mallorca durant 42 dies seguits al casal de Can Alcover (Palma) els mesos de març i abril de 2012 (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 Cura, 13 Cura, 14 Cura, 15, 16 Cura, 17 Cura, 18 Cura, 19 Cura, 20 Perpinyà), sorgeixen d'altres iniciatives nombroses i diverses que s'encaminen a combatre amb fermesa i contundència els atacs durs que desferma el Govern...

Una d'aquestes iniciatives, promoguda pel Dr. Carles Amengual i que rep el suport de Jubilats per Mallorca, Obra Cultural Balear, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català a les Illes Balears, etc. consisteix a fer una lectura continuada de textos en defensa de la llengua catalana, durant vint-i-quatre hores seguides a un indret determinat, amb caràcter públic i obert a la gent que en tengui ganes.

1. La primera edició es fa a Can Alcover (Palma) (21,).
2. La segona al monestir de la Real (Palma) (22, 23, 24, 25, ).
3. La tercera al santuari de Lluc (Escorca), on s'obté també la participació directa des del Micalet (València) (26, 27, 28).
4. La quarta a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (Manacor) 29, 30, 32, 33, 34, 35, 36, 37).
5. La cinquena a la Biblioteca Cas Metge Rei (Santa Maria del Camí) 31, .
6. La sisena a l'illa de Menorca 38.
7. La setena s'organitza a la vila mallorquina de Santa Margalida...

Totes aquestes edicions poden ser seguides per internet en directe a través del canal http://www.ustream.tv/channel/jubilatsxmca.

L'enllaçada que es fa a la Fira del Llibre i la Setmana del Llibre en Català (39) al parc de les Estacions, de Palma, va seguida de la que es projecta fer al Parlament Europeu, per part de l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears (40)...

El diari Última Hora de dia 7 de juny de 2012 (pàg. 25) és el primer a informar que el Parlament Europeu ha de tractar la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, la setmana que ve, concretament dijous dia 14.

Una delegació de l'STEI-i i de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català ha d'anar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, convidada per l'Intergrup “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” que aglutina parlamentaris de tot l'arc parlamentari europeu..

Na Magdalena González, per part de l'Assemblea, i na Maria Antònia Font, per part de l'STEI-i, en són les dues portaveus. Han convocat a una roda de premsa informativa per a divendres, 8 de juny de 2012, a les 11 del matí, a la seu de l'STEI-i. Hi expliquen aquesta eixida.

Tant de bo que serveixi per fer reflexionar els dirigents del Partit Popular a les Illes Balears i Pitiüses, entossudits a adoptar i mantenir unes mesures agressives, contràries a la promoció i impuls de la llengua catalana a aquesta part del territori dels Països Catalans.

Cap a Estrasburg, s'ha dit (4): convidada d'intergrup parlamentari

Abans de tornar a partir cap al Parlament Europeu -per enèsima vegada d'ençà que hi vaig anar el primer pic-, em plau i em lleu repassar aquest blog meu de l'any 2005, on manifest els meus motius, força nombrosos, pels quals estic ben decidit a votar NO a allò que en diuen Constitució Europea, que ens volen entaferrar per nassos!

Set anys després, tots aquells motius continuen mantenint-ne la validesa. Fins i tot se n'hi poden afegir un altre bon grapat. L'Europa que s'està aixecant no coincideix ni poc ni gens ni una mica amb l'Europa que vull, ni prop fer-hi!

Però és l'Europa que tenim ara per ara, amb unes institucions públiques tan minses que hi pinten molt manco que els mercaders de torn... amb un Parlament de tan poques atribucions i poders reals que cada cop s'assembla més a una caricatura, en esdevenir un mer òrgan consultiu o, com a molt, un co-legislador supeditat a la Comissió Europea...

És el que tenim, ara per ara. Per això mateix, n'hi ha que continuam insistint en la necessitat de fer arribar al cor mateix de la Unió Europea, al Parlament Europeu amb seu a Estrasburg, les nostres queixes i les nostres denúncies. Ara i sobretot, pel tractament que dóna el Govern actual de les Illes Balears a la llengua catalana que ens és l'única llengua pròpia.

Creim que és bo que eurodiputats i eurodiputades de tot l'arc parlamentari europeu s'assabentin directament d'allò que comporta per a una comunitat lingüística com la nostra l'adopció de mesures tan descabdellades com les que s'estan implantant a cop de decret, d'ordre, de resolució... donant l'esquena a òrgans consultius i institucionals tan prestigiosos com pugui ser la Universitat de les Illes Balears, per citar-ne només un cas.

Gràcies a les gestions duites a terme per na Magda González i na M. Antònia Font, membres de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i de l'STEI-i, respectivament; amb la col·laboració de l'Oficina que dirigeix Jordi Reguant i Bacardit, assessor polític d'Afers Exteriors del Grup Verds-ALE al Parlament Europeu; i les indicacions d'altres persones expertes en la matèria, aquestes dues valentes dones mallorquines aconsegueixen que l'intergrup de Minories Nacionals, Regions Constitucionals i Llengües Regionals, del Parlament Europeu, les convidi a presentar a Estrasburg, el proper dia 14 de juny de 2012, el cas de la discriminació del català a les Illes Balears.

M'honora i em complau moltíssim tenir l'oportunitat d'acompanyar-les-hi, com a membre de l'associació “Drets Humans de Mallorca” (1974)!

Cap a Estrasburg, s'ha dit (2): amb eurodiputats dels Països Catalans

SALUTACIÓ, AMB MOTIU DE LA PROPERA COMPAREIXENÇA DAVANT L'INTERGRUP « TRADITIONAL MINORITIES, NATIONAL COMMUNITIES AND LANGUAGES», PREVISTA PER AL PROPER DIJOUS, 14 DE JUNY DE 2012, A LA SEU DEL PARLAMENT EUROPEU D'ESTRASBURG

Senyores i senyors eurodiputats d'arreu dels Països Catalans:

Fent suport a tot quant se vos diu per part de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears i del Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears (STEI-I), com a membre de l'associació Drets Humans de Mallorca (1974), em permet d'afegir-vos-hi que venim a aquesta ciutat d'Estrasburg, des de l'illa de Mallorca, situada enmig de la mar Mediterrània, per lliurar-vos la nostra queixa/denúncia, com a ciutadans d'una regió autònoma de l'Estat espanyol que durant vuit segles, més o menys, gaudeix de la seva llengua pròpia, la llengua catalana.

Volem fer-vos arribar, com a membre que sou del Parlament Europeu, originàriament provinent d'algun indret dels Països Catalans, la nostra preocupació i el malestar profund de la societat de les Illes Balears davant les mesures adoptades recentment pel Govern Autonòmic del Partit Popular en contra del català, del seu aprenentatge i del seu ús com a llengua oficial. Tot i que n'és l'única llengua pròpia en virtut de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Aquestes mesures, segons el nostre parer i d'acord amb l'opinió de juristes i sociolingüistes que segueixen l'evolució de la nostra llengua, comporten un retrocés significatiu del català, històricament minoritzat en aquest territori.

Veim que les mesures recentment adoptades pel govern regional, presidit des de l'any passat ençà pel Sr José Ramón Bauzá Díaz (PP), posen en seriós perill de fer desaparèixer per a sempre més, a les Illes Balears, aquesta llengua romànica tan valuosa, per la pressió forta que hi exerceix l'espanyol o castellà, malgrat les mostres de resistència popular, de lluita i d'iniciatives cíviques que s'estenen cada vegada més pertot arreu de l'arxipèlag.

. Per aquest motiu, volem presentar-vos aquesta queixa/denúncia nostra, informant-vos que es tracta d'una situació molt greu per a l'idioma català, propi de les Illes Balears i dels altres territoris que conformen el que anomenam Països Catalans.

En sentir-nos membres d'una comunitat lingüística en perill d'extinció, volem prestar atenció a les vostres instruccions i recomanacions, de manera que tots plegats puguem obtenir més llum sobre les estratègies a seguir per continuar defensant aquesta llengua nostra que, sent una de les primeres romàniques desplegades a Europa, en certa manera també esdevé una llengua vostra.

Estaríem molt agraïts si paràveu esment a aquesta petició nostra i tractàveu de fomentar-hi tot quant sigui possible, a fi d'aconseguir una evolució positiva respecte de la llengua catalana a les Illes Balears.

Vos demanam que accepteu, senyores i senyors, la nostra consideració més alta i distingida, amb el nostre agraïment profund, en nom de les les organitzacions i la societat civil de les illes Balears a què pertanyem.

Moltes gràcies. A l'espera de retrobar-nos, amb més bones notíciesqualque altre dia!

Cecili Buele i Ramis
Drets Humans de Mallorca/p>

Mallorca, 8 de juny de 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (1): la situació actual del català a les Illes

El diari Última Hora de dia 7 de juny de 2012 (pàg. 25) informa que el Parlament Europeu tractarà la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, la setmana que ve, concretament dijous dia 14.

Una delegació de l'STEI-i i de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, ha d'anar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, convidada per l'Intergrup “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” que aglutina parlamentaris de tot l'arc parlamentari europeu..

Na Magdalena González, per part de l'Assemblea, i na Maria Antònia Font, per part de l'STEI-i en són les portaveus, que han convocat a na roda de premsa informativa per a divendres, 8 de juny de 2012, a les 11 del matí, a la seu de l'STEI-i, per explicar aquesta eixida.

Tant de bo que serveixi per fer reflexionar els dirigents del Partit Popular a les Illes Balears i Pitiüses que semblen entestats a prendre i mantenir mesures contràries a la promoció i impuls de la llengua catalana en aquest territori dels Països Catalans.

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (c): intergrup parlamentari de minories, regions i llengües

Al Parlament Europeu, a l'hora de tractar determinats assumptes, molt més concrets, es crea allò que se'n diuen intergrups parlamentaris, que es conformen amb diputats de diversos grups polítics. N'hi ha un bon grapat.

Un d'aquests és l'intergrup “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals” del Parlament Europeu.

A l'actualitat, aquest intergrup està conformat per 43 membres (28 eurodiputats i 15 eurodiputades).

La major part són del PP (Partit Popular Europeu - Demòcratacristians europeus) (16), d'ALDE (liberals) (10), S&D (socialistes) (7), VERDS/ALE (4), ECR (3) i EFD (2).

Dins aquest intergrup només hi ha un eurodiputat que parla català (Ramon Tremosa) i una eurodiputada que deu saber castellà (Izaskun Bilbao).

Entrant dins la web del Parlament Europeu, hom pot assabentar-se de tot quant s'hi publica en relació amb aquest intergrup: qui n'és la presidenta, Kinga Gál, d'Hongria, i els dos copresidents (François Alfonsi, de Còrsega, i Csaba Sándor Tabajdi, d'Hongria); quins correus electrònics mantenen disponibles ses senyories europarlamentàries, etc.

També es pot saber quins són els països originaris de cadascun dels membres d'aquest intergrup parlamentari: Alemanya (4), Còrsega, Eslovàquia (2), Eslovènia (3), Espanya (2: País Basc i Catalunya), Finlàndia (2), França (5), Gran Bretanya (1), Hongria (8), Itàlia (3), Letònia (1), Malta (1), Polònia (5), Romania (4), Suècia (1), Txèquia (1).

El membre d'edat major és hongarès, de l'any 1939, i el més jove finlandès, de l'any 1979...

MEMBRES DE L'INTERGRUP MINORIES NACIONALS TRADICIONALS, REGIONS CONSTITUCIONALS I LLENGÜES REGIONALS, AL PARLAMENT EUROPEU

1. ALFONSI François (H) COPRESIDENT
   Ajaccio, 1953 (Còrsega) - França
   Verds/ALE - Partitu di a Nazione Corsa
2. BAUER Edit (D)
   Samorin, 1946 Eslovàquia
   PPE (DC) - Magyar Koalíció Pártja
3. Izaskun BILBAO BARANDICA (D)
   Bermeo (Bizkaia), 1951 Espanya - País Basc
   ALDE - PNV
4. Simon BUSUTTIL (H)
   Attard, 1969 Malta PPE (DC) – Malte Partit Nazzjonalista
5. Tadeusz CYMAŃSKI (H)
   Nowy Staw, 1955 Polònia EFD – Solidarna Polska
6. Ryszard CZARNECKI (H)
   Londyn, 1963 Polònia ECR – Pologne Prawo Sprawiedliwosc
7. Herbert DORFMANN (H)
   Brixen, 1969 Itàlia PPE (DC) – Partito Popolare Sudtirolese
8. Michael GAHLER (H)
   Frankfurt/Main, 1960 Alemanya PPE (DC) – Christlich Demokratische Union Deutschlands
9. Kinga GÁL (D) EX-PRESIDENTA
   Kolozsvár, 1970 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
10. Kinga GÖNCZ (D)
    Budapest, 1947 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
11. Catherine GRÈZE (D)
    París, 1960 França Verds/ALE – France Europe Écologie
12. Zita GURMAI (D)
    Budapest, 1965 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
13. Carl HAGLUND (H)
    Esbo, 1979 Finlàndia ALDE - Finlande Svenska folkpartiet
14. Edit HERCZOG (D)
    Budapest, 1961 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
15. Nicole KIIL-NIELSEN (D)
    Larchamp, 1949 France Verds/ALE – France Europe Écologie
16. Ádám KÓSA (H)
    Budapest, 1975 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
17. Paweł Robert KOWAL (H)
    Rzeszów, 1975 Polònia ECR - Polska Jest Najważniejsza
18. Jacek Olgierd KURSKI (H) Gdansk, 1966 Polònia EFD - Pologne Solidarna Polska
19. Alain LAMASSOURE (H)
    Pau, 1944 França PPE (DC) - Union pour un Mouvement Populaire
20. Alajos MÉSZÁROS (H)
    Bratislava, 1952 Eslovàquia PPE (DC) - Strana mad'arskej koalície - Magyar Koalíció Pártja
21. Angelika NIEBLER (D)
    München, 1963 Alemanya PPE (DC) - Allemagne Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
22. Alojz PETERLE (H)
    Čužnja Vas, 1948 Eslovènia PPE (DC) - Nova Slovenija - Krščanska ljudska stranka
23. Bernd POSSELT (H)
    Pforzheim, 1956 Alemanya PPE (DC) - Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
24. Robert ROCHEFORT (H)
    París, 1955 França ALDE - France Mouvement Démocrate
25. Ulrike RODUST (D)
    Quakenbrück, 1949 Alemanya S&D - Sozialdemokratische Partei Deutschlands
26. Libor ROUČEK (H)
    Kladno, 1954 Txèquia S&D - Česká strana sociálně demokratická
27. György SCHÖPFLIN (H)
    Budapest, 1939 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
28. Debora SERRACCHIANI (D)
    Roma, 1970 Itàlia S&D - Italie Partito Democratico
29. Csaba SÓGOR (H)
    (A Palma, 2012) Arad, 1964 Romania PPE (DC) - Romániai Magyar Demokrata Szövetség
30. László SURJÁN (H)
    Kolozsvár, 1941 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
31. Csaba Sándor TABAJDI (H) COPRESIDENT
    Kiskunfélegyháza, 1952 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
32. Hannu TAKKULA (H)
    Ristijärvi, 1963 Finlàndia ALDE - Finlande Suomen Keskusta
33. László TŐKÉS (H)
    Cluj, 1952 Romania PPE (DC) - Uniunea Democrată Maghiară din România
34. Ramon TREMOSA i BALCELLS (H)
    Barcelona, 1965 Espanya Catalunya ALDE - Convergència Democràtica de Catalunya
35. Giommaria UGGIAS (H)
    Villanova Monteleone, 1961 Itàlia ALDE - Italia dei Valori - Lista Di Pietro
36. Ivo VAJGL (H)
    Maribor, 1943 Eslovènia ALDE - Slovénie ZARES-Nova Politika
37. Sir Graham WATSON G (H)
    Rothesay (Scotland), 1956 Gran Bretanya Escòcia ALDE - Royaume-Uni Liberal Democrats Party
38. Renate WEBER (D)
    Botoşani, 1955 Romania ALDE - Roumanie Partidul Naţional Liberal
39. Cecilia WIKSTRÖM (D)
    Svanstein, Suècia ALDE - Folkpartiet liberalerna
40. Iuliu WINKLER (H)
    Hunedoara, 1964 Romania Romániai Magyar Demokrata Szövetség
41. Janusz WOJCIECHOWSKI (H)
    Rawa Mazowiecka, 1954 Polònia ECR - Pologne Prawo i Sprawiedliwość
42. Tatjana ŽDANOKA (D)
    Rīga, 1950 Letònia Verds/ALE - Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā
43. Milan ZVER (H)
    Ljubljana, 1962 Eslovènia PPE (DC) - Slovenska demokratska stranka

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (b): eurodiputats dels Països Catalans

El Parlament Europeu, format per 754 diputats escollits per sufragi universal cada cinc anys en  els 27 Estats membres, està conformat per vuit GRUPS PARLAMENTARIS EUROPEUS:

1. Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-cristians)
2. Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu
3. Grup de l'Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa
4. Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea
5. Grup de Conservadors i Reformistes Europeus
6. Europa de la Llibertat i de la Democràcia
7. Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
8. Grup de no inscrits

Actualment (2009-2014) hi ha 54 diputats escollits a l'Estat espanyol, que funciona com a circumscripció única. Entre aquests, apareixen 15 EUROPARLAMENTARIS DELS PAÏSOS CATALANS:

PRINCIPAT DE CATALUNYA: 8
PAÍS VALENCIÀ: 5
ILLES BALEARS: 1
CATALUNYA NORD: 1

"Alejo Vidal-Quadras" Barcelona, 1945, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Maria Badia i Cutchet" S. Quirze del Vallès (Vallès Occ.), 1947 – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Raimon Obiols i Germà" Barcelona, 1940, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Ramon Tremosa i Balcells" Barcelona, 1965, CDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Salvador Sedó i Alabart" Reus, 1969, UDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Santiago Fisas Ayxelà" Barcelona, 1948, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Teresa Riera Madurell" Barcelona, 1950, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Enrique Guerrero Salom" Carcaixent (Ribera Alta), 1948, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Eva Ortiz Vilella" Oriola (Baix Segura), 1975, PP – PAÍS VALENCIÀ
"Josefa Andrés Barea" València, 1958, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Andrés Perelló Rodríguez" Bunyol (València), 1957 PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Vicente Miguel Garcés Ramón" Llíria (València), 1946, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Rosa Estaràs Ferragut" Palma, 1965, PP – ILLES BALEARS
“Marie-Thérèse Sánchez-Schmidt” Perpinyà, 1957, UMP PP – CATALUNYA NORD
"Raül Romeva i Rueda" Madrid, 1971, Verds/ALE - MADRID

Segons afirma l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa, l’eurodiputat Santi Fisas, enfrontat a Vidal-Quadras, fins i tot ha fet declaracions públiques a favor de l’ús del català al plenari, que també veuria amb bons ulls l’eurodiputada del PP balear Rosa Estaràs o l’eurodiputada de Perpinyà catalano-parlant de l’UMP, Maria Teresa Sánchez-Schmidt...

De moment, quatre dels eurodiputats catalans (Tremosa, Sedó, Badia i Romeva) ja han recuperat la unitat perduda en els darrers mesos i ja han demanat plegats una entrevista amb el president Schulz. L'ex-llibreter de Würselen, lector de Pla, Màrius Torres o Jaume Cabré, ha obert una escletxa d’esperança per reparar una discriminació del català injusta i antidemocràtica...

També s'hi conformen Intergrups Parlamentaris, com és el cas de l'INTERGRUP DE MINORIES TRADICIONALS, COMUNITATS NACIONALS I LLENGÜES DEL PARLAMENT EUROPEU, integrat per una cinquantena de parlamentaris procedents de tots els grups.

El copresideixen la parlamentària popular KINGA GÁL i el liberal CARL HAGLUND.

Des que es va constituir, es dedica a analitzar els problemes que afecten les nacionals sense estat, les llengües minoritzades o les comunitats nacionals que viuen al si d'un altre estat, i a cercar solucions per als problemes culturals, socials, polítics o lingüístics.

L'intergrup es reuneix una vegada al mes, coincidint amb la sessió plenària d'Estrasburg.

ALGUNES NOTÍCIES RECENTS:

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ denuncia davant del Parlament Europeu la vulneració de directives europeus en l'apagada de TV3... i demana a la Comissió Europea un pronunciament sobre el cas. Considera que el cessament d'emissions vulnera el patrimoni de la Unió Europea i els principis fundacionals de la Carta Europea, a més de col·lidir amb el Consell d'Europa.

ARAGÓ. Europa es fa ressò de la denúncia de la Chunta sobre l’incompliment de la Llei de Llengües. Chunta Aragonesista (CHA) aconsegueix que europarlamentaris i el Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, posin damunt la taula accions en defensa de les llengües d’Aragó. José Luis Soro, president de CHA, mostra la seua satisfacció pels compromisos assolits després de comparèixer a Estrasburg davant l’Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües i mantindre una reunió amb Alexey Kozhemyakov, el Cap del Secretariat de la Carta Europea.

OBRA CULTURAL BALEAR contacta amb l'eurodiputat Csaba Sógor, assistent a la reunió del Bureau dels Populars Europeus, celebrada els dies 8 i 9 de març a Palma. Sógor, membre del DAHR (Aliança Democràtica dels Hongaresos a Romania) al Parlament Europeu i de l’EPP (Grup del Partit Popular Europeu), a més a més de formar part del LIBE (Comissió per a les Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors), és membre de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu...