Per Nadal i per Cap d’Any,
tenc costum de saludar
ben de cor i desitjar
a les amistats que enguany
volen mantenir-se fermes:
amb millores al voltant,
fins i tot de lluny estant,
amb durades sempiternes.
Tot i que en diuen pandèmia,
això que ens té ben fermats
i a ca nostra confinats,
sembla més que una epidèmia.
Tenim l’aire enverinat.
Quan penetra pels pulmons,
ens movem com rodamons
en ambient contaminat.
Qui sap quin temps durarà
tota aquesta situació
dins la nostra nació,
I qui sap què ens curarà?
Sembla que van ben perduts,
que ningú no sap què fer.
Desconeixen què convé
governants massa creguts
que no diuen tot quant saben,
ni tot quant diuen és cert:
Sa paraula buida es perd,
posen normes que no valen,
si no són per embullar,
i moltíssim més la troca:
en lloc de plantar una soca,
que convidi a remuntar.
Esperam amb moltes ganes
que ben prest ho puguem veure:
tots complint el nostre deure
portant vides molt més sanes.
Que l’any vint-i-ú vinent,
millor sigui que aquest vint
Que esdevengui, jo desig,
molt pitjor que l’any següent!
Als Reis Màgics d'aquest any,
En mal temps de la «covid»,
Embullat ben molt estic,
De què els hem de demanar.
Ho tendran molt bo de fer
Enguany amb el toc de queda:
Avui ja no és com era,
Confinada tanta gent.
Ells que en saben fer, de màgia,
Que il·luminin governants
Perquè tots els habitants
D'un planeta, sens cap màfia,
Puguem viure en llibertat,
Tenint tot quant ens pertoca:
Que no hi hagi qui badoca,
Als ulls d’altri massa fart!
Cecili Buele i Ramis
Nit de Matines 2020,
Any de la covid19
