Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de juny del 2025

Manifestació cívica pel dret a una vida digna: aturem la turistificació!

En bon diumenge, 15 de juny de 2025, (una jornada per a mi inoblidable... de cinquanta-set anys enrere...), tenc l’oportunitat i la satisfacció immensa de participar en una de les manifestacions cíviques més intenses que record, d’aquests darrers anys, a la ciutat de Palma.

Gent de totes les edats i condicions, des de nins de uè fins a vells octogenaris, hem sortit al carrer, una vegada més, inundant el centre de Ciutat, per reclamar públicament i ferma el nostre dret a gaudir d’una vida digna, i exigir que s’aturi aquest procés tan «inhumanitzant» que patim, a causa de la turistificació creixent en els nostres territoris illencs. De per sí limitadíssims, i no únicament des del punt de vista geogràfic, en metres quadrats de superfície física.

A aquestes alçades del segle XXI, qui més qui manco se n’adona i ho veu clar, que unes illes com les nostres no poden encabir mai tota la gent que vulgui venir-hi. Tenim un territori limitat. Tenim uns recursos que no són il·limitats. I tenim un sostre poblacional contra el qual no podem estavellar-nos, ni avui ni demà. Cosa que, en no haver succeït mai encara, hem de fer tots els possibles per evitar-ho en el futur, per a les generacions venidores.

Davant la passivitat de les nostres administracions públiques enfront d’una situació cada cop més insuportable, fa goig de veure, de sentir i de compartir exigències cíviques tan valuoses com les que aquest diumenge del mes de juny, pocs dies abans que comenci l’estiu (convencionalment establert per al dia 21), han retronat pels carrers de Palma.

Amb presències considerables, també, de gent resident fora d’aquest nucli urbà, es fa evident que no és cosa de Ciutat només: afecta, d'una manera o una altra, totes quatre illes, Balears i Pitiüses.

Fa goig d’escoltar, en la nostra llengua materna, l’única llengua pòpia d’aquestes illes nostres, la llengua catalana que compartim amb altres territoris veïns, totes aquestes reivindicacions i exigències, expressades de manera tan cívica com eloqüent i ferma aquest capvespre calorós.

Els 10 minuts enregistrats en aquest vídeo, sobre el succeït durant dues hores, mostren colles de xeremiers, grups de joves i al·lotes cridaners, pancartes de tota casta, consignes diverses, cartells reivindicatius, comentaris engrescadors, representants d’entitats culturals, socials, ecologistes, de formacions polítiques, anticapitalistes, sobiranistes, contràries a l’especulació, favorables a vivendes dignes, solidàries, defensores de la nostra llengua pròpia, exigint canvis en el model turístic, fent-hi flamejar banderes independentistes, palestines, exigint canvis en el model turístic actual, etc. 

Tot i que no som d’aquells que confien gaire en què les nostres autoritats hi parin l’esment que cal - fan la impressió que les actuals no en saben ni ho volen fer -, sí que tenc les esperances depositades en tantíssima de gent que avui hem pogut veure manifestant-se públicament en defensa de més grans dosis de dignitat illenca: a favor de la protecció del nostre territori, de la nostra llengua i la nostra cultura, de la nostra gent i d’una vida més digna per a tothom.

M’importa poc el nombre d’assistents a la manifestació. No hi ha cap dubte que els nostres governants serien incapaços d’arreplegar-ne ni la meitat, a favor de la seva desídia i del seu comportament tan indigne.

Caldrà insistir-hi una vegada i una altra, fins que ens facin cas. Caldrà adonar-se que, sense la sobirania plena que encara no tenim, ens ha de resultar molt més difícil assolir-ho. Caldrà no afluixar gens ni mica en les nostres exigències, que són justes i necessàries. Caldrà que hi ajuntem tots els esforços que s’hi precisin. Fent pinya a les totes o, com diu aquell famós gabellí bon amic meu de dècades enrere: «fent’hi bones trunyelles» que reforcin cadascun dels fils, cadascuna de les fibres que les conformen.

Amb la manifestació d’aquest diumenge del mes de juny, si més no podem veure ben clar que comptam amb un cabdell de fil tan bo que fins i tot pot arribar a ser màgic!

dissabte, 7 de juny del 2025

Per amunt s'ha dit, Jaume Santandreu i Sureda

Amunt, ànima forta... 
Domina les muntanyes i aguaita l'infinit... 
Tu, vencedor, espolsa damunt les nuvolades ta cabellera real!

(Mn. Miquel Costa i Llobera)

Fins aquí on ets suara mateix, bon amic i ben amat manacorí, Jaume Santandreu i Sureda, vull fer-te arribar les meves paraules amigues: no deixis mai de continuar fent allò que has sabut fer tan bé entre nosaltres durant més de vuit dècades seguides: fent-nos llum i encoratjant-nos a seguir tes petjades, solidàries i literàries, imaginatives i instructives, lluitadores i amadores, resseguidores de Jesús, el de Natzaret.

Davant les cendres de Jaume Santandreu, a Can Gazà

Ja veus que, després de mort, continuam estimant-te, com sempre. L’església parroquial de Crist Rei, on començares i has volgut acabar la teva ruta per aquest món nostre, s’omple de gom a gom, a l’hora de celebrar-hi el funeral pocs dies després de la teva partida.

El teu amic menorquí, el bisbe de Mallorca, en presideix la concelebració. Hi pots veure que damunt del presbiteri, al voltant de l’altar i acompanyant Sebastià Taltavull, també hi són presents companys capellans mallorquins que t’aprecien, com Guillem Miralles, Jaume Alemany, Jaume Reynés, Marià Gastalver, Miquel Mascaró, Pep Toni Guardiola, Pere Fons, Pere Orpí, Toni Amorós, Toni Garau, i el diaca servidor de la comunitat. 

Saps i veus que algun altre company capellà, secularitzat o en actiu, també hi és present, assegut als bancs entre els fidels. Pel cap baix, n'hi pots comptabilitzar fins a una vuitena: Barceló, Buele, Gual, Mateu, Monroig, Pol, Ribas, Vilanova... 

No te pots queixar! També pots destriar-hi munió de religioses!

Pots comprovar així mateix que, al Cor parroquial de Crist Rei, ben dirigit i ben acompanyat a l’orgue, s’hi afegeix la veu encantadora de la teva bona amiga manacorina, Maria Antònia Gomila, qui tantes vegades t’ha fet costat en les teves celebracions singulars, que acostumes a realitzar, amb permís oficial o sense, fora de temples i de recintes tancats, en plena natura i enmig dels camps sembrats d’aquesta terra nostra mallorquina.

Per si això no bastava, els Amics de Seminari també volem acompanyar-t’hi amb la presència i la interpretació musical a càrrec de l’Schola Cantorum. Dirigida per Tomeu Ripoll i acompanyada a l’orgue per Pep Portell, no ens estam d’interpretar-hi tres peces musicals emblemàtiques, a més dengrossir-hi el grup de cantaires del cor parroquial amb els seus cants litúrgics «de communi»: t’arriben i pugen cap ací on ets ara els cants del «Requiem» i de «Lux aeterna», del mestre Perosi; i el "Canticum amoris", de Lluís Millet, que tan bé coneixes i saps assaborir.

Em sembla que ho feim tot així com ens has demanat que facem. Només em queda dir-te: ja que t’hem complit, compleix tu també amb tots nosaltres, i no deixis d’acompanyar-nos «en aquesta vall de làgrimes» on continuam «suplicant, gement i plorant», mentre pelegrinam com a «desterrats fills d’Eva».

D’una banda, em sap molt de greu que hagi quedat en l’aire i que no hagis pogut veure publicat  en la teva col·lecció «Marginàlia» un dels llibres meus que m’has ajudat tant a enllestir, amb molta de cura i gran dedicació, triant-ne el títol de «Mestís!». Déu sap per quines cinc-centes ha estat així.

D’altra banda, m’alegra ben molt recordar, suara mateix, el contengut del que publiques un bon dia amb el títol «Operació Tiara», vuit anys enrere. Ja que l’endevines de ple, com a profeta clarivident, i pronostiques en aqueixa novel·la teva, abans que succeesqui, que el successor del papa Francesc, l’argentí, serà un papa peruà. L’encertes de ple.

Saps que ha estat així. Frare agustí nord-americà, treballa més de dues dècades en indrets molt propers dels que tu i jo freqüentam com a missioners, a Piura, uns quants d’anys abans que ell. A molts pocs quilòmetres de distància, a Chulucanas. I a uns quants més, a Chiclayo. Ell també hi va de missioner, estranger, i arriba a ser-ne bisbe, nacionalitzat peruà.

Saps que no t’ha fet cas pel que fa al nom que li poses. Tu dius que serà Martí, en honor de sant Martí de Porres. Ell s’estima més nomenar-se Lleó XIV

Des d’allà on ets suara mateix, aqueixa dimensió tan desconeguda per tots nosaltres, mira de fer tots els possibles perquè aquest papa peruà obtengui les llums de l’Esperit i les forces necessàries per envestir, amb gosadia i atreviment, la tan necessària reforma en profunditat que la nostra Església necessita: la que s’afanya a ser anomenada catòlica, apostòlica i romana, molt més que evangèlica i seguidora de Jesús amb totes les conseqüències. 

Sabem i n’estam segurs que, si t’ho proposes, ho aconseguiràs de bon de veres.

És tot quan se m’acut de dir-te i demanar-te, quan, després de fer-te la primera visita al redol de terra que t’agombola fet cendra, la finca de Can Gazà, on ara reposes. Al mateix indret on treballares fort ferm, em dispòs a comunicar-me amb tu, des de la cambra de ca meva, al barri palmesà del Camp Rodó.

Esper i desig que vulguis escoltar-me i atendre’m, com has sabut fer sempre, fins ara.
De la mateixa manera que sé que saps valorar, com es mereixen, les aportacions testimonials fidedignes, que hi han fet els tècnics i enregistradors d'imatges, els amics comuns Agustí Baró, Biel Bennàssar i Joan Bonet.



dijous, 27 de març del 2014

Vídeos de presentació de “Gloses meves”, arreu de Mallora

El mes de juny de l'any passat, m'arribaven els primers exemplars del meu primer llibre, “Gloses meves”, enviats des de Mèxic, on havien estat publicats en català de Mallorca, gràcies a l'afany del bon amic i company de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana Mossegat.

Exhaurida en poc temps l'edició primera, a principis d'enguany se'n publica la segona. Aquesta vegada a Mallorca, gràcies a la participació i l'interès del bon amic i antic company escolta, el llibreter Xesc Sanchis.

D'aleshores ençà, bé sigui amb la companyia de la poeta mallorquina Antonina Canyelles, bé sigui amb la col·laboració del gran amic cantaire Agustí Baró, bé sigui amb les intervencions magistrals de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, hem anat fent unes quantes presentacions públiques d'aquest llibre meu.

Hores d'ara, només n'hem fet a Ciutat. Però tenim previst d'iniciar-ne, també, a la Part Forana de Mallorca.

N'estic molt content.

No solament perquè tenc l'oportunitat d'escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, en la nostra estimada llengua catalana, allò que pens, allò que sent i allò que dic, quan em pos a jugar amb les paraules...

També perquè aprofit l'avinentesa i em referesc, explícitament i clara, a la malaltia d'alzhèimer -que, des de fa uns anys tenim com a companya de pis a ca nostra...- i a les entitats mallorquines que s'afanyen a tractar-hi pacients i familiars afectats per alguna d'aquestes maleïdes demències que empastifen el nostre segle XXI.

Vet ací una mostra, gràfica i auditiva, de les presentacions públiques que n'hem fet, fins ara:

  1. Invitació a presentació a sa Pobla (26-03-2014)
  2. Presentació a sa Pobla (25-03-2014)
  3. A Quars Llibres: intervenció de Cil Buele (13-03-2014)
  4. Sobre Europa, a Quars Llibres (13-03-2014)
  5. Vídeo de presentació a Quars Llibres (13-03-2014)
  6. Vídeo de presentació a CineCiutat (27-02-2014)
  7. Presentació a CineCiutat (25-02-2014)
  8. Presentades a AFAM (20-10-2013)
  9. Homenatge a glosadors de Mallorca (20-20-2013)
  10. Festa solidària a Llar de Memòria, sa Pobla (06-10-2013)
  11. Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla (06-08-2013)
  12. Presentades per Cil Buele, a la seu d'AFAM (19-07-2013)
  13. Presentades per Miquel López Crespí a la seu d'AFAM (18-07-13)
  14. Presentades a la seu d'AFAM (17-07-13)
  15. A la recerca de recursos per l'Alzhèimer 06-07-2013)
  16. Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic (22-06-2013)

dimecres, 25 de gener del 2012

No ho puc entendre, senyor batle

No puc entendre, de cap de les maneres, que la nostra ciutat de Palma sigui tan renouera, a aquestes alçades del segle XXI.

No puc entendre que cada matí m'hagi d'aixecar amb un maldecap insuportable, pel renou produït durant tota la nit en algun punt de la illeta on visc... Tots els dies de la setmana, totes les setmanes del mes i tots els mesos de l'any, des del mes d'abril de l'any passat...

No puc entendre que, com a autoritat municipal, permeteu el funcionament de motors que molesten el veïnatge, a totes les hores del dia i de la nit.

No puc entendre que no hagi servit de res haver-ho denunciat diverses vegades davant les oficines municipals de la Policia Local.

No puc entendre que, al cap de tant de temps, ni amb la participació de l'anomenada Patrulla Verda, encara no s'hagi aconseguit de localitzar l'origen d'uns renous que ens produeixen tants maldecaps.

No puc entendre que una activitat que ens resulta molesta, nociva i qui sap si perillosa, pugui continuar desplegant-se durant tant de temps.

No puc entendre que hàgim de viure amb aquesta espècie de “turment xinès” que comporta, fort i no et moguis, un renou tan continuat que, sense saber d'on prové, ens penetra per les orelles, s'endinsa dins del cervell, no ens deixa dormir durant la nit i fa que ens aixequem al matí de mal humor i amb mal de cap.

No puc entendre que la ciutat de Palma continuï tenint i mantenint ben eixerida una de les parelles més estables que conec: el renou i la brutor!

Com que no ho puc entendre de cap de les maneres, vos deman encaridament, senyor batle, que mireu d'esbrinar per què passa tot això a la nostra ciutat de Palma i que hi poseu el remei que necessitam.

Moltes gràcies.

Cecili Buele i Ramis

dilluns, 2 de gener del 2012

Sermó en el dia de la Conquesta, a la seu catedral de Mallorca

Molt agraït al capellà inquer, mossèn Pere Fiol i Tornila, qui m'ha passat el text íntegre del seu sermó a l'església catedral basílica de Mallorca, el proppassat dia 31 de desembre, en reproduesc els fragments que consider més eloqüents, per a mi.

“Avui, germans, ens reunim, en el nostre temple major, tot recordant el dia que un grapat de cristians, encapçalats pel Rei En Jaume, entraren en la Madina Mayurqa, al crit de Santa Maria, Santa Maria, ajuntant així les nostres terres a la fe cristiana i a la cultura, ara dita occidental, hereva de l’esperit de l’Imperi romà, i que arraconà el que aportaren els àrabs l’any 902...

 Aquells homes trobaren restes dels antics balears que havien conegut i estimat Jesús, petites esglésies, Fonts de baptisme que parlaven de cristians com ells. Sentien goig dins el cor de veure que havien posat fi a 327 anys de presència sarraïna...

Crearen 35 parròquies on alimentar la seva fe, però també aixecaren 6 hospitals en la Ciutat i 13 a la Part Forana. Enmig de les dificultats de la vida, i mirant de superar la flaquesa humana, aquells homes, els nostres avantpassats, volien ser seguidors d’Aquell que ens havia dit: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” Mt.25,40....

    Trinitaris i Mercedaris curaven de visitar la nostra gent per recaptar almoines i poder fer tornar als mallorquins captius... L’obra del framenor llucmajorer Bartomeu Catany va posar en pràctica les Obres de misericòrdia, que s'havien après en la Doctrina...

    El Bisbe Simó Bauçà i Sales (1608-1623) feia repartir cada dia 100 racions de pa, carn i vi... Treballà perquè els pobres poguessin aprendre un ofici; maridà infinitat de donzelles.

    Li ajudaven a la feina tant els P. Julià Fontirroig i el P. Guillem Malferit, frares dominics com ell, com el seu capellà Mn. Jaume Pons.

    El Bisbe Baltasar de Borja i Velasco (1626-1630) passà per orde als 5 Rectors de Palma que donassin menjar als pobres que anaven a les parròquies, i si hi havia malalts que no poguessin pagar les medicines o els metges, ho pagassin i li passassin la factura...

    La gestió del Bisbe Rocamora (1645-1653), quan les males anyades ja començaven a fer-se notar entre la gent, però sobretot en la pesta de 1652 ajudà materialment als qui patien o estaven malalts...

    El jove jesuïta P. Ignasi Fiol i Tomàs el 18 de juny de 1677 funda la Misericòrdia vora l’Hospital de La Sang, edifici que, remodelat, ara empram per altres activitats, on s’havia d’atendre a tanta gent que aleshores hi havia per Palma acaptant i cercant alguna cosa per poder sobreviure.

    Així podríem anar esbrinant multitud de persones i d’accions que els seguidors de Crist, en aquesta bella terra, hem anat fent...

    Durant la postguerra fou magnífica i esgotadora la tasca que la gent d’església, empesa per la caritat cristiana, va fer per donar roba, casa, aliment, medicina, feina, amistat... a tants externs que arribaven a Mallorca...

    El bisbe Jesús Enciso dia primer de Maig de 1960 convidava els capellans a participar en la I Assemblea Diocesana de Caritas, que se celebraria al Seminari Vell dia 21 de Maig: “perquè no hi hagi en la Diòcesi cap pobre que no pugui rebre l’ajuda suficient per cobrir les necessitats bàsiques”.

    El Papa Pius XII havia establert aquesta institució d’església l’any 1950, ara els Bisbes anaven posant la Caritas Diocesana en cada una de les seves esglésies particulars.Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta institució entre nosaltres...

    Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca.

    Però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil.

    Les paraules clarividents del Papa, avui Beat Joan XXIII, en el mes d’Abril de 1963, ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines...

    La Pacem in terris demanava que a tots el grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent i que la Justícia demana que els Poders Públics s’apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d’aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques.

    Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon Papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l’Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut.

    En aquests moments serà bo que recordem el que l’eximi poeta Joan Alcover, en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat l’any 1906, ens deia “Jo l’estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l’ennobleixen, per l’ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc per esser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l’única per a nosaltres”

    Els seguidors de Jesús haurem de seguir tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l’imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història.

    Estimem als germans, treballem, com ho ha fet Càritas en aquests darrers cinquanta anys, perquè en cada persona s’hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu, i com solia dir el Beat Juníper Serra, lo primer és lo primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra.

                        Mossèn Pere Fiol i Tornila
                              Rector de Muro

(Extracte del Sermó que, el dia de la Conquesta, pronuncià a la seu catedral de Mallorca mossèn Pere Fiol i Tornila, rector de la parròquia de Muro (Mallorca), el 31 de desembre de 2011, adreçat al senyor bisbe, germans capellans concelebrants i poble fidel encapçalat per aquells que han estat constituïts en autoritat.)

dissabte, 5 de novembre del 2011

El Consell de la Societat Civil de Mallorca es presenta en públic

A la plaça de la Drassana, representants d'entitats que conformen el Consell de la Societat Civil de Mallorca, creat recentment a Palma, en fan pública la presentació i anuncien la convocatòria d'una gran Manifestació cívica: “Pels drets de la ciutadania! Prou de retallades!”

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, que en forma part, manté la convocatòria de reunió preparatòria per al dilluns, 7 de novembre, a les 19:15 hores a l'Espai Solidari.

Amb la creació i impuls d'aquest Consell de la Societat Civil, Mallorca es mobilitza amb més intensitat que mai. Ho fa a favor dels drets democràticament adquirits. Ho fa contra les retallades que ens imposen governs elegits democràticament. Ho fa, en constatar que aquests romanen més sotmesos als dictats de mercaders -no triats democràticament- que no als programes electorals oferts a la ciutadania que els ha votat.

Cal lluitar-hi i enfrontar-nos-hi, amb totes les nostres forces! En defensa de la democràcia vera, en perill veritable de caure dins el precipici del femer de la història!

Informacions actualitzades, sobre el Consell de la Societat Civil de Mallorca, es poden trobar a:

  1. Roda de premsa: Presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
    - STEI-i (04-11-2011)
  2. Les associacions es revolten en contra de les retallades. S’apleguen en el Consell de la Societat Civil de Mallorca i es manifestaran a Palma dissabte que ve
    - Diari de Balears (05-11-2011)
  3. Entitats socials i sindicals creen el Consell de la Societat Civil
    - IB3 Notícies (05-11-2011)
  4. Unas 40 entidades convocan una manifestación por los recortes. Nace el Consell de la Societat Civil de Mallorca para defender los derechos sociales ante los ajustes
    - Diario de Mallorca (05-11-2011)
  5. Plataforma de diversas asociaciones. Nace el Consell de Sociedad de Mallorca para defender los derechos sociales
    - El Mundo (04-11-2011)
  6. CCOO participa en la presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
    - CCOO (04-11-2011)
  7. Neix una nova institució: el Consell de la Societat Civil de
    Mallorca

    - La Veu de Mallorca (04-11-2011)
  8. EN MARXA EL CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
    - Marginàlies (04-11-2011)

Manifest del Consell de la Societat Civil de Mallorca

“Pels drets de la ciutadania, prou de retallades”

Davant els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als drets socials de la ciutadania i davant els intents d’ofegament de la xarxa associativa que fa feina per garantir-los, nosaltres, representants de la societat civil mallorquina, ens unim per fer front comú a les retallades i

- Manifestam la nostra intenció d’avançar cap a un nou model que afavoreixi l’economia local i la diversificació dels sectors productius.

Afirmam que les persones i els seus drets estan per damunt els interessos dels mercats.

Defensam una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els seus eixos fonamentals.

Reivindicam una sortida justa i equitativa de la crisi.

Defensam els serveis públics i els drets socials, i la recuperació de les prestacions eliminades durant els darrers mesos.

Defensam la tasca del teixit associatiu i denunciam la voluntat d’ofegar-lo econòmicament i de deslegitimar-lo.

Consideram que només la resposta ferma de tota la ciutadania pot canviar l’estat actual de recessions i greuges.

Convidam, per tant, a la participació i a l’acció ciutadana per construir una xarxa de suport a les persones i als sectors afectats.

- Per això, deim ben fort:

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en educació. Sí a una escola pública de qualitat i en català.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en sanitat. Sí a l’atenció gratuïta universal, no al copagament.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en les prestacions socials.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els serveis d’inserció laboral.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en joventut. Sí als serveis d’integració juvenil.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en política lingüística. Sí a la cohesió social i a l’ús de la nostra llengua.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en medi ambient. No a l’especulació urbanística, sí a la defensa dels espais naturals amenaçats.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en mobilitat. Sí al tren de Llevant, al tramvia de Palma, als serveis públics d’autobusos i als carrils bici.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en habitatge.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en agricultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cooperació. Sí a la integració de les persones immigrants.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els mitjans de comunicació públics. Sí a Ràdio Televisió de Mallorca.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en patrimoni.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en el procés de recuperació de la memòria històrica.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets sindicals.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en Igualtat. Sí a la lluita contra la violència de gènere. No a la discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets democràtics. Sí a la participació ciutadana.

CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
4 de novembre de 2011

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Forts amb els dèbils... arrufats davant dels forts!

Avui he pogut comprovar amb els meus ulls que polítics i policies espanyols fan el fluix i s'arrufen davant dels forts i poderosos,mentre bravegen de mostrar-se durs i forts amb sectors tan febles de la nostra societat, com són ara les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.

És la conclusió a la qual he arribat, després de veure'n el comportament davant les portes del Parlament de les Illes Balears. Representants i usuaris del centres concertats per a persones amb minusvàlua física, psíquica o sensorial de Mallorca, han sortit avui al carrer, protestant enèrgicament ipacífica, concentrant-se davant del Parlament de les Illes Balears i exigint al Govern que presideix el senyor Bauzà  el pagament dels ajuts i de les nòmines pendents -com un veritable dret adquirit-.


Són col·lectius que volen continuar mantenint l'atenció a les persones amb discapacitat. Per aconseguir-ho, han aconseguit de concentrar-hi més d'un miler de persones reivindicant el seu dret a ser atesos com es mereixen.

He vist com els portaveus de la mobilització s'han dirigit enèrgicament al president Bauzà, enmig del carrer de Palau Reial, acordonat fortament per nombrosos efectius de la Policia espanyola. I n'he tret la impressió que el president només tenia paraules..., però que no estava disposat a fer-hi cap gest que el mogués a retractar-se d'allò que havia anunciat: retallades insòlites d'ajuts públics a qui més els necessita!

Aquesta concentració d'entitats que treballen amb persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial a Mallorca han tallat el carrer del Conquistador de Palma, s'han manifestat al costat del Parlament balear per exigir el pagament d'ajuts i nòmines que el Govern els deu.

Provocant cridòries i renous amb els seus xiulets, botzines i crits, portaven pancartes amb lemes com "Tots som ciutadans de primera", "SOS nostres drets en perill", "No es poden abandonar els més febles"....

Mai de la vida no m'hagués imaginat haver de participar en una manifestació com aquesta: sembla mentida que els nostres governants, que troben doblers per a allò que volen, no vulguin trobar-ne per atendre les ciutadanes i els ciutadans que més ho necessiten.

Tot un símbol d'allò que són i representen aquests governants nostres d'avui dia... tan catòlics com diuen que són, el mateix dia de Sant Francesc d'Assís!

dissabte, 27 d’agost del 2011

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011 (01)

L'alzhèimer és una malaltia degenerativa, classificada com a demencial, progressiva i irreversible.

Resulta d'una importància tan rellevant als nostres dies, que s'ha fixat l'any 2011 com l“Any Internacional de l'Alzhèimer”, per informar sobre la necessitat de fomentar la investigació sobre aquesta malaltia, a proposta de la Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofia.

Alzhèimer Internacional 2011 compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, del Ministeri de Sanitat i Política Social, del Ministeri d'Economia i Hisenda, de la Fundació Centre de Malalties Neurològiques i de l'Institut de Salut Carles III.


El 21 de setembre, com cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alzhèimer. Data triada per l'Organització Mundial de la Salut i la Federació Internacional d'Alzhèimer.

L'any 1906 Alois Alzheimer descriu per primera vegada la malaltia que posteriorment n'ha de portar el nom. Cent cinc anys després, encara s'està lluitant contra l'estigma associat a la demència i continuen organitzant-se campanyes per aconseguir uns serveis i tractaments millors per a les persones amb la malaltia d'alzhèimer i per a qui en té cura i se n'ocupa.

Es tracta de fer conèixer la malaltia i difondre'n informació. Demanar suport i solidaritat a la societat en general, institucions i organismes públics.

Arreu del món se celebra aquest dia i s'organitzen activitats orientades a aquesta finalitat: un jornada per recordar la gent que ja no recorda!

La Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències (CEAFA) l'organitza amb un objectiu doble: sensibilitzar i informar la societat sobre aquesta epidèmia del segle XXI i les seves conseqüències sociosanitàries; i desplegar una campanya d'educació sanitària adreçada a promoure la prevenció d'aquesta patologia que afecta més de tres milions i mig de persones a l'Estat espanyol.

Amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, CEAFA defensa amb fermesa que la persona afectada per la malaltia d'alzhèimer s'ha de convertir en el centre d'atenció preferent, l'eix en torn del qual han de girar tots els esforços i inspirar totes les passes a fer.

Cal millorar-ne la qualitat de vida i la de les persones que en tenen encomanada la cura i atenció constants.

Insta el Govern a adoptar les mesures necessàries que permetin elaborar i dur a la pràctica, com més aviat millor, una veritable Política d'Estat d'Alzhèimer; que consideri l'alzhèimer com una prioritat sanitària de primera magnitud a l'àmbit de la política estatal.

La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat col·labora enguany amb CEAFA en la promoció i sensibilització del Dia Mundial de l'Alzhèimer. Amb finalitat exclusivament publicitària, n'inclou la imatge corporativa, amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, als dècims del sorteig de la Loteria Nacional de dissabte 17 de setembre de 2011.


L'Informe mundial sobre l'alzhèimer 2010, del Consell Superior d'Investigacions Científiques del Ministeri de Ciència i Innovació recull en 56 pàgines moltes dades estadístiques sobre la malaltia, dependència, la salut mental, la dependència, la demència, la depressió, l'estrés, el deteriorament cognitiu, etc.

Molt bona informació de suport a investigadors, estudiants o professional que treballen a les àrees de Gerontologia i Geriatria, com també d'ajuda a les famílies i les pròpies persones majors afectades.

L'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM- es disposa a celebrar aquest Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011 amb una sèrie d'activitats adreçades a la societat mallorquina.

En connexió amb l'activitat diària que duu a terme a la seva seu social situada al barri palmesà de la Soledat, on, persones afectades d'alzhèimer participen activament i realitzen manualitats com aquesta.

dilluns, 11 de juliol del 2011

A cops de mall, per Àfrica!

Constitueix el primer de tres reculls sobre experiències viscudes personalment i professionalment al llarg dels meus darrers quaranta anys de vida pública, tant a terres de Mallorca i el conjunt dels Països Catalans, com d'Àfrica o d'Amèrica Llatina.

Prop de 400 pàgines del primer recull fan referència a l'Àfrica que he viscut de prop (Burundi, Tanzània, Kènia, Sàhara, Algèria, Tunísia, Guinea Equatorial…)

Pretén ser un recull d’algunes de les experiències personals, viscudes i reviscudes per mi, mallorquí d’arrels africanes a qui diuen Cecili Buele i Ramis, o simplement i més familiarment en Cil.

En una primera part, l’obra parteix d’una referència a Guinea Equatorial, on neix mumpare, i d’algunes de les relacions d’aquella antiga colònia espanyola amb certs ambients de la Mallorca de la dècada dels anys 20, abans de la segona república espanyola - quan mumpare, "el negret de Can Matons", arriba per primera vegada a Mallorca -.

Pegant un gran bot en el temps, m'endins en les dècades dels anys 50 i 60, quan m'estic preparant per fer-me capellà i anar-me’n a treballar com a missioner a terres africanes, a principis de la dècada dels anys 70.

A cops de mall pel Burundi
El gruix del volum se centra en els quatre anys que treball com a missioner en un dels països més petits de la regió centrafricana dels Grans Llacs: Burundi, situat a la riba sud-oriental del llac Tanganika.
Les missions catòliques de Gitongo, Muyaga o Nyabiraba, com també el centre d’estudis de la llengua kirundi, a Muyange, són a l’ull de la narració que vaig desplegant, mentre el país viu un dels moments més sagnants i cruels de la seva història: les matances humanes que produeix el genocidi de l’any 1972 entre tutsi i hutu.

A cops de mall per Kènia i Tanzània

Al·ludesc succintament a la visita efectuada a aquests dos països africans, a la dècada dels anys 70, incloent-hi la pujada al cim mític del Kilimanjaro i el recorregut per parcs i reserves d’animals salvatges, com Serengeti, Ngorongoro o Manyara Lake.

A cops de mall pel Sàhara

En una tercera part del llibre arreplec les experiències mantengudes amb gent resident a dues antigues colònies africanes espanyoles, Sàhara i Marroc.
Aterr nombroses vegades a Algèria, on visit campaments sahrauïns de centenars de milers de persones refugiades que viuen a la zona desèrtica de Tindouf. Vaig a veure-hi de prop la situació crítica i delicada que travessa el poble sahrauí.
Membre de l'intergrup parlamentari "Pau i Llibertat al Sàhara", vull contribuir activament a acostar aquella situació a altres seus parlamentàries que tracten l'assumpte a diversos nivells: els parlaments europeu, balear, navarrès, andalús, etc. esdevenen lloc de trobada de diputades i diputats amb ganes de donar una mà amiga al poble sahrauí; com també a mitjans de comunicació o en conferències fetes a l'illa de Formentera.
L'any 2002 gir la darrera visita als campaments de refugiats sahrauïns, adonant-me dels grans canvis que s'hi han produït - més negativament que positivament - en un indret on la gent més jove, sobretot, ja comença a estar-ne farta d'haver-hi de continuar vivint d'aquella manera tan nefasta.
L'entrevista mantenguda amb el mateix president de la República Àrab Sahrauïna Democràtica, Mohamed Abdel Aziz, comporta una gran càrrega emotiva de solidaritat manifesta amb el projecte polític propugnat pel Front Polisario.

A cops de mall pel Marroc

Faig referència directa a aquest país nord-africà, d’on no poca gent arriba a Mallorca, sobretot en aquests darrers anys, i que massa sovint topa amb serioses i insalvables dificultats a l’hora d’adaptar-s’hi.
Tot i no haver-hi posat mai els peus - hi troba serioses dificultats qualsevol persona que s'hagi manifestat favorable a l'autodeterminació lliure del poble sahrauí -, no deix de girar-hi la ullada, quan se'm presenta l'oportunitat de fer-ho.
És el cas que comporta una llarga i penosa gran defensa d'un jove marroquí, anònim, que va morir tot sol, en un camp abandonat de Mallorca…

A cops de mall per Guinea Equatorial

Torn a fer referència explícita a la Guinea Equatorial que no puc arribar a visitar mai, en haver-se'm denegat el visat d’entrada, des de l’ambaixada equatoguineana a Madrid.
Malgrat l’objectiu de la meva visita no és cap altre que visitar la velleta, de la qual he rebut notícies sobtadament i inesperada, i que, segons sembla, és germana de mumpare.

A cops de mall per Àfrica a Mallorca

Acab el llibre amb una referència explícita a “Música camítica”, homenatge musical que vol retre al continent africà una de les entitats mallorquines més actives i dinàmiques, la Fundació ACA, presidida pel musicòleg pobler Antoni Caimari i Alomar, qui la manté oberta a les cases de Son Bielí, a la vila mallorquina de Búger.

Amb tot aquest bagatge acaramullat, intent oferir a qui vulgui llegir-ho algunes de les impressions personals més intenses i rotundes que m'ha provocat l’Àfrica que he conegut directament al llarg de la meva vida.

Servint-me, entre d’altres personatges, de dos germans bessons, periodistes, que van narrant fets i descrivint-ne situacions, no és fins al final de l’obra que se n’arriba a descobrir la identitat real…

En poques paraules, PAM A PAM: A COPS DE MALL PER ÀFRICA, vol dir molt, pentura vol dir massa.

D’una banda, convida a fer un recorregut per l’Àfrica continental que he tengut l’oportunitat de conèixer directament; i de l’altra, reflecteix la idea d’insistir - per pa i per sal, a cops de mall insistent i persistent fins a esdevenir molest - en la situació real de pobresa i misèria que pateix la majoria de la gent que habita en un continent tan immens com Àfrica.

El llibre acaba amb una breu nota explicativa final, sobre la identitat real dels dos periodistes que han anat narrant els fets i les circumstàncies; mentre s’hi col·loca en ordre alfabètic el llistat amb nom i llinatges de les persones a què s’ha al·ludit directament al llarg de l’obra.

NOTA:
Vaig escriure tot això el 12 de juliol de 2004. Fa set anys, m'adreçava a una editorial,  amb les ganes immenses que em publicàs el meu primer llibre... Encara ara romanc a l'espera que surti a la llum... Es veu que no dec tenir vena ni casta d'escriptor!
Si qualcú sap de qualque editor/a interessat/da a publicar-ho en format clàssic, de llibre, en paper, en mantenc els originals a disposició...

dimarts, 28 de juny del 2011

De puntetes per damunt d'una notícia rellevant...

Llegesc amb molt d'interés les dades que publica el Diari de Balears, a finals d'aquest mes de juliol de 2011. Sobre algunes de les conclusions a les quals arriba la gent experta en restes arqueològiques, després d'haver-ne estudiat les poques que s'han pogut salvar del saqueix perdurable...

“Palma es fundà a Son Espases... Els símbols de la fundació de Palma... Els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC... Restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats... L'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència... S'hi han localitzat restes d'algunes àmfores que degueren contenir vi...”

Se'm posa la pell de gallina, només de llegir-ho ara! Deu ser una de les troballes més rellevants, sobre el naixement de la ciutat romana de Palma! Com no se n'havia trobat cap altra fins ara, tan valuosa!

I això succeeix al mateix indret on els nostres governants -PP+PSOE- han volgut aixecar l'hospital de Son Espases! El millor hospital d'Europa!

Quina barrabassada, quina salvatjada, quin atemptat terrorífic contra la nostra història tan preuada! És clar que així, esborrant-ne petjades velles amb megaconstruccions modernes, mai no sabrem ni d'on venim, ni on som, ni cap on anam!

Davant d'una notícia com aquesta, apareguda al Diari de Balears els darrers dies del mes de juliol de 2011, tot d'una em vénen al cap les accions realitzades anys enrere, anys 2007 i 2008, en defensa d'un espai rural que, per molts de motius, n'hi havia que consideràvem inadequat per aixoplugar la construcció d'un macrohospital com el de Son Espases.

Entre d'altres, s'hi adduïa l'existència de restes arqueològiques enterrades en un perímetre d'uns 80.000 metres quadrats.

Fins i tot s'hi feien públiques fotografies aconseguides “heroicament” per qui no es cansava mai de denunciar-ne l'espoli, n'Aina Calafat

S'ha de valorar molt positivament la tasca realitzada per aquest grup de professionals de l'arqueologia que arriben a les conclusions esmentades més amunt.

Seria bo, també, que ens fessin arribar la valoració que en fan, d'allò que ha estat destruït i destrossat, mentre s'hi ha construït l'hospital de Son Espases.

De què ens pot servir, a la llarga, haver tengut a l'abast “el millor hospital d'Europa”, si ni tan sols hem tengut la capacitat de valorar i gaudir una de “les millors restes romanes” del món!

dissabte, 18 de juny del 2011

Pregó de Festes i de Lluites, al barri de Cas Capiscol - Son Busquets


Som en Cil Buele. Veïnat del barri veí, veïnat del Camp Rodó, pràcticament des que hi vaig néixer ben a prop, fa més de 66 anys! 
 
Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, amics des de fa dècades, m'han demanat que véngui a dir-hi dues paraules, com a Pregó de Festes d'enguany en aquesta barriada de Palma.

Amb molt de gust, vénc a dir-hi la meva davant tots vosaltres, durant aquest SOPAR A LA FRESCA que figura al vostre Programa de Festes, com a veïnat que som de la barriada veïna, la del Camp Rodó que, des de sempre, hem mantengut molt bones relacions veïnals, en defensa de les nostres barriades respectives.

Des dels seus inicis, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més singulars de Palma. Per la seva situació geogràfica, entre el centre antic de Palma i les zones rurals de Palma, té unes característiques especials: d'una banda, es troba als afores del centre de la ciutat, però de l'altra no compta pràcticament amb els aspectes rurals que caracteritzen altres barris com s'Aranjassa, es Pil·larí, Sant Jordi, s'Hostalot, Son Sardina, Son Espanyol, o Establiments, per posar només alguns exemples.

També, des de fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també ha comptat sempre amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi han deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut que s'han fet a Palma, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb unes entitats infantils i juvenils que, fins i tot, han aconseguit que diverses institucions públiques s'hagin abocat a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada.

Com també que el mateix Ajuntament de Palma hagi posat el nom de dos carrers de la barriada a dos personatges del món educatiu, com són ara a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta i rector de la Parròquia de la Resurrecció-.

Amb una Parròquia, hores d'ara regida per mossèn Miquel Serra, que continua abocada a atendre la gent de la millor manera possible.

Amb una Associació Veïnal de Cas Capiscol - Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada que, als ulls de segons qui sembla tan deixada de la mà de Déu com del diable...

Les diverses juntes directives de l'associació veïnal d'aquesta barriada sempre han tengut en compte aquestes dues característiques del barri -la seva singularitat i la seva capacitat d'acollida-, a l'hora de reclamar dels poders públics -dels municipals, sobretot- aquells serveis que s'hi precisen com a bàsics per al conjunt de la ciutadania: “un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta d'infants municipal, un centre de dia, una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, uns locals per a associacions de la barriada, un institut, unes guarderies públiques, etc. etc.”

I no poden afluixar mai, en l'exercici d'aquest dret democràtic que té la ciutadania...

L'altre dia em vaig adonar, per exemple, que gràcies a aquesta pressió veïnal exercida durant dècades, la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets, no havia tengut mai tantes línies de bus que la travessassin com ara, pels carrers de Sant Vicenç de Paül i General Riera o per les carreteres de Valldemossa i de Sóller: línies de l'EMT com l'11, la 12, la 16, la 19, la 20, la 27, la 29 i la 33. Si no les he comptades malament, me'n surten 8, de línies de l'EMT que passen per algun punt d'aquesta barriada de Palma!

Això, tots aquests avanços que s'han aconseguit amb el transport públic, fa falta que s'aconsegueixin també en altres àmbits.

Com és el que tenim just suquinetes: hectàrees i més hectàrees de terrenys, abandonats pels militars, que, fins ara, no han comportat cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania de Cas Capiscol - Son Busquets i que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'aquells equipaments públics que es reclamen des de fa dècades.

Com a veïnat de Palma, estic disposat a donar tot el meu suport personal a les mobilitzacions que organitzi la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets per aconseguir tot això que s'hi precisa. I sé que moltes d'altres veïnades i veïnats d'altres barriades de Palma també estan en disposició de fer-ho.

Som dels qui pensen i creuen que quan la indignació, que ja ha mobilitzat centenars de joves arreu de Mallorca, arribi a mobilitzar també milers i milers de veïnades i veïnats de Palma, aleshores pot arribar el moment d'un canvi de bon de veres; el moment en què la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets arribi a ser, de bon de veres, la barriada que vol la ciutadania que l'habita, que hi viu, que hi resideix o que hi treballa.

Per això, tots ho sabem molt bé, fa falta organitzar-se. Organitzar-se bé. Donar suport a les iniciatives veïnals més agosarades. Ajuntar-se a les associacions i entitats del barri. Participar en les convocatòries cíviques que s'hi fan. Sortir de casa, sortir al carrer, manifestar-se públicament... Sense esperar que ens caigui del cel, com ho fa la pluja, allò que s'ha de cuinar i s'ha de treballar amb afany, de peus a terra.

Enhorabona a les veïnades i als veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets. Sou un bon exemple per a tothom: de barriada que sap fer festes i que sap fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Salut i coratge, lluita i resistència!
Sobretot ara, a l'hora de fer festes populars!
Per molts d'anys!


dimarts, 14 de juny del 2011

Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- (02)

Abans d'assistir a la meva segona reunió de la Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca-, la primera que es fa al local nou situat al carrer de Rector Petro, 26, al barri palmesà de la Soledat, m'ha passat pel cap anar a veure el senyor rector de la Parròquia.

Bon amic des de fa dècades, company d'estudis i de lluites pastorals pel Perú a la dècada dels anys 70, mossèn Miquel Company i Bisbal, tot d'una que m'ha vist, m'ha fet passar a l'interior de la rectoria on va ser destinat l'any passat pel bisbe de Mallorca.

Com que m'ha sentit a dir que me n'anava cap a la seu d'AFAM, m'hi ha volgut acompanyar i s'ha ofert espontàniament a anar a saludar la Junta Directiva. N'havia tengut notícies, de la presència recent d'AFAM a la Soledat, que li havien arribat de part de la família del propietari, veí molt conegut seu.

Durant la seva estada breu al local d'AFAM, ha tengut l'oportunitat de saludar la Coordinadora i els membres de la Junta Directiva que eren a punt d'iniciar-ne la reunió. S'ha ofert a col·laborar en allò que es consideri pertinent.

Alhora que el president d'AFAM, Guillermo Ramon, li ha fet a saber també que compten amb la seva col·laboració a l'hora d'iniciar les tasques al nou local que s'acaba d'estrenar.

A l'Ordre del Dia de la reunió hi figuraven nombrosos punts que han estat tractats successivament i que afecten aspectes diversos relacionats, sobretot, amb l'estrena del local nou: llicència d'activitats municipal, gestions realitzades amb l'IMAS, una proposta de la FAIB -Federació d'Alzhèimer de les Illes Balears- d'organitzar una marató, qüestions econòmiques i financeres relacionades amb l'estat de comptes de l'associació, projectes i subvencions per a enguany, preparació del Dia Mundial de l'Alzhèimer, contactes amb els socis i amb les institucions públiques, nova web en construcció, precs i preguntes...

El president Guillermo Ramon, qui porta la batuta i informa la resta de membres de la Junta Directiva sobre tots i cadascun dels punts de l'ordre del dia, n'explica fil per randa el contengut, en recapta l'opinió de la resta i postposa el nomenament de nous càrrecs de la Junta Directiva, d'acord amb els estatuts i per haver finalitzat el mandat de la Junta anterior, atès que hi manca la presència de dos membres, Jaime Figuera i Marie Robinson.

La resta de membres assistents hi vénen a bé: Antònia Julià, Cecili Buele, Hjassirtj Ojeda, Jaime Morell, Tony Gayà i Yolanda Mansito.

A mi, se m'encomana la tasca de redactar una carta trimestral, adreçada als socis, informant-los d'allò que es fa, d'allò que es vol fer i d'allò que convé que facem tots plegats, en la nostra lluita constant i diària contra els efectes nefasts de la malaltia de l'alzèimer, i a favor de les persones i les famílies que els pateixen.

A la sortida de la reunió, al mateix carrer de Rector Petro, una mica més a prop de la carretera de Manacor, me n'he duit la sorpresa agradable de topar-me amb una altra persona coneguda, d'aquell temps en què m'exercia com a regidor a l'Ajuntament de Palma: “La Chone”!

En veure avui la voluminosa i alegre gitana, asseguda a la vorera del carrer, la mateixa que aleshores residia al poblat gitano de Son Banya, encarregant-se de l'edifici escolar i dependències annexes, no m'he pogut estar de demanar-li si m'havia equivocat a l'hora d'identificar-la.

Me n'ha confirmat l'encert i m'ha fet a saber, ben dolguda, que, amb la demolició efectuada per l'anterior equip de govern municipal, se'n va haver d'anar... Em diu que ara fa comptes de fer passes amb el nou equip, recentment estrenat a Cort...

dissabte, 4 de juny del 2011

I Jornades de Geriatria, sobre demència avançada i terminalitat (i 2)

Guillermo Ramón, president d'AFAM

Estic molt content d'haver tengut la gran sort de participar activament avui matí en unes Jornades de Geriatria, organitzades al Caixa Fòrum de Palma per l'Hospital Sant Joan de Déu.

Tant a l'hora de rebre i aprendre, com a l'hora de fer-hi aportacions que puguin resultar valuoses.

Lluny de ser cap expert en la matèria, no som més que el representant d'una entitat mallorquina que, des de fa 17 anys, es dedica a atendre de la millor manera possible les famílies afectades per l'alzhèimer.

Es diu AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca, amb seu al carrer de Rector Petro, 26, al barri palmesà de la Soledat, presidida per Guillermo Ramón, qui també ha intervengut avui matí.

Jo hi acudesc, així mateix, com a espòs d'una pacient de 72 anys, que el 6 de maig de 2009 -ha fet dos anys- va ser diagnosticada amb Demència Tipus Alzhèimer com a possible, pel Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Son Dureta.

Veig que aquestes jornades giren entorn de la DEMÈNCIA AVANÇADA, i, de fet, jo no hi puc dir gaire cosa, encara, en relació amb el cas específic d'una demència avançada pròpiament dita.

Però tenc l'oportunitat de dir-hi que se'ns comunicava la dada relacionada amb l'alzhèimer, després de 50 mesos d'evolució, a la visita que havíem fet per desena vegada consecutiva a la consulta del neuròleg a l'Hospita Universitari de Son Dureta.

Fins llavors, se li havia fet un seguiment presencial, amb revisions cada quatre o cinc mesos, més o manco, exploracions neurològiques i d'altres proves complementàries, Hemogrames, DatScan, tractaments específics (Ideos, Idalprem, Cipralex), seguiments neuropsicològics, etc.

1. Els símptomes primers de l'alzhèimer: com vaig notar que li passava qualque cosa, a la meva dona?

He tengut l'oportunitat de dir, de manera molt senzilla, com vaig notar que a la meva dona, li passava qualque cosa a la memòria i al seu dia a dia!

La causa primera de les nostres primeres visites al neuròleg tenien molt a veure amb oblits d'accions o de fets als quals no donàvem gaire importància però que ens cridaven l'atenció; poques ganes de dormir durant nits d'insomni continuades; poques ganes de menjar i de beure; tremolors generalitzats, intensos i bruscs; augment excessiu de salivació; ansietats i plors sense cap motiu aparent... Es tractava de detalls sense cap importància aparent, però que em preocupaven... Per indicació de la metgessa d'atenció primària, anàrem a consulta de Neurologia, a Son Dureta, 9 vegades durant 4 anys...

2. Què va passar a l'entorn familiar, un cop diagnosticada la demència?

També he tengut l'oportunitat de dir, davant un centenar de professionals geriàtrics, què va passar a l'entorn familiar, un cop diagnosticada la Demència Tipus Alzhèimer com a possible.

El món se'ns va enfonsar! Mai de la vida no ens havíem pensat que podríem arribar a tenir aquesta malaltia dins ca nostra. Ni sabíem què era, ni com venia, ni qué fer, ni on anar... Als inicis d'haver estar diagnosticada la malaltia, hom no sap ni què fer, ni on anar. No en sap res de res, ni de la malaltia, ni dels recursos disponibles, ni d'associacions o entitats, ni d'hospitals o clíniques específiques, ni de professionals que puguin orientar... Al Centre de Serveis Socials del barri, on acudírem, se'ns digué que no hi tenien res a veure... que ens calia anar al Centre de Salut... Al Centre de Salut se'ns deia que havíem de seguir les indicacions del neuròleg... El neuròleg ens recomanà d'atansar-nos a AFAM...

Tanta sort que fa tres mesos que hi som com a socis, hi anam com a pacients, i participam com a membres de la Junta Directiva... N'estam molt contents, d'haver-hi trobat, a Palma, uns professionals tan excel·lents, un ambient tan positiu i unes ganes immenses d'atendre pacients d'alzhèimer, de la millor manera possible!

3. Com dúim el dia a dia, la casa, la família, els amics i la participació a l'entorn?

Ara, quan fa setanta-set mesos d'aquelles primeres passes fetes al Servei de Neurologia de Son Dureta, l'any 2005, veig que aquests darrers sis anys i mig s'han produït molts canvis en el comportament i la conducta, en ella i en mi, tant dins ca nostra com a fora.

Alguns, en sentit positiu, contribueixen a un millor repartiment de les tasques domèstiques, fan que ja no recaiguin com abans de manera tan exclusiva només en ella. Hi compartim molt més les feines a fer, de neteja, de cuina, de rentat, de compres, etc.

D'altres resulten menys positius, com pugui ser la impossibilitat pràctica de desplaçar-se tota sola fora de casa en alguna circumstància...

4. Una petició personal, com a conclusió:

Adreçant-me directament al centenar de professionals geriàtrics presents a la sala del Caixa Fòrum de Palma, he tengut l'oportunitat de dir-los:

”Els veig com a professionals dedicats a atendre i procurar el màxim de benestar possible a persones majors, a persones amb alguna casta de demència.

Només se m'acut de demanar-los una cosa que, per damunt de la malaltia, les instal·lacions, els medicaments, els recursos, els sous, els títols, les despeses, els pressuposts o qualsevol altre element que envolta les demències, consider que han de tenir sempre ben present i per damunt tot:

Tenen vostès el gran privilegi de fer una feina que els porta cada dia a tractar directament amb persones, amb éssers personals. No són només cossos materials, carn i ossos, sinó que són cossos animats, cossos amb vida.

Els convid a treballar cada cop més intensament a favor de cadascuna d'aquestes vides humanes, que, si bé és cert que resulta pentura més visible que mai que romanen abocades cap a una mort segura i inevitable -com totes-, mantenen també com totes el dret humà al màxim de dignitat i al màxim de respecte possible.

Moltes gràcies, per l'atenció dispensada."


Mallorca Notícies Cap de Setmana Migdia per RTVMallorca (Minuts 09:56 -> 11:56)

dimecres, 25 de maig del 2011

Local nou, per a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzhèimer, a Palma

Fa pocs dies que el president d'AFAM -Associació de Familiars de Malalts d'Alzhèimer de Mallorca-, Guillermo Ramón, informava els socis sobre el canvi de seu social de l'entitat, que actualment es troba al carrer de Fra Juníper Serra 6, al barri palmesà de Son Armadams.

Feia al·lusió a la minva d'aportacions econòmiques per part de les administracions públiques i a les diverses disposicions legislatives vigents sobre els serveis socials, com a causes que obliguen a millorar i disposar d'un ventall ampli de serveis i d'espais adequats per romandre al corrent d'allò que indiquen les lleis.

Diu el president que les circumstàncies actuals situen l'associació en un escenari nou, que reclama com a element prioritari un canvi de local per a l'associació.

Informa que, després de fer-ne una recerca minuciosa i acurada, s'ha arribat a trobar un local que reuneix les característiques adequades per a dur-hi a terme la labor projectada. Un local que es troba situat al carrer Rector Petro 27, al barri palmesà de la Soledat.

S'ha fixat el darrer dia d'aquest mes de maig de 2011, com la data d'inici de les activitats habituals en aquest local nou.

El president d'AFAM agraeix la col·laboració i l'interès mostrats envers aquesta labor tan fructuosa que s'hi desplega, com a entitat social sense afany de lucre, atenent persones que pateixen la malaltia d'alzhèimer i atenent també l'entorn familiar que les envolta.

Tant de bo que l'entrada en aquest nou local, el quart al qual accedeix l'associació des que va ser fundada l'any 1994 a Mallorca, redundi en benefici directe de les persones afectades i en benefici de la col·lectivitat en general.

No s'ha d'oblidar que es tracta d'una associació creada a Mallorca l'any 1994; declarada d'utilitat pública l'any 2006; dedicada a tractar de la millor manera possible l'alzhèimer i altres tipus de demències, progressives i degeneratives, que destrueixen irremeiablement la memòria, el pensament i la conducta de les persones afectades; duita per professionals i per gent voluntària que hi fa les seves aportacions diverses; abocada a difondre pertot arreu els efectes i les conseqüències, però també els avanços i les prestacions que incideixen directament en el món de les demències a la nostra societat, orientant-se sempre cap a un futur millor...

dilluns, 23 de maig del 2011

Frases escrites a la "plaça d'Islàndia", a Palma

El bon company de lluites socials i cíviques, Guillem Ramis Moneny em fa arribar un recull que m'afany a reproduir en aquest blog meu.

Es tracta de frases que han estat escrites durant l'estada de la gent INDIGNADA a la plaça d'Espanya, a Palma, rebatiada amb el nom de "Plaça d'Islàndia"...


FRASES ESCRITES A LA “PLAÇA D’ISLÀNDIA”, a Ciutat de Mallorca – Maig de 2011

Jo no vot corrupció. Jo vot en consciència..
Targeta vermella a aquesta democràcia.
Democràcia no és votar cada quatre anys.
La vostra corrupció és la nostra crisi. ¡Basta ja!
Ningú no vol les multinacionals. El seu botí és la nostra crisi.
En què es gasten els nostres doblers els polítics i els banquers?
Volem banca pública.
Tornau ja, tots els doblers que heu robat!
La guerra és un negoci.
Ni bloqueig, ni ocupació. Judici als criminals. Gaza. Aturem la massacra del poble palestí.
Recolzem el canvi per un món millor.
No més sous vitalicis.
La revolució no arriba, s’organitza.
La revolució és feminista. Lluitem unides.
Aquesta és la plaça del poble. Per què la bandera d’Islàndia? Plaça d’Islàndia.
De la primavera aràbiga a l’estiu europeu. // De la primavera arábica al verano europeo. // From the Arabic spring to the European summer // Vom arabische Frühling zum europäischen Sommer.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

  • ¿Pasas por el aro? El secreto está en la masa. Renace, atrévete a pensar y reacciona.
  • Ningún partido nos representa. Bienvenido a la República Independiente de la Plaza.
  • Por un país libre de corrupción, de políticos que nos han llevado a la ruina. Por una nación libre de mentiras, por una ciudad por y para la ciudadanía. Esta es también tu lucha. Revolución.
  • Basta de producir, trabajar e hiperconsumir. Queremos trabajar para uno mismo y para la comunidad, producir según las necesidades y vivir con menos.
  • Informamos a los políticos que el pueblo declara ilegal la junta electoral. Ahora manda el pueblo.
  • Sin perpectiva de género no hay democracia. Sin las mujeres no hay revolución.
  • Apaga la tele. Que todos los días sean jornadas de reflexión.
  • Desde el sofá de tu casa no vas a cambiar nada. Sin protestas no hay futuro.
  • La voz del pueblo grita: ¡Basta ya!, ¡Basta ya!, ¡Basta ya!, ...
  • Tu consumo irresponsable sólo beneficia a los de siempre: bancos y multinacionales.
  • Ni guerra que nos destruya, ni paz que nos oprima.
  • Nuestros sueños no caben en sus urnas.
  • ¿Somos ciudadanos o productos del mercado?
  • No vamos a apagar vuestra crisis. Somos una generación pre—“parada”.
  • Se vende “político”; se vende “sociedad capitalista”.
  • Nosotros somos el sistema. El sistema es anti—nosotros.
  • Tú nunca has vivido en una democracia. El bipartidismo es dictadura.
  • Únete y diviértete.
  • Parado ¿no estás indignado?
  • Vivo en un país en el que se puede acampar para ver a Justin Bieber, pero no para defender tus derechos.
  • No somos mercancía de políticos ni de banqueros.
  • Mientras haya una mujer que no sea libre, ninguna lo será.
  • Las creencias se logran con vivencias.
  • Yo soy otro tú.
  • Tú mismo eres la revolución, ¡despierta! Despierta; te están mirando.
  • European Revolution. – Revolución Europea - Ellada kai Ispania antistaqeite.

Cap al Mur del Memorial republicà, a Palma

Dissabte, 28 de maig de 2011 a les 16:50 del capvepsre, no m'ho puc perdre!
Em faig present al Cementeri de Son Tril·lo, a Palma (just davant la porta d'entrada més propera al torrent de la Riera). Per molts de motius!

L'Associació Memòria de Mallorca convida a l'Acte Inaugural del Mur de la Memòria, que tindrà lloc a les 17 hores al Cementiri Municipal de Palma.

Es prega que s'hi arribi amb 10 minuts d'antelació i que se'n doni la màxima difusió a la convocatòria que figura en aquest cartell.

El fet s'ho paga i el programa val la pena! Es tracta de l'obertura al públic del MUR DE LA MEMÒRIA, en homenatge a les 1.560 víctimes assassinades a Mallorca, lluitadores per la justícia i la llibertat republicanes...

Durant l'acte, a més de les paraules que s'hi llegeixen, s'hi fa també una interpretació musical en la qual participa el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que impulsa l'associació mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

Al Mur de la Memòria Republicana: Cor OJIPC (01)

Programa:

  • Presentació del Mur de la Memòria i lectura text explicatiu a càrrec de Maria Antònia Oliver i Llorenç Capellà amb l'acompanyament musical dels Xeremiers Pau i Càndid.
  • Al Mur de la Memòria Republicana: gent nombrosa (02)
  • Ofrena floral i Homenatge a les 1560 Víctimes del Memorial
  • Acompanyament als Familiars de les Víctimes a la Plaça de les Fosses i lectura text explicatiu a càrrec de Margalida Capellà.
  • Interpretació musical a càrrec del Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Nanda Ramon (03)

Hi acudeix molta de gent en un dia tan especial en el qual es ret homenatge perdurable als homes i dones que treballaren i lluitaren per aconseguir Justícia i Llibertat per a tothom.

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Fina Santiago (04)

Tant de bo que serveixi per donar ànims “per seguir amb la lluita que ells i elles ens ensenyaren, aquest és el millor tribut que els podem donar.”

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Maria Antònia Oliver (05)

Convoca Associació Memòria de Mallorca
Col·labora Ajuntament de Palma