Novè dia d’estada a Los Olivos
Després de 19 jornades de ruta pel sud del Perú, juntament amb la meva fillola piurana Zully Socorro Moreno Romero, torn a posar peu fiter al domicili familiar de la seva filla Pamela López Moreno, al districte limeny de Los Olivos.
 |
| Darrers instants passats a la plaça Major de la ciutat de Cuzco |
Faig comptes de passar-hi els pocs dies que hem de romandre a Lima, abans d’emprendre el vol cap a la ciutat de Piura, al nord del país.
Hi romanc, juntament amb els seus néts, Rafaela i Nicolás Tullume López, i la seva consogra Doña Rosa Pisfil. Som mitja dotzena d’ocupants del domicili. Al barri limeny de Los Olivos.
Desè dia d’estada a Los Olivos
Com que aquest diumenge el pare dels fills de na Pamela, com és costum dominical seu, se’ls enduu a dinar amb ell per passar-hi plegats unes quantes hores, aprofit per convidar les dues mares, Zully i Pamela, a dinar tots tres en algun restaurant que elles triïn.
 |
| Zully, Nicolás, Iván, Cil i Pamela; a la casa familiar de Los Olivos |
En taxi, ens encaminam cap al restaurant El Olímpico-Los Olivos. Cevicheria excel·lent on tenc l’oportunitat de tornar a assaborir un deliciós plat de peix, «Chita a lo macho», que mir d’acompanyar amb un vinet peruà. Acabant amb un còctel nou per a mi, anomenat «machupicchu»: dins un tassó alt, s’hi combinen gel, xarop de granadina i suc de taronja; s’incorpora pisco i crema de menta, ho remouen delicadamet per integrar-hi tots els ingredients, ho decoren amb una cirera o una rodanxa de taronja. Exquisit!
Més tard, de retorn al domicili familiar, en bon diumenge de la festa del Corpus Christi, vaig a la missa que celebren a la capella de Sant Martí de Porres, situada a prop del domicili familiar de na Pamela, al districte limeny de Los Olivos.
Els bons amics de Magdalena del Mar m’assabenten que la missa oficiada per l’arquebisbe a la plaça Major de Lima, com gairebé sempre, obté gran ressò en els mitjans de comunicació peruans. Hi són convocades les comunitats parroquials, germandats, agents pastorals, sacerdots, religiosos, laics i laiques, reunits tots a la plaça Major de Lima per acompanyar en processó Jesús Eucaristia.
En una jornada del Corpus Christi guiada pel lema «benaurats els que tenen fam i set de justícia perquè seran assaciats», monsenyor Carlos Gustavo Castillo Mattasoglio, l’arquebisbe de Lima primat del Perú, «convida a eradicar de la nostra fe qualsevol concepció de la religió com un negoci, on tot es converteix en intercanvi econòmic que ens duu a la corrupció generalitada, en tots els espais de la societat, fins i tot en la pròpia església... La corrupció també es fica en tot aquell qui desvia el do generós de Déu i aprofita per traure doblers als altres i empobrir el nostre poble... L’arquebisbe demana que tots plegats generem una major consciència nacional de tots els pobles del Perú, sobretot ara quan es coneixen els índexs creixents de pobresa en un 29% el darrer any. La fam clama al cel i ens demana a tots, especialment als que tenen en les seves mans la direcció del país, que no facem lleis injustes i que reconeguem els errors propis de la corrupció. Tots els peruans ens hem d’unir perquè la veritat, l’amor i la justícia permetin assaciar la fam de set i de justícia dels més pobres. Som dins l’Església per humanitzar la societat, i tenim la tasca històrica que va més enllà de salvar les nostres ànimes de forma individual. Hem de salvar el món sencer en cos i ànima...»
 |
| Peça ceràmica preincaica, al museu Amano de Lima |
Onzè dia d’estada a Los Olivos
Des de Los Olivos, em faig present al districte limeny de Magdalena del Mar, al domicili dels bons amics n’Anselm Álvarez i n’Elvira Calmet. Ja els ha arribat, fa pocs dies, l’avís de recollida dels medicaments que m’envia des de Mallorca la bona amiga Teresa Gené.
És ella qui s’ha encarregat de recollir-los a la meva farmàcia habitual del carrer Ausiàs March, de Ciutat; d’empaquetar-los curosament i d’enviar-los-me com a paquet postal per la via del correu convencional.
Una quinzena de dies abans, ha anat a l’oficina de Correus a «El Corte Inglés» de Ciutat a dur-hi el paquet amb les tres remeses de medicaments recaptats. Com que aíxi li ho recomanen, me'n fa l’enviament per correu certificat. Me’n remet foto, del resguard. Em diu que l’han atesa tot d’una.
Amb uns 920,00 gr de pes, i codi d’enviament RF301240822ES, l’import a pagar ascendeix a 26,45 €.
 |
| Notificació d'arribada de medicaments al Perú |
El bon amic Anselm Álvarez, qui sempre s’ha mostrat interessat a participar activament en els processos electorals que es produeixen a l’illa de Mallorca, em mostra tota la documentació que ha rebut ell i la seva família, referida a les imminents eleccions al Parlament Europeu del proper dia 9 de juny.
De totes les llistes, nombrosíssimes, que em mostra, m’interessen dues sobretot: 1. La del Pi-Proposta per les Illes Balears-Coalición por una Europa Solidaria (El Pi) que encapçala Jordi Prunes Moyà; i la d’Ara Més (Ahora Repúblicas: ERC, EH Bildu-BNG-Ara Més), que encapçala Diana Riba Giner com a independent i dins la qual figuren, entre d’altres, Pernando Barrena, Tomàs Molina, Oskar Matute, Alice Weber, Natàlia Garriga, etc.
Lògicament, a banda de les seves preferències individuals i particulars, li n’assenyal la segona com la meva preferida, la que deman que obtengui el vot més favorable en la imminent confrontació electoral europea.
Malauradament en aquesta ocasió, des del Perú estant, no puc participar-hi directament amb el meu vot personal, degut a una normativa electoral espanyola tan rància i obsoleta, com reformable el més aviat possible. Així ho deman a la meva formació política, Esquerra Republicana de Catalunya. Reclamant-ne la modificació ineludible.
 |
| Llistes electorals europees |
Un cop realitzades al districte limeny de Magdalena del Mar totes les gestions relacionades amb l’adquisició dels meus medicaments per als propers tres mesos d’estada al Perú, després de dinar al domicili familiar dels bons amics Anselm i Elvira, emprenc el viatge de retorn cap al districte limeny de Los Olivos, el domicili familiar de na Pamela, la filla de la meva fillola piurana Zully Socorro Moreno Romero.
Ho faig, com ja m’hi he avesat, en «taxi con aplicativo» que m’encomana la filla de la meva fillola. És una manera per a mi insòlita de viatjar per la zona urbana de Lima. Ella cerca i tria pel mòbil el taxi que més li convé, tant pel preu, com pel color del cotxe, com pel nom i condicions personals del conductor, com per la distància on es troba o el temps que torba a arribar...
Un cop realitzat el viatge, na Pamela li paga amb el seu mòbil, des d’allà mateix on es troba, la quantitat estipulada, a través d’una aplicació digital denominada «yape», que crec que deu ser semblant a la que conec a Mallorca com a «bizum». També puc pagar-ho en efectiu, segons el preu prefixat abans.
Els avantatges d'aquesta modalitat de «taxi con aplicativo» són diversos. A banda de la relació contractual establerta prèviament a través del mòbil, que sol esser bastant més barata que la que s’estableix a la via publica, enmig del carrer, també ajuda a fer-ne seguiment pel «gps», sabent en qualsevol moment on es troba el vehicle, la ruta que segueix, el temps que torba, etc.
Tots aquests taxis compten amb un cartell on apareix el nom i llinatges del taxista i el seu número de telèfon identificatiu on pagar el cost del servei prestat.
 |
| Circulant en taxi "con aplicativo" per la ciutat de Lima |
Dotzè dia d’estada a Los Olivos
Cada vegada que m’he de traslladar a altres indrets de la ciutat de Lima, des del districe de los Olivos, he de passar a prop de les pistes d’aterratge de l’aeroport internacional Jorge Chavez, dins la província constitucional de El Callao, que passa per una transformació considerable en la seva ampliació.
Des de fa dies, aquest aeroport internacional de Lima viu moments de tenssió aèria. Diumenge passat, la pista d’aterratge del primer aeroport del país pateix una situació d’emergència, davant la incertesa que regna entre els viatgers que esperen impacientment una resposta per part de les línies aèries.
En les darreres 48 hores, s’ha anat incrementant la situaió caòtica que afecta més de 10 mil passatgers i 215 vols. Els avions que hi han d’aterrar son dirigits a altres aeroports dins del territori nacional, com Pisco, Tarapoto, Ica o Trujillo.
Sembla que tot prové d’un curtcircuit en els llums de la pista d’aterratge, produït diumenge 2 de juny damunt les 8 del capvespre. Aquest desperfecte tècnic provoca un gran impacte en el trànsit internacional.
Segons diuen, la segona pista d’aterratge inaugurada el 3 d’abril de l’any passat per la presidenta de la República Dina Boluarte encara no està operativa. Cosa que no permet de solucionar adequadament una situació tan problemàtica.
Les autoritats informen que es reprogramen els viatges dels passatgers, però que no s’oferirà cap casta de compensació econòmica per aquestes incidències.
Les imatges que transmeten els mitjans de comunicació reflecteixen clarament que molts d’aquests passatgers afectats, en la seva majoria estrangers, han de dormir pels passadissos de la terminal aèria, a l’espera d’una reprogramació dels seus vols. Bé sigui retornant-los als seus països d’origen, bé sigui duent-los a les destinacions nacionals peruanes que fan comptes de visitar.
 |
| Oficina del servei postal a Lima |
La situació continua caòtica tres dies després d’haver-s’hi iniciat. No solament pel que afecta als passatgers, sinó també pel que té a veure amb les operacions logístiques i de seguretat de la terminal aèria peruana.
Sortosament, nosaltres dos hi arribam des de Cuzco el divendres anterior, dos dies abans, i no hi quedam gens ni mica afectats ni atrapats. Però els milers de passatgers que hi arriben en bon diumenge, festa del Corpus Christi, es troben amb la indesitjable i inesperada situació que trastoca tots els seus plans.
A ca na Pamela avui dia està convidat a dinar el seu germà Ivan, que viu no gaire lluny de la casa. En principi ha d’arribar al migdia, tot i que aquesta circumstància pot perllongar-se hores i més hores segons li vagi bé, a ell.
De fet, la seva germana ja se n’ha hagut d’anar a treballar, com a psicòloga, al centre de salut on està contractada. I els seus dos nebots petits ja han dinat també. Mentre na Zully i jo l’estam esperant a taula, en sengles missatges n'Ivan ens diu que ja està a punt de sortir cap a casa...
Tretzè dia d’estada a Los Olivos
Com que amb la bona amiga bunyolina, la religiosa trinitària que resideix a Puente Piedra, sor maria Quetglas Riera, fa alguns dies que no puc contactar-hi, em passa pel cap d’arribar-hi en «taxi con aplicativo» que em contracta na Pamela.
A primera hora d’aquest dimecres, en cotxe conduït per Antony, m’hi faig present. Sortosament, en veure-la, m’adon que no li passa res més que un refredat que la manté una mica embromada. Xerruquejam una bona estona, xerrant de tot i molt i ens disposam a anar a dinar al menjador de la casa situada a l’Av. Buenos Aires 500 del districte municipal de Puente Piedra.
 |
| Cil Buele amb Maria Quetglas, a Puente Piedra, Lima |
Comentam que, pel proper mes d’agost, ella fa comptes de viatjar a Mallorca, a passar-hi una mesada llarga amb la seva família bunyolina, com acostuma a fer cada any.
En saber que entre el 26 de juliol i el 26 d’agost ha de viatjar al Perú el bon amic Eugeni García, l’única persona que coneix el trajecte a fer per arribar fins a Jicamarca, l’indret on reposen les restes mortals del bon amic santamarier mossèn Miquel Parets Serra, miram de comunicar-nos-hi per whatsapp, fent-li a saber el nostre desig compartit d'arribar-hi plegats, a l’espera que ens hi pugui portar.
Ja que en trob a prop d’una oficina sucursal que el BBVA Continental manté oberta a Puente Piedra, me n’hi vaig a recollir uns quants doblerets que em permetin de comptar amb efectiu per a les despeses que se’m presentin d’ara endavant. Ja he eixugat la quantitat que duia des de Mallorca en efectiu, i precís d’aconseguir-ne des del caixer automàtic. Cosa que em comporta, a més de la comissió bancària corresponent, de la qual no puc escapolir-me, un canvi de divisa oficial (3,7 S/), molt per davall del que puc aconseguir al carrer (4,05 S/).
 |
| Bon dinar de "chita a lo macho" en restaurant de Lima |
De retorn a Los Olivos, com no puc deixar de fer cada dia, em tir damunt del llit per fer-hi una noneta que em serveixi per descansar i trobar-me una mica millor després.
Catorzè dia d’estada a Los Olivos
Per la finestra de la casa on estic allotjat al districte limeny de Los Olivos distingesc una sèrie d’edificis aixecats amb totxos, rajoles vermelles com les d’arreu del món, edificis de dos i tres pisos, on s’acaramullen els membres de famílies nombroses de la manera que em recorden temps passats, viscuts al barri de Sant Martí, a Piura, a la dècada dels anys 70 del segle passat.
Hi tenen molt a veure, en molts d’aspectes. Són casetes modestes, humils, pobres, sense acabar, que es van aixecant a poc a poc, a mida i mesura que la disponibilitat econòmica familiar ho permet als moradors.
 |
| Plaça Major del districte municipal de Puente Piedra |
Són terrasses on acostumen a penjar-hi la roba, estesa perquè s’hi aixugui un cop rentada. Indrets on compareixen més les dones que els homes: d’aquests, n’hi veig pocs, d’elles, moltes més. Són carrers on tant fa que el llum elèctric romangui encès durant el dia com apagat durant les nits. Carrerons sense asfaltar, amb les olors característiques dels barris més populars. Amb els renous típics d’indrets farcits de petits comerços, tallers, picanteries, cases dedicades a la menjua o la beguda.
Per damunt tot, sobrevolen «gallinazos» sortint a la recerca de despulles carnívores a devorar per alimentar-se. Un barri eminentment popular, dins el qual em sent molt a gust i amb ganes de compartir-hi situacions particulars i familiars.
Aquí, al barri limeny de Los Olivos, certament que no dispòs de les comoditats que comporten altres barris de Lima més benestants, com poden ser Miraflores, Barranco, San Isidro, La Molina o Monterrico. Però, sense cap casta de dubte, aqui gaudesc de la senzillesa i l’amorositat que m’envolta, em protegeix i m’agombola com cap altre indret podria aconseguir-m'ho.
La vida familiar que tenc la immensa sort de compartir em permet d’experimentar allò que no he tengut l’oportunitat de fer en ma vida octogenària, sense fills ni descendència, tot i haver-me casat i enviduat dues vegades consecutives.
 |
| Zully, Nicolás, Iván, Cil i Pamela al domicili familiar de Los Olivos |
La presència de fills i néts de la meva molt estimada fillola piurana, de 63 anys d’edat, que tenc oportunitat de conèixer i tractar per primera vegada quan en té 13 solament, m’omple d’alegria i de satisfacció. Són «churritos» o «cibolos» de 4, 5, 6 i 7 anys que no solament em duem a recordar el temps en què jo els tenia, al barri del Camp Rodó estant, en la dècada dels anys 50 del segle passat. També m’omplen de joia i de satisfacció quan veig que se m’adrecen carinyosament i em tracten de «papá Cecilio», com a la seva padrina anomenen «mamá Zully».
És clar que, com en totes les famílies, també provoquen certs moments de tensió o preocupació o neguit quan s’entossudeixen a fer allò que els ve en gana i que no s’adiu plenament amb els desitjos dels seus progenitors. O quan veus que tendeixen a emmalaltir-se, ni que sigui lleument. O quan provoquen baralles infantils a causa de les juguetes que es neguen a compartir. O quan els arriba l’hora d’aixecar-se del llit i s’estimen més de quedar-s’hi...
Tot plegat m’empeny a participar-hi, si més no com a observador pacient que intenta de col·laborar en la mesura de les possibilitats minses de què dispòs.
 |
| Dinant amb Zully i Pamela a restaurant de Los Olivos |
Sí que em duu a pensar, també, precisament en allò que enguany fa 56 anys que vaig viure de manera tan intensa: l’ordenació sacerdotal al Seminari diocesà de Mallorca, després de tretze anys seguits d’estudis eclesiàstics, un bon dia 16 de juny de 1968.
En recordar-ho tan vivament, no puc deixar de pensar en la música i la lletra d’aquella cançó tan famosa del cantautor i activista polític dels EUA, gran defensor i promotor de la cançó folklòrica, Pete Seeger (1919-2014), i que tan bé interpreta el grup musical català Falsterbo, quan diu «Què s’ha fet d’aquelles flors? Fa tants de dies! Què s’ha fet d’aquelles flors? Fa tant de temps!...».
El temps passa per damunt nosaltres. I també van passant experiències, vivències o situacions que van marcant la nostra existència d’una manera o una altra. En el meu cas, he de reconèixer que l’oportunitat de venir a treballar i viure uns anys al Perú l’any 1975, em deixa marca inesborrable. En un sentit que consider molt positiu, gràcies a Déu: m’obre els ulls a altres formes de viure i de veure el món, em fa escoltar altres veus distintes a les anteriors, em fa tocar de peus a terra com enlloc més, em fa olorar altres aromes molt més variats i agradosos, em fa assaborir altres plats més deliciosos, em duu a gaudir a les totes d’aquesta vida damunt d’aquest món nostre tan farcit de tanta varietat humana, material, social i cultural.
 |
| Al jardí de les trinitàries de Puente Piedra |
Quinzè dia d’estada a Los Olivos
Avui és dia de festa al Perú. S’hi celebra el Dia de la Bandera peruana. No hi ha classes. Els col·legis i centres educatius romanen tancats. Jornada que serveix per iniciar i gaudir de tres dies seguits de vacances, i fer que la petulea se’ls passi fora de casa, en companyia del pare i d’altres membres de la família paterna (en procés de separació matrimonial des de fa unes mesades...)
Amb les dues mares respectives, Zully i Pamela, miram d’anar a dinar tots tres a algun restaurant limeny de la contrada. Abans d’emprendre trajecte cap a Puente Piedra on miraré d’anar-hi a passar aquest cap de setmana, per tal de trobar-m’hi més tranquil i sense el trull bulliciós de Los Olivos.
A l’algatzara que provoquen els dos menuts, darrerament s’hi afegeixen els renous, crits i músiques dels pisos veïns on acaben d’instal·lar-se nous llogaters, segons sembla, veneçolans. Amants de fer renou, s’hi posen a fer-ne a les cinc del capvespre i a les 6 de la matinada següent encara perdura a les totes.
Sortosament, quan jo dorm, dorm com un tronc i no sent res de res en tota la nit. Tret dels dos moments en què m’aixec a orinar...
