VODAFONE m'ha de compensar monetàriament

Avui, dia 12 del mes 12 de l'any 12, quan es compleix exactament un any i cinc dies d'aquella jornada nefasta en què VODAFONE em va traure de polleguera, fent-me passar per camí que no dic, m'arriba, a la fi, la notificació de l'acord a què ha arribat la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears.

Estima parcialment la meva reclamació, en considerar que l'incompliment del contracte per part de l'empresa m'ha produït un perjudici econòmic i moral, la compensació del qual considera l'òrgan arbitral que ha de ser monetària, quantificada en 420 €, que VODAFONE m'ha de pagar, amb taló nominatiu en el termini d'un mes al meu domicili...

El camí ha estat llarg...penós... increïble... insòlit... inaudit!

Tres contractes seguits per via telefònica (que diuen que queden enregistrats i no hi ha manera d'accedir-hi!), missatges per correu electrònic, telefonades, reclamacions davant l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), presentació d'escrits d'al·legacions, sol·licitud d'arbitratge, derivació a la Junta Arbitral de Consum del Govern de les Illes Balears, inici del procediment arbitral, admissió a tràmit de la sol·licitud d'arbitratge i d'inici del procediment arbitral, notificació de contestació de l'empresa reclamada, citació a l'audiència, etc.

Al final, tot i els maldecaps soferts, crec que ha valgut la pena fer palès que hi ha ciutadans que no estam disposats a acceptar passivament que se'ns tracti amb tan poc respecte, com s'acostuma a fer, en aquest cas, per part d'empreses de telefonia que s'ofereixen a contractar uns serveis que no arriben a prestar mai... els responsables de les quals mai no donen la cara i s'escuden en eufemismes que no signifiquen res de res i que només serveixen per embullar molt més la troca...

Ja no es tracta de la quantitat fixada com a compensació, que és del tot minsa. Peró sí del fet que un òrgan governamental, que se suposa que procura ser el més objectiu possible, reconeix públicament que l'empresa esmentada ha incomplert uns contractes i que ha de respondre per això.

Jo havia demanat que VODAFONE em pagàs les factures que m'han anat arribant durant tot aquest temps, de l'altra empresa contractada, des que el 7 de desembre de 2011 VODAFONE s'havia compromès a donar-me'n de baixa i no ho havia fet (ni hores d'ara!). Ascendien a 945,72 €.

El Col·legi Arbitral considera que VODAFONE no ha aportat cap motiu convincent que l'hagi impedida de prestar els serveis contractats; no ha acreditat, ni tan sols ha argumentat de manera convicent el motiu pel qual no ha prestat aquest servei contractat; més tost ha actuat de manera negligent, en no activar els serveis contractats i no donar cap casta d'explicació raonable.

I considera que, mentrestant, jo he hagut de continuar pagant, a un preu superior, els serveis que m'ha continuat prestant una altra empresa...

Esper que tot arribi a acabar bé... Hores d'ara, encara no s'ha acabat... No m'han arribat encara els 420 euros que la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears m'ha comunicat que m'ha de pagar VODAFONE.

Però la porta roman una mica més oberta a l'esperança de veure'm defensat i protegit, per un òrgan governamental competent, davant el maltractament inflingit per una de les empreses de telefonia, de la qual jo havia arribat a ser considerat CLIENT ESPECIAL, CLIENT DIAMANT, des que m'hi vaig atansar, via AIRTEL, l'any 2000... Me n'he donat de baixa 12 anys després.
No em puc imaginar com deuen tractar la resta de clients...

Relacions socials i la malaltia d'alzhèimer

Avui vespre he participat en el sopar tertúlia que organitza l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca. Com a convidat, he pogut compartir l'experiència personal de viure en lluita contra els efectes nefasts de la malaltia d'alzhèimer. He volgut incidir en el paper terapèutic que, en el nostre cas, ens comporta el manteniment i la intensificació de les relacions socials, al nostre àmbit més immediat. N'he sortit més engrescat a lluitar-hi amb més ganes!

Vet ací un extracte de la meva intervenció, davant d'una trentena d'assistents:

Malaltia d'alzhèimer i relacions socials

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos
2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer
3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer
4. Quines conclusions n'extreim

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos

El diagnòstic d'aquesta demència, com a possible, ens arriba el 6 de maig de 2009, després d'haver acudit 10 vegades a la consulta semestral amb el neuròleg de Son Dureta, des del mes de setembre de 2005. Hores d'ara, en duim 16, de visites efectuades; i 81 mesos d'evolució.
De sorpresa inicial -fa més de 2 anys i mig- a l'assumpció paulatina d'una situació nova, en  la qual “deixau de ser dos, per haver d'aprendre a esdevenir només un”: basta un sol segon de distracció meva, perquè ens comporti hores de recerca... (arrecades perdudes...)
De la senzilla pèrdua de memòria a l'increment considerable de la desorientació, el desconeixement, la manca de record i de coneixement de persones i indrets...
De petits detalls (deixar de conduir cotxe, de recordar l'edat, de no saber el número del telèfon o el nom del carrer, etc.) a no poder sortir de casa tota sola... perdent-se!

2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer

Canvis en la vida domèstica diària: de fer-ne les feines domèstiques, pràcticament, ella tota sola, s'hi ha hagut d'incrementar, fort i no et moguis, la meva participació molt més intensa: cuina, gelera, rentadora, neteja, compres, etc.
Consciència que, amb un cervell que es deteriora paulatinament, només hi cap tenir-hi molta de paciència i no perdre mai la calma... davant d'un procés que se sap imparable, de moment, cap a un major deteriorament físic...
Confiança creixent en els mètodes terapèutics indicats pels professionals que tracten les demències...
Comunicació i difusió dels efectes de la malaltia d'alzhèimer i dels avanços que es produeixen a l'àmbit científic per combatre-la amb eficàcia major...

3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer

    A les xerrades de professionals entesos en la matèria a les quals hem assistit, -neuròlegs, psiquiatres, infermers, professionals de la salut- i a les publicacions específiques consultades, s'insisteix molt en la importàcia d'aquests quatre elements:

1. Els exercicis físics, sobretot caminar, dansar, manualitats, escriure, cantar, etc.
2. La dieta equilibrada, sobretot eliminar greixos, pastes, alcohol, etc.
3. Els fàrmacs adequats, sobretot els indicats pels neuròlegs
4. Les relacions socials, sobretot afavorint-ne les més habituals i acostumades
En el nostre cas i fins ara, com a dues persones jubilades, hem descartat les relacions socials que podríem dir “professionals” (hosteleria, cambrera de pisos; i administració autonòmica, netejadora), per manca d'oportunitats avinents...
N'hem intensificat, emperò, les del “voluntariat” social.
Dirigent veïnal, continua freqüentant l'associació veïnal dos o tres pics a la setmana. Hi és molt ben rebuda per la resta de membres de la Junta Directiva...
Continua participant en mogudes i mobilitzacions cíviques...
Continua assistint a xerrades, conferències, concerts, trobades diverses...
Continua anant a missa els diumenges i participant en celebracions religioses...
Continua freqüentant el domicili de persones amigues...
Continua anant a veure familiars, a Manacor i a Palma...
Continua participant en dinars, sopars i festes...
Continua anant periòdicament a la perruquera, mantenint-hi relacions d'amistat...
Continua relacionant-se personalment amb la dona de neteja domèstica...
Des de fa mig any, acudeix al centre terapèutic d'AFAM -Associació de Familiars Amb la Malatia d'Alzhèimer de Mallorca-, al barri de la Soledat a Palma, dos matins a la setmana. S'hi apliquen teràpies d'estimulació cognitiva, d'orientació, de memòria, d'atenció i concentració, d'abstracció i càlcul, de llenguatge, de psicomotricitat fina, de control d'esfínters, etc.

4. Quines conclusions n'extreim?

1. Tenim la malaltia d'alzhèimer molt més a prop del que pensam. Són moltes més de les que ens imaginam les persones malaltes d'alzhèimer, no només arreu del Planeta, sinó també al nostre entorn més immediat

2. Reclamam com a qüestió d'estat un tractament institucional molt més intens i acurat, adreçat específicament a la que es pot considerar l'epidèmia del segle XXI més difosa

3. Ens oferim a col·laborar amb iniciatives cíviques adreçades a procurar un tractament millor de la malaltia d'alzhèimer, tant pel que fa a les persones que la pateixen en el seu cos, com per a familiars i cuidadores.

4. Volem aprofundir més en l'actitud de familiars i cuidadors davant la malaltia d'alzhèimer; on cercar ajudes i suport per fer-hi front; com poder oferir implicació.

EPÍLEG:

Convidam la gent del nostre entorn més immediat a implicar-se en aquesta qüestió. Gairebé ningú no pot afirmar contundentment que no hi tengui absolutament res a veure. De 10 cases 9, es pot dir que tenen algun membre de la família que n'és afectat, d'una manera o una altra.

A l'hora d'aprofundir més en l'actitud dels familiars davant la malaltia, on cercar ajudes i suport i poder oferir implicació, se m'ocorre de fer-vos aquestes observacions breus:

1. Passa primera: paper primordial de les institucions públiques:

1. Servei de Neurologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per a les consultes primeres i successives. A l'actualitat, hom pot comptar també amb l'assessorament de la psicòloga d'AFAM a les mateixes instal·lacions de l'Hospital de Son Espases, a la secció d'Hospitalització

2. Servei d'endocrinologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per qüestions relacionades amb la dieta alimentària, ecografies, analítiques, etc.

3. Centre de Serveis Socials del barri (ens remeten al PAC del Centre de Salut del barri)

4. Centre de Salut del barri (que el/la metge de capçalera romangui al corrent dels informes del neuròleg, la medicació prescrita, les analítiques a fer, els símptomes i reaccions entre consulta i consu:lta al neuròleg -cada mig any- i realitzar-ne un seguiment més proper i continuat)

5. Direcció General d'Atenció a la Dependència (Govern de les Illes Balears): sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions del sistema

6. Centre Serveis Socials Nord: lliurament de la documentació sobre la dependència, romanent a l'espera de visita d'inspecció

2. Passa segona: paper beneficiós de l'associació d'alzhèimer

1. Assistència periòdica a la seu social, on es fan pràctiques d'estimulació cognitiva, grups de treball, activitats diverses, sessions terapèutiques (dos pics a la setmana, dimarts i divendres, de 9 a 13 hores)
2. Elaboració i recollida d'informes d'avaluació i de seguiment de la psicòloga (entrevistes, tests, conclusions)
3. Lliurament de quadern d'exercicis de càlcul, de funcions executives i atenció, gnosies, llenguatge, memòria, pràxies,
4. Contacte amb altres persones afectades per la malaltia, i amb el personal que en té cura

3. Passa tercera: paper imprescindible de la família

1. En no tenir fills, per a nosaltres dos esdevé del tot positiu poder comptar amb la col·laboració familiar: per sortir a passejar, romandre acompanyada, assistir a trobades, visitar al domicili, asseure a taula plegats, conversar, recordar, etc.
2. Família de la Part Forana de Mallorca i família de Ciutat
3. Retrobada amb familiars majors a clíniques i hospitals
4. Contacte enriquidor amb infants menuts de la família

4. Passa quarta: paper enriquidor de les amistats, veïns, entitats...

1. L'assistència periòdica (dos o tres pics a la setmana, els capvespres) al local de l'associació veïnal, de la qual és membre des de fa 35 anys li dóna vida
2. L'anada quinzenal a la perruquera l'ajuda a mantenir contacte amb gent veïna i coneguda; com també l'anada diària a fer les compres alimentàries
3. L'estada a la casa de persones amigues i veïnes de més a prop durant una estona més o manco perllongada, la beneficia molt i li trenca la rutina monòtona diària
4. L'anada a la missa dominical l'ajuda a retrobar-se amb altra gent, a recordar i pronunciar les pregàries, a cantar, etc.

    Mallorca, 9 de gener de 2012

    Cecili Buele i Ramis,
    Espòs de malalta d'alzhèimer, amb la demència diagnosticada “com a possible” pel neuròleg, des del 6 de maig de 2009, després de 10 consultes mèdiques iniciades el mes de setembre de 2005, la qual perdura en situació que es pot qualificar d'inicial

Sermó en el dia de la Conquesta, a la seu catedral de Mallorca

Molt agraït al capellà inquer, mossèn Pere Fiol i Tornila, qui m'ha passat el text íntegre del seu sermó a l'església catedral basílica de Mallorca, el proppassat dia 31 de desembre, en reproduesc els fragments que consider més eloqüents, per a mi.

“Avui, germans, ens reunim, en el nostre temple major, tot recordant el dia que un grapat de cristians, encapçalats pel Rei En Jaume, entraren en la Madina Mayurqa, al crit de Santa Maria, Santa Maria, ajuntant així les nostres terres a la fe cristiana i a la cultura, ara dita occidental, hereva de l’esperit de l’Imperi romà, i que arraconà el que aportaren els àrabs l’any 902...

 Aquells homes trobaren restes dels antics balears que havien conegut i estimat Jesús, petites esglésies, Fonts de baptisme que parlaven de cristians com ells. Sentien goig dins el cor de veure que havien posat fi a 327 anys de presència sarraïna...

Crearen 35 parròquies on alimentar la seva fe, però també aixecaren 6 hospitals en la Ciutat i 13 a la Part Forana. Enmig de les dificultats de la vida, i mirant de superar la flaquesa humana, aquells homes, els nostres avantpassats, volien ser seguidors d’Aquell que ens havia dit: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” Mt.25,40....

    Trinitaris i Mercedaris curaven de visitar la nostra gent per recaptar almoines i poder fer tornar als mallorquins captius... L’obra del framenor llucmajorer Bartomeu Catany va posar en pràctica les Obres de misericòrdia, que s'havien après en la Doctrina...

    El Bisbe Simó Bauçà i Sales (1608-1623) feia repartir cada dia 100 racions de pa, carn i vi... Treballà perquè els pobres poguessin aprendre un ofici; maridà infinitat de donzelles.

    Li ajudaven a la feina tant els P. Julià Fontirroig i el P. Guillem Malferit, frares dominics com ell, com el seu capellà Mn. Jaume Pons.

    El Bisbe Baltasar de Borja i Velasco (1626-1630) passà per orde als 5 Rectors de Palma que donassin menjar als pobres que anaven a les parròquies, i si hi havia malalts que no poguessin pagar les medicines o els metges, ho pagassin i li passassin la factura...

    La gestió del Bisbe Rocamora (1645-1653), quan les males anyades ja començaven a fer-se notar entre la gent, però sobretot en la pesta de 1652 ajudà materialment als qui patien o estaven malalts...

    El jove jesuïta P. Ignasi Fiol i Tomàs el 18 de juny de 1677 funda la Misericòrdia vora l’Hospital de La Sang, edifici que, remodelat, ara empram per altres activitats, on s’havia d’atendre a tanta gent que aleshores hi havia per Palma acaptant i cercant alguna cosa per poder sobreviure.

    Així podríem anar esbrinant multitud de persones i d’accions que els seguidors de Crist, en aquesta bella terra, hem anat fent...

    Durant la postguerra fou magnífica i esgotadora la tasca que la gent d’església, empesa per la caritat cristiana, va fer per donar roba, casa, aliment, medicina, feina, amistat... a tants externs que arribaven a Mallorca...

    El bisbe Jesús Enciso dia primer de Maig de 1960 convidava els capellans a participar en la I Assemblea Diocesana de Caritas, que se celebraria al Seminari Vell dia 21 de Maig: “perquè no hi hagi en la Diòcesi cap pobre que no pugui rebre l’ajuda suficient per cobrir les necessitats bàsiques”.

    El Papa Pius XII havia establert aquesta institució d’església l’any 1950, ara els Bisbes anaven posant la Caritas Diocesana en cada una de les seves esglésies particulars.Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta institució entre nosaltres...

    Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca.

    Però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil.

    Les paraules clarividents del Papa, avui Beat Joan XXIII, en el mes d’Abril de 1963, ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines...

    La Pacem in terris demanava que a tots el grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent i que la Justícia demana que els Poders Públics s’apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d’aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques.

    Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon Papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l’Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut.

    En aquests moments serà bo que recordem el que l’eximi poeta Joan Alcover, en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat l’any 1906, ens deia “Jo l’estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l’ennobleixen, per l’ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc per esser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l’única per a nosaltres”

    Els seguidors de Jesús haurem de seguir tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l’imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història.

    Estimem als germans, treballem, com ho ha fet Càritas en aquests darrers cinquanta anys, perquè en cada persona s’hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu, i com solia dir el Beat Juníper Serra, lo primer és lo primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra.

                        Mossèn Pere Fiol i Tornila
                              Rector de Muro

(Extracte del Sermó que, el dia de la Conquesta, pronuncià a la seu catedral de Mallorca mossèn Pere Fiol i Tornila, rector de la parròquia de Muro (Mallorca), el 31 de desembre de 2011, adreçat al senyor bisbe, germans capellans concelebrants i poble fidel encapçalat per aquells que han estat constituïts en autoritat.)

Adéu, Decret 100, barra 1990!

Llegesc avui, amb grans dosis d'indignació i repugnància, que el president Bauzà, amic impulsor de costums forasters a ca nostra, és a punt de derogar el Decret 100/1990, de 29 de novembre, al qual sempre m'he sentit profundament agraït i en defensa del qual m'he mostrat durant aquestes dues darreres dècades molt sovint:

Menyspreus infligits a la llengua catalana, Any 2000

Decret 100/1990

Un bon dia de novembre,
L'any noranta al segle vint,
Vint-i-nou jornades fetes,
Per no perdre mai el fil,

Besllumant ja l'any dos mil,

Decidiren promulgar-hi
Un decret amb molt més pes
Que un dictat parlamentari
Mai per mai encara pres.

A tothom va ser remès:

“Es fa sebre a nostra gent:
Mantenim la llengua pròpia,
Escampem-la als quatre vents,
Defensem-la com pertoca”.

Amb les ungles, dents i solfes.

És la llengua catalana
que parlam pertot arreu
de la nostra Part Forana,
tant si ho creus

com si no ho creus.

És la llengua catalana
Que parlava en altre temps
Pels carrers vilans de Palma
Una munió de gent.

Hi bufaven altres vents.

Volen baixos aquests tords,
Sonen fluixes eixes cordes,
Omplen l'illa d'arbres bords.
Més que fer allò que pertoca,

S'hi embulla més la troca…

Amb un Pacte de Progrés
Governant les nostres illes,
Hem de fer encara molt més,
per Ciutat i Foravila,

tionant sia com sia.

Una llengua com la nostra,
Que ha passat tants d'entrebancs,
És un bon motó de mostra
Que el futur es fa lluitant

Amb coratges incessants.

Escampem la nostra llengua
Cap a tots vuit vents del món,
Que hi romangui falaguera,
Amb l'orgull de ser qui som.

No ho dubteu: siau qui sou!

Si és cert el que es publica avui (DdB, 02-01-2012), ni tan sols un quart de segle haurà aconseguit de mantenir-se vigent en aquesta terra nostra una norma com aquesta! Gràcies a la tasca de “lingüicides” tan forassenyats com el president Bauzà.

No li serveix de res que hagi estat signat pel seu antecessor en el càrrec, Gabriel Canellas i Fons, del seu mateix partit polític. Ni que l'hagi impulsat qui va ser-ne col·laboradora assídua, la consellera Maria Antònia Munar i Riutort.

Amb un cop sec de ploma, el president de les Illes Balears, successor indigne de tots els altres presidents, -que com a mínim s'han mostrat una mica més respectuosos amb la llengua catalana, l'única llengua pròpia d'aquestes illes-, pretén esborrar del mapa la protecció minsa que comporta un decret que es limita a fixar el català com a llengua d'ús normal dels membres del Govern...

Això sí, arriba a certs detalls que, pel que es veu, deixen massa malparada la sensibilitat lingüística dels actuals cappares del Govern municipal, insular, estatal i europeu, del Partit Popular.

No m'estranya gens ni mica. Des que guanyaren les eleccions, era previsible que s'atrevissin a fer això i molt més que encara ens queda per veure.

Som dels qui pensen i creuen, emperò, que cometen un error molt greu, de dimensions històriques, si, en nom d'una majoria absoluta aconseguida a les urnes, es creuen amb tot el dret del món a cometre qualsevol barrabassada que els passi pel cap.

Malauradament, després, ja no hi haurà res a fer. I s'haurà d'apel·lar, com sempre, a la dita que els nostres avantpassats acostumaven a repetir per pa i per sal: “Déu ens guard d'un ja està fet!”

Només se m'acut de dir-hi que, pel bé d'una democràcia una mica més enfortida entre nosaltres, no estaria gens ni mica malament, i m'agradaria ben molt arribar a veure, que qualque dia, per llei i sentència dels tribunals de Justícia, també els “lingüicides” van a parar a la presó.

D'aquí que toquin hores!

Concert del Cor Jove dels Països Catalans, a Palma (2)

El Concert de Nadal que el Cor Jove dels Països Catalans ofereix a Palma, a l'església de la Concepció, dissabte dia 10 de desembre a les 21 hores -obert de franc a tothom, amb entrada gratuïta a qui vulgui acudir-hi-, gràcies a l'impuls de l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González i Crespí, manté un programa excel·lent.

Sota la direcció d'Esteve Nabona, amb Bernat Cabot com a concertino i l'acompanyament de l'Orquestra barroca Ars Musicae, s'interpreten a la Part primera dues peces de dos autors de renom: George Frideric Handel i Evaristo Felice Dall'abaco.

La part segona consta del Cant de la Sibil·la, recentment declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial Immaterial; i fragments de la part primera d'El Messies, de George Frideric Handel.

Tot plegat fa que resulti una vetlada musical agradosa, en mans del Cor Jove dels Països Catalans -creat a Palma l'any 2009- i de l'orquestra barroca Ars Musicae que ja duu anys actuant a indrets diversos d'arreu dels Països Catalans.

Manifestació cívica a Palma, pels drets de la ciutadania!

Més d'una cinquantena d'entitats s'han agrupat i constituït el Consell de la Societat Civil de Mallorca.

La seva presentació en públic ha estat la convocatòria conjunta d'una Manifestació reivindicativa pels carrers de Palma, dissabte 12 de novembre de 2011.

Es proposen de denunciar públicament les retallades governamentals que atempten contra l'estat del benestar. Alhora que volen lluitar pel manteniment i major respecte dels drets democràtics assolits fins ara.

1. ACIB, Asociación de Cineastas de les Illes Balears
2. Assemblea de Mestres i Professors de Català
3. Assemblea de Moviments Socials de Mallorca
4. Associació d’escriptors en Llengua Catalana (AELC)
5. Associació de Professionals en Joventut de les Illes Balears (APROJIB)
6. Associació de Renovació Pedagógica, SAIS
7. Associació Memòria de Mallorca
8. Associació Zero6 del Casal de Barri de Can Alonso
9. Ateneu Pere Mascaró
10. ATTAC Mallorca
11. Can Gazà, Institut contra l’Exclusió Social
12. CC.OO
13. Comitè d’Usuaris de la Salut Pública de les Illes Balears
14. Consell de la Joventut de les Illes Balears
15. Dones educadores
16. Drets Humans de Mallorca
17. Ensenyants solidaris
18. Entrepobles Mallorca
19. FAAVV de Palma
20. FACUA, Organització de Consumidors
21. FAd’AE, Federació Autònoma d’Associacions d’Estudiants
22. Federació de Corals de les Illes Balears
23. Federació de Pares i Mares de Mallorca (FAPA)
24. Fòrum Ciutadà de Mallorca
25. GOB Mallorca
26. GREC, Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors
27. Gremi de Llibreters de Mallorca
28. Grup Blanquerna
29. Grup de Professionals de l’Àmbit Social
30. Joves de Mallorca per la Llengua
31. Joves pel Català a Europa
32. Jubilats per Mallorca
33. Lobby de Dones de Mallorca
34. Moviment d’Escoles Mallorquines
35. Obra Cultural Balear
36. Paraula, centre de serveis lingüístics
37. Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí
38. Plataforma pel Tren de Llevant
39. Plataforma per la continuïtat de RTV Mallorca
40. Plataforma per la Defensa de l’Estat del Benestar de les Illes Balears
41. Plataforma per la Igualtat
42. Realment Cremats - Colla de dimonis del Secar de la Real
43. S’Altra Senalla
44. Serveis de Cultura per al Poble
45. Sindicat de Periodistes de les Illes Balears
46. STEI-i
47. Treballadors de RTV Mallorca
48. UGT
49. Unió Obrera Balear
50. Unió de Pagesos
51. Unitat Cívica per la República

El Consell de la Societat Civil de Mallorca es presenta en públic

A la plaça de la Drassana, representants d'entitats que conformen el Consell de la Societat Civil de Mallorca, creat recentment a Palma, en fan pública la presentació i anuncien la convocatòria d'una gran Manifestació cívica: “Pels drets de la ciutadania! Prou de retallades!”

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, que en forma part, manté la convocatòria de reunió preparatòria per al dilluns, 7 de novembre, a les 19:15 hores a l'Espai Solidari.

Amb la creació i impuls d'aquest Consell de la Societat Civil, Mallorca es mobilitza amb més intensitat que mai. Ho fa a favor dels drets democràticament adquirits. Ho fa contra les retallades que ens imposen governs elegits democràticament. Ho fa, en constatar que aquests romanen més sotmesos als dictats de mercaders -no triats democràticament- que no als programes electorals oferts a la ciutadania que els ha votat.

Cal lluitar-hi i enfrontar-nos-hi, amb totes les nostres forces! En defensa de la democràcia vera, en perill veritable de caure dins el precipici del femer de la història!

Informacions actualitzades, sobre el Consell de la Societat Civil de Mallorca, es poden trobar a:

1. Roda de premsa: Presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
   - STEI-i (04-11-2011)
2. Les associacions es revolten en contra de les retallades. S’apleguen en el Consell de la Societat Civil de Mallorca i es manifestaran a Palma dissabte que ve
   - Diari de Balears (05-11-2011)
3. Entitats socials i sindicals creen el Consell de la Societat Civil
   - IB3 Notícies (05-11-2011)
4. Unas 40 entidades convocan una manifestación por los recortes. Nace el Consell de la Societat Civil de Mallorca para defender los derechos sociales ante los ajustes
   - Diario de Mallorca (05-11-2011)
5. Plataforma de diversas asociaciones. Nace el Consell de Sociedad de Mallorca para defender los derechos sociales
   - El Mundo (04-11-2011)
6. CCOO participa en la presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
   - CCOO (04-11-2011)
7. Neix una nova institució: el Consell de la Societat Civil de
   Mallorca
   - La Veu de Mallorca (04-11-2011)
8. EN MARXA EL CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
   - Marginàlies (04-11-2011)

Manifest del Consell de la Societat Civil de Mallorca

“Pels drets de la ciutadania, prou de retallades”

Davant els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als drets socials de la ciutadania i davant els intents d’ofegament de la xarxa associativa que fa feina per garantir-los, nosaltres, representants de la societat civil mallorquina, ens unim per fer front comú a les retallades i

- Manifestam la nostra intenció d’avançar cap a un nou model que afavoreixi l’economia local i la diversificació dels sectors productius.

Afirmam que les persones i els seus drets estan per damunt els interessos dels mercats.

Defensam una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els seus eixos fonamentals.

Reivindicam una sortida justa i equitativa de la crisi.

Defensam els serveis públics i els drets socials, i la recuperació de les prestacions eliminades durant els darrers mesos.

Defensam la tasca del teixit associatiu i denunciam la voluntat d’ofegar-lo econòmicament i de deslegitimar-lo.

Consideram que només la resposta ferma de tota la ciutadania pot canviar l’estat actual de recessions i greuges.

Convidam, per tant, a la participació i a l’acció ciutadana per construir una xarxa de suport a les persones i als sectors afectats.

- Per això, deim ben fort:

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en educació. Sí a una escola pública de qualitat i en català.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en sanitat. Sí a l’atenció gratuïta universal, no al copagament.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en les prestacions socials.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els serveis d’inserció laboral.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en joventut. Sí als serveis d’integració juvenil.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en política lingüística. Sí a la cohesió social i a l’ús de la nostra llengua.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en medi ambient. No a l’especulació urbanística, sí a la defensa dels espais naturals amenaçats.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en mobilitat. Sí al tren de Llevant, al tramvia de Palma, als serveis públics d’autobusos i als carrils bici.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en habitatge.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en agricultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cooperació. Sí a la integració de les persones immigrants.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els mitjans de comunicació públics. Sí a Ràdio Televisió de Mallorca.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en patrimoni.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en el procés de recuperació de la memòria històrica.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets sindicals.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en Igualtat. Sí a la lluita contra la violència de gènere. No a la discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets democràtics. Sí a la participació ciutadana.

CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
4 de novembre de 2011

Nota electoral, política i dretana, de la Conferència Episcopal Espanyola

Molts catòlics practicants d'arreu dels Països Catalans no ens sentim gens ni mica representats pels bisbes que componen la 221a Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Hem de denunciar públicament l'engany que comporten tots i cadascun dels 10 punts de la "Nota ante las elecciones generales de 2011", que ha llegit i publicat en castellà, divendres 21 d'octubre, una mesada abans de les eleccions generals al Congrés i al Senat, el bisbe auxiliar de Madrid i secretari general i portaveu de la CEE, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino, S.J.

Esdevé un insult a la intel·ligència humana la pretensió episcopal espanyola de fer-nos creure que ens volen ajudar a exercir amb responsabilitat el DEURE de votar, sense entrar en opcions de partit i sense pretendre imposar a ningú cap programa polític (conservador i dretà), quan criden l'atenció sobre el perill que suposen determinades opcions legislatives (nacionalistes i d'esquerres).

La Comissió Permanent de la Comissió Episcopal Espanyola, com gairebé sempre, sobretot en períodes preelectorals, torna a mostrar el llautó...

Més li valdria que s'aplicàs, a ella mateixa, allò que entaferra a altres en el punt 4: de la Nota

"...no actúan de modo conforme con la verdadera libertad quienes creyéndose dioses, piensan no tener necesidad de más raíces y cimientos que ellos mismos; desearían decidir por sí solos lo que es verdad o no, lo que es bueno o malo, lo justo o lo injusto...”.

El 15-O 2011, als Països Catalans

Pocs dies abans del 15 d'octubre de 2011, les xarxes socials bullen efervescents, girant entorn de la convocatòria de mobilitzacions, manifestacions i concentracions pacífiques arreu del Planeta.

Mobilitzar-se. Prendre el carrer. Canvi global. Lluita anticapitalista. Passar de la indignació a l'acció... són algunes de les reclamacions més cridaneres.

Aquest recull d'enllaços n'és una mostra petita, del que s'ha programat arreu dels Països Catalans:

• Fòrum Social de Mallorca.- Manifestació al Parc de la Mar, per una revolució pacífica arreu del Planeta
• En lluita. Anticapitalisme i revolució.- Manifestació 15-O. De la indignació a l'acció. Les nostres vides o els seus beneficis. Units per un canvi global
• Iniciativa Verds.- Participarà a les mobilitzacions mundials del 15-O
• PSM-Entesa.- Manifestació-Palma
• Millorant Inca.- Convocatòria de Manifestació pel 15 d'octubre
• Memòria Històrica de les Illes Balears.- Manifestació a Palma. Pren el carrer
• Urxella.- Una manifestació que vol un canvi global
• Assemblea Sóller.- Mobilització internacional 15-O Parc de la Mar
• Andratx.news.- Manifestació de dia 15 d'octubre
• Indignats Premià de Mar.- Anada a la Manifestació de Barcelona
• Assemblea Social Clot – Camp de l'Arpa.- De la indignació a l'acció
• El Poble Nou.- Manifestació. Indignació contra les retallades. Banca ètica: què fan els bancs amb els diners
• Endavant. Organització Socialista d'Alliberament Nacional.- L'Esquerra Independentista crida a participar de la Tardor Calenta
• Coordinadora Obrera Sindical.- Per la terra i pel treball, avancem cap a la vaga general
• Pobleviu.cat.- Manifestacions a Reus i Tarragona pel 15-O
• CUP, l'alternativa necessària.- Crida de la CUP de Tarragona a manifestar-se el 15 d'octubre “pels teus drets”
• València.- 15-O 2011, Manifestació a València per un canvi global
• País Valencià.- País Valencià, contra l'Europa del capital i la guerra
• 15-O.- 15 d'octubre, units per un canvi global
Democracia real, ya!.- Units per un canvi global

Forts amb els dèbils... arrufats davant dels forts!

Avui he pogut comprovar amb els meus ulls que polítics i policies espanyols fan el fluix i s'arrufen davant dels forts i poderosos,mentre bravegen de mostrar-se durs i forts amb sectors tan febles de la nostra societat, com són ara les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.

És la conclusió a la qual he arribat, després de veure'n el comportament davant les portes del Parlament de les Illes Balears. Representants i usuaris del centres concertats per a persones amb minusvàlua física, psíquica o sensorial de Mallorca, han sortit avui al carrer, protestant enèrgicament ipacífica, concentrant-se davant del Parlament de les Illes Balears i exigint al Govern que presideix el senyor Bauzà  el pagament dels ajuts i de les nòmines pendents -com un veritable dret adquirit-.

Són col·lectius que volen continuar mantenint l'atenció a les persones amb discapacitat. Per aconseguir-ho, han aconseguit de concentrar-hi més d'un miler de persones reivindicant el seu dret a ser atesos com es mereixen.

He vist com els portaveus de la mobilització s'han dirigit enèrgicament al president Bauzà, enmig del carrer de Palau Reial, acordonat fortament per nombrosos efectius de la Policia espanyola. I n'he tret la impressió que el president només tenia paraules..., però que no estava disposat a fer-hi cap gest que el mogués a retractar-se d'allò que havia anunciat: retallades insòlites d'ajuts públics a qui més els necessita!

Aquesta concentració d'entitats que treballen amb persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial a Mallorca han tallat el carrer del Conquistador de Palma, s'han manifestat al costat del Parlament balear per exigir el pagament d'ajuts i nòmines que el Govern els deu.

Provocant cridòries i renous amb els seus xiulets, botzines i crits, portaven pancartes amb lemes com "Tots som ciutadans de primera", "SOS nostres drets en perill", "No es poden abandonar els més febles"....

Mai de la vida no m'hagués imaginat haver de participar en una manifestació com aquesta: sembla mentida que els nostres governants, que troben doblers per a allò que volen, no vulguin trobar-ne per atendre les ciutadanes i els ciutadans que més ho necessiten.

Tot un símbol d'allò que són i representen aquests governants nostres d'avui dia... tan catòlics com diuen que són, el mateix dia de Sant Francesc d'Assís!

• CONCENTRACIÓN | Frente al Parlament | Cientos de manifestantes protestan para exigir el pago de ayudas a discapacitados
• Han cortado la calle Conquistador. Protesta para exigir el pago de ayudas para discapacitados. Centenares de personas se han concentrado frente a las puertas del Parlament para exigir el pago de ayudas y nóminas que se adeudan a los concentrados
• Bauzá promete máxima prioridad para pagar las ayudas a los discapacitados
• Bauzá diu als discapacitats que seran els primers que cobraran
  El president dialogà amb els manifestants a les portes del Parlament i recordà el deute heretat del Govern anterior

Dissabte,15 'octubre, la revolució tranquil·la arreu del Planeta

Dia 15 d'octubre de 2011, data rellevant a l'àmbit de les mogudes cíviques arreu del Planeta, ha estat declarat com el Dia de la Revolució Mundial.

El 15 d'octubre la citutadania d'arreu del món surt als carrers per expressar la seva indignació, en veure que els nostres drets són trepitjats per l'aliança entre polítics i grans corporacions. Des de “Democràcia Reial Ara” es convida a participar en aquesta protesta pacífica... És hora d'alçar la nostra veu. El nostre futur està en joc, i res no pot aturar el poder de milions de persones quan s'uneixen amb un objectiu comú.

Amb el lema "No som béns en mans de polítics i banquers", milers de persones van sortir als carrers el 15 de maig per exigir una democràcia més participativa, rebutjar la corrupció al sistema polític espanyol i mostrar l'oposició a l'austeritat de les mesures que ens imposen.

Després de l'èxit d'aquella primera manifestació, han sorgit moviments diversos. Acampades que han donat origen a les assemblees populars, on els ciutadans donen forma als seus objectius... El moviment del 15-M aviat es va estendre més enllà de les fronteres espanyoles, amb accions inspirades a nombroses ciutats de tot el món...

Pressionats pels poders financers, els nostres líders polítics treballen per al benefici d'uns pocs, sense importar-los el cost social, humà o ambiental que això pot causar. Promovent guerres amb finalitats de lucre que empobreixen poblacions senceres, les nostres classes dominants ens priven del nostre dret a una societat lliure i justa.

Per això es convida tothom a unir-se a aquesta lluita pacífica, i difondre el missatge que junts tenim la capacitat de canviar aquesta situació intolerable.

Aquesta cançó de Chris De Burg anima a sortir al carrer el 15 d'octubre.

És hora que ens escoltin! Units pel canvi global farem sentir la nostra veu!

"Hi ha una Revolució tranquil·la avançant,
Com un foc a cada racó del món,
I amics que has conegut des de fa molts anys,
estan parlant amb una nova llum interior,
Parlant amb claredat als seus ulls;

Hi ha converses tranquil·les avançant,
Mentre la gent parla sobre el que ha vist,
I a tot arreu el sentiment s’està fent més fort,
Que aviat hi haurà un canvi a les nostres vides,
Des de mil anys ençà mirant el cel,

Alguna cosa està ara arribant, 
alguna cosa està ara arribant;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hi ha celebracions tranquil·les avançant,
N’hi ha molts que han estat esperant tant de temps,
Per veure el món sencer despertant d’un somni,
I trobar una nova dimensió al seu interior.
Mira una revelació en el nostre temps,

Alguna cosa està ara arribant,
Alguna cosa està ara arribant.

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hem d’estar en guàrdia contra l’enemic,
Ens poden ajudar o bé ens poden trair dins la nit,
Cal no parlar, no parlar, però aquesta tranquil·la revolució
pot destruir l’home de la fosca amb la llum;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Brillant sobre tu, brillant sobre tu ..."

Himne a Nacions Unides, de Pau Casals: tres cors de joves amb l'OJIPC

10 dies abans que es commemori el 40è aniversari de l'estrena de l'Himne a Nacions Unides, de Pau Casals, a la seu de l'ONU (Nova York), el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans l'han tornat a interpretar, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, al Palau de la Música Catalana (Barcelona), just abans del discurs de la vídua del violoncel·lista, Marta Casals.

• Un emotiu concert al Palau de la Música, en homenatge a Pau Casals
  VilaWeb (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja Pau Casals. El concert va començar amb l'actuació de 3 cors al costat de la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
  Ara.cat (15-09-2011)
• Actuació de tres cors amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans en l'homenatge a Pau Casals. El "cello" de pau Casals torna al Palau de la Música 73 anys després en un emotiu homenatge
  Catalunya Ràdio (15-09-2011)
• President Mas: "La fràgil Catalunya sempre ha necessitat persones que salvessin la seva dignitat, com Pau Casals" El cap de l’Executiu ha presidit al Palau de la Música l’acte commemoratiu del 40è aniversari de l’entrega a Pau Casals de la Medalla de la Pau de l’ONU i del 50è aniversari del concert del mestre a la Casa Blanca
  Generalitat de Catalunya (15-09-2011)
• Homenatge a Pau Casals. Es commemoren els 40 anys de la interpretació a Nova York de l'"Himne a les Nacions Unides"
  Nació Digital (15-09-2011)
• La intensa pau de Casals
  El Punt Avui (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja el cèlebre músic i compositor català Pau Casals
  Reus.Directe.cat (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja el cèlebre músic i compositor català Pau Casals
  Agència Catalana de Notícies (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música, en homenatge a Pau Casals. El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans interpreten l'Himne de les Nacions Unides.Cat Clàssics (15-09-2011)
• El violoncelo de Pau Casals vuelve a sonar en Barcelona después de 73 años
  La Información. Com (15-09-2011)
• 'L'himne de la Pau' torna a sonar 40 anys després de ser estrenat
  LaMalla (14-09-2011)

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011 (01)

L'alzhèimer és una malaltia degenerativa, classificada com a demencial, progressiva i irreversible.

Resulta d'una importància tan rellevant als nostres dies, que s'ha fixat l'any 2011 com l“Any Internacional de l'Alzhèimer”, per informar sobre la necessitat de fomentar la investigació sobre aquesta malaltia, a proposta de la Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofia.

Alzhèimer Internacional 2011 compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, del Ministeri de Sanitat i Política Social, del Ministeri d'Economia i Hisenda, de la Fundació Centre de Malalties Neurològiques i de l'Institut de Salut Carles III.

El 21 de setembre, com cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alzhèimer. Data triada per l'Organització Mundial de la Salut i la Federació Internacional d'Alzhèimer.

L'any 1906 Alois Alzheimer descriu per primera vegada la malaltia que posteriorment n'ha de portar el nom. Cent cinc anys després, encara s'està lluitant contra l'estigma associat a la demència i continuen organitzant-se campanyes per aconseguir uns serveis i tractaments millors per a les persones amb la malaltia d'alzhèimer i per a qui en té cura i se n'ocupa.

Es tracta de fer conèixer la malaltia i difondre'n informació. Demanar suport i solidaritat a la societat en general, institucions i organismes públics.

Arreu del món se celebra aquest dia i s'organitzen activitats orientades a aquesta finalitat: un jornada per recordar la gent que ja no recorda!

La Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències (CEAFA) l'organitza amb un objectiu doble: sensibilitzar i informar la societat sobre aquesta epidèmia del segle XXI i les seves conseqüències sociosanitàries; i desplegar una campanya d'educació sanitària adreçada a promoure la prevenció d'aquesta patologia que afecta més de tres milions i mig de persones a l'Estat espanyol.

Amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, CEAFA defensa amb fermesa que la persona afectada per la malaltia d'alzhèimer s'ha de convertir en el centre d'atenció preferent, l'eix en torn del qual han de girar tots els esforços i inspirar totes les passes a fer.

Cal millorar-ne la qualitat de vida i la de les persones que en tenen encomanada la cura i atenció constants.

Insta el Govern a adoptar les mesures necessàries que permetin elaborar i dur a la pràctica, com més aviat millor, una veritable Política d'Estat d'Alzhèimer; que consideri l'alzhèimer com una prioritat sanitària de primera magnitud a l'àmbit de la política estatal.

La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat col·labora enguany amb CEAFA en la promoció i sensibilització del Dia Mundial de l'Alzhèimer. Amb finalitat exclusivament publicitària, n'inclou la imatge corporativa, amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, als dècims del sorteig de la Loteria Nacional de dissabte 17 de setembre de 2011.

L'Informe mundial sobre l'alzhèimer 2010, del Consell Superior d'Investigacions Científiques del Ministeri de Ciència i Innovació recull en 56 pàgines moltes dades estadístiques sobre la malaltia, dependència, la salut mental, la dependència, la demència, la depressió, l'estrés, el deteriorament cognitiu, etc.

Molt bona informació de suport a investigadors, estudiants o professional que treballen a les àrees de Gerontologia i Geriatria, com també d'ajuda a les famílies i les pròpies persones majors afectades.

L'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM- es disposa a celebrar aquest Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011 amb una sèrie d'activitats adreçades a la societat mallorquina.

En connexió amb l'activitat diària que duu a terme a la seva seu social situada al barri palmesà de la Soledat, on, persones afectades d'alzhèimer participen activament i realitzen manualitats com aquesta.

Nota de premsa d'ASEMA

ASEMA fa pública una Nota de premsa, amb motiu de la notícia apareguda als mitjans de comunicació, sobre la detenció de la cúpula d'una associació d'immigrants nigerians que es quedava ajuts públics.

Davant l'estafa de la trama, que supera els 45.000 euros que rebia Nigeria Unida, el president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina- Madiop Diagne fa públic que:

"Quan se juga amb doblers public, ni paternalisme, ni sentimentalisme.

Asema ha firmat el pacte cpntra la corrupción que vàries entitats de Mallorca han promulgat. Aquesta firma no és un mer formalisme, és un compromís ferm contra qualsevol forma de corrupció i desviament de doblers públics amb finalitats personals o corporativistes. Per això, Asema se felicita i felicita totes quantes persones han contribuït a destapar l'escàndol d'una associació d´immigrants que ha desviat doblers públics de subvencions per a fins espuris.

Des d'Asema no entenem com s'ha pogut realitzar el que diu la premsa sense que ningú se n'hagués adonat abans. A la nostra comunitat autònoma hi ha en vigor una normativa legal que regula les subvencions i ens costa de creure que s'hagi arribat on s'ha arribat sense la col·laboració o, com a mínim, la negligència de qui ha de gestionar i atorgar les subvencions .

Ens preguntam com és possible que en temps de crisi econòmica algunes entitats se'n duguin tants de doblers, quan moltes entitats no arribam a cap subvenció que asseguri el simple manteniment malgrat la feina quotidiana que duim a terme. Quins són els criteris tècnics de valoració d'aquestes subvencions ? Són innocents els responsables que han valorat aquestes subvencions?

Asema reclama que es realitzi un estudi municiós que permeti aclarir com i a qui s'han donat subvencions aquests derrers anys i una vegada més reclama el màxim rigor en la gestió del doblers públics.

El nostre posicionament en aquests assumptes i en altres com la llengua i la defensa de deterninats valors ens ha costat ésser relegats a l'ostracisme per part d'alguns polítics i responsables d'àrees d'immigració de la darrera legislatura.

Mai donarem suport a una política d´immigració basada en el folklorime i no compromesa amb la defensa de la igualtat en drets, obligacions i dignitat.

Mai donarem suport a una teatralització de la integració amb fotos a l'estil Benetton amb un negre i un gitano anunciant que la convivència és perfecta .

Els fets dels derrers dies ens tornen a donar, malaurament, la raó i evidencien greus mancances en la gestió dels doblers destinats a la població immigrada. Esperam que s'assumeixin les responsabilitats, que paguin els culpables i que es corregeixin els errors que, al cap i a la fi, acabam pagant entre tots.

Madiop diagne

Prseident de la Associaciò Senegalessa Malloquina

Tel : 686833301/971446323

Al Perú fan més via que per aquestes contrades nostres!

M'acaben d'informar que aquests dies ha aparegut a la premsa peruana la notícia de la troballa dels cadàvers de camperols assassinats a la parròquia de Santa l'any 1992, on vaig estar treballant juntament amb altres companys mallorquins a finals de la dècada dels anys 70.
M'alegra ben molt saber que, a la fi, s'han arribat a trobar les restes d'un jove lluitador amb qui treballàvem intensament, Jesús Noriega Ríos, fill del vell company i poeta Jorge Noriega Cardoso.

Des que va desaparèixer el seu fill, aquest homenet, que ja deu tenir prop de 90 anys, vivia entossudit a trobar algun dia, si no aquells que havien assassinat el seu fill, sí el lloc on havien deixat el seu cos per anar-lo a enterrar dignament.
Poeta i cantador popular, posava la pell de gallina escoltar-li interpretar a la guitarra les seves cançons reivindicatives!

El clamor de los humildes

El clamor de los humildes

JORGE NORIEGA CARDOSO

(02-05-2011)

Para mis hermanos de Chimbote, el clamor de los humildes...

¿Cuál será el porvenir de nuestros hijos,

Si en herencia les dejamos la pobreza?

La niñez, que es la esperanza del mañana,

no sonríe y se marchita de tristeza.

Cierto o no?

Nuestra patria cada día más ajena,

empeñada a los amos extranjeros,

que a pesar de tener tanta riqueza

nos convierten sólo en cholos pordioseros.

Síganme tocando! ¿Qué dice la economía de salud? Que está muy bien económicamente, no? Pero no hay plata para los pobres. ¿Qué nos recomiendan? A lo mejor que seamos economistas. Y estos miserables que están bien invernados con buenas ancas como mulas argentinas, no les enternece el dolor de los pobres.

Algo más de tres siglos con promesas

nos conforman con cambiar nuestro destino,

pero el hambre, la injusticia y tanta ofensa

nos obligan a tomar otros caminos.

El ejemplo los compañeros de Protección Civil...

Si los pobres no tenemos qué perder,

no debemos desmayar en nuestra lucha!

Que se atengan los que están en el poder,

si el clamor de los humildes no se escucha!

Se'm diu que, de moment, se n'estan estudiant les restes, però que les famílies tenen molt clar que es tracta dels seus membres, no en tenen cap casta de dubte.
Varen ser trobades a Guadalupito, a l'altra banda del riu Santa, a pocs metres de la carretera Panamericana en direcció cap a la ciutat de Trujillo, a l'interior de 4 fosses.


Després de 19 anys dels esdeveniments luctuosos, el vell poeta i cantant Jorge Noriega, continua portant el seu capell de palla damunt del cap; però, a la fi, podrà donar sepultura digna al seu fill Jesús.
És possible que nosaltres, els mallorquins que treballàrem a la parròquia de Santa,també en coneguéssim d'altres, de joves assassinats. La veritat, emperò, és que hores d'ara només ens sona el nom de Jesús Noriega, per la nostra relació amb el vell Jorge Noriega, el poeta i cantant de les lluites populars revolucionàries.
Enmig de l'horror de la desaparició i la mort horrible, el vell Jorge ja pot descansar en pau abans que se li acabin els dies de viure damunt la terra. Hi podrà enterrar el seu fill. I els seus néts tendran un lloc on anar a recordar son pare.
S'hi està rumorejant que haurien estat assassinats pel grup Colina, a les ordres de terratinents de la comarca, als quals feia molta nosa i donava mal de caps la postura crítica d'aquella colla de joves lluitadors.
El bisbe Cornejo, president de la Conferència Episcopal peruana va celebrar una missa a la Parròquia de Santa, sobre la qual s'han pronunciat alguns mitjans de comunicació peruans.

Carta oberta al bisbe Jesús i al presbiteri de Mallorca

M'arriba el text redactat pel bon company de lluites pastorals i cíviques, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, amb motiu de la mort de l'altre bon company Toni Mas Colom, que m'ha semblat oportú reproduir a aquest blog meu:

"Pau i bé, germà Jesús i amics preveres tan actius com secularitzats:

Només vos vull comunicar una notícia senzilla i breu. Mirau: ha mort un amic íntim nostre, a 78 anys, després de patir una llarga i molt dolorosa malaltia complexa i obstinada.

No sé si us sona; era nomenat Antoni Mas Colom, de Sóller, i que va ser ordenat capellà als 33 anys, ja fa dècades.

Va exercir poc temps a Llucmajor, i uns anys a Burundi, com a missioner. Allà la seva vida es creuà amb la seva mitja taronja, també missionera i retornats a l'Illa es casaren. Han tengut un fill i ja han estat padrins de dos rebrots, per envejar. També en tota naturalitat han adoptat com a filla una al·lota burundesa des de fa anys.

Bisbe Jesús! Vós deis, com tots els teòlegs, que el sacerdoci és un regal que arriba per la unció i que mai s'esborra. Em sento molt decebut quan descobresc que van morint membres del vostre presbiteri i no els feis ni cas; que no us preocupa la seva salut, el seu estat d'ànim, les seves coses.

Ens deis i recordau que per molt que ho intentem, la marca sacerdotal no desapareix. Ho creis de veritat o és que ens ho deis per culpar-nos, per què això ens aixafi més i més tota la vida?

Fa pocs mesos un altre d'aquest llistat de preveres mallorquins morí. Tampoc no era de la vostra incumbència ni responsabilitat, per això callàreu.

Quina contradicció, almenys teològica i mancada de caritat evangèlica, no us pareix?

Sou pastor i deis que pare dels mallorquins i germà de cada un dels capellans, però dels que duim vida neta amb una dona i família, i marca (caràcter sacerdodal), no teniu ni temps ni desig de preocupar-vos-en.

Record que fa temps m'enviàreu a cercar i em rebéreu, a mi i a la meva dona, per no dir-me res; i preguntat com a bisbe i en presència del vostre vicari Lluc si em necessitàveu per alguna cosa, em diguéreu displicent que gràcies.

Estic segur que Antoni va veure satisfet aquell ramell d'amics, que dalt el presbiteri o abaix entre els fidels, el recordàvem i li mostràvem una memòria, una emotiva evocació, encara que entre ells no hi fossin ni curials, ni capitulars ni bisbes, ells eren una autèntica representació espontània de l'estima que el presbiteri de Mallorca sentia per ell.

Ara bé, no tengueu por, que no contagiam!

Una salutació nostra i del nostre col·lectiu amb humilitat i humiliació.

PERE BARCELÓ,
President de SABAL.

El primer concert del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

He tengut la sort immensa d'assistir al primer concert executat conjuntament pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Fou dia 28 de juliol de 2011, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, amb la col·laboració d'Esteve Nabona i Carles Gumí.

Han estat 9 anys de feina continuada i intensa, a favor d'un projecte cultural, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí, amb el qual s'han implicat desenes de joves d'entre 18 i 26 anys, a l'àmbit de la música simfònica i coral.

Amb aquesta inciativa, sense cap casta de dubte, s'ha contribuït a difondre i escampar la realitat vivent d'uns Països Catalans rics i productius, com qualsevol altre del món.

Tot i no comptar amb l'ossamenta d'un estat sobirà que els aixoplugui, ni amb els suports institucionals compromesos... pagant-s'ho de la seva butxaca pròpia, els membres que integren aquesta gran família de lOJIPC s'han proposat i han aconseguit de dur a terme aquest concert d'enguany, sortejant tota casta de dificultats, com es fa palès en aquest vídeo de VilaWeb.

Als qui hem seguit de prop la trajectòria iniciada l'any 2004 per aquesta entitat mallorquina, ens admira la fermesa amb què s'enfronta a les dificultats, a l'hora que ens indigna la passivitat d'unes institucions públiques que hi donen l'esquena cada cop més barroerament, de manera ben poc respectuosa... i que col·loquen una iniciativa com aquesta a la corda fluixa...

Tanta sort que s'hi manté el suport moral de centenars de persones d'arreu dels Països Catalans.

D'entre aquestes, s'hi remarca l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, qui féu l'acte de presentació del concert al Palau de la Música Catalana, tot reconeixent-hi la labor immensa desplegada pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

També se n'han fet ressò a diversos mitjans de comunicació, Jordi Maluquer, en defensa d'un projecte com aquest... O Imma Merino en escriure sobre el projecte musical d'uns joves com aquests.

Així mateix esdevé remarcable el suport entusiasta de qui va exercir-se com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui assenyala entre “els que no pleguen”: “el cas més escandalós, el de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), promoguda i conduïda des de Mallorca per la professora Magda Gonzàlez Crespí” ...

S'haurà de romandre a l'espera de temps venidors, millors que els actuals...
Tant de bo que ens arribin com més aviat millor!

Quina batallonada!

Vet ací un enfilall de batallonades que es fan públiques als mitjans de comunicació. Com si no passàs res, creixen i es multipliquen com a bolets, cada dia que passa.
Batallonada = Dita absurda, desbaratada, irracional
(patochada, disparate, en castellà) (DCVB)

1. 
   L'home que excel·leix en l'escampadissa de frases fetes perquè serveixin de titulars periodístics, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, des de fa un temps acostuma a repetir això que diu "No se puede gastar lo que no se tiene".
   Estaria molt bé que la completàs concretant com s'ha d'obtenir allò que no es té i que esdevé imprescindible per poder sobreviure.
   També ens hauria d'aclarir què pensa fer amb la gent que té més d'allò que es necessita per sobreviure.
   I, finalment, què pensa fer amb la gent que, tenint moltíssim, s'atreveix a gastar més d'allò que ja té.
   Mentre no n'aclareixi aquests tres aspectes, a mi, em sembla una de les batallonades més grosses que he sentit a dir darrerament.
2. 
   El cas Urdangarin, quina altra batallonada!
   Tot i que el fiscal general de l'Estat, tres mesos enrere, feia unes declaracions grandiloqüents amb les quals assegurava que n'Urdangarín NO tendria “cap tracte diferencial”, el jutge instructor del cas acorda que la declaració d'Urdangarin als jutjats de Palma no serà enregistrada en vídeo... La portaveu del Consell General del Poder Judicial afirma que no tots els imputats són iguals, no tots els assumptes judicials són sotmesos a la mateixa pressió... La Policia espanyola recomana als jutjats de Palma un tracte de favor, especial, vers el gendre del rei d'Espanya, per motius de seguretat, com a mesura de protecció contra possibles agressions verbals o físiques... Quina altra batallonada és aquesta! I això què és? Tot fa referència, una mala referència, a Palma. Esdevé, pel cap baix, un insult al seny mallorquí, el que, des de fa segles, tenim i mantenim la gent que vivim a Mallorca durant tot l'any.
   Amb això, no podrem veure ni escoltar la veu del duc de Palma durant el judici públic; no som ciutadans iguals que el duc de Palma; i, de bon principi, les institucions públiques espanyoles ens consideren agressius, verbalment i/o físicament... Ja ho val!
   Amb batallonades com aquestes, encara hi pot haver cap mallorquí/na favorable a la monarquia espanyola, en ple segle XXI? Valga'm déu quins territoris tan ronyosos són aquests!
   Amb ganes de continuar fent part d'un estat tan singular com aquest? Valga'm déu quina democràcia tan pansida que bastim!
   Que rebutgi assolir la independència plena? Valga'm déu quin futur que li espera al nostre poble!
3. 
   Rafael Bosch, portaveu del Govern de les Illes Balears, a l'hora de voler justificar el reajustament del dèficit de 1.104 milions d'euros, n'amolla una d'aquelles que solen deixar ben a ple qui se la posa a la boca: 'Si la comunidad fuera una empresa privada, estaría en suspensión pagos'.Clar que sí! Ja ho voldria ell, que la nostra comunitat autònoma fos una empresa privada! El que no diu és on estaria una empresa privada que volgués ser la nostra comunitat! Tampoc no diu d'on surten els milers de milions d'euros públics destinats a salvar empreses privades perquè no caiguin en suspensió de pagaments!
   Vaja quina batallonada més grossa que ens amolla en públic aquest senyor conseller d'Educació, Cultura, Universitats i portaveu del Govern, Rafael Àngel Bosch i Sans. Si l'hagués amollada el conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez Pérez, mira, tendria una mica més de passi!
   
4. 
   Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, en el seu primer discurs de la Diada de Mallorca al Teatre Principal de Palma, n'amolla aquesta que pot figurar al catàleg de batallonades majors: "No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern...”Quina batallonada inquera tan monumental!:
   Si na Salom, com a presidenta del Consell de Mallorca, no en vol més de tot això, tampoc no en vol per a la ciutadania de Mallorca que administra, governa i representa. Ens vol encara molt més pobres del que som!
   Qui es farà seu tot això, qui se'n beneficiarà d'això? Si la presidenta d'una institució pública com el Consell de Mallorca braveja de tenir massa poder, massa competències, massa grandesa, massa autogovern, i no en vol tant, quina altra destinació pensa donar a tots els recursos que té a les seves mans?
   Per quines cinc-centes el seu partit (PP) la féu encapçalar una candidatura que no vol més poder, ni més competències, ni més grandesa, ni més autogovern per a una institució pública?
   Que tengui la gosadia de posar la vara de comandament en unes altres mans una mica més ambicioses per a una institució pública com aquesta.
5. 
   Rita Barberá, alcaldessa de València, davant del processament del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps pel cas dels vestits, com si fos un ou de dos vermells, n'amolla dues com aquestes, de batallonades ben supines:
   “Els que volen treure al president Camps de la Generalitat són els que han deixat entrar BIldu a la política.” “Hi ha més d'un milió de valencians que no volen que se'n vagi”.
   
   Quines dues batallonades!:
   Tant els uns com els altres se serveixen de la llei vigent, tant per a traure'n un -de la Presidència de la Generalitat Valenciana-, com per a fer-ne entrar uns altres -dins el panorama polític europeu del segle XXI-... Tot això, amb la llei a la mà! La senyora alcaldessa, amb què compta?
   
   D'altra banda, si efectivament hi ha més d'un milió de valencians que no volen que el president se'n vagi, quants milions d'europeus deuen trobar que ha de continuar governant, acusat per la Justícia?
6. 
   Carlos Delgado, conseller balear de Turisme i Esports, en plena temporada turística de l'any 2011, n'ha amollat una com aquesta, sense que li'n tremolassin gens ni mica ni el pols ni la veu: donarà el vistiplau a totes les obres possibles! Anuncia una nova era de 'portes obertes' on l'administració balear acceptarà qualsevol projecte urbanístic dient 'sí a tot'. Posa com a exemples camps de golf i ports esportius.
   Quina batallonada!:
   Si l'administració balear accepta “qualsevol projecte urbanístic de camp de golf o port esportiu”, de què serveixen les lleis i normes urbanístiques aprovades pel Parlament de les Illes Balears? Paper banyat, despesa innecessària! Deu ser el primer parlament de l'Estat espanyol que caldrà dissoldre per inservible! Uf, quin paper més trist i lamentable!
7. 
   Lola Johnson, portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, n'ha amollat aquesta, responent a la pregunta: “Se puede presidir una comunidad sentado en un banquillo de los acusados?”: “Se puede presidir una comunidad cuando mayoritariamente los ciudadanos en las urnas respaldan un proyecto para la Comunidad Valenciana que honestamente se ha presentado y con el mayor respaldo histórico que ha obtenido el Partido Popular en la Comunidad Valenciana los ciudadanos han dicho sí, éste es el proyecto que queremos para la Comunidad Valenciana y sí el Presidente Camps es el que lidera este proyecto en la Comunidad Valenciana. Y eso es en lo que estamos trabajando”.
   Quina batallonada!:
   No hi fa res, poc importa que un president de la Generalitat Valenciana s'hagi d'asseure al banc dels acusats d'haver comès delicte... L'emparen les urnes! Com empararen Hitler, clar!
8. 
   José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears recentment ascendit al càrrec més alt de l'administració balear, ha eludit de manifestar si la situació de les arques públiques de la comunitat autònoma és crítica o no.S'ha estimat més fer referència a una partida de 150 milions d'euros que el govern anterior havia assegurat que tenia emparaulats amb els bancs.
   Davant d'això, no se li n'ha ocorregut cap altra, que amollar-ne aquesta, digna de quedar emmarcada per a sempre al frontispici del Consolat de Mar: ”Si están los 150 millones, se encontrarán; y, si no están, lo diremos...”
   Quina batallonada!:
   Què vol dir el senyor president? Que si els 150 milions hi són i es troben, no ho dirá?