Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conselleria de Salut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conselleria de Salut. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’abril del 2021

Alpha Pam, le destin fatal d'un jeune immigré sénégalais à l'île espagnole de Majorque

 Le jour même où le président du gouvernement espagnol, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, fait sa "tournée africaine", avec une visite officielle au Sénégal, et pendant que je regarde l'image de la clôture de la campagne Espagne-Sénégal Business Forum, je reçois la nouvelle de la publication d'un livre duquel, il y a des mois, on m'avait proposé d'écrire le prologue.

En juillet 2019, j'avais hâte de collaborer à la publication de ce livre sur «Alpha Pam, le destin d'un migrant», invité par son auteur le majorquin Miquel Palou-Bosch.

Puis il m'est venu à l'esprit que six ans en arrière, en 2013 donc, j'avais personnellement et intensément rejoint la foule des gents qui s’etaient activement mobilisés pour défendre ce jeune artiste sénégalais décédé de TUBERCULOSE à l’île espanyole de Majorque, par manque des soins de santé publique qu'une société si démocratique comme la nôtre devrait offrir à tout citoyen souffrant d'une maladie curable comme celle-ci.

Quelques années plus tard, aujourd'hui, je suis très heureux de voir et de lire ce livre édité par le citoyen majorquin Miquel Palou-Bosch, que j'ai contacté plusieurs fois, par e-mail, et qui, très gentiment, me l'a fait arriver ce 9 avril 2021.

Il contient un prologue, six chapitres, deux annexes, quatre appendices et une bibliographie étendue qui s'ouvrent sous mes yeux et que je commence à lire avec empressement.

J'ai relu le prologue que j'avais écrit il y a quelques mois et qui comprend, plus ou moins brièvement, le contenu de l'ouvrage écrit par Miquel Palou-Bosch et les raisons qui me poussent à écrire un prologue, l'un des rares que j'ai écrit en espagnol cette année, dans lequel on revient brièvement sur les étapes de la vie de ce jeune immigré sénégalais, musicien et poète, qui, de manière incompréhensible, meurt de la tuberculose, sur l'île de Majorque, où il est arrivé avec un  ami, Kalidou Gaye.

Entre beaucoup de choses, ce livre traite des soins de santé publique que les citoyens de ces îles espagnoles de la mer Méditerranée méritent, et qui ne sont pas toujours fournis par les autorités espanyoles comme il se doit et comme la population insulaire a besoin.

Je ne peux pas m'empêcher de mentionner la déclaration si expressive qu'a fait un beau jour la très honorable députée régionale Fina Santiago, membre d’une formation politique à gauche. À un moment donné de son discours parlementaire, et aussi sur les médias et réseaux sociaux, elle en est venue à reconnaître que «Pam, s'il avait eu la carte santé, il serait vivant encore; voilà le drame».

Tout au long du prologue, je fais également allusion au film de Pedro de Echave et Javier González, deux jeunes cinéastes espagnols qui l’ont posé par titre "Mort accidentelle d'un immigré, le cas d'Alpha Pam" ; qui a été présenté à la ville de Palma en juillet 2014.

Alors, ma bonne amie Núria Abad m'avait informé avec une grande précision, comme on dit à Majorque «clar i català » (clairement et en catalan), du fait qu'un groupe de professionnels du secteur audiovisuel avait réalisé un documentaire qui racontait l'histoire d'Alpha Pam. Permettant le «financement participatif» à «Goteo», ils avaient ouvert un compte auprès de la banque Caixa Colonya afin de couvrir les coûts liés à la réalisation de ce film.

Je me souviens aussi que déjà en juillet 2013, j'avais assisté au concert organisé par «Factoria So», une association culturelle majorquine des gents unies par la musique et les arts au domaine de Son Llaüt, dans la ville de Santa Maria, au profit de ce documentaire sur Alpha Pam.

Dans le même prologue, je me concentre aussi sur la plainte portée par le cabinet d'avocats dirigé par Pablo Alonso de Caso qui voulait se plaindre contre les plus hauts responsables des établissements de santé publique insulaires, le 13 mai 2013.

Le mois septembre suivant, il avait lui-même participé au rassemblement du groupe de personnes qui s'étaient regroupés devant l'entrée des tribunaux de la ville de Palma, la capitale de l'île de Majorque.

Nous étions là pour exiger que justice soit faite dans le cas d'Alpha Pam, en qualité de membres de plusieurs organisations sociales: Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-Balears) et Unió General de Treballadors a les Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT)…

Cinq ans plus tard, en 2018 donc, la possibilité de saisir les tribunaux était étonnamment bloquée. L'autorité de la Cour d'Instruction no. 2 de Palma a décidé d'imposer une caution solidaire de 12.000 euros, à verser par les plaignants, d'un montant nominal de 3.000 euros chacun. Malheureusement nous n'avons pas compté...

J’ai voulu conclure le prologue de ce livre en rappelant que la lecture de cet ouvrage de Miquel Palou-Bosch peut aider non seulement à revivre les circonstances malheureuses de la mort d'Alpha Pam, mais aussi il invite également à réaliser une réflexion plus approfondie sur les mesures les plus appropriées qu'auraient dû prendre les autorités supérieures dans le domaine de la santé publique à l’île espanyole de Majorque à ce moment-là.

La situation dans laquelle nous nous trouvons actuellement à cause de ce qu'on appelle ‘pandémie’, continue d'être un exemple plus qu'évident à considérer et à examiner…

Dans le cas d'Alpha Pam, je crois et je pense qu'à ce jour encore aucune justice n'a été  rendue. Toutes les responsabilités n'ont pas encore été dégagées au plus haut niveau institutionnel.

Je termine définitivement le prologue, notant le contraste explicite que cela suppose avec le cas d'un autre immigré maghrébin, marocain, que j'ai suivi de près en 1996. Sa dépouille mortelle a subi un processus d'incinération des plus inimaginable et indigne, par la compagnie funéraire municipale de Palma.

Dans cette dernière affaire, cependant, grâce au travail professionnel d'un bon avocat, coutumier défenseur des affaires les plus nobles possibles, les tribunaux en sont venus à statuer sur une réparation à la hauteur du préjudice causé aux proches du défunt.

Malheureusement, jusqu’à aujourd’hui, dans le cas d'Alpha Pam le résultat n'a pas été le même.

Avec cette écriture sur mon blog, j'ose proposer à chacun une lecture complète et attentive de ce livre de Miquel Palou-Bosch.

Cecili Buele i Ramis.
Activiste social majorquin, afro-descendent. Ancien conseiller municipal de la ville de Palma. Ancien ministre de la Culture et de la Jeunesse du Gouvernement de Majorque. Ancien membre du Parlement des Îles Baléares.


(Texte traduit du catalan au français, grâce à la collaboration désintéressée des bons amis à moi, Teo Vidal et Maria Benejam, de PerpignanTrès reconnaissant. Merci beaucoup!)


dissabte, 10 d’abril del 2021

Alpha Pam, el destí fatal d’un jove immigrant senegalès a Mallorca (1)

Just el mateix dia que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, realitza la seva «gira africana», amb visita oficial a Senegal, mentre m’entretenc a mirar-ne la imatge de la clausura del Fòrum empresarial Espanya-Senegal, m’arriba la notícia de la publicació d’un llibre que, fa mesos, em varen proposar de prologar.

El mes de juliol de 2019, vaig voler col·laborar, amb molt de gust, en l’edició d’aquest llibre de Miquel Palou-Bosch que tracta sobre «Alpha Pam, destino de un migrante», fent-hi la meva aportació personal en l'elaboració del pròleg. 

Aleshores em vengué al cap que sis anys abans, l’any 2013, m’havia sumat personalment i intensa a la munió de persones que ens mobilitzàrem activament en defensa d’aquell jove artista senegalès, qui morí a Mallorca, per TUBERCULOSI, en veure's privat de les atencions sanitàries públiques que una societat tan democràtica com la nostra hauria de prestar a qualsevol ciutadà que pateixi una malaltia curable.

Anys després, avui mateix, em fa molt d’il·lusió llegir aquest llibre que publica Miquel Palou-Bosch, amb qui he contactat diverses vegades, per la via del correu electrònic, i que, molt gentilment, me n’hi ha fet arribar també la còpia, precisament un dia com avui, el 9 d’abril de 2021.

Conté un pròleg, sis capítols, dos annexos, quatre apèndixs i una bibliografia extensa que se m’obren davant dels ulls i que començ a llegir amb moltes ganes.

Rellegesc el pròleg que vaig elaborar unes mesades enrere i que recull, més o manco resumidament, el contengut de l’obra escrita per Miquel Palou-Bosch i els motius que em mouen a elaborar un pròleg, un dels pocs escrits que l'any 2020 he redactat en castellà, amb el qual repàs breument les etapes de la vida d’un jove immigrant senegalès, músic i poeta, qui, incomprensiblement, troba la mort per tuberculosi, a l’illa de Mallorca, on ha arribat juntament amb un altre amic seu, Kalidou Gaye. 

Entre d’altres assumptes, aquest llibre tracta sobre l’atenció sanitària pública que es mereixia la ciutadania d’aquestes illes i que no sempre hi era prestada així com caldria i la població illenca en precisava. 

No me’n sé estar d’esmentar l’afirmació tan expressiva que amolla un bon dia la diputada autonòmica Fina Santiago, qui, en en un moment de la seva intervenció parlamentària, arriba a reconèixer que «Si Pam hagués tengut targeta sanitària estaria viu; aquest és el drama» (I.8 Pregunta RGE núm. 4754/13, del Grup Parlamentari MÉS, relativa a accés a la targeta sanitària)

Tot al llarg del pròleg al·ludesc també al film de Pedro de Echave i Javier González, «Muerte accidental de un inmigrante, el caso de Alpha Pam», que es presenta a Palma el mes de juliol de 2014.

La bona amiga Núria Abad me n’informà aleshores, clar i català, del fet que un grup de professionals del sector audiovisual havien posat en marxa un documental que volia contar la història d’Alpha Pam. Habilitant un «crowdfunding» a Goteo, havien obert un compte a l’entitat bancària Caixa Colonya amb la finalitat de sufragar les despeses que comportava l’elaboració d’aquell film.

Hi record que el mes de juliol de 2013, jo ja havia acudit també al concert organitzat per Factoria So, a benefici d’aquell documental, a la finca santamariera de Son Llaüt.

Al mateix pròleg, fix l’atenció en la querella que interposà el despatx d’advocats que dirigia el lletrat Pablo Alonso de Caso. El mes de setembre de 2013 ell també havia format part del grup nodrit de persones que ens havíem concentrat davant l’entrada dels Jutjats de Palma. Hi reclamàvem que es fes justícia en el cas d’Alpha Pam.

Ens hi havíem fet presents alguns membres de diverses organitzacions socials:

Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-Balears) i Unió General de Treballadors a les Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT).

Cinc anys després, l’any 2018, de manera tan sorprenent com inadmissible, quedà bloquejada la possibilitat de procedir-hi judicialment. L’autoritat del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Palma va decidir d’imposar-nos una fiança conjunta de 12.000 euros, a càrrec dels querellants, amb import nominal a cadascun de 3.000 euros.

Arrib a la conclusió del pròleg, assenyalant que la lectura d’aquesta obra de Miquel Palou-Bosch permet no solament reviure les circumstàncies que envoltaren la mort d’Alpha Pam, sinó que també convida a fer reflexions més profundes sobre les mesures més adequades que han d’adoptar les institucions públiques a l’àmbit de la sanitat pública mallorquina. 

I la situació actual que hi patim, a causa d’això que en diuen pandèmia, n’és una altra mostra més que evident.

En el cas d’Alpha Pam, som dels qui pensen i creuen que encara no se n’ha fet justícia. No se n’han depurat totes i cadascuna de les responsabilitats al nivell institucional més alt.

Acab definitivament el pròleg, fent constar el contrast explícit que suposa aquest cas del senegalès Alpha Pam amb l'altre cas d'un immigrant nord-africà, anònim, marroquí per més senyes, que vaig seguir de prop l’any 1996. 

Les seves restes mortals havien patit un procés d’incineració més que indigne, per part de l’empresa funerària municipal de Palma. En aquell cas, emperò, gràcies a la labor professional d’un bon advocat, amic de les causes més nobles, els tribunals de Justícia arribaren a dictaminar-hi una reparació digna dels danys ocasionats als seus familiars.

Lamentablement, en el cas d’Alpha Pam, el resultat no ha estat idèntic.

En recoman la lectura completa, d’aquest llibre que publica Miquel Palou-Bosch.

(NOTA: Aquesta pàgina ha estat traduïda del català al francès, gràcies a la col·laboració desinteressada del bon amic meu de Perpinyà, Teo Vidal. Molt agraït!)

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Obertura de judici pel cas ALPHA PAM

El cas de l'immigrant senegalès ALPHA PAM que mor a Mallorca per tuberculosi l'any 2013 encara duu coa. Malauradament!

Quina llàstima que l'administració de justícia sigui tan lenta i vagi tan a poc a poc per aquestes contrades nostres! Mentrestant, la ciutadania, sobretot la més indefensa, se sent més i més desprotegida. Malgrat els avanços científics i tecnològics que, pel que es veu, s'empren en determinats casos i per a determinades persones -d'altra banda més que protegides!-.

Així i tot, és de lloar que entitats cíviques i professionals tan excel·lents com incansables no cessin en el seu afany de continuar treballant a favor dels drets de les persones, sobretot de les manco afavorides, com és el cas d'un immigrant senegalès que arriba a Mallorca i hi troba la mort, per la manca d'atenció acurada a què té dret com a persona.


Llegesc a la premsa local d'aquest dissabte 27 d'octubre de 2018 que l'Audiència provincial ha torbat cinc anys a ordenar «judici per homicidi imprudent, acceptant el recurs de la família d'Alpha Pam contra la decisió d'arxivar la investigació presa per un jutjat d'instrucció d'Inca»

Si l'Audiència provincial torba cinc anys per prendre una decisió d'aquests característiques, que no poques entitats cíviques ja demanaven des del primer moment, com es vol que la ciutadania confiï en l'administració de justícia en aquest país nostre?

Record perfectament que, cinc anys enrere, consideràvem que una de les respostes millors que es podia donar a "la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès Alpha Pam a Mallorca", era dur-ne davant dels Tribunals de Justícia els responsables màxims de la gestió sanitària pública mallorquina». ELS RESPONSABLES MÀXIMS (no els subordinats que es veuen forçats a haver de complir ordres i normes, massa sovint tan mal fetes com mal donades!)

La mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM, va moure aleshores algunes entitats ciutadanes a querellar-se contra la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears i contra els seus màxims responsables.

Alpha Pam mor el mes d'abril de 2013. A causa de què! De l'«oficialitzada» exclusió sanitària que venia provocada per les polítiques d'austeritat imposades per l'estat espanyol. El cas de la mala atenció dispensada a Alpha Pam no era cap cas excepcional. El fet excepcional és que anà acompanyat d'una mort del tot evitable.

Per aquest motiu, un grup de professionals del sector audiovisual posaren en marxa un documental per contar la història d'aquest immigrant senegalès i que aquest tipus de successos no tornassin a repetir-se.

Record perfectament que el mes de juliol de 2013, s'organitzà un concert a Factoria de So, a la finca de Son Llaüd de Santa Maria del Camí, a benefici d'aquest documental sobre el cas d'ALPHA PAM, el ciutadà d'origen senegalès que mor per tuberculosi a Palma, en no haver estat atès com calia a cap altre centre sanitari mallorquí

El mes de setembre de 2013 ens concentràrem davant dels Jutjats de Palma, per reclamar que es fes justícia a Alpha Pam. Érem un bon grapat de membres d'organitzacions socials diverses: Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS), Unió General de Treballadors a Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT).  

Cinc anys després, a finals d'octubre de 2018, que són moltes hores, molts de dies, moltes setmanes, molts de mesos, a la fi, el tribunal de la Secció Segona de l'Audiència provincial, que l'any 2015 ja havia ordenat l'obertura de la causa arxivada, a la vista d'un informe forense enregistrat l'any passat, ordena que se n'obri judici.

Benvengut en sigui l'aclariment, si és que ens arriba a arribar qualque dia, d'allò que va succeir amb l'immigrant senegalès Alpha Pam que trobà la mort, per tuberculosi, a Mallorca! I que se n'hi faci justícia!


divendres, 23 d’octubre del 2015

Després d'un any i busques...



Com que veig que, des de l'actual Conselleria de Salut "socialista", m'estan prenent molt més el pèl que des de l'anterior Conselleria de Salut "pepera" (que ja és dir molt!), com a mínim vull que se'n sàpiguen certs detalls.

El 15 de juliol de 2015, fart de veure que no se'm contesta res de res, per part de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears "socialista", a la reclamació i denúncia presentada l'any passat, per la mala atenció que se'ns va dispensar al servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases -per cinc vegades consecutives-, em torn a fer present al Registre de la Direcció General del Servei de Salut, al carrer de Reina Esclarmunda, 9, Ciutat.

Conselleria de Salut "socialista"

Hi reiter per segona vegada la petició "que les autoritats sanitàries esbrinin, de la manera millor possible i com més aviat millor, quines en són les responsabilitats que s'hi escauen; i que em comuniquin, també com més aviat millor, quines han estat les mesures concretes adoptades per tal que quedin reparades totes i cadascuna de les deficiències assenyalades més amunt", al servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases.

Sorprenentment, tres setmanes després d'haver-hi anat, m'arriba la primera telefonada: es tracta de la veu de qui se'm presenta com a doctora de l'Oficina d'Atenció al Pacient. Em fa a saber que tenen a les mans la resolució pertinent, però que voldria conversar directament amb mi...

Li dic que podem concertar dia i hora, que n'estaré encantat de poder rebre, a la fi, la resposta al meu escrit del 5 de juny de 2014, sobre el qual, fins ara, ningú no me n'ha dit ni mu.

Quedam que ens podem veure l'endemà mateix, és a dir, dimecres, dia 5 d'agost de 2015, a les 9 del matí... en un lloc una mica sorprenent per a mi... No es tracta d'un hospital, sinó d'un hostal...

Em pos a preparar-me'n tota la paperassa disponible, a fi de tenir-ne a mà totes les dades concretes, d'uns fets malaurats que ens  varen passar ara ja fa un any i busques..

Encara no he acabat de pegar-hi una ullada, quan torna a sonar el mòbil. La mateixa persona em comunica que, lamentablement, no ens podrem veure ni el dia, ni a l'hora, ni a l'indret assenyalats anteriorment, fa poca estona. Que ho podríem deixar per a la setmana vinent...

Li dic que també hi estic ben disponible...

El fet és que han passat més de dos mesos i mig des d'aquella telefonada, i no he tornat a saber-ne res de res. 

Em deman si, d'això, no se'n pot dir una "presa de pèl monumental", per part de la doctora representant de l'Oficina d'Atenció al Pacient "socialista" de l'Hospital Universitari de Son Espases...

Conselleria de Salut "pepera"

L'any passat, el mateix dia que present la reclamació, automàticament m'arriba una resposta que diu així:

Justificant de recepció reclamació número Qssi-201410592

Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es

6/6/14
per a usuari
Benvolgut Sr./Sra,,
El dia 6 de juny de 2014 vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 201410592. A partir d'ara s'inicia la seva gestió.
Un cop finalitzat el tràmit informatiu, li trametrem una resposta.
Gràcies per utilitzar el servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les Illes Balears.
Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens permeten anar millorant la nostra atenció.
Atentament,
Servei d'Atenció a l'Usuari
Hospital Universitari Son Espases
Palma, 6 de juny de 2014"

Consider que també m'estan prenent el pèl, des de la Conselleria de Salut "pepera".
Però, si més no ho saben fer d'una altra manera, una mica més sofisticada, una mica més elegant, una mica més fina... no tan barroera com a l'etapa "socialista".
Ni som del PP, ni som del PSOE. Però em sap molt més greu i em cau molt més malament el comportament inacceptable d'aquests darrers...