Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Incidencies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Incidencies. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de juliol del 2011

Quina batallonada!

Vet ací un enfilall de batallonades que es fan públiques als mitjans de comunicació. Com si no passàs res, creixen i es multipliquen com a bolets, cada dia que passa.
Batallonada = Dita absurda, desbaratada, irracional
(patochada, disparate, en castellà) (DCVB)
  1. L'home que excel·leix en l'escampadissa de frases fetes perquè serveixin de titulars periodístics, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, des de fa un temps acostuma a repetir això que diu "No se puede gastar lo que no se tiene".
    Estaria molt bé que la completàs concretant com s'ha d'obtenir allò que no es té i que esdevé imprescindible per poder sobreviure.
    També ens hauria d'aclarir què pensa fer amb la gent que té més d'allò que es necessita per sobreviure.
    I, finalment, què pensa fer amb la gent que, tenint moltíssim, s'atreveix a gastar més d'allò que ja té.
    Mentre no n'aclareixi aquests tres aspectes, a mi, em sembla una de les batallonades més grosses que he sentit a dir darrerament.
  2. El cas Urdangarin, quina altra batallonada!
    Tot i que el fiscal general de l'Estat, tres mesos enrere, feia unes declaracions grandiloqüents amb les quals assegurava que n'Urdangarín NO tendria “cap tracte diferencial”, el jutge instructor del cas acorda que la declaració d'Urdangarin als jutjats de Palma no serà enregistrada en vídeo... La portaveu del Consell General del Poder Judicial afirma que no tots els imputats són iguals, no tots els assumptes judicials són sotmesos a la mateixa pressió... La Policia espanyola recomana als jutjats de Palma un tracte de favor, especial, vers el gendre del rei d'Espanya, per motius de seguretat, com a mesura de protecció contra possibles agressions verbals o físiques... Quina altra batallonada és aquesta! I això què és? Tot fa referència, una mala referència, a Palma. Esdevé, pel cap baix, un insult al seny mallorquí, el que, des de fa segles, tenim i mantenim la gent que vivim a Mallorca durant tot l'any.
    Amb això, no podrem veure ni escoltar la veu del duc de Palma durant el judici públic; no som ciutadans iguals que el duc de Palma; i, de bon principi, les institucions públiques espanyoles ens consideren agressius, verbalment i/o físicament... Ja ho val!
    Amb batallonades com aquestes, encara hi pot haver cap mallorquí/na favorable a la monarquia espanyola, en ple segle XXI? Valga'm déu quins territoris tan ronyosos són aquests!
    Amb ganes de continuar fent part d'un estat tan singular com aquest? Valga'm déu quina democràcia tan pansida que bastim!
    Que rebutgi assolir la independència plena? Valga'm déu quin futur que li espera al nostre poble!
  3. Rafael Bosch, portaveu del Govern de les Illes Balears, a l'hora de voler justificar el reajustament del dèficit de 1.104 milions d'euros, n'amolla una d'aquelles que solen deixar ben a ple qui se la posa a la boca: 'Si la comunidad fuera una empresa privada, estaría en suspensión pagos'.Clar que sí! Ja ho voldria ell, que la nostra comunitat autònoma fos una empresa privada! El que no diu és on estaria una empresa privada que volgués ser la nostra comunitat! Tampoc no diu d'on surten els milers de milions d'euros públics destinats a salvar empreses privades perquè no caiguin en suspensió de pagaments!
    Vaja quina batallonada més grossa que ens amolla en públic aquest senyor conseller d'Educació, Cultura, Universitats i portaveu del Govern, Rafael Àngel Bosch i Sans. Si l'hagués amollada el conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez Pérez, mira, tendria una mica més de passi!
  4. Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, en el seu primer discurs de la Diada de Mallorca al Teatre Principal de Palma, n'amolla aquesta que pot figurar al catàleg de batallonades majors: "No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern...”Quina batallonada inquera tan monumental!:
    Si na Salom, com a presidenta del Consell de Mallorca, no en vol més de tot això, tampoc no en vol per a la ciutadania de Mallorca que administra, governa i representa. Ens vol encara molt més pobres del que som!
    Qui es farà seu tot això, qui se'n beneficiarà d'això? Si la presidenta d'una institució pública com el Consell de Mallorca braveja de tenir massa poder, massa competències, massa grandesa, massa autogovern, i no en vol tant, quina altra destinació pensa donar a tots els recursos que té a les seves mans?
    Per quines cinc-centes el seu partit (PP) la féu encapçalar una candidatura que no vol més poder, ni més competències, ni més grandesa, ni més autogovern per a una institució pública?
    Que tengui la gosadia de posar la vara de comandament en unes altres mans una mica més ambicioses per a una institució pública com aquesta.
  5. Rita Barberá, alcaldessa de València, davant del processament del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps pel cas dels vestits, com si fos un ou de dos vermells, n'amolla dues com aquestes, de batallonades ben supines:
    “Els que volen treure al president Camps de la Generalitat són els que han deixat entrar BIldu a la política.” “Hi ha més d'un milió de valencians que no volen que se'n vagi”.

    Quines dues batallonades!:
    Tant els uns com els altres se serveixen de la llei vigent, tant per a traure'n un -de la Presidència de la Generalitat Valenciana-, com per a fer-ne entrar uns altres -dins el panorama polític europeu del segle XXI-... Tot això, amb la llei a la mà! La senyora alcaldessa, amb què compta?

    D'altra banda, si efectivament hi ha més d'un milió de valencians que no volen que el president se'n vagi, quants milions d'europeus deuen trobar que ha de continuar governant, acusat per la Justícia?
  6. Carlos Delgado, conseller balear de Turisme i Esports, en plena temporada turística de l'any 2011, n'ha amollat una com aquesta, sense que li'n tremolassin gens ni mica ni el pols ni la veu: donarà el vistiplau a totes les obres possibles! Anuncia una nova era de 'portes obertes' on l'administració balear acceptarà qualsevol projecte urbanístic dient 'sí a tot'. Posa com a exemples camps de golf i ports esportius.
    Quina batallonada!:
    Si l'administració balear accepta “qualsevol projecte urbanístic de camp de golf o port esportiu”, de què serveixen les lleis i normes urbanístiques aprovades pel Parlament de les Illes Balears? Paper banyat, despesa innecessària! Deu ser el primer parlament de l'Estat espanyol que caldrà dissoldre per inservible! Uf, quin paper més trist i lamentable!
  7. Lola Johnson, portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, n'ha amollat aquesta, responent a la pregunta: “Se puede presidir una comunidad sentado en un banquillo de los acusados?”: “Se puede presidir una comunidad cuando mayoritariamente los ciudadanos en las urnas respaldan un proyecto para la Comunidad Valenciana que honestamente se ha presentado y con el mayor respaldo histórico que ha obtenido el Partido Popular en la Comunidad Valenciana los ciudadanos han dicho sí, éste es el proyecto que queremos para la Comunidad Valenciana y sí el Presidente Camps es el que lidera este proyecto en la Comunidad Valenciana. Y eso es en lo que estamos trabajando”.
    Quina batallonada!:
    No hi fa res, poc importa que un president de la Generalitat Valenciana s'hagi d'asseure al banc dels acusats d'haver comès delicte... L'emparen les urnes! Com empararen Hitler, clar!
  8. José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears recentment ascendit al càrrec més alt de l'administració balear, ha eludit de manifestar si la situació de les arques públiques de la comunitat autònoma és crítica o no.S'ha estimat més fer referència a una partida de 150 milions d'euros que el govern anterior havia assegurat que tenia emparaulats amb els bancs.
    Davant d'això, no se li n'ha ocorregut cap altra, que amollar-ne aquesta, digna de quedar emmarcada per a sempre al frontispici del Consolat de Mar: ”Si están los 150 millones, se encontrarán; y, si no están, lo diremos...”
    Quina batallonada!:
    Què vol dir el senyor president? Que si els 150 milions hi són i es troben, no ho dirá?

dijous, 14 de juliol del 2011

L'ús excessiu de la força, contra manifestants

Sr.
Felip Puig i Godes
Conseller d’Interior


Benvolgut Sr.

M’adreço a vostè per expressar-li la meva preocupació davant de l'actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra per dispersar els manifestants de l’anomenat moviment 15M, especialment en relació als fets esdevinguts el 27 de maig passat a la Plaça de Catalunya. En les imatges que han estat àmpliament mostrades per internet es veu com agents de seguretat colpegen manifestants aparentment pacífics i disparen pilotes de goma. Segons la informació disponible, almenys 180 persones van resultar ferides i 50 van necessitar d'assistència mèdica. També hi ha informació que mostra un ús excessiu de la força contra manifestants a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida el mateix 27 de maig, i als voltants del Parlament de Catalunya el 15 de juny.

També vull lamentar que en la seva compareixença davant del Parlament el 8 de juny, vostè manifestés la intenció de no realitzar cap investigació sobre les actuacions del 27 de maig, al·legant que l'actuació dels agents de seguretat va produir-se en resposta als atacs dels manifestants. No obstant això, el seu govern no ha presentat cap prova d'aquesta afirmació. Contràriament, les imatges mostren com els Mossos d'Esquadra colpejaven els manifestants asseguts al terra amb les mans aixecades.

Per això, li demano que s’asseguri que es duu a terme una investigació independent i imparcial de totes les denúncies d'ús desproporcionat de la força exercit per alguns dels membres de les forces de seguretat, que se’n facin públics els resultats i que s'adoptin, quan calguin, mesures disciplinàries, i si s’escau penals, per evitar la impunitat d'aquestes pràctiques policials.

Igualment li demano que asseguri una correcta formació en drets humans dels Mossos d'Esquadra i que existeixin mecanismes de rendició de comptes. En aquest sentit, vull manifestar la meva preocupació davant del fet que en aquests moments el Comitè d'Ètica té suspesa la seva activitat després de la dimissió de la majoria dels seus membres.

Finalment, també li demano que, tal com estableix la normativa, garanteixi que els Mossos d'Esquadra vagin en tot moment identificats amb el seu número de placa en un lloc visible en les seves actuacions policials.

Atentament,
Cecili Buele i Ramis

dilluns, 11 de juliol del 2011

A cops de mall, per Àfrica!

Constitueix el primer de tres reculls sobre experiències viscudes personalment i professionalment al llarg dels meus darrers quaranta anys de vida pública, tant a terres de Mallorca i el conjunt dels Països Catalans, com d'Àfrica o d'Amèrica Llatina.

Prop de 400 pàgines del primer recull fan referència a l'Àfrica que he viscut de prop (Burundi, Tanzània, Kènia, Sàhara, Algèria, Tunísia, Guinea Equatorial…)

Pretén ser un recull d’algunes de les experiències personals, viscudes i reviscudes per mi, mallorquí d’arrels africanes a qui diuen Cecili Buele i Ramis, o simplement i més familiarment en Cil.

En una primera part, l’obra parteix d’una referència a Guinea Equatorial, on neix mumpare, i d’algunes de les relacions d’aquella antiga colònia espanyola amb certs ambients de la Mallorca de la dècada dels anys 20, abans de la segona república espanyola - quan mumpare, "el negret de Can Matons", arriba per primera vegada a Mallorca -.

Pegant un gran bot en el temps, m'endins en les dècades dels anys 50 i 60, quan m'estic preparant per fer-me capellà i anar-me’n a treballar com a missioner a terres africanes, a principis de la dècada dels anys 70.

A cops de mall pel Burundi
El gruix del volum se centra en els quatre anys que treball com a missioner en un dels països més petits de la regió centrafricana dels Grans Llacs: Burundi, situat a la riba sud-oriental del llac Tanganika.
Les missions catòliques de Gitongo, Muyaga o Nyabiraba, com també el centre d’estudis de la llengua kirundi, a Muyange, són a l’ull de la narració que vaig desplegant, mentre el país viu un dels moments més sagnants i cruels de la seva història: les matances humanes que produeix el genocidi de l’any 1972 entre tutsi i hutu.

A cops de mall per Kènia i Tanzània

Al·ludesc succintament a la visita efectuada a aquests dos països africans, a la dècada dels anys 70, incloent-hi la pujada al cim mític del Kilimanjaro i el recorregut per parcs i reserves d’animals salvatges, com Serengeti, Ngorongoro o Manyara Lake.

A cops de mall pel Sàhara

En una tercera part del llibre arreplec les experiències mantengudes amb gent resident a dues antigues colònies africanes espanyoles, Sàhara i Marroc.
Aterr nombroses vegades a Algèria, on visit campaments sahrauïns de centenars de milers de persones refugiades que viuen a la zona desèrtica de Tindouf. Vaig a veure-hi de prop la situació crítica i delicada que travessa el poble sahrauí.
Membre de l'intergrup parlamentari "Pau i Llibertat al Sàhara", vull contribuir activament a acostar aquella situació a altres seus parlamentàries que tracten l'assumpte a diversos nivells: els parlaments europeu, balear, navarrès, andalús, etc. esdevenen lloc de trobada de diputades i diputats amb ganes de donar una mà amiga al poble sahrauí; com també a mitjans de comunicació o en conferències fetes a l'illa de Formentera.
L'any 2002 gir la darrera visita als campaments de refugiats sahrauïns, adonant-me dels grans canvis que s'hi han produït - més negativament que positivament - en un indret on la gent més jove, sobretot, ja comença a estar-ne farta d'haver-hi de continuar vivint d'aquella manera tan nefasta.
L'entrevista mantenguda amb el mateix president de la República Àrab Sahrauïna Democràtica, Mohamed Abdel Aziz, comporta una gran càrrega emotiva de solidaritat manifesta amb el projecte polític propugnat pel Front Polisario.

A cops de mall pel Marroc

Faig referència directa a aquest país nord-africà, d’on no poca gent arriba a Mallorca, sobretot en aquests darrers anys, i que massa sovint topa amb serioses i insalvables dificultats a l’hora d’adaptar-s’hi.
Tot i no haver-hi posat mai els peus - hi troba serioses dificultats qualsevol persona que s'hagi manifestat favorable a l'autodeterminació lliure del poble sahrauí -, no deix de girar-hi la ullada, quan se'm presenta l'oportunitat de fer-ho.
És el cas que comporta una llarga i penosa gran defensa d'un jove marroquí, anònim, que va morir tot sol, en un camp abandonat de Mallorca…

A cops de mall per Guinea Equatorial

Torn a fer referència explícita a la Guinea Equatorial que no puc arribar a visitar mai, en haver-se'm denegat el visat d’entrada, des de l’ambaixada equatoguineana a Madrid.
Malgrat l’objectiu de la meva visita no és cap altre que visitar la velleta, de la qual he rebut notícies sobtadament i inesperada, i que, segons sembla, és germana de mumpare.

A cops de mall per Àfrica a Mallorca

Acab el llibre amb una referència explícita a “Música camítica”, homenatge musical que vol retre al continent africà una de les entitats mallorquines més actives i dinàmiques, la Fundació ACA, presidida pel musicòleg pobler Antoni Caimari i Alomar, qui la manté oberta a les cases de Son Bielí, a la vila mallorquina de Búger.

Amb tot aquest bagatge acaramullat, intent oferir a qui vulgui llegir-ho algunes de les impressions personals més intenses i rotundes que m'ha provocat l’Àfrica que he conegut directament al llarg de la meva vida.

Servint-me, entre d’altres personatges, de dos germans bessons, periodistes, que van narrant fets i descrivint-ne situacions, no és fins al final de l’obra que se n’arriba a descobrir la identitat real…

En poques paraules, PAM A PAM: A COPS DE MALL PER ÀFRICA, vol dir molt, pentura vol dir massa.

D’una banda, convida a fer un recorregut per l’Àfrica continental que he tengut l’oportunitat de conèixer directament; i de l’altra, reflecteix la idea d’insistir - per pa i per sal, a cops de mall insistent i persistent fins a esdevenir molest - en la situació real de pobresa i misèria que pateix la majoria de la gent que habita en un continent tan immens com Àfrica.

El llibre acaba amb una breu nota explicativa final, sobre la identitat real dels dos periodistes que han anat narrant els fets i les circumstàncies; mentre s’hi col·loca en ordre alfabètic el llistat amb nom i llinatges de les persones a què s’ha al·ludit directament al llarg de l’obra.

NOTA:
Vaig escriure tot això el 12 de juliol de 2004. Fa set anys, m'adreçava a una editorial,  amb les ganes immenses que em publicàs el meu primer llibre... Encara ara romanc a l'espera que surti a la llum... Es veu que no dec tenir vena ni casta d'escriptor!
Si qualcú sap de qualque editor/a interessat/da a publicar-ho en format clàssic, de llibre, en paper, en mantenc els originals a disposició...

dimecres, 6 de juliol del 2011

Magda González, a Catalunya Música

Durant el programa radiofónic “Notes de clàssica”, l'informatiu de Catalunya Música que condueix Albert Torrens, acab d'escoltar la intervenció de na Magdalena González Crespí, a l'entrevista que li ha fet durant més de mitja hora seguida (dimecres, 6-7-2011).

N'estaven anunciats els continguts d'avui, el primer dels quals deia: Magdalena González ens posa al dia de la situació de l'OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans)

M'han agradat molt les preguntes que li ha fet el periodista, sobre la situació actual que travessen l'Orquestra i el Cor de Joves Intèrprets dels Països Catalans, creació de l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González.

I, també, m'han agradat moltíssim les respostes que hi ha donat na Magda. De manera molt planera hi ha fet veure ben a les clares la situació d'abandó institucional en què es troba hores d'ara aquesta iniciativa cultural nascuda a Mallorca l'any 2004.

S'ha pogut mantenir fins enguany amb suports institucionals i particulars que li han permès de seguir una trajectòria insòlita, no solament en l'àmbit de la interpretació i execució de concerts, sinó també en el de la investigació musical, l'enregistrament i la publicació de documents valuosos i nombrosos que afecten compositors d'arreu dels Països Catalans.

Tot orientat cap a la implicació de gent jove de tots els territoris que conformen els Països Catalans, d'entre 18 i 26 anys... Fent front a dificultats diverses que han anat sorgint, cada cop més males de superar...

Enhorabona a l'entrevistada en aquest programa radiofònic tan prestigiós!

dimarts, 28 de juny del 2011

Commemoració de l'Himne de Pau Casals a Nacions Unides, duu coa...

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals, en roda de premsa conjunta, expliquen en què consistirà el concert homenatge a Pau Casals 2011.

Ho fan, tres setmanes després del comunicat oficial emès des de l'Institut Ramon Llull, segons el qual el 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música el 14 de setembre, en lloc del programat per al 24 d'octubre a la seu de Nacions Unides, Nova York,, impulsat des de Mallorca per Forum Musicae.

Amb aquestes dades més recents, es fa del tot evident el canvi de rumb i la direcció en què s'orienta aquest acte:

Ja no és per reivindicar l'Himne de la Pau que va compondre Pau Casals per a l'ONU, l'any 1971, ara fa 40 anys; ja no és el projecte impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae; ja no és l'Institut Ramon Llull qui el promou, com a encarregat de la projecció exterior de la Cultura catalana, ni el departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya...

És la Fundació Pau Casals, amb el suport explícit del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la que organitza, impulsa i promou un acte d'aquestes característiques...

És d'agrair tanta claredat en l'exposició!

Com també seria d'agrair una explicació una mica més detallada d'allò que s'hi manifesta:

Ferran Mascarell ha explicat que de moment, s'han fet moviments perquè s'homenatgi Pau Casals a l'ONU de Nova York...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”però descarta que pugui ser aquest any, malgrat l'Institut Ramon Llull hagi iniciat els tràmits per fer-lo...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”Mascarell ha assegurat que s'hi està treballant però considera que no està ''prou madur'' tan per l'ONU com pels governs implicats...”

CONCRETAU-HO, SI US PLAU!

” i considera que s'ha de valorar el cost que suposaria una iniciativa com aquesta...”

CONCRETAU-NE EL COST, DE LA DEL 14 DE SETEMBRE, SI US PLAU!

”Tanmateix, tant la Fundació Pau Casals com el Departament, a través de l'IRL confien en poder seguir treballant per fer-ho possible...”

CONCRETAU-NE DADES, DATES I ACTUACIONS, SI US PLAU!

Tanmateix, no deixa de ser una prova més d'allò que hom deia en relació amb l'Institut Ramon Llull: NO N'HA FET ELS DEURES!

Certs enllaços d'interès:

  1. VilaWeb (28-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals, potser sense l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.- La Fundació Pau Casals proposa un homenatge al músic i no assegura la presència de l'orquestra, que en fou promotora: “...En relació amb el concert no es va esmentar la participació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, amb seu a Palma, i promoguda pel Fòrum Musicae, una de les entitats primiceres a l'hora d'organitzar l'homenatge...”
  2. Diari de Balears (27-06-2011)
    Homenatge a Pau Casals sense el Fòrum Musicae? La Fundació Casals presenta els actes en record del músic català a Barcelona sense esmentar, per ara, la presència mallorquina, instigadora de la iniciativa
  3. Diari ARA (27-06-2011)
    Concert-homenatge a Pau Casals. Un documental, l'edició en paper de l''Himne de les Nacions' i un cicle de conferències completen els actes del 40è aniversari de l'entrega de la Medalla de la Pau al músic
  4. Reus digital (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures. La Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura descarten el concert a Nova York per aquest any
  5. Directe.Cat (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
  6. El Faro digital (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre:Lo que finalmente no podrá llevarse a cabo es una audición, protagonizada por el Cor Jove dels Països Catalans (con cantantes de Cataluña, Mallorca, Valencia y Alguer), el Cor Jove de l'Orfeó Català y el Cor de Noies del Orfeó en la sede de Naciones Unidas el próximo día 24 de octubre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha dejado hoy claro en la rueda de prensa de presentación de estos actos que ha habido "muchos movimientos" para poder organizar este concierto pero "el planteamiento de la ONU es complejo y no está maduro". Ha aseverado que "los que querían organizarlo han hablado más a través de los medios de comunicación que con las embajadas y detrás está un organismo muy complejo como la ONU y delante están varios ministerios de Exteriores. Hasta que todo no quede atado no se volverá a hablar de este asunto", ha precisado
  7. El Confidencial (27-06-2011)
    Última Hora. Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre
  8. La voz libre (27-06-2011)
    El violoncelista Miklós Perényi rendirá homenaje a Pau Casals en el Palau de la Música. ”HOMENAJE FRUSTRADO. Sin embargo, las celebraciones debían en un principio culminar en un gran concierto en la sede de la ONU en Nueva York, un ambicioso proyecto que capitaneaba el Institut Ramon Llull (IRL) y que Mascarell ha dado por cancelado. Bajo la batuta de Salvador Brotons, la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, su coro, el Orfeó Català y la Manhattan School of Music tenían que recuperar el himno de Casals, pero las negociaciones, que debían impulsar los gobiernos de España y Andorra, nunca fructificaron. "Este proyecto no está maduro ni por parte de la ONU ni por parte de los gobiernos que lo han de interlocutar", ha dicho el consejero, que también ha hablado de dificultades económicas y ha descartado que el homenaje en Nueva York pueda llegar a celebrarse este año.
  9. La fura.cat (27-06-2011)
    Pau Casals serà homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures.
  10. Lamalla.cat (27-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals finalment se celebrarà a Barcelona el 14 de setembre.
    Les negociacions per fer-ho davant la seu de les Nacions Unides a Nova York no han fructificat: “ El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha deixat auest dilluns clar en la roda de premsa de presentació d'aquests actes que hi ha hagut "molts moviments" per poder organitzar aquest concert però "el plantejament de l'ONU és complex i no està madur". Aprofundint en això, ha asseverat que "els que volien organitzar-ho han parlat més a través dels mitjans de comunicació que amb les ambaixades i darrere està un organisme molt complex com l'ONU i davant estan diversos ministeris d'Exteriors. Fins que tot no quedi lligat no es tornarà a parlar d'aquest assumpte", ha precisat”
  11. Diari de Tarragona.com (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en el Palau de la Música. La Generalitat aparca por tema económico la celebraciónde un concierto en la sede de Naciones Unidas en Nueva York
  12. VilaWeb (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
  13. ABC (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre

dimecres, 15 de juny del 2011

Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele

diumenge, 12 de juny del 2011

Afirmació!

Heus ací aquesta ANOTACIÓ summament interessant que acab de descobrir a FACEBOOK:

AFIRMACIÓ

per la Magda González Crespí el diumenge, 12 / juny / 2011 a les 14:48

Des d'una profunda tristesa, d'aquelles que enforteixen més encara les conviccions i l'esperit de lluita, el meu infinit agraïment al Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i al Cor Jove i Cor de Noies de l’Orfeó Català pel seu entusiasme i convicció: sou l’esperança del nostre poble; als directors i col•laboradors més propers pel que han patit i lluitat amb mi; a les més de 400 Institucions i personalitats del món cultural, cívic i polític d’arreu dels Països Catalans que ens han donat suport en tot moment;  a Tomeu Mestre per desvetllar, el 2008, una ignomínia, que 40 anys després continua vigent i finalment...als "Millors":

No vull que la buidor m'arrossegui a l'abisme
o falsos mirallets em torbin la volada.
Jo pressento, a l'entorn, batec de coses certes,
tal com l'hivern present la futura brotada.
No em dolgueu que estic sola! Al meu costat caminen
altres éssers com jo, i l'aire no els ofega;
amatents a lluitar contra foscos marasmes,
ofereixen el seu pit a la brega.
Jo també toparé amb les altres muralles;
sé que vessaré sang i em courà la ferida...
però vull avançar armada d'esperança
i d'orgull, proclamant que tinc cor i tinc vida.
                                              Joana Raspall

dissabte, 11 de juny del 2011

Reaccions primeres davant del comunicat oficial de l'IRL, sobre l'homenatge a Pau Casals

Després de set mesos d'incerteses, i quan només falten quatre mesos per al dia de l'aniversari de l'Himne per a Nacions Unides que el gran mestre i músic català, Pau Casals, va compondre per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la fi se n'arriba a tenir constància de la situació en què es troba aquest projecte cultural nascut a Mallorca l'any 2008, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae.

Gairebé al mateix moment en què, des de l'Institut Ramon Llull, a Barcelona, es fa públic un COMUNICAT relatiu al canvi de plans en la celebració de l'homenatge a Pau Casals, previst inicialment a la mateixa seu de Nacions Unides, a Nova York, se'n van fent públics també comentaris diversos:

  1. Nubulaya (11-06-2011):
    Comunicat oficial a l'IRL: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)
  2. VilaWeb (10-06-2011):
    Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
  3. Racó Català (10-06-2011):
    Els "millors" es carreguen l'homenatge a Pau Casals a l'ONU. Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
  4. La Malla (10-06-2011):
    L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. Es desisteix de moment a tirar endavant el projecte que havia d'organitzar un recital a la seu de l'ONU
  5. L'Alt Pirineu Notícies (10-06-2011)
    Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU
  6. Institut Ramon Llull (10-06-2011):
    El 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música. Dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL)a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971
  7. ARA (09-06-2011):
    Homenatge a Pau Casals. El concert se celebrarà el 14 de setembre. L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. L'Institut Ramon Llull, una de les institucions impulsores del concert que commemora els 40 anys que Casals va interpretar l'Himne a les Nacions Unides, confirma que la seu de l'ONU no acollirà l'acte d'homenatge
  8. Blog saberperdre (09-06-2011)
    Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae
  9. Diari de Balears (09-06-2011):
    Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae

dilluns, 4 d’abril del 2011

Un de "Los 4 de Asís"

Sense haver-ho anat a cercar, avui migdia m'he topat amb Adolfo de Villarroya.

És un dels integrants d'aquell famós grup de franciscans que tocaven la guitarra i cantaven cançons, a la dècada dels anys 60, i que duia el nom de “Los 4 de Asís”.

Feia temps que no ens vèiem. L'he trobat molt bé, d'aspecte físic i d'ànims... Es veu que els aires de La Rioja natal, on hores d'ara viu i resideix, li cauen molt bé...

Aquesta topada fortuïta, per un dels carrers de Palma, m'ha duit al cap el record de les imatges i les veus d'aquells quatre religiosos mallorquins de la T.OR. de Sant Francesc que aleshores, entre els anys 1963-72, cridaven poderosament l'atenció a l'interior d'una societat com la mallorquina, poc avesada a veure novetats d'aquelles característiques: portaven l'hàbit franciscà i, amb la guitarra a la mà, es dedicaven a cantar cançons fora del convent i a gravar-ne discos...

Record molt bé els noms dels quatre primers estudiants franciscans creadors del grup, pel fet que aquelles actuacions seves coincidien amb els anys darrers dels meus estudis eclesiàstics: Fra Francesc Escanelles (una mica parent meu, en ser d'Ariany), Fra Antoni Mulet, Fra Joaquim Tevar i Fra Adolfo de Villarroya.

Uns tres anys després de la seva creació, l'any 1966, quan ja se n'havien gravat uns quants discos i el grup s'havia fet molt famós, es va haver de dissoldre: dos integrants havien cantat missa i un tercer havia estat destinat a Amèrica Llatina...

Serveixi aquest esment breu, si més no, per retre homenatge, senzill i modest, a aquest quartet d'homes dedicats a escampar, a tots vuit vents del món, els seus sons musicals, d'una manera que aleshores resultava tan singular com la mateixa generació “yeah-yeah”...

diumenge, 27 de febrer del 2011

Incidències quotidianes 2011 (1)

Sense aigua a ca nostra

Fa pocs dies vàrem veure a les portes de ca nostra un avís d'EMAYA que ens advertia que s'havien de fer unes obres urgents a les xarxes. Se'ns indicava que era possible que s'hagués d'interrompre el subministrament d'aigua potable: dia 25 de febrer de 2011, entre les 08:00 i les 15:00 hores.

Ni aquell dia ni l'endemà no ens adonàrem de la manca de subministrament d'aigua a ca nostra. Sí que n'advertírem l'absència diumenge, 27 de febrer, passat migdia.

En creure i pensar que era cosa de la bomba nova que la comunitat de propietaris havíem adquirit l'any passat, ens posàrem en contacte amb l'empresa instal·ladora -Bombas y Servicios Son Dameto SL- i hi deixàrem l'avís a la bústia de veu.

Al cap de pocs minuts, tot i essent diumenge, se'ns feia a saber que es faria present l'equip tècnic. Efectivament, un jove ben disposat s'ha posat a mirar per on podria trobar-se l'avaria que ens impedia de rebre aigua a ca nostra.

Després d'una bona estona de mirar-s'ho amb molt cura, ha arribat a la conclusió que es tractava d'un tancament efectuat per EMAYA a la xarxa exterior de l'edifici.

S'hi ha posat en contacte per indicar-hi les dades més concretes. Eren les 20:00 hores. A l'espera de tornar a disposar d'aigua a les nostres aixetes, ens hem anat a passar la nit al llit...

Conclusió: durant les obres d'aquests dies passats, per una badada, hom va descuidar-se de deixar-hi oberta la clau d'accés per a l'element líquid...

Mentrestant, els residents a la nostra finca del carrer Rovira i Virgili, a Palma, hem hagut de romandre mig dia sense aigua!
Això no ens ho ha pogut estalviar ningú!