Per la via d'urgència, a l'hospital universitari de Son Espases

Una de les experiències més recents, des que començà l'any 2014, ha estat per a mi el fet d'haver hagut de passar unes quantes vegades seguides per la secció d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases, a Ciutat.

Valga'm déus, quines males experiències! Desastroses! Insòlites! Increïbles i inacceptables, de cap de les maneres!

A una illa com Mallorca, des d'on, entre d'altres assumptes, contribuïm de manera tan substanciosa a millorar altres regions d'aquesta “marca egpania” que fa oi an el rei Porc, no podem acceptar de ser tractats d'una manera tan poc respectuosa com la que hem hagut de suportar cada vegada que ens hi hem atansat!

La meva dona, pacient diagnosticada amb la malaltia d'alzhèimer a la secció de Neurologia de l'hospital esmentat -on, per cert, sempre hi hem estat tractats a les mil meravelles per l'equip que treballa amb el doctor Guillem Amer-, cada vegada que ens hem fet presents a la secció d'Urgències, hi hem rebut un tractament que no és de rebut.

Em vull limitar a dir, respecte de la darrera vegada, que ens hi vàrem passar onze hores seguides! Des de les 9 del matí fins a les 22 hores de la nit.

Hi anàvem enviats des del Centre de Salut nostre, perquè se'ns fes una valoració urgent a traumatologia i un estudi radiològic, després d'haver sofert caigudes recents a terra, amb cops distribuïts per indrets diversos, sobretot a les cames i als costats de les anques.

En lloc d'aquest estudi radiològic, 10 dies després, des del Centre de Dia on acudeix la meva dona, se m'indica que a la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, en aquella ocasió s'hi havien fet altres estudis que no tenien res a veure amb el que se sol·licitava.

S'havien dedicat a fer analítiques sanguínies urgents, examen d'orina, radiologia del tòrax i tac cranial (gairebé tres hores aproximades per a cadascuna d'aquestes actuacions!); però no dedicaren ni un minut a fer allò que se'ls havia sol·licitat: valoració urgent a trauma i estudi radiològic després de caigudes a terra recents!

Em fa la impressió que a la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, o bé no es llegeixen els escrits que hi arriben dels centres de salut, o bé volen perllongar l'estada dels pacients perquè se n'afartin i no hi tornin...

El cert és que, en aquest cas, varen fer molt més del que se'ls havia demanat.

Però no feren, precisament, allò que havia estat el motiu principal de la nostra anada a l'hospital.

Mentrestant, aquests darrers dies, les cames de la meva dona ja no donen per caminar... I hem hagut d'adquirir la cadira de rodes que li permeti traslladar-se d'un lloc a un altre...

Mai no sabrem què li hagués passat, si se li haguessin fet les radiografies pertinents i, conseqüentment amb això, s'hi haguessin pres les mesures més adequades.

Però sempre sabrem, i a més a més recordarem i tendrem ben present, que, a l'hospital universitari de Son Espases, a la secció d'Urgències, no s'hi varen fer les actuacions per les quals hi havíem acudit. No hi vàrem ser ben tractats, com ens corresponia. Sinó tractats de molt mala manera.

Per la via d'urgència, al meu modest mode de veure, l'hospital universitari de Son Espases, necessita mà de metge!

NOTA:
A la fi, després que m'he passat unes cinc hores a la sala d'espera d'Urgències, a l'hospital universitari de Son Espases, -no se m'ha permès de romandre al costat de la meva dona, per mor del “protocol” maleït-, gràcies a l'informe que ens facilita esplèndidament el doctor Eugenio José Suárez García, m'arrib a assabentar que la meva dona, pacient dona, ha suportat estoicament durant setmanes seguides una FRACTURA DE PUBIS TANCADA!

A fer repòs, s'ha dit, idò, damunt del llit...
I a mirar d'esbrinar-hi les responsabilitats professionals que hi pertoquin...

L'atenció a la dependència, a les Illes Balears, queda fora de la seguretat social!

Ja m'ho pensava ahir capvespre, i se m'ha confirmat avui matí: revisar el nivell de dependència d'una persona malalta d'alzhèimer no entra dins la seguretat social, no hi té res a veure, “són dues coses ben diferentes”, com se m'ha dit literalment a la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social del Govern de les Illes Balears.

Per això mateix, a partir d'enguany, qui vulgui aconseguir aquest full escrit a dues cares que en reflecteixi la resolució administrativa, hi ha de pagar prèviament 20 € (VINT EUROS).

M'he queixat que no m'ho haguessin dit fa un mes, quan m'hi vaig fer present per sol·licitar-la. Se m'ha dit que aleshores els bancs encara no estaven disposats a cobrar-ho!

He anat capdret a l'oficina bancària més propera, i hi he abonat els 20 euros.

De retorn a la conselleria per a lliurar-hi el document amb la comprovació bancària del meu ingrés, hi he demanat un full de queixa: no estic d'acord a pagar 20 euros per un full (escrit a dues cares) que l'any passat no em va costar ni un cèntim!

Crec que som un d'aquells que pot pagar-lo. Però sé de gent a qui ha de costar molt més fer-ho. Fins i tot n'hi ha que no s'ho podran pagar, si no se'ls hi ajuda...

Després de dècades de lluites cíviques per aconseguir una sanitat pública de qualitat i gratuïta per a tothom, m'he topat amb una mostra més de les passes cap enrere que s'estan fent en l'estat del benestar, i de les passes cap endavant que s'estan fent en la privatització de la sanitat pública...

Lamentabilíssimament, sobretot, per a les generacions més joves, que no podran emmalaltir-se si no disposen de recursos econòmics per empassar-se el mal tràngol!

"Arrugas", pel·lícula recomanable per a ancians d'avui i de demà...

Fa pocs dies que la psicòloga d'AFAM ens convidà a l'estrena de la pel·lícula “Arrugas”, a la Sala Augusta, de Palma. No hi poguérem assistir. Hi he anat avui. N'he quedat corprès. Mai no m'hagués pogut imaginar que, mitjançant dibuixos animats, s'hi pogués arribar a tractar la vellesa i la malaltia de l'alzhèimer que l'acompanya molt sovint, d'una manera tan entenedora i entendridora.

La recoman a tothom. Tant “als ancians i ancianes d'avui dia, com als ancians i ancianes de demà”.

Té aspectes ben curiosos. Com els que ofereixen els dos protagonistes, que comparteixen habitació en una residència geriàtrica: en Miguel/Manuel (un argentí que se les sap totes, a l'hora de tractar amb polissonada qualsevol dels residents) i n'Emilio (un ex director de sucursal bancària jubilat, que travessa l'estat inicial de la malaltia d'alzhèimer, a qui aquell anomena “Rockefeller”).

La visió dels medicaments com a elements que vénen imposats amb la finalitat de mantenir la gent drogada...

Les visions i valoracions distintes de l'estadi de la vida que anomenam vellesa...

La percepció que la persona malalta d'alzhèimer entén i comprèn molt més del que es pensa la gent que l'envolta...

L'aparició de persones ancianes i/o malaltes, amb característiques individuals diverses...

El paper, gairebé sempre “ridiculitzat”, del personal professional que treballa a la residència...

Les mirades retrospectives que serveixen d'explicació per a certes situacions actuals...

La incidència dels jocs i les activitats terapèutiques en l'ànim de les persones afectades per la malaltia d'alzhèimer

Les manies, obsessions, curolles, insistències, repeticions dels personatges...

La filosofia de mantenir sempre el cap entretengut en qualque cosa, per conservar-lo i no perdre'l...

El record i el concepte que els protagonistes mantenen de les famílies respectives...

Per a mi ha estat una sorpresa veritable aquest llargmetratge d'animació, a moments tragicòmic, amb una barreja de bromes cruels i de bregues amistoses, que m'ha arribat molt endins.

Es basa en el còmic o novel·la gràfica del mateix títol, l'autor del qual és Paco Roca, que va obtenir el Premi Nacional de Còmic 2008.

Relacions socials i la malaltia d'alzhèimer

Avui vespre he participat en el sopar tertúlia que organitza l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca. Com a convidat, he pogut compartir l'experiència personal de viure en lluita contra els efectes nefasts de la malaltia d'alzhèimer. He volgut incidir en el paper terapèutic que, en el nostre cas, ens comporta el manteniment i la intensificació de les relacions socials, al nostre àmbit més immediat. N'he sortit més engrescat a lluitar-hi amb més ganes!

Vet ací un extracte de la meva intervenció, davant d'una trentena d'assistents:

Malaltia d'alzhèimer i relacions socials

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos
2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer
3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer
4. Quines conclusions n'extreim

1. Què és i ha estat la malaltia d'alzhèimer per a nosaltres dos

El diagnòstic d'aquesta demència, com a possible, ens arriba el 6 de maig de 2009, després d'haver acudit 10 vegades a la consulta semestral amb el neuròleg de Son Dureta, des del mes de setembre de 2005. Hores d'ara, en duim 16, de visites efectuades; i 81 mesos d'evolució.
De sorpresa inicial -fa més de 2 anys i mig- a l'assumpció paulatina d'una situació nova, en  la qual “deixau de ser dos, per haver d'aprendre a esdevenir només un”: basta un sol segon de distracció meva, perquè ens comporti hores de recerca... (arrecades perdudes...)
De la senzilla pèrdua de memòria a l'increment considerable de la desorientació, el desconeixement, la manca de record i de coneixement de persones i indrets...
De petits detalls (deixar de conduir cotxe, de recordar l'edat, de no saber el número del telèfon o el nom del carrer, etc.) a no poder sortir de casa tota sola... perdent-se!

2. Quins efectes ens ha produït la malaltia d'alzhèimer

Canvis en la vida domèstica diària: de fer-ne les feines domèstiques, pràcticament, ella tota sola, s'hi ha hagut d'incrementar, fort i no et moguis, la meva participació molt més intensa: cuina, gelera, rentadora, neteja, compres, etc.
Consciència que, amb un cervell que es deteriora paulatinament, només hi cap tenir-hi molta de paciència i no perdre mai la calma... davant d'un procés que se sap imparable, de moment, cap a un major deteriorament físic...
Confiança creixent en els mètodes terapèutics indicats pels professionals que tracten les demències...
Comunicació i difusió dels efectes de la malaltia d'alzhèimer i dels avanços que es produeixen a l'àmbit científic per combatre-la amb eficàcia major...

3. Quines teràpies hem seguit contra la malaltia d'alzhèimer

    A les xerrades de professionals entesos en la matèria a les quals hem assistit, -neuròlegs, psiquiatres, infermers, professionals de la salut- i a les publicacions específiques consultades, s'insisteix molt en la importàcia d'aquests quatre elements:

1. Els exercicis físics, sobretot caminar, dansar, manualitats, escriure, cantar, etc.
2. La dieta equilibrada, sobretot eliminar greixos, pastes, alcohol, etc.
3. Els fàrmacs adequats, sobretot els indicats pels neuròlegs
4. Les relacions socials, sobretot afavorint-ne les més habituals i acostumades
En el nostre cas i fins ara, com a dues persones jubilades, hem descartat les relacions socials que podríem dir “professionals” (hosteleria, cambrera de pisos; i administració autonòmica, netejadora), per manca d'oportunitats avinents...
N'hem intensificat, emperò, les del “voluntariat” social.
Dirigent veïnal, continua freqüentant l'associació veïnal dos o tres pics a la setmana. Hi és molt ben rebuda per la resta de membres de la Junta Directiva...
Continua participant en mogudes i mobilitzacions cíviques...
Continua assistint a xerrades, conferències, concerts, trobades diverses...
Continua anant a missa els diumenges i participant en celebracions religioses...
Continua freqüentant el domicili de persones amigues...
Continua anant a veure familiars, a Manacor i a Palma...
Continua participant en dinars, sopars i festes...
Continua anant periòdicament a la perruquera, mantenint-hi relacions d'amistat...
Continua relacionant-se personalment amb la dona de neteja domèstica...
Des de fa mig any, acudeix al centre terapèutic d'AFAM -Associació de Familiars Amb la Malatia d'Alzhèimer de Mallorca-, al barri de la Soledat a Palma, dos matins a la setmana. S'hi apliquen teràpies d'estimulació cognitiva, d'orientació, de memòria, d'atenció i concentració, d'abstracció i càlcul, de llenguatge, de psicomotricitat fina, de control d'esfínters, etc.

4. Quines conclusions n'extreim?

1. Tenim la malaltia d'alzhèimer molt més a prop del que pensam. Són moltes més de les que ens imaginam les persones malaltes d'alzhèimer, no només arreu del Planeta, sinó també al nostre entorn més immediat

2. Reclamam com a qüestió d'estat un tractament institucional molt més intens i acurat, adreçat específicament a la que es pot considerar l'epidèmia del segle XXI més difosa

3. Ens oferim a col·laborar amb iniciatives cíviques adreçades a procurar un tractament millor de la malaltia d'alzhèimer, tant pel que fa a les persones que la pateixen en el seu cos, com per a familiars i cuidadores.

4. Volem aprofundir més en l'actitud de familiars i cuidadors davant la malaltia d'alzhèimer; on cercar ajudes i suport per fer-hi front; com poder oferir implicació.

EPÍLEG:

Convidam la gent del nostre entorn més immediat a implicar-se en aquesta qüestió. Gairebé ningú no pot afirmar contundentment que no hi tengui absolutament res a veure. De 10 cases 9, es pot dir que tenen algun membre de la família que n'és afectat, d'una manera o una altra.

A l'hora d'aprofundir més en l'actitud dels familiars davant la malaltia, on cercar ajudes i suport i poder oferir implicació, se m'ocorre de fer-vos aquestes observacions breus:

1. Passa primera: paper primordial de les institucions públiques:

1. Servei de Neurologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per a les consultes primeres i successives. A l'actualitat, hom pot comptar també amb l'assessorament de la psicòloga d'AFAM a les mateixes instal·lacions de l'Hospital de Son Espases, a la secció d'Hospitalització

2. Servei d'endocrinologia (Hospital Son Dureta, Son Espases), per qüestions relacionades amb la dieta alimentària, ecografies, analítiques, etc.

3. Centre de Serveis Socials del barri (ens remeten al PAC del Centre de Salut del barri)

4. Centre de Salut del barri (que el/la metge de capçalera romangui al corrent dels informes del neuròleg, la medicació prescrita, les analítiques a fer, els símptomes i reaccions entre consulta i consu:lta al neuròleg -cada mig any- i realitzar-ne un seguiment més proper i continuat)

5. Direcció General d'Atenció a la Dependència (Govern de les Illes Balears): sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions del sistema

6. Centre Serveis Socials Nord: lliurament de la documentació sobre la dependència, romanent a l'espera de visita d'inspecció

2. Passa segona: paper beneficiós de l'associació d'alzhèimer

1. Assistència periòdica a la seu social, on es fan pràctiques d'estimulació cognitiva, grups de treball, activitats diverses, sessions terapèutiques (dos pics a la setmana, dimarts i divendres, de 9 a 13 hores)
2. Elaboració i recollida d'informes d'avaluació i de seguiment de la psicòloga (entrevistes, tests, conclusions)
3. Lliurament de quadern d'exercicis de càlcul, de funcions executives i atenció, gnosies, llenguatge, memòria, pràxies,
4. Contacte amb altres persones afectades per la malaltia, i amb el personal que en té cura

3. Passa tercera: paper imprescindible de la família

1. En no tenir fills, per a nosaltres dos esdevé del tot positiu poder comptar amb la col·laboració familiar: per sortir a passejar, romandre acompanyada, assistir a trobades, visitar al domicili, asseure a taula plegats, conversar, recordar, etc.
2. Família de la Part Forana de Mallorca i família de Ciutat
3. Retrobada amb familiars majors a clíniques i hospitals
4. Contacte enriquidor amb infants menuts de la família

4. Passa quarta: paper enriquidor de les amistats, veïns, entitats...

1. L'assistència periòdica (dos o tres pics a la setmana, els capvespres) al local de l'associació veïnal, de la qual és membre des de fa 35 anys li dóna vida
2. L'anada quinzenal a la perruquera l'ajuda a mantenir contacte amb gent veïna i coneguda; com també l'anada diària a fer les compres alimentàries
3. L'estada a la casa de persones amigues i veïnes de més a prop durant una estona més o manco perllongada, la beneficia molt i li trenca la rutina monòtona diària
4. L'anada a la missa dominical l'ajuda a retrobar-se amb altra gent, a recordar i pronunciar les pregàries, a cantar, etc.

    Mallorca, 9 de gener de 2012

    Cecili Buele i Ramis,
    Espòs de malalta d'alzhèimer, amb la demència diagnosticada “com a possible” pel neuròleg, des del 6 de maig de 2009, després de 10 consultes mèdiques iniciades el mes de setembre de 2005, la qual perdura en situació que es pot qualificar d'inicial

Dia mundial d'alzhèimer 2011: joves catòlics i bisbe de Mallorca (06)

Adreçant-se als joves mallorquins que han acudit a Madrid, a la Jornada Mundial de la Joventut, amb el papa Benet XVI, Miguel Ferrer Casanova fa pública una Carta al Director del periòdic Última Hora, fent al·lusió explícita a l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca (AFAM) i d'altres entitats socials mallorquines.

Escriu aquest ciutadà i “proposa als 300 joves mallorquins que, amb la mateixa il·lusió amb què han assistit a les JMJ a Madrid, apliquin amb fets els ensenyaments rebuts. Per exemple, visitant l'Associació d'Alzhèimer a Palma, parlant als pacients sobre l'experiència viscuda o qualsevol altre assumpte interessant, amb la finalitat única d'entretenir-los i alleugerar-los la situació, encara que només sigui una mica.

També els convida a anar a ensenyar a llegir i escriure persones africanes i treballadors pobres que reben les atencions de 28 persones majors voluntàries catòliques i no catòliques que n'aporten el granet d'arena solidari i humanitari a la parròquia de Sant Pau, dirigida per mossèn Llorenç al barri de Son Dameto, des de fa 10 anys...

Els recorda, a aquests joves, que a l'Associació d'Alzhèimer no participa voluntàriament cap jove i a Son Dameto només n'hi van dos. Remarca que fan falta molt més voluntaris a totes dues entitats.

Així mateix, s'adreça al bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui.

Li alaba la iniciativa d'acompanyar i acomiadar els joves esmentats a l'aeroport de Palma. Cosa que el porta a interpretar i proposar-li que, si li queda una mica de temps, també visiti els pacients de l'associació esmentada.

Li recorda que “des que va ser designat bisbe de Mallorca, fa set anys, encara no hi ha fet acte de presència i la majoria de pacients que hi acudeixen són catòlics.”

Dia mundial d'alzhèimer 2011: neuròbica contra alzhèimer (05)

Un bon company sineuer, en Joan Aguilà Olivé, m'acaba d'enviar un missatge que trob summament interessant. Més ara, que em dispòs a organitzar la celebració del Dia Mundial d'Alzhèimer, com a membre d'AFAM (Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca) el 21 de setembre.

”No importa quina edat tens. Fes-ho! Sempre et resultarà beneficiós. Encara que pensis que, de moment, no ho necessites, ho pots recomanar a familiars i/o amistats.

.............ALZHÈIMER...........
És un monstre gran! Però no costa res fer els exercicis proposats. L'hemisferi dret del cervell ho ha d'agrair... “Gimnàstica per al cervell”.

Un fet tan simple com canviar de mà a l'hora de fer-se les dents netes, contràriament a l'acostumat, porta a estimular el cervell. És una tècnica nova per millorar la concentració, entrenant la creativitat i la intel·ligència. Realitzes així un exercici de

......................NEURÒBICA........................
Una descoberta realitzada a l'interior de la “Neurociència” revela que el cervell manté una capacitat extraordinària de créixer i de canviar el padró de les seves connexions.

Lawrence Katz y Manning Rubin (2000), els descobridors, revelen que Neuròbica, o l'”aeròbica de les neurones”, és una forma nova d'exercici cerebral, projectada per mantenir àgil i saludable el cervell, creant padrons d'activitats de les neurones del teu cervell nous i diferents.

Prop d'un 80% del nostre dia a dia està ocupat per rutines que, malgrat tenir l'avantatge de reduir l'esforç intel·lectual, amaguen un efecte pervers: limiten el cervell.

Per evitar aquesta tendència, cal practicar exercicis “cerebrals” que portin les persones a pensar només en allò que estan fent i que s'hi concentrin.

El repte de Neuròbica és fer tot quan sigui contrari a la rutina, obligant el cervell a una feina addicional.

Alguns exercicis:

• Portar el rellotge a la monyeca contrària a la que s'usa normalment
• Fer-se les dents netes amb la mà contrària a l'habitual
• Vestir-se amb els ulls clucs
• Estimular el paladar amb coses diferents
• Mirar les fotos cap per avall (o les fotos, o tu mateix)
• Mirar l'hora al mirall

  Canviar de ruta en anar a fer feina o en tornar

• Moltes d'altres accions, segons la inventiva pròpia

La idea és canviar el comportament rutinari. Intentar fer coses diferents amb l'altre costat del cervell, estimulant-lo així.

S'ho paga provar-ho!

Per què no comences ara mateix, canviant de mà el maneig del ratolí i enviant a les teves amistats aquest missatge emprant el ratolí amb l'altra mà?

Vull pensar i creure que, al final, enviaràs el missatge com ho faig jo, amb la mà esquerra... Em costa molt, però ho faig amb molt de gust... només per desenvolupar la NEURÒBICA contra l'ALZHÈIMER!”

Dia mundial d'alzhèimer 2011: loteries i apostes de l'Estat (04)

La Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat dóna suport a la CEAFA -Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències-.

Contribueix a commemorar el Dia Mundial de l'Alzhèimer el 21 de setembre de 2011, promocionant-lo i sensibilitzant-hi la població, mitjançant la difusió de la imatge corporativa de CEAFA i del lema d'enguany -“Cada diagnòstic, una persona”- a tots els dècims dels sorteig de la loteria nacional de la jornada 74/11, que coincideix amb DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DE 2011.

Es tracta d'una campanya de sensibilització i difusió amb finalitat publicitària (sense concessió de cap quantia econòmica per la venda de dècims).

CEAFA és una entitat que arreplega unes 300 associacions de familiars de persones amb alzhèimer i altres demències. Són més de 200.000 famílies que s'hi troben vinculades.

A l'actualitat, 3 milions i mig de persones conviuen directament o indirecta amb la malaltia d'alzhèimer a l'Estat espanyol. I es calcula que d'aquí a una vintena d'anys s'haurà duplicat aquesta xifra tan elevada.

S'està contribuint, així, a fomentar un coneixement més ampli de la malaltia d'alzhèimer i de la tasca que despleguen les nombroses associacions que s'hi dediquen.

Com és el cas d'AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, que també organitza per aquestes mateixes calendes activitats diverses: Sopar benèfic al Club Militar es Fortí (16 de setembre), Recaptes populars a taules informatives i petitòries (24 de setembre), celebració local del Dia Mundial de l'alzhèimer, difusió de dades estadístiques sobre l'alzhèimer, etc.

Tant de bo que els esforços desplegats per una quantitat significativa de persones voluntàries que dediquen el seu temps a acompanyar pacients d'alzhèimer, trobin el ressò que cal a l'interior de la població de Mallorca i de les institucions públiques que n'administren els recursos econòmics, humans i materials.

I que dissabte, 17 de setembre de 2011, TENGUEM TANTA SORT... QUE ENS TOQUI LA GROSSA, d'una punyetera vegada!

Per si de cas, ja me n'he comprat un dècim... acabat en 18... per variar...

Dia mundial d'alzhèimer 2011: gala benèfica a Palma (03)

L'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca fa pública l'organització de la Gala Benèfica d'Alzhèimer que acostuma a fer cada any.

En aquesta ocasió, aquest Sopar de Gala es fa DIVENDRES, 16 DE SETEMBRE, A LES 21:00 HORES, AL CLUB MILITAR ES FORTÍ, situat al carrer de Miquel dels Sants Oliver, 8 -07011 Palma.

La finalitat primordial d'aquesta Gala benèfica és per recaptar fons que s'han de destinar al desplegament del projecte “El poder del somriure”.

Es tracta d'una iniciativa que mira de combinar teràpies d'estimulació cognitiva per a pacients d'alzhèimer i grups d'ajuda mútua i assistència psicològica per a cuidadors i famílies afectades.

És una activitat que roman oberta a tothom que vulgui participar-hi.

Les entrades romanen a la venda a la seu de l'associació, situada al carrer de Rector Petro, 27 baixos, al barri palmesà de La Soledat.

Se'n pot obtenir més informació als telèfons 971 77 74 04 – 608 764 451, demanant per na Sílvia o na Hjassirtg. O també a través del correu electrònic info@afamca.org.

SI QUALCÚ DESITJA ASSISTIR-HI I/O COL·LABORAR-HI, JO TAMBÉ DISPÒS D'ALGUNS TIQUETS, AL PREU DE 35 €.
ES POT ADREÇAR A AQUEST CORREU MEU.

Gràcies per endavant, a la col·laboració prestada!

De puntetes per damunt d'una notícia rellevant...

Llegesc amb molt d'interés les dades que publica el Diari de Balears, a finals d'aquest mes de juliol de 2011. Sobre algunes de les conclusions a les quals arriba la gent experta en restes arqueològiques, després d'haver-ne estudiat les poques que s'han pogut salvar del saqueix perdurable...

“Palma es fundà a Son Espases... Els símbols de la fundació de Palma... Els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC... Restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats... L'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència... S'hi han localitzat restes d'algunes àmfores que degueren contenir vi...”

Se'm posa la pell de gallina, només de llegir-ho ara! Deu ser una de les troballes més rellevants, sobre el naixement de la ciutat romana de Palma! Com no se n'havia trobat cap altra fins ara, tan valuosa!

I això succeeix al mateix indret on els nostres governants -PP+PSOE- han volgut aixecar l'hospital de Son Espases! El millor hospital d'Europa!

Quina barrabassada, quina salvatjada, quin atemptat terrorífic contra la nostra història tan preuada! És clar que així, esborrant-ne petjades velles amb megaconstruccions modernes, mai no sabrem ni d'on venim, ni on som, ni cap on anam!

Davant d'una notícia com aquesta, apareguda al Diari de Balears els darrers dies del mes de juliol de 2011, tot d'una em vénen al cap les accions realitzades anys enrere, anys 2007 i 2008, en defensa d'un espai rural que, per molts de motius, n'hi havia que consideràvem inadequat per aixoplugar la construcció d'un macrohospital com el de Son Espases.

Entre d'altres, s'hi adduïa l'existència de restes arqueològiques enterrades en un perímetre d'uns 80.000 metres quadrats.

Fins i tot s'hi feien públiques fotografies aconseguides “heroicament” per qui no es cansava mai de denunciar-ne l'espoli, n'Aina Calafat.·

S'ha de valorar molt positivament la tasca realitzada per aquest grup de professionals de l'arqueologia que arriben a les conclusions esmentades més amunt.

Seria bo, també, que ens fessin arribar la valoració que en fan, d'allò que ha estat destruït i destrossat, mentre s'hi ha construït l'hospital de Son Espases.

De què ens pot servir, a la llarga, haver tengut a l'abast “el millor hospital d'Europa”, si ni tan sols hem tengut la capacitat de valorar i gaudir una de “les millors restes romanes” del món!

I Jornades de Geriatria, sobre demència avançada i terminalitat (i 2)

Guillermo Ramón, president d'AFAM

Estic molt content d'haver tengut la gran sort de participar activament avui matí en unes Jornades de Geriatria, organitzades al Caixa Fòrum de Palma per l'Hospital Sant Joan de Déu.

Tant a l'hora de rebre i aprendre, com a l'hora de fer-hi aportacions que puguin resultar valuoses.

Lluny de ser cap expert en la matèria, no som més que el representant d'una entitat mallorquina que, des de fa 17 anys, es dedica a atendre de la millor manera possible les famílies afectades per l'alzhèimer.

Es diu AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca, amb seu al carrer de Rector Petro, 26, al barri palmesà de la Soledat, presidida per Guillermo Ramón, qui també ha intervengut avui matí.

Jo hi acudesc, així mateix, com a espòs d'una pacient de 72 anys, que el 6 de maig de 2009 -ha fet dos anys- va ser diagnosticada amb Demència Tipus Alzhèimer com a possible, pel Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Son Dureta.

Veig que aquestes jornades giren entorn de la DEMÈNCIA AVANÇADA, i, de fet, jo no hi puc dir gaire cosa, encara, en relació amb el cas específic d'una demència avançada pròpiament dita.

Però tenc l'oportunitat de dir-hi que se'ns comunicava la dada relacionada amb l'alzhèimer, després de 50 mesos d'evolució, a la visita que havíem fet per desena vegada consecutiva a la consulta del neuròleg a l'Hospita Universitari de Son Dureta.

Fins llavors, se li havia fet un seguiment presencial, amb revisions cada quatre o cinc mesos, més o manco, exploracions neurològiques i d'altres proves complementàries, Hemogrames, DatScan, tractaments específics (Ideos, Idalprem, Cipralex), seguiments neuropsicològics, etc.

1. Els símptomes primers de l'alzhèimer: com vaig notar que li passava qualque cosa, a la meva dona?

He tengut l'oportunitat de dir, de manera molt senzilla, com vaig notar que a la meva dona, li passava qualque cosa a la memòria i al seu dia a dia!

La causa primera de les nostres primeres visites al neuròleg tenien molt a veure amb oblits d'accions o de fets als quals no donàvem gaire importància però que ens cridaven l'atenció; poques ganes de dormir durant nits d'insomni continuades; poques ganes de menjar i de beure; tremolors generalitzats, intensos i bruscs; augment excessiu de salivació; ansietats i plors sense cap motiu aparent... Es tractava de detalls sense cap importància aparent, però que em preocupaven... Per indicació de la metgessa d'atenció primària, anàrem a consulta de Neurologia, a Son Dureta, 9 vegades durant 4 anys...

2. Què va passar a l'entorn familiar, un cop diagnosticada la demència?

També he tengut l'oportunitat de dir, davant un centenar de professionals geriàtrics, què va passar a l'entorn familiar, un cop diagnosticada la Demència Tipus Alzhèimer com a possible.

El món se'ns va enfonsar! Mai de la vida no ens havíem pensat que podríem arribar a tenir aquesta malaltia dins ca nostra. Ni sabíem què era, ni com venia, ni qué fer, ni on anar... Als inicis d'haver estar diagnosticada la malaltia, hom no sap ni què fer, ni on anar. No en sap res de res, ni de la malaltia, ni dels recursos disponibles, ni d'associacions o entitats, ni d'hospitals o clíniques específiques, ni de professionals que puguin orientar... Al Centre de Serveis Socials del barri, on acudírem, se'ns digué que no hi tenien res a veure... que ens calia anar al Centre de Salut... Al Centre de Salut se'ns deia que havíem de seguir les indicacions del neuròleg... El neuròleg ens recomanà d'atansar-nos a AFAM...

Tanta sort que fa tres mesos que hi som com a socis, hi anam com a pacients, i participam com a membres de la Junta Directiva... N'estam molt contents, d'haver-hi trobat, a Palma, uns professionals tan excel·lents, un ambient tan positiu i unes ganes immenses d'atendre pacients d'alzhèimer, de la millor manera possible!

3. Com dúim el dia a dia, la casa, la família, els amics i la participació a l'entorn?

Ara, quan fa setanta-set mesos d'aquelles primeres passes fetes al Servei de Neurologia de Son Dureta, l'any 2005, veig que aquests darrers sis anys i mig s'han produït molts canvis en el comportament i la conducta, en ella i en mi, tant dins ca nostra com a fora.

Alguns, en sentit positiu, contribueixen a un millor repartiment de les tasques domèstiques, fan que ja no recaiguin com abans de manera tan exclusiva només en ella. Hi compartim molt més les feines a fer, de neteja, de cuina, de rentat, de compres, etc.

D'altres resulten menys positius, com pugui ser la impossibilitat pràctica de desplaçar-se tota sola fora de casa en alguna circumstància...

4. Una petició personal, com a conclusió:

Adreçant-me directament al centenar de professionals geriàtrics presents a la sala del Caixa Fòrum de Palma, he tengut l'oportunitat de dir-los:

”Els veig com a professionals dedicats a atendre i procurar el màxim de benestar possible a persones majors, a persones amb alguna casta de demència.

Només se m'acut de demanar-los una cosa que, per damunt de la malaltia, les instal·lacions, els medicaments, els recursos, els sous, els títols, les despeses, els pressuposts o qualsevol altre element que envolta les demències, consider que han de tenir sempre ben present i per damunt tot:

Tenen vostès el gran privilegi de fer una feina que els porta cada dia a tractar directament amb persones, amb éssers personals. No són només cossos materials, carn i ossos, sinó que són cossos animats, cossos amb vida.

Els convid a treballar cada cop més intensament a favor de cadascuna d'aquestes vides humanes, que, si bé és cert que resulta pentura més visible que mai que romanen abocades cap a una mort segura i inevitable -com totes-, mantenen també com totes el dret humà al màxim de dignitat i al màxim de respecte possible.

Moltes gràcies, per l'atenció dispensada."

Mallorca Notícies Cap de Setmana Migdia per RTVMallorca (Minuts 09:56 -> 11:56)

Voluntariat i malaltia d'alzhèimer

Llegesc avui a la premsa dues notes referides a la malaltia de l'alzhèimer, que esdevenen il·lustradores d'una realitat cada cop més estesa a l'Europa del segle XXI.

D'una banda, el Diari Ara:
Els malalts d'Alzheimer prematurs poden tenir la memòria intacta al principi. Dificultats per parlar correctament, deixar de fer alguns hàbits socials o la pèrdua de l'agudesa visual, símptomes que poden aparèixer abans de perdre la memòria. Investigadors de l'Hospital Clínic recomanen els biomarcadors per diagnosticar la malaltia abans...

D'altra banda, el diari de Balears, que des de l'any 2007 ençà ha publicat nombrosos articles referint-s'hi, publica avui una nota que no m'ha passat desapercebuda: “El voluntariat, clau en casos d'alzhèimer”.

Esmenta que els voluntaris de les associacions de malalts d'alzhèimer de les Illes Balears i Pitiüses juguen un paper important a l'hora que les persones que en pateixen les patologies puguin sortir al carrer a gaudir d'activitats.

Efectivament, l'associació AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- disposa d'un programa de voluntariat dissenyat per tenir un equip humà voluntari i així donar resposta a les necessitats de respir i tranquil·litat de les persones que tenen un malalt d'alzèimer a càrrec seu.

Em consta positivament que aquests dies han organitzat una excursió amb una dotzena de malalts d'alzhèimer al castell de Sant Carles, a Palma, que ha agradat ben molt a les persones malaltes que hi participaren.

Al final de la visita se'ls va ser lliurat un material informatiu sobre aspectes diversos de la ciutat de Palma: un pin, escut de la ciutat; una publicació esplèndida de “Cabrera. Los tesoros de la isla”, de Promomallorca Edicions; una altra de “Guia Bones Pràctiques”, de l'Ajuntament de Palma; i, el que em resulta particularment significatiu, perquè fa referència a un indret proper de ca nostra: “REUNION-ES, a l'eix cívic de Blanquerna”.

Com s'hi especifica: El projecte urbà de l'eix cívic de Blanquerna, inclou la creació d'una fita que identifica l'espai dins la ciutat. La peça escultòrica de l'artista Rafa Forteza Reunion-es destaca entre els edificis del seu entorn i dota el barri d'una identitat pròpia. Així enriqueix l'urbanisme de la ciutat de Palma i orienta el ciutadà i el visitant.

Tant de bo que, cada vegada més, sigui més ben valorada, tant de part de les institucions públiques com de part de la societat en general, la feina altruista i desinteressada que duen a terme aquestes persones voluntàries que s'ofereixen a col·laborar en la tasca de fer més suportable la vida d'aquelles altres persones que pateixen d'alzhèimer i les seves conseqüències.

Vacunar-se contra la grip? Per què?

Acab d'escoltar amb molt d'interès TERESA FORCADES I VILA, llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona, especialitat de Medicina Interna a la Universitat de Nova York; doctora en Salut Pública per la Universitat de Barcelona; llicenciada en Teologia per la Universitat de Harvard; monja benedictina del monestir de Sant Benet, a Montserrat... qui recomana assenyadament NO VACUNAR-SE contra la grip A-H1-N1

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Summament interessant!

Infants al Parc de la Riera

Aquests dies de calor intensa, al Parc de la Riera de Palma, les fonts ragen i ragen a les totes... Mentre uns infants s'hi belluguen i remullen...

L'hospital més car del món

Amb aquest títol, l'escrit de Josep Juàrez, lluitador infatigable -en defensa de la terra i de la gent que hi viu i que hi treballa-, està donant la volta al món.

Fa referència a certs aspectes que envolten la construcció/destrucció que s'està fent a la finca de Son Espases, i l'hospital de referència:

“Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible.”

Diu i manifesta l'activista social que “Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d'altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova...”

Es tracta d'un escrit que avui queda reproduït al diari Última Hora, gairebé 15 dies després d'haver-se començat a escampar per la xarxa:

La fàbrica, Pobler, Tribuna Mallorca, Ixent, Barcelona Indymedia...

On van a parar tots els euros recaptats per l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC)?

En una imatge que ja esdevé habitual entre nosaltres, un dia com avui centenars de persones voluntàries, -dones, en general- distribuïdes en desenes de taules de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) col·laboren activament i de forma desinteressada -sense cobrar un euro- celebrant el Dia Mundial contra el Càncer.

Se'ns diu que enguany, com en anys anteriors, s'hi han habilitat més d'un miler de guardioles, a les places i carrers principals de Ciutat. Un bon nombre de dones, abnegades i lliurades a la tasca de recaptar fons voluntaris entre la gent que hi passa, s'encarreguen voluntàriament de la recapta.

Davant d'una imatge tan bella, generosa i simpàtica, cal demanar-se: on van a parar, realment, tots aquests euros que recapten, en aquesta diada, unes dones tan voluntarioses?

Normalment se'n solen fer públiques les dades, en algun mitjà o un altre. Gairebé mai, emperò, no arriben a servir per aclarir-hi determinats aspectes.

Se'ns diu que les quantitats recaptades a les taules situades a la via pública en un dia com aquest van destinades a finalitats tan humanitàries com

* l'atenció psicològica -a la seu social de l'Associació i als hospitals de Son Dureta, Son Llàtzer o al comarcal d'Inca-;
* l'atenció social -adreçada a pal·liar les necessitats socials que apareixen en el procés de la malaltia-;
* al pis d'acollida de persones malaltes de càncer -quan s'han de desplaçar fora del seu lloc de residència habitual per rebre el tractament més adequat-;
* a iniciatives com “Molt per viure” -ajudant dones a enfrontar-se amb les conseqüències del càncer de mama-;
* a conferències i campanyes informatives;
* al voluntariat;
* als consells per a la prevenció i a tants d'altres tractaments.

Tot això ho sabem. Se'ns ho diu per pa i per sal. I ningú no dubta que es tracta d'unes finalitats molt més que dignes!

Però això no lleva determinats aspectes, sobre els quals se'n donen ben poques, d'explicacions mínimament satisfactòries.

Per exemple, si es vol arribar a saber on van a parar, realment, tots els euros que es recapten en una jornada com aquesta, no resulta gaire fàcil:

* Voler saber quina part de la recapta es queden els bancs i les entitats bancàries, que hi col·laboren no tan desinteressadament com les dones voluntàries!
* Voler saber quina part d'aquesta recaptació serveix per pagar el costós servei de transport de les guardioles?
* Voler saber quanta gent rep un sou substanciós amb els doblers recaptats mitjançant l'esforç de tanta gent voluntària?
* Voler saber quina institució pública duu un control estricte de totes aquestes operacions?
* Voler saber, en definitiva, qui li trau més el suc a la jornada!

La pregunta sorgeix, molt més punyent que mai, quan, a l'hora d'aplegar la taula, s'hi presenta el treballador d'una d'aquestes empreses encarregades del transport de diners, -segons diu, ve de recollir-ne d'una vintena de taules d'arreu de Palma, en un cotxet molt normalet-, i, com si res, et fa signar en un paper on apareixen, entre d'altres conceptes: 400 euros, per l'assegurança!

La pregunta brolla clara i ben precisa: 400 euros per assegurar què?

No deu ser per assegurar el transport d'una quantitat sens dubte inferior (3 o quatre guardioles amb molts de cèntims d'euro...?

Que es tracta d'assegurar el transport de la recaptació d'aquella taula solament, o la del conjunt de les taules de Ciutat?

Si només es tracta d'aquella taula, no deu ser una quantitat massa exagerada?

Si es tracta del conjunt de les taules de Ciutat, per què justament s'ha de fer en aquella taula i no en una altra?

És que 400 euros per 20 taules, donen 8.000 euros! Només per pagar l'assegurança?

L'assegurança de qui?

Sorprèn enormement que hi hagi de posar la signatura qui s'ha hagut d'empassar el dia sense cap casta d'empara “empresarial” ni “institucional”, ni “policial”, exposant-se a mil i uns perills en la via pública...

A més de voluntàries, també han de ser explotades totes aquestes dones?

L´Associació Balear de Porfíria, al XXXVI Congrés Nacional de Dermatologia

L´Associació Balear de Porfíria segueix treballant a favor dels malalts i portadors de Porfíria. A Mallorca hi ha afectats de 5 tipus diferents de porfíries de les 7 existents. Dins els dos darrers anys s´han diagnosticat nous portadors de Porfíria Variegata i Porfíria Aguda Intermitent. També a la comarca de Manacor s´han detectat nous portadors procedents del Marroc.

El Dr. Jaume Orfila Timoner, metge col·laborador de l´associació des de l´any 2000 i autor del “Protocolo para el Tratamiento Seguimiento y Diagnostico de las Porfirias en las Baleares” va assistir el passat mes d´abril a Madrid a la “Iniciativa Europea sobre Porfírias”.

De l´11 al 14 de juny se celebra a Barcelona, al Palau de Congressos de Montjuïc, el XXXVI Congrés Nacional de Dermatologia.

Dins el marc del Congrés, el dissabte 14 de juny de les 10:45 hores a les 12.45 hores a proposta de l´Associació Balear de Porfíria se celebrarà un reunió en la qual també participarà l´Associació Espanyola de Porfíria.

La presentació a càrrec de la Dra. Carme Herrero de la Unitat de Porfirinas del Hospital Clínic de Barcelona; per després analitzar els “Avances en el diagnostico y el tratamiento de les Porfirias Agudas”, el Dr. Lecha parlarà de la “Fotoprotección de les Porfirias Cutáneas” i el Dr. To-Figueres “Métodos de diagnóstico en portadores”
També parlaran afectats sobre la visió dels pacients i la Sra. Rosario Fernández del paper de les associacions.

Per part de l´Associació Balear de Porfíria el Dr. Jaume Orfila parlarà dels objectius aconseguits a les Balears per a l´associació.

Per finalitzar obrirà el debat sobre la malaltia la presidenta de l´ABP Magdalena Ordinas.